Barzani visitarà els EUA i exigirà un referèndum a les "zones en disputa" si ha d'ajudar a atacar Mossul

L'actual Kurdistan autònom no inclou totes les part del Kurdistan iraquià. Bona part de la zona sud, formalment, resta sota administració de Bagdad. Malgrat això l'exèrcit iraquià es va retirar d'aquestes zones davant la irrupció de l'Estat Islàmic (IS) el passat estiu. Actualment són les forces kurdes les qui han fet front a l'islamisme radical i és el govern kurd el qui està administrant, per exemple, la regió de Kirkuk.

El president del Kurdistan autònom iraquià, Masud Barzani visitarà aviat els Estats Units per discutir-hi l'amenaça que representa l'Estat Islàmic (IS) i el futur de l'Iraq amb funcionaris nord-americans.
En el seu viatge Barzani du a l'agenda qüestions que actualment impedeixen a l'Iraq d'avançar cap a una major estabilitat política. La lluita contra la IS, l'operació per alliberar Mossul i el futur de la regió del Kurdistan són els principals eixos.  

Barzani vol discutir un possible acord amb els nord-americans pel que fa a les que són conegudes com "zones en disputa" al nord de l'Iraq. Les àrees són un problema no resolt entre el govern central iraquià i el Govern Regional del Kurdistan (GRK). La proposta del govern kurd és clara: aplicar l'article 140 de la constitució iraquiana per dur a terme un referèndum per determinar el futur de les zones actualment en disputa entre Arbela i Bagdad. Així la població decidirà democràticament si aquestes zones són reintegrades formalment al Kurdistan.

Hiwa Sabir, portaveu de la la Kurdistan Islamic Union (KIU) coneguda popularment per Yekgirtui, ha declarat a BasNews, "El govern iraquià segueix bloquejant l'aplicació del present capítol crucial de la constitució iraquiana entre Bagdad i el Govern Regional del Kurdistan, que havien d'haver finalitzat ja el 2007, els líders kurds exigiran que si els peshmerga han de participar en l'alliberament de Mossul, la implementació de article 140 ha de ser garantida a canvi. Al Mitjà Orient, l'Iraq és crucial per als EUA. Els nord-americans han d'ajudar a resoldre els conflictes entre el govern central de Bagdad i el Govern Regional del Kurdistan. Els EUA veuen això com l'única manera d'afrontar eficaçment l'amenaça està a la regió, per tant, aquesta qüestió serà, sense dubte, una part important de les discussions entre el president Obama i el president Barzani ". La KIU es va incorporar tot just fa un any al govern kurd integrat pel PDK de Barzani i el moviment Gorran. Actualment els islamistes gestionen tres ministeris del govern autònom.

Un hospital reobre a Kobanê i un altre en construcció amb MSF

La ciutat de Kobanê comptava amb quatre hospitals: Al Emel, Viyena, Elûş i l'anomenat "Popular". Tots van resultar malmesos durant el setge de quatre mesos que va patir la ciutat kurda de Síria. Tres foren destruïts però el d'Al Emel va quedar dempeus. Un "hospital" provisional de 12 llits s'ha mantingut operatiu per ferits en l'esforç bèl·lic. Arran del retorn de milers de persones a la ciutat a partir de febrer es feia urgent tenir operativa una unitat hospitalària com a mínim. Actualment a Kobanê hi viuen unes 50.000 persones i és insostenible continuar sense hospitals ni ambulàncies. Per això les autoritats de l'autonomia democràtica han demanant de forma insistent un "corredor humanitari" amb la part turca però el govern d'Ankara s'hi nega. Així ho ha demana, una vegada més, Hikmed Ehmed, portaveu del Consell de Salut de Kobanê. 

Foto: ANHA

Dos hospital amb només 25 llits
Segons el periodista Sozdil Eheme de l'Agència Hawar el 7 de març va reobrir l'hospital d'Al Emel. Ara el Ministeri de Salut del Cantó Autònom de Kobanê està treballant en la seva reparació i fent un esforç que el doti d'equips tècnics i mèdics necessaris per a la prestació de serveis de salut a la població. L'hospital rep entre 50 i 60 pacients al dia i pateix de greus problemes, com que no té prou personal mèdic ni especialistes, a més de l'escassetat d'equips tècnics mèdics moderns i desenvolupats. L'escassetat provoca la transferència de molts pacients al Kurdistan del nord. L'hospital pateix una gran manca de medicaments, també. Només té 15 llits. Per tot plegat vam posar en marxa la campanya de recollida de medicaments així com un Coopfunding. La suma de personal sanitari entre l'"hospital" militar i el civil és de 10 metges i 25 infermers/es. La suma de llits 25.

La feina de Metges Sense Fronteres
Metges Sense Fronteres està treballant també en la construcció d'un altre hospital per alleujar la pressió a l'hospital Al Emel. L'organització va començar a construir l'hospital el 19 de març de 2015. L'hospital estarà equipat amb material mèdic en totes les especialitats, i equips mèdics per a casos patològics. Té previst obrir a finals de mes si no hi ha cap entrebanc amb una plantilla inicial de quatre infermeres i dos metges. S'ha escollit una antiga escola de la ciutat doncs l'estat dels altres tres hospitals feia inviable una restauració. De moment tindrà 13 llits. No és molt però suposarà gairebé doblar el nombre dels actuals.

Cristina Torrent

Anuncien la formació d'un partit yezidi a l'Iraq

No té nom, ni programa, però ja ha començat a caminar. El recent conflicte entre Heydar Shesho i el govern regional kurd té una segona conseqüència política. Com ja vam explicar en un article de Marc Español, Shesho fou detingut el 6 d'abril pel govern kurdo-iraquià fa unes setmanes. Arbela exigia “la desarticulació de les Hêzên Parastina Şengal (HPŞ, Forces de Defensa de Shengal), la renúncia a la bandera de la resistència yezidi i la submissió dels seus combatents a l’exèrcit peshmerga (dirigit pel govern kurd autònom)”. A priori Shesho hauria acceptat la integració a canvi de ser alliberat vuit dies després.

Shesho rebut a Alemanya per militants yezidi. És el sisè a la dreta.

El primer que ha fet el comandant en cap de les Hêzên Parastina Şengal (HPŞ, Forces de Defensa de Shengal) ha estat visitar la comunitat yezidi. Després de debatre-hi ha marxat a Alemanya (té passaport alemany) on fou acollit el passat 22 d'abril per seguidors entusiastes. Alemanya acull la més gran comunitat yezidi. Segons Jindi ja són uns 3.200 els milicians de les Hêzên Parastina Şengal (HPŞ, Forces de Defensa de Shengal).

En els debats posteriors a terres germàniques Shesho i Dawud Jindi han acordat amb la comunitat yezidi exiliada l'establiment d'un partit yezidi dirigit a garantir el seu dret a l'autodeterminació dins de les fronteres iraquianes.

Els gairebé 600.000 yezidi es van comprometre a respectar el règim del Kurdistan després de la caiguda del règim de Saddam. Però "va resultar com un terrible fracàs en vista de la política equivocada cap als yezidi", segons els promotors del nou partit. El govern kurd només mira els yezidis com minoria religiosa i aquests denuncien una escassa representació als parlaments d'Arbela i Bagdad o la negació de la celebració dels llocs clau en la seva pròpia zona d'assentament. La retirada precipitada de 10.000 peshmerga, que havien de defensar-los, el passat més d'agost a Sinjar va precipitar la formació d'unitats d'autodefensa. El fet que aquestes ara siguin perseguides pel govern autònom kurd ha derivat en una ruptura.

Qui són els yezidi?

Les dones de Cizîrê endeguen campanya de recollida de llibres

L'Associació de Dones Lliures de Rojava (o Kurdistan de Síria) ha endegat una campanya per facilitar la lectura i l'ensenyament. Es tracta d'una recollida de llibres. La prioritat és que cada persona tingui accés a volums en la seva llengua pròpia.

L'associació ha centrat la campanya al cantó autònom de Cizîrê. L'epicentre serà la ciutat de Qamixli on s'obrirà una biblioteca amb llibres en llengua anglesa, àrab, armènia, kurda o siríaca seguint els criteris del confederalisme democràtic i respecte entre cultures.

Els peshmerga abandonen Kobanê

El Brigadier Talht Saleh Zerari, comandant de les forces peshmerga al cantó de Kobanê (Rojava, Kurdistan de Síria) va anunciar que la seva unitat retornaria al Kurdistan iraquià. Va declarar a Ara News que la sortida era imminent: "Les forces peshmerga kurdes estan preparant-se per sortir de la ciutat de Kobanê al nord de Síria, per tornar a Arbela (Hewler), la capital del Kurdistan iraquià, després de completar la seva missió militar de recolzament als kurds sirians".

Entrada dels peshmerga a Kobanê el passat 1 de novembre

Omar Alloush, membre del Moviment Societat Democràtica (Tev-Dem) i coordinador militar de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) va confirmar que les forces peshmerga han fet grans esforços en el suport a les YPG a Kobanê però reconeix que "han completat la seva missió allà, sobretot des que el grup IS ha estat expulsat de la ciutat per les forces conjuntes (peshmerga, YPG i FSA)". El coordinador de les forces kurdes de Síria va afegir que els peshmerga s'han compromès davant els combatents d'YPG que tornaran en qualsevol moment si cal.

La retirada es va completarla nit del 28 d'abril i el dia següent arribaven ja a Arbela, capital del Kurdistan de l'Iraq.

Els peshmerga van entrar a la ciutat en el punt culminant del setge, l'1 de novembre de 2.014. Eren 150 combatents que han estat rellevats mensualment i han aportat armament. La seva col·laboració amb les YPG ha estat intensa i sense cap incident. De fet s'ha desvelat com un exemple formidable de col·laboració entre dues forces kurdes diferents però unides en molts aspectes.

Presentacions de 'Kurdistan. el poble del sol'

Dimecres 29 d'abril a La Torna (Gràcia, Barcelona) es presentarà el nou llibre 'Kurdistan, el poble del sol'. serà a les 8 del vespre. Editat per Tigre de Paper el volum de gairebé 400 planes presenta el Kurdistan en tots els seus aspectes: geogràfic, religiós, social, ètnic o polític. El Kurdistan de la diàspora i també les quatre parts en que actualment està dividit: Turquia, Iran, Iraq i Síria. Inclou un capítol explicant a fons les bases teòriques del confederalisme democràtic així com la seva aplicació a Turquia o a Síria.

L'acte comptarà amb Coni Docolomansky, de Kurdistat i de Dones en Rebel·lia, de Quim Arrufat, diputat de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i de l'autor Jordi Vàzquez.

A Granollers es farà una segona presentació amb el militant kurd Dara Zagros, de KurdisCat, Jordi Vàzquez i l'Editorial Tigre de Paper. Serà a Menjars Anònims el dia 8 de maig a les 7 del vespre.

D'altra banda el mateix dia 29, a les tres de la tarda, Hèctor Martínez realitzarà una xerrada al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona sobre 'El Kurdistan, la resistència de Kobanê'. Està organitzat per l'Assemblea Anarquista i la Federació d'Estudiants Anarquistes.

Una presa kurda a l'Iran acusada d'ajudar el PKK es declara en vaga de fam

Segons ha anunciat l'organització Kurdistan Human Rights Netwok la presa kurda Qadriyeh Qaderi ha iniciat una vaga de fam a la presó de Yasouj, a l'Iran. Denuncia que el seu estat de salut es veu empitjorat per la manca de cap tractament per part de les autoritats iranianes.Qaderi pateix d'una infecció greu de l'oïda, migranyes i dificultat de moviment en una de les mans.Qadriyeh Qaderi, de 25 anys, va ser detingut el juny de 2011 a Urmia (Kurdistan de l'Iran) i va ser reclosa en règim de confinament durant dos mesos. En aquest període va ser cruelment torturada, tant mentalment com física, amb la finalitat d'obtenir la seva confessió. La seva tortura va ser tan greu que fins i tot després del seu trasllat fora del confinament solitari era incapaç de moure físicament o consumir aliments o aigua. 

Jutjada pels tribunals del règim teocràtic, Qaderi va ser condemnat a 10 anys de presó acusada de coorperar amb el Partiya Karkerên Kurdistan (PKK, Partit dels Treballadors del Kurdistan). Després d'una apel·lació de la sentència de la seva condemna es va reduir a 7 anys de presó que compleix actualment.

Documental australià sobre les YPJ

El programa '60 minutes' de la cadena australiana Nine Network va emetre ahir al vespre un formidable documental sobre les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ). Brown relata la situació, els sentiments i la convicció de les milicianes de les YPJ. Al seu costat Nasrin Abdullah, la comandant de les YPJ al cantó de Cizîrê. Abdullah va entrevistar-se recentment amb el president francès François Hollande i va dirigir l'operació sobre Tell Tamir.

El documental, titulat 'Winning the War', mostra les YPJ a primera línia de front, al cementiri enterrant les seves caigudes, celebrant el Newroz i declarant la seva profunda convicció a continuar combatent duri el que duri la guerra. Una extraordinària feina periodística que ens apropa a la situació real al Kurdistan sirià. Amb preguntes com "Un home, una dona, en equitat?". Resposta per Abdullah: "Exactament, aquesta és la nostra realitat aquí". O la pregunta de Brown a Abdullah. "Quants/es amics/amigues has perdut ja?". O una militant greument ferida d'YPJ que malda per tornar al front a derrotar l'IS. O l'enterrament de milicianes.Recomanables també els gairebé 4' de Tara Brown explicant com va fer el reportatge i les seves sensacions.

Costa veure'l sense emocionar-se.

Enllaç al documental (en anglès).

Una universitat de l'Iran oferirà cursos en kurd per primera vegada

La sucursal a Sanandaj de la Universitat Islàmica Azad obrirà un centre de llengua kurda any que ve. La Universitat es convertirà així en el primer centre universitari a permetre l'estudi del kurd a la República Islàmica de l'Iran. La universitat Azad també obrirà una nova sucursal al Kurdistan iraquià. La Universitat Islàmica va ser fundada l'any 1982 i té branques a diversos estats com ara l'Afganistan.
Muhammad Qurban Kiani, el degà de la universitat, va fer l'anunci dilluns, dient que la llengua kurda s'inclourà com un mòdul educatiu. Sanandaj, al Kurdistan de l'Est o Rohjelat, està situada prop de la frontera occidental de l'Iran amb l'Iraq, és la capital de la província del Kurdistan i els seus residents són predominantment kurds.

També al Kurdistan del SudTambé va dir que el centre podria millorar la seva condició amb l'assistència del Kurdistan iraquià i que una branca de la universitat seria obertura a la regió del Kurdistan iraquià. Mohammad va dir que havia parlat amb algunes figures kurds iraquianes sobre la proposta d'obrir una sucursal, però que es va negar a concretar tal proposició. Un dels morius és la crisi monetària a la que s'enfronta el Govern Regional del Kurdistan. Arran de l'anunci de desembre de 2.014 pel que el Govern Regional del Kurdistan que cercaria enfortir els llaços amb l'Iran, una delegació de Teheran va arribar a Arbela el cap de setmana per celebrar reunions sobre tres eixos: el petroli, l'energia i la cooperació de gas.

Cristina Torrent

Comença l'assalt a Sarrin

La situació al front sud-oest de Kobanê (Rojava, Kurdistan de Síria) ha tornat a fer un gir inesperat. Els darrers dies la iniciativa havia estat de part de la coalició Burkan al-Firat, l'aliança entre les milícies kurdes YPG-YPJ i el Free Syrian Army. La conquesta de Ras al-Ayn Qibil va fer suposar que era possible conquerir el baluard islamista de Sarrin amb un doble moviment militar: avançar des de Ras al-Ayn Qibi, per l'est, i alhora fer-ho des de Qara Qawaz pel nord.

Mentre el primer moviment va arribar a Sarrin el dia 22 el segon va quedar bloquejat al graner. L'assalt iniciat el dia 22 no va aconseguir més que ocupar els suburbis del nord i est. Davant l'arribada de l'avantguarda kurda a Sarrin, l'Estat Islàmic (IS) va fer un contraatac amfibi el dia 24 per tres espais diferents que van creuar l'Eufrates. L'atac sobre Qara Qawaz va quedar estancat. Una segona penetració al sud fou derrotada però els reforços de més al sud, procedents de Minbij, van arribar a Sarrin. El dia 24 el contraatac de l'IS era un fet sobre dos fronts. El primer va expulsar les forces de Burkan al-Firat cap a l'est. Van retrocedir cap a Ras al-Ayn Qibil.
La situació al nord va ser pitjor. Els reforços islamistes van expulsar l'avantguarda kurda de Sarrin fent-la retrocedir de forma clara. En un doble contraatac van arribar a les rodalies del graner i fins i tot amenaçar Mitras. Ahir, però, les YPG van llençar una contraofensiva de gran abast. A darreres hores de la nit havien aconseguit no només aturar l'atac per l'est sinó que tornar a avançar cap a Sarrin. En un segon moviment van encerclar els islamistes des de Mitras i van trencar la seva línia. D'aquesta manera l'IS es va veure obligat a retrocedir en els dos fronts.

Aquest matí les unitats de les YPG arribaven altre cop a Sarrin amb un pas de dansa que ha tingut un alt cost. Els membres de l'IS han començat a publicar els cossos de milicians de les YPG decapitats i de, com a mínim, tres milicianes de les YPJ amb trets al cap, decapitades i calcinades. Hores d'ara Burkan al-Firat ha llençat l'assalt sobre Sarrin. De moment han entrat columnes per l'est i pel nord. Si aconsegueixen convergir dins la ciutat serà possible la seva conquesta.

Vídeo de la contraofensiva de Burkan al-Firat de les darreres hores (Ronahi TV English):

Actes amb KurdisCat avui a València i Barcelona

Dins del marc de la XV Mostra del llibre anarquista de la ciutat de València s'ha organitzat la presentació del llibre 'El experimento de Rojava' traduït i publicat per Hèctor Martínez que en serà el ponent amb una presentació de KurdisCat sobr ela situació kurda centrada en l'escenari sirià. L'acte comença a les tres de la tarda al Solar Corona, al Carrer Corona, 36 de València. El títol de la xerrada és 'Comunalisme, feminisme i anti-fonamentalisme a l'Orient Mitjà'.

Paral·lelament a les cinc de la tarda a la Plaça de la Revolució de Barcelona, al barri de Gràcia, KurdisCat farà una presentació de la situació al Kurdistan sota el títol 'Perspectiva històrica, situació actual i propostes polítiques' a càrrec de Noel Casanova. En acabat Cristina Candela realitzarà un espectacle de dansa oriental.

Una trentena de joves anuncien la seva incorporació al PKK

Una trentena de joves procedents de Turquia i Bakur (Kurdistan del Nord sota administració turca) han anunciat la seva incorporació al Partiya Karkerên Kurdistan (PKK, Partit dels Treballadors del Kurdistan). Els motius que els han dut a prendre la decisió són les polítiques repressives del govern turc especialment asfixiants amb l'anomenat Paquet de Seguretat Interna.


 
Expressant la seva oposició a les polítiques de l'AKP (partit islamista al govern) d'assimilació, repressió i l'opressió, els joves van emetre una declaració en la qual van anunciar a públics les seves raons per unir-se al PKK que ha lliurat una lluita per la llibertat durant 36 anys. 

La portaveu del grup ha declarat que faran front a "la política de destrucció i negació seguida per l'Estat nacional turc contra el poble del Kurdistan ". Ha destacat que el PKK no només lluita dins de Turquia sinó que demostra amb fets el seu compromís per tot el Kurdistan: a Kobanê, Sinjar o Kirkuk.

Crónica de un febrero y marzo en el Kurdistán de Turquía

Dejamos atrás Suruç y Kobane con la finalidad de entrar en el cantón de Cizire, parece que allí, el movimiento social democrático de autogestión y antiestatal está bastante desarrollado, así pues, vamos a verlo con nuestros propios ojos.

Durante nuestra corta estancia en Kobanê después de la liberación, es nuestra voluntad aprender y unirnos a la revolución, y aportar conocimientos para compartir en agricultura ecológica y medicina natural, nos hemos dado cuenta de que las circunstancias actuales, apenas dos semanas después de la expulsión de Daesh (IS), no permiten la máxima participación y desarrollo de la revolución social. La ciudad todavía no es libre, así pues, esta es la situación actual en la ciudad: el corredor humanitario sigue cerrado y los tres cantones de rojava se encuentran en un asfixiante embargo por parte del gobierno turco; miles de familias siguen en campos de refugiadxs; más de la mitad de la ciudad está totalmente derruida; la presencia de bombas, granadas y morteros sin explotar impide la tranquila circulación por las calles de la ciudad; decenas de cadáveres de daesh yacen todavía por las calles; la batalla se sigue librando a pocos kilómetros de la ciudad, donde YPG e YPJ siguen liberando más y más pueblos. Las tareas más urgentes son ahora las de limpiar la ciudad de ruinas, bombas y cadáveres, habilitar campos de refugiados para las miles de familias que se marcharon de la ciudad con el inicio de la guerra y seguir la lucha contra el ISIS liberando más territorio del cantón de Kobane, entre otras.





Nosotrxs seguimos con nuestra labor de informar sobre la situación y nos dirigimos a Cizire para aprender de la revolución social y difundirla. De todos modos, en unos meses, en la ciudad de Kobane será posible la participación y nuevas propuestas que se unan a la revolución.

Nos dirigimos a Amed (Diyarbakir en turco) donde nuestros amigos, jóvenes estudiantes, nos acogen y nos guían por las calles de la ciudad, una ciudad llena de niñas y niños en las calles, gente pobre pide dinero pero quieren sonrisas, una ciudad para todos los gustos, capitalista y al mismo tiempo rebelde, edificios interminables, la nostalgia de la vida en el rostro de muchxs, y el deseo de cambio mezclado con la conciencia de la tragedia humana de la guerra. Dejamos atrás Amed y nos encontramos en el paraíso de Hasank, un lugar de hermosas montañas y decenas de cuevas, así como un lugar arqueológicamente importante. El precio de tren es muy barato y asequible para todos. El feudalismo sigue presente fuera del tren durante el recorrido, ama el monocultivo y parece despreciar los árboles. Hasankayef nos regala belleza e historia. Recargadxs de energía nos dirigimos a Nusaybin, un centro cultural muy hermoso, con mujeres y hombres de todas las edades, y muchas actividades: teatro, arte, música, cine, etc. Los pueblos y montañas alrededor... Nos acogen en dos casas en las que compartimos su vida familiar. Aquí, la mayor parte de las personas que conocemos tienen un familiar en la guerrilla. Hay una muy alta conciencia política y social, y lxs jóvenes son abiertos e inteligentes, interesados en la ecología y la vida natural.



Base militar turca cerca de la frontera con Siria

Nos vemos obligados a prestar atención a las cámaras y a cambiar a menudo de casa por razones de seguridad, nos cuentan que el control turco está muy extendido y unx no sabe de quién se puede fiar. Nusaybin es una ciudad pequeña y la gente rumorea, no pasamos desapercibidos debido a que somos los únicos extranjeros, y tomamos medidas de seguridad para no causar problemas a nuestrxs amigxs, ya que se exponen políticamente.

Seguramente, hasta el 8 de Marzo estaremos aquí para participar en las iniciativas del 6 y 7 de Marzo en relación al día de la mujer, jornadas de reivindicación de una vida y mujeres libres.

En kurdo: JIN JIYAN AZADI!, ¡Vida y mujeres libres!
Después, nos dirigiremos hacia el cantón de Cizîre.
Hasta pronto!


Shoresh

Texto y fotos

Cinc dies de combats per Sarrin

El 19 d'abril Burkan al-Firat entrava a la població de Ras al-Ayn Qibil just a l'est de Sarrin i la seva porta. Cal no confondre Ras al-Ayn Qibil amb la població de Ras al-Ayn, al cantó de Cizîrê. Aquesta darrera, anomenada en kurd SerêKaniyê és també escenari de combats patint el setge dels islamistes. Amb Ras al-Ayn Qibil, van ser conquerides altres quatre poblacions: Mitras, Alkane, JolBeg i KolKan.

El dia següent l'avantguarda de les YPG arribava al graner de Sarrin, situat a les afores de la població. Sarrin és el darrer baluard dels fonamentalistes al sud-oest de Kobanê. Començava el que semblava una operació fàcil al haver-se retirat els islamistes de Ras al-Ayn Qibil i haver perdut la cimentera de Lafarge.

El desplegament al voltant del graner va ser completat i es va iniciar l'assalt. Algunes fonts, erròniament, van anunciar la conquesta de la pròpia Sarrin dimarts 22. La realitat era que l'Estat Islàmic va replegar el gruix de les seves forces cap a Sarrin per fer front al gruix central de l'escomesa. Així, van iniciar-se combats a la part nord de la ciutat i algunes unitats van arribar a entrar-hi.

 
La retirada era realment tàctica. Dins el graner van quedar atrinxerats fins a uns 50 franctiradors de l'IS. Emulant el recent exemple de Tikrit o l'oblidat però obert front de Sinjar, els islamistes van esperar l'entrada de les forces de Burkan al-Firat. El graner és immens, similar a la fàbrica de Lafarge de gairebé dos mesos, i un veritable laberint tant en longitud com alçada. És una trampa mortal per les forces aliades kurdo-àrabs.

Per acabar de complicar l'escenari l'IS ha enviat reforços. Tot i que les forces de les YPG, YPJ i FSA envolten Sarrin per tres parts i controlen l'accés oest de la carretera, la part occidental resta en mans de l'IS. Ahir al matí l'IS va enviar reforços des de la veïna Minbij i de Tishrin. Com a mínim dues embarcacions que creuaven el riu Eufrates van ser interceptades per les YPG. Però el gruix dels reforços van arribar a Sarrin i van llençar quatre contraatacs. El primer cap a Mitras on segons membres de l'IS han arribat a les rodalies de la població, tot i que no hi ha hagut combats.

L'atac d'IS vol crear una tenalla. En el primer gràfic, a l'extrem esquerra, hi ha un pont que creua l'Eufrates. Allà van desembarcar ahir un grup de combatents fonamentalistes que van llençar un atac contra Qara Qawzak que, de moment no va aconseguir el seu objectiu. En canvi sí que van aconseguir expulsar Burkan al-Firat de la població de Zerkotek, en el tercer contraatac, accedint al pont situat immediatament més al nord. D'aquesta manera pretenen atacar la reraguarda de les YPG. A part de Zerkotek ha caigut Tell Ahmar. Hores d'ara les YPG proven d'expulsar els atacants amfibis.

A part del graner, la pròpia població de Sarrin, el grup que estaria operant a Mitras i els dos atacs amfibis, l'IS ha avançat per l'est de la ciutat de Sarrin. Aquest quart contraatac es dirigeix cap a la pròpia Ras al-Ayn Qibi de la que parlàvem al principi. Només aquest matí les YPG han tingut vuit baixes mortals. La coalició internacional ha realitat algunes intervencions aèries però no estan essent suficients, ni de lluny, per trencar el gruix de forces que l'IS està concentrant a Sarrin.

Cristina Torrent

Mapa: @ColdKurd
Imatge: Graner de Sarrin

Vídeo del desplegament de Burkan al-Firat el dimarts 22.04.2015



 

Acte avui a Vilassar de Mar

Arran de Vilassar de Mar ha convidat KurdisCat a la xerrada 'La revolució de les dones al Kurdistan sirià'. A l'acte hi intevindrà Dara Zagros i continuarà amb una cafeta i el pd Porco Rosso. L'acte se celebra avui erà a la Biblioteca crítica Hypathia a dos quarts de vuit, a la carretera de Cabrils cantonada amb el Carrer Sant Roc.

Obren 3 centres comunals al cantó d'Efrîn

Al peu de les Kurd Dagh, dins del cantó autònom d'Efrîn (Rojava, Kurdistan de Síria) han obert aquesta setmana tres centres comunals. Dos d'ells a la localitat d'Axcêle i el darrer a la zona de Baflûrê, dins la ciutat de Jindêrês. Aquest és un dels set districtes en els que està dividit el cantó d'Efrîn format per més de 360 poblacions. Els centres comunals són els eixos d'autogestió sobre els que es construeix l'autonomia democràtica basada en les línies del confederalisme democràtic.

El districte de Jindêrês té una població d'uns 33.000 habitants essent el segon més gran de tot el cantó d'Efrîn i fa frontera amb Turquia. A la pròpia ciutat de Jindêrês ja s'han establert assemblees comunals a tots els barris i la inauguració de centres del poble suposa l'obertura d'espais de gestió comunitària per organitzar cursos de formació o coordinar l'ajuda social. En tots els casos els centres estaran gestionats per persones kurdes i àrabs. El Moviment de la Societat Democràtica (Tev-Dem) ha impulsat la seva creació. Els centres estaran oberts a d'altres poblacions properes en el marc de la seva confederació.

Un dels centres d'Axcêle, el Màrtir Ronahî, serà gestionat únicament per dones o dedicat principalment a la formació. L'organització Yekîtiya Star va ser present a la seva inauguració. Ronahî, de nom real Andrea Wolf, fou una militant internacionalista alemanya que va morir en combat contra l'exèrcit turc l'any 1998 després d'incorporar-se a les files del PKK.

Parla la general de les Forces Asayish al cantó de Cizîrê (Kurdistan de Síria)

 

La general Aitan Farhad, de 39 anys i nadiua de la ciutat d'Efrîn, és la primera dona que és nomenada co-cap de les Asayish, creades l'any 2012. L'altre co-cap és Ciwan Ibrahim. Aquesta unitat actua com a forces de seguretat civil kurdes però neguen que juguin el paper d'una policia. Els motius són que, tot i ser un cos armat, les Asayish proven de solucioanr tots els conflictes de forma no violenta, amb notable èxit. L'altra és que totes les persones que hi formen part han de seguir cursos de paritat de gènere. Una quarta part de les Asayish són dones.

Farhad ha parlat amb el diari britànic The Telegraph. Ha afirmat que "L'Estat Islàmic ha provat de matar-me fins a quatre vegades." "He perdut un munt de gent a prop meu". L'edifici on ha rebut la premsa, la seu d'Asayish, és un edifici segellat per grans cilindres de formigó, filferro de pues i personal de seguretat armat a la ciutat kurda de Qamishli (Kurdistan de Síria). "Creiem que l'IS s'ha debilitat, a causa d'això que ara estan tractant de venjar de nosaltres per dur a terme atacs a l'interior de les nostres ciutats".

A la pregunta sobre si ella s'ha enfrontat a dificultats com a dona que porta una organització dominada pels homes: "Al principi va ser molt difícil fer que la comunitat acceptés aquesta idea - però ara s'ha convertit en una realitat. Hem tingut dificultats, però si vostè confia en si mateix, si vostè té la voluntat i la personalitat que pot fer aquesta feina ho farà molt bé." Tot plegat suposa sacrificis. Farhad no té parella: "Em vaig casar amb el meu país, la meva terra i la meva identitat i totes les persones que atenem són els meus fills."

El cas de la general no és una excepció, ben al contrari. La primera ministre adjunta del cantó on viu Aitan Farhad és una dona cristiana. Segons Aitan això es deu als ensenyaments d'Abdullah Öcalan, en el sentit que la ideologia del confederalisme democràtic se centra en la igualtat de gènere i l'emancipació femenina. Les agents que coordina Farhad s s'ocupen de violència per motius de gènere, picabaralles familiars entre les dones i la protecció de les dones durant les celebracions o protestes femenines.

Avui es publica 'Kurdistan. El poble del sol'

L'editorial Tigre de Paper publica avui com a novetat el llibre 'Kurdistan. El poble del sol' que ens desgrana la història política d’aquest poble, amb una introducció sobre els seus orígens històrics i la seva composició ètnico-religiosa, i centrant-se en el període contemporani i les seves múltiples lluites i revoltes contra els diferents estats que l’han volgut fer desaparèixer.

Les signatures del llibre seran a Passeig de Gràcia, 49 a les cinc de la tarda. La setmana que ve es presentarà a Barcelona. Les dades del llibre són al següent enllaç de Tigre de Paper.
 

Actes amb KurdisCat aquesta setmana a Poble Nou (Barcelona), Vilassar de Mar i València

Aquesta setmana seguirem amb nous actes sobre el Kurdistan. La primera cita és l'inici del cicle ´Re-existències' de l'Ateneu Popular Flor de Maig al barri del Poble Nou de Barcelona. 'Re-existències' és una proposta d’activitats de l’Ateneu Flor de Maig que tracta d’acollir un marc d’acció que permeti la reflexió, la difusió, el debat, l’intercanvi i la creació entorn a diferents iniciatives i realitats soci-polítiques i culturals. Resistència com a manera de pensar, actuar i subvertir les estructures de dominació i poder. Existència com a mecanisme de coexistència, de creació i dissidència en les estructures normatives de control. Es tracta d'una desena d'actes (veure cartell adjunt amb el detall). El primer versarà sobre el Confederalisme Democràtic "reptes d'un model revolucionari". Serà el 22 d'abril a dos quarts de vuit al Carrer Doctor Trueta, 195 de Barcelona.

Dos dies després Arran de Vilassar de Mar ha convidat KurdisCat a la xerrada 'La revolució de les dones al Kurdistan sirià'. A l'acte hi intevindrà Dara Zagros doncs finalment no ha estat possible la presència de Coni Docolomansky i continuarà amb una cafeta i el pd Porco Rosso. Serà a la Biblioteca crítica Hypathia a dos quarts de vuit, a la carretera de Cabrils cantonada amb el Carrer Sant Roc.

Finalment, i dins del marc de la XV Mostra del llibre anarquista de la ciutat de València s'ha organitzat la presentació del llibre 'El experimento de Rojava' traduït i publicat per Hèctor Martínez que en serà el ponent. L'acte comença a les tres de la tarda al Solar Corona, al Carrer Corona, 36 de València. El títol de la xerrada és 'Comunalisme, feminisme i anti-fonamentalisme a l'Orient Mitjà'.

El monstruo de la guerra se crea en Occidente

La guerra a la humanidad se hace de muchas maneras. Creando los monstruos perfectos y por lo tanto la justificación de cada tipo de intervención, así como los EE.UU. han creado el monstruo de ISIS, que tiene ahora vida propia y actúa oportunamente con el fin de crear aún más guerra y militarización.

Venta de armas: Las fuerzas gubernamentales de Irak han hecho llegar dos aviones civiles británicos transportando ayuda y armas a la banda ISIS, ¿cuántos casos habrán estado antes de este?
La democrática Alemania vende armas de guerra a los democráticos turcos y su democrático parlamento se niega a descartar el PKK de las listas de organizaciones terroristas, favoreciendo así las bases para el conflicto, la tensión y la guerra.

Destrucción de la naturaleza: Hemos estado durante tres días en Hasankayef, durmiendo en el silencio, entre hermosas montañas y confortables cuevas, un lugar encantador de importancia arqueológica, donde el rio Tigres fertiliza la tierra y la gente es amable.
El gobierno turco quiere hacer una presa que destruiría todo esto incluyendo el sitio arqueológico. Único defensor real: el PKK. Lástima que están en la lista de organizaciones terroristas incluso cuando defienden los Yezidis del genocidio mientras los valientes peshmerga (fuerzas armadas de Bashur, el Kurdistán iraquí), entrenados también por la democrática Italia, escapaban con la llegada del ISIS y defienden la naturaleza de la devastación.

Difundiendo drogas: Es evidente la conexión entre la brutal capacidad de destrucción y el uso de drogas como anfetaminas y metanfetaminas, entre otras, por parte del ISIS. Esta organización terrorista está ampliamente dotada con estas sustancias que promueven la bestialidad. Y mientras los EEUU se han preocupado de suministrar armas y drogas a su enemigo perfecto, los servicios secretos turcos utilizan las bandas criminales turcas para difundir drogas similares al ''crack'' entre lxs muchxs niñxs de las ciudades kurdas. Unos testigos de esto, un par de profesores de Amed (Diyarbakir):
- Muchos padres dan las drogas a sus hijos, que incluso estxs las consumen, para llevarlas a la escuela y venderlas fuera de esta, las conversaciones con los padres son imposibles. Muchas veces nos hemos encontrado con personajes que regalaban a lxs estudiantxs, fuera de la escuela, paquetes con drogas de cualquier tipo.
Quién protege estas jóvenes vidas? Sólo el PKK, que con la educación, el respeto por estxs jóvenes, y la vigorosa lucha contra los vendedores y traficantes, trata de proteger el futuro de la humanidad.

Así pues, el PKK es una organización terrorista, sólo porque se han rebelado contra el fascismo, simplemente porque prefieren educar a lxs niñxs en lugar de maltratarlxs, sólo porque quieren compartir la tierra en lugar de dejarla en manos del clan feudal, sólo porque sueñan un mundo sin fronteras y sin estados, sólo porque prefieren vivir con la naturaleza en lugar de destruirla, por todo esto, lxs llaman terroristas.

Difundiendo miedo y mentiras. Con su propaganda, el gobierno turco hace que parezca que sus acciones son buenas, que los militares defienden la democracia y que la guerra es inevitable. La guerra se puede evitar . Aquí en Kurdistán, sólo pueden defenderse y organizarse, y están tratando de crear una nueva historia. Turquía, Irán, Irak, Siria e ISIS, con sus ejércitos y su fascismo los amenazan por todos lados. EEUU e Israel dirigen la danza macabra de los diferentes monstros de la guerra. Depende de nosotrxs detenerlos donde ellos se organizan, allí donde crean el horror. Bases militares, bancos, fábricas de armas están presentes en países europeos. Solidaridad con Rojava y las mujeres kurdas significa organizarse para golpear los intereses de la guerra y el sistema que los financia y los mueve.

Un saludo desde estas tierras fronterizas, llenas de amor y tragedia.

Shoresh
Artículo envíado desde Rojava por este activista en tierras kurdas. Las fotos son suyas.

Crònica dels darrers 6 actes amb KurdisCat

Ja són més de 20 els actes que ha realitzat KurdisCat enguany amb una desena de ponents diferents. També cal destacar la pluralitat ideològica de les entitats que han organitzat els diferents actes abraçant moviments llibertaris, independentistes, anarquistes, comunistes o cíviques.

Santa Eulàlia a la Jornada Llibertària

Després de la festa del Newroz al Poble Sec (Barcelona) vam participar a la Jornada Llibertària organitzada el diumenge 22 de març, per Oca Negra, l'Assemblea Llibertària de l'UB-Raval, Acció Llibertària de Sants, l'Assemblea Llibertària L'Oca i l'Assemblea Llibertària de Santa Eulàlia. L'acte, a Santa Eulàlia (Baix Llobregat), va anar a càrrec de Noel Mata que va parlar sobre la situació actual al Kurdistan davant més de 30 persones en un debat obert. També es va  realitzar un punt de recollida de medicaments per Kobanê (Kurdistan de Síria).

A la jornada llibertària hi va participar com a ponent Noel Mata

Castelló, amb el SEPC

Tres dies després érem a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana. La presentació a la sala de Graus de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques. Estava emmarcat en les XII Jornades contra la hipocresia política que organitzava el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i era convalidable per mig crèdit de lliure configuració. Va ser presentat per Àngel Bel i a càrrec de Jordi Vàzquez amb una quinzena de participants i un intens debat.

La sala de Graus de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques de l'UJI de Castelló amb Àngel Bel i Jordi Vàzquez


Al Casal Popular de Vilafranca

El dia següent érem a Vilafranca del Penedès convidats pel Casal Popular de Vilafranca del Penedès dins de les activitats del cicle Les Veus del Món, que es fa ressò de lluites i conflictes que s’estan vivint arreu del planeta en favor de la justícia social i de l’alliberament nacional. I en aquesta ocasió es fa ressò de la lluita actual del poble kurd. La xerrada fou amb el títol “La revolució social i la dona al Kurdistan” a càrrec d'Hèctor Martínez i Dani Roldàn amb més de vint assistents.

Hèctor Martínez i Dani Roldàn explicant a Vilafranca el procés social i de gènere a Rojava

Poble Sec amb Pensaré Cartoneras

El dia següent érem al barri de Poble Sec de Barcelona en el debat 'Diàleg sobre processos d'educació i autonomia a Chiapas i Kurdistan' amb la presentació del llibre amb el mateix títol publicat per Pensaré Cartoneras que organitzava l'acte. On el ponent de KurdisCat fou el poeta i activista Javier Oliden.

Cartell del debat a Poble Sec amb Javier Oliden

Presentació del Comitè de Catalunya Nord a Perpinyà

KurdisCat-Catalunya Nord es presentava amb la "Tarda solidària amb el Kurdistan" que tingué lloc el divendres dia 3 d'abril al Casal de Perpinyà. Varen participar més de 40 persones. En Dara Zagros feu la seva intervenció, amb la prèvia introducció d'en Guillem Fuster i la posterior ronda de preguntes, que durà quelcom més d'una hora. A continuació hi hagué una degustació de gastronomia Kurda mercès al company del Comitè nord-català Jan Oliete. Per finançar l'acte vam optar per la modalitat de caixa inversa, que va funcionar molt bé. Tothom quedà content de l'acte. Hi va haver menjar per a tothom i ningú es va quedar amb gana. Fins i tot la gent del Casal ens reconegué que era una de les xerrades amb més assistència de les que acostumaven a fer.

Intervenció de Dara Zagros i sopar kurd a Perpinyà en la presentació de KurdisCat

La Festa del Che, amb el Moviment de Brigadistes

El Moviment de Brigadistes, organitza anualment la Festa del Che, una jornada anual de trobada i sensibilització. Enguany es va centrar en tractar la situació del Kurdistan i les seves lluites. La Festa es va realitzar al barri de Sants, de Barcelona. L'acte central fou una xerrada sobre les lluites i resistència al Kurdistan presentada per Arnau Piqué. Fou a càrrec de Kurdiscat - Comitè Català de Solidaritat amb Kurdistan amb Coni Docolomansky i Aleix Oriol, fotògraf recentment tornat del Kurdistan de Turquia i el de Síria. La sala va quedar plena amb unes quaranta persones. Posteriorment es va celebrar un concert amb els grups The Botswanas, Mondo Loco i DJ Marikarmen on hi van onejar les banderes de les YPG i YPJ.

Coni Docolomansky, Aleix Oriol i Arnau Piqué a la Festa del Che d'enguany amb la sala plena

Parada de KurdisCat al concert de la Festa del Che a Sants

A més volem destacar les diferents entitats que donen suport a la campanya de recollida d'ajuda per Kobanê com Intersindical-CSC o CCOO de Badalona que ja ha fet entrega de material, el punt 7 d'Horta o la jornada que va organitzar l'Ateneu La Pioixa de Bordils el passat diumenge 19 d'abril. Aquesta setmana seguim amb tres actes més a Poble Nou (Barcelona), Vilassar de Mar i València.

Bolquers i medicines recollides a Bordils per iniciativa de La Pioixa dins la campanya "Suport a Kobanê"