Entrevista a Salih Muslim

Entrevista a Salih Muslim el passat 29 de juliol. El líder del  Partit de la Unió Democràtica (PYD), la formació que lidera la regió kurda de Síria, que funciona de forma autònoma després d'haver expulsat les forces del règim de Baixar al-Assad és de gira per Europa, i va visitar el nostre país. Les principals reflexions de Muslim foren:

-¿Segueixen en guerra amb el règim de Baixar al-Assad?
-No. Essencialment perquè el règim va marxar de les zones kurdes.
-¿Veu viable l'Estat Islàmic?
-Ells han anunciat un califat. Però, ¿com ha de funcionar un sistema de fa 1.500 anys?. En realitat, l'EI és un instrument que ha estat creat per les potències que volen reordenar el Pròxim Orient. El problema és que ara han perdut el control d'aquest monstre.
-¿Quines potències l'han creat?
-Qatar, Aràbia Saudita i Turquia. Busquen crear el caos al Pròxim Orient. Això sí que tindrà efectes negatius per a tot el món, especialment per a la Unió Europea.
-¿Com?
-Nosaltres tenim a les nostres presons gihadistes anglesos, danesos, alemanys. Quan els deixem anar tornaran als seus països i portaran l'Estat Islàmic amb ells a Europa, on ja estan organitzats.
-Cada vegada hi ha més veus que acusen Turquia de donar suport o, almenys, de deixar fer, a l'Estat Islàmic.
-Turquia ha volgut utilitzar l'EI. El Govern turc és víctima de la kurdofòbia i utilitza els gihadistes de l'Estat Islàmic contra els kurds. Fins i tot la premsa turca acusa el seu Govern de deixar passar els gihadistes i de facilitar suport logístic. Però quan fem reunions oficials amb el Govern turc, aquests neguen recolzar l'EI.
-¿Tenen proves del suport turc als gihadistes de l'EI?
-Hem trobat evidències de gihadistes que hem detingut que havien passat per Turquia. Alguns detinguts a Mossul han assegurat que han rebut entrenament a Turquia. Fins i tot han assegurat que en l'entrenament hi havien participat membres de l'OTAN.
-Hi ha informacions que apunten que l'Estat Islàmic ha accedit a un gran arsenal militar a l'Iraq i que l'usa a Síria.
-És cert. Tots els atacs que estem patint de l'Estat Islàmic els porta a terme amb armament iraquià. Els hem arribat a prendre vehicles Hummer, que són jeeps militars nord-americans que estaven en mans de l'Exèrcit iraquià.
-¿Per què estan protegint els cristians a Síria i a Iraq?
-Els cristians viuen a Mesopotàmia des de fa més de 1.000 anys. Igual que els kurds. Per això ens reconeixem mútuament. Els cristians estan patint ara una injustícia i intentem ajudar-los. A Síria i l'Iraq no només hi ha petroli. Hi ha pobles que estan sent destruïts. S'ha d'aturar aquesta massacre.

Entrevista completa

Crida dels cristians siríacs a lluitar plegats amb els kurds

El Mawtbo Umthoyo Beth Nahrin o Consell Nacional Bethnahrin (MUB) és una de les organitzacións dels cristians siríacs kurds a Europa. La seva base principal és a la República Alemanya. El passat mes de juny va celebrar el seu tercer congrés a Suïssa on va aplegar un centenar de delegats/des. El MUB va saludar el procés autonomista kurd i va condemnar el genocidi turc sobre els siríacs (Sayfo) i l'ajuda de la República turca als islamistes a Síria. El mateix congrés va escollir Mikhael Naim Hadado com a president.

La direcció del MUB ha emés un comunicat on alerta de la situació de les comunitats cristianes a l'Iraq (siríaca, assíria i caldea) després de l'ocupació de Mossul a càrrec d'Islamic State of Iraq and Syria (Estat Islàmic d’Iraq i Síria, ISIS) el passat 9 de juny. A part de denunciar la persecució dels islamistes contra els assiris (molts d'ells refugiant-se al Kurdistan iraquià), el MUB ha apostat per una "aliança política" entre el Kurdistan i "el poble assiri-caldeu-siriac que viu a la plana de Niniveh, al voltant de Mossul". Pel MUB l'aposta estratègica kurda no pot ser humanitària ni tan sols armar una guàrdia assíria sinó treballar plegats i seguir l'exemple del Kurdistan sirià.

Mawtbo Fulhoyo Suryoyo (Consell Militar Siríac, MFS) 

Resultats electorals dels assíris-siríacs i caldeus a les eleccions de l'autonomia kurda d'Iraq

Ban Ki-Moon visitarà el Kurdistan

El secretari general de l'Organització de les Nacions Unides va visitar Iraq el 24 de juliol. Ban Ki-Moon es va entrevistar amb Nouri al-Maliki. Segons Bas News el secretari general de l'ONU visitarà també Arbela, capital del Kurdistan iraquià, on es reunirà amb el president kurd Massud Barzani i el primer ministre Nechirvan Barzani. El tema principal a tractar és la situació dels refugiats iraquians que han arribat al Kurdistan. Aquesta zona és avui dia la més segura de l'estat iraquià.

Nova brigada de joves milicians kurds a Kobanê (Síria)

L'ofensiva fonamentalista d' Islamic State of Iraq and Syria (Estat Islàmic d’Iraq i Síria, ISIS) iniciada el 2 de juliol de 2.014 ha provocat una crida del moviment kurd a nous/noves voluntaris/es per a les milícies de les Yekîneyên Parastina Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ). Molts/es dels nous/ves voluntaris/es comencen a arribar del Kurdistan turc.




El 26 de juliol es presentava la nova Brigada Màrtir Hogir composada per tres batallons i que reuneix un centenar de combatents. El fet que la presentació es fes en kurd i turc (però no en àrab) és una mostra de que bona part del nou voluntariat procedeix del Kurdistan turc.






Ciwan Türko, responsable de la nova brigada, va expressar que: "Venim aquí a lluitar contra els grups d'ISIS que tenen el suport dels poders imperialistes. Estem aquí per donar suport a l'honorable resistència de Rojava i al moviment kurd".

Visita de Salih Muslim a Catalunya

El proper dilluns 28 de juliol, Salih Muslim, co-president del Kurdistan Occidental (Síria), visitarà Catalunya amb l'objectiu d'explicar el procés democratitzador que s'està vivint als tres cantons kurds autoproclamats a Síria arrel de l'esclat de la guerra civil en aquell país.

En primer lloc farà una compareixença davant la comissió d'exteriors del Parlament. En segon lloc concedirà entrevistes amb els mitjans de comunicació catalans. Finalment assistirà a una trobada amb representants de la societat civil catalana per poder intercanviar impressions i solucionar dubtes sobre el procés polític que s'està vivint a Rojava (Kurdistan sirià), i els detalls de la situació a Kobanê, ja fa deu dies que es troba sota un setge duríssim de l'Estat Islàmic.

La trobada amb la societat civil serà a les 19:00 hores al Ciemen (Carrer Rocafort, 242 bis de Barcelona.

Salih Muslim Muhammad és el líder del Partit de la Unió Democràtica, un partit sirià afiliat al Partit dels Treballadors del Kurdistan. És també el coordinador de diputats del Comitè Nacional de Coordinació per el Canvi Democràtic. Es va començar a implicar en el moviment kurd durant la dècada dels 70 del segle XX quan estava estudiant enginyeria a la Universitat Tecnològica d'Istanbul i sota la influència de la lluita de Mustafa Barzani contra el govern de l'Iraq, el fracàs del qual el va esperonar a una actitud més activa. En acabar la universitat va treballar com a enginyer a l'Aràbia Saudita abans del seu retorn a Síria durant la dècada dels anys 90.

L'any 1998 es va afliar al Partit Democràtic del Kurdistan de Síria, la branca siriana del Partit Democràtic del Kurdistan. L'any 2003 el deixaria, desil·lusionat pel fracàs del partit en assolir els seus objectius, i s'uniria a la nova formació Partit de la Unió Democràtica (PYD) convertint-se en membre del seu Consell Executiu. L'any 2010 seria escollit cap del partit. Aquell mateix any, després que ell i la seva esposa fossin empresonats a Síria, fugiria a un camp de la Unió Patriòtica del Kurdistan (PUK) a l'Iraq. Tanmateix, en iniciar-se la revolta contra Baixar al-Àssad retornaria a Qamishli al març de 2011.

Durant una entrevista amb el periodista de BBC News Orla Guerin l'agost de 2012, afirmava que havia estat entrant i sortint de la presó anualment des de 2003 sota govern de Baixar al-Àssad.

Articles sobre Salih Muslim a Kurdiscat:

El 80 % dels rebels sirians són extremistes islamistes
Els partits kurds de Síria
Les YPG, milícia kurda de Síria

 

 

 

La Generalitat, pel dret a decidir dels kurds (però només els iraquians)

Acte de cinisme o bona voluntat? El Kurdistan, té dret a l'autodeterminació segons la Generalitat. Però només la part iraquiana. El secretari d'Afers Exteriors de la Generalitat es va reunir dimecres 23 de juliol amb el representant a la península ibèrica del Govern Regional del Kurdistan de l'Iraq, Daban Shadala, i li va manifestar el suport del Govern en les demandes d'autodeterminació dels kurds meridionals.
El govern kurd d'Arbela argumenta que fa deu anys ja va renunciar reclamar la independència, i que ha col·laborat a fons en afavorir l'estabilitat del govern iraquià, amb seu a Bagdad. Però, ara, entén que la incapacitat manifesta de l'Estat iraquià per fer front al gihadisme ha estat la gota que ha fet vessar el got: abans de permetre que tot el territori iraquià esdevingui una república islamista, el Kurdistan té dret a emancipar-se i, així, de retruc, entén que pot beneficiar a la comunitat internacional.

Durant la reunió, "que va durar més d'una hora i es va dur a terme en un to cordial", asseguren des del Govern, el Govern català es va comprometre envers el dret kurd a decidir. però només pels kurds de l'Iraq. "El Govern de Catalunya considera que el futur polític dels kurds iraquians ha d'estar en mans dels mateixos kurds iraquians i de les seves institucions democràtiques, sempre mitjançant mecanismes legítims i democràtics", assegurà el departament d'Afers Exteriors català.

Es dóna la circumstància que el passat 10 de juliol el Parlament català va votar en contra del dret del Kurdistan a autodeterminar-se en una aparent contradicció amb la reunió amb Shadala. Caldria ser coherent en el reconeixement del dret a l'autodeterminació per a tots els pobles però especialment caldria aclarir com es pot donar suport a aquest dret per a uns kurds i no per d'altres. El contrari és jugar a estadista sense tenir cap idea d'Estat.

ISIS expulsa ara els kurds de Mossul

Els fonamentalistes d'Islamic State of Iraq and Syria (ISIS) duen a terme una campanya de caire genocida per exterminar els membres de les altres confessions a Síria i l'Iraq. L'exemple és  la ciutat de Mossul, a l'Iraq. Des que el 10 de juny passat ISIS va aconseguir el control de la ciutat, els cristians de Mossul s'han vist perseguits a la seva pròpia terra. Davant l'opció de convertir-se a l'islam o ser assassinats, les famílies cristianes han decidit fugir de casa i de les amenaces dels fonamentalistes radicals.

A Mossul han fugit la majoria dels 35.000 cristians i les seves esglésies han estat destruïdes o bé substituïdes les creus per símbols de l'islam. A això cal afegir segrestes i taxes (250 $) imposades als qui no combreguen amb l'islam. Aquesta mateixa setmana els habitatges dels cristians apareixien marcats amb una 'N' (Natzarens) com es pot veure a la fotografia.

Ara el Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) ha denunciat que un centenar de famílies kurdes han rebut la mateixa amenaça per part d'ISIS. Saeed Mamouzine, del PDK a Mossul, ha explicitat que no hi ha un termini clar d'expulsió pel que s'entén que ISIS vol que sigui "el més aviat millor". També han estat segrestats turcmens xiïtes.

Dos soldats turcs i 6 guerrillers kurds morts en combat

Els combats van començar dilluns 21 a la frontera entre Turquia i Síria. Concretament a la província de Sanliurfa. Segons fonts militars del règim turc una columna de guerrillers de les Hêzên Parastina Gel (HPG) o Forces de Defensa Popular, penetraven des de Rojava (Kurdistan sirià): "La nostra patrulla va ser disparada per un grup d'entre 10-15 persones... dos dels nostres soldats foren morts". Un tercer militar fou ferit. Sis milicians kurds van ser assassinats per les tropes turques que van demanar reforços.

És estrany que les HPG disparessin primer però només existeix la versió turca dels fets que, a més, ha acusat els kurds morts de "contrabandistes". En canvi l'exèrcit turc ha atacat civils kurds amb tot impunitat quan creuaven la frontera: el 27 de juny matava Ehmed Mihemed, de 18 anys, quan creuava la frontera des de Kilis al Cantó d'Efrin, a Síria. Una bala a l'estòmag el va ferit greument i va morir hores després amb greus dolors a l'hospital d'Efrin. l maig fou una dona que va deixar dos fills orfes i el juny un infant de només 13 anys.

Mentre l'exèrcit turc es mostra amb molt de zel en disparar contra civils kurds, els fonamentalistes d'ISIS creuen amb totes les facilitats les fronteres turques fet que confirma, altra vegada, la cooperació entre ells i el règim islamista turc.

YPG llença cinc atacs contra ISIS

Les Unitats de Defensa Popular (Yekîneyên Parastina Gel, YPG) han llençat cinc atacs simultanis contra casernes d'ISIS al Kurdistan sirià (Rojava). Els atacs s'han centrat al cantó de Kobanê, a l'est i oest on ISIS concentra les seves columnes agressores. Segons AHNA els atacs es van centrar a  Fiyonte, Ehmediyê, Bîr Kino and Celebê essent destruïts vehicles dels agressors. A la vila d'al-Beyadiye les unitats de les YPG van matar quatre islamistes i van destruir dos dels seus vehicles.

A Hûriye fou ISIS qui va llençar un atac.

Bahman Ghobadi: "Kurdistan té dret a la independència"

Bahman Ghobadi, director de cinema, guionista, director artístic, actor i dissenyador de producció, ha afirmat que "Kurdistan té dret a la independència". El Kurdistan iraquià ha rebut suports similars les darreres setmanes. Ghobadi ha respost a les preguntes de periodistes en el marc del Festival de Cinema d'Spoleto, a Itàlia, especificant que Kurdistan, com qualsevol altre país del món, té aquest dret.

"Quan participo a esdeveniments internacionals m'agradaria que se'm presentés com a director kurd, no només com a director iranià". Ghobadi considera Arbela, capital kurda de l'Iraq, "el lloc més segur del món, no només pels kurds iraquians, sinó per a tothom.". Malgrat el seu ampli reconeixement internacional el director viu com a refugiat per la persecució del règim teocràtic xiïta.

Dos anys de la revolució kurda a Síria

El 19 de juliol de 2.012 els kurds de Síria van iniciar el seu alliberament nacional. En el marc de la guerra civil siriana la milícia kurda va començar a controlar zones de Kobanê (Ayn al-Arab) aprofitant que l’exèrcit es retirava.

El dia 20 les Unitats de Defensa Popular (Yekîneyên Parastina Gel, YPG) alliberaven Efrin i Cinderes; el 21 Derik (al-Malikiyah) i Amuda, el 23 Tirbespi (Kahtaniyah), Tol Ziwan, Til Cihan i Girke Lege (Maabad) al al-Hasakah. L'exèrcit regular d'Assad es va fer fort a al-Qamishli. Políticament el procés el va liderar, in encara ho fa, el Partit de la Unió Democràtica (Partiya Yekîtiya Democrat, PYD).

Per a gestionar provisionalment la zona alliberada es va crear el High Council for Western Kurdistan o Kurdish Supreme Council amb 5KNC i 5 PYD; entre ells Ismail Hami (Yekiti), Nasreddin Ibrahim (KDPS-NI), Muhiddin Sheikh Ali (KDUPS).

El procés d'alliberament cap a l'autogestió s'ha desenvolupat en 3 fases: la primera fou el control de pobles i zones rurals per a passar a les ciutats. La segona va centrar-se en proveir serveis a la població des de l'autogestió i alçar institucions civils pròpies. A la tercera els kurds es van fer amb el control de les ciutats del Kurdistan sirià (a excepció d'al-Qamixli) incloent-hi els centres militars.

Les celebracions han mostrat l'immens suport que la revolució popular kurda té actualment.

Una comandant kurda: "Tothom que pot dur una arma està lluitant"

La comandant de Kobanê, de la milícia Yekineyên Parastina Jin (YPJ), Unitats de Defensa Femenina, Meysa Ebdo, va participar dilluns 14 al programa de televisió 'Rojava' del canal Med Nuçe TV. Va fer un repàs a la greu situació que viu el cantó de Kobanê amb un setge brutal per part dels fonamentalistes de Islamic State of Iraq and Sham (ISIS). Ebdo va acusar ISIS de voler fer una matança de població autòctona. Va fer una crida al poble kurd a "deixar a part les seves diferències pel moment i defensar el Kurdistan (...) contribuint a la resistència a Kobanê".

La comandant va intervenir per telèfon explicant detalls de l'ofensiva islamista iniciada el 2 de juliol de 2.014 i agraïnt el suport rebut. "ISIS vol dur a terme una matança contra centenars de milers de civils que viuen a la regió de Kobanê. Ens estem resistint. I el món resta en silenci. Aquelles organitzacions que s'anomenen de drets himans estan en silenci. Això demostra que ISIS no només treballa en el seu propi nom. ISIS està essent usat com una arma per a provocar la rendició dels kurds". "Hem evacuat les viles que són sota l'atac immediat. Tothom que pot dur una arma està lluitant contra aquests grups per defensar les seves cases i terres."

Article en italià sobre el paper de les dones a la resistència armada de Rojava.

Turquia aprova la llei per a negociar la pau amb els Kurds

Dimarts 15 de juny de 2.014 el president turc Abdullah Gul va signar la llei per a dur a terme la negociació amb els rebels kurds del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). La llei dóna marc legal a les negociacions que, de fet, es duen des de finals de l'any 2.012. Conté sis articles que protegeixen els qui negociaran evitant que puguin ser repressaliats després. El president islamista moderat, Recep Tayyip Erdogan, al poder des de 2.012, està donant passos concrets cap a la pacificació com mai abans havia fet un dirigent turc.El dia 10 d'agost es presenta a la reelecció i pretén amb aquesta llei aconseguir una bossa de vots important al Kurdistan turc.


El president del PKK, el pres polític Abdullah Ocalan, ha considerat la llei "un pas històric".

Foto: Reuters

El Consell Militar Siríac

El Mawtbo Fulhoyo Suryoyo (Consell Militar Siríac, MFS) és una milícia fundada el 8 de gener de 2013 a Síria com a força d'autodefensa del poble siríac. Actua a Alep, Damasc, Latakia, Homs i al Kurdistan sirià. Al Kurdistan és actiu a la zona d'Al-Hasakah (regió de Jazira).

El desembre de 2013 el MFS va fundar la seva pròpia acadèmia militar. El 24 de desembre les unitats de l'MFS van expulsar els islamistes d'Al Nusra Front de la vila de Gharduka (Kurdistan) i dos dies després d'afegien a l'ofensiva de la milícia kurda Unitats de Defensa Popular (YPG) contra els fonamentalistes a Tel Hamis. El 8 de gener de 2014 l'MFS anunciava que s'integrava a les YPG.

Vinculada a l'MFS hi ha Sutoro milícia del Partit de la Unió Siríaca i que controla el barri de Wusta a Qamishli (Kurdistan de Síria). Activa des de febrer de 2013, s'ha implantat també a Malikiya (Derik en kurd) i Qataniyah (Tirbesepi en kurd) on col·labora intensament amb l'YPG kurda.

Partit de la Unió Siríaca. Fundat l'any 2005, defensa els interessos de la comunitat siríaca de Síria i forma part de l'oposició al règim de Bashar Al Assad. El partit va realitzar la seva primera conferència general el desembre de 2013 a Derik sota el lema "Per Síria, secularisme democràtic per a tots els seus components".

Els siríacs parlen un dialecte de l'arameu anomenat siríac com a llengua litúrgica però la llengua comuna és l'àrab. Els cristians de Síria conformen un 10 % de la població dividit en diverses esglésies:

A) les ortodoxes (Monofistes, creuen que la natura humana de Crist fou absorvida per la divina; dues natures en una sola persona, aquesta doctrina fou condemnada pel concili de Calcedònia el 451):

A.1. Greco-ortodoxa o melquita : 500.000 fidels. Autocèfala amb seu a Damasc. Utilitza el grec i l'àrab.
A.2. Armènia apostòlica : 340.000 fidels. Monofista i autocèfala amb seu a Armènia. Utilitza l'armeni.
A.3. Siríaca ortodoxa o jacobita : 165.000 fidels. Autocèfala des de l'any 543. Amb seu a Damasc.  Usa el siríac com a llengua litúrgica.

B) les uniates (tenen comunió amb l'església catòlica):

B.1. Greco-catòlica melquita : 180.000. Amb seu a Damasc. Utilitza el grec i l'àrab.
B.2. Maronita (fa la litúrgia en siríac): 60.000. Mai ha deixat d'estar amb comunió amb Roma. Usa el siríac com a llengua litúrgica.
B.3. Armènia catòlica: 60.000. Armenis que el 1740 van entrar en comunió amb Roma. Usa l'armeni.
B.4. Catòlica siríaca: 26.000. Jacobites que el segle XVII va reunir-se amb Roma. Seu a Líban i seminari a Alep. Utilitza el siríac com a llengua litúrgica.
B.5. Catòlica caldea: 15.000. Té seu a Bagdad. Va entrar en comunió amb Roma el 1553 sortint de l'Església Assíria de l'Est. Utilitza el siríac com a llengua litúrgica.

C) l'Església Assíria de l'Est o Nestoriana : 35.000 fidels. Utilitza el siríac com a llengua litúrgica.
L'any 1968 se li escindí l'Església Antiga d'Orient per adoptar el calendari gregorià. Aquesta no té presència a Síria sinó només a l'Iraq.

Amnesty Int. Urgent action: Kurdish prisoners on death row go on hunger strike

Four Sunni men from Iran’s Kurdish minority have again been on hunger strike since 13 June in fear of their imminent execution. They have reportedly been subjected to mock executions at Ghezal Hesar Prison, where they were transferred on 14 June.

Jamshid Dehghani, his younger brother Jahangir Dehghani, Hamed Ahmadi and Kamal Molayee have finally been allowed to sign required paperwork for two lawyers to defend them for the first time since they were arrested, in 2009. However they have not yet met with them. Since 14 June, Jamshid Dehghani, Jahangir Dehghani, Hamed Ahmadi and Kamal Molayee have reportedly been subjected to at least four mock executions, a form of cruel and inhuman treatment, which is absolutely prohibited under international law.

The authorities had told the men’s families to come to the prison and visit the men on 14 June.

Meanwhile, Jamshid Dehghani, Jahangir Dehghani, Hamed Ahmadi and Kamal Molayee were moved to an unknown location, raising fears that they were about to be executed. The men had previously been on a hunger strike that lasted 75 days, and are now in poor health.

Their families learned the men had been transferred to Ghezel Hesar Prison, Karaj, northwest of Tehran, on 14 June, where they were held in the Quarantine Section, apparently with other prisoners whose death sentences are to be implemented.

The families of the four men began gathering outside the Ghezel Hesar Prison on 14 June, protesting against the possible executions. Four days later the Iranian authorities apparently told them the men were no longer in danger of execution.

Please write immediately in Persian, English, Spanish or your own language:

- Calling on the Iranian authorities not to execute the four men (naming them) and to ensure their death sentences are quashed and that the men are granted a retrial in proceedings that comply with fair trial standards without recourse to the death penalty;

- Calling on them to make sure the men are protected from torture and other ill-treatment, including mock executions, and provide them with any medical attention they may require.

PLEASE SEND APPEALS BEFORE 1 AUGUST 2014 TO:
Please check with your section office if sending appeals after the above date.

Leader of the Islamic Republic
Ayatollah Sayed ‘Ali Khamenei
The Office of the Supreme Leader
Islamic Republic Street- End of Shahid KeshvarDoust Street
Tehran,
Islamic Republic of Iran
Twitter: @khamenei_ir
Email: info_leader@leader.ir
Salutation: Your Excellency

Head of the Judiciary
Ayatollah Sadegh Larijani
c/o Public Relations Office
Number 4, 2 Azizi Street intersection
Tehran,
Islamic Republic of Iran
(Subject line: FAO
Ayatollah Sadegh Larijani)
Salutation: Your Excellency

And copies to:
President of the Islamic Republic of Iran
Hassan Rouhani
The Presidency
Pasteur Street, Pasteur Square
Tehran,
Islamic Republic of Iran
Email: media@rouhani.ir
Twitter: @HassanRouhani (English) and @Rouhani_ir (Persian

Also send copies to :
Ambassade de la République islamique d’Iran
Avenue F.D.Roosevelt 15,
1050 Bruxelles
eMail: secretariat@iranembassy.be
Fax 02.762.39.15



ADDITIONAL INFORMATION

Jamshid Dehghani, Jahangir Dehghani, Hamed Ahmadi and Kamal Molayee have been accused of killing a senior Sunni cleric with ties to the Iranian authorities, Mullah Mohammad Sheikh Al-Islam. They have denied this, saying they had been arrested between June and July 2009, while the Sheikh was not killed until September 2009, and that they have been targeted solely because they practiced or promoted their faith, such as taking part in Sunni religious seminars and distributing Sunni reading materials. The Supreme Court had upheld the death sentences in September 2013, and the sentences had been sent to the Office for the Implementation of Sentences, the official body in charge of carrying out executions.

Jamshid Dehghani, his younger brother Jahangir Dehghani, Hamed Ahmadi and Kamal Molayee went on a “wet” hunger strike (taking water but not food) on 4 November 2013 in protest at being transferred from Raja’i Shahr Prison to Ghezal Hesar Prison. All four men began passing out repeatedly on 30 December 2013. Because of this, they had been given intravenous fluids in the clinic in Ghezel Hesar Prison. They had refused to receive the intravenous fluids each time they regained consciousness. The four men ended their hunger strike on 18 January 2014 after the prison authorities agreed to transfer them back to Raja’i Shahr Prison.

As a result of the 75-day hunger strike, Jamshid Dehghani’s health worsened and he was taken to the prison’s clinic on several occasions. He was unable to eat food after he ended his hunger strike and had to be on intravenous fluids. Hamed Ahmadi also suffered from stomach pain and digestive difficulties.

Brothers Jamshid Dehghani and Jahangir Dehghani had been arrested on 17 June 2009 while they were at work. Kamal Molayee and Hamed Ahmadi were arrested on 15 and 30 July 2009, respectively. They were not allowed to contact their families to say they had been arrested. All four were arrested by men in civilian clothes believed to be from the Ministry of Intelligence, and were taken to a detention centre run by the Ministry of Intelligence in Sanandaj, Kordestan. They were held in solitary confinement in Sananadaj and Hamedan in west Iran until February 2011, when they were transferred first to Evin Prison in Tehran, then to Raja’i Shahr Prison and finally to Ghezel Hesar Prison.

All four men said they were arrested for their peaceful religious activities, including holding religious classes for children and discussions at their local mosque.

The Prosecutor General of Tehran suspended their death sentences for one month around October 2013, following international pressure, but the men are now at imminent risk of execution. The Human Rights Committee, the body monitoring implementation of the International Covenant on Civil and Political Rights (ICCPR), to which Iran is a state party, has held that mock executions constitute cruel and inhuman treatment within the meaning of Article 7 ICCPR, which enshrine the absolute prohibition of torture and other ill-treatment.

Amnesty International opposes the death penalty in all cases without exception. It violates the right to life as proclaimed in the Universal Declaration of Human Rights. It is the ultimate cruel, inhuman and degrading punishment.

El Front Turcman s'ha posicionat en contra del referèndum

El Front Turcman s'ha posicionat en contra del referèndum impulsat pel president Masud Barzani pel Kurdistan iraquià. Arshad al-Salihi, president del moviment s'ha mostrat preocupat per la situació de Kirkuk on els kurds estan recuperant força. Tanmateix ha acusat als peshmerga d'expulsar de la ciutat 3.000 turcmens. Aquest extrem no s'ha confirmat però sí que molts turcmans han escapat a la zona autònoma kurda per fugir dels islamistes.


Els Turcmans són una minoria turca a l'Iraq i sumen entre 50.000 i 500.000 persones. El Front Turcman representa el moviment més supeditat als interessos turcs de manera que ha perdut notables suports (fins a dos terços dels vots).

Resultats definitius de les eleccions regionals kurdes de 2.013 amb detall dels vots turcmans

Jabhat al-Akrad denuncia el suport turc a ISIS

Hajji Ahmed Kurdi, comandant a Alep del Jabhat al-Akrad (Brigada del Front Kurd), milícia de Síria propera a l'Exèrcit Sirià Lliure, ha acusat a Turquia de donar suport al grup fonamentalista ISIS. La captura de Mossul per part dels islamistes ha reactivat aquesta formació a territori sirià entre d'altres motius per l'entrada de material militar a les files islàmiques. ISIS és actualment en una operació contra la ciutat fronterera d'Azaz que ja va estar sota el seu control. Azaz és ara en mans d'una coalició de l'oposició siriana encapçalada per l'ESL i forces islamistes moderades a més de Jabhat al-Akrad. Kurdi ha advertit que l'ESL i els islamistes mdoerats del Front Islàmic són en un procés de desintegració i que Jabhat al-Akrad està fent front gairebé sola a l'atac islamista.

Hajji Ahmed Kurdi ha anunciat que tenen extensa documentació del suport sirià a ISIS fins al punt que membres de la seva milícia capturats per ISIS han estat interrogats per oficials turcs. ISIS té a la frontera amb Turquia un corredor per on entren guerrillers i armes amb la connivència d'Ankara. "No els hi cal fer-ho de forma clandestina, ho fan obertament".

Sky News fa un reportatge sobre les dones kurdes af front

Sherlne Tadros signa un magnífic reportatge que ens apropa a la realitat de les dones kurdes que combaten a les files de les Forces Peshmerga. Sota el títol Kurdish Female Force Ready To Battle Militants, mostra les unitats d'elit femenines creades l'any 1997 per les dones kurdes de l'Iraq apuntant a les moltes dones que militen també a la guerrilla kurda de Turquia (HPG) i a la de Síria (YPG). Aquest fenomen és únic en el món musulmà.

Fotografia: SkyNews

Troben una altra fossa comuna kurda a Turquia

Es tracta d'una fossa comuna on l'exèrcit turc va amagar els cossos de dotze guerrillers del PKK assassinats entre 1992 i 1993. Ha estat trobada a Kato Jirka Derye Zerbil a la població de Beytüşşebap a la província turca de Şırnak. La tomba fou revelada per un guàrdia de vila, kurds armats i pagats per Ankara per combatre a la resistència del PKK. MEYADER, el moviment dels familars de desapareguts, va excavar-la i va trobar els dotze cossos. Un d'ells encara tenia les mans lligades a l'esquena. Els cosses han estats transportats al cementiri dels caiguts de Kurtay Faraşin.

Quatre presos kurds, al corredor de la mort, en vaga de fam a Iran

Quatre presos kurds que són condemnats a mort a Iran van iniciar una vaga de fam el passat 13 de juny.
Es tracta de Jamshid Dehghani, el seu germà Jahangir Dehghani, Hamed Ahmadi i Kamal Molayee. Els germans Dehghani ja van protagonitzar una vaga de fam de 75 dies, des del 30 de desembre de 2013, que els va deixar força afeblits.

Se'ls acusa de matar a un clergue sunnita proper al règim teocràtic xiïta. Segons els acusats foren detingut abans del juliol de 2009 quan el clergue fou mort el setembre de 2009. La seva detenció seria per motius religiosos, no pel conflicte nacional kurdo-iranià, ja que els quatre kurds eren activistes religiosos promovent la confessió sunnita de l'islam mal vista pel règim de Teheran que és majoritàriament xiïta.

Tot just ara, des de la seva captura l'any 2009 se'ls hi ha permés de tenir advocats. malgrat això encara no s'hi han reunit. Segons informa The Kurdistan Tribune els quatre han estat objecte d'execucions simulades. Aquesta pràctica està prohibida per la legislació internacional. Una legislació que ningú s'ocupa d'implementar a l'Iran i menys quan es tracta de kurds.

Per escriure a les autoritats iranianes, com anima Amnistia Internacional, demanant que no s'executi als quatre implicats:

• Leader of the Islamic Republic: Ayatollah Sayed ‘Ali Khamenei, The Office of the Supreme Leader, Islamic Republic Street- End of Shahid KeshvarDoust Street, Tehran, Islamic Republic of Iran

Twitter: @khamenei_ir Email: info_leader@leader.ir Salutation: Your Excellency

• Head of the Judiciary: Ayatollah Sadegh Larijani, c/o Public Relations Office, Number 4, 2 Azizi Street intersection, Tehran, Islamic Republic of Iran (Subject line: FAO Ayatollah Sadegh Larijani) Salutation: Your Excellency

ISIS estaria utilitzant armes químiques contra els kurds

Els combats entre les Unitats de Defensa Popular (Yekîneyên Parastina Gel, YPG) i Islamic State of Iraq and Syria (ISIS) a la zona de Kobanê (Kurdistan de Síria) des del dia 2 de juliol són cada vegada més durs. La resistència kurda ha evitat, de moment, la penetració dels islamistes que han posat tot el seu potencial militar a Kobanê: 10.000 homes. Controlar aquesta regió els permetria accedir més fàcilment a al frontera amb Turquia, concretament al lloc fronterer de Mursitpinar, i cada vegada hi ha més indicis que Turquia està donant suport a ISIS.

Segons informa l'agència DIHA els metges van analitzar els cossos de dos milicians de les YPG caiguts la nit del 7 de juliol i van trobar restes d'armament químic. Aquella nit ISIS va obrir un nou front a l'est de Kobanê demostrant que la seva ofensiva ho és en tota regla. Dos dels morts no tenen cap ferida amb trets prova clara que van morir per l'us d'un gas. A això cal afegir que Iraq ha confirmat a l'ONU que ISIS té en el seu poder armament químic obtingut el dia 11 de juny al complex de Muthanna a uns 70 quilòmetres de Bagdad. Finalment una de les captures de material feta per les YPG a una columna islamista s'hi han trobat màscares anti gas. Donat que les YPG no usen material químic és obvi que si ISIS du aquestes proteccions és per què ells sí les fan servir. La foto adjunta és del material requisat als fonamentalistes.

Foto : YPG Media Center

Balanç provisional de la batalla de Kobanê

Els combats entre les Unitats de Defensa Popular (Yekîneyên Parastina Gel, YPG) i Islamic State of Iraq and Syria o Islamic State of Iraq and Sham (ISIS) a la zona de Kobanê (Kurdistan de Síria) des del dia 2 de juliol estan deixant un panorama desolador. Els principals combats fins ara s'han donar a les poblacions de Zor Mixar, Zareti Bêdin a l'oest Kobanê, i a Sırrın, al sud.

El 4 de juliol YPG es va retirar de diverses localitats del sud de Kobanê davant la brutal ofensiva islamista reforçada per l'armament capturat amb la pressa de Mossul. En poques hores van caure 3.000 projectils de morter sobre posicions kurdes fent impossible mantenir les posicions. Des de llavors els kurds han contratacat recuperant la població de Zormixar, prop de Jarablus. A aquesta darrera població, des de gener en mans d'ISIS, foren crucificats diversos kurds capturats a la zona de Kobanê.

El 7 de juliol ISIS va iniciar un nou front atacant per l'est de Kobanê des del poble de Melluh Gomer. Van morir dos membres de les YPG. Les defenses de les YPG van detruir dos tancs dels islamsistes. L'objectiu d'ISIS és fer-se amb el control de les viles de Kendal, Adukê and Tepeyê Kopirlik, situades a 20 quilòmetres de Kobanê. Al mateix temps a l'oest una columna fonamentalista fou encerclada a Adukê per les YPG en una emboscada i un cotxe bomba d'ISIS va esclatar a darrera hora de la nit a Ebu Sırrıen un control kurd. Van perdre la vida cinc membres de les YPG.

El 8 de juliol el comandament de les Unitats de Defensa Popular va anunciar que el total de fonamentalistes morts en gairebé una setmana de combats ascendia a 200. El fet que no donés xifres de les seves pròpies baixes és indicatiu que són molt altes. Paral·lelament a la batalla de Kobanê també hi ha enfrontaments al cantó d'Al-Hasakah, també al Kurdistan sirià.

Enterraments massius dels kurds caiguts defensant Kobanê

Es poden comptar per desenes els i les milicians/es de les Unitats de Defensa Popular (Yekîneyên Parastina Gel, YPG) kurdes caiguts en defensa del cantó de Kobanê. El nombre és tan alt que el comandament de la formació militar no ha donat xifres concloents però els caiguts no paren d'arriba a la reraguarda de la línia de front. Una mostra del suport popular a les YPG són els enterraments que estan tenint lloc al Kurdistan sirià i són veritables demostracions de força i homenatge als qui donen la seva vida en defensa d'un Kurdistan democràtic, laic i multiètnic front l'islamisme nacionalista àrab. cal recordar que a les files de les YPG hi combaten àrabs i cristians i que l'MFS és una milícia auxiliar cristiana aliada a les Forces de Defensa Popular.

Els combats entre YPG  i Islamic State of Iraq and Syria o Islamic State of Iraq and Sham (ISIS) a la zona de Kobanê (Kurdistan de Síria) van passar a una nova fase el dia 2 de juliol quan els fonamentalistes van endegar una brutal ofensiva d'artilleria. L'atac fou tan greu que YPG va retirar-se de diverses poblacions del sud. Els xocs de Zormixar, recuperada recentment per YPG, van provocar almenys una quinzena pel costat de les YPG, alguns d'ells àrabs, enterrats per una multitud com mostren les imatges.

Vint-i-nou caiguts/des les darreres hores combatent a Kobanê. Sobre fons groc els caiguts de les YPG i en fonts verd les milicianes de la milícia femenina YPJ.

ISIS crucifica ciutadans kurds a Síria

ISIS ha executat diversos ciutadans kurds a la ciutat de Jarablus (Kurdistan de Síria) acusant-los literalment de "formar part d'un partit amb poca fe". Ja no només maten membres d'altres confessions sinó que els fonamentalistes decideixen jutjar la molta o poca fe d'altres persones. La majoria d'assassinats eren veïns de la població kurda de Zor Mexer ocupada pels islamistes. Per tant els kurds eren del cantó de Kobanê on els darrers dies tenen lloc brutals enfrontaments entre ISIS i les Unitats de Defensa Popular. En un primer balanç han mort 130 islamistes i 15 milicians kurds segons la pròpia YPG.

Els kurds són majoria a Kurd Dagh, zona muntanyosa d'Alep amb Efrîn com a capital. Hi ha grups yezidi importants. S’estenen les poblacions kurdes a Idlib i Jarablus. A Kurd Dagh el kurd és la llengua hegemònica. La ciutat de Jarablus va caure en mans d'ISIS el 18 de gener d'enguany tallant el subministre d'aigua a la veïna Kobanê (alliberada per les YPG des de l'inici del conflicte). Els darrers mesos s'han fet diversos intents d'expulsar a ISIS de la ciutat però han acabat en fracàs.

Quinze milicians kurds morts a Kobanê (Síria)

Terrible balanç dels combats entre les Unitats de Defensa Popular (Yekîneyên Parastina Gel, YPG) i Islamic State of Iraq and Syria (ISIS) a la zona de Kobanê (Kurdistan de Síria) entre els dies 2 i 5 de juliol. Els islamistes continuen la seva ofensiva per tal de perpetrar un genocidi contra els kurds de Síria als qui consideren laxes en matèria religiosa.

Els principals xocs han estat a Zormixar i segons el comunicat de l'oficina de premsa de les YPG hi han mort 130 membres del grup fonamentalista i una quinzena pel costat de les YPG, alguns d'ells àrabs. L'atac el va iniciar ISIS amb artilleria pesada portada directament des de l'Iraq on ISIS ha aconseguit un veritable arsenal abandonat per l'exèrcit iraquià. YPG va respondre amb els seus tancs i va aturar l'atac. Els combats continuen a la torturada vila de Shiukh.

Els noms dels caiguts en combat per part de les YPG o YPJ (milícia femenina) són:
Mizgîn Ehmed (Amara Hewraman), Soran Cimo (Baran Kobanê), Rohat Wês (Cîhan Botan), Mihemed Hiso (Dilêr Efrîn), Şiya Elî (Şoreş Serhildan), Kon Wilsonbol (Hêvî Anî), Hogir Oso (Dilsoz Zagros), Rustem Ereb, Xensa Xelîl (Sariya Kobanê), Bekrî Koro (Şervan Dildar) and Mihemed Nebo (Şervan Botan). Also: Medine Ömer (YPJ), code name Berfin Kobanê, Ehlam Xelil (YPJ), code name Jin Kobanê, Henîf Elî (YPG), code name Henîf, Xelil Cumaa Luqman (YPG), code name Luqman.

Crida per aturar l'execució de 6 presos kurds a l'Iran

Cal una mobilització general per aturar una nova brutalitat del règim teocràtic iranià. Sis presos polítics kurds poden ser executats en breu. Actualment són a les presons de Ghezel Hesar, Gohardasht i Tabriz Central on realitzen una vaga de fam.

Hamed Ahmadi, Kamal Molaei, i els germans Jamshid and Jahangir Dehghani són en vaga de fam des del dia 11 de juny implorant que es revoqui la seva sentència de mort.La resposta del règim ha estat confinar els presos. Les famílies duen una vaga de fam paral·lela en el mateix sentit.

Un cinquè pres Reza Shahabi, membre del sindicat de conductors d'autobús de la capital iraniana, també és en vaga de fam des del dia 1 de juny i la seva situació és molt greu a la presó de Gohardasht. A la de Tabriz, en una situació similar, hi ha Latif Hassani qui no menja des del 17 de maig en una protesta similar.

Evitar els seus assassinats també depèn de vosaltres. Amnistia Internacional ha llençat una campanya d'enviament abans del primer d'agost que pot salvar la vida dels sis presos kurds.

La guerrilla kurda denuncia l'execució sumària d'un dels seus membres

El comandament central de les HPG ha denunciat l'execució sumària d'un dels seus membres Alican Erikmen, ' Şervan Koçer' a Başkale (Elbak) districte de Van (Kurdistan de Turquia). La detenció i execució fou el passat 2 de juliol. A mesura que avancen les investigacions s'ha sabut que Alican Erikmen fou arrossegat a terra amb una corda lligada al voltant del seu coll pels soldats turcs. L'any 2005 un altre milicià de les HPG, Abbas Emani, fou capturat i assassinat de la mateixa manera pels turcs. El van arrossegar amb una corda lligada al coll més de tres quilòmetres.

La milícia Hêzên Parastina Gel (HPG) o Forces de Defensa Popular foren creades l’any 2002 hereves de la milícia guerrillera del PKK que va iniciar l’alçament armat el 1984. També té una sectorial de dones (dividida en una organització de les dones urbanes, l’altra de zones rurals i una tercera de guerrilleres), una d’estudiants i una de joves.

Alican Erikmen fou acomiadat en un enterrament multitudinari a Batman on hi van assistir milers dels seus compatriotes. El lema més escoltat fou "El camarada del sol és immortal'. Des de temps ancestrals els kurds han tingut veritable devoció pel sol. Per ancestrals ens referim a l'inici del període històric quan els kurda ja poblaven les actuals zones on hi viuen avui.


.

The Economist: els kurds més a prop de la independència

El prestigiós setmanari en llengua anglesa "The Economist" analitza la situació del Kurdistan iraquià i afirma que els kurds són més a prop que mai d'aconseguir el seu somni. La publicació analitza la situació al Kurdistan iraquià subratllant que no s'hi veu cap bandera iraquiana mentre sovintegen les kurdes amb el seu sol i les franges tricolors. La majoria de kurds no només parlen la seva llengua quotidianament sinó que ja no parlen àrab i la descomposició de l'estructura estatal iraquiana fa afirmar al setmanari que els kurds són  els kurds més a prop de la independència que mai.

La unitat d'elit femenina kurda es prepara pel combat imminent amb ISIS

Els peshmerga kurds són gairebé els únics que fan front als islamistes a l'Iraq hores d'ara. Una de les unitats que haurà d'enfrontar-se directament amb els fonamentalistes és la unitat d'elit femenina de les Forces Peshmerga kurdes. Peshmerga significa en kurd "aquell/a que s'enfronta amb la mort". Nahida Ahmad Rashid és la comandant d'aquesta forta que actualment es prepara a Sulaymaniya, una ciutat del Kurdistan Iraquià que és la capital de la governació de Sulaymaniya. Aquesta regió és sota control de la Unió Patriòtica del Kurdistan. Rashid és una veterana que ja va combatre al genocida Saddam Hussein. En un reportatge del Daily Mail es recullen les preparacions de les combatents kurdes, una excepció en el món musulmà. Peshmerga i extremistes islàmics combaten hores d'ara al front de Jalawla mentre l'exèrcit regular ha aturat l'ocuapció de Tikrit, a l'Iraq sunnita.


Els avanços dels fonamentalistes islàmics d'ISIS (Islamic State of Iraq and Sham) a l'Iraq han posat aquest moviment cara a cara amb el poble kurd. A partir de la conquesta de Mossul ISIS s'ha anat estenent per tot el territori iraquià, ha establert el Califat i ha anunciat que pensa recuperar Espanya. Entre dimecres 11 i dijous 12 de juny, ISIS va ocupar quatre grans ciutats de l'Iraq sense gairebé combats. El més impressionant és que el rati de tropes iraquianes era de 40:1 al seu favor. Uns 800 fanàtics van anar avançant sobre territori iraquià i van derrotar 30.000 soldats iraquians. Com demostra un reportatge de Basnews els peshmerga patrullen per la regió del nord de Mossul i són els únics que fan front als islamistes sunnites. Si bé hi ha una onada de voluntaris xiïtes aquests es dediquen a la defensa de Bagdad cap a on marxa el gruix de les tropes d'ISIS. Els peshmerga aporten estabilitat a les zones amenaçades per ISIS. I on ja hi ha hagut execucions sumàries, destruccions d'esglésies i segrestos de tot tipus com els dels kurds de confessió xabak i yezidi.

Mig milió d'àrabs han fugit cap al territori kurd autònom i han agraït, com afirma el 'The Guardian' als kurds la defensa dels valors mínims de convivència que ISIS posa en perill. Com ha afirmat Mikel Ayestaran, periodista freelance a la zona: "Després de tots els morts i dels milions invertits en les forces de seguretat, Iraq depèn dels peshmerga kurds a Mossul".

Fotografia: Daily Mail

Festival Mazlum Dogan a París

El 5 de juliol Sarcelles, prop de París, acollirpa el dissetè festival Mazlum Dogan. Hi parlaren membres del partit BDP de Turquia i hi haurà actuacions de grups musicals kurds.

Qui fou Mazlum Dogan?
Dogan (1955-1982) era aleví de Dersim (tot i néixer a Elazig) i membre del Comitè Central del Partit dels Treballadors del Kurdistan. Estudiant a Ankara fou el primer editor de ‘Serxwebûn’, (Independència, la revista del PKK) i era conegut per la seva capacitat de lectura amb més de mig miler de fulls diaris. L’any 1979 fou capturat a Urfa per una acció que pretenia alliberar un company pres a un hospital. Per un any la policia no va saber la seva veritable identitat fins que Sahin Donmez la va revelar. Tot seguit fou torturat de forma salvatge. El 21 de març de 1982 s’immola a la presó d’Amed en l’anomenada “primera acció heroica”, així es coneixeran les accions desesperades de militants del PKK sovint amb suïcidi. Es crema a la cel·la coincidint amb el Newroz kurd en el que els kurds encenen focs. Vol denunciar les condicions inhumanes dels presos kurds a la presó d’Amed. La seva acció provoca una cadena de protestes per part de militants del PKK.

ISIS segresta yezidis i xabaks i en demana rescat

Un grup de fonamentalistes del moviment Islamic State of Iraq and Syria (ISIS) ha segrestat 24 civils de confessió yezidi a la ciutat de Sinjar, prop de Mossul. Els yezidi són majoria en aquell enclau. Els segrestats són d'etnia kurda i religió yezidi i majoritàriament treballaven com a guàrdies de la frontera.

Els Yezidi són els seguidors de la religió anomenada yezidisme. És tracta d'un culte sincrètic que barreja les religions preislàmiques kurdes amb l'islam sufí. Ells mateixos s'anomenen Ezidi. L'origen del terme no és clar però provindria del persa Yazata (Déu) o bé del kurd Yezdan o Ezid termes per denominar Déu o manar.No hi ha xifres fiables de yezidis. Aquestes varien des dels 700.000 fins als 200.000 o 150.000 segons l'estudi de John Guest. La majoria dels yezidi viuen a l'Iraq, en especial a la regió de Mossul i Sindjar. Fora del Kurdistan els yezidi es concentren a la citada Alemanya i al Caucas. Concretament a Geòrgia, Armènia i Rússia.  Geòrgia va acollir milers de refugiats yezidis però els darrers anys els ha anat expulsant cap a Rússia. La majoria de kurds residents a Geòrgia i Armènia són de religió yezidi.

Les amenaces islamistes contra la minoria religiosa yezidi s'han acabat concretant. ISIS (Islamic State of Iraq and Syria) va exigir als 60.000 yezidi de l'Iraq que marxessin del país o serien executats. L'ultimàtum tenia 24 hores. Un 80 % dels yezidi viuen a les ciutats de Bashika i Shangal, a la zona de Mossul. Això ha provocat que ja centenars de membres d'aquesta comunitat marxin de les seves cases. Unes 900 famílies així ho han fet marxant a la Regió Autònoma del Kurdistan on la influència islamista és menor. Mossul, tot i formar part del Kurdistan, va patir un greu procés d'arabització i actualment és una zona de clara majoria àrab que no forma part del Kurdistan autònom.

Els islamistes han demanat un milió dos-cents mil dòlars per alliberar els captius. La comunitat yezidi ha començat a recollir fons per alliberat-los i ha demanat al govern autònom kurd de l'Iraq que ajudi en l'esforç. Seria, però, poc congruent combatre a ISIS i finançar-lo al mateix temps. No ha estat un cas aïllat, ISIS va segrestar la mateixa setmana una vintena de kurds xabaks també a la zona de Mossul.

Els Xabaks (en anglès Shabakh) són una comunitat religiosa d'unes 60.000 persones; relacionada al mateix temps amb l'islamisme i el cristianisme. Shabakh significa interelacionat o entrellaçat. La seva llengua és el xabak. Una llengua turca amb molts elements del kurd, concretament del dialecte gorani, el persa i l'àrab. Aquest fet planteja el dubte de si són kurds. Els governs baaistes iraquians afirmaven que éren àrabs però ells mateixos qüestionaven: "Si som àrabs, perquè ens deporten i persegueixen com als kurds".

Sobre els Yezidi
Sobre els Xabaks

Barzani parla clar per primera vegada: "Farem un referèndum i és qüestió de mesos"

Masud Barzani, el president de la regió autònoma kurda de l'Iraq, ha parlat clar amb la BBC. La situació del Kurdistan de l'Iraq està canviant a marxes forçades. L'irrupció d'ISIS ha fracturat l'estat iraquià de manera gairebé irreversible. De fet diumenge el primer ministre israelià va anunciar el seu suport a la independència del Kurdistan.

Barzani ha dit textualment: "Tot el que ha passat recentment demostra que és el dret de Kurdistan aconseguir la independència".  El cabdill kurd ha afegit: "A partir d'ara, no amagarem que és el nostre objectiu. Iraq ara és, de fet, partit. Se suposa que ens hem de quedar en la tràgica situació que està vivint el país?. No sóc jo qui decidirà sobre la independència. És el poble. Celebrarem un referèndum i és qüestió de mesos."

S'apropen moments excitants pel futur del Kurdistan.

Enterren una guerrillera del PKK 17 anys després

Yahya Bildirici 'Serhildan',  va caure en combat el 16 d'abril de 1997 en un atac de les Forces de Defensa Popular (HPG) a la base militar de Bilice, a Bingol (Kurdistan de Turquia). El seu cos no ha estat recuperat fins fa uns dies quan es va poder determinar la seva identitat en una investigació al cementiri de Kigi, a la mateixa Bingol.

Van va acollir el 27 de juny un multitudinari enterrament amb tots els honors on hi van r pendre part membres dels partits turcs HDP, BDP o d'entitats de societat civil com MEYA-DER o Peace Mothers Assembly. A l'acte hi van onejar banderes del PKK o les KCK.