dimarts, 31 de març de 2020

Avui fa 73 anys Iran assassinava a la forca Qazi Muhammad

Avui fa 73 anys Iran assassinava a la forca Qazi Muhammad, al darrer dirigent kurd que va encapçalar un estat sobirà: la República de Mahabad. Havia nascut l'any 1893 i fou, alhora, un líder religiós i polític que va proclamar la República de Mahabad o República del Kurdistan independent del 15 de desembre de 1945 al 15 de desembre de 1946. La república fou un oasi de llibertat a la història dels kurds de l'Iran. S'hi van repartir les terres dels terratinents, ensenyar la llengua pròpia i fer-ne representacions de teatre o impulsar publicacions en kurd. Fins al darrer moment va ser un model de bona organització.

La república va caure arran de la retirada del suport que rebia de l'URSS. Muhammad va poder retirar-se a l'URSS i fugir però va decidir restar a Mahabad fins el darrer moment i afrontar el càstig dels ocupants perses. Aquest càstig va ser la forca on va morir el 31 de març de 1947 amb dos col·laboradors. El seu cos va ser deixat penjat com a exemple.

Muhammad és també el fundador del primer partit polític del Kurdistan iranià, el Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran (PDKI), Partiya Demokrat a Kurdistana Îranê o Hîzbî Dêmukratî Kurdistanî Êran encara actiu avui dia.

Leggi di più »

dilluns, 30 de març de 2020

Les YPG kurdes esclafen un motí dels presos de l'Estat Islàmic

El motí dels islamistes va esclatar a la presó d'Al Hasakah, a Rojava (Kurdistan de Síria), aquest cap de setmana. El centre penitenciari està al disputat districte de Gweiran que les YPG van conquerir quan les tropes d'Assad es van retirar davant l'avenç dels islamistes fa tres anys. Fins a 3.000 presos estan sota custòdia de les autoritats kurdes que han implorat diverses vegades als estats occidentals que s'ocupin d'ells doncs en la majoria de casos són ciutadans europeus. Els islamistes van capturar alguns guàrdies del recinte però les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) van recuperar el control del recinte sense facilitar, de moment, el nombre de víctimes en l'operació.

Leggi di più »

Profanen un cementiri kurd yezidi amb 3 segles d'antiguitat a Nisêbin, Kurdistan turc

Desenes de tombes de la minoria religiosa yezidi han estat profanades a Nisêbin, Kurdistan turc. El cementiri d'Hesen Beg datava de 1.700 i els símbols yezidi, el paó blau i el sol, han estat especialment atacats presumiblement per islamistes turcs. Cementiris no musulmans ja han estat atacats el 2015, 2017 i 2019 a Turquia i enguany ja havia estat víctima d'un atac similar el cementiri d'Ortaköy. Aquest lloc cristià a Ankara va ser víctima de la profanació de 20 tombes cristianes.


Leggi di più »

diumenge, 29 de març de 2020

Tribut del PDKI als màrtirs enmig de la pandèmia



El Partiya Demokrat a Kurdistana Îranê (PDKI) ha iniciat avui els actes de commemoració de l'execució del seu fundador amb un tribut als màrtirs del partit de Rojhilat (Kurdistan de l'Iran). En efecte dimarts 31 farà 47 anys que l'Iran va assassinara la forca al fundador de la República de Mahabad Qazi Mohammed conjuntament amb dos dels seus ministres. El PDKI, malgrat la situació sanitària crítica a les seves bases de l'Iraq ha volgut reconèixer l'enorme preu de sang que han pagat els seus peshmerga en la lluita contra la potència imperialista persa.

Leggi di più »

"Turquia està utilitzant el virus com una arma biològica al Kurdistan requisant material sanitari"

Les "Unitats de venjança" han fet públic que, en el marc del Newroz (any nou kurd), van protagonitzar enfrontaments amb la policia turca a Istanbul, al barri de Başakşehir el 21 de març, al districte d’Istanbul Küçükçekmece Kanarya el 24 de març i a Bağcılar, també a Istanbul, el 22 de març. Tanmateix el 26 de març, la guerrilla urbana kurda va dur a terme accions de sabotatge contra una fàbrica tèxtil a Istanbul Yeni Bosna, pertanyent a imperialistes turcs. "Com a resultat de l'acció, la fàbrica tèxtil ha esdevingut inutilitzable."

En el mateix comunicat les İntikam Birimleri fan una anàlisi crítica e la pandèmia del coronavirus en el sentit que Turquia l'està utilitzant contra la minoria kurda. "L’estat assassí kurd turc continua atacant el nostre poble amb tot tipus de mètodes físics i culturals de destrucció per portar el poble kurd a un genocidi. Per destruir el poble kurd, Turquia intenta assassinar-lo amb el virus mortal (Covid-19) avui, de la mateixa manera que va fer els atacs a les ciutats del Kurdistan de l'Oest, Efrîn i Serêkaniyê. Turquia tracta d’utilitzar aquest virus, creat per la modernitat capitalista, que és un problema per a la humanitat, com una arma biològica al Kurdistan i vol matar el nostre poble amb aquest atac biològic impedint el seu dret a la salut. De la mateixa manera, s’aprofita la situació de crisi i els atacs amb operacions militars. Els fideïcomissaris designats a les ciutats del Kurdistan del Nord al Kurdistan han requisat els municipis per evitar la salut i els drets hospitalaris del nostre poble i utilitzar el virus Covid-19 com a arma biològica, a més de robar l’economia del nostre poble."

Leggi di più »

dissabte, 28 de març de 2020

Avui fa 34 anys moria Mahsum Korkmaz ‘Agit’

Mahsum Korkmaz ‘Agit’ o ‘Egît’ (1956-1986) de Silvan, Amed, tot i que va créixer a Êlih (Kurdistan de Turquia); fou el primer cap de l’operatiu militar de la Hêzên Rizgariya Kurdistan (HRK, Unió per l’Alliberament de Kurdistan), ala armada del Partiya Karkerên Kurdistan (PKK, Partit dels Treballadors del Kurdistan.

El 1980 va refugiar-se al Líban on va començar l’entrenament militar. Fou dels primers en infiltrar-se altre cop a Turquia creant un operatiu guerriller a la zona del Botan abans d’entrar en acció. El 28 de març de 1986 fou abatut per l’exèrcit turc a les muntanyes Gabar, Botan. L’acadèmia del PKK al Líban va dur els seu nom. El seu cos mai fou retornat a la família sinó llençat a un riu per l’exèrcit. El 2014, per commemorar els 30 anys de l'alçament armat del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) es va inaugurar un monument a Mahsum Korkmaz al cementiri per membres del PKK creat a Lice. Va ser destruït immediatament per l'exèrcit ocupant turc.

Leggi di più »

El PDKI denuncia que el règim està saquejant jaciments arqueològics

Segons la formació kurda el govern clerical considera aquests jaciments ateus i els està saquejant i venent el que troba al mercat negre. Tells de l'any -3.000 de la regió kurda s'han vist afectats per la voracitat de Teheran. Rojhilat, Kurdistan iranià, i la resta de l'Iran són zones de molt valor arqueològic doncs van acollir diferents civilitzacions començant per l'antiquíssima confederació d'Elam. "Els activistes civils han protestat contra el saqueig i la destrucció de les antiguitats, però mai no han respost, però sovint han estat amenaçats per les forces de seguretat del règim. Destrucció i saqueig de les antiguitats de Kurdistan des de l’arribada al poder de Rafsanjani de manera sistemàtica i planificada." assegura el Partiya Demokrat a Kurdistana Îranê (PDKI).

Leggi di più »

Presos polítics kurds denuncien que Turquia no pren cap mesura sanitària a les presons

Deniz Kaya, portaveu dels presos polítics del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) i el Partiya Azadiya Jin a Kurdistan (Partit d'Alliberament de les Dones del Kurdistan) ha denunciat que les condicions a les presons turques no han variat gens ni mica arran del coronavirus. De moment hi ha 5.700 infectats i 92 morts a l'estat turc però les xifres semblen poc clares. Els presos polítics han denunciat que continuen havent-hi intercepcions del correu, tortures i registres a presos i preses en condicions de nuesa.L'Iran ha alliberat 85.000 captius arran del virus però Turquia no ha pres cap mesura similar. Actualment no se sap del cert el nombre de presos polítics kurds a Turquia però podria ser al voltant de 14.000.

Leggi di più »

divendres, 27 de març de 2020

Noruega extradeix el mul·là Krekar, ideòleg del Grup Islàmic del Kurdistan

El partit islamista, Kurdistan Islamic Group (KIG), Komal, escindit de l'IMK i considerada la formació més radical de les tres amb alguns nexes als salafistes de la desapareguda Ansar al-Islam no es va integrar a la coalició islamista 'Cap a la Reforma'. Aquesta va obtenir 5 escons mentre el KIG d'Ali Bapir va aconseguir-ne 7 amb prop de 110.000 vots.

Krekar vivia a Noruega des de juny de 1991. L'estat escandinau l'havia empresonat el 2012, 2015 però les lleis escandinaves nop deixaven deportar-lo a l'Iraq on és perseguit per terrorisme car a l'Iraq existeix la pena de mort i Noruega no realitza deportacions a estats amb pena de mort. Faraj Ahmad Najmuddin és el cap espiritual d'Ansar al-Islam, el grup que va terroritzar el Kurdistan iraquià a principi del segle XXI. La seva acció va precedir l'aparició de l'Estat Islàmic on s'hi van integrar els supervivents. Va fugir a Noruega l'any 1991 on va bastir, presumptament, la xarxa Rawti Shax per lluitar mitjançant atemptats contra "Occident". Una quinzena de membres de la xarxa foren detinguts per la policia italiana que acusa al mul·là de dirigir el grup.

El mul·là és una autoritat innegable al Kurdistan, d'on és originari. Sobretot entre els sectors més radicals de l'islamisme polític. Els seus seguidors s'apleguen en la plataforma civil Front de la Muntanya i la influència en el Grup Islàmic del Kurdistan. La seva violència contra el nacionalisme kurd i el propi govern noruec l'han dut més d'una vegada a la presó.

Ansar al-Islam (1) va actuar entre 2001 i 2007 seguint els criteris salafistes del mul·là (1). Ara afirma que "Espero que ens separem de l'Iraq el més aviat possible. Hi donaré suport de tot cor. Vam ser annexats a l'estat iraquià el 1921, un estat que és fallit en tots els sentits. La primera vegada que l'Iraq va aconseguir aviació fou per bombardejar el Kurdistan i Suleymaniyya. Si una petita part del Kurdistan es separa de l'Iraq i es declara independent, hi donaré tot el meu suport".

Preguntat sobre Estat Islàmic denuncia que "no tenen el monopoli de l'islam, i anomenar-se Califat Islàmic no els converteix en un Califa i un Califat. Són una societat islàmica i jihadista". Considera que és impossible "un acudit" expulsar-los de Mossul. Si es prova la lluita continuarà als carrers. L'única crítica clara és que "maten indiscriminadament i vessen sang. Això no està bé."El model de Krekar no difereix molt de l'IS. "Creiem en l'islam. I l'islam és convicció i és la xaria. La Jihad és part d'ella. Creiem que el Kurdistan és el baluard de la kufr (infidelitat). Moltes de les lleis del Kurdistan promouen la kufr. Això s'ha de canviar. No combatrem amb aquest poble. Però ens hi enfrontarem des del front intel·lectual (...) Kurdistan és la base de la kufr però el poble no són kafir (infidels). Són musulmans. (...) Si podem implementarem l'islam, si no, emigrarem."

Ara un tribunal del Tirol del Sud, a l'estat italià, ha condemnat a dotze anys el mul·là. El consideren l'organitzador de la xarxa Rawti Shax, formada per sunnites, en molts casos kurds i amb branques a Europa (Itàlia, Noruega, Alemanya, Grècia) per a promoure el terrorisme islàmic. Davant de la condemna Noruega va extradir a Krekar a Roma ahir mateix. 

 (1) Sobre Ansar al-Islam i el seu grup successor Ansar al-Sunna veure 'Kurdistan, el poble del sol'.

Leggi di più »

Turquia talla l'aigua a 460.000 sirians en plena pandèmia


Des del 21 de març l'aigua que sortia de l'estació potabilitzadora d'Allouk ha quedat tallada. La zona de Tell Abyad, a Síria, és sota control dels turcs. Les forces invasores turques han optat per una 'solució final' per a Rojava i el Nord Est de Síria. En un moment on la higiene és essencial per a salvar vides Ankara ha optat per ofegar desenes de milers de persones i deixar-les sense aigua. La mesura afecta a la província d'Al Hasakah especialment. Les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) han posat en marxa un canal mitjançant camions cisterna que és insuficient però vital. El repartiment, però, s'està fent sense les mesures establertes per l'OMS de distanciament social.

Leggi di più »

Youtube suprimeix un vídeo de civils repartint aliments a civils arran del confinament pel coronavirus al Kurdistan

En una nova mostra del paroxisme kurdòfob de les xarxes socials convencionals avui Youtube ha suprimit el vídeo 'Fent front al virus al Kurdistan iraquià'. En el mateix s'hi podia veure en menys d'un minut com civils de la regió de Sulaymaniyya repartien aliments entre població d'edat avançada a zones rurals kurdes. Això viola les normes de youtube. El vídeo està disponible al canal de telegram.

Leggi di più »

dijous, 26 de març de 2020

25è aniversari de la Unió Nacional Democràtica del Kurdistan

La Yekitiya Netewayî Demokratî Kurdistan (YNKD) va ser fundada el 1995 per Ghafur Makhmuri. Tot i estar centrada en el Kurdistan del Sud (Kurdistan de l'Iraq), el seu objectiu polític és defensar la ideologia pankurda: la reunificació nacional de les quatre parts del Kurdistan. La

Unió Nacional Democràtica del Kurdistan, separat del PKK el 1995, propugna un programa pan kurd independentista i té suports importants a Jordània. Dirigit encara avui per Ghafour Makhmouri representa l'ala propera al PDK ja que la que va alienar-se amb l'UPK va ser exterminada en el conflicte civil kurd de principis dels segle XXI. A les darreres eleccions kurdes es va presentar dins de l'Aliança Sardam (Moderna), integrada per: Partit Democràtic Socialista del Kurdistan (Hizbi Sosialisti Dimokrati Kurdistan, KSDP) del veterà Muhammad Haji, el comunista Partit dels Treballadors i Obrers del Kurdistan (Hizbi Zehmetkeshani Kurdistan, PZK, escissió del 1985 de l'anterior, no confondre amb el PKK) i la pròpia Unió Nacional Democràtica del Kurdistan.

La formació ha rebut felicitacions de formacions tant diferents com el Partit Conservador Cristià de Noruega, el Partit Democràtic del Kurdistan Iranià, el Partit Democràtic del Kurdistan iraquià
o la Unió Islàmica del Kurdistan, del Kurdistan iraquià o el Partit per la Unitat Democràtica (PYD) del Kurdistan sirià.  

Leggi di più »