Comunicat íntegre d'YPG sobre la gran victòria de Jaz'ah

El 19 d'agost grups terroristes afiliats a Islamic State (IS) van començar un atacs ferotges amb l'objectiu de controlar la ciutat de Jaz'ah i les viles del voltant (a la frontera amb Iraq, de Síria).
Els mercenaris van portar les seves forces des de Raqqa (Síria) i Howl, Iraq i de Deir al-Zour (Síria), armament pesat amb l'objectiu de controlar la ciutat, les nostres tropes van repel·lir els atacs i van demostrar gran resistència causant el fracàs de tot els seus intents i plans.

En el marc de la resistència de Jaz'ah les nostres unitats de resistència van llençar una campanya a gran escala que va resultar en l'alliberament de la població de Kahurt i cinc granges dels voltants que formen part de la vila d'Arja'h. La campanya va continuar amb un atac a quatre posicions d'IS properes a la ciutat de Jaz'a aquesta mateixa nit. A més es van llençar atacs a les poblacions de Sifanah i Akrashe on van tenir lloc enfrontaments violents que van durar fins a la matinada i van resultar en el control de Sifanah i Akrashe.

Es van matar 36 mercenaris d'IS, es van donar durs cops contra els combatents d'ISIS i es van deixar vuit dels seus morts sobre el camp de batalla. Les nostres forces van aconseguir capturar gran quantitat d'armament i munició incloent 5 DshK, 5 metralladores i 8 AK-47 així com altres armes.

Yekîneyên Parastinê Gel (Forces de Defensa Popular, YPG)

31 d'Agost de 2.014

Les YPG de Síria entrenen els refugiats yezidi per poder tornar i combatre

Les Yekîneyên Parastinê Gel (Forces de Defensa Popular, YPG) van dur el pes més gran del rescat dels fugitius de Sinjar quan aquesta va caure. Mentre el gruix dels peshmerga (combatents del govern kurd d'Iraq) es retiraven davant l'avanç d'Islamic State, YPG creuava la frontera (fins llavors vetada). Les YPG van aturar IS. Van fer un corredor humanitari i van penetrar a les muntanyes Sinjar on van salvar milers de fugitius yezidi.

Ara les YPG estan entrenant a Síria centenars de refugiats que han decidit retornar a la seva terra i defensar-la front els islamistes sunnites. Les YPG són un moviment armat laic. Segons recull l'agència Reuters els entrenaments estan donant els seus fruits  i ho mostra amb un vídeo i reportatge fotogràfic.

Els Yezidi van crear una milícia pròpia, auxiliar de les YPG, anomenada Yekîneyên Berxwedanê Sengalê (YBS), Unitats de Resistència de Singal, el passat 5 d'agost amb 120 voluntaris yezidi que han anat creixent. És prioritari la seva formació militar abans d'entrar en combat ja que, en cas contrari, serien víctimes dels membres d'IS.

Neix KJK, Comunitats de Dones del Kurdistan

Segons un comunicat emès pel partit Unió de Dones Lliures (YJA), aquest s'ha dissolt. De fet ha canviat el seu nom a les Comunitats de Dones del Kurdistan (Komalen Jinên Kurdistan, KJK) per tal de reorganitzar-sota un sistema confederal.

El comunicat emès pel Comitè Executiu de KJK (Komalen Jinên Kurdistan) fa èmfasi que el segle XXI serà el segle de l'alliberament de les dones i els pobles, i va destacar que el monopoli capitalista dels homes està amenaçant la vida de les dones amb els nous esdeveniments a l'Orient Mitjà. "Un nou procés que està afectant sobretot la vida de les dones ha començat arran de l'ocupació de Mossul per ISIS". KJK ha recordat la resolució d'un nou model d'organització basat en un sistema confederal,. Aquest fou aprovat per l'últim congrés de la dona, celebrat el maig 2014.

"La legislació per a la reorganització de la vida de les dones es va dur a terme tan aviat com van ser ocupades Mossul i alguns altres llocs. L'objectiu són els valor democràtics socials que són amenaçats i (IS) pretén l'esclavatge de les dones a través de lleis inhumanes i obsoletes ".

KJKha  subratllat que els atacs d'IS són de caràcter contrarevolucionari: contra la revolució social democràtica centrada en les dones. "Els poders de la modernitat capitalista estan aniquilant les religions, atacant a les cultures locals, la violació del dret a la vida de les comunitats i fent que les dones siguin botí de guerra a través d'IS, el seu peó a l'Orient Mitjà", ha dit el KJK.

"El nivell assolit pel moviment d'alliberament de les dones kurdes en els camps ideològics i polítics, així com en les forces de la guerrilla, va molt més enllà del sistema existent, i augmenta les esperances per a totes les dones del món. Multiplicar aquesta esperança és ara l'objectiu comú de tot el moviment de les dones a l'Orient Mitjà". 
  
"El sistema confederal democràtic és sobretot la unitat dels valors i afeblir, de forma interrompuda, el sistema de dominació masculina. És la realització de la sociabilitat que pertany a les dones. El sistema confederal que serà construït per les dones és la tercera via en contra de la destrucció de, principalment, dones i totes les persones, identitats, comunitats, cultures, religions, llengües i la natura ". 

L'ONU anuncia que obre un nou campament de refugiats

L'Agència de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) ha informat de l'obertura d'un nou campament per a desplaçats iraquians a la província de Duhok, a la regió autònoma del Kurdistan. De moment s'han subministrat més de 10.000 tendes de campanya i més de cent mil matalassos a la població desplaçada a causa de la violència.

Tanmateix s'han iniciat les gestions per obrir pous, que permetran alleujar les mancances d'aigua que tenen nombrós desplaçats. Aquesta província alberga a més de 400.000 refugiats iraquians i també sirians, el que està posant al límit els recursos de les comunitats locals. Finalment el Programa Mundial d'Aliments de l'ONU (PMA) ha aportat aliments a més de 700.000 persones.

Fantàstic reportatge dins les bases del PKK a Kirkuk

Fantàstic reportatge de la cadena Vice News a primera línia de front. En poc més de sis minuts l'equip de Vice News explica les diferències entre Islamic State i el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK). S'hi pot veure els perills dels combatents kurds just davant d'una posició dels fonamentalistes sunnites. Una gran feina periodística. 

Yezidi: "Ara ens calen més armes que menjar o aigua"

 

Els refugiats yezidi perseguits per Islamic State continuen vivint en condicions horribles. Tot començava el 2 d'agost quan Islamic State of Iraq and Syria (Estat Islàmic d’Iraq i Síria, ISIS) ocupava la localitat de Sinjar, apropant-se a la frontera amb Síria i permetent la connexió amb les seves tropes allà. Sinjar, a més és la zona més important on encara hi resideixen els kurds yezidi una antiga confessió religiosa. ISIS es va fer amb el control de Mossul, a la província de Nínive, el 10 de juny en el seu intent d'apropar-se Bagdad i destruir els santuaris xiïtes del país.

Sinjar, situada a cent quilòmetres a l'oest de la ciutat de Mossul, va caure després de forts enfrontaments amb les forces kurdes, els peshmerga del PDK. Mentre els milicians del PDK fugien les famílies yezidi abandonaven les seves llars tot fugint cap a les muntanyes de la ciutat per por. Por que es confirmada immediatament en comprovar-se que els membres d'ISIS mataven impunement als yezidi pels carrers. El total de fugitius fou de 200.000.

La milícia kurda de Síria obre un corredor humanitàri i du aliments i aigua als fugitius de Sinjar

El dia 8 els Estats Units d'Amèrica començaven a llençar aliments als 40.000 fugitius de Sinjar però molts d'ells no arribaven al seu destí car hi mancava una gestió terrestre que Barack Obama no ha volgut autoritzar. Paral·lelament l'aviació nord americana ha llençat dos atacs aeris més aviats quirúrgics assegurant haver mort un centenar de membres d'IS fet que no s'ha confirmat.

La situació dels yezidi no ha millorat gaire com informava el diari The Guardian el passat 21 d'agost. Amb imatges per satèl·lit el diari britànic informava que molts refugiats són encara amagats a les muntanyes sense mitjans per sobreviure ni forces per moure's. "Els EUA han fet ben poc des del 14 d'agost quan van donar per trencat el setge". El diari recull la voluntat dels joves yezidi de combatre a IS i recuperar la seva ciutat, Sinjar.  Alguns d'ells arriben a afirmar: "Ara ens calen més armes que menjar o aigua". També parlen de la poca efectivitat de l'ajuda dels EUA llençada des d'avions i sense cap distribució organitzada. Segons Metges Sense Fronteres unes 500 famílies yezidi continuen amagades a les muntanyes Sinjar.


Qui són els yezidi?

Manifestació a Amed (Kurdistan turc) pel dia mundial de la pau

La principal ciutat kurda de Turquia, Amed (Diyarbakir en turc) ha convocat una manifestació pel proper 1 de setembre, Dia Mundial de la Pau. Pel comitè organitzador el món modern capitalista està provocant un creixement de la violència que afecta directament al Kurdistan. El comitè ha definit Islamic State com un grup de feixistes hostils a aquell que no comparteix la seva fe i ha lloat la resistència kurda exemplificada per YPG o HPG.
La marxa començarà a la plaça İstasyon Square a les cinc de la vesprada.

IS fa presos 15 peshmerga i decapita un en directe

Es desconeix on han estat presos però una quinzena de peshmerga apareixen en imatge en un vídeo publicat aquest dijous pel grup extremista sunnita Islamic State (IS, Estat Islàmic). En la gravació apareixen altres catorze peshmerga vestits amb vestits carceraris de color taronja, i tots ells demanen als líders i la població kurda que s'oposin a l'aliança amb els Estats Units, segons ha informat el portal de notícies kurd Rudaw. Els presos estan a Mossul, ciutat en poder d'IS des del mes de juny i objectiu de les forces kurdes que ja controlen la presa de Mossul.

Just quan les forces kurdes llençaven ahir al matí una ofensiva sobre Zummar conquerint una quinzena de poblacions IS feia públic el vídeo que ha representat un cop moral. A les imatges s'hi pot veure amb claredat com un dels quinze presos és decapitat. 

Significativament el vídeo, titulat 'Missatge a Barzani' és en llengua kurda subtitulat en àrab i amenaça a Barzani si manté l'aliança amb els EUA. 

Vídeo

Un Comitè de l'ONU reclama una zona d'exclusió a Nínive

El Comitè de l'ONU per l'Eliminació de la Discriminació Racial, United Nations Committee on the Elimination of Racial Discrimination (CERD), ha reclamat la creació d'una zona d'exclusió a Nínive (Iraq).

En una sessió a Ginebra (Suïssa), del 11 al 29 d'agost, el Comitè ha plantejat les següents propostes:

- Convocar una sessió especial del Consell de Drets Humans sobre la situació catastròfica a Iraq.

- Reclamar al secretari general de l'ONU que plantegi al Consell de Seguretat la creació d'una força militar de l'ONU que crei la zona d'exclusió a la zona de Nínive.

El Comitè alerta dels abusos de drets humans, assassinats massius, neteja ètnica, desplaçaments massius i violacions flagrants que du a terme el moviment fonamentalista sunnita de l'Islamic State (IS).

Ofensiva kurda sobre Zummar: IS crema camps de petroli

A primera hora del matí del 28 d'agost les forces kurdes o peshmerga han iniciat una ofensiva dirigida a conquerir la ciutat de Zummar, Nínive, prop de Mossul. Aquesta conquesta té valor estratègic de cara a recuperar la ciutat de Mossul ocupada pels fonamentalistes el passat 10 de juny.
Agafats per sorpresa els membres d'Islamic State (IS) han ofert una breu resistència amb una desena dels seus membres abatuts per les forces kurdes. Després de dotze hores d'ofensiva els peshmerga havien conquerit una desena de poblacions i es situaven a només dos quilòmetres de Zummar.
Sembla que IS ha interpretat que la seva retirada no era tàctica sinó definitiva doncs els islamistes s'han dedicat a cremar els camps petrolífers de Zummar: el d'Ain Zalah, el més important, fou ocupat aquest mateix mes d'agost, crema ara mateix. En concret ja han incendiat tres camps de petroli com es pot comprovar en el següent vídeo de Rudaw.

'Yezidi: passat, present i futur' a Londres

En el marc del Fstival de Cinema Kurd de Londres (Regne Unit) el 30 d'agost s'organitzen tres esdeveniments de nivell. Una exhibició d'il·lustracions d'un camp de refugiats yezidi a Dohuk (Iraq) d'Olivier Kugler, la projecció del documental 'Lalish Mihrani' (Lalish és el principal santuari yezidi) i un debat amb el periodista de la BBC, Yuney Gildiz, Christine Alison de la Universitat d'Exeter i el secretari de la Federació Yezidi, Yilmaz Gunay.

Els Yezidi són els seguidors de la religió anomenada yezidisme. És tracta d'un culte sincrètic que barreja les religions preislàmiques kurdes amb l'islam sufí (1). Ells mateixos s'anomenen Ezidi. L'origen del terme no és clar però provindria del persa Yazata (Déu) o bé del kurd Yezdan o Ezid termes per denominar Déu o manar. Actualment estan sotmesos a una persecució implacable dels fonamentalistes sunnites amb l'objectiu d'eradicar-los de l'Iraq.

Sobre els Yezidi

Jalaula rodejada en tres fronts per les forces kurdes

L'operació per recuperar la ciutat de Jalawla continua. Els combats entre les forces kurdes i l'Islamic State a Jalawla, a 90 quilòmetres de Bagdad, són duríssims i els islamistes estan oferint gran resistència. Aquesta població fou perduda el dia 12 quan les Forces Peshmerga es van haver de retirar davant un brutal atac islamista.

A IS li cal el control de Jalawla abans de llençar el temut atac sobre Bagdad. Les forces kurdes s'han concentrat a Kirkuk (peshmerga i la milícia del PKK, les Forces de Defensa Popular) des d'on llencen atacs contra les rodalies de Jalaula . Segons el comandant de l'Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK), Henri Mansour, les forces kurdes han rodejat la ciutat des de tres fronts. Paral·lelament hi ha combats a la veïna Saadiya. Les forces kurdes han fet alguns progressos a la rodalia de Jalawla però no s'ha llençat encara un atac frontal. En el mateix sentit s'ha expressat Farhad Rafhat de la policia de Khanaqin qui ha assegurat que els màxims dirigents d'IS a la població ja han marxat en previsió de l'atac final kurd.

Iran el primer estat en entregar armes als kurds

Malgrat les promeses dels estats occidentals les armes no arriben al Kurdistan iraquià.  Finalment ha estat la República d'Iran la que ha fet la primera entrega. Així ho van anunciar dimarts 26 el president del govern kurd d'Iraq, Masud Barzani i el ministre d'afers exteriors iranià Mohamed Javad Zarif. Iran és de majoria xiïta, enemic declarat dels fonamentalistes sunnites d'Islamic State i també ha enviat ajuda al govern sirià contra IS i el Front Al Nusra. Literalment Barzani ha dit: "Iran ha estat el primer estat en ajudar-nos... i ens ha subministrat armes i equipament". També es rumoreja que Iran ha desplegat avions de guerra del model Su-25 a territori iraquià.

IS guanya 2 milions de $ diaris venent petroli

Així ho afirma Luay al-Khatteeb, fundador de l'Institut d'Energia d'Iraq i consultor del Centre Doha Brookings. L'assessor ha col·laborat amb Middle East Economic Survey, MEED, Interfax, Petroleum Economist, i el Financial Times.

L'analista ha assegurat a la CNN que només amb els pocs camps que controla a la zona de Mossul Islamic State (IS) ja obté recursos suficients per finançar la guerra de forma sobrada. Ha xifrat en dos milions de dòlars. En un mes l'avanç dels islamistes els ha permet duplicar els seus ingressos i, com a efecte, armar-se més i millor. Als camps d'Iraq cal afegir-hi alguns de Síria i fins i tot refineries (de moment només a Síria) que IS continua fent funcionar.

Els fonamentalistes estan venent els seus productes al mercat negre fet que està començant a notar-se al preu del mercat reglat. Segons Luay al-Khatteeb el petroli extret pels fonamentalistes sunnites surt cap a Jordània via Anbar, cap a Turquia via Mossul i cap a Iran per la frontera kurda que han començat a controlar. On tenen més facilitats és a les dues primeres vies. De fet hi ha clars senyals que Turquia deixa oberta la frontera a IS amb notable impunitat.

Alemanya aprova enviar armes als kurds

 

Angela Merkel ha defensat la decisió d'Alemanya de subministrar armament a les forces kurdes d'Iraq que combatent els islamistes de l'Islamic State (IS). En les seves pròpies paraules no podien quedar-se mirant com es perpetrava un "genocidi". Les armes, segons els detalls donats per Merkel s'entregaran al govern regional kurd d'Iraq.  "Hem decidit entregar armes com un cas excepcional mai vist abans, on la milícia islàmica du a terme un genocidi que tothom pot veure". Segons Merkel "els combatents del Govern Regional Kurd són els únics que poden aturar-ho conjuntament amb els nord-americans i d'altres. No és opció per a nosaltres restar sense fer-hi res". La llei alemanya des de la Segona Guerra Mundial prohibeix l'exportació d'armes a excepció de que afectin a la seva seguretat però les atrocitats comeses per IS han significat una excepció en la pròpia llei alemanya.

Artistes kurds de Turquia s'afegeixen a les YPG de Síria

Dos actors kurds de Turquia han anunciat que s'integren a les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG).

Es tracta d'Eren Aziz iBünyamin Adıyaman, que van fundar l'any 2012 el grup de teatre TiyatRoj. Ambdós han fet saber que abandonaven Turquia i marxaven cap a Síria a combatre a les files de les YPG. Segons els artistes "Una torxa de llibertat s'ha encès al Mitjà Orient".

Crisi al Gorran

La manca de posicionament de la direcció del Moviment Gorran davant els recents esdeveniments al Kurdistan iraquià ha provocat una crisi al principal partit de l'oposició. Membres destacats de la formació com Mam Rustam, Osman Haji Mahmoud, Hoshyar Adel Shakor, Awat Gharamani han anunciat que s'integraven a l'Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK). Gorran va accedir a entrar al govern del PDK i part de les seves bases van considerar que això va provocar un gir. En canvi l'UPK s'ha mantingut a l'oposició més dura i ha armat milicians per defensar la població kurda.

El Moviment Gorran (Canvi) va formar-se per la corrupció de les dues principals formacions polítiques kurdes d'Iraq. L'any 2009 va donar lloc al Bzutinewey Gorran o Moviment pel Canvi, que va adoptar un programa de centre liberal encapçalat per Nawshirwan Mustafa.

Quatre atemptats islamistes simultanis al Kurdistan

Tres cotxes bomba han esclatat a la ciutat de Kirkuk (Kurdistan iraquià) de forma simultània provocant 20 morts i 65 ferits (segons Al Jazeera serien 118). Dos dels vehicles mortals han esclatat a edificis en construcció que les forces peshmerga usaven com a torres d'observació. El tercer a un mercat.

A Arbela, capital de la regió autònoma kurda, un quart cotxe bomba esclatava a una escola sense provocar cap mort però si ferits. L'escola d'Arbela era situada prop d'una seu de l'Unió Patriòtica del Kurdistan.

El 29 de setembre de 2013 els islamistes ja van realitzar atemptats a Arbela provocant 11 morts i 61 ferits. Aquella vegada ho va reivindicar ISIL, Estat Islamic de l'Iraq i Llevant, quan estava encara dins la disciplina d'Al Qaida.

Foto: Reuters

Els comandants kurds denuncien que no reben armes

Rowsch Shaways, és el comandant que dirigeix les forces kurdes que han alliberat la presa de Mossul i provaran d'expulsar els fonamentalistes de la ciutat iraquiana. I per què no s'ha alliberat encara Mossul?. Segons Shaways el motiu cal cercar-lo a Bagdad: "No hem tingut cap entrega d'armes dels nostres aliats internacionals (...) fins ara Bagdad és el motiu de que això no hagi passat". El comandant ha afegit: "Si Bagdad vol derrotar IS, el nostre enemic comú, llavors ens han d'assegurar que ens enviaran les armes el més aviat possible".

En la mateixa línia s'ha expressar el general Sirwan Barzani que no ha vist ni una arma nova.

Si el govern iraquià, per desconfiança o per egoisme, està retenint les armes enviades pels estats occidentals podria estar accelerant la caiguda de la pròpia Bagdad car, fins ara, només les milícies kurdes s'han demostrat amb capacitat per fer retrocedir els fonamentalistes.

La guerrilla del PKK reivindica 4 atacs amb 12 baixes

Les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) han informat en un comunicat que han realitzat una sèrie d'operacions militars com a resposta a l'assalt del 19 d'agost a Lice a un cementiri on hi ha els seus combatants i l'enderrocament del monument al qui fou comandant de la guerrilla, M. korkmaz 'Agit'. En aquells incidents al Şehîd Amed u Hevîdar Şehitliği (Cementiri dels Màrtirs) va morir un noi kurd de 24 anys i dos més van resultar ferits.

Els atacs de la guerrilla han estat a Karaz (Amed) on van atacar una caserna militar el vespres del 20 d'agost matant 9 soldats i policies turcs. El segon fou a un lloc de control de l'exèrcit turc a Angul amb una baixa mortal turca. El tercer fou amb artilleria pesada a una posició militar a Korkxê (Lice) provocant dies baixes mortals entre els soldats i dos ferits. El darrer atac fou a Aliboğazı, Dersim, però no se'n coneixen les baixes.

Situació al front (22.08.2014)

Els epicentres de combat entre Islamic State i les forces kurdes es concentren hores d'ara en dos eixos. Els islamistes van llençar una ofensiva a Rabia (extrem nord oest d'Iraq) el dia 18 d'agost. L'objectiu és trencar el corredor humanitari per on els refugiats yezidi escapen de la persecució fonamentalista. Els combats es concentren sobretot a la vila de Jaz'ah però afecten altres poblacions del voltant. Aquest corredor no està protegit per les forces kurdes d'Iraq, els peshmerga, sinó per la milícia kurda de Síria, les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG). Segons aquesta organització han patit quinze baixes mortals provocant-ne 152 entre els atacants. A més les forces kurdes han destruït un tanc dels islamistes i quatre vehicles.

Combatents kurds de les YPG caiguts a Jaz'ah (Kurdistan iraquià)

L'altre front obert és al sud del Kurdistan iraquià. Les forces peshmerga han iniciat una ofensiva per conquerir la ciutat de Jalawla. IS ha reconegut 15 baixes en un atac que els kurds realitzen en dues columnes. La que ha avançat més es dirigeix a Sadiya mentre la de Jalawla ha trobat força resistència car IS la considera fonamental per poder atacar Bagdad. El govern kurd afirma que ha mort 54 fonamentalistes.

Enderroquen un monument a Ataturk com a resposta a l'atac al de Korkmaz

Els fets de diumenge amb l'enderrocament del monument a M. Korkmaz per part de l'exèrcit turc amb l'assassinat d'un jove de 24 anys han tingut resposta per part de simpatitzants del PKK kurd.
Ha estat a Hakkari on un monument al fundador de la república turca i omnipresent Mustafà Kemal Atatürk, ha estat cremada i enderrocada.

CNBC denuncia que Turquia dóna suport a IS

L'article de David L. Phillips, director del programa Construint la pau i els drets humans de la Universitat de Columbia, explica el suport turc als integristes amb detalls concrets.

Publicat al mitjà CNBC, el text explica qui és el paper de Bilal Erdogan, el fill del president turc R.T. Erdogan que acaba de ser escollit el 10 d'agost.

Bilal Erdogan dirigeix la suposada fundació islàmica Fundació pels Drets Humans i les Llibertats i Ajuda Humanitària (IHH) que és l'eix de la xarxa que acaba finançant i donant suport als islamistes d'Iraq i Síria. De fet un 10 % dels combatents d'IS són turcs.

La majoria de partits contra l'empresonament d'una mare kurda amb els seus bessons per vendre llibres

Mulkiye Demir Kılınc, fou condemnada a presó el mes passat acusada de vendre llibres que parlaven del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Està pendent de la seva condemna amb la peculiaritat que és mare de dos bessons des de fa només uns mesos i els seus bebès hauran de ser empresonats amb ella.

L'activista kurda va demanar que es posposés la condemna un any però les autoritats turques no han cedit ni un centímetre. L'associació de Drets Humans (IHD) de Turquia ha fet pública la seva indignació: "Tenir un càstig tan alt per vendre llibres i fins i tot anar a presó amb nens és increïble. Com hauria d'anar una mare a presó amb els seus fills en tals circumstàncies?".

Una petició en línia a change.org demana a les autoritats de Turquia que repensin la situació de Mulkiye Demir Kılınc. Va dirigida al president turc, l'islamista Abdullah Gül. Hores d'ara ja s'han recollit 81.000 signatures. Ara, diversos partits de l'oposició turca han fet públic el seu suport a Demir Kılınc per a anul·lar, o com a mínim posposar, la seva condemna. Hi han pres part el Partit Republicà del Poble (CHP) i el Partit Democràtic Popular (HDP) en un acte al propi parlament turc el passat 13 d'agost on el CHP va subratllar que hi ha 285 bebès a les presons turques amb les seves mares.

Amb la militant kurda hi havia també Arzu Ceylan Oral del maoista Marksist-Leninist Komünist Partisi (MLKP) acusada de prendre part a una roda de premsa de la formació. Va recòrrer al Tribunal Constitucional per a posposar la seva condemna de sis anys de presó. Aquest mes d'agost ha d'entrar a presó amb el seu bebè de només sis mesos.

Foto: Hurriyet

Els combats es concentren a Jalawla

Hores d'ara el front de lluita entre les forces kurdes i l'Islamic State s'allarga més de 2.000 quilòmetres a territori de Síria i l'Iraq. La prioritat de les tropes kurdes es centra al front iraquià a dos punts: la zona de Mossul i Jalawla, a 90 quilòmetres de Bagdad. Aquesta població fou perduda el dia 12 quan les Forces Peshmerga es van haver de retirar davant un brutal atac islamista.
A IS li cal el control de Jalaula abans de llençar el temut atac sobre Bagdad. Les forces kurdes s'han concentrat a Kirkuk (peshmerga i la milícia del PKK, les Forces de Defensa Popular) des d'on llencen atacs contra les rodalies de Jalawla on IS està demostrant una sorprenent resistència.

L'exèrcit destrueix a Turquia per un monument a un comandant del PKK

No ha durat ni quatre dies. Per commemorar els 30 anys de l'alçament armat del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) es va inaugurar un monument a Mahsum Korkmaz al cementiri per membres del PKK creat l'any passat a Lice.

Korkmaz és un mite pels independentistes kurds ja que fou ell qui va comandar els primers atacs del PKK, el 15 d'agost, i la guerrilla d'aquesta formació (llavors anomenada HRK) fins la seva mort en combat l'any 1986.

Membres dels partits turcs HDP i BDP van assistir a l'inauguració del monument on es pot veure a Korkmaz en una situació similar a la de la seva foto que és una icona pels kurds com el Che Guevara ho ha esdevingut pels militants d'esquerra. De fet la guerrilla kurda està inspirada en conceptes maoistes i guevaristes en gran part.

El Partit del Moviment Nacionalista Turc (MHP) ha condemnat l'erecció del monument i ha acusat el president turc, Erdogan, de massa tolerància amb el PKK. Concretament el líder de la formació ultra turca ha dit: "Aquest fet no només fa retorçar els nostres màrtirs a les seves tombes, sinó que és un atac obert, clar i lleig contra les drets històrics, morals i nacionals turcs".

I de les paraules als fets. Aquesta matinada els militars turcs han assaltat el complex del cementiri a sang i foc, han demolit el monument i han matat una de les persones que defensaven el monument a Korkmaz i n'han ferit tres civils kurds més.

Iran confisca les donacions pels yezidi d'Iraq

La campanya de recollida de donacions pels kurds yezidi d'Iraq endegada per individuals i moviments socials a Iran ha acabat de la forma més indecent. El govern teocràtic iranià ha decidit confiscar les ajudes que s'havien recollit pels refugiats de Sinjar, al Kurdistan iraquià. Segons informa el PDKI iranià totes les ajudes que estaven en comptes bancàries han estat requisades. La part positiva de tot plegat és que es sospita que Iran vol aprofitar les donacions per enviar-se al Kurdistan iraquià però en el seu nom per amagar la solidaritat entre kurds d'Iran i els d'Iraq. El que de moment no ha pogut requisar el govern dels aiatol·lahs són les ajudes de menjar. A la foto la recollida a Sina (mercès a @HiwaDilan92).

Impressionant el darrer treball de la periodista Deniz Firat abans de morir

La periodista kurda de Turquia Deniz Firat que tenia per nom de codi 'Heval' va finir el 8 d'agost de 2.014 per foc d'artilleria dels islamistes. Cobria el front de lluita de Maxmur (Iraq) on els peshmerga i les HPG es defensaven d'una ofensiva islamista. Firat treballava entre d'altres pels mitjans Sterk TV, Med NUÇE, Ronahi TV i la Fırat News Agency. Aquest vídeo fou el seu darrer treball:

Els peshmerga kurds han conquerit presa de Mossul (verificat)

La presa de Mossul, centre logístic principal al sud del Kurdistan ha estat alliberada fa uns minuts de forma completa. Aquesta va caure en poder dels islamistes el dia 7 d'agost tot i que les autoritats van negar-ho fins a dos dies després quan IS va mostrar fotografies del seu control absolut de la presa.
Aquesta ofereix aigua i llum a tota la regió al sud del Kurdistan.

Ahir els caces bombarders dels Estats Units d'Amèrica (EUA) van començar un operatiu sobre quatre àrees prop de la presa. Des que fa just una setmana els EUA van iniciar els bombardeigs quirúrgics aquests han estat els més intensos. Paral·lelament va començar l'assalt combinat de les forces especials de l'exèrcit iraquià i dels peshmerga kurds. Fins ara els atacants havien centrat els seus esforços a la part est de la presa on havien fet avanços significatius i l'IS s'ha retirat. Els combats per la presa van començar ahir i les kurds han durat dos dies. Ara es desconeix si les tropes kurdes amb suport aeri dels EUA avançaran cap a la pròpia Mossul.

La guerrilla ataca un lloc militar a Turquia

La guerrilla kurda a Turquia, les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG), han emès un comunicat on informa de "l'atac d'advertència" al lloc militar en construcció de Bilgeç a Dersim.

L'atac es va realitzar el passat 15 d'agost al vespre just quan es commemorava els 30 anys de l'alçament militar kurd a Turquia. Els atacants foren perseguits per mitjans aeris de l'exèrcit turc que van obrir foc i van penetrar a Iraq on les HPG tenen les seves bases.

Desenes de milers de kurds celebren els 30 anys de revolta

Concentració massiva a Amed (Diyarbakir en kurd) el 15 d'agost de 2014 just 30 anys després de l'alçament protagonitzat per l'ala armada del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK)

A l'acte es van mostrar les banderes del propi PKK i la seva actual ala armada les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) així com la seva organització germana a Síria les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i la plataforma comuna anomenada Koma Civakên Kurdistan (Confederació Democràtica del Kurdistan, KCK). Els manifestants van recordar els protagonistes de la revolta i van demanar la llibertat d'Abdullah Öcalan. Per la nit es van produir incidents a la ciutat entre joves d'YDG-H i les forces turques.

Foto

Unes 10.000 persones es manifesten a Hannover en solidaritat amb Kurdistan

Si bé la concentració a Londres només ha aplegat unes 300 persones (fa unes setmanes una marxa similar va aplegar 150.000 a la capital britànica) avui Alemanya ha vist una gran marxa pel Kurdistan. La manifestació ha estat celebrada a la ciutat d'Hannover i ha aplegat 10.000 persones segons la premsa alemanya. A part d'immigrants kurds han participat membres del social-demòcrata SPD. Les pancartes han demanat aturar les brutalitats d'Islamic State (IS) i ajudar a la minoria kurda yezidi d'Iraq. Moltes de les persones assistents simplement ploraven de ràbia i impotència.

Veure galeria de fotografies de Neue Oz.

Els fonamentalistes fan una nova matança de yezidi

El 9 d'agost els fonamentalistes d'IS van encerclar tres poblacions yezidi del Kurdistan iraquià (Hatimiya, Tel Qasab i Tel Kucho o Kucho). El grup va realitzar un ultimàtum sobre la població civil: o es convertien a l'islam o serien assassinats. Després de dies d'incertesa ahir, 15 d'agost, els membres d'IS van entrar a la darrera de les poblacions i van sotmetre les 180 famílies yezidi (unes 1.200 persones) que s'havien negat a convertir-se.

 El mapa mostra Sinjar (ocupada per IS el 2 d'agost) i al sud Kucho (assaltada ahir pels islamistes)

En uns fets que semblen medievals, els islamistes van executar unes 80 persones segons ha informat l'agència kurda Rudaw. La resta de la població local fou traslladada a Tel Afar on es desconeix si seran executats o venuts com esclaus. Kucho (marcada en groc al mapa) és situada a uns 90 quilòmetres de Mossul, la ciutat iraquiana que va caure en mans d'IS el 10 de juny i ha estat el detonant dels fets lamentables dels darrers dies. Ara l'agonia es trasllada a les altres dues poblacions yezidi: Hatimiya, Tel Qasab. Si ningú actua passarà probablement una situació similar.

Qui són els yezidi?