dijous, 20 de setembre de 2018

Aniversari de l'assassinat de l'intel·lectual kurd Musa Anter

El 20 de setembre de 1992 fou assassinat en un festival kurd a Sirnak, pels serveis secrets turcs de la JITEM, Musa Anter. El periodista Orhan Miroglu va quedar ferit. Abdülkadir Aygan, ex membre del PKK, va reconèixer ser-ne un dels autors però mai ha quedat clara l'autoria física. Encara el 2012 Turquia va anunciar la detenció d'Hadit Yildrim entre d'altres possibles autors. La teranyina, de fet, ha estat una boira que hagi permès que els assassins d'Anter mai hagin estat castigats.

Nascut a Mardin, Anter va viure a Rojava, Kurdistan sirià, on va reprendre el contacte amb la generació exiliada arran de la revolta de Khoybun, els germans Bedhir Khan o bé Osman Sabri. L'Ape Musa (Oncle Musa) va escriure la novel·la 'La ferida negra' (1959), peça clau pel desvetllament de la consciència kurda després de dècades de genocidi turc a més del 'Diccionari kurd' (1967) per a recuperar la llengua. Anter fou un intel·lectual clau en la recuperació de la identitat kurda a Turquia.


En aquest marc d’aperturisme cal citar la figura de Musa Anter (1920-1992) de Mardin. Apê Musâ, oncle Musa, va entrar en contacte amb el fet kurd amb la revolta de Dersim per la que fou empresonat i el va reviure a la universitat, les emissions radiofòniques en kurd des d’Erevan (Armènia) i El Caire (Egipte), que es feien als anys cinquanta des de l’exili i, sobretot, pels fets a l’Iraq. En concret la revolució de 1958, el retorn del líder kurd Barzani (exiliat i derrotat a l’URSS) i la nova revolta kurda. Va ser quan aparegué la revista Illeri yourt o Ileri yurt (país progressista) editada per intel·lectuals kurds com ell mateix i Janip Yolderum l’any 1958 des d’Amed. Va ser la primera publicació que parlava dels kurds en més de dues dècades.

L’any 1959, quaranta-nou intel·lectuals kurds foren jutjats per secessionisme quan no havien fet cap acció concreta. Se’ls va conèixer com a “Els 49” i va ser la primera vegada des de la revolta de Dersim que Turquia perseguia els kurds de forma oficial. Entre ells hi havia Anter. En principi se’ls havia de penjar a la forca però van acabar condemnats a presó per no enterbolir la imatge aperturista. Segons es sabrà després el pla del president Menderes era executar-los en grups. A presó Anter va escriure la citada ‘Birîna Reş’ (1959) o ‘La ferida negra' una de les obres cimeres de la literatura kurda.


Leggi di più »

Dinou islamistes morts en els combats a Baghouz en combats contra les SDF

Les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) han analitzat les últimes 24 hores a l'ofensiva "Operació Tempesta de Jazira/Cizirê" contra l'Estat Islàmic a Deir ez-Zor. La batalla final de l'operació per a l'alliberament de l'últim territori ocupat per l'IS a l'est de l'Eufrates va començar el 10 de setembre.

Segons la milícia s'han produït batalles ferotges a l'Alt Al-Baghouz. Fins al moment, almenys 19 jihadistes han estat morts, mentre que quatre lluitadors de les SDF van resultar ferits. Un total d'onze mines establertes per l'IS han pogut desactivar-se des de dimarts.

Segons el comunicat, les unitats de l'IS estan intentant bloquejar l'avanç amb atacs d'artilleria i suïcides. En aquest context, l'SDF ha rebutjat tres atacs amb cotxe bomba.


Leggi di più »

dimecres, 19 de setembre de 2018

El documental 'Dil Leyla' guanya la secció documental del Festival de Nancy


A l'hora d'introduir el documental "Dil Leyla" de Asli Ozarslan, guanyador de la secció documental del Festival de Nancy (a França), el president del jurat Manuel Sánchez va dir: "És la lluita d'una dona contra la dictadura, l'opressió , la repressió i per la llibertat en l'àrea política. Dil Leyla tracta de la primera alcaldessa de Cizre, una ciutat del Kurdistan que va passar pel toc de queda i la violència estatal en 2015-6, i també la més jove".

La pel·lícula parla de la història de la resistència Cizre i la seva alcaldessa Leyla Imret.

"És una lluita de tots", va comentar Sánchez, afegint que la lluita per la llibertat i contra la repressió és un tema molt actual i que aquells que treballen en el món del cinema no poden romandre impassibles davant d'aquests reptes. Sánchez va emfatitzar que tractaran de projectar el documental "Dil Leyla" també en altres llocs. "Em sento avergonyit que dictadors com Erdogan tinguin veu a Europa i que França li segueixin el joc", va dir.

Leggi di più »

dimarts, 18 de setembre de 2018

IS atura amb escuts humans l'ofensiva de le SDF sobre Hajin, Síria

L'Estat Islàmic utilitza tàctiques com incendiar rodes i plàstic, utilitzar la població civil com a escuts humans i vestir-se amb niqabs per amargar-se com si fossin dones. El coronel Sean Ryan, de la Coalició Internacional formada per 79 estats, ha assegurat que els islamistes actuen "de forma molt decidida" per mantenir Hajin sota el seu control. D'altra banda les SDF han xifrat en 35 els islamistes abatuts en els darrers combats mentre l'IS ha assegurat que havia mort vint membres de la milícia democràtica només a Baghouz Fouqani. Avui mateix les SDF han informat d'un atac de l'Estat Islàmic al pont de Baghouz Fouqani que ha estat aturat amb sis islamistes morts.

Leggi di più »

Liwa al-Shamal al-Democrati/SDF parla sobre la situació a Idlib



El comandant general de la Brigada Demòcrata Al-Shamal/SDF, Abu Umer Al Idlibi, assegura que tenen informació que, juntament amb diverses forces militars, també hi ha soldats turcs la regió siriana d'Idlib. Al Idlibi va dir que les bandes d'Idlib estan directament sota l'estat turc i que estan constantment lluitant com aus carronyeres entre si: "Els enfrontaments entre les bandes es produeixen d'acord amb els plans estatals turcs. Volen intimidar així als habitants locals i castigar a aquells que no compleixen les seves normes ".

Al Idlibi va dir que preveuen que Turquia dissoldrà les bandes en cas que arribin a un acord amb Rússia: "Si Turquia posa tropes a Idlib, aquests grups de bandes podrien convertir-se en forces de seguretat. Els grups de bandes d'Idlib tenen un enorme poder militar. Si aquestes bandes estan proveïdes d'armes, podrien derrotar el règim . I va afegir que si el règim pren Idlib, seria un gran cop per a Turquia i Turquia podria perdre totes les seves cartes.

Sobre Liwa al-Shamal:
- Liwa al-Shamal al-Democrati s'incorpora a la campanya de Raqqà
- Liwa al-Shamal al-Democrati: expulsaremos a los ocupantes turcos

Leggi di più »

dilluns, 17 de setembre de 2018

Les SDF entren a al-Baghouz Fouqani i l'IS mostra les fotos de 20 morts

Les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) han aconseguit un nou avenç a la vall del riu Eufrates, avui, després d'una altra feroç batalla amb l'Estat Islàmic (IS). Amb el suport d'aviació de la Coalició Internacional composada per 79 estats, les Forces Democràtiques de Sirianes van poder entrar a la ciutat estratègica de Baghouz Fouqani després d'avançar des de l'eix Baghouz Tahtani al sud-est Deir Ez Zor.

Segons l'ala oficial dels mitjans de la SDF, les seves tropes democràtiques van conquerir l'edifici del consell local i l'escola primària Sheikh Hamad després de superar les posicions de l'Estat Islàmic.Les Forces Democràtiques estan ara provant de controlar tots els carrers de Baghouz Fouqani en un intent per assegurar-se plenament la frontera iraquiana.

Les SDF van iniciar la seva ofensiva el dia onze d'aquest mes. Per la seva part l'Estat Islàmic ha anunciat que ha capturat un gran nombre d'armes de les SDF i mort fins a 20 dels seus milicians mostrant-ne les fotos de forma explícita.




Leggi di più »

Hoy hace 26 años, el régimen iraní mataba a Sadegh Sharafkandi

Sadegh Sharafkandi, nacido el uno de enero de 1938 en la región de Bukan, en la provincia de de Azerbajan Occidental, sucedió a Ghassemlou tras el asesinato de éste también por agentes iraníes. En 1973 había conocido a Ghassemlou en París y entró en el Partido Democràtico del Kurdistán de Irán (PDKI).

El 17 de septiembre de 1992 Sharafkandi estaba cenando en el restaurante Mikonos de Berlín con Fattah Abdol, Homayoun Ardalan y Naur Dehkordi, todos ellos miembros del PDKI. Fueron asesinados a tiros por unos desconocidos. Las investigaciones posteriores condenar a un iraní y tres mercenarios libaneses de los asesinados acusando al ministro de inteligencia del régimen teocrático y haciendo una orden de arresto internacional que no se llegó a aplicar nunca.Sharafkandi fue enterrado en París, como su predecesor. En 2004 el ayuntamiento de Berlín colocó una placa conmemorativa en el restaurante Mikonos que levantó las protestas del gobierno iraní. El mismo gobierno que, aún hoy, somete la minoría kurda y mata miembros del PDKI para contener tres nociones que no acepta: ser un partido, ser demócrata y ser kurdo. El régimen iraní, aún hoy, es autoritario, opuesto a la democracia y supremacista persa.

Leggi di più »

Aniversari de la mort en vaga de fam del pes kurd Ali Çiçek

Avui fa 36 anys moria en la protesta del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) el militant Ali Çiçek, membre del grup socialista Stêrka Sor (Estel Roig). Dies abans moririen en la mateixa protesta Kemal Pir i Hayri Durmuş, i el 15 de setembre de 1982 ho faria Akif Yil.

El juliol de 1.982 el PKK es va declarar en vaga de fam indefinida a la presó d'Amed (Diyarbakir en turc). Els seus militants denunciaven el tracte inhumà patit sota els turcs i la situació extrema que vivien a més de voler ser reconeguts com a presos polítics.


Leggi di più »

diumenge, 16 de setembre de 2018

Recuperació de la llengua siríaca a Qamishli i Hasakah

Els síriacs* són és un dels pobles més antics que habiten la geografia del nord de Síria, juntament amb altres components. Han estat privats, com qualsevol altre minoria des de fa quatre dècades, dels seus drets pel govern imperialista àrab del règim de Baas. Com que altres components nacionals i religiosos no tenien llibertat per practicar els seus rituals religiosos i costums culturals, i obrir els seus propis centres i escoles per ensenyar llengües pròpies i el folklore.

Després de la declaració d'autogestió democràtica a les ciutats i regions del nord de Síria, tots els components tenen dret a gaudir dels seus drets lingüístics i culturals complets i a viure la seva pròpia identitat a partir de la vida participativa i la fraternitat dels pobles. La Fundació "Ulf Tao" per a l'ensenyament del llenguatge i cultura siríaca a la província d'Hasakah és una institució afiliada a la Direcció d'Educació de la província; es centra en la preparació de mestres per ensenyar acadèmicament el llenguatge siríac.

La Fundació va obrir el 19 de setembre de 2017 i ha rebut prop de 130 infants; 70 nens al Centre Ulf Tao i 60 nens al Centre Qanshiran d'Hasakah, en un curs d'estiu que va començar al juny i va continuar fins a finals d'agost. Durant el curs d'estiu de tres mesos, els estudiants van rebre lliçons en llengües i cultura siríaques, cursos en anglès i francès, així com cursos d'esbarjo i art en dibuix i música.

"El principal i més important paper en el suport i l'establiment d'Ulf Tao, que es refereix al suport i la preservació del llenguatge i la cultura siríaca, de l'extinció amb l'Associació Cultural Siríaca, fundada el 2008 a Qamishli i que va obrir la seva branca Hasakah el 2012. Uns 20 professors i administradors s'han graduat de la fundació pels seus dos centres des de la seva obertura; s'han distribuït a escoles amb classes per a estudiants sirians, en què els estudiants sirians aprenen la seva llengua materna. Actualment, la Fundació treballa a través d'un equip de professors que s'han format per desenvolupar un currículum complet de Síria, que s'imparteix oficialment a les escoles de província.

Font

*Els arameus van arribar a la zona, procedents d'Aràbia, cap a l'any -1.100 combatent els assiris, kassites, acadis, hitites i restes de sumeris i fent pillatges. Poc a poc es van instal·lar a la zona i van fer-se amb el control de Babilònia (la barreja d'amorreus babiloni-acadis i arameus va donar lloc als caldeus), Assíria (els arameus van colonitzar els assiris i la llengua assíria va ser substituïda per l'arameu, els actuals assiris no són els històrics sinó arameus que van colonitzar la zona) i els siríacs (arameus que van fer-se amb el control de Síria). Posteriorment aquests pobles van adoptar el cristianisme i foren colonitzats en tots els sentits pels àrabs musulmans.

Leggi di più »

dissabte, 15 de setembre de 2018

Aniversari de la mort en vaga de fam d'Akif Yilmaz


Avui fa 36 anys moria en la protesta del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) el militant Akif Yilmaz. Dies abans moririem en la mateixa protesta Kemal Pir i Hayri Durmuş, i el 17 de setembre de 1982 ho faria Ali Çiçek. El juliol de 1.982 el PKK es va declarar en vaga de fam indefinida a la presó d'Amed (Diyarbakir en turc). Els seus militants denunciaven el tracte inhumà patit sota els turcs i la situació extrema que vivien a més de voler ser reconeguts com a presos polítics. Yilmaz era un militant de base del PKK, dels anònims imprescindibles per a fer canvis, dels qui no signen articles, sinó lluiten al carrer fins al final.

Leggi di più »

Turquia decreta toc de queda permanent a 116 poblacions kurdes: ningú pot sortir de casa

La mesura respon a la incapacitat de les forces d'ocupació turques per a controlar el territori, en especial per les nits quan la resistència es mou com un peix a l'aigua i prepara atacs a l'alba. Les baixes turques els darrers mesos han anat creixent i Ankara està tenint notables pèrdues econòmiques amb una campanya militar costosa al Kurdistan del Nord. El govern turc ha donat ordre que ningú surti de casa a 116 localitats de Lice, Hazro, Kulp, Silvan i Kocaköy fins a nova notícia.


Leggi di più »

divendres, 14 de setembre de 2018

El PKK mata un militar turc a Barzan, Kurdistan de l'Iraq


Unitats de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures- Ishtar, YJA-Star) van abatre el militar a la regió kurda de Barzan, a l'Iraq. Paral·lelament les forces d'ocupació van assassinar a Yağlıdere, Giresun, al Kurdistan turc, a Serdar Bekmez 'Ciyager Piran'. El militant de les HPG va caure en combat contra una unitat militar turca el 12 de setembre però no s'han determinat les baixes que van patir els turcs.

Leggi di più »