dimecres, 22 de maig de 2019

Turquia cedeix i aixeca la prohibició als advocats d'Öcalan de visitar-lo

Turquia ha aixecat la prohibició de les visites a l'advocat del líder rebel kurd encadenat, Abdullah Öcalan, va dir el ministre de Justícia invertint una política d'aïllament de vuit anys. Öcalan ha estat aïllat totalment a una illa de Istanbul, Imrali, des de la seva detenció el 1999.

"La decisió que impedeix reunions (amb els seus advocats) ha estat aixecada i l’oportunitat de reunir-se amb ell ha estat permesa", va dir el ministre de Justícia, Abdulhamit Gul. Un dels seus advocats, Ibrahim Bilmez, va dir a l'AFP que havia presentat una sol·licitud per visitar a Ocalan el divendres, però estava esperant una decisió de les autoritats turques. "Esperem que compleixin les normes i acceptin les nostres aplicacions", va dir. També hi ha hagut sol·licituds de visites més regulars d’advocats, així com de cartes i trucades telefòniques amb la família.

El germà d'Öcalan va poder visitar-lo al gener per primera vegada des de 2016, el gener de 2019. Mehmet Öcalan va confirmar llavors que el seu germà era viu. La visita es va concedir mercès a una campanya de protesta. Al voltant de 3.000 presoners kurds han estat en vaga de fam, no menjant menjar sòlid, des de novembre per protestar contra l'aïllament d'Öcalan, segons el Partit Democràtic del Poble (HDP). Vuit persones també s'han suïcida. Öcalan va enviar un missatge a través d’un dels seus advocats perquè els vaguistes de la fam limitessin les seves accions.


Leggi di più »

dimarts, 21 de maig de 2019

Nou militars turcs morts en una emboscada a Amadiya


L'emboscada tenia com a objectiu dos vehicles de l'exèrcit turc a la regió de Suwara Tuka, prop de la ciutat de Sersinge, Amadiya, al Kurdistan del sud, a dos quarts de dotze del 16 de maig. Amadiya és una vila del Kurdistan a la governació de Dohuk, a Iraq, a 17 km de la frontera amb Turquia, amb uns 6.000 habitants. Erdogan manté desplegades tropes a l'Iraq sense permís del govern iraquià.

Segons l'agència de notícies Roj, citant fonts locals, 9 soldats turcs van morir com a resultat de l’acció, mentre que 21 persones van resultar ferides. Els informes diuen que un tinent ferit en l'acció va morir en un hospital de Turquia.

Leggi di più »

diumenge, 19 de maig de 2019

42 anys de la mort d'Haki Karer, un cavaller revolucionari

El primer programa del Partiya Karkerên Kurdistan (PKK) o Partit dels Treballadors del Kurdistan, ‘Kurdistan Devrimin Yolu (Manifesto)’ o El camí de la revolució del Kurdistan (Manifest), fou dedicat a Haki Karer, un militant assassinat mesos abans de la fundació. En ell es recollia la pròpia doctrina impulsada per Karer i Kemal Pir d'un “partit revolucionari del proletariat i dels camperols del Kurdistan” es declarava marxista-leninista i es definia com “una organització política sota la guia del socialisme científic” amb una “tasca històrica i sagrada”, la de la “Revolució del Kurdistan”. Un dels lemes més destacats en el text era “un Kurdistan democràtic, unit i independent”. El treball ideològic de Pir fou fonamental per posar les bases doctrinals del PKK. Seu, i d’Haki Karer, és el primer lema del PKK: “La revolució de Turquia ha de passar pel Kurdistan”.



Karer (1950-1978), turc d'Ordu, al Mar Negre, va començar la seva militància al grup estudiantil Ayöd contra l'imperialisme i l'oligarquia. Com a revolucionari sincer pensava que la transformació de Turquia passava, necessàriament, per a extirpar l'imperialisme turc que era una metàstasi a la societat. Cap transformació social podia fer-se sense eliminar la supremacia turca sobre la resta de pobles de l'estat, en especial el kurd. Abdullah Öcalan i Kemal Pir, companys seus a Ankara, tenien la mateixa doctrina ideològica. Va traslladar-se a Êlih, al Kurdistan Nord, per a crear una xarxa d'activistes en el que havia de ser el PKK. El seu desconeixement de la llengua kurda va dificultar aquesta tasca i es va desplaçar a Dîlok, Antep, on va impulsar el moviment sense nom conegut com a Apocular que havia de derivar en el PKK. Karer va obtenir gran reputació en l'àmbit socialista revolucionari. Creia que la pau a Turquia només es podia aconseguir i garantir a través de la llibertat dels kurds. Fou una figura clau en l'establiment dels primer nuclis de militants de la causa kurda d'esquerra



El 18 de maig 1977 Haki Karer fou víctima d'una conspiració d'un grup d'orientació maoista anomenat Sterka Sor (estrella vermella) que el va matar a trets després de citar-l a un cafè d'Antep. Es creia que l'activista Alaattin Kapan va ser l'autor de l'acció. No obstant això, cercles kurds van negar aquest extrem. Un metge de l'hospital va assegurar que Karer no va ser assassinat pel tret, sinó per la manipulació dels dispositius d'oxigen dels visitants a l'hospital. Es creu que les clavegueres de l'estat turc van ordenar l'assassinat. Arran del seu assassinat molts membres del moviment van fugir a l'estranger o es van allunyar del grup. Tanmateix el moviment va agafar força a Antep i la seva mort va sacsejar Abdullah Öcalan qui es va convèncer que era el llegat de la memòria de Haki Karer s'havia de recordar a través de la creació d'un partit. Per tant, Öcalan va escriure la tardor de 1977 a la pròpia Antep un projecte de programa. L'assassinat de Haki Karer ser així el detonant per a l'establiment final del PKK l'any 1978 a Lice, Amed.

Per a saber-ne més: Kurdistan, el poble del sol

Leggi di più »

dissabte, 18 de maig de 2019

Mahdi Amel, el Gramsci àrab

L'obra d'Amel va influir en els primer anys del moviment kurd sobretot a Turquia. Admirador de figures tant diferents com Empédocles, Rimbaud, Kateb Yassin i Ho Chi Minh. L'escriptor i professor universitari va formar part del Comitè Central del Partit Comunista Libanès. Va ser una figura cabdal a la vida libanesa dels anys 1970 amb les seves conferències, obra poètica, i visió de l'esquerra àrab que va il·luminar tota una generació. Amel va estudiar els modes de producció colonial i l'estructura de classes a tot el món àrab, el fracàs de les burgesies àrabs per a estructurar una proposta política fet que va servir al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) per fer el seu anàlisi d'una revolució popular prescindint de la burgesia kurda alineada amb Turquia o alienada del procés polític. En el marc purament libanès va realitzar una crítica ferotge a les deficiències del sistema confessional libanès que convertia en enemics de religió els qui eren de facto aliats de classe, també va actualitzar l'obra de l'erudit Ibn Khaldun un dels principals sociòlegs àrabo-berbers del segle XIV. Fou Amel qui va transformar l'obra de Khaldun al marxisme.

La guerra del Líban va atrapar l'esquerra local entre foc creuat. El filòsof Hussein Mroué era assassinat el 17 de febrer de 1987. Els seus botxins probablement del partit islamista Hesbol·là foren definits per Mahdi Amel com a "obscurantistes". Dies després la revista oficial del "Partit de Déu", Al-Ahed, condemnava a mort a l'intel·lectual comunista qui escrivia: "Som morts (...) Ens han assassinats. Hem estat exterminats sense que se n'adoni la ciutat. Aquest ñes el nostre carrer. Per priemrva vegada el sento sense bategar com una sola artèria inundada on jo puc deixar la meva ànima sense perdre-la. Ja no sóc un cos, sinó només un carrer".

El 18 de maig de 1987 uns pistolers de Hesbol·là crivellaven Mahdi Amel a Beirut. Cinc bales acabaven amb la seva vida. I encara avui, part de l'esquerra occidental lloa el partit "obscurantista" que va exterminar amb pistoles el marxisme àrab.


Leggi di più »

dijous, 16 de maig de 2019

Obre un centre comunal per a dones a Ar-Raqqà

El Centre Comunitari de Dones ofereix diverses activitats recreatives com ara esports, arts, música i cuina. També inclou activitats per a la mainada i una guarderia per a nens menors de sis anys. El programa s'obre a unes 100 dones d'Ar-Raqqà i els seus suburbis.

"Hem signat un memoràndum d'enteniment amb la Societat de la Pau de les Dones per restablir un somriure a dones i nens que han estat privats de l'esperit de la infància i la innocència", va dir Firoz Khalil, oficina administrativa del Consell Civil d'Ar-Raqqà.

Majed Jadid. el supervisor del projecte va assenyalar que el projecte inclou un programa intensiu d'activitats recreatives i atreu a 100 dones d'Ar-Raqqà i els seus suburbis.

Leggi di più »

dimecres, 15 de maig de 2019

Manifestacions kurdes al Parlament Europeu de Brussel·les i el Consell d'Europa d'Estrasburg





La manifestació kurda ha donat suport als catorze vaguistes de fam a la pròpia Estrasburg des de fa 150 dies. TJK-E (Tevgera Jinên Kurd li Ewrupa) i KCDK-E (Kongreya Civaka Demokratîk a li Ewropa). Ha denunciat el silenci de les institucions europees sobre l'aïllament d'Abdullah Öcalani la vaga de fam que protesta per ell. En especial s'ha incidit en el vergonyant paper del Comitè per la Prevenció de la Tortura. A Brussel·les, Zübeyir Aydar, de la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK) ha afirmat “Crec que durem aquesta acció cap a l'èxit i trencarem les portes d'Imralı. Això només és possible manifestant una resistència popular. Avui som més forts que abans. Tenim més oportunitats. Amb més resistència, triomfem ".

Leggi di più »

dilluns, 13 de maig de 2019

El dirigent del PKK Riza Altun reapareix per negar les afirmacions de Turquia sobre la seva salut


La propaganda turca havia afirmat que Altun havia quedat greument ferit en bombardejos a les muntanyes Qandil. L'agència Anadolu, va informar que el 21 de març avions turcs que utilitzaven coordenades subministrades per infiltrats i col·laboracionistes van disparar i "van ferir greument a Altun, que és proper al membre fundador del Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK, Cemil Bayik, i que serveix com a enllaç de relacions exteriors del partit", Ibrahim Kalin, assessor i portaveu del president islamista turc, també va compartir un vídeo d'Anadolu sobre l'operació.

Fals. Reza Altun va aparèixer a Medya Haber TV per acusar al govern turc i els seus mitjans de difusió de "mentir". Altun va aparèixer saludable, vibrant i alegre en el vídeo, encara que el vídeo mai no va mostrar tot el seu cos i el seu braç esquerre va aparèixer possiblement ferit.

"És cert que el 21 de març, [Turquia] va dur a terme un atac aeri a Qandil. Però jo no estava a prop del lloc. Tot i que jo no hi era, volien fabricar propaganda contra mi. No sóc la única persona víctima d'aquesta propaganda, també ho fan amb els meus companys. Cada dia diuen que han matat algú a la seva anomenada llista vermella", va explicar Altun.

La "llista vermella" de Turquia està reservada per a les persones més odiades del país. Salih Muslim, el fundador del Partit de la Unió Democràtica (PYD), partit pro-kurd a Síria, va ser detingut breument i després alliberat per autoritats de la República Txeca per estar a la llista.

El militant kurd va aprofitar per aclarir la situació político -militar. L'Estat turc pretén demostrar que el PKK és "derrotat, eradicat i destruït i diu que només queden 600 a 700 membres (...) Amb la publicació de notícies falses, els agradaria mostrar-se valents i intentar reduir la moral de la nostra nació", pel contrari, les eleccions locals han constituït "un gran cop al AKP". Atacant atacat.

"Tots els kurds han de resistir-se. Hi ha un règim feixista que els antagonitza i es considera enemic dels kurds ... No pensen en res més que netejar els kurds. Per tant, hi ha d'haver una resistència pública contra això. Leyla Güven i els seus amics Va iniciar aquesta resistència. Moltes altres persones a les presons de Turquia les van seguir i van fer vagues de fam. I es va convertir en una protesta nacional", va dir.

Leggi di più »

dissabte, 11 de maig de 2019

El govern turc confisca els ingressos de l'Amedspor

"No hi ha precedents perquè cap altra direcció esportiva provincial proveeixi sancions tan estrictes contra els clubs de futbol de les seves ciutats" segons el club esportiu kurd. La Direcció Provincial de Joventut i Esports turca d'Amed / Diyarbakir ha confiscat els ingressos del Club d'Activitats Esportives d'Amed a través del jutjat de deutes per no pagar el lloguer dels partits jugats a l'estadi Diyarbakir. L'Amedspor és un club molt significat per representar la lluita per la identitat kurda. Actualment juga a tercera divisió on és 8è de 18 equips.

Leggi di più »

divendres, 10 de maig de 2019

L'advocada iraniana oposada al hijab obligatori, Nasrin Soutoudeh, condemnada a 38 anys de presó i 148 fuetejades


Nasrin Sotoudeh ha estat víctima de dos judicis "extremadament injust. L'advocada iraniana de drets humans ha estat condemnada a un total de 38 anys de presó i 148 fuetejades. Sotoudeh, que ha dedicat la seva vida a defensar dones iranianes processades per haver retirat els seus hijabs en públic, ha estat durant anys a la mira del govern teocràtic de l'Iran. El 2010, va ser declarada culpable de conspirar per danyar la seguretat de l'Estat i va patir la meitat d'una sentència de sis anys. Aleshores, al juny de l'any passat, es va reprendre una sèrie de càrrecs dubtosos. Els detalls de la seva experiència han estat sovint a través del seu marit, Reza Khandan.

Sotoudeh va ser acusada finalment de set delictes i va rebre la pena màxima per a tots ells. Es van afegir cinc anys addicionals a partir d’un cas de 2016 en què va ser condemnada in absentia. La sentència total de 38 anys és alta, fins i tot per les normes iranianes: un estat sovint acusat de violacions dels drets humans, especialment de dones. El març un clergue radical i sanguinari associat a execucions massives als anys vuitanta va ser nomenat cap del poder judicial de la República Islàmica.

Per a saber-ne més:
- Onada de detencions a l'Iran per oposar-se al mocador obligatori 

- Iran nomenat membre del comitè de l'ONU que jutja violacions dels drets de les dones

Leggi di più »

La guerrilla kurda mata 13 militars turcs a Gabar


Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) van haver de respondre a una agressió militar, per terra i aire, entre el 4 i el 6 de maig a la zona de Gabar, regió del Botan. "El suport tècnic amb la participació d’un gran nombre de soldats en el procés d’operacions de les forces de guerrilla mitjançant la realització d’unes accions, l’operació de l’enemic ha estat en va".

Malgrat utilitzar helicòpters Cobra i Skorsky, els elements turcs van ser detectats a l'alba del 4 de maig per unitats d'autodefensa kurdes que els van sorprendre. Després de dos dies de combats el 6 de maig l'exèrcit ocupant va enviar reforços a Gabar que van patir una emboscada de les HPG amb 4 militars abatuts. Turquia només ha reconegut, en el global dels combats, 3 baixes mortals. La resistència no ha indicat cap baixa.

Leggi di più »

dijous, 9 de maig de 2019

Erdogan envia una delegació a l'estat francès per obrir una xarxa escolar pròpia

El diari Le Point ha desvelat que la intenció del president islamista és obrir liceus turcs. La delegació de Recep Tayyip Erdogan serà a l'estat francès els dies 20 i 21 de maig. L'objectiu és ensenyar el "bon jihad" i islamitzar es escolars turcs residents a l'hexàgon. El programa escolar seguirà les directrius del que s'imparteix a Turquia. La mesura és el resultat de l'operació dels inspectors turcs als liceus francesos establerts a Anatòlia. Le Figaro ha respost a la intenció d'Erdogan que els liceus francesos no només són oberts a alumnes francesos sinó també a turcs i alguns d'ells del propi partit AKP d'Erdogan. El govern francès ha puntualitzat que obrir establiments escolars hauria de tenir una autorització prèvia de les autoritats franceses.

Leggi di più »

dimecres, 8 de maig de 2019

Iran condemna a 5 anys de presó a 2 kurds per "cooperar amb partits de l’oposició"

Dos ciutadans kurds d'Urmia, arrestats el gener en el seu retorn de la regió del Kurdistan a la frontera de la Tamarquina (Haji Omran), van ser condemnats a la presó. Behzad Shahsavar i Siamand Shahsavar, van ser condemnat a cinc anys de presó cadascú per cooperar amb partits de l’oposició kurda.

Leggi di più »