27 morts entre combats entre SDF i opositors sirians dominats per Nusra

Els combats van començar dijous arran de l'atac del Front Al Nusra a posicions del moviment opositors àrab Jaish al Thuwar, una de les parts integrants de les Forces Democràtiques de Síria i membre secular de l'FSA, segons el periodista Arin Shekhmos. A principi de setmana, els opositors al règim d'Àssad van amenaçar a Jaish Al Thuwar si no es retirava de set poblacions.

Cinc voluntaris de les YPG i una de les YPJ han mort en els combats i han estat enterrats avui a Efrîn

Els combats han estat d'anada i tornada. La població de Malikiya va ser conquerida per Jaish al Thuwar-SDF el 26 de novembre. Prèviament havia estat bombardejada per forces russes que, des de llavors, han desaparegut de la zona. Precisament aviació russa ha matat 1.500 persones en dos mesos a Síria; 485 són civils i la resta dels grups islamista Nusra i Islamic State segons l'Observatori Sirià de Drets Humans. Ahir mateix l'aviació russa va provocar una matança a la ciutat d'Ariha (Idlib) atacant un mercat en hora punta i matant 40 civils sirians. Precisament a aquesta província diversos grups "opositors" han emès un edicte prohibint a les dones de maquillar-se.

Les SDF han recuperat Maryamayn capturant un arsenal d'Ahrar al Sham (veure la bandera)

Durant el cap de setmana els opositors sirians han avançat sobre Tanab, Inab, Kishtaar i Maryamayn. Aquesta darrera població ha canviat de mans tres vegades en menys d'una setmana. Ahir Jaysh Al Thuwar va publicar un vídeo amb els seus membres dins de la ciutat. Per la seva part, els opositors van cremar banderes de les SDF i Jaish Al Thuwar i van acusar aquestes forces de ser dominades pel kurd PKK.

Les forces opositores són la facció islamista del Free Syryan Army (Mare Operations Room), Ahrar Al Sham (grup dirigent del Front Islàmic) i el Front Al Nusra. A aquests grups s'hi ha afegit Liwa Fursan al-Haqq. Aquest grup, membre de l'FSA i de la Coalició Nacional Siriana, una pantalla dominada per Turquia. Liwa Fursan al-Haqq ha rebut armament dels EUA, com antitancs TOW i finançament oficialment de Qatar. Ahir membres d'aquestes forces van decapitar dos presos de Jaish Al Thuwar i van publicar-ne un vídeo. En global s'han comptabilitzat, de moment, 27 milicians morts. A priori 16 d'ells formarien part d'Al Nusra, 5 de les YPG, 1 de les YPJ en defensa de Kishtaar i Maryamayn. A part haurien mort 5 membres de Jaish Al Thuwar que no ha pogut mantenir el front i ha acabat essen ajudat per les YPG/J.

Per a saber-ne més:
- El polvorí de la província d'Alep

L'Espai Roig del Bages acull una xerrada sobre el poble kurd

Una trentena de persones van assistir divendres a la xerrada que Jordi Vàzquez, autor de "Kurdistan, el poble del sol", coautor de "La revolució ignorada", i un dels fundadors de KurdisCat - Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan, va oferir a l'Espai Roig de Manresa. L'acte fou presentat per Arnau Carné de l'editorial Tigre de Paper, manresana, que ha publicat 'Kurdistan, el poble del sol'.

Vàzquez va situar el Kurdistan com la nació sense estat més gran del món, en termes demogràfics. Arran de la descolonització del primer terç del segle XX, fou esquarterada artificialment entre Iran, l'Iraq, Turquia, Síria, i, en menor mesura, Armènia, Geòrgia i Azerbaidjan. Actualment la seva població és d'uns 40 milions de persones, més de la meitat sota administració turca, i és un poble que ha mantingut una constant resistència a les polítiques assimilacionistes dels quatre grans estats que a els han sotmès. Això ha suposat revoltes, organització popular i la conservació de les seves tradicions.

A Turquia han estat negats. La seva bandera i fins i tot el seu nom, substituït per l'eufemisme "turcs de les muntanyes". Des de 2009 hi ha un molt limitat reconeixement a aspectes formals. Els Partits Nacionals Kurds han estat prohibits diverses vegades.

A l'Iraq a els kurds és van revoltar a la primera guerra del golf (1991) contra el règim de Saddam Hussein. Des de Llavors els kurds mantenen una zona autònoma amb govern propi sota protecció internacional. La caiguda del règim (2003) va suposar la fi d'un malson que va incloure matances amb gas de més de 5.000 civils el 1991.

A l'Iran, els poble kurd és negats totalment i és executat pel govern teocràtic que en persegueix tota reivindicació. Diverses vegades, els kurds de l'actual Iran han establert estats propis de duració considerable. Des de 2004 uns quants han passat a la clandestinitat organitzant un escamot.

A Síria s'ha practicat una substitució ètnica afavorint un canvi demogràfic a favor dels àrabs en zones kurdes on hi ha recursos naturals com el petroli. La repressió del govern ha provocat l'empresonament d'activistes. Entre 1965-1973 el govern va promoure l'àrab kurd, apropant immigrants àrabs a zones kurdes. Els kurds foren desposseïts de propietats i fins i tot el vestit tradicional es troba prohibit. Aprofitant la guerra civil síria, des de 2012 els kurds han passat a controlar gran part del seu país amb una lluita ferotge contra els fanàtics de ISIS i similars.

Jordi Vazquez va recordar que el 27 d'octubre de 1978 és fundava el Partiya Karkerên Kurdistan (PKK) o Partit dels Treballadors del Kurdistan. El programa "Kurdistan Devrimin Yolu (Manifesto)" o "El camí de la revolució del Kurdistan (Manifest)", fou dedicat a Haki Karer, un militant assassinat mesos abans de la fundació. El "partit revolucionari del proletariat i dels camperols del Kurdistan" es declarava marxista-leninista i es definia com "una organització política sota la guia del socialisme científic" amb una "tasca històrica i sagrada", la de la "Revolució del Kurdistan". Un dels lemes més destacats en el text era "un Kurdistan democràtic, unit i independent".

Font: Nació Digital

 Arnau Carné i Jordi Vàzquez, durant la xerrada sobre el Kurdistan, a l'Espai Roig. Fotos: Espai Roig

 

El suposat comandant turcman és un feixista turc

Alpaslan Çelik era el suposat comandant de la unitat turcmana de l'FSA que va reivindicar l'execució d'un dels pilots russos a Latakia, Síria. En un clar crim de guerra van executar el pilot quan estava descendint del cel una vegada abatut el seu aparell. Tota la premsa el va identificar com a comandant turcman del Segon Batalló o Divisió de la Costa. El New York Times va il·lustrar el seu article sobre els turcmans amb una foto de l'individu en qüestió.

 Alpaslan Çelik fent el símbol feixista dels Llops Grisos. És el tercer per l'esquerra.

El suposat turcman ha resultat ser un ciutadà turc que està lluitant a Síria. De fet és el fill de l'ex batlle de Keban, a Elazig (Elezîz en kurd), que pertany al partit feixista turc Milliyetçi Hareket Partisi (MHP). Elazig és una de les zones més conservadores i pro turques del Kurdistan amb una gran part de població turca. Çelik és membre del grup ultra imperialista Llops Grisos autor de nombrosos assalts para policials turcs.

Ultimátum de la oposición síria a la población kurda de Alepo

La tensión constante entre el barrio kurdo (Şêxmeqsûd o Sheij Maqsoud) y las facciones islamistas “moderadas” de Alepo ha acabado estallando. Las acusaciones cruzadas de secuestros, excesos y malas actuaciones derivaron en enfrentamientos que, cada vez, son más graves.

Actores kurdos

Por una parte están las milicias kurdas de la ciudad que controlan el barrio de Sheikh Maqsoud desde el inicio de la guerra: Yekîneyên Parastinê Gel (Unidades de Defensa Popular, YPG) y Yekîneyên Parastinê Yên Jinê (Unidades de Defensa de Mujeres, YPJ). Un elemento distintivo: el alto número de personas árabes voluntarias a estas milicias y el uso, casi exclusivo, de la lengua árabe. Una facción del Free Syrian Army (FSA), los laicos de Jaysh al-Thuwar, luchan codo a codo junto a las YPG y YPJ. De hecho, el barrio ha sido refugio de miles de refugiados de etnia árabe que han escapado de la zona del régimen (bajo control del ejército sirio árabe y las NDF) y de la oposición. Pero, ¿quién es esta oposición?

La oposición siria, un nido de islamistas en tres ejes

1) FSA o Jabhat al-Shamiya
Formalmente el Ejército Sirio Libre (FSA) está implantado en Alepo. De hecho, sin embargo, su papel es de convidado de piedra. Incluso una parte de esta organización actúa de forma coordinada con las YPG y YPJ. Quien realmente conforma la oposición “moderada” en Alepo son la alianza formada por el Islamic Front (IF, Frente Islámico) y el Frente Al Nusra (Frente de Apoyo) con formaciones menores. En la zona rural de Alepo los primeros actúan oficialmente como Jabhat al-Shamiyya (Frente de Levante), una coalición de operaciones formada el 25 de diciembre de 2014 por grupos islámicos suníes, principalmente el Islamic Front*. Jabhat al-Shamiya, islamistas disfrazados de laicos, fueron los “beneficiados” de la retirada de Nusra, en agosto, de la zona. Este oscuro grupo, creado a finales de 2014 reúne islamistas “moderados” y utiliza como pantalla la FSA para tener una apariencia laica. En realidad su componente principal es el Frente Islámico de Alepo, el Ejército de los Mujahideen o el Frente por el Desarrollo y la Autenticidad. Como se puede comprobar, estas fuerzas, de laicas no tienen nada. Algunas de ellas reciben apoyo de EEUU.

2) Nusra y su extraña retirada de agosto 

Jabhat al-Nusrt, la organización representante de Al Qaeda en Siria, hizo en agosto un paso decisivo que muestra su sometimiento a Turquía. Los fundamentalistas anunciaron la retirada del frente que mantenían en el este de la región de Alepo ante el Estado Islàmico. Se replegaron a la ciudad donde, entre la oposición, conforman la organización hegemónica.

3) Los satélites turcomanos de Turquía en Alepo 

Paralelamente a este movimiento, Turquía, con el consentimiento de los EE.UU., creó unas milicias artificiales turcomanas. Se trataría de la Brigada del Sultán Murad y el Ejército Ejército Unido Turcomano y dos grupúsculos afiliados a la FSA **. Estas, oficialmente, estarían formadas por nativos turcomanos de Siria, una minoría de lengua y etnia similar a la turca que Ankara ha utilizado ya en Irak contra los kurdos. Armadas por Ankara, estas guerrillas serían aparentemente opuestas al Estado Islámico pero su verdadero objetivo sería evitar la unión de las esquinas de Kobanê y Efrîn. No es descartable, dada la debilidad demográfica y militante turcomana en Siria, que los grupos fueran integrados, en realidad por militares turcos. Estarían infiltrándose en Siria por Bab al Salam y en las primeras fotografías que han mostrado no esconden las banderas negras islamistas.

Son estas fuerzas las que atacan Sheikh Maqsoud y han provocado la muerte de varios civiles con bombardeos. También han decretado un embargo del barrio que la está asfixiando. En posición privilegiada está Al Nusra-al Qaeda con un entendimiento total con el Harakat Ahrar al Sham, Liwa Suqour al-Jabal y el apoyo de los satélites turcos **.

Localización de Sheikh Maqsoud (amarillo), en rojo la zona controlada por el gobierno y en verde por la oposición islamista y FSA. En gris la amenazante proximidad del Estado Islámico

Desde finales de septiembre

La escalada de tensión tuvo un punto culminante el 22 de septiembre. Las YPG respondieron a las provocaciones de Nusra y los expulsaron de la carretera de Castelo, arteria principal de acceso a la ciudad siria. Al Nusra y Harakat Ahrar al-Sham rodearon el barrio el día siguiente y el 25 Nusra inició un sistemático bombardeo del barrio kurdo. Sólo ese día, según los propios militantes de Al Qaeda, lanzaron en ella medio centenar de proyectiles. Se sucedieron dos manifestaciones antagónicas. Una en la zona rebelde de Alepo contra las YPG acusándolas de ayudar a Asad. Un dato importante es que no se permitieron banderas islamistas pero sí fueron frecuentes las de la llamada “Siria Libre”. El día 29 fueron los vecinos de Sheikh Maqsoud quienes manifestarse con banderas de las YPG y las citadas de la llamada “Siria Libre”. Además las YPG aseguraron que la carretera de Castelo continuaba abierta, posteriormente hicieron una llamada a la FSA a trabajar conjuntamente contra Nusra y el uno de octubre denunciaron que Nusra y la Brigada del Sultán Murad habían secuestrado dos miembros del FSA.
El conflicto, según los islamistas, lo inició YPG al conquistar Castelo. En cambio el comandante de la milicia kurda Rêzan Rojhat  apunta a Ankara en su estrategia de tensión en la ciudad de Alepo que se desarrolla desde el verano. “Turquía, dice Rojhat, envió dos convoyes con armamento para Al Nusra, Ahrar al-Sham y la Brigada Nureddin Zengi de Alepo”. El envío coincidió con la sospechosa retirada de Al Nusra a favor de las milicias pro turcas.

Octubre más tenso

Los últimos movimientos han empeorado el conflicto. Culminando en el ataque del 3 de Octubre donde las YPG fueron expulsados ​​los islamistas de la carretera de El-Cendol y Seken El-Shiqeyif por donde entraban las municiones en la ciudad. En los combates murieron cinco miembros de Al Qaeda según las YPG y uno de la milicia kurda. El día siguiente la “Division 16″ del FSA, una de las más proclives a un entendimiento con las YPG, anunció que se añadía a Nusra en los ataques contra la milicia kurda. Por si todo esto fuera poco complicado, desde 26 de septiembre la aviación rusa ha puesto Alepo en su punto de mira. Por el momento no se ha verificado si ha atacado la ciudad pero si las zonas rurales que ha provocado protestas en las zonas bajo control de Nusra, FSA y el Islamic Front.

Sin embargo, las YPG no han declarado la guerra a Nusra y los otros grupos. Oficialmente continúan siendo neutrales en el conflicto, como tercera vía frente Asad y la oposición. Sí han especificado, sin embargo, que se defenderán de los ataques. Y desde el movimiento de agosto, sobre todo Nusra ha bombardeado con notable insistencia el barrio kurdo. La milicia kurda ha dicho basta a las crecientes agresiones y, la entrada de Rusia en el conflicto, puede favorecerla pero le ha creado fuerte oposición en la zona “rebelde” que, hasta ahora era más bien indiferente el barrio kurdo. De todo ello, en definitiva, sale beneficiado el régimen de Asad.

Banderas triangulares de YPJ y YPG en la carretera de Castelo

Noviembre al límite

La reacción de las milicias kurdas y aliados (Jaysh al-Thuwar) ha acabado cortando la conexión de los grupos rebeldes con la parte sur de la ciudad que controlan. En realidad las YPG están asfixiando a Al Nusra y sus aliados. Por eso es comprensible la reacción de éstos. Lo que es incomprensible es su política agresiva cuando están en situación de debilidad. Desde el 24 de noviembre, Nusra ha atacado de forma constante el barrio kurdo de Alepo y las YPG han tenido que responder a las agresiones.

Diktat de amenaza por parte de Liwa Ahrar Souriya de 27.11.2015 contra la población civil de Sheikh Maqsoud

El 27 de septiembre, Liwa Ahrar Souriya emitió un diktat inaceptable y claramente genocida. En él se declaraba el barrio de Sheikh Maqsoud como “zona militar”. Además se obligaba a la población civil kurda a abandonar el barrio en 24 horas o sufrir las consecuencias. No hace falta ser muy listo para ver que la situación del barrio no permite a nadie salir sin entrar o bien en la zona controlada por el gobierno sirio o bien por la oposición dominada por Al Nusra. Y ese es el gran problema.

Liwa Ahrar Souriya no es un grupo extremista ni islámico. Es una facción de poco más de 2.000 miembros afiliada a la FSA. Representaría lo que se llama “rebeldes moderados” con los que puede haber un entendimiento con el movimiento kurdo. Este grupo, de hecho, ha colaborado con las YPG en el pasado. Que ahora actúe en términos de amenazas hacia la minoría kurda de Alepo demuestra que ha entrado en la esfera de influencia de Al Nusra y Al Sham. En definitiva: en vez de moderarse los radicales se radicalizan los moderados empeorando el escenario. Y, como es habitual, los kurdos son el objetivo de su odio.

Jordi Vàzquez
@JordiVazquez

Artículo original en catalán

NOTAS:

* Islamic Front (IF) integrado por el antiguo SIF y parte del SILF. Fue creado el 11/22/2013 integrado por siete grupos con el apoyo de Arabia Saudí. Opuesto a la democracia y el estado secular y partidario de implantar la sharia. El 12.24.2014 el IF de Alepo se incorpora al Frente Levante. Formaron parte del mismo, disolviéndose: Brigada Al-Tawhid Brigada de Alepo y Harakat Ahrar ash-Sham, salafista, entre otros.

* Brigada del Sultán Murad, Movimiento del Sultán Selim, Brigada de la Fe en el Sultán Mehmet y Brigadas Nureddin Zenki.

Una gernació acomiada, però no oblida, a Tahir Elçi: "Em te ji bîr nakin”

Desenes de milers de persones, unes 60.000, han acompanyat avui el fèretre de Tahir Elçi. La consternació era absoluta així com un sentiment absolut d'impotència. Una altra vegada el poble kurd ha d'enterrar els seus morts mentre l'estat turc deixa sense resoldre crims terroristes. Una altra vegada hi ha clares proves que demostren un cas de terrorisme d'estat. Policies amb dues armes, disparant a dos costats, suposats atacants usant armes de fogueig per simular un atac que servís d'esquer per matar Elçi. Un cúmul de trets sense cap víctima més que Elçi. Com en el cas d'Ankara on hi va haver mig miler de ferits en un espai suposadament ple de policies, cap agent policial és víctima. No poden ser-ho quan són botxins. I altra vegada els botxins ataquen les víctimes. La ràbia és infinita.

El propi germa d'Elçi, Ahmet, encara ha tingut valor per dir: "La nostra causa és al fraternitat, la unitat, la pau i la llibertat del nostre poble". Ell mateix ha afirmat que "El meu germà no és el nostre primer màrtir i no serà el darrer. No va quedar atrapat en un foc creuat. Només hi ha una cosa clara ... l'estat turc el va matar". Amed s'ha omplert de crits en kurd com ara "Em te ji bîr nakin” (No t'oblidarem), "Şehit Namırın"(Els màrtirs no moren) i els d'Erdogan assassí. Sobre la tomba de l'advocat s'ha posat una bandera nacional kurda.

L'aviació turca destrueix el monument a Andrea Wolf

La voluntària alemanya del Partiya  Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK)

va morir a mans de l'exèrcit turc el 23 d'octubre de 1998. El seu cas no va ser únic. Diverses persones vinculades a l'esquerra comunista alemanya es van unir a les files del PKK però sí el més conegut.

L'any 2013 es va inaugurar el monument, conegut com a ""Ronahî Şehitliği", per recordar aquesta voluntària marxista-leninista del PKK que va adoptar el nom de Ronahî. El monument ha quedat destruït en un bombardeig, així com una mesquita i una cases d'hostes. L'estructura estava situada a Çatak, a la regió kurda de Wan. 

 Imatges de la inauguració del monument l'any 2.013

Estat del mateix monument després de l'atac de l'exèrcit turc

 

El polvorí del nord de la província d'Alep

L'enrarida situació a la ciutat d'Alep, s'ha traslladat també al nord de la província. La pressió que les forces opositores a al-Àssad estan patint per tres flancs, els ha dut a derivar aquesta mateixa pressió cap a l'oest: al cantó autònom kurd d'Efrîn, Rojava. Pel flanc oest els ataca l'Estat Islàmic que ja és a menys de 20 quilòmetres d'Efrîn. Pel sud pateixen la pressió de l'Exèrcit Àrab Sirià. Les tropes regulars ataquen amb suport aeri rus. I és aquest actor, en especial després dels fets del 24 de novembre, el qui està bombardejant de forma insistent la part nord. El pas fronterer de Bab el Salam, per entrava ajuda turca i sortien combois cap a Turquia, s'està veient amenaçat per l'aviació eslava que està obturant el pas amb atacs selectius.

Qui són, en aquest cas, els rebels moderats?

Principalment es tracta de l'Islamic Front; integrat per l’antic SIF i part del SILF. Fou creat el 22.11.2013 integrant set grups amb el suport de l'Aràbia Saudita. Oposat a la democràcia i l’estat secular i partidari d’implantar la xaria. El 24.12.2014 l’IF d’Alep s’incorpora al Front Llevant. Hi formaren part, dissolent-se: Brigada Al-Tawhid Brigada d'Alep i Harakat Ahrar ash-Sham, salafista, entre d'altres.

En segon lloc i clarament col·laborant amb els primers hi ha Al Qaida que, a Síria, es fa anomenar Al Nusra Front. Aquesta milícia és la que encapçala l'oposició "moderada" al nord d'Alep. Se'ls anomena "moderats" en oposició als "radicals" de l'Estat Islàmic que controlen la part nord-est de la província amb capital a Jarablus.

Finalment una part del Free Syrian Army (FSA). En aquest cas sí podem parlar, sense eufemismes, de moderats doncs representen una oposició laica al règim. Però la realitat és que, al nord d'Alep, l'FSA també ha caigut sota la influència dels islamistes. Més per necessitat que per convicció, l'FSA no actua com a facció sobirana sinó, cada vegada més, com un satèl·lit dels islamistes.

Jaish al Thuwar és la part de l'FSA que ha reconegut la possibilitat de conviure amb la minoria kurda de Síria

L'altra part

Les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG)  i Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ). A aquestes cal afegir-hi Jabhat Al Akrad (Eniya Kurdan en kurd), que està formada per kurds opositors a Al-Àssad i no partidaris del moviment liderat pel PYD. Aquesta facció fou expulsada del FSA, del qui va formar part, per ser kurda. Finalment hi ha una altrafacció del Free Syrian Army (FSA), els laics de Jaish al-Thuwar. Aquests darrers lluiten colze a colze al costat de les YPG i YPJ. En català el seu nom significa "l'exèrcit revolucionari". Va ser creat el 3 de maig de 2015 pel propi Jabhat Al Akrad, Batalló del Sol del Nord (Kataib Shams ash-Shamal)-FSA, i les Brigades de l'Alba de la Llibertat (Liwa Fajr al-Hurriya) o una brigada turcmana la Yavuz Sultan Selim.

La pressió opositora

Les forces de Nusra i Harakat Ahrar ash-Sham han estat les que han provocat el conflicte. A mesura que perden força en el front est i sud els cal una sortida. Han utilitzat una altra facció de l'FSA, concretament la "Mare Operations Room", una coordinadora que actua a la zona de Mare. La comanda el major Yasser Abdul Raheem. Fou aquest grup el que va ordenar el 23 de novembre a Jaish Al Thuwar a retirar-se d'una franja de poblacions que ocupen entre el cantó d'Efrîn i la regió d'Azaz (la que indiquen les fletxes violetes). En concret: Miryamin, Anab, Shawaghra, Tanab, Kashta'ar, Mrash i Qanbriyah.

A més han anat llençant atacs, al principi modestos però que van culminar amb la mort d'un membre de Jabhat Al Akrad. Khalil Atto, milicià  de Jabhat Al Akrad, va ser assassinat per un dels atacs d'Al Nusra i Harakat Ahrar ash-Sham a principi de setmana. El pitjor és que les unitats de l'FSA a la zona han donat absoluta impunitat a Nusra per poder atacar els seus companys d'armes de Jaish al Thuwar.

Les línies violetes senyalen el territori exigit a Jaish al Thuwar pels islamistes de Sham (nord) i Nusra (sud)

La resposta 

El 26 de novembre Jaish al Thuwar va optar per donar el primer cop. Aquesta milícia integrada a les Forces Democràtiques de Síria, amb les YPG kurdes va atacar Malikiya.  L'aviació russa va bombardejar la zona, concretament Malikiya, just abans de l'atac. La població va caure al dia següent. Les YPG han optat per demanar una solució dialogada entre les dues parts però, de fet, estan ajudant a Jaish al Thuwar. De moment aquesta facció no sembla tenir la intenció d'atacar Azaz però si d'eliminar la pressió atacant de Nusra i Sham a la seva zona al nord d'Alep.

Per la seva part, l'FSA mitjançant la Mare Operations Room ha llençat un atac sobre Tanab i ha obligat a Jaish al Thuwar a retirar-se de la localitat. En aquesta ofensiva, culminada el 28 de novembre, han participat Nusra i Sham al costat dels suposats laics de l'FSA. En resum: un veritable guirigall.

Excel·lent mapa de @_paulo34 amb la perspectiva de la zona de combats (taronja) entre la zona de les SDF (groga) i la dels islamistes i FSA (verda)

A 6 km d'Efrîn

El contra atac d'Al Nusra i Ahrar al-Sham va arribar ahir aprofitant que l'aviació russa no va aparèixer pel cel del nord d'Alep. Ziyara, una vila de majoria kurda, fou ocupada pels militants islamistes. Els combats continuen a Keshtaar (Al-Kashta'ar) i Al-Faysal (Faisal) com mostra aquest vídeo de l'agència ANHA:

Fırat Xelil, el komutani (comandant) de les YPG al cantó d'Efrîn ha confirmat que estan essent atacats pels islamistes (Nusra i Sham) que són a només 6 quilòmetres de la ciutat d'Efrîn. Ahir l'avantguarda de Nusra va caure sobre Malikiya, Inab i Tanab (on haurien matat 20 civils) expulsant les milícies de Jaish al-Thuwar. Aquests es van retirar a les línies de defensa de les YPG que van negar haver participat a l'ofensiva dels seus aliats en les SDF a Malikiya.  

Cotxe bomba amb 5 morts a Tuz Khurmatu

El vehicle ha esclatat a 200 metres d'un lloc de control que ocupa la milícia xiïta Hashd Al Shaabi. Tots els morts pertanyen a la minoria turcmana a la ciutat iraquiana que, recentment va ser escenari d'enfrontaments entre xiïtes àrabs i turcmans versus kurds sunnites. L'atac pretén tornar a reactivar les tensions després d'un fràgil acord de no agressions. A part dels morts hi ha hagut 20 persones ferides. L'atac, amb un suïcida, ha estat reivindicat per l'Estat Islàmic.

La resposta dels paramilitars xiïtes ha estat entrar al barri sunnita d'Ashkari i segrestar una desena de persones entre les que hi ha 4 d'ètnica kurda.

Vídeo de l'atemptat gravat per una càmera de vigilància

Per a saber-ne més:
- Les milícies xiïtes obren, ara, un nou front de guerra contra els kurds de l'Iraq
- 21 morts en combats entre kurds i xiïtes a Tuz Khurmatu (Iraq)
- Qui són els turcmans?

Assassinat el president del Col·legi d'Advocats que va dir que el PKK no era una organització terrorista

El president del Col·legi d'Advocats d'Amed (Diyarbakir en turc), Tahir Elçi, ha estat assassinat aquest matí a trets. Amed és la principal província del Kurdistan de Turquia. El seu assassinat ha provocat una profunda impotència davant la impunitat dels assassins turcs.
 

Tahir Elçi poc abans de ser assassinat en un nou cas de terrorisme d'estat que quedarà sense resoldre

La policia turca va obrir foc durant una roda de premsa al barri de Sud on Elçi denunciava els danys que la policia turca havia provocat a la mesquita d'Amed. L'assassinat de Tahri Elçi fou confirmat pel seu advocat Yunus Murat Akan. Akan va dir que Elçi morir d'un tret al cap. Özgür Gelecek informa que l'assassinat ha estat obra de la policia turca. De fet hi ha un vídeo on es veu que els policies disparaven alhora en dues direccions. Un altre demostra que com a mínim un agent va disparar amb la seva arma reglamentària i amb una altra que no ho era i se les va canviar abans de disparar cap a Elçi. L'agència turca ha acusat al PKK en una mostra delirant de manipulació informativa. Elçi fou detingut per la mateixa policia turca el passat octubre per haver dit que "El PKK no és una organització terrorista". Ell mateix havia dit que es sentia amenaçat per JITEM (serveis secrets turcs) però no es volia agenollar davant de les amenaces.

De fet Elçi afirmava, minuts abans de morir: "Aquí no volem armes, ni guerra. Hem d'estar lluny de les armes i de les operacions militars". Apostava per la pau quan va ser assassinat. Quina resposta pot haver-hi quan et maten mentre estàs defensant la pau?

Asesinado el presidente del Colegio de Abogados de Amed, Tahir Elçi

El presidente de la Asociación de Abogados Amed (Diyarbakir en turco), Tahir Elçi, fue asesinado esta mañana a tiros. La policía turca abrió fuego durante una rueda de prensa en el barrio de Sur donde Elçi denunciaba los daños que la policía turca había provocado en la mezquita de Amed. El asesinato de Tahri Elçi fue confirmado por su abogado Yunus Murat Akan. Akan dijo que Elçi murió de un disparo en la cabeza.  

Özgür Gelecek informa que el asesinato ha sido obra de la policía turca. De hecho hay un video donde se ve que los policías disparaban, a la vez, en dos direcciones. Otro demuestra que al menos un agente disparó con su arma reglamentaria y con otra que no lo era y se las cambió antes de disparar hacia Elçi. La agencia turca acusó al PKK en una muestra delirante de manipulación informativa. Elçi fue detenido por la misma policía turca el pasado octubre por haber dicho que "El PKK no es una organización terrorista". Él mismo había dicho que se sentía amenazado por Jitem (servicios secretos turcos) pero no se quería arrodillarse ante las amenazas.

De hecho Elçi afirmaba, minutos antes de morir: "Aquí no queremos armas, ni guerra. Tenemos que estar lejos de las armas y de las operaciones militares". Apostaba por la paz cuando fue asesinado. ¿Qué respuesta puede haber cuando te matan mientras estás defendiendo la paz?

Tahir Elçi poco antes de ser asesinado en un nuevo caso de terrorismo de estado que quedará sin resolver

Els rebels "moderats" fan un ultimàtum a la població kurda per a que abandoni Alep

La tensió constant entre el barri kurd (Şêxmeqsûd o Sheikh Maqsoud) i les faccions islamistes "moderades" d'Alep va acabar esclatant el passat mes d'octubre. Les acusacions creuades de segrestos, excessos i males actuacions van derivar en enfrontaments que, cada vegada, són més greus.

Un voluntari àrab de les YPG, a Sheikh Maqsoud molts àrabs militen en aquesta milícia laica i democràtica

Actors kurds

Per una part hi ha les milícies kurdes de la ciutat que controlen el barri de Sheikh Maqsoud des de l'inici de la guerra: Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG)  i Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ). Un element distintiu: l'alt nombre de persones àrabs voluntàries a aquestes milícies i l'ús, gairebé exclusiu, de la llengua àrab. Una facció del Free Syrian Army (FSA), els laics de Jaysh al-Thuwar, lluiten colze a colze al costat de les YPG i YPJ. De fet, el barri ha estat refugi de milers de refugiats d'ètnia àrab que han escapat de la zona del règim (sota control de l'exèrcit sirià àrab i les NDF) i de l'oposició. Però, qui és aquesta oposició?


L'oposició siriana, un niu d'islamistes en tres eixos

1) FSA o Jabhat al-Shamiya: Formalment l'Exèrcit Sirià Lliure (FSA) és implantat a Alep. De fet, però, el seu paper és de convidat de pedra. Fins i tot una part d'aquesta organització actua de forma coordinada amb les YPG i YPJ. Qui realment conforma l'oposició "moderada" a Alep són l'aliança  formada per l'Islamic Front (IF, Front Islàmic) i l'Al Nusra Front (Front de Suport) amb formacions menors. A la zona rural d'Alep els primers actuen oficialment com a Jabhat al-Shamiyya (Front de Llevant), una coalició  d'operacions  formada el 25 de desembre de 2.014 per grups islàmics sunnites, principalment l'Islamic Front*. Jabhat al-Shamiya, islamistes disfressats de laics, foren els "beneficiats" de la retirada. Aquest obscur grup, creat a finals de 2.014 aplega islamistes "moderats" i utilitza com a pantalla l'FSA per a tenir una aparença laica. En realitat el seu component principal és el Front Islàmic d'Alep, l'Exèrcit dels Mujahideen o el Front pel Desenvolupament i l'Autenticitat. Com es pot comprovar, aquestes forces, de laiques no en tenen res. Algunes d'elles reben suport dels EUA.

2) Nusra i la seva estranya retirada d'agost
Jabhat al-Nusra, l'organització representant d'Al Qaida a Síria, va fer l'agost un pas decisiu que mostra la seva submissió a Turquia. Els fonamentalistes van anunciar la retirada del front que mantenien a l'est de la regió d'Alep davant l'Estat Islàmic.Es van replegar a la ciutat on, entre l'oposició, conformen l'organització hegemònica.

3) Els satèl·lits turcmans de Turquia a Alep
Paral·lelament a aquest moviment, Turquia, amb el consentiment dels EUA, va crear unes milícies artificials turcmanes. Es tractaria de la Brigada del Sultà Murad i l'Exèrcit de Exèrcit Unit Turcman i dos grupuscles afiliats a l'FSA**. Aquestes, oficialment, estarien formades per nadius turcmans de Síria, una minoria de llengua i ètnia similar a la turca que Ankara ha utilitzat ja a l'Iraq contra els kurds. Armades per Ankara, aquestes guerrilles serien aparentment oposades a l'Estat Islàmic però el seu veritable objectiu seria evitar la unió dels cantons de Kobanê i Efrîn. No és descartable, donada la feblesa demogràfica i militant turcmana a Síria, que els grups fossin integrats, en realitat per militars turcs. Estarien infiltrant-se a Síria per Bab al-Salam i en les primeres fotografies que han mostrat no amaguen les banderes negres islamistes.

Són aquestes forces les qui ataquen Sheikh Maqsoud i han provocat la mort de diversos civils amb bombardeigs. També han decretat un embargament del barri que l'està asfixiant. Al capdavant Nusra-Al Qaida amb una entesa total amb l'Harakat Ahrar al Sham, Liwaa Suqour Al-Jabal i el suport dels satèl·lits turcs**.

Localització de Sheikh Maqsoud (groc), en vermell la zona controlada pel govern i en verd per l'oposició islamista i FSA. En gris l'amenaçadora proximitat de l'Estat Islàmic

Des de finals de setembre

L'escalada de tensió va tenir un punt culminant el 22 de setembre. Les YPG van respondre a les provocacions de Nusra i els van expulsar-los de la carretera de Castelo, artèria principal d'accés a la ciutat siriana. Al Nusra i Harakat Ahrar al-Sham van envoltar el barri el dia següent i el 25 Nusra va iniciar un sistemàtic bombardeig del barri kurd. Només aquell dia, segons els propis militants d'Al Qaida, van llençar-hi mig centenar de projectils. Enmig del conflicte es van succeir dues manifestacions antagòniques. Una a la zona rebel d'Alep contra les YPG acusant-les d'ajudar a Àssad. Una dada important és que no s'hi van permetre banderes islamistes però sí sovintejaren les de l'anomenada "Síria Lliure". El dia 29 foren els veïns de Sheikh Maqsoud els qui van manifestar-se amb banderes de les YPG i les citades de l'anomenada "Síria Lliure". A més les YPG van assegurar que la carretera de Castelo continuava obert, posteriorment van fer una crida a l'FSA a treballar conjuntament contra Nusra i l'u d'octubre van denunciar que Nusra i la Brigada del Sultà Murad havien segrestat dos membres de l'FSA.

El conflicte, segons els islamistes, el va iniciar les YPG al conquerir Castelo. En canvi el comandant de la milícia Rêzan Rojhat apunta a Ankara en l'estratègia de tensió a la ciutat que hi ha des de l'estiu. "Turquia, diu Rojhat, va enviar dos combois amb armament per Al Nusra, Ahrar al-Sham i la Brigada Nureddin Zengi d'Alep". L'enviament va coincidir amb la sospitosa retirada d'Al Nusra a favor de les milícies pro turques.

Banderes triangulars d'YPJ i YPG a la carretera de Castelo

Octubre més tens

Els darrers moviments han empitjorat el conflicte. Culminant en l'atac del 3 d'octubre on les YPG van expulsat els islamistes de la carretera d'El-Cendol i Seken El- Shiqeyif on entraven les municions a la ciutat. En els combats van morir cinc membres d'Al Qaida segons les YPG i un de la milícia kurda. El dia següent la "Divisió 16" de l'FSA, una de les més proclius a una entesa amb les YPG, va anunciar que s'afegia a Nusra en els atacs contra la milícia kurda. Per si tot plegat no fos prou complicat, des de 26 de setembre l'aviació russa ha posat Alep en el seu punt de mira. De moment no s'ha verificat si ha atacat la ciutat però si les zones rurals fet que ha provocat protestes a les zones sota control de Nusra, FSA i l'Islamic Front.

Malgrat tot, les YPG no han declarat la guerra a Nusra i els altres grups. Oficialment continuen restant neutrals en el conflicte, com a tercera via front Àssad i l'oposició. Sí han especificat, però, que es defensaran dels atacs. I des del moviment d'agost, sobretot Nusra ha bombardejat amb notable insistència el barri kurd. La milícia kurda ha decidit dir prou a les creixents agressions i, l'entrada de Rússia en el conflicte, pot afavorir-la però li ha creat forta oposició a la zona "rebel" que, fins, ara era més aviat indiferent al barri kurd. De tot plegat, al capdavall, surt beneficiat el règim d'Àssad.

Novembre al límit
La reacció de les milícies kurdes i aliats (Jaysh al-Thuwar) ha acabat tallant la connexió dels grups rebels amb la part sud de la ciutat que controlen. En realitat les YPG estan asfixiant a Al Nusra i els seus aliats. Per això és comprensible la reacció d'aquests. El que és incomprensible és la seva política agressiva quan estan en situació de feblesa. Des del 24 de novembre, Al Nusra ha atacat de forma constant el barri kurd d'Alep i les YPG han hagut de respondre a les agressions.

Amenaça de Liwa Ahrar Souriya de 27.11.2015 contra la població civil de Sheikh Maqsoud

 Ahir, però Liwa Ahrar Souriya va emetre un diktat inacceptable i clarament genocida. En ell es declarava el barri de Sheikh Maqsoud com a "zona militar". A més s'obligava a la població civil kurda a abandonar el barri en 24 hores o patir les conseqúències. No cal ser gaire llest per veure que la situació del barri no permet a ningú sortir sense entrar o bé a la zona controlada pel govern sirià o bé per l'oposició dominada per Al Nusra. I aquest és el gran problema. Liwa Ahrar Souriya no és un grup extremista ni islàmic. És una facció de poc més de 2.000 membres afiliada a l'FSA. Representaria el que s'anomena "rebels moderats" amb els que pot haver una entesa amb el moviment kurd. Aquest grup, de fet, ha col·laborat amb les YPG en el passat. Que ara actuï en termes d'amenaces cap a la minoria kurda d'Alep demostra que ha entrat en l'esfera d'influència d'Al Nusra i Al Sham. En definitiva: enlloc de moderar-se els radicals es radicalitzen els moderats empitjorant l'escenari. I, com és habitual, els kurds són l'objectiu del seu odi.

Jordi Vàzquez
@JordiVazquez

Versió d'aquest article publicat a Geopolítica.cat

NOTES:

* Islamic Front (IF) integrat per l’antic SIF i part del SILF. Fou creat el 22.11.2013 integrant set grups amb el suport de l'Aràbia Saudita. Oposat a la democràcia i l’estat secular i partidari d’implantar la xaria. El 24.12.2014 l’IF d’Alep s’incorpora al Front Llevant. Hi formaren part, dissolent-se: Brigada Al-Tawhid Brigada d'Alep i Harakat Ahrar ash-Sham, salafista, entre d'altres.

* Brigada del Sultà Murad, Moviment del Sultà Selim, Brigada de la Fe en el Sultà Mehmet i Brigades Nureddin Zenki.


 

Janet Biehl en Zaragoza

Participa en las Jornadas Culturales en el marco del XI Congreso de la Confederación Nacional del Trabajo (CNT). En concreto en el acto “Municipalismo libertario, de Bookchin a Rojava” hoy en el Centro de Historias (Plaza San Agustín, 2).

El municipalismo libertario se basa en instituciones asamblearias de índole vecinal que, practicando la democracia directa, se federarían en una confederación de municipios o comunas libres, siendo una alternativa al Estado centralizado. Formulada a partir de la tradición localista y municipalista del anarquismo, fue esbozada contemporáneamente por Murray Bookchin y en la actualidad tiene extensión práctica en Rojava y la zona kurda del norte de Siria.

Janet Biehl es una anarquista estadounidense y una de las autoras más destacas de la ecología social. En 1986 comienza su colaboración en el Instituto para la Ecología Social, donde se volvió colega de Murray Bookchin. De 1987 a 2000 publicaron en coautoría Green Perspectives, luego denominada Left Green Perspectives. Escribió y editó numerosos libros y artículos que interpretan y abogan por las ideas del municipalismo libertario, la ecología social y el ecofeminismo, con gran influencia sobre el movimiento libertario.

La policia turca mata un jove kurd a Silopi

L'assassinat s'ha produït a les tres de la matinada al barri de Cudi. Nasip Yeşil ha estat mort a trets prop de l'escola Süleyman Demirel mentre parlava per telèfon amb la seva família segona l'agència kurda ANF. El cos del jove, de només divuit anys, ha estat traslladat a l'hospital de Silopi primer i actualment és al de Şırnak. Aquest tipus d'assassinats no tenen cap tipus de condemna per part dels governs occidentals ans, al contrari, ahir la Unió Europea va oferir nous incentius a Turquia:
- 3.000 milions d'€
- adelantar un any l'adhesió a Schengen
- reobrir l'adhesió a la UE

Encara més, Angela Merkel va comprometre's, el passat 18 d'octubre "accelerar l'adhesió de Turquia a la Unió Europea". Ho va fer en una visita oficial de la dignatària alemanya a Turquia per lloar el paper del govern turc enlloc de castigar-lo amb sancions. Tot plegat, a canvi de que Turquia aturi la riuada de persones refugiades cap a Europa.

Les YPG han de matar 2 membres d'Al Qaida/Nusra a Alep (Síria)

"Els terroristes d'Al-Nusra han estat atacant a l'atzar el barri de Sheikh Maqsoud (Alep, Síria) amb projectils de morter des del 24 de novembre. 
Les YPG i les lluitadores de les YPJ van respondre als atacs terroristes amb cops dolorosos, matant almenys a dos terroristes del Front Al Nusra i destruint dos vehicles blindats a les zones Shukef i Castelo. 
Les unitats kurdes han tallat les línies de subministrament del Front Al  Nusra en resposta als seus recents atacs contra civils al barri kurd del Sheikh Maqsoud. Els enfrontaments entre les forces kurdes i terroristes Nusra continuar fins a la mitjanit de dijous."

Així expliquen les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) en un comunicat els fets d'aquesta setmana a Alep. Els atacs islamistes responen a l'anunci, fa dues setmanes, d'al-Nusra de l'inici de la segona fase de la batalla d'Alep. El seu objectiu és fer-se càrrec de les zones controlades per l'exèrcit sirià i les forces kurdes a la ciutat. Des de dimarts 24 de novembre, militants d'al-Nusra  van tractar d'avançar cap al barri kurd i van bombardejar la zona amb desenes de projectils de morter.

Per a saber-ne més:

Un nou front de guerra entre islamistes “moderats” i els kurds de les YPG/YPJ a Alep (Article del 6 d'octubre a Geopolítica)

Rússia desplega S-300 i S-400 a Síria

La resposta russa a l’incident aeri amb Turquia s’ha concretat amb una intensificació dels bombardejos a la zona d’Azaz i el pas fronterer de Bab al Salam. Per aquesta zona entren els subministraments que Turquia envia a les faccions opositores a al-Àssad de l’FSA, del Front Islàmic i d’Al Nusra. Des del nord d’Alep són distribuïdes a d’altres regions sirianes com Idlib. Per aquest pas, també, se suposa que entren a Turquia els ferits i els recursos naturals que l’oposició entrega a Ankara com a contrapartida.

S-300

Una segona resposta de Moscou ha estat enviar S-300 a Síria. Amb aquest nom es coneixen les millors defenses aèries del món. Es tracta de míssils de gran precisió i efectivitat. La seva versió moderna, els S-400, també estan arribant a Síria. Els S-300 han arribat amb el creuer Moskva de l’armada russa i estan disponibles ja hores d’ara. Damasc els va demanar fa temps però Vladímir Putin no els hauria facilitat al govern sirià doncs el seu abast arriba al nord d’Israel. Per al dignatari rus és prioritari mantenir una bona relació amb Israel. De fet els S-300 es mantindran sota control de les forces armades russes a Síria. L'Iran també ha demanat S-300 a Moscou i, en principi, els rebrà aquest mateix any. No tenen abast per arribar a Israel. Putin va confirmar ahir que havia desplegat els S-300 a Síria.

Els S-300 són auto propulsats, els S-400 necessiten un tractor-tràiler fixe

S-400

L'arribada dels S-400 Triumf a una base de Hmeymim, a Latàkia, regió de la costa oest de Síria, ha estat confirmada per RIA Novosti, agència russa. El cert, però, és que els moviments rurssos es confirmen setmanes després de produir-se. La premsa turca dóna per fet que ja han arribat a Síria des de Rússia. Hauria estat una resposta directa als fets del 24 de novembre. Aquests míssils podrien donar de ple a territori turc. De fet, el seu abast inclou Jerusalem. El seu desplegament suposaria que Rússia controla gairebé tot l'espai aeri de Síria. Pel que fa als S-400, la Xina ha demanat aquests míssils a Rússia i els rebrà en breu.

Abast dels S-300 (esquerra) i dels S-400. Ambdós protegirien la zona de Jarablus d'un atac turc. 

Font: Hans de Vreij @hdvreij

Afecta al Kurdistan?

Novament el paper de Rússia a Síria afecta a Rojava. Ho fa positivament. En primer lloc talla, d'arrel, l'amenaça d'una intervenció aèria per part de Turquia; impossibilita que el govern islamista crei, com volia, una zona tap entre Kobanê i Efrîn. És aquesta zona, conjuntament amb Latàkia i Homs, on l'aviació russa està castigant més a l'oposició de l'FSA, Front Islàmic i Al Nusra. En segon lloc, són precisament els dos darrers grups els qui més estan pressionant els darrers dies el front per entrar al cantó d'Efrîn. El seu afebliment beneficia la resistència kurda de les YPJ i YPG. Sense protecció turca, el cordó umbilical d'Azaz amb Turquia queda tallat.

I sobretot queda Jarablus. Objectiu per les milícies kurdes. Línia vermella per Turquia. El desplegament dels S-400 impossibiliten que Turquia defensi l'Estat Islàmic a aquesta ciutat davant un eventual atac kurd. I si cau Jarablus, s'obriria la porta a la connexió del cantó de Kobanê amb el d'Efrîn. Però més important pel futur de la guerra; Turquia no podria continuar ajudant l'IS ni Al Nusra o la resta de faccions que li són pròximes. A mateix temps evitaria un possible atac de l'IS sobre Alep. En tot cas, les YPG ja han aclarit que estan disposades a col·laborar amb Rússia.

Finalment Turquia ha reconegut que viola espai aeri sirià i ataca les YPG. La impotència del govern sirià, provocada per la seva feblesa, ho possibilitava. Però, ara, la instal·lació dels S-400 pot evitar que aquests atacs continuin produint-se.

Avui fa 37 anys es fundava el PKK

El 27 d’octubre de 1978 es fundava el Partiya Karkerên Kurdistan (PKK) o Partit dels Treballadors del Kurdistan després d’un congrés de sis dies a la zona rural de Lice, Amed, concretament a Fis, Kurdistan de Turquia. Hi van assistir 22 militants.

Fou escollit un Comitè Central presidit per Öcalan i format per Hayri Durmus, Cemil Bayik, Mazlum Dogan, Mehmet Karasungur, Kesire Yildirim (qui després es casaria amb Öcalan i es separaria del PKK el 1988) i Sahin Donmez. Es va aprovar l’inici d’una publicació mensual, ‘Serxwebûn’ (Independència) així com un text programàtic.

La casa a Fis on es va fundar la formació kurda que va transformar Kurdistan

El programa ‘Kurdistan Devrimin Yolu (Manifesto)’ o El camí de la revolució del Kurdistan (Manifest), de 278 planes, fou dedicat a Haki Karer, un militant assassinat mesos abans de la fundació. El “partit revolucionari del proletariat i dels camperols del Kurdistan” es declarava marxista-leninista i es definia com “una organització política sota la guia del socialisme científic” amb una “tasca històrica i sagrada”, la de la “Revolució del Kurdistan”. Un dels lemes més destacats en el text era “un Kurdistan democràtic, unit i independent”.

Primer ataque kurdo coordinado con Rusia en Azaz (Siria)

Las Yekîneyên Parastinê Gel (Unidades de Defensa Popular, YPG) principal milicia kurda de Siria, y  Jabhat Al Akrad (Eniya Kurdan en kurdo) han iniciado este tarde un ataque contra la población de Malikiya. También están avanzando sobre Turabiyah, Kashaatar y Ziyarah. Todas ellas están situadas al norte de la provincia de Alepo, justo al lado del cantón autónomo de Efrîn. El ataque es en la dirección de Azaz y el paso fronterizo de Bab al Salam. Este es el cordón umbilical de la oposición siria con Turquía por donde recibe las ayudas de Ankara.

La zona está compartida por facciones árabes del Free Syrian Army, por el Frente Al Nusra, franquicia siria de Al Qaeda, grupos turcomanos (Sultan Murad, Yavuz Selim) y, especialmente para Ahrar al Sham. Este es el principal componente de la coalición islamista conocida como Frente Islámico (IF, Islamic Front; no confundir con el más radical Estado Islàmico. El IF y Nusra atacaron ayer una posición de la milicia kurda Jabhat Al Akrad (Frente Kurdo) matando un miliciano kurdo. Jabhat Al Akrad fue expulsado de la FSA por decisión de los grupos supremacistas árabes del Ejército Sirio Libre y, actualmente, forma parte de las Fuerzas Democráticas de Siria.

Entierro de Khalil Atto, miliciano de Jabhat al Akrad

  
El ataque de hoy responde a la ofensiva que el Nusra y el IF llevan a cabo contra las YPG en Efrîn. Una facción del FSA ha llegado a amenazar con un ataque si en 48 horas las fuerzas kurdas no abandonaban 7 poblaciones. (*) Constantes bombardeos y agresiones que, hasta ahora, las YPG se habían limitado a responder en posición defensiva. Aparte de los secuestros de civiles para obtener rescates, plenamente mafiosos.  

Hoy, sin embargo, la aviación rusa ha bombardeado la zona, concretamente Malikiya, justo antes del ataque kurdo. Esta sería la primera vez que la aviación rusa se coordina con la milicia kurda siguiendo el exitoso modelo de la coalición internacional en las ofensivas de Kobanê, Tell Brak, Tell Abyad o Al Hawl.

La operación ha sido bautizada Khalil Atto por el nombre del miliciano de Jabhat Al Akrad asesinato por la supuesta oposición "moderada". Atto, de Tell Aran, se unió a Jabhat Al Akrad para defender su localidad de un ataque de Al Qaeda / Al Nusrat en 2013.

(*) Comunicado amenaza de facciones del FSA contra YPG y Jabhat Al Akrad para que abandone Miryamin, Anab, Shawaghra, Tenb, Kashta'ar, Mrash y Qanbriyah: