dimecres, 13 de setembre de 2023

Atac contra dos dirigents pro turcs a Efrîn

Un intent d'assassinat contra dos líders de mercenaris recolzats per Turquia s'ha produït a la ciutat ocupada d'Efrîn, Kurdistan de Síria. Tots dos van resultar ferits greus, es tracta de l'anomenat "vicepresident del Consell Local", Muhammad Sheikh Rashid i Oficial de seguretat del consell local, sobrenom "Abu Omar", antic comandant de "Jaysh al-Islam".



Leggi di più »

Turquia: La kurda Narin Gezgör, fundadora d'una associació de dones kurdes, condemnada a més de 7 anys de presó

 

Un tribunal d'Amed (Diyarbakır en turc) ha condemnat Narin Gezgör, membre fundadora de l'Associació de Dones Rosa, un grup kurd pels drets de les dones, a set anys i sis mesos de presó , va informar dilluns el Centre per a la Llibertat d'Estocolm, citant la Gazete Duvar. Gezgör va ser condemnada en un nou judici després que un tribunal d'apel·lacions anul·lés un veredicte anterior que implicava la mateixa durada de presó pel mateix càrrec a causa de la fallada del tribunal inferior per examinar adequadament el cas.

La condemna es va dictar amb l'acusació de pertinença a una organització terrorista, que comporta una pena mínima de presó de sis anys i tres mesos. Les proves presentades contra Gezgör incloïen la seva pertinença a l'associació, així com les seves entrevistes als mitjans i testimonis anònims que la van incriminar. És habitual que les autoritats turques processin i condemnin persones per càrrecs relacionats amb el terrorisme pel seu compromís no violent amb la societat civil i comentaris polítics. Els kurds políticament actius sovint són acusats de pertinença al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), un grup armat designat com a organització terrorista per Turquia i bona part de la comunitat internacional.

La legislació antiterrorista de Turquia ha suscitat repetidament crítiques als informes internacionals per ser massa àmplia i ambigua, permetent als tribunals interpretar l'afiliació social com a vincles de terrorisme i els comentaris com a propaganda terrorista. Els tribunals turcs solen acceptar la declaració de testimonis anònims com a prova dels vincles dels acusats amb el terrorisme. Les denúncies de tortura i maltractaments sota custòdia policial sovint impliquen la coacció dels detinguts perquè signin declaracions que s'incriminen a ells mateixos i als altres. A l'edició de 2022 de l'Índex de l'Estat de Dret publicat pel World Justice Project, Turquia va ocupar el lloc 116 entre 140 països, amb una puntuació encara pitjor que la de Rússia i Bielorússia.

Leggi di più »

divendres, 8 de setembre de 2023

L'exèrcit turc està cremant els boscos de Bitlis, al Kurdistan, i desforestant la regió


Les forces d'ocupació turques han destruït grans extensions de boscos a la província kurda de Bitlis per a les necessitats de l'exèrcit. La desforestació continua després dels tocs de queda imposats per les autoritats turques als pobles del districte de Hizan (Xîzan) a Bitlis (Bedlîs) els mesos de juliol i agost. Segons fonts locals, els arbres es talan principalment de nit. Cada dia es treuen de 10 a 15 camions d'arbres.

A principis de la dècada de 1990, la regió de Bitlis, al nord del Kurdistan, estava coberta de grans boscos. Des de llavors, moltes zones forestals han estat destruïdes i cremades per l'exèrcit turc. La destrucció del medi ambient s'ha accelerat sota el règim islamonacionalista del president turc Recep Tayyip Erdogan. Entre el 2020 i el 2023, l'exèrcit turc va destruir centenars d'hectàrees de boscos a la regió de Bitlis, amb el pretext d'operacions militars.

El districte d'Hizan va ser declarat recentment zona prohibida. L'exèrcit turc, ajudat pels protectors dels pobles (paramilitars armats finançats per l'estat) segueixen deforestant la regió. Es van talar milers d'arbres per permetre la construcció de carreteres i per obrir el camí a les operacions militars.

Leggi di più »

dimecres, 6 de setembre de 2023

El conflicte a Deir ez Zor entre parts de les SDF posa a prova el projecte de Rojava



La regió de Deir Ez-Zor es divideix actualment entre les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) a l'est de l'Eufrates i les forces del règim sirià recolzades per l'Iran i les seves milícies paramilitars, incloent-hi combatents de l'Iraq, l'Afganistan i el Pakistan, a l'oest. La zona fronterera forma part de les principals rutes de contraban de combatents, armes, drogues i béns de consum. Les SDF, que inclouen combatents kurds, àrabs, armenis i altres, es van apoderar de zones de la província després de les successives campanye scontra l'Estat Islàmic en especial el 2014.

L'administració kurda semiautònoma controla zones al nord i nord-est de Síria, a través de consells civils i militars locals en un esforç per evitar el descontentament àrab, i anuncia regularment reunions entre funcionaris de les SDF i líders tribals. Les SDF estan conformades per una vintena de Consells Militars amb autonomia plena creats en base a criteris territorials i el principi de subsidiarietat.

El 27 d'agost, les SDF van detenir Ahmad al-Khabil, també conegut com Abu Khawla, el cap del Consell Militar de Deir Ez-Zor (CMDZ), que està afiliat a les SDF. Les SDF han acusat Khabil de comunicar-se amb el règim sirià i de suposar tràfic de drogues i mala gestió que van provocar un augment de les activitats de l'IS. Part dels combatents del CMDZ lleials a Khabil, encapçalats per Ibrahim Al Hafel, van llançar atacs contra les SDF que es van convertir en enfrontaments a diversos pobles i ciutats.

La situació va empitjorar després que alguns combatents del règim dictatorial d'Assad travessin l'Eufrates i s'incorporessin als enfrontaments. Diumenge, a més, paramilitars pro turcs van llançar un atac pel nord amb la intenció de crear una tenalla sobre les SDF. Aquest va ser aturat pel Consell Militar de Tell Temir de les SDF amb 24 pro turcs morts.



Desenes de persones han mort, la majoria combatents lleials a Khabil i, com a mínim onze membres de les SDF (fotografia adjunta), inclosos combatents àrabs, però també civils. L'SDF van desplegar 19.000 combatents i van recuperar territori anunciar un toc de queda de 48 hores a la zona a partir del dissabte 3 passat, i dilluns va instar els civils a abandonar Dhiban la darrera ciutat on va dir que estaven estacionats combatents locals hostils i on actualment es combat carrer a carrer. El cap de setmana van recuperar Al- Busayrah o Hijin.

L'SDF ha negat qualsevol disputa amb les tribus àrabs de la regió, dient que els enfrontaments han implicat majoritàriament "elements del règim i alguns beneficiaris" de Khabil. Ha demanat als residents locals "que no es deixin atrapar per la baralla". En canvi els mitjans del règim sirià han caracteritzat els combats com un enfrontament de les SDF contra les tribus i clans àrabs, mentre que el diari progovernamental Al-Watan ha qualificat els combatents locals com a "forces tribals àrabs". El règim del president Bashar al-Assad rebutja l'administració kurda i l'acusa de "separatisme". La realitat es que diversos clans, com el clan Bakara i l'Al-Akidat, s'han posat de costat de les SDF i han aplaudit la seva acció contra les mafies del contraban.

"En realitat no es coneix res com a forces tribals àrabs", va dir Omar Abu Layla, un activista que dirigeix la plataforma de mitjans DeirEzzor24, i va assenyalar que alguns líders tribals treballen amb les SDF mentre que altres col·laboren en silenci amb el govern. Funcionaris propers a Khabil, "especialment els que es beneficien del contraban", van iniciar els combats. "El que està passant avui és una incitació al caos per part de diverses parts internes i externes. Si realment totes les tribus haguéssin acceptat anar contra les SDF, llavors elles (les SDF) ja no serien a Deir Al-Zour".

Segons el comandant en cap de les SDF, Mazloum Abdî: "Deir ez-zor és de gran importància per a nosaltres, alguns clans volen que indultem "Ibrahim Al-Hafel", aclarirem el destí dels que van agafar les armes contra nosaltres. Després de la crisi el Consell Militar Deir ez-zor serà més fort que abans" en haver depurat els elements mafiosos.

Ibrahim Al-Hafel és considerat una de les personalitats controvertides, ja que és considerat un dels notables de la tribu Al-Aqidat. Abans no tenia cap paper al seu clan. La seva primera aparició va ser a la ciutat de Deir ez-zor quan va encapçalar una delegació de la seva tribu per reunir-se amb els líders de seguretat del govern de Damasc el 2019, abans de la invasió turca a Girê Sipî (Tal Abyad) i Serê Kaniyê. Les reunions d'Ibrahim Al-Hafel no es van limitar als líders de seguretat dels serveis d'intel·ligència sirians, ja que també es va reunir amb el comandant de les forces proiranianes a la ciutat de Deir ez-zor, i van discutir els passos per coordinar-se amb ells en l'esdeveniment. de la retirada de les forces nord-americanes de la regió, i en el cas que les forces nord-americanes romanguessin.

Aquesta coordinació entrava dins d'un esquema més ampli que obre el camí per a la incursió de l'Iran a tota la regió de Deir ez-zor, i el seu desig en aquell moment de ser una alternativa per ocupar el lloc de les forces nord-americanes "retirates", confiant en Ibrahim Al-Hafel. Ibrahim al-Hafel tenia un paper limitat en el clan al-Akidat, i sembla que era el responsable dins del seu clan de comunicar-se amb les milícies proiranianes, supervisar els punts de contraban i reclutar combatents per a les milícies iranianes. L'agost de 2022, es va fer un intent d'assassinat contra ell a la ciutat d'Al-Shuhail, al camp oriental de Deir ez-zor, on va resultar ferit, i s'especula que es tractava d'una baralla interna. També val la pena esmentar que "Ibrahim al-Hafel" també va jurar lleialtat a l'organització terrorista ISIS abans que SDF alliberés la regió, tal com es mostra a la imatge de la dreta.











Leggi di più »

dimecres, 26 de juliol de 2023

Conferència amb 600 delegats del Congrés Nacional del Kurdistan a Lausana advoca per la unitat nacional i la lluita comuna entre els kurds a quatre parts del Kurdistan

La conferència de dos dies sobre el 100è aniversari de la signatura del Tractat de Lausana es va celebrar els dies 22 i 23 de juliol amb discursos destacant la importància de la unitat nacional i la lluita comuna entre els kurds a quatre parts del Kurdistan. A més d'una marxa central amb 10.000 exiliats kurds, el Congrés Nacional del Kurdistan (KNK)s a Lausana per commemorar el 100 aniversari de la signatura del Tractat de Lausana sota el lideratge d'Anglaterra França, que va dividir el Kurdistan en quatre parts i va constituir la base dels atacs genocides contra els kurds el segle passat. La conferència a la qual assistiren 600 representants de partits polítics, organitzacions i institucions del Kurdistan té lloc sota el títol “La postura del poble del Kurdistan en el centenari del Tractat de Lausana”.

 







Leggi di più »

diumenge, 23 de juliol de 2023

1a Conferència de Joves del PKK: Komalên Ciwan

La Coordinació Komalên Ciwan va anunciar ara al públic en un comunicat que el febrer de 2023 va celebrar la 1a Conferència amb el lema "Renovem-nos amb l'esperit apoista, guanyem la guerra de la llibertat". "Com a Moviment Juvenil Apocu, anunciem la primera Conferència de Joves del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan) amb gran alegria i orgull", diu el comunicat.

La conferència va celebrar-se durant 9 dies amb la participació de 40 delegats d'arreu del Kurdistan que van denunciat el sistema d'aïllament absolut i de tortura psicològica a que està sotmés el fundador del partit Abdullah Öçalan (Rêber Apo)."En els darrers 8 anys hi ha hagut una gran guerra i una resistència increïble en aquesta regió. Cada any, cada dia i cada moment d'aquest procés va ser extraordinari. L'estat turc feixista, invasor i genocida ha posat en marxa una guerra de destrucció total sota el nom de "pla de precipitació" volia liquidar el PKK i massacrar el poble kurd. Ideològicament la dona democràtica i ecològica ha desenvolupat el paradigma llibertari i construït la perspectiva de la Modernitat Democràtica. Amb aquest canvi, el líder Apo va capgirar meravellosament dogmes mil·lenaris i va donar una nova llum a les esperances dels oprimits amb una intel·ligència sorprenent. La revolta de "Jin Jiyan Azadi" al Kurdistan oriental i a tot l'Iran va tornar a destacar clarament.





El sistema capitalista de la modernitat és un sistema antihumà. Cap moviment en la història de la humanitat ha estat tan brutal, immoral i despietat com la modernitat capitalista. Cap sistema ha desenvolupat una esclavitud tan profunda com ho va fer durant el govern de la modernitat capitalista. La vida ha estat traïda en el sistema capitalista de la modernitat. Els sentiments i els pensaments de la gent han estat enverinats, les dones han patit una caiguda terrible, els joves han entrat en oposició amb els seus personatges, la societat s'ha dividit sota gemecs. El resum d'aquest sistema de 500 anys d'antiguitat és el següent: Una plaga que va destruir tota la humanitat i la natura. La raó del caos i les crisis, el dolor i el sofriment, la fam, la divisió i el malestar a l'Orient Mitjà és el sistema de la modernitat capitalista i les seves principals potències imperialistes. En conseqüència, aquest sistema és el principal motiu de la desintegració del Kurdistan i la política de genocidi contra el poble kurd. El sistema capitalista de la modernitat és l'enemic dels kurds tant com l'enemic de la humanitat. El major obstacle per a la pau i la llibertat kurdes són les forces capitalistes.

L'estat turc, en el marc del concepte de genocidi, amb la col·laboració dels governs iraquià i sirià sota el lideratge de les forces internacionals, torna a atacar Rojava, Shengal i Maxmur amb totes les eines i mètodes de guerra especial i psicològica, volen liquidar aquestes zones, que van ser alliberades amb la lluita autonòmica i costosa pel paradigma autonòmic. La por més gran dels poders hegemònics, dels estats sobirans i dels traïdors de la modernitat capitalista; És la societat lliure i els espais lliures on es reviu el paradigma de Leader APO. Aquesta por és la base d'aquests atacs. En aquest context, la joventut de les regions alliberades hauria de liderar la construcció d'un sistema nacional democràtic i, sobre aquesta base, hauria d'abraçar els guanys de la lluita d'acord amb la Guerra Popular Revolucionària. La tasca més important de la direcció pràctica de l'estratègia de la Guerra Popular Revolucionària en cas de qualsevol guerra és desenvolupar les activitats de presència, organització i educació en tots els àmbits i preparar-se per a la guerra amb la perspectiva de "protegir la seva llar, barri, país".



Leggi di più »

dissabte, 22 de juliol de 2023

Onada d'atacs de la "Iniciativa Jinen Tolhildêr"(Iniciativa de Dones Venjadores) entre d'altres a un gasoducte turc

La "Iniciativa Jinen Tolhildêr" kurda anuncia que van dur a terme operacions contra el règim turc i els feixistes a Istanbul, Ceyhan: Conducte de gas natural sabotejat a Ceyhan i 4 vehicles de luxe i 1 magatzem cremats a Büyükçekmece, Istanbul. 

El 17.07, les nostres unitats van incendiar 1 ferreteria pertanyent a feixistes turcs, 1 magatzem que contenia materials de construcció i 4 vehicles de luxe pertanyents al magatzem de Büyükçekmece, Istanbul.

El 18.07, a Adana-Ceyhan, on viuen els feixistes, les nostres unitats van dur a terme una acció contra el gasoducte de gas natural amb explosius fets a mà, i el gasoducte es va incendiar i va explotar. El 19.07, les nostres unitats van celebrar la revolució de Rojava amb focs artificials simultanis a les ciutats d'Antalya-Balıkesir-Aydin-Sakarya i Kocaeli.

 "El 19 de juliol, les nostres unitats van celebrar la revolució de Rojava (Kurdistan de Síria) amb focs artificials simultanis a les ciutats d'Antalya, Balıkesir, Aydin, Sakarya i Kocaeli.

 İnsiyatifa Jinên Tolhildêr (Iniciativa de Dones Venjadores) és un nou moviment clandestí aparegut aquest mes i es deconeix si té vincles amb HBDH, Mainada del Foc o Jinên Tîrêjên Rojê (Dones dels Raigs de Sol)


Precisament la milícia HBDH Arin Mirkan va trencar les finestres del mercat ŞOK d'Istanbul Sultanbeyli amb motiu de l'aniversari de la revolució de Rojava del 19 de juliol i va incendiar el mercat. En un comunicat afirma: "Som el Moviment Revolucionari Popular Unit. Lluitem per la llibertat i la felicitat del nostre poble treballador que ha viscut junts durant milers d'anys a Anatòlia i l'Orient Mitjà. Lluitem per la victòria de la revolució unida, la seva única via de salvació!

Cada revolució és la nostra festa. Cada revolució és un pas poderós cap a la llibertat dels nostres pobles. La revolució de Rojava, que ha crescut a un gran cost i segueix sobrevivent just al nostre costat, és nostra, com una revolució que inspira la lluita per la llibertat dels pobles de Turquia i l'Orient Mitjà, els dóna força i moral, i creix amb els crits de llibertat de les dones oprimides esclavitzades!"

Leggi di più »

divendres, 21 de juliol de 2023

El govern islamista de l'Iran arresta la professora iraniana i defensora dels drets humans, Leila Zafer

 

La professora iraniana i defensora dels drets humans, Leila Zafer, ha estat detinguda per les autoritats de l'estat iranià. El contingut del missatge, que va ser publicat per Leila Zafer en un dels seus comptes, diu: "No podem fer marxa enrere del camí que vam prendre. Vam oferir als màrtirs treure aquest vel i les famílies", i va afirmar: "No deixarem que la sang dels nostres màrtirs quedi a terra". La policia iraniana també va assaltar la casa de la germana de Leila i va confiscar l'equip tècnic de l'activista Leila Zafer.

Després de l'assassinat de la jove kurda, Jina Amini (22 anys), a mans de la "policia de la moral" de l'estat iranià, a mitjans de setembre de l'any passat, amb el pretext del seu incompliment de les condicions del hijab, va esclatar un aixecament popular a Rojhilat (Kurdistan oriental) i Iran, amb el lideratge de dones continuant fins ara, malgrat la supressió per part de l'estat iranià.

Leggi di più »

dimarts, 18 de juliol de 2023

La retenció d'aigua de l'Eufrates provoca una onada de malalties al Kurdistan sirià



A la vora del riu Eufrates, al nord-est de Síria, els centres de salut reben diàriament centenars de casos de malalties derivades de la contaminació de l'aigua, que van començar a estendre's en abundància com a conseqüència de la contaminació de l'aigua del riu Eufrates i la seva transformació en pantans, mentre que l'estat d'ocupació turc continua apoderant-se de grans quantitats de la seva aigua.

El districte d'Al-Qanaya, situat a 30 quilòmetres a l'oest de la ciutat de Kobanê, a la riba oriental del riu Eufrates, depèn directament de l'aigua de l'Eufrates com a font de beure i de reg de les terres agrícoles.

El centre sanitari del districte rep, diàriament, de 6 a 8 casos d'intoxicació per aigua com a conseqüència de la contaminació de l'aigua del riu Eufrates.

No hi ha xarxes d'aigua potable a la zona del districte d'Al-Qanaya, on l'aigua dels pous de la zona és salada i no potable, per la qual cosa els veïns es veuen obligats a treure l'aigua de l'Eufrates amb camions cisterna i consumir-la per a ús potable i domèstic. .

No obstant això, en els últims anys, amb l'estat d'ocupació turc segrestant grans quantitats d'aigua de l'Eufrates dels territoris sirians, el contingut d'aigua del riu va disminuir, la qual cosa va provocar la seva transformació en pantans i augmentar la contaminació, que va afectar negativament la salut dels residents de les zones. adjacent al llit del riu.

Leggi di più »

diumenge, 16 de juliol de 2023

Primera condemna d'un kurd a Suècia per donar suport al PKK


A Suècia, un kurd va ser condemnat a quatre anys i mig de presó per intentar recaptar fons per al PKK. És la primera vegada que una persona és condemnada en aquest país nòrdic en relació amb el finançament del moviment kurd.

Dijous, el Tribunal de Districte d'Estocolm va condemnar un kurd a quatre anys i mig de presó per intentar finançar el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK). L'home també va ser condemnat a la prohibició d'entrar al territori.

Detingut al gener, l'home de 40 anys va ser acusat d'haver obligat un comerciant kurd a Estocolm a lliurar-li diners a punta de pistola. L'acusació es basava, entre altres coses, en la informació facilitada pels serveis d'intel·ligència alemany i francès.

És la primera vegada que una persona és condemnada a Suècia per haver intentat finançar el PKK. La sentència encara es pot recórrer davant un tribunal superior, va dir el president del tribunal en una roda de premsa.

La mesura es produeix en el context de la sol·licitud de Suècia per ser membre de l'OTAN, una petició que fins ara ha estat bloquejada per Turquia. Aquest últim acusa Estocolm de proporcionar un refugi per als "terroristes", un terme que designa principalment els partidaris del moviment d'alliberament kurd i els opositors al règim d'Erdogan. Recentment, Suècia ha endurit la seva legislació antiterrorista en resposta a les condicions establertes per Turquia per a l'aixecament del seu veto. L'abast ampliat de la llei permet ara la criminalització de totes les activitats que es podrien interpretar com a suport al PKK.

Leggi di più »