La matança d'aquesta nit a l'hospital de la ciutat ha culminat una setmana de combats en les que els mercenaris de Turquia s'han fet amb la ciutat siriana. Manca la confirmació oficial de les SDF que afirmen que encara hi ha combats però la realitat ha estat la retirada. Fa set anys les SDF expulsaven a l'Estat Islàmic de Manbij que s'ha convertit en un model de convivència plurinacional i multireligiosa. Ara s'ha acabat.
Existeixen dubtes sobre què ha passat. Des d'ahir hi havia rumors d'un acord negociat pels Estats Units amb Turquia per la retirada de les SDF però van continuar els combats. Després d'infligir grans pèrdues al SNA amb suport turc fins ahir a la tarda seguien els enfrontaments. Alguns grups que anteriorment estaven dins del Consell Militar de Manbij van canviar de bàndol, obrint el camí perquè l'SNA s'estengués a la ciutat. En cap cas les SDF van anunciar cap acord. Els atacs d'artilleria i drons turcs sense precedents, amb Rússia cedint l'espai aeri als avions turcs, han fet que la defensa de Manbij fos insostenible. I no s'acaba aquí doncs des d'ahir a la nit hi ha una ferotge lluita per la presa de Tishrin encara en curs. Més al nord l'estat turc va bombardejar la zona al voltant del pont Qereqozaq des de l'aire 15 vegades per destruir el pont que unia Manbij amb Kobanê.
Qui es queda Manbij?
Turquia. Però són les seves titelles les guanyadores formals. El centre d'operacions Fajr al-Hurriya (Alba de la Llibertat) és un conglomerat de bandes recolzades per Turquia, dissenyades específicament per exterminar l'AANES(Administració Autònoma del Nord i Est de Síria). Aquestes bandes, moltes vegades formades per gàngsters sense ideologia, antics combatents d'IS, com Ahrar al-Sharqiyah, tenen com a objectiu principal esborrar la identitat kurda i eliminar qualsevol forma d'autonomia a la regió fronterera amb Turquia.