dimarts, 22 de maig de 2018

El Partit del Progrés Yezidi guanya, amb grans acusacions de frau, l'escó reservat a la minoria




La llista ÊPP (Partit del Progrés Yezidi), Taqadum, ha guanyat, de forma sorprenent, l'escó reservat a la comunitat etno-religiosa. L'advocat de Bagdad Saib Khidir, més vinculat a les elits àrabs iraquianes que a la realitat sobre el terreny, representarà els yezidi al parlament. El partit va denunciar el genocidi islamista sobre els yezidi però defensa una proposta secular propera als laics àrabs del Baas. Khidir ha criticat, alhora, els governs kurd, d'Erbil, i, menys, l'iraquià, de Bagdad ja que és un funcionari del govern iraquià i lleial a aquest. Khidir és originari de Bashiqa.

Tot i tenir fort arrelament el Partit Democràtic Yezidi (PÊD), d'Haider Shesho i el Moviment Yezidi per la Reforma i el Progrés d'Haji Kundor, els dos únics íntegrament yezidi, han estat derrotats de forma sorprenent malgrat haver defensat els yezidi a les trinxeres. Els yezidi pro kurds es presentaven en tres llistes separades: Partit Democràtic de la Llibertat Yezidi (PADÊ), proper al PKK kurd, el PDK i l'UPK. Els partidaris de l'aliança amb els àrabs ho feien amb Fatah, promoguda pels xiïtes d'Hashd i el Partit Democràtic Nhaj Al, promogut pel batlle de Nínive, d'Udai Krus.

En nombre de vots el PÊD ha obtingut més vots que cap altre partit, 11.141, Taqadum n'obté 6.294 però el complicat sistema de quotes li permet aconseguir l'escó. El PADÊ, tot i presentar-se per primera vegada, aconsegueix 4.836 i en quart lloc el Moviment Yezidi per la Reforma i el Progrés amb 3.307.

D'aquesta manera els yezidi de Shengal perden la representació que tenien mercès a Vian Dakhil. Les acusacions de frau s'han generalitzat per la manca de correspondència entre la vida social yezidi i els resultats finals. Dakhil, del Partit Democràtic del Kurdistan i que no es presentava, ha reclamat un recompte manual. Segons el PDK, per veu de Kadir Qachagh, ha assegurat que el 75 % dels vots simplement no han estat recomptats. Només 70 de 190 punts electorals han estat recomptats. 

Leggi di più »

dilluns, 21 de maig de 2018

PDK proposa un front unit kurd amb les forces que han entrat parlament iraquià

El politburó del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) ha aprovat iniciar una negociació entre les forces polítiques kurdes. L'objectiu és establir una posició unitària a a defensar al parlament iraquià. L'òrgan central del PDK es va reunir ahir 20 de maig amb la participació de Masud Barzani. El PDK va guanyar les eleccions al Kurdistan amb 25 escons. En segon lloc va quedar l'UPK amb 18. Lluny, però també amb representació, Gorran i Nova Generació amb 4, CJD, KIU i KIG (ambdós islamistes) amb 2 cadascun.


La formació kurda va denunciar el frau electoral en especial a la zona yezidi (les yezidi tenen reservat un escó com a minoria religiosa) que va qualificar d'Anfal de vots yezidi, en referència al genocidi de finals dels anys vuitanta del segle XX. Molts dels votants eren precisament refugiats de l'Anfal i ara els seus vots no han estat comptats.




Leggi di più »

diumenge, 20 de maig de 2018

Sadr, guanyador de les eleccions iraquianes, aposta per reforçar la fraternitat amb el poble kurd

Els resultats electorals definitius confirmen el clergue xiïta Muqtada al-Sadr com el sorprenent guanyador de les eleccions iraquianes. Masoud i Nechirvan Barzani van felicitar Muqtada al-Sadr segons va dir l'oficina de Sadr. Masoud Barzani és expresident de la regió del Kurdistan i actual líder del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), guanyador a Erbil i Duhok. Nechirvan Barzani, el seu nebot, és el primer ministre del govern regional kurd o KRG i vicepresident del PDK.

Sadr els va agrair pels seus desitjos i va expressar la seva esperança que "es reforci la fraternitat del poble iraquià i es consolidin els vincles d'estima entre les diferents sectes, components i ètnies".

El clergue xiïta, es va comprometre a fer front a la corrupció. El seu moviment va unir forces amb el Partit Comunista en l'aliança Sayirun o Sairoon. Tradicionalment, el parlant del parlament ha estat un àrab sunnita, el primer ministre xiïta, i el president un kurd. Sadr i el govern kurd sovint han tingut una postura similar respecte a la política iraquiana durant l'última dècada, inclosa l'oposició a Nouri al-Maliki durant el seu mandat com a primer ministre.

Segons els resultats els escons quedarien repartits així:
Sairoon (esquerra islamista xiïta) :                                     54
Fatah (extrema dreta islamista xiïta pro iraniana) :            47
Victòria (actual primer ministre, dreta pro iraniana xiïta): 42

 Estat de Dret (Maliki, dreta islamista pro iraniana xiïta): 26
PDK:                                                                                  25
Wataniya (coalició sunnita de dreta secular):                     22

Watani (Islamistes xiïtes liderats pel clergue Hakim, Wisdom): 19
UPK:                                                                                  18
Muttahidoon (Aliança de la Decisió, islamistes sunnites): 14

Llista sunnita d'Anbar: 6
Al-Arabiya (dreta laica pan-arabista): 6
Gorran:4
Nova Generació: 4
Coalició de Masses nacional: 3
Arabs de Kirkuk: 3
Niniveh és la nostra Identitat: 3
Front Turcman: 3
Eradaa (dreta islamista xiïta moderada):2
CJD:2
KIU:2
KIG: 2
Tamadon (dreta secular): 1

En total, doncs, les formacions kurdes tindrien 56 escons de 329. D'aquests 51 estarien a favor de la independència. A més hi ha 9 escons per a repartir entre assiris, kurds yezidi, mandeus, kurds shabaks i kurds fayli.

Sobre els principals partits de l'Iraq

Leggi di più »

dissabte, 19 de maig de 2018

L'Unió Patriòtica del Kurdistan guanya a Kirkuk de forma molt contundent

Els resultats són provisionals i no seran definitius fins el 31 de maig. Malgrat això la victòria de la Unió Patriòtica del Kurdistan a la regió ocupada de Kirkuk és clara:

UPK (independentistes kurds d'esquerra)        : 184,300 (42,8 %)
Coalició Àrab de Kirkuk                                  : 83.000 (19,3 %)
Front Turcman (pro turc)                                  : 79.000 (18,3 %)
Victòria (primer ministre actual Abadi)            : 24.245 (5,6 %)
Fatah (Amiri, paramilitars xiïtes pro iranians) : 18,406 (4,3 %)
Wataniya (Allaw, coalició àrab sunnita)           : 14,932 (3,5 %)
Nishtiman (aliança kurda d'esquerra i islamista) *: 13,775 (3,2 %)
Nova Generació (dreta kurda) :  12,836 (3 %)

* Coalició kurda formada a Kirkuk per Gorran, CJD i Komal-Grup Islàmic del Kurdistan

El PDK kurd va boicotejar les eleccions com a forma de protesta per l'ocupació de Kirkuk per part de les forces paramilitars xiïtes des del mes d'octubre de l'any passar. El primer ministre de l'Iraq s'ha negat a acceptar la victòria kurda i ha demanat un recompte manual tot i la contundència dels resultats. Bafel Talabani ha definit el resultat, aquest i el de Sulaymaniyya, com "una victòria d'or" i s'ha compromès a renovar el partit kurd de cara a les eleccions kurdes del 30 de setembre.




Leggi di più »

divendres, 18 de maig de 2018

41 anys de la mort d'Haki Karer, un cavaller revolucionari




El primer programa del Partiya Karkerên Kurdistan (PKK) o Partit dels Treballadors del Kurdistan, ‘Kurdistan Devrimin Yolu (Manifesto)’ o El camí de la revolució del Kurdistan (Manifest), , fou dedicat a Haki Karer, un militant assassinat mesos abans de la fundació. En ell es recollia la pròpia doctrina impulsada per Karer i Kemal Pir d'un “partit revolucionari del proletariat i dels camperols del Kurdistan” es declarava marxista-leninista i es definia com “una organització política sota la guia del socialisme científic” amb una “tasca històrica i sagrada”, la de la “Revolució del Kurdistan”. Un dels lemes més destacats en el text era “un Kurdistan democràtic, unit i independent”. El treball ideològic de Pir fou fonamental per posar les bases doctrinals del PKK. Seu, i d’Haki Karer, és el primer lema del PKK: “La revolució de Turquia ha de passar pel Kurdistan”.



Karer (1950-1978), turc d'Ordu, al Mar Negre, va començar la seva militància al grup estudiantil Ayöd contra l'imperialisme i l'oligarquia. Com a revolucionari sincer pensava que la transformació de Turquia passava, necessàriament, per a extirpar l'imperialisme turc que era una metàstasi a la societat. Cap transformació social podia fer-se sense eliminar la supremacia turca sobre la resta de pobles de l'estat, en especial el kurd. Abdullah Öcalan i Kemal Pir, companys seus a Ankara, tenien la mateixa doctrina ideològica. Va traslladar-se a Êlih, al Kurdistan Nord, per a crear una xarxa d'activistes en el que havia de ser el PKK. El seu desconeixement de la llengua kurda va dificultar aquesta tasca i es va desplaçar a Dîlok, Antep, on va impulsar el moviment sense nom conegut com a Apocular que havia de derivar en el PKK. Karer va obtenir gran reputació en l'àmbit socialista revolucionari. Creia que la pau a Turquia només es podia aconseguir i garantir a través de la llibertat dels kurds. Fou una figura clau en l'establiment dels primer nuclis de militants de la causa kurda d'esquerra


El 18 de maig 1977 Haki Karer fou víctima d'una conspiració d'un grup d'orientació maoista anomenat Sterka Sor (estrella vermella) que el va matar a trets després de citar-l a un cafè d'Antep. Es creia que l'activista Alaattin Kapan va ser l'autor de l'acció. No obstant això, cercles kurds van negar aquest extrem. Un metge de l'hospital va assegurar que Karer no va ser assassinat pel tret, sinó per la manipulació dels dispositius d'oxigen dels visitants a l'hospital. Es creu que les clavegueres de l'estat turc van ordenar l'assassinat. Arran del seu assassinat molts membres del moviment van fugir a l'estranger o es van allunyar del grup. Tanmateix el moviment va agafar força a Antep i la seva mort va sacsejar Abdullah Öcalan qui es va convèncer que era el llegat de la memòria de Haki Karer s'havia de recordar a través de la creació d'un partit. Per tant, Öcalan va escriure la tardor de 1977 a la pròpia Antep un projecte de programa. L'assassinat de Haki Karer ser així el detonant per a l'establiment final del PKK l'any 1978 a Lice, Amed.

Per a saber-ne més: Kurdistan, el poble del sol

Leggi di più »

Les SDF conquereixen al-Baghuz, darrera població abans de la frontera

L'avantguarda de les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) encapçalades per les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) van entrar ahir al matí a Al-Baghuz.L'Estat Islàmic (Islamic State, IS)  fou expulsat de la ciutat després de dos dies de combats.

Al-Baghuz at-Tahtani és el darrer nucli, situat al sud, d'una bossa de poblacions on han quedat acorralats els membres de l'Estat Islàmic (IS per les sigles en anglès) a Deiz ez Zor. Si l'exèrcit iraquià no els deixa creuar cap a l'Iraq, doncs és un pobla fronterer, quedaran completament tancats.

Al nord d'aquesta població queda un nucli de pobles a la riba de l'Eufrates que són en mans de l'IS: Hajin la més septentrional, seguida d'Abu Hasan, Al Kishma, Ash Sha'fah, As Susah, Ash Shajilah i Baghuz Fawqani, situada just al nord d'Al-Baghuz at-Tahtan.

Leggi di più »

El PDK aconsegueix una insultant victòria a Duhok amb el 74,5 % dels vots

El Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), de centre dreta independentista obté més vots en solitari que deu formacions opositores. Només l'Unió Islàmica del Kurdistan, coneguda popularment per Yekgirtû, podrà obtenir representació a Duhok. En principi de les onze actes nou seran pel PDK i dos per la dreta islamista kurda.


1. PDK - 348,777 (74,5 %)
2. Unió Islàmica del Kurdistan - 48,300 (9,2 %)
3. CDJ - 25,449 (5,4 %)
4. UPK - 25,823 (5,4 %)
5. Nova Generació - 17,823
6. Babul Arab (coalició arabista) - 8,133
7. Kurdistan's Socialist Party (o KSDP) - 7,194
8. Moviment Islàmic del Kurdistan - 4,560
9. Coalició Kldan  - 4,815
10. Gorran  - 3,619
11. Grup Islàmic del Kurdistan - 3,768
Tres dones i sis homes representaran l'independentisme kurd de centre-dreta, per Duhok, a Bagdad

Leggi di più »

dijous, 17 de maig de 2018

El poble kurd es reivindica a Palma

Les reivindicacions del poble kurd a Turquia i Síria arriben a Palma amb Faruk Dorum, delegat del Partit Democràtic dels Pobles (HDP) a la Unió Europea. Aquests dimarts, ha parlat del programa del seu partit pro-kurd, HDP, i de la repressió que pateixen per part del govern de Recep Tayyip Erdogan. També ha explicat a IB3 Notícies el seu projecte com a poble que resumeix amb les paraules democràcia, feminisme i antiautoritarisme.
La deriva autoritària del president turc Erdogan ha tingut conseqüències en tots els seus opositors, però especialment en el poble kurd. Milers dels seus representants electes han estat empresonats, acusats de col·laborar amb el terrorisme. Europa, denuncien, prefereix mirar cap a una altra banda.
El mes que ve hi ha eleccions a Turquia i el cap de llista de l’HDP està empresonat des de 2016. Erdogan ha avançat els comicis un any i mig.
El conflicte entre el govern turc i el poble kurd ha costat la vida a 40.000 persones des dels anys vuitanta.



Leggi di più »

dimecres, 16 de maig de 2018

Panorama de les principals llistes electorals a l'Iraq

La fins ara coalició governant, Coalició de l'Estat de Dret, s'ha presentat fracturada en dues propostes. 'Victòria' encapçalada per l'actual primer ministre, l'àrab xiïta Haider al-Abadi, representa la corrent partidària de mantenir alhora bones relacions amb l'Iran i els EUA. Vol rendibilitzar la victòria (d'aquí el seu nom) sobre els sunnites que donaven suport a l'Estat Islàmic. Ha estat qui més ha apostat per a tenir presència en campanya electoral al Kurdistan però això no li ha reportat obtenir representació.

L'ex president Nouri al-Maliki es presenta sota la plataforma xiïta que ha mantingut el nom de 'Coalició de l'Estat de Dret'. Representa la casta corrupta d'àrabs xiïtes que s'ha enriquit a l'Iraq des de la invasió dels EUA primer i la submissió a l'Iran després. Maliki manté una posició molt agressiva envers la minoria kurda mentre Abadi, tot i haver llençat els brutals atacs d'octubre i haver clausurat els vols al Kurdistan, és partidari d'una certa entesa. Per exemple ha pagat alguns salaris de funcionaris.

Els grans beneficiats dels darrers anys, els paramilitars d'Hashd al Shaabi, es presenten l'Aliança Fatah (Conquesta). Creada recentment, l'aliança xiïta aplega els grups armats per l'Iran com Al Badr, Asaib Ahl al-Haq, Kataib Hisbol·là o els ultres religiosos de la Kataib Imam Ali.  El cap dels grups armats Hadi al Amiri, de Badr, és el seu cap de llista. Oficialment aquestes bandes paramilitars s'havien d'haver dissolt després de derrotar l'Estat Islàmic però ara volen perpetuar al parlament el poder aconseguit amb les armes.

També d'orientació xiïta, ètnicament àrabs i d'orientació religiosa són les llistes de Muqtada al Sadr, 'Aliança dels Revolucionaris per a la Reforma' i d'Ammar al Hakim, 'Al Hikma'. El primer representa l'ala esquerra de l'islamisme, absolutament contrari a la corrupció rampant de la resta de llistes, en defensa dels pobres i co aligat amb el Partit Comunista de l'Iraq. Controla els barris pobres de Bagdad, ha renunciat a tenir una milícia activa, tot i que la facilitat dels seus partidaris per aconseguir armes és notable, i denuncia la col·laboració amb l'Iran i els EUA que acusa de mantenir una relació colonial amb l'Iraq.

'Aliança Ciutadana' es va trencar quan la majoria dels seus membres es van unir a l'Aliança Fatah dels paramilitars xiïtes. La resta van crear 'Al Hikma' que representa la dreta religiosa tradicionalista, el seu cap és un clergue fill del líder tradicionalista Abdul Aziz al-Hakim.

Els partits sunnites són clarament minoritaris i han optat entre donar suport a la coalició sunnita Al-Wataniya (Coalició) o bé a grups locals o sense base etno-religiosa que tenen difícil entrar al parlament. Els 200.000 cristians de l'Iraq tenen reservats 5 escons. Fins ara se'ls repartien el Moviment Democràtic Assiri + Partit Patriòtic Assiri (2) de tendència nacionalista assíria, el Consell Popular Assiri-Siríac-Caldeu, pro kurd, (2) i el Partit Comunista de l'Iraq. La novetat és que l'església caldea ha demanat el vot per la Llista d'Aliança Caldea. Aquesta és formada pel Partit Democràtic Caldeu i pel Congrés Nacional Caldeu; ambdós veterans partits de centre dreta. Per la seva part, els paramilitars d'Hashd, que controlen part del territori assiri després de fer enrere l'IS, presenten al Moviment Babilònia de Rayan Kildani.

Les altres minories, tres d'elles kurdes, es reparteixen un escó cada una: yezidi, mandeus, shabaks i fayli.


Leggi di più »

dimarts, 15 de maig de 2018

L'HDP visita les Illes Balears: «Cal lluitar per la democràcia, la igualtat i els drets universals»



El delegat del Partit Democràtic dels Pobles (HDP) a la Unió Europea, Faruk Doru, al costat de representants de MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca, Podem i Gent per Formentera (GxF) han sol·licitat aquest dilluns col·laboració internacional perquè les eleccions del 24 de juny a Turquia se celebrin amb garanties.

Per això, Doru al costat del portaveu de MÉS per Mallorca, Josep Ferrà i el de Podem, Alberto Jarabo, han presentat que ha tengut lloc en el Parlament una proposició no de llei (PNL), que han registrat posteriorment, amb la qual volen que el Parlament manifesti la seva «solidaritat amb el poble kurd de Turquia i Síria».

Doru ha dit que «Turquia s'ha convertit pràcticament en una presó i que les eleccions no seran democràtiques, ja que, els dos co presidents del seu partit (tercera força política del país) estan empresonats, a més d'haver-hi 10.000 presos polítics i batles arrestats, que a les ciutats amb més d'un milió d'habitants han estat substituïts per un governador imposat pel Govern d'Erdogan».



En aquest sentit, ha remarcat que el govern turc «ha avançat les eleccions perquè la seva formació no tengui temps a preparar-se» i ha assegurat que «les eleccions no poden ser lliures amb les condicions que s'han convocat. No ho diem nosaltres només, ho diu l'ONU, la UE i els Estats Units. El govern turc s'ha aïllat de la comunitat internacional», ha lamentat.

Així mateix, el representant del partit pro kurd ha remarcat que «els drets humans són universals i si una part del món està en dificultats s'ha de lluitar junts». «Cal lluitar per la democràcia, la igualtat i els drets universals», ha asseverat.

Per això, ha demanat a la comunitat internacional que «se solidaritzi amb les forces democràtiques del territori» i a les «forces polítiques que enviïn delegacions d'observadors internacionals», perquè creuen que «el govern d'Erdogan durà a terme un frau electoral». Doru també ha expressat que l'única solució que li troba en conflicte és «acceptar que els pobles que viuen en aquesta àrea decidida el seu futur i s'accepti el seu dret d'autodeterminació, un dret reconegut per l'ONU».

Per la seva banda, Ferrà ha justificat que aquesta iniciativa ajuda a incrementar «la consciència» de la societat a les Balears i, així mateix, a crear «pressió internacional». «És vital que qüestions com aquesta no quedin invisibilitzades», ha remarcat.

En un sentit similar, Jarabo ha ratificat «la necessitat de vigilància internacional» en les eleccions del pròxim 24 de juny i ha recordat que el Govern d'Erdogan «ha tancat més de 30 mitjans de comunicació, a més d'empresonar a tota l'oposició».


Font: Diari de Balears

Leggi di più »

dilluns, 14 de maig de 2018

Sis partits kurds demanen a Erbil que es repeteixin les eleccions

La Kurdistan Islamic Union (KIU) coneguda popularment per Yekgirtû ha convocat a la capital kurda la trobada d'avui.  Aquesta formació independentista islamista, que té els seus feus a Erbil i Dohuk i és impulsada pels Germans Musulmans, promou un text conjunt on vol demanar que es repeteixin les eleccions, segons Farhad Mullah Salih. La comissió electoral ja ha dit que no es repetiran els comicis.

Hi ha participat Coalition for Democracy and Justice de Barham Salih, Gorran, Kurdistan Islamic Group (Komal), el Partit Comunista del Kurdistan i els islamistes radicals del Kurdistan Islamic Movement (IMK). Creuen que el sistema de votació electrònica ha estat un fiasco i KIU l'ha definit com "un cop electrònic".El partit de dreta liberal Nova Generació ha posat una denúncia contra la comissió electoral tot i que no s'ha afegit a la reunió d'avui.

Per a saber-ne més: 

- Els partits kurds de l'Iraq
- Resultats provisionals del 12 de maig de 2018





Leggi di più »

Turquia prohibeix 9 llibres sobre la nació kurda incloent-hi sobre els religiosos o informes d'HRW



Les autoritats turques recentment han prohibit nou llibres traduïts de diversos temes acadèmics sobre la nació kurda. Un tribunal turc local al districte d'Idil de la província kurda de Sirnak considera el contingut dels llibres en contravenció de les lleis antiterroristes i de premsa, citant articles que tracten de "propaganda terrorista". La realitat, però, és ben distinta. els llibres parlen d'una nació proscrita i sotmesa a un genocidi.

L'editor i fundador de l'editor Avesta, Abdullah Keskin, va dir per telèfon que la sentència del tribunal es remunta a setembre de l'any passat. Malgrat això, se li va notificar el divendres i inclou "confiscar, prohibir d'imprimir, distribuir i vendre els llibres".

Entre els llibres es trobava un sobre la fe i les oracions dels yezidis, poemes sagrats i relats religiosos de la tradició yezidi : "Els textos sagrats d'Ezidis tenen res a veure amb el terror, no ho entenc", va dir Keskin perplex. Un altre llibre va ser "El genocidi a l'Iraq, la campanya Anfal contra els kurds", una recopilació dels informes de Human Rights Watch que documenten la política d'extermini del poble dels kurds en els anys vuitanta que va causar la mort de 180.000 persones. "No ho entenc. No hi ha res a entendre. Això és polític, però també més enllà de la política. No volen parlar sobre els kurds pels propis kurds ". Dos altres llibres es relacionats amb el líder kurd Mustafà Barzani i la lluita contra l'Iraq com ara la memòria de viatge de 1964 "Journey Among Brave Men" de la periodista nord-americana Dana Adams Schmidt i "Under the flag of Kurdistan" dels autors Khoshewi Babekr i Pauel Shehtman.


"Otomans, Safàvides i kurds a la batalla de Chaldiran", un estudi de la guerra regional del segle XVI per l'autor kurd Murad Ciwan, "Visió o Realitat: Els kurds en la política dels grans poders" de Borhaneddin Yassin, 1941-1947, "Sobre la curta vida del Kurdistan de Mahabad" i "Sang, creences i butlletes: la gestió del nacionalisme kurd a Turquia, 2007-2009" del investigador nord-americà Robert Olson també resten prohibits.

Leggi di più »