dissabte, 4 d’abril de 2020

La policia turca ataca el funeral de Helin Bölek fins i tot dins del cementiri






El president islamista turc R.T. Erdogan ha mobilitzat milers d'agents que han ocupat la ciutat d'Armutlu on la cantant kurda Helin Bölek havia de ser enterrada. La policia del règim ha llençat canons d'aigua contra les persones que participaven en el comiat a la música de 28 anys morta divendres 3 d'abril després de 28 dies de vaga de fam. Els policies del govern islamista turc fins i tot han entrat dins del cementiri on han llençat aigua i gasos lacrimògens. A Istanbul la concentració en record a la música ha es6tat avortada per la policia d'Erdogan que ha arrossegat els civils que hi participaven. Es desconeix el nombre de persones detingudes.

Ibrahim Gökçek, músic en vaga de fam des de fa gairebé 300 dies ha acomiadat la seva companya abans del funeral. Gökçek, turc, ha apuntat al govern d'Erdogan de la mort de Bölek: "Heu mort a una noia de 28 anys". I ha afirmat que continua amb la seva protesta tot i que està molt afeblit i podria morir en qualsevol moment. Per la seva part el grup Yorum ha ratificat que manté la protesta inicial de fa gairebé un any:
- Retirar la prohibició dels concerts de la formació musical
- Retirar la inscripció del Grup com a "terrorista" per la seva música
- Alliberament dels músics presos per Erdogan
- Retirada dels casos judicialment oberts
- Aturar els assalts policials contra el centre cultural Idil

Ibrahim Gökçek, en vaga de fam des de fa gairebé 300 dies acomiada la seva companya del grup Yorum la kurda Helin Bölek morta ahir després de 288 dies de vaga de fam 


El funeral abans de ser atacat
Fèretre de la música kurda Helin Bölek amb clavells, símbol de l'esquerra a Turquia

Leggi di più »

Mor la música kurda Helin Bölek, després de 288 dies de vaga de fam contra la persecució política turca

La música Helin Bölek va morir ahir divendres, als 28 anys d'edat, després de passar 288 dies en vaga de fam com a protesta contra la persecució i repressió política a Turquia i contra la prohibició dels concerts de la seva banda, Grup Yorum, pel missatge revolucionari de les seves cançons. Bölek havia nascut a Amed, capital del Kurdistan de Turquia, i era militant de l'esquerra turca.


El grup Yorum també té a un altre integrant en vaga de fam, Ibrahim Gorcek. Exigeix, a més de les demandes esmentades, l'alliberament dels presos polítics i la fi de les batudes contra els seus centres culturals. «No eren unes exigències tan difícils de complir. El feixisme del partit Justícia i Desenvolupament (AKP) ha provocat la seva mort», ha denunciat la banda, en referència a la formació política del president Recep Tayyip Erdogan.
Gorcek també s'ha sumat a la condemna. «Heu matat a una dona de 28 anys», ha declarat en un altre vídeo publicat després, on apareix pràcticament en els ossos després de 291 dies de vaga de fam.
El Govern turc esgrimeix que Grup Yorum està vinculat al Partit-Front d'Alliberament dels Pobles Revolucionaris (Devrimci Halk Kurtuluş Partisi/Cephesi DHKP/C), designat per Turquia com a organització terrorista. Recentment Grècia va arrestar onze suposats membres del DHKP/C per excavar túnels on guardar armes a territori grec. 

El Grup Yorum és un grup de música folk turca d'esquerra. Han publicat 22 àlbums des de la seva fundació el 1985.  Fou format per quatre amics el 1985, es va popularitzar a Turquia durant la dècada dels 90 pels seus temes revolucionaris i la seva combinació dels folklores kurd i turc, amb lletres dedicades a la lluita contra el capitalisme i l'imperialisme. Malgrat les múltiples detencions i judicis que han sofert (més de 400), de la confiscació dels seus àlbums i la prohibició dels seus concerts, és un dels grups més venuts i escoltats en la història de Turquia.


Alguns dels seus membres gestionaven un centre cultural alternatiu a Istanbul. La banda havia ofert nombrosos concerts a Europa on viu una important comunitat turca. A Turquia havia arribat a congregar 200.000 persones en els seus concerts enormement populars per barrejar música moderna amb el folklore turc. El grup ja fou detingut el novembre de 2016 i alliberat uns mesos més tard.
A la fi de 2017 van llançar el seu últim Àlbum Ille Kavga (que significa lluita costi el que costi), en la portada de la qual apareixen els instruments que varen ser destrossats per la policia durant una batuda en 2016, en un centre cultural on els membres varen ser de nou arrestats i empresonats.
El desembre de l'any 2017 van passar a la clandestinitat davant la persecució política patida sota el règim d'Erdogan.

 Per a saber-ne més:
- Empresonades dues músiques del grup Yorum

- El grup musical Yorum demana asil a l'estat francès

- Alliberats 5 membres del grup musical Yorum

Leggi di più »

divendres, 3 d’abril de 2020

L'autogovern del Nord de Síria posa en marxa una potabilitzadora davant el tall permanent d'agua fet per Turquia

La Direcció de Subministrament d'Aigua de d'Al Hasakah (Hesiçê en kurd) ha posat en marxa una instal·lació de sanejament d'agia. L'objectiu és potabilitzar aigües subterrànies de la regió. La infraestructura vol subministrar aigua potable a mig centenar de viles al voltant d'Erîş. Ja fa més d’un mes que l’estat turc ha interromput el subministrament d’aigua a la regió de Rojava (Kurdistan sirià) i el Nord de Síria a través de les obres d’aigua a la zona ocupada d’Alouk/Elok, prop de Serêkaniyê. Amb aquesta mesura ha deixat gairebé un milió de persones sense aigua corrent.


Leggi di più »

El llibre '"Make Rojava Green Again" disponible en línia

El llibre '"Make Rojava Green Again" de la Comuna Internacionalista de Rojava ara disponible en línia al següent enllaç. https://makerojavagreenagain.org/book/
L'obra col·lectiva analitza l'experiència ecologista a les comunes del Kurdistan sirià amb les aportacions de visions de la resta del món, principalment d'Europa i Sud-amèrica.

Leggi di più »

dijous, 2 d’abril de 2020

Atac suïcida contra un gasoducte amb trenta militars turcs morts



Segons el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) el balanç de l'atac és de trenta militars turcs morts i cinc vehicles blindats destruïts. Turquia s'ha limitat a reconèixer que hi ha hagut un xoc a Agri en un intent d'incursió de la guerrilla kurda però TRT, agència del règim d'Erdogan, ha mostrat imatges del gasoducte cremant. No reconeix baixes. L'atac ha estat contra un oleoducte a la frontera entre Bakur (Kurdistan de Turquia) i Rojhilat (Kurdistan de l'Iran). Les exportacions iranianes de gas cap a Turquia han quedat tallades segons ha confirmat Mehdi Jamshidi-Dana, director de National Iranian Gas Co. La confirmació iraniana dona credibilitat a la versió del PKK evidenciant que Turquia prova d'amagar el cop rebut. Els militars custodiaven la infraestructura vital.

L'organització armada kurda ha confirmat que la Voluntària que ha dut a terme l'acció és
Rewshen Askara 'Sema Kocer', de 25 anys, natural de Siirt. L'atac es va produir a la matinada del 31 de març a la regió d'Agirî en concret a la localitat de Bazîd (en turc Dogubeyazid). La miliciana va enrolar-se a les Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) el 2014.








Leggi di più »

dimarts, 31 de març de 2020

Avui fa 73 anys Iran assassinava a la forca Qazi Muhammad

Avui fa 73 anys Iran assassinava a la forca Qazi Muhammad, al darrer dirigent kurd que va encapçalar un estat sobirà: la República de Mahabad. Havia nascut l'any 1893 i fou, alhora, un líder religiós i polític que va proclamar la República de Mahabad o República del Kurdistan independent del 15 de desembre de 1945 al 15 de desembre de 1946. La república fou un oasi de llibertat a la història dels kurds de l'Iran. S'hi van repartir les terres dels terratinents, ensenyar la llengua pròpia i fer-ne representacions de teatre o impulsar publicacions en kurd. Fins al darrer moment va ser un model de bona organització.

La república va caure arran de la retirada del suport que rebia de l'URSS. Muhammad va poder retirar-se a l'URSS i fugir però va decidir restar a Mahabad fins el darrer moment i afrontar el càstig dels ocupants perses. Aquest càstig va ser la forca on va morir el 31 de març de 1947 amb dos col·laboradors. El seu cos va ser deixat penjat com a exemple.

Muhammad és també el fundador del primer partit polític del Kurdistan iranià, el Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran (PDKI), Partiya Demokrat a Kurdistana Îranê o Hîzbî Dêmukratî Kurdistanî Êran encara actiu avui dia.

Leggi di più »

dilluns, 30 de març de 2020

Les YPG kurdes esclafen un motí dels presos de l'Estat Islàmic

El motí dels islamistes va esclatar a la presó d'Al Hasakah, a Rojava (Kurdistan de Síria), aquest cap de setmana. El centre penitenciari està al disputat districte de Gweiran que les YPG van conquerir quan les tropes d'Assad es van retirar davant l'avenç dels islamistes fa tres anys. Fins a 3.000 presos estan sota custòdia de les autoritats kurdes que han implorat diverses vegades als estats occidentals que s'ocupin d'ells doncs en la majoria de casos són ciutadans europeus. Els islamistes van capturar alguns guàrdies del recinte però les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) van recuperar el control del recinte sense facilitar, de moment, el nombre de víctimes en l'operació.

Leggi di più »

Profanen un cementiri kurd yezidi amb 3 segles d'antiguitat a Nisêbin, Kurdistan turc

Desenes de tombes de la minoria religiosa yezidi han estat profanades a Nisêbin, Kurdistan turc. El cementiri d'Hesen Beg datava de 1.700 i els símbols yezidi, el paó blau i el sol, han estat especialment atacats presumiblement per islamistes turcs. Cementiris no musulmans ja han estat atacats el 2015, 2017 i 2019 a Turquia i enguany ja havia estat víctima d'un atac similar el cementiri d'Ortaköy. Aquest lloc cristià a Ankara va ser víctima de la profanació de 20 tombes cristianes.


Leggi di più »

diumenge, 29 de març de 2020

Tribut del PDKI als màrtirs enmig de la pandèmia



El Partiya Demokrat a Kurdistana Îranê (PDKI) ha iniciat avui els actes de commemoració de l'execució del seu fundador amb un tribut als màrtirs del partit de Rojhilat (Kurdistan de l'Iran). En efecte dimarts 31 farà 47 anys que l'Iran va assassinara la forca al fundador de la República de Mahabad Qazi Mohammed conjuntament amb dos dels seus ministres. El PDKI, malgrat la situació sanitària crítica a les seves bases de l'Iraq ha volgut reconèixer l'enorme preu de sang que han pagat els seus peshmerga en la lluita contra la potència imperialista persa.

Leggi di più »

"Turquia està utilitzant el virus com una arma biològica al Kurdistan requisant material sanitari"

Les "Unitats de venjança" han fet públic que, en el marc del Newroz (any nou kurd), van protagonitzar enfrontaments amb la policia turca a Istanbul, al barri de Başakşehir el 21 de març, al districte d’Istanbul Küçükçekmece Kanarya el 24 de març i a Bağcılar, també a Istanbul, el 22 de març. Tanmateix el 26 de març, la guerrilla urbana kurda va dur a terme accions de sabotatge contra una fàbrica tèxtil a Istanbul Yeni Bosna, pertanyent a imperialistes turcs. "Com a resultat de l'acció, la fàbrica tèxtil ha esdevingut inutilitzable."

En el mateix comunicat les İntikam Birimleri fan una anàlisi crítica e la pandèmia del coronavirus en el sentit que Turquia l'està utilitzant contra la minoria kurda. "L’estat assassí kurd turc continua atacant el nostre poble amb tot tipus de mètodes físics i culturals de destrucció per portar el poble kurd a un genocidi. Per destruir el poble kurd, Turquia intenta assassinar-lo amb el virus mortal (Covid-19) avui, de la mateixa manera que va fer els atacs a les ciutats del Kurdistan de l'Oest, Efrîn i Serêkaniyê. Turquia tracta d’utilitzar aquest virus, creat per la modernitat capitalista, que és un problema per a la humanitat, com una arma biològica al Kurdistan i vol matar el nostre poble amb aquest atac biològic impedint el seu dret a la salut. De la mateixa manera, s’aprofita la situació de crisi i els atacs amb operacions militars. Els fideïcomissaris designats a les ciutats del Kurdistan del Nord al Kurdistan han requisat els municipis per evitar la salut i els drets hospitalaris del nostre poble i utilitzar el virus Covid-19 com a arma biològica, a més de robar l’economia del nostre poble."

Leggi di più »

dissabte, 28 de març de 2020

Avui fa 34 anys moria Mahsum Korkmaz ‘Agit’

Mahsum Korkmaz ‘Agit’ o ‘Egît’ (1956-1986) de Silvan, Amed, tot i que va créixer a Êlih (Kurdistan de Turquia); fou el primer cap de l’operatiu militar de la Hêzên Rizgariya Kurdistan (HRK, Unió per l’Alliberament de Kurdistan), ala armada del Partiya Karkerên Kurdistan (PKK, Partit dels Treballadors del Kurdistan.

El 1980 va refugiar-se al Líban on va començar l’entrenament militar. Fou dels primers en infiltrar-se altre cop a Turquia creant un operatiu guerriller a la zona del Botan abans d’entrar en acció. El 28 de març de 1986 fou abatut per l’exèrcit turc a les muntanyes Gabar, Botan. L’acadèmia del PKK al Líban va dur els seu nom. El seu cos mai fou retornat a la família sinó llençat a un riu per l’exèrcit. El 2014, per commemorar els 30 anys de l'alçament armat del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) es va inaugurar un monument a Mahsum Korkmaz al cementiri per membres del PKK creat a Lice. Va ser destruït immediatament per l'exèrcit ocupant turc.

Leggi di più »

El PDKI denuncia que el règim està saquejant jaciments arqueològics

Segons la formació kurda el govern clerical considera aquests jaciments ateus i els està saquejant i venent el que troba al mercat negre. Tells de l'any -3.000 de la regió kurda s'han vist afectats per la voracitat de Teheran. Rojhilat, Kurdistan iranià, i la resta de l'Iran són zones de molt valor arqueològic doncs van acollir diferents civilitzacions començant per l'antiquíssima confederació d'Elam. "Els activistes civils han protestat contra el saqueig i la destrucció de les antiguitats, però mai no han respost, però sovint han estat amenaçats per les forces de seguretat del règim. Destrucció i saqueig de les antiguitats de Kurdistan des de l’arribada al poder de Rafsanjani de manera sistemàtica i planificada." assegura el Partiya Demokrat a Kurdistana Îranê (PDKI).

Leggi di più »