dilluns, 25 de juny de 2018

L'HDP creix 700.000 vots i passa de 59 a 67 escons malgrat els atacs als seus actes i l'empresonament dels seus dirigents

L'intent convertir Turquia en un bipartidisme ha fracassat el 24 de juny. Les eleccions estatals del 24 de juny es van presentar en clau de blocs. La dreta islamista enfront de l'esquerra imperialista. Els primers van conformar l'Aliança Popular amb Adalet ve Kalkınma Partisi (AKP, Partit de la Justícia i el Desenvolupament), el neofeixista Milliyetçi Hareket Partisi (MHP, Partit del Moviment Nacionalista) i el Büyük Birlik Partisi (BBP, Partit de la Gran Unitat), ultra dreta imperialista islamista. Segons les dades provisionals van aconseguir revalidar la seva majoria al parlament amb 344 dels 600 escons. L'AKP d'Erdogan ha perdut 22 actes i passa de 23.681.926 a 21.272,607 sufragis.  Mentre els feixistes n'han guanyat 9 més de les que tenien i aconsegueixen tenir un pes major en el futur govern turc. L'MHP és una força radicalment feixista, imperialista, xovinista i xenòfoba situada a la dreta, per exemple, del que seria el Front National francès.

Turquia és peculiar i si la dreta és imperialista i feixista l'esquerra és ultra nacionalista i imperialista. Així doncs la coalició Aliança Nacional no era alternativa sinó complement dels guanyadors. El partit nacionalista turc d'esquerra Cumhuriyet Halk Partisi (CHP. Partit Republicà Popular) amb un fort component xovinista preconitza el menyspreu a les minories nacionals i/o estats veïns. El CHP comparteix internacional amb el PSOE espanyol i el PS francès de qui imita l'arrel jacobina. Va ser fundat per Kemal Atatürk qui va mantenir una excel·lent relació amb l'Alemanya nazi. El nou partit IYI, format per feixistes escindits del MHP i l'ala dreta del CHP, s'ha presentat en coalició amb aquesta darrera formació per conformar un bloc alternatiu a la coalició AKP/MHP. El minoritari Saadet, islamista moderat, s'ha unit també a l'Aliança Nacional que ha fet curt amb 189 escons ben lluny de fer ombra a l'islamo-feixisme d'Erdogan i Bahceli. Malgrat això el CHP ha esgarrapat 12 escons més dels que tenia i IYI ha entrat al parlament amb 43 actes. Per tant han sumar 189 molt per sota dels 344 de l'Aliança Popular.

La sorpresa ha estat la proposta de Selahattin Demirtaş, a la presó des de fa un any i el Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic del Poble) ha aconseguit un notable creixement de suports passant dels 5.148.085 de 2015 a 5.843.872. Per tant Erdogan guanya perdent 2,5 milions de vots mentre l'HDP en guanya 700.000. Això suposa que l'HDP, que té 14 diputats/des a la presó i prop d'una desena desposseïts de l'acta, passarà de 59 a 67 escons en la nova legislatura i es consolida com a tercera força a tot Turquia. L'HDP ha aconseguit aplegar sota la seva bandera tota l'esquerra turca secular i no imperialista creixent fins el 11,7 % per sobre del 10,76 % de 2015.

Fora del parlament han quedat els islamistes del Hür Dava Partisi (Hüda Par, Partit de la Causa Lliure), extrema dreta islamista amb forta presència kurd i el Vatan Partisi (Partit Patriòtica) format per imperialistes comunistes turcs.


Leggi di più »

Selahattin Demirtaş queda tercer a les eleccions presidencials i creix 234.000 vots respecte a 2015

Erdogan ha aconseguit la seva re elecció amb un 52,58 % amb un lleuger increment. El polític islamista comptava amb el suport del seu partit, Adalet ve Kalkınma Partisi (AKP, Partit de la Justícia i el Desenvolupament), el neofeixista Milliyetçi Hareket Partisi (MHP, Partit del Moviment Nacionalista), el Büyük Birlik Partisi (BBP, Partit de la Gran Unitat), ultra dreta imperialista islamista, i Hür Dava Partisi (Hüda Par, Partit de la Causa Lliure), extrema dreta islamista amb forta presència kurda.

Com a segona força ha repetit el partit nacionalista turc d'esquerra Cumhuriyet Halk Partisi (CHP. Partit Republicà Popular) amb un fort retrocés. El CHP ha baixat del 38,44 % de 2015 al 30,64 % del 24 de juny d'enguany. En canvi Selahattin Demirtaş, a la presó des de fa un any i que repetia com a candidat del Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic del Poble) ha aconseguit un notable creixement de suports passant dels 3.958.000 de 2015 a 4.192.000. Amb aquest suport popular el candidat de l'esquerra es consolida com l'alternativa a les diferents formacions imperialistes turques mentre Meral Akşener fracassa en la seva aposta d'esdevenir l'alternativa a Erdogan i queda com a quarta força amb el seu nou partut "bo", Iyi.

Leggi di più »

diumenge, 24 de juny de 2018

Erdogan és escollit president amb un 53 % però l'HDP entra al parlament amb el 10,7 %

 Erdogan, ha aconseguit la nova presidència del país després de guanyar a la primera tanda de les presidencials d’avui amb el 53% dels vots. El candidat del CHP (esquerra imperialista turca) Muharrem Ince, ha obtingut el 30,5% dels vots

A les eleccions estatals el partit d'esquerra pro kurda HDP hae entrat al parlament amb el 10,7% dels vots. L’Aliança Popular, coalició dels islamistes de l'AKP i els neofeixistes del MHP,  ha obtingut el 43%+11,3% dels sufragis; pel que obté la majoria absoluta al parlament amb el 54 %. La debâcle dels socialdemòcrates imperialistes del Partit Republicà del Poble (CHP) ha estat clara quedant-se amb el 22,4% dels vots. La dreta nacionalista, IYI, ha entrat per poc al parlament amb el 10%. Em canvi el Partit Democràtic dels Pobles (HDP) ha superat tots els entrebancs legals i de presó i mantingut els seus resultats entrant al parlament amb un 10,7%.

Leggi di più »

Qui són els sis candidats a les eleccions turques d'avui

L'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic del Poble), tercera força al parlament turc, presenta al seu dirigent Selahattin Demirtaş com a cap de llista.  Selahattin Demirtaş és pres des del 4 de novembre del 2016 amb l'empresonament de Selahattin Demirtas i Figen Yüksekdağ. La seva formació aplega tota l'esquerra turca i és l'única força que defensa els drets homosexuals o de les dones. Rep el suport de nombroses formacions d'esquerra i extrema esquerra i no està d'acord amb la política exterior turcs d'expansionisme. Amb la direcció i part de la militància a la presó, més de 200 actes electorals atacats i un assetjament constant la seva campanya ha estat, com a resum, "un miracle".

Per a saber.ne més:
- Turquia deté els dos líders del principal partit pro kurd i 10 diputats/des
- Missatge del copresident de l'HDP Selahattin Demirtas empresonat avui per Erdogan
- Demirtaş (HDP): "Per a nosaltres la presó és la nostra segona casa, no ens acoquinareu amb això"


El president islamista turc R.T. Erdogan, va avançar les eleccions previstes per a finals de 2019. L'únic motiu ha estat el seu propi interès electoral doncs vol rendibilitzar la recent invasió militar de Síria per Efrîn. Erdogan ha convocat els comicis pel 24 de juny i ja ha anunciat que mantindrà vigent l'OHAL, llei d'emergència que li dona plens poders repressius, durant la campanya.  

Recep Tayyip Erdogan, per tant, és l'actual president i vol fer-se perenne en el càrrec. Dirigeix Turquia des de fa quinze anys. La seva ideologia és ultra imperialista volent annexar-se parts de Síria, de fet ja ho ha fet, i l'Iraq on té prop de 40 bases militars. A més manté un règim de terror contra l'oposició d'esquerra, liberal i la minoria kurda i tensions amb Grècia. Té el suport de l'AKP, islamista de dreta, i el MHP, feixista.

Muharren Ince és el candidat de l'esquerra nacionalista turca, apel·la a la unitat nacional turca com a base per a fer polítiques socials i critica la retallada de llibertats socials tot i defensar la brutal repressió contra la minoria kurda. Igual de xovinista o pitjor que Erdogan. És pro occidental i té el suport del CHP.

Meral Aksener és la novetat d'aquestes eleccions amb el moviment IYI (literalment 'Bo', mostra de la seva poca definició), inspirat en LEM de Macron o la candidatura de Trump, una persona de centre dreta, sense partit clar i que vol esdevenir un catch all party. Nacionalista turca aquesta doctorada en història (turca, a Turquia la història comença i acaba amb els turcs), va ser ministra de la sinistra Tansu Çiller servint com a ministra de l'interior en una etapa de guerra bruta contra l'oposició kurda. L'any 2002 es entrar en crisi el seu partit de dreta, DYP, va passar-se al MHP feixista. Del que va marxar per donar suport, en aquestes eleccions, a l'islamista Erdogan. Secular.

Saadet Partisi és el partit islamista que s'oposa a Erdogan. Dirigit per Temel Karamollaoglu ex company d'Erdogan en el Refah. El seu islamisme és modern oposat a la visió cada vegada més autoritària de l'AKP. Ha criticat el fet que Erdogan ha ofegat la democràcia per imposar els seus criteris personals i una xarxa corrupta.


Dogu Perincek, amb 76 anys, és una mòmia política. Té el suport de Vatan (literalment Partit Patriòtic) i una llarga trajectòria de militància a l'extrema esquerra turca amb un discurs violent contra les minories com la kurda o la grega. Va començar liderant el TKIIP (1969) un dels grans partits comunistes turcs dels anys setanta, d'orientació maoista. Però mentre la majoria del maoisme va seguir a İbrahim Kaypakkaya i el seu maoisme obert a les lluites d'alliberament nacional, Perincek es va tancar en un imperialisme turc d'arrel soviètica.  El Vatan, fundat el 2015, és hereu d'Isçi Partisi o Partit Socialista una força xovinista turca amb tints xenòfobs. 

Leggi di più »

Los 6 candidatos en las elecciones de Turquía de hoy


En las elecciones de hoy en Turquía, seis candidatos se disputarán la presidencia del país. El ganador será el primer jefe de Estado elegido en el nuevo sistema presidencial aprobado por referendo el 16 de abril de 2017. Puede conseguirlo en primera vuelta si supera el 50 % o en segunda en caso contrario.

Los seis candidatos son el actual presidente, Recep Tayyip Erdogan, Muharrem Ince (Partido Republicano del Pueblo CHP), Meral Aksener (Partido Bueno IYI), Selahattin Demitras (Partido Democrático de los Pueblos), Temel Karamollaoglu (Partido de la Felicidad) y Dogu Perincek (Partido Patriótico Vatan).

Recep Tayyip Erdogan

El presidente de Turquía, Recep Tayyip Erdogan, es un político y economista de 64 años, y el gran favorito para la jornada electoral del domingo.

El candidato del Partido de la Justicia y el Desarrollo (AKP, por sus siglas en turco) cuenta con una gran experiencia política. Su carrera empezó en 1994 como alcalde de Estambul, donde estuvo hasta 1998.

En 2001 creó el AKP. Llegó al poder en marzo de 2003 como primer ministro y en agosto de 2014 fue elegido como presidente. Ahora busca un nuevo mandato para continuar dirigiendo el país euroasiático.

Erdogan ha criticado a los partidos de oposición por no abordar la lucha contra el terrorismo. El viernes pasado, en una manifestación electoral en Estambul, señaló que hasta ahora la oposición, especialmente el Partido Republicano del Pueblo (CHP) y su candidato Muharrem Ince, no han incluido el tema de la lucha contra el terrorismo en sus campañas.

"¿Alguna vez los escucharon hablar sobre la lucha contra el terrorismo, especialmente Ince? No hay lucha contra el terrorismo en sus libros sino en el nuestro", sostuvo Erdogan.

Erdogan prometió mantener la lucha contra el terrorismo y recordó la operación que está en curso en Irak. “Turquía lanzó operaciones en las regiones de Qandil y Sinjar, en el norte de Irak”, aseguró.

El presidente también ha indicado que la oposición "no se preocupa" por los principales problemas relacionados con Turquía, como la economía, la salud, la educación, el turismo y el transporte.

Muharrem Ince

Muharrem Ince es el candidato más fuerte de la oposición, según los sondeos. Fue profesor de física y se convirtió en legislador del Partido Republicano del Pueblo (CHP) en representación de su provincia natal de Yalova, al occidente del país. También fue vicepresidente del grupo parlamentario de su partido entre el 2010 y el 2014.

Las propuestas de Ince incluyen una política exterior pacífica y enfocada en la seguridad. Ha afirmado que basará la economía del país en la producción, la distribución justa y un sistema parlamentario con separación de poderes.

Una de las últimas propuestas de Ince fue aumentar a 60 millones la cifra anual de turistas en Turquía. Asegura que la visita de extranjeros le dejará al país unos USD 60 billones en ganancias.

El aspirante del CHP aseguró en un reciente discurso en Ankara que el sector del turismo no es un negocio de entretenimiento sino un medio para atraer divisas y contribuir al desarrollo económico.

Alrededor de 27 millones de turistas visitaron Turquía en 2016, y solo en los primeros nueve meses de 2017 unos 26 millones escogieron el país como destino.

Ince también ha asegurado que trabajará en proyectos a favor de la educación para los jóvenes, ya que considera que Turquía tiene una de las poblaciones con menos de edad en Europa.

"La edad promedio de los ciudadanos turcos es de 29 años, mientras que en Alemania es de 40 años y en Suecia es de 45 años. Si educamos a nuestros jóvenes, será un buen proyecto", afirmó en un reciente acto político.

Meral Aksener

Meral Aksener es la única mujer que buscará la presidencia el próximo domingo. La candidata, de 61 años, fue ministra del Interior y vicepresidente del Parlamento. Aspirará al cargo más importante del país por el Partido Bueno (IYI), que fundó en octubre de 2017 y que irá a la elección parlamentaria (convocada también para el domingo) en alianza con el CHP.

Aksener creó el IYI luego de ser expulsada en 2016 del Partido Movimiento Nacionalista (MHP) por encabezar un movimiento de oposición contra uno de los líderes de esa colectividad, el político Devlet Bahceli.

Algunas de las principales propuestas de Aksener son fortalecer el sistema económico del país y retornar a un sistema parlamentario.

La exministra logró lanzarse como candidata en estas elecciones luego de conseguir que 100.000 personas avalaran con firmas su aspiración.

Dogu Perincek

Dogu Perincek buscará la Presidencia de Turquía en representación del nacionalista Partido Patriótico (Vatan), que también se identifica con la izquierda.

Perincek volvió a la escena política, con 76 años, en representación de un movimiento que en las últimas elecciones obtuvo solo el 0,25% de la votación. El aspirante fue cercano a altos mandos de la Unión Soviética, según ha informado el medio turco TRT.

El aspirante a la Presidencia fue arrestado luego de las revueltas militares que tuvo el país en 1971 y 1980. Fue liberado años después y fundó en 1991 el Partido Socialista, que solo un año más tarde sería sancionado y disuelto.

Una de sus propuestas en campaña ha sido promover una política exterior con mayor cooperación con los países europeos, aunque se opone a la membresía de su país en la Unión Europea.

Perincek es también un reconocido escritor en Turquía, con más de 40 libros publicados.

Selahattin Demirtas

Demirtas es el candidato del prokurdo y opositor Partido Democrático de los Pueblos (HDP, por sus siglas en turco).

Este abogado de 45 años fue elegido como diputado en el año 2007 y fue aspirante presidencial en la contienda electoral del 2017, en la que también se enfrentó al actual presidente y obtuvo cerca del 10% de los votos.

Demirtas fue arrestado en noviembre de 2016, junto con una docena de diputados del HDP, luego del fallido golpe de Estado, en julio del mismo año.

La campaña de Selahattin Demirtas ha sido inusual, pues la ha realizado desde prisión, a través de redes sociales. Ha tenido la oportunidad de hablar en la televisión estatal y de defender su candidatura.

Demirtas enfrenta una pena de hasta 142 años de prisión, por sus ideas políticas. Permanece bajo custodia en espera de un juicio.

El partido prokurdo, la tercera fuerza política en el Parlamento turco, presentó a su exdirigente como candidato a inicios de mayo de este año.

Temel Karamollaoglu

Temel Karamollaoglu es el candidato más longevo en esta contienda electoral, con 77 años. Presidente del opositor Partido del Bienestar, o Saadet, estudió tecnología textil en la Universidad de Mánchester, en 1960.

El aspirante cuenta con una larga trayectoria política: fue gerente general de Incentivos e Implementación del Ministerio de Industria entre 1975 y 1977, y trabajó en la industria textil, en el sector público y en el privado.

Comenzó su vida política activa en 1977. En 1978 fue elegido miembro de la Asamblea General del Partido, según el portal web del Saadet.

En 1993 fue elegido alcalde de la ciudad de Sivas. También fue colaborador del mentor de Erdogan, Necmettin Erbakan.

Leggi di più »

dissabte, 23 de juny de 2018

Turquia veta l'entrada com a observador de les eleccions a un diputat verd suec

Les autoritats turques van arrestar i deportar dijous a un membre kurd del parlament suec, Jabar Amin, de l'aeroport d'Ataturk d'Istanbul, negant-li l'entrada al país on havia d'observar les eleccions de diumenge.

Amin, legislador del Partit Verd, viatjava a Turquia com a part d'una delegació de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE). Els oficials turcs van detenir a Amin, van confiscar els seus dispositius electrònics i passaports abans de deportar-lo a Suècia.

Riazat va descriure el tractament que un observador d'eleccions internacionals va rebre com "testimoni de la crisi actual" a través del qual pateix la democràcia de Turquia. Amin va dir a la ràdio de Suècia que la policia turca li va dir que "les ordres provenien d'un lloc més alt".

Leggi di più »

divendres, 22 de juny de 2018

Zehra Doğan premi de periodisme International Women's Media Foundation

La periodista i pintora kurda empresonat Zehra Doğan, d'Amed,  ha rebut un dels premis de periodisme 2018 de la Fundació Internacional per a la Dona de la International Women's Media Foundation, de Washington. Doğan formava part de l'equip de l'agència feminista kurda Jinha i va ser detinguda i empresoanda per informar sobre les matances de l'exèrcit d'ocupació turc a Nisêbin. La van condemnar a 2 anys, 9 mesos i 22 dies.

Dossier KurdisCat sobre Zehra Doğan:

- Detinguda l'editora de l'agència feminista Jinha
- La periodista feminista kurda Zehra Dogan no es liberada y pasa a disposición judicial
-Bellísima carta desde la prisión de la periodista feminista kurda Zehra Dogan
-Carta, des de la presó, de la periodista i artista kurda Zohra Dogan
-La pintora y periodista kurda Zehra Doğan condenada a dos años y nueve meses de cárcel por pintar
-Mural de Banski per Zehra Dogan 


Leggi di più »

dijous, 21 de juny de 2018

La guerrilla kurda abate 6 miembros de las fuerzas de ocupación turcas

Hêzên Parastina Gel (Fuerzas de Defensa Popular, HPG) y Yekîneyên Jinên Azad ên Star (YJA-Star, Unidades de Mujeres Libres-Ishtar) han anunciado  que sus fuerzas en Dersim y Colemêrg han matado a 6 soldados. Cinco soldados fueron abatidos en Dersim, dos soldados más resultaron heridos el 19 de junio a las 20:00 horas.

El mismo 19 de junio, a las 10:00 las HPG lanzaron un ataque en Yüksekova. En este incidente, fue abatido un soldado colonial. La milicia también afirmó que el ejército turco lanzó ataques aéreos ayer 20 de junio en las Áreas de Defensa de Medya (Kurdistán del Sur) en la región de Qandil.

Leggi di più »

Guardias islámicos revolucionarios iraníes asesinan a la guerrillera kurda Xedice Hecizade


El Comité de Mártires de la Sociedad Democrática y Libre del Este de Kurdistán (Komelgeha Demokratîk û Azad a Rojhilatê Kurdistan, KODAR) emitió una declaración escrita para dar información sobre la guerrilla de YRK (Yekîneyên Rojhilata Kurdistan, Unidades de Defensa del Kurdistán Oriental) que perdió la vida.

La declaración decía que una unidad YRK fue atrapada en una emboscada de los Pasdaran iraníes (Ejército de los Guardianes de la Revolución Islámica) el 9 de junio de 2018 y Xedice Hecizade, cuyo nombre clave Cihan Azad, nacido en el distrito Kotol de Xoy, fue martirizada en los enfrentamientos que siguieron .

La declaración hizo hincapié en que Cihan Azad luchó valientemente en la lucha por la revolución en la región de Hewraman y sus alrededores durante años y resistió la tiranía y la opresión del régimen iraní.

KODAR declaró que Cihan Azad representaba el coraje y el sacrificio de Apoist y que dio su vida por una vida libre, uniéndose a los verdaderos líderes de la revolución de Kurdistán.

La declaración concluyó con dar las condolencias a la familia de Cihan Azad y al pueblo patriótico de Kurdistán, y KODAR repitió la promesa de continuar la lucha en el camino de los mártires hasta que se construya la vida libre.

Leggi di più »

dimecres, 20 de juny de 2018

Supremacistes turcs assalten un estand electoral de l'HDP a Urfa

Ahir, a Haliliye, districte de la província del nord de Kurdistan, Urfa, un grup de 10 extremistes turcs va atacar un lloc electoral de l'HDP (Partit Democràtic dels Pobles). Els atacants van amenaçar els activistes de l'HDP amb les paraules: "Us enterrarem a les muntanyes. No permetrem la vostra propaganda. Farem amb vosaltres com a Suruç". Mostraren la salutació del llop feixista i van cridar: "Feliç és ell qui pot anomenar-se turc ".

El grup es podria van provar destrossar l'estand després d'intentar cremar banderes HDP. El stand de HDP es va mantenir allí i els activistes van continuar la campanya electoral.

Leggi di più »

Protesta a l'ONU per les execucions de kurds a l'Iran





Els manifestants s'han concentrat a l'oficina de les Nacions Unides a Erbil avui demanant a la comunitat internacional que intervingués en el cas de Ramin Hossein Panahi, un kurd iranià que s'enfronta a la imminent execució a l'Iran.

"Avui ens hem reunit aquí per protestar i demanem a l'ONU que pressioneu amb fermesa a detenir el veredicte de l'execució de Ramin Hossein Panahi, com en un anomenat tribunal i de manera injusta quan se li va emetre un veredicte d'execució i això es podria implementar en qualsevol moment i en qualsevol data ", diu una declaració dels manifestants. "Tots els preparatius s'han fet per dur a terme l'execució. Us demanem que feu tot el possible per ajudar a aturar l'execució d'aquesta joventut i ajudar-vos a restablir la vida. Estem esperant veure els vostres esforços ", afegeix la declaració.

Les execucions públiques són a l'alça a l'Iran. Panahi, de 22 anys, va ser arrestat al juny de 2017 a Sanandaj i acusat de ser membre del partit d'oposició kurd Komala. Els fiscals van dir que Panahi havia rebut entrenament militar i portava una pistola i una magrana al moment de la seva detenció.

La pertinença a un partit d'oposició no és un delicte que justifica la pena de mort, ha dit el seu advocat. Panahi es va lesionar a principis d'aquesta setmana en un incident violent a la presó de Sanandaj, on se li espera en execució. Hi va haver un motí quan un grup de presoners va intentar evitar que els guàrdies prenguessin a Panahi fora de la presó. La seva execució va tenir lloc després del Ramadà, que va acabar el divendres. Uns 20 presos van resultar ferits, la Campanya Ramin Hossein Panahi va anunciar el dissabte a Telegram.




Leggi di più »

dimarts, 19 de juny de 2018

Projecció de 'Suriçi' a Barcelona

El pròxim divendres es projecta el documental 'Suriçi' a la gran Filmoteca de Catalunya. Tracta del conflicte kurdo-turc al distructe de Sura, a l'est de Turquia. Aquí podeu veure el téaser.

divendres 22 de juny
19 h
4€ - ja podeu comprar les entrades a les taquilles de la filmoteca.


Leggi di più »