dissabte, 30 de maig del 2015
Maltractaments contra preses de les YPJ a Turquia
divendres, 29 de maig del 2015
Una música empresonada per 10 anys per cantar en kurd
Actualment la jove és a la presó de Mardin en una cel·la de tipus E (no són les més dures del règim turc ni impliquen isolament). Només té 10 minuts d'accés al telèfon a la setmana i no pot escoltar música. Ha estat condemnada per "promoure propaganda kurda mitjançant l'ensenyament de cançons populars a grups de músics joves".
Aquest cas aberrant ha estat reportat, pel The Jerusalem Post o per la cadena Al Jazeera però ignorat per la resta de mitjans de l'anomenada "comunitat internacional". En el següent vídeo de la segona s'hi pot escoltar la música de Durak:
L'ús de la frase "el Kurdistan de Turquia" pel partit BDP en el seu informe sobre el pressupost va provocar una crisi al parlament el 2013. El Partit de la Justícia i el Desenvolupament del partit (AKP), així com els partits de l'oposició - el Partit Republicà del Poble (CHP) i Partit del Moviment Nacionalista (MHP) - van acordar per unanimitat ometre la paraula en l'informe, al·legant que estava en contra de la Constitució.
Un altre exemple són les lletres Q, W i X en kurd, que no estan incloses en l'alfabet turc, i no es poden utilitzar en els documents oficials a Turquia. Una de les víctimes d'aquesta normativa fou un nen kurd de set anys d'edat anomenat Welat ("pàtria" en kurd.). A Welat no se li va permetre entrar a Turquia a l'aeroport de juny 2008 perquè el seu nom incloïa la lletra W. Welat va ser enviat de tornada a Alemanya en avió.
Cristina Torrent
dijous, 28 de maig del 2015
YPG fa balanç de 15 dies d'ofensiva: 532 morts de l'IS
El Comandament General de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) ha anunciat avui el primer balanç de l'Operació del Comandant Rubar Qamişlo. L'anàlisi és des del 6 al 21 de maig, per tant no inclou les operacions de diumenge a dimarts a Mabroukah. El van presentar Redur Xelîl (YPG) i Hevro Kino Gabrial representant el Consell Militar Siríac (MFS).
D'acord amb el balanç dels primers quinze dies de l'operació , 532 membres de l'Estat Islàmic (IS) han mort. S'han recuperat 146 cossos. Altres dos membres del grup van ser capturats amb vida. D'acord amb el balanç, 221 llogarets i un seguit de
masos ubicats en una àrea de 1.100 quilòmetres quadrats sota l'ocupació d'IS han estat netejats en
aquests 15 dies.
YPG també va confiscar grans quantitats de municions incloent-hi centenars de rifles i dotzenes de llançadors de coets, així com 8 vehicles militars, 4 camions, 7 bulldozers, 1 autobús i molts documents.Durant l'operació, també es van destruir 53 vehicles militars dels islamistes, a més dels 14 carregats d'explosius, 1 tanc, 2 Panzers i un 1 camió.
Redur Xelil va declarar que el 21 de maig van finalitzar amb èxit la primera etapa de l'ofensiva que es va iniciar el 6 de maig amb l'objectiu d'alliberar muntanya Kezwan (Abdulaziz) bastió principal de l'IS, la regió estratègica de Alya i els pobles prop de riu Khabour per evitar una massacre contra el poble assiri.
Xelil va demanar a les organitzacions internacionals per contribuir a la neteja de mines sembrades pels grups islamistes. Al voltant de 6.000 mines han estat plantades en aquesta zona.Hevro Kino Gabrial va subratllat que la derrota de l'IS ha reforçat la moral de la gent local.
"No hi ha dubte que aquesta gran fita ha estat aconseguidagràcies a la valentia dels nostres màrtirs. En aquesta ocasió, commemorem als nostres 46 companys martiritzats en l'operació reeixida, incloent-hi el Màrtir Rubar Qamishlo, Brûsk Amed, Ciger Qamişlo, Zilan İntikam, Hêvî Gever Marînos, i el lluitador internacionalista Aryel Kobani (Mihemed Yusuf Kerimi, KurdisCat: de nacionalitat iraniana). Dediquem aquesta gran victòria a la memòria de tots els màrtirs que van sacrificar les seves vides per construir un futur comú dels nostres pobles ".
YPG també va confiscar grans quantitats de municions incloent-hi centenars de rifles i dotzenes de llançadors de coets, així com 8 vehicles militars, 4 camions, 7 bulldozers, 1 autobús i molts documents.Durant l'operació, també es van destruir 53 vehicles militars dels islamistes, a més dels 14 carregats d'explosius, 1 tanc, 2 Panzers i un 1 camió.
Redur Xelil va declarar que el 21 de maig van finalitzar amb èxit la primera etapa de l'ofensiva que es va iniciar el 6 de maig amb l'objectiu d'alliberar muntanya Kezwan (Abdulaziz) bastió principal de l'IS, la regió estratègica de Alya i els pobles prop de riu Khabour per evitar una massacre contra el poble assiri.
Xelil va demanar a les organitzacions internacionals per contribuir a la neteja de mines sembrades pels grups islamistes. Al voltant de 6.000 mines han estat plantades en aquesta zona.Hevro Kino Gabrial va subratllat que la derrota de l'IS ha reforçat la moral de la gent local.
"No hi ha dubte que aquesta gran fita ha estat aconseguidagràcies a la valentia dels nostres màrtirs. En aquesta ocasió, commemorem als nostres 46 companys martiritzats en l'operació reeixida, incloent-hi el Màrtir Rubar Qamishlo, Brûsk Amed, Ciger Qamişlo, Zilan İntikam, Hêvî Gever Marînos, i el lluitador internacionalista Aryel Kobani (Mihemed Yusuf Kerimi, KurdisCat: de nacionalitat iraniana). Dediquem aquesta gran victòria a la memòria de tots els màrtirs que van sacrificar les seves vides per construir un futur comú dels nostres pobles ".
Què és el Confederalisme Democràtic?
El Confederalisme Democràtic (també conegut com comunalisme kurd), el sistema per crear una nació democràtica al Kurdistan. Aquest sistema no cerca la creació d'un Estat-nació kurd, sinó la creació d'una nació democràtica, la base és la societat civil organitzada autonomament de manera democràtica, el centre d'autogestió política és les assemblees de les comunitats i consells oberts locals, regits per la democràcia directa. Aquests, confederats lliurement i reunits en congressos generals, amb funcions de coordinació.
Democràcia, socialisme, ecologisme i feminisme, són els conceptes claus per comprendre el Confederalisme Democràtic que Öcalan ha definit com a “democràcia sense estat”. En aquest sentit Mustafà Karasu ha afirmat que el concepte de nació-estat és burgés i no socialista.
Per Öcalan la democràcia s’ha d’entendre en termes de drets de ciutadans. Definia el confederalisme, com a proposta d’organització d’una societat, com “una manera de democratitzar la interdependència sense renunciar al principi del control local”. Les societats primitives parties d’aquesta base que va destruir el desenvolupament de la societat jeràrquica construïda en un estat. De fet Öcalan considera l’estat com el pecat original de la humanitat i considera fracassats també els estats socialistes i així ho va recollir el ‘Manifest per a una Civilització democràtica’ aprovat pel vuitè congrés del PKK (2002). Segons Karasu (2009) el confederalisme democràtic s’estructura en quatre nivells:
- comunitats de poble o districte, interelacionats per la ciutat o regió
- grups socials, especialment dones i joves
- identitats: culturals, religioses i ètniques
- organitzacions de societat civil
“Aquest projecte s’edifica sobre l’autogovern de les comunitats locals i és organitzat en la forma de consells oberts, consells de ciutats, parlaments locals i congressos. Els ciutadans són ells mateixos agents d’aquest tipus d’autogovern, no autoritats basades en l’estat”.
Es basa en els següents eixos:
Econòmic:
En l'àmbit econòmic el Confederalisme Democràtic busca un sistema que permeti tant la distribució justa dels recursos com la conservació del medi ambient, de manera que rebutja el capitalisme.
Sexual:
L'alliberament de la dona és l’altre pilar del Confederalisme Democràtic, que cerca crear una societat lliure de sexisme, tant aquell que ve de la societat tradicional patriarcal o de les interpretacions religioses sexistes, com el que prové de la mercantilització de la dona per la modernitat capitalista. Una societat alliberada de gèneres.
Ecològic
Apostant per un socialisme democràtic on els recursos pertanyin al poble i l'economia estigui enfocada al bé social i no a l'acumulació de capital i el consumisme, causants tant d'injustícies socials com de grans agressions al medi natural.
dimecres, 27 de maig del 2015
Les YPG/J han expulsat l'IS de 4.000 km2 en 20 dies
Amb la conquesta, ahir, de Mabroukah, és cada vegada més important l'avanç kurd sobre posicions de l'Islamic State (IS, Estat Islàmic). Les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) van prendre el control de l'estratègica ciutat que era una de les fortaleses
més importants per l'IS prop de les fronteres al-Raqqà, el principal bastió de l'IS a Síria. Aquest avenç obre el camí per als combatents YPG i YPJ cap a la
ciutat de Tell Abyad (Girê Spî en kurd). L'avantguarda de la milícia kurda és ja a 70 quilòmetres de la ciutat.
La victòria de Mabrokah se suma a les de Tell Tamir, la Vall del Khabour i la muntanya Abdulaziz i àmplies parts de les zones rurals de Serêkaniyê (en àrab Ras al-Ain). Segons càlculs de l'Observatori Sirià dels Drets Humans, les YPG i forces aliades han expulsat els darrers vint dies a l'IS de ni més ni menys que 4.000 quilòmetres quadrats. Les YPJ i YPG han rebut el suport de l'exèrcit al-Sanadid, els Guàrdies del Khabour, i el Consell Militar Siríac (MFS), i l'ajuda dels EUA que van realitzar atacs aeris de la coalició contra les defenses de l'IS. Val la pena esmentar que no menys de 170 militants a ES van morir en el 19 i 18 de maig, en aquests bombardejos després de que les YPJ i YPG informessin de posicions dels bastions islamistes.
La victòria de Mabrokah se suma a les de Tell Tamir, la Vall del Khabour i la muntanya Abdulaziz i àmplies parts de les zones rurals de Serêkaniyê (en àrab Ras al-Ain). Segons càlculs de l'Observatori Sirià dels Drets Humans, les YPG i forces aliades han expulsat els darrers vint dies a l'IS de ni més ni menys que 4.000 quilòmetres quadrats. Les YPJ i YPG han rebut el suport de l'exèrcit al-Sanadid, els Guàrdies del Khabour, i el Consell Militar Siríac (MFS), i l'ajuda dels EUA que van realitzar atacs aeris de la coalició contra les defenses de l'IS. Val la pena esmentar que no menys de 170 militants a ES van morir en el 19 i 18 de maig, en aquests bombardejos després de que les YPJ i YPG informessin de posicions dels bastions islamistes.
Sigue la campaña de apoyo a Kobanê
La lucha en Rojava sigue después de la victoria en Kobanê.
Pero la reconstrucción será larga y costosa, es necesario que demos todo el apoyo posible.
Podéis hacerlo a partir de este enlace.
Pero la reconstrucción será larga y costosa, es necesario que demos todo el apoyo posible.
Podéis hacerlo a partir de este enlace.
dimarts, 26 de maig del 2015
Mabroukah ha estat conquerida per les YPG
Mabroukah, situada a uns 40 quilòmetres de SerêKaniyê ha estat conquerida avui per les Yekîneyên
Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG). Així ho ha comunicat un dels seus portaveus, Polat Cano. Ambdues estan situades a l'oest del cantó kurd de Cizîrê a Síria. Les YPG van iniciar fa dos dies una maniobra envolvent sobre la ciutat. Van avançar pel sud i després cap al nord sense atacar-la directament. Tot i l'ús de cotxes bomba per part dels islamistes, ahir es va tancar el setge i avui la població ha estat conquerida.
Mabroukah és part de "l'operació Comandant Rubar Qamişlo". El comandant, que havia participat a les operacions de rescat de Sinjar l'agost de 2.014, va morir en el marc de l'ofensiva el 14 de maig. L'acció global fou dissenyada des d'un principi com una venjança pels brutals atemptats contra població civil a al-Hasakah del 6 de maig de 2.015. Amb la conquesta de la muntanya Abdulaziz, el 20 de maig, ara l'epicentre del front s'ha traslladat al nord.
Moviments militars dels dies 24 i 25 al voltant de Mabroukah. Font: @CizireCanton
Mabroukah és part de "l'operació Comandant Rubar Qamişlo". El comandant, que havia participat a les operacions de rescat de Sinjar l'agost de 2.014, va morir en el marc de l'ofensiva el 14 de maig. L'acció global fou dissenyada des d'un principi com una venjança pels brutals atemptats contra població civil a al-Hasakah del 6 de maig de 2.015. Amb la conquesta de la muntanya Abdulaziz, el 20 de maig, ara l'epicentre del front s'ha traslladat al nord.
HDP, el partit amb més dones candidates a les eleccions de Turquia
Per una part, la formació ha implementat el sistema de co-presidència home / dona en totes les seves organitzacions. Per l'altra ha designat a 268 dones candidates d'un total de 550. El partit s'ha assegurat una representació igual, a falta de només 7 dones candidates per garantir el 100 % de paritat. I no és una qüestió formal; si l'HDP supera el 10 i entra al parlament hi ha un 40 % de candidates amb possibilitats de ser diputades doncs són a llocs capdavanters de les llistes.
Amb aquestes xifres l'HDP és de llarg el partit que té el percentatge més alt de dones candidates. Per fer una comparativa amb d'altres formacions amb possibilitats en aquests comicis, el Partit Republicà Popular (Cumhuriyet Halk Partisi, CHP), esquerra nacionalista turca, ha nominat només 103 dones candidates. Això queda molt per sota de la igualtat de representació doncs suposa un 18 %. Per la seva part, l' islamista Partit de la Justícia i el Desenvolupament (Adalet ve Kalkınma Partisi, AKP), s'ha quedat amb 99 candidates. La quarta formació amb possibilitats per entrar és el Partit d'Acció Nacionalista (Milliyetçi Hareket Partisi, MHP), ultra imperialista turc. En aquest darrer cas només presenta quaranta candidates.
Actualment l'AKP té 312 escons, CHP 125, MHP 52 i hi ha 29 electes propers/es a l'HDP però escollits/des com a independents. D'aquests, un 14,42 % de les de l'AKP són dones, CHP té el 13,6 % i MHP té un 5,77 % de diputades. En canvi un 28,57 % dels escons propers a l'HDP són ocupats per diputades. Actualment el parlament turc té 90 dones diputades essent la majoria de l'AKP.
Jordi Vàzquez
Article publicat a 'L'Accent'
diumenge, 24 de maig del 2015
Entrevista al secretari general del KDP-I del Kurdistan de l'Iran
El digital kurd de l'Iraq, Rudaw, per mitjà d'Omid Barin ha entrevistat el president del Partî Dêmokiratî Kurdistan Êran (KDP-I o Partit Democràtic del Kurdistan-Iran). Aquesta és la formació política kurda més veterana doncs fou fundada l'any 1945 pel mític dirigent Qazi Mohammed. Actualment es troba dividit en dues faccions. La liderada per Mustafà Hijri i la liderada per Khalid Azizi.
Aquest darrer, dirigent del partit des de 2006, s'ha posicionat davant els fets recents al Kurdistan iranià on hi ha hagut 700 detinguts en dues setmanes. Sobre els incidents recents afirma:
"Els temes polítics i socials s'entrellacen a l'Iran. Però de vegades, fins i tot als països democràtics, les qüestions socials es converteixen en política, mentre que els diferents grups fan un element reivindicatiu de les seves demandes polítiques. Tot i que el cas Mahabad era, en essència, un problema social, es va convertir ràpidament en un afer polític. Crec que la raó d'això és l'opressió de persones han estat objecte per part del règim a l'Iran.
Mai defenso la violència com a solució a qualsevol problema, però crec que el govern de l'Iran té la responsabilitat car ignora les queixes de la gent. Les persones recorren a la violència per la desesperació. Fins i tot a la majoria de les societats democràtiques hi ha disturbis violents, però allà és diferent. Els disturbis són de curta durada. A l'Iran, per contra, hi ha disturbis llargs i prolongats
Jo realment crec que no s'hauria d'haver incendiat l'hotel. Però els funcionaris de la República Islàmica podrien haver fet alguna cosa per evitar-ho. Les autoritats iranianes tenen experiència en com bregar amb el descontentament públic. Crec que van ser les autoritats qui van provocar la gent a atacar l'hotel a través de les seves accions. Les forces de seguretat volien mostrar una imatge violenta dels kurds i diuen que van cremar edificis de l'hotel. Les autoritats van ser eficaços en la gestió i manipulació dels disturbis perquè no es van estendre a altres ciutats kurdes.
Quan es van adonar que les protestes s'expandirien, van ordenar a la seguretat de retirar-se. Volien demostrar que les autoritats no tenien la culpa del que estava succeint. En altres paraules, primer van provocar els disturbis i després van retirar a les seves forces. D'acord amb la Constitució de l'Iran, l'article 15, les protestes Mahabad eren legals. Cap manifestant portava pistola i la protesta no era contra l'Islam. Però violen les seves pròpies lleis i priven les persones dels seus drets constitucionals. La raó és, en efecte que el règim està preocupat per la qüestió kurda a l'Iran. Els èxits del poble kurd en altres llocs ha donat esperança a la gent, també al Kurdistan de l'Iran. I el govern té por d'això."
Sobre la tasca política del PDKI, Azizi afirma: "Treballem per a l'eliminació de la República Islàmica de l'Iran i l'establiment d'un govern democràtic. Però també estic preocupat que la manca de plans comuns de futur al Kurdistan de l'Est. Crec que és justificat que la gent i els mitjans de comunicació estiguin també preocupats. Però segueixo sent optimista, ja que estem aprenent del que va succeir en Mahabad. Estem lluny de la nostra pròpia pàtria. Hem de tenir millors connexions amb la gent al Kurdistan de l'Est, però per desgràcia això de moment, no és possible, perquè estem molt lluny i només estem en contacte amb els nostres propis quadres i militants. Hauríem de tenir relacions més àmplies amb el nostre poble al Kurdistan iranià.
Després de setanta anys de la creació del PDKI i 36 anys de conflicte amb el règim iranià, hem de revisar les nostres accions i polítiques. Segueixo dient francament que la lluita kurda arreu del Kurdistan no és eliminar els governs centrals. Els kurds no poden eliminar els governs centrals i fins i tot si ho fan, no seran capaços de prendre el control dels governs centrals. Ha estat destructiu dir que eliminarem els governs centrals dels últims 36 anys sense poder fer-ho. El nostre treball és fer realitat els nostres drets nacionals. I treballarem amb els governs centrals en aquesta premissa. Hi ha d'haver un moment en què els partits polítics iranians ens aplaudeixin i vegin el Kurdistan iranià com un bastió de la llibertat. Però no ens hem de comprometre a alguna cosa que no podem complir. Anem a fer el que som capaços de fer. Lluny de les consignes.
Podríem revisar moltes coses. Però la partició del PDK com un sol partit i la falta de cooperació ens ha fet mal. Cada vegada que algú parla de canvi al Kurdistan iranià o les necessitats d'allà, els nostres propis rivals kurds dins del PDKI no estan disposats a fer front a aquesta tasca a causa de les enemistats existents. Dit això, crec que és una oportunitat, per a la revisió i l'ajust en el futur, ara que aviat celebrem el 70 aniversari del partit.""
Sobre la reunificació del PDKI Azizi no es mostra gaire optimista. "Per desgràcia, no tenim reunions en curs. Només tenim relacions d'amistat i en algun moment de cooperació en temes de seguretat."¿Vostè està esperant per a una reunificació? No en el curt termini, però a la llarga, tinc l'esperança."
Aquest darrer, dirigent del partit des de 2006, s'ha posicionat davant els fets recents al Kurdistan iranià on hi ha hagut 700 detinguts en dues setmanes. Sobre els incidents recents afirma:
"Els temes polítics i socials s'entrellacen a l'Iran. Però de vegades, fins i tot als països democràtics, les qüestions socials es converteixen en política, mentre que els diferents grups fan un element reivindicatiu de les seves demandes polítiques. Tot i que el cas Mahabad era, en essència, un problema social, es va convertir ràpidament en un afer polític. Crec que la raó d'això és l'opressió de persones han estat objecte per part del règim a l'Iran.
Mai defenso la violència com a solució a qualsevol problema, però crec que el govern de l'Iran té la responsabilitat car ignora les queixes de la gent. Les persones recorren a la violència per la desesperació. Fins i tot a la majoria de les societats democràtiques hi ha disturbis violents, però allà és diferent. Els disturbis són de curta durada. A l'Iran, per contra, hi ha disturbis llargs i prolongats
Jo realment crec que no s'hauria d'haver incendiat l'hotel. Però els funcionaris de la República Islàmica podrien haver fet alguna cosa per evitar-ho. Les autoritats iranianes tenen experiència en com bregar amb el descontentament públic. Crec que van ser les autoritats qui van provocar la gent a atacar l'hotel a través de les seves accions. Les forces de seguretat volien mostrar una imatge violenta dels kurds i diuen que van cremar edificis de l'hotel. Les autoritats van ser eficaços en la gestió i manipulació dels disturbis perquè no es van estendre a altres ciutats kurdes.
Quan es van adonar que les protestes s'expandirien, van ordenar a la seguretat de retirar-se. Volien demostrar que les autoritats no tenien la culpa del que estava succeint. En altres paraules, primer van provocar els disturbis i després van retirar a les seves forces. D'acord amb la Constitució de l'Iran, l'article 15, les protestes Mahabad eren legals. Cap manifestant portava pistola i la protesta no era contra l'Islam. Però violen les seves pròpies lleis i priven les persones dels seus drets constitucionals. La raó és, en efecte que el règim està preocupat per la qüestió kurda a l'Iran. Els èxits del poble kurd en altres llocs ha donat esperança a la gent, també al Kurdistan de l'Iran. I el govern té por d'això."
Sobre la tasca política del PDKI, Azizi afirma: "Treballem per a l'eliminació de la República Islàmica de l'Iran i l'establiment d'un govern democràtic. Però també estic preocupat que la manca de plans comuns de futur al Kurdistan de l'Est. Crec que és justificat que la gent i els mitjans de comunicació estiguin també preocupats. Però segueixo sent optimista, ja que estem aprenent del que va succeir en Mahabad. Estem lluny de la nostra pròpia pàtria. Hem de tenir millors connexions amb la gent al Kurdistan de l'Est, però per desgràcia això de moment, no és possible, perquè estem molt lluny i només estem en contacte amb els nostres propis quadres i militants. Hauríem de tenir relacions més àmplies amb el nostre poble al Kurdistan iranià.
Després de setanta anys de la creació del PDKI i 36 anys de conflicte amb el règim iranià, hem de revisar les nostres accions i polítiques. Segueixo dient francament que la lluita kurda arreu del Kurdistan no és eliminar els governs centrals. Els kurds no poden eliminar els governs centrals i fins i tot si ho fan, no seran capaços de prendre el control dels governs centrals. Ha estat destructiu dir que eliminarem els governs centrals dels últims 36 anys sense poder fer-ho. El nostre treball és fer realitat els nostres drets nacionals. I treballarem amb els governs centrals en aquesta premissa. Hi ha d'haver un moment en què els partits polítics iranians ens aplaudeixin i vegin el Kurdistan iranià com un bastió de la llibertat. Però no ens hem de comprometre a alguna cosa que no podem complir. Anem a fer el que som capaços de fer. Lluny de les consignes.
Podríem revisar moltes coses. Però la partició del PDK com un sol partit i la falta de cooperació ens ha fet mal. Cada vegada que algú parla de canvi al Kurdistan iranià o les necessitats d'allà, els nostres propis rivals kurds dins del PDKI no estan disposats a fer front a aquesta tasca a causa de les enemistats existents. Dit això, crec que és una oportunitat, per a la revisió i l'ajust en el futur, ara que aviat celebrem el 70 aniversari del partit.""
Sobre la reunificació del PDKI Azizi no es mostra gaire optimista. "Per desgràcia, no tenim reunions en curs. Només tenim relacions d'amistat i en algun moment de cooperació en temes de seguretat."¿Vostè està esperant per a una reunificació? No en el curt termini, però a la llarga, tinc l'esperança."
La UE obrirà una oficina a Arbela (Kurdistan de l'Iraq)
dissabte, 23 de maig del 2015
L'Iran pressiona per una autonomia per a la regió kurda Kirkuk
Kirkuk és una ciutat situada al Nord d’Iraq,
a 236 km al nord de la capital iraquiana, Bagdad. Històricament, Kirkuk
ha estat considerada el Jerusalem pel poble kurd i turcman. Aquesta
ciutat sempre ha estat en constant disputa, així com ho estan actualment
els altres territoris del Kurdistan.
El punt d’inflexió més important dels últims anys respecte a la situació de Kirkuk va ser el dia 11 de març de 1970, on el Partit Democràtic de Kurdistan, liderat per Mustafà Barzani, firma amb Bagdad el Manifest d’Autonomia, el qual legitimava l’autonomia del poble kurd, i la representació política al govern de Bagdad, entre altres aspectes. Aquest decret no podia ser aprovat fins a l’any 1977, ja que es necessitava un cens actualitzat per tal de comprovar la seva dimensió demogràfica. Però al juny del 1973 el líder guerriller Mullah Mustafà Barzani va reclamar els jaciments petrolífers de Kirkuk, fruit d’una tensió generada entre el partit Baas i els kurds. Bagdad ho va interpretar com a una declaració de guerra, i al Març del 1974 va establir l’Estat d’Autonomia. Amb el nou Estatut tots els avenços aconseguits amb el Manifest del 1970 es van paralitzar, perquè es van excloure les àrees riques en petroli de Kirkuk, Kanakin i Shengal/Sinjar, el que deixava en gran desavantatge al poble kurd. Amb les reformes administratives es van canviar el noms, i en algun cas els límits d’alguns països i governacions. Concretament a Kirkuk, la província es va dividir per la meitat, els seus límits van ser preestablerts per donar una hegemonia al poble àrab, marginant altre cop al poble kurd. El que s’ha anomenat “arabització” de Kirkuk i també d’altres territoris rics en petroli es va iniciar als anys 20, quan es van descobrir el potencial petrolífer d'aquestes regions. El Partit Baas va iniciar el seu mandat l’any 1968, on es va iniciar el procés d’”arabització” de Kirkuk, eliminant així la presència de les minories que poblaven la regió.
Com ho van aconseguir? Doncs traslladant a milers de famílies jueves, turcmans, i kurdes a camps d'assentament situats a Kirkuk, Sinjar, Kanakin, i destinats exclusivament per a aquestes minories ètniques. El poble kurd va reaccionar a aquests moviments del govern iraquià, tot i alçant-se contra el seu Govern. Això va tenir una repressió per part d’Iraq a partir de la força militar. Aquesta opressió va provocar la fugida de desenes de milers de persones cap a les muntanyes, provocant així una crisi humanitària. Després d’uns mesos, Saddam Hussein va cedir a la pressió internacional, retirant l’exèrcit iraquià i a la seva administració del territori kurd, a la vegada que imposava un bloqueig intern a Kurdistan. A partir de l’any 1997, les autoritats iraquianes van obligar a la població kurda d’origen no àrab a renunciar a la seva identitat kurda o assíria, registrant-se oficialment com a àrabs. També van confiscar les seves propietats i béns, i els que van ser expulsats de zones controlades per les forces kurdes se’ls hi van requisar totes les seves propietats i targetes de racionament.
Va ser amb l’ascens al poder del Partit Socialista del Renaixement Àrab (Baas) que es va iniciar aquesta campanya que gairebé es podria titllar de genocidi, ja que es van desplaçar a més de 200.000 persones, les quals la gran majoria serien assassinades i sepultades en paratges inhòspits. A causa d’això, quan l’any 2004 es va proclamar l’actual vigent Constitució Federal, els partits kurds van exigir un mecanisme, concretat a l’article 140, que autoritzés a celebració de referèndums en les zones en disputa després d’haver-se realitzat els censos reclamants. Tot i això, 10 anys després segueix sense utilitzar-se aquesta eina i se segueix tenint com a referència el cens de l’any 1957, el qual indica que a Kirkuk hi viuen 178.000 kurds, 48.000 turcmans, 43.000 àrabs i 10.000 cristians.
L'Estatut de la ciutat iraquiana de Kirkuk nord ha estat un punt de controvèrsia des del col·lapse del règim iraquià el 2003. Els kurds voler unir la ciutat de la regió del Kurdistan i el govern central iraquià vol que romangui sota autoritats de Bagdad.
La zona és ara gestionada militarment per un dels dos principals partits kurds de l'Iraq: Yekêti Nîstimaniy Kurdistan (UPK), Unió Patriòtica del Kurdistan. Segons BasNews, una zona autònoma donaria equilibri a la competència entre la UPK i el Partit Democràtic del Kurdistan (PDK).L'assumpte va ser discutit durant la recent visita del Segon Secretari General Adjunt de la UPK Barham Salih a l'Iran. "Des de l'inici del conflicte Estat Islàmic (IS) a l'Iraq, el govern iranià ha estat insistint Kirkuk es converteixi en una comunitat autònoma com la majoria de les zones en disputa entre Arbela i Bagdad que estan totalment controlats pels kurds peshmerga."
Un oficial de l'UPK a Kirkuk, Rebwar Taha, va rebutjar la proposta: "Ens oposem a la declaració de l'autonomia en Kirkuk ja que estem treballant perquè la província sota la jurisdicció del Govern Regional del Kurdistan (KRG). El poble de Kirkuk vol decidir sobre el seu futur a través de l'aplicació de l'article 140 de la Constitució iraquiana."
El punt d’inflexió més important dels últims anys respecte a la situació de Kirkuk va ser el dia 11 de març de 1970, on el Partit Democràtic de Kurdistan, liderat per Mustafà Barzani, firma amb Bagdad el Manifest d’Autonomia, el qual legitimava l’autonomia del poble kurd, i la representació política al govern de Bagdad, entre altres aspectes. Aquest decret no podia ser aprovat fins a l’any 1977, ja que es necessitava un cens actualitzat per tal de comprovar la seva dimensió demogràfica. Però al juny del 1973 el líder guerriller Mullah Mustafà Barzani va reclamar els jaciments petrolífers de Kirkuk, fruit d’una tensió generada entre el partit Baas i els kurds. Bagdad ho va interpretar com a una declaració de guerra, i al Març del 1974 va establir l’Estat d’Autonomia. Amb el nou Estatut tots els avenços aconseguits amb el Manifest del 1970 es van paralitzar, perquè es van excloure les àrees riques en petroli de Kirkuk, Kanakin i Shengal/Sinjar, el que deixava en gran desavantatge al poble kurd. Amb les reformes administratives es van canviar el noms, i en algun cas els límits d’alguns països i governacions. Concretament a Kirkuk, la província es va dividir per la meitat, els seus límits van ser preestablerts per donar una hegemonia al poble àrab, marginant altre cop al poble kurd. El que s’ha anomenat “arabització” de Kirkuk i també d’altres territoris rics en petroli es va iniciar als anys 20, quan es van descobrir el potencial petrolífer d'aquestes regions. El Partit Baas va iniciar el seu mandat l’any 1968, on es va iniciar el procés d’”arabització” de Kirkuk, eliminant així la presència de les minories que poblaven la regió.
Els peshmerga kurds estan sostenint sols el front a Kirkuk. El General Salah Dilmani, de l'UPK, va morir el passat 12 de maig en el front
Com ho van aconseguir? Doncs traslladant a milers de famílies jueves, turcmans, i kurdes a camps d'assentament situats a Kirkuk, Sinjar, Kanakin, i destinats exclusivament per a aquestes minories ètniques. El poble kurd va reaccionar a aquests moviments del govern iraquià, tot i alçant-se contra el seu Govern. Això va tenir una repressió per part d’Iraq a partir de la força militar. Aquesta opressió va provocar la fugida de desenes de milers de persones cap a les muntanyes, provocant així una crisi humanitària. Després d’uns mesos, Saddam Hussein va cedir a la pressió internacional, retirant l’exèrcit iraquià i a la seva administració del territori kurd, a la vegada que imposava un bloqueig intern a Kurdistan. A partir de l’any 1997, les autoritats iraquianes van obligar a la població kurda d’origen no àrab a renunciar a la seva identitat kurda o assíria, registrant-se oficialment com a àrabs. També van confiscar les seves propietats i béns, i els que van ser expulsats de zones controlades per les forces kurdes se’ls hi van requisar totes les seves propietats i targetes de racionament.
Va ser amb l’ascens al poder del Partit Socialista del Renaixement Àrab (Baas) que es va iniciar aquesta campanya que gairebé es podria titllar de genocidi, ja que es van desplaçar a més de 200.000 persones, les quals la gran majoria serien assassinades i sepultades en paratges inhòspits. A causa d’això, quan l’any 2004 es va proclamar l’actual vigent Constitució Federal, els partits kurds van exigir un mecanisme, concretat a l’article 140, que autoritzés a celebració de referèndums en les zones en disputa després d’haver-se realitzat els censos reclamants. Tot i això, 10 anys després segueix sense utilitzar-se aquesta eina i se segueix tenint com a referència el cens de l’any 1957, el qual indica que a Kirkuk hi viuen 178.000 kurds, 48.000 turcmans, 43.000 àrabs i 10.000 cristians.
L'Estatut de la ciutat iraquiana de Kirkuk nord ha estat un punt de controvèrsia des del col·lapse del règim iraquià el 2003. Els kurds voler unir la ciutat de la regió del Kurdistan i el govern central iraquià vol que romangui sota autoritats de Bagdad.
La zona és ara gestionada militarment per un dels dos principals partits kurds de l'Iraq: Yekêti Nîstimaniy Kurdistan (UPK), Unió Patriòtica del Kurdistan. Segons BasNews, una zona autònoma donaria equilibri a la competència entre la UPK i el Partit Democràtic del Kurdistan (PDK).L'assumpte va ser discutit durant la recent visita del Segon Secretari General Adjunt de la UPK Barham Salih a l'Iran. "Des de l'inici del conflicte Estat Islàmic (IS) a l'Iraq, el govern iranià ha estat insistint Kirkuk es converteixi en una comunitat autònoma com la majoria de les zones en disputa entre Arbela i Bagdad que estan totalment controlats pels kurds peshmerga."
Un oficial de l'UPK a Kirkuk, Rebwar Taha, va rebutjar la proposta: "Ens oposem a la declaració de l'autonomia en Kirkuk ja que estem treballant perquè la província sota la jurisdicció del Govern Regional del Kurdistan (KRG). El poble de Kirkuk vol decidir sobre el seu futur a través de l'aplicació de l'article 140 de la Constitució iraquiana."
La Inteligencia iraní arresta 700 kurdos en Mahabad
Según el diario digital Ekurd Daily, el pasado 10 de mayo eran 700 las personas arrestadas, en tres días, tras la revuelta generada por la muerte de Farinaz Khosrawani en la ciudad de Mahabad . Estas personas fueron arrestadas o retenidas e interrogadas por los Guardianes de la Revolución Iraní. Muchas de las detenidas parece que han sido transferida a otras ciudades como Piranshahr y Bokan. Muchas personas fueron arrestadas al acudir a los hospitales para recibir tratamiento por heridas de bala. El gobierno de Teherán se enfrentó a la revuelta utilizando masivamente armas de aire comprimido.
Según testigos presenciales, han sido desplazadas a las provincias de Kurdistán y Azerbaijan numerosas fuerzas de seguridad y antidisturbios. Estos testigos afirman que la cobertura telefónica y de internet desapareció en muchas de las ciudades del Kurdistán Iraní.
La revuelta comenzó cuando la joven Farinaz Khosrawani, de 25 años, saltó del cuarto piso del hotel en que trabajaba, cuando miembros de los servicios de inteligencia iraníes intentaron violarla. La multitud, indignada al conocer la noticia, incendió el hotel. Las protestas fueron brutalmente reprimidas por la policia, que utilizó gas y fuego real.
@annafrank4
Según testigos presenciales, han sido desplazadas a las provincias de Kurdistán y Azerbaijan numerosas fuerzas de seguridad y antidisturbios. Estos testigos afirman que la cobertura telefónica y de internet desapareció en muchas de las ciudades del Kurdistán Iraní.
La revuelta comenzó cuando la joven Farinaz Khosrawani, de 25 años, saltó del cuarto piso del hotel en que trabajaba, cuando miembros de los servicios de inteligencia iraníes intentaron violarla. La multitud, indignada al conocer la noticia, incendió el hotel. Las protestas fueron brutalmente reprimidas por la policia, que utilizó gas y fuego real.
@annafrank4
divendres, 22 de maig del 2015
L'IS executa 56 kurds a Síria
Els militants de l'Estat Islàmic (IS) van executar més de 65 civils al nord de Síria dimecres 20 de maig segons Ara News. Almenys 56 civils kurds van ser executats sumàriament pel grup radical
a la ciutat de Manbij al camp nord d'Alep, i altres nou civils van
morir per trets a Deir ez-Zor.
"Les víctimes kurdes eren de Kobani, Jarablus i Manbij . Els terroristes els van executar sota l'acusació de col·laborar amb les forces anti-IS ", ha informat la font. A Deir ez-Zor, el grup radical ha executat a nou persones per col·laborar amb l'Exèrcit Sirià Lliure (FSA) i el Front al-Nusra (branca siriana d'Al-Qaida).
"Les víctimes kurdes eren de Kobani, Jarablus i Manbij . Els terroristes els van executar sota l'acusació de col·laborar amb les forces anti-IS ", ha informat la font. A Deir ez-Zor, el grup radical ha executat a nou persones per col·laborar amb l'Exèrcit Sirià Lliure (FSA) i el Front al-Nusra (branca siriana d'Al-Qaida).
Les dones yezidi creen la seva pròpia milícia YPJ-Shengal
Després d'una conferència celebrada el 20 de març, les dones yezidis van decidir conformar unitats d'autodefensa pròpies amb el nom d'Yekîneyên Parastinê yên Jinê - Shengal (Unitats de Defensa de Dones, YPJ de Shengal). L'exemple donat per les combatents del Partiya Karkerên Kurdistan (PKK) o Partit dels Treballadors del Kurdistan (Yekitiya Star) i de les milicianes de les YPJ de Síria, des de l'agost de 2.014 a Shengal, ha empès a les militants yezidites a organitzar-se de forma autònoma.
Binevş Agal, a l'acadèmia militar del PKK
La primera unitat de combat, formada per divuit milicianes, ha adoptat el nom de Binevş Agal 'Berivan Cizre' (1.966-1.989). Aquesta voluntària va ser la primera yezidi que es va unir a les files guerrilleres del PKK. Ho va fer l'any 1.984 arribant des d'Alemanya on vivia. De fet fou una de les primeres organitzadores de les Unitats per l'Alliberament del Kurdistan (HRK) que el PKK havia creat el 1.982.
Una de les milicianes kurdes yezidi, Vînar Karoj, ha explicat a Jinha que "Per a nosaltres, en el passat, com a dones yezidi i com a joves no teníem prou confiança en nosaltres mateixes. Però ara hi ha persones que entren a les Yekineyên Berxwedanê Şengalê (Unitats de Defensa de Shengal, YBŞ) i també en el YPJ- Shengal; i són de tot arreu."
La primera unitat de combat, formada per divuit milicianes, ha adoptat el nom de Binevş Agal 'Berivan Cizre' (1.966-1.989). Aquesta voluntària va ser la primera yezidi que es va unir a les files guerrilleres del PKK. Ho va fer l'any 1.984 arribant des d'Alemanya on vivia. De fet fou una de les primeres organitzadores de les Unitats per l'Alliberament del Kurdistan (HRK) que el PKK havia creat el 1.982.
Una de les milicianes kurdes yezidi, Vînar Karoj, ha explicat a Jinha que "Per a nosaltres, en el passat, com a dones yezidi i com a joves no teníem prou confiança en nosaltres mateixes. Però ara hi ha persones que entren a les Yekineyên Berxwedanê Şengalê (Unitats de Defensa de Shengal, YBŞ) i també en el YPJ- Shengal; i són de tot arreu."
Programa de radio dedicado al pueblo kurdo
Programa dedicado a la lucha del pueblo kurdo ya que durante este mes se
está desarrollando en Madrid el Mayo Kurdo, iniciativa de la plataforma
Rojava Azadi, con la que se desea promover la difusión sobre los
acontecimientos que están sucediendo en el territorio de Rojava (Siria).
Para ello se acercan dos miembros de esta plataforma para contarnos sobre
la historia de la lucha pueblo kurdo, la revolución de Rojava, el
confederalismo democrático y sus bases ideológicas o el papel de la mujer
en esta revolución. Además una de las personas que está en el estudio nos
cuenta su experiencia en la zona en primera persona ya que hace unos meses
que ha regresado de allí.
Para cerrar el programa conectamos por teléfono con Joaquín, realizador
del cortometraje “Kurdistán?”. Este trabajo audiovisual fue proyectado en
la última edición del Festival del Cine Anarquista de Madrid.
Para escuchar o descargar el programa
http://www.radioela.org/La-Casa-Incendiada-Rojava-Azadi-y.html
está desarrollando en Madrid el Mayo Kurdo, iniciativa de la plataforma
Rojava Azadi, con la que se desea promover la difusión sobre los
acontecimientos que están sucediendo en el territorio de Rojava (Siria).
Para ello se acercan dos miembros de esta plataforma para contarnos sobre
la historia de la lucha pueblo kurdo, la revolución de Rojava, el
confederalismo democrático y sus bases ideológicas o el papel de la mujer
en esta revolución. Además una de las personas que está en el estudio nos
cuenta su experiencia en la zona en primera persona ya que hace unos meses
que ha regresado de allí.
Para cerrar el programa conectamos por teléfono con Joaquín, realizador
del cortometraje “Kurdistán?”. Este trabajo audiovisual fue proyectado en
la última edición del Festival del Cine Anarquista de Madrid.
Para escuchar o descargar el programa
http://www.radioela.org/La-Casa-Incendiada-Rojava-Azadi-y.html
dijous, 21 de maig del 2015
Facebook clausura la plana de Lions of Rojava
La xarxa social Facebook ha suprimit la plana del grup pro kurd The Lions of Rojava. Aquest grup havia estat difonent les accions de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ).
En especial es dedicava a informar sobre els i les voluntaris/es internacionals que arribaven a Rojava (Kurdistan de Síria) per lluitar amb les YPG. The Lions of Rojava havia fet una crida fa tres dies a rebre "M'agrada" a un comentari contra el seu tancament. Va aconseguir més de 900 suports però Facebook ha decidit unilateralment clausurar la plana de facebook. Els motius no queden clars però se suposa que és per donar suport a la lluita armada kurda a Síria. El moviment ja ha creat una altra plana però ha de tornar a començar. Una vegada més es fa realitat la dita "Els kurds no tenen més amics que les muntanyes". I quan algú vol ajudar-los rep com a resposta, sempre, la repressió.
Desatendido el creciente flujo de refugiados de Siria en Grecia
En Grecia se ha cuadriplicado el flujo de refugiados que huyen de Siria. Las precarias embarcaciones en las que zarpan desde la costa turca no siempre llegan a su destino y cada vez son más habituales los naufragios y las muertes. El diario Rodiaki publicó un video de la dramática llegada de una de estas embarcaciones a una playa de Rodas.
Según Médicos Sin Fronteras, las personas refugiadas “son recibidas con un sistema de recepción disfuncional y condiciones de vida inhumanas […] Grecia y la UE deben mejorar con urgencia las condiciones de vida de los refugiados, los migrantes y los solicitantes de asilo y ofrecerles asistencia médica y protección adecuadas”.
Las personas refugiadas llegan principalmente a las islas de Lesbos, Chios, Samos, Kos y Rodas. En donde son recluidas en condiciones de acinamiento. El coordiador de MSF, Kostas Georgakas, da algunos ejemplo:. "Hemos sido testigos del hacinamiento insoportable, con 53 personas amontonadas en una celda destinada para seis".
Habitualmente las personas refugiadas son conducidas después en barco hacia Atenas, desde donde tratan de llegar a otros países europeos, ya sea vía Italia o vía los Balcanes. El tránsito hacia estos países es problemático y se acumulan en esas fronteras. A mediados de abril el presidente griego , Alexis Tsipras, anunció que facilitaría documentos para que las personas refugiadas pudieran continuar su viaje hacia otros países europeos. Este anuncio provocó protestas y tuvo que ser corregido por alguna clase de presión externa, omitiéndose el “...para continuar su viaje a otros países europeos”.
El ministre de exteriores Nikos Chountis protestaba porque de los 130.000 refugiados que había intentando que Turquía recibiese de nuevo, sólo 3.000 habían sido recibidos. Y el gobierno griego ha anunciado que calcula que en este 2015 serán 100.000 en total las perssonas que llegarán huyendo de Siria. La conclusión obvia es que nadie ayuda a los refugiados de la guerra en Siria.
@AnnaFrank4
Desde Grecia
Xerrada sobre Rojava a Can Tonal (Vallès Oriental)
Periòdicament Can Tonal realitza jornades de treball de caràcter temàtic. Aquest maig la jornada de treball tindrà lloc el dissabte 23. La jornada començarà a les 9h, i comptarà amb diferents activitats a més de la feina.
Ara ja comença a fer calor. Estem
aixecant amb materials de fusta i ferro reciclats les estructures dels
envans de l’espai comunitari i aquesta jornada, aprofitant que serem
moltes mans, ens enfangarem per omplir-les d’adobe, fang i palla. Sí,
l’adobe ha tornat. Porteu roba per embrutar!
Després de dinar, per a qui vulgui, dedicarem una estona a compartir les idees i l’experiència del projecte de Can Tonal.
Acabada la feina, dedicarem una breu estona a recordar el projecte de Can Piella,
que ha estat referent i inspiració per a nosaltres i aquest 15 de maig
farà dos anys que va ser desallotjat per les forces policials.
Després tindrà lloc una xerrada-debat sobre la revolució a Rojava, a càrrec d’un company de KurdisCat - Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan.
A la nit hi haurà una jam oberta
que dinamitzara el nostre amic Xumo Nunjo amb instruments africans que
portarà (havia de venir a la jornada de febrer però com va fer dia de
pluja ho vam reservar per una altra ocasió). Si vosaltres també teniu
instruments de música, del tipus que sigui, també els podeu portar!
Us convidem a tots i totes a quedar-vos a dormir, portant màrfega i sac (i tenda si voleu, encara que hi haurà una tenda molt gran comuna). Com sempre, si veniu millor que aviseu: cantonal@moviments.net. Si teniu gossos preferim que els deixeu a casa.
Aquí teniu l’horari previst de la jornada:
9 – 11.30h Treball col·lectiu
11.30 – 12h Pausa per esmorzar
12 – 14.30h Treball col·lectiu
14.30 – 15.30h Dinar
15.30 – 16h Explicació del projecte de Can Tonal
16 – 18.30h Treball col·lectiu
18.30 – 19h Recordant Can Piella
19 – 21h Xerrada-debat sobre la revolució a Rojava
21 – 22h Sopar
22h – … Jam africana i festeta
11.30 – 12h Pausa per esmorzar
12 – 14.30h Treball col·lectiu
14.30 – 15.30h Dinar
15.30 – 16h Explicació del projecte de Can Tonal
16 – 18.30h Treball col·lectiu
18.30 – 19h Recordant Can Piella
19 – 21h Xerrada-debat sobre la revolució a Rojava
21 – 22h Sopar
22h – … Jam africana i festeta
dimecres, 20 de maig del 2015
Les YPG i aliats conquereixen la muntanya-fortí d'Abdulaziz
En l'atac han pres part avions de la coalició internacional així com la milícia àrab al-Sanadib i la cristiana de l'MFS (Consell Militar Siríac). El ministre de l'interior del govern cantonal de Cizîrê ha destacar l'aliança de cristians assiris, siríacs, caldeus amb àrabs i kurds com una de les claus de l'èxit. Kanan Barakat també ha reconegut que l'ajuda aèria ja estat bàsica per accelerar la derrota de l'Estat Islàmic.
La victòria kurda demostra que les milícies de les YPG i les YPG, amb diferents aliats segons la zona, són hores d'ara l'única força que està fent enrere l'IS. Les constants derrotes patides per l'IS al cantó sirià de Cizîrê arriben en un moment que ha aconseguit conquerir Ramadi deixant en ridícul l'exèrcit iraquià i les seves milícies auxiliars xiïtes i iranianes. Al mateix temps l'exèrcit àrab sirià (SAA) d'al-Àssad anunciava ahir eufòric que havia expulsat l'IS de Palmira. La realitat ha estat totalment diferent avui i l'exèrcit d'al-Àssad, sovint implacable amb civils desarmats, ha estat derrotat a Palmira. Hores d'ara l'IS ja ocupa un terç de la ciutat i s'està desplegant al centre.
Vídeo de les YPG desplegant-se a la muntanya Abdulaziz:
Les YPG trinxen el front defensiu de l'IS a Tell Temir (Kurdistan de Síria)
L'operació
militar llançada a les zones sud-occidentals del Cantó de Cizîrê, a Rojava
(Kurdistan de Síria) està suposant una sorprenent derrota per a l'Estat Islàmic (IS, Islamic State). Lluny de triomfalismes la realitat és que la línia defensiva de l'IS està trencada ja fa dies. En canvi el front a Kobanê es manté estabilitzats fa setmanes al voltant de Sarrin.
Què?
L'"operació Comandant Rubar Qamişlo" va començar el 6 de maig. Una desena de dies després les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) havien avançat per diversos llogarets a l'oest i al sud de Tell Temir. Una trentena havien estat conquerits. El balanç llavora era d'uns 30 islamistes morts sobretot a les localitats d'Huda (on van caure dos membres de les YPG) i a Tell Hermiz (on van morir dos milicians kurds més).
Per què?
Les YPG van batejar la campanya com a "operació Comandant Rubar Qamişlo". Aquest nom fou posat a posteriori. El comandant, que havia participat a les operacions de rescat de Sinjar l'agost de 2.014, va morir en el marc de l'ofensiva el 14 de maig. L'acció global fou dissenyada des d'un principi com una venjança pels brutals atemptats contra població civil a al-Hasakah del 6 de maig de 2.015.
Com?
Les YPG i les YPJ han actuat de forma coordinada amb dues milícies cristianes assíries, les Forces dels Guàrdies del Khabour i el Consell Militar Siríac. Una cinquena milícia ha anat adquirint cada vegada més protagonisme en l'ofensiva. Es tracta d'al-Sanadid, formada íntegrament per voluntaris àrabs aliats a les YPG.
A nivell tàctic es desenvolupa amb dues columnes principals. La primera descendint des de Serêkaniyê, la segona ascendint des de Tell Temir. Ambdues van prendre contacte el 18 de maig envoltant una vintena de poblacions ocupades per l'IS i posant setge a 150-300 islamistes que van quedar atrapats.
Balanç
L'Observatori Sirià de Drets Humans ha quantificat en 170 els membres de l'IS morts entre els dies 18 i 19 de maig. Segons l'Observatori les YPG i forces aliades han rebut suport, aquesta vegada sí, dels avions de la coalició a les posicions de l'IS i els seus vehicles a la província. Així preparen el terreny per YPG i YPJ recolzats pels Guàrdies del Khabour, al Sanadid i el Consell Militar Siríac, per tal de pentinar la zona. L'aliança ha aconseguit així prendre el control de prop de 20 poblacions a l'oest, sud-est, sud i nord-oest de la província d'al-Hasakah entre els dies 18 i 19 de maig.
Què?
L'"operació Comandant Rubar Qamişlo" va començar el 6 de maig. Una desena de dies després les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) havien avançat per diversos llogarets a l'oest i al sud de Tell Temir. Una trentena havien estat conquerits. El balanç llavora era d'uns 30 islamistes morts sobretot a les localitats d'Huda (on van caure dos membres de les YPG) i a Tell Hermiz (on van morir dos milicians kurds més).
El nom de l'operació ha estat dedicat al comandant mort en el transcurs de la mateixa
Per què?
Les YPG van batejar la campanya com a "operació Comandant Rubar Qamişlo". Aquest nom fou posat a posteriori. El comandant, que havia participat a les operacions de rescat de Sinjar l'agost de 2.014, va morir en el marc de l'ofensiva el 14 de maig. L'acció global fou dissenyada des d'un principi com una venjança pels brutals atemptats contra població civil a al-Hasakah del 6 de maig de 2.015.
Com?
Les YPG i les YPJ han actuat de forma coordinada amb dues milícies cristianes assíries, les Forces dels Guàrdies del Khabour i el Consell Militar Siríac. Una cinquena milícia ha anat adquirint cada vegada més protagonisme en l'ofensiva. Es tracta d'al-Sanadid, formada íntegrament per voluntaris àrabs aliats a les YPG.
A nivell tàctic es desenvolupa amb dues columnes principals. La primera descendint des de Serêkaniyê, la segona ascendint des de Tell Temir. Ambdues van prendre contacte el 18 de maig envoltant una vintena de poblacions ocupades per l'IS i posant setge a 150-300 islamistes que van quedar atrapats.
Promoció d'al-Sanadid graduada el febrer
Membres d'al-Sanadid amb un arsenal. Aquesta vegada se n'han capturat moltes armes
Balanç
L'Observatori Sirià de Drets Humans ha quantificat en 170 els membres de l'IS morts entre els dies 18 i 19 de maig. Segons l'Observatori les YPG i forces aliades han rebut suport, aquesta vegada sí, dels avions de la coalició a les posicions de l'IS i els seus vehicles a la província. Així preparen el terreny per YPG i YPJ recolzats pels Guàrdies del Khabour, al Sanadid i el Consell Militar Siríac, per tal de pentinar la zona. L'aliança ha aconseguit així prendre el control de prop de 20 poblacions a l'oest, sud-est, sud i nord-oest de la província d'al-Hasakah entre els dies 18 i 19 de maig.