Manuel Martorell (Navarra, 1953) és un polifacètic periodista, historiador i escriptor especialitzat en temes aparentment tant diferents com l’Orient Mitjà i la Història del Franquisme. La seva dilatada trajectòria com a periodista l’ha fet passar per l’Agència EFE, el Diario16 o El Mundo, on va arribar a ser cap de Nacional i de Política Internacional. Entre les seves grans contribucions a l’hora de donar veu als qui no en tenen i de denunciar les atrocitats sofertes pels més desemparats, destaquen els treballs que ha dedicat a la nació kurda, que sumen innumerables articles, anàlisis, reportatges i llibres, el més recent dels quals
Estos son los kurdos: análisis de una nación (2014). En aquest sentit, Martorell ha estat present en congressos i jornades per a afavorir el diàleg i la pau en un Orient Mitjà cada vegada més convuls, doncs també ha col·laborat amb el Centre d’Investigacions per a la Pau (CIP) i amb l’Institut Elcano d’Estudis Estratègics.
Recentment, però, ha patit un important revers quan l’Ambaixada dels Estats Units a Madrid li va comunicar, a través del seu vicecònsol Julie P. Akey, que l’administració Washington l’havia inclòs en una llista que l’acusava d’haver comès “activitats terroristes”. Així és que, a través d’una carta i sense cap explicació, Manuel Martorell veia com se li denegava l’entrada al país de les barres i les estrelles, que en un exercici de gran opacitat havia passat a considerar terrorista Martorell sense justificació pública.
Bon dia, Martorell. Sembla que si no haguessis intentat anar de vacances amb la família als Estats Units encara no sabries que t'havies convertit en terrorista ..
- La realitat és que després de més de trenta anys defensant la diversitat cultural i religiosa de l'Orient Mitjà, avui tan amenaçada per l'Estat Islàmic, i donant suport al poble kurd, que és avui el principal aliat enfront del jihadisme, això és l'últim que m'esperava d'Estats Units, un país que en aquests moments està col·laborant estretament amb unes organitzacions kurdes acusades, precisament, de terrorisme.
Quins són els motius que et fan estar tan segur que la teva adhesió per part dels EUA a una llista terrorista es deu als treballs vinculats al poble kurd?
- No n'estic totalment segur perquè en la comunicació del Departament d'Estat no es dóna el més mínim detall sobre les "activitats terroristes" a què es refereix. Es tracta d'una acusació genèrica i que, a més, no és rebatible. Si no és un estúpid, però fatal, error comès per la ignorància d'un funcionari, el lògic és que es degui al meu compromís amb la causa kurda, a tots aquests anys participant en activitats de solidaritat tant a nivell nacional com internacional.
No creu que un ús tan a la lleugera del qualificatiu terrorista fa un flac favor a tots aquells que realment pateixen les conseqüències?
- Les conseqüències d'aquest fet són més greus del que havia pensat al principi. Quan vaig rebre la carta del Departament d'Estat, la vaig considerar una broma de mal gust. Avui estic convençut que aquesta decisió, a la pràctica, invalida un document oficial tan important com el passaport. El passaport que em dóna l'Estat Espanyol ratifica la meva llibertat de moviment en el món en què vivim i garanteix els meus drets com a ciutadà espanyol però ara resulta que jo no puc viatjar on vulgui ni els meus drets estan garantits perquè, a causa d'aquesta catalogació, per exemple, puc ser detingut de forma totalment injustificada en qualsevol part del món. Per cert, la meva dona i les meves filles també tenen prohibit a hores d'ara viatjar als EUA.
El seu primer llibre que tracta la qüestió kurda, Els kurds: història d'una resistència, va ser publicat fa gairebé 25 anys. Per què és ara, just quan la imatge de la nació kurda sembla reforçar-se a nivell internacional, que se li inclou en la llista?
- Això és el més incomprensible en aquest cas perquè si jo m'he distingit per alguna cosa en aquests trenta anys és per defensar la lluita del poble kurd contra els règims autoritaris i integristes, com ara passa amb l'Estat Islàmic o Al-Qaida; en realitat la defensa d'aquest Orient Mitjà divers, plural i democràtic amb el qual somien els kurds ha estat l'eix central de la meva activitat personal i professional.
Un dia després de les eleccions legislatives del 7 de juny a Turquia parlaves de "impressionant victòria" per referir-te als resultats que va obtenir el Partit Democràtic dels Pobles (HDP) a la Gran Assemblea. ¿Vas subestimar els límits que podia arribar a sobrepassar Erdogan per tal de recuperar la majoria absoluta?
- Reconec aquest error d'anàlisi però exactament el mateix els ha passat als propis analistes turcs i a les direccions dels principals partits de l'oposició a Erdogan, com el CHP i el MHP. Tots els indicis i enquestes feien pensar que es repetirien els resultats de juny i, per tant, que això suposaria el final del projecte polític d'Erdogan. Però també he de dir que en les converses amb els meus contactes kurds a Turquia vaig plantejar inicialment els meus dubtes sobre la repercussió que podria tenir en el vot l'escalada de violència i la proclamació d'autonomies locals defensades per grups armats. No obstant això, em van convèncer que això no passaria.
En canvi, en una anàlisi posterior a les recents eleccions l'1 de novembre explica com l'estratègia del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) que tracta de vincular a HDP amb el PKK, i per assimilació, amb la inestabilitat del país, ha calat en l'imaginari del votant kurd tradicionalment proper a l'AKP. Després, ¿quines creu que haurien de ser els passos a seguir a partir d'ara pel HDP?
- Exactament, al final la por a una guerra civil, el desig d'un clima de seguretat i estabilitat han portat a moltes persones a recolzar la "mà de ferro" de Erdogan. Sincerament crec que caldria baixar l'alt clima de tensió que hi ha al Kurdistan de Turquia. En alguns llocs, com ha passat a Silvan, s'ha arribat a situacions que no tenen res a envejar a la guerra siriana. Potser el més prudent seria una retirada estratègica per consolidar la important força electoral conservada pel HDP en milers de pobles i ciutats.
Seguint amb el parlament sorgit de les passades eleccions, l'AKP no només ha sortit reforçat amb majoria absoluta sinó que ha debilitat enormement les posicions de l'MHP i de l'HDP. Creu que podríem arribar a veure a aquest últim partit pactant amb Erdogan a canvi de recuperar la pau en Bakur?
- Em puc equivocar però crec que amb aquests resultats electorals ningú a Turquia està en condicions de condicionar el govern d'Erdogan. A Erdogan li ha funcionat estupendament el gir ultra donat al seu discurs polític; defensar la nació turca davant l'amenaça "terrorista" del PKK i "plantar cara" a una Europa prepotent li ha permès arrabassar al MHP el quatre per cent dels seus vots. Per què canviarà d'estratègia?
A més, la Unió Europea (UE) flirteja des de fa ja algunes setmanes amb Erdogan per intentar frenar el flux de migrants cap a Europa occidental, cosa que també ha denunciat. Creu que els temors que Brussel·les passi per alt els excessos de Turquia per tal de frenar els refugiats estan justificats? Una cosa semblant denunciaven les organitzacions pro drets humans iranians mentre es negociava el tractat nuclear entre aquesta potència i l'anomenat 5 + 1 ...
- Desgraciadament això ha passat en massa ocasions i, per tant, pot seguir passant. L'únic que pot frenar la Unió Europea és la greu amenaça que per a Europa suposa el jihadisme, com s'ha demostrat amb els successos de París. Europa, de forma especial França, i els EUA necessiten acabar amb l'Estat Islàmic però per acabar amb l'Estat Islàmic necessiten el PKK. Dins de Turquia poden passar per alt els excessos als quals et refereixes però no crec que el deixin "entrar a sac" en Rojava, com a Erdogan li agradaria.
En aquest sentit, quin creu que ha estat el tracte dels mitjans de comunicació a aquesta deriva autoritària d'Ankara (i fins i tot a aquest ús dels refugiats com a moneda de canvi)?
- Ni els mitjans de comunicació, ni els Estats europeus han sabut advertir aquest descarat i vergonyós xantatge però també és cert que han deixat sola a Turquia, al Líban, al Kurdistan iraquià ... davant aquest gravíssim problema. ¿S'imaginen que Catalunya hagués de acollir un milió de refugiats com està passant en aquests moments al Kurdistan iraquià?
És el seu un periodisme (i una tasca) incòmode?
- Sé perfectament que és incòmode per a Turquia, per a l'Iran, per a l'Iraq ... perquè així m'ho han dit alguns diplomàtics però què els importa als governs d'Espanya i els Estats Units el que escric si no entenen el que dic?
Té alguna esperança que es resolguin les acusacions de Washington?
- Malauradament, aquest problema té difícil solució si no és que intervingui de forma efectiva el Govern espanyol. En els trenta últims anys jo no he pertangut a cap organització política; només he format part de tres associacions de solidaritat amb el poble kurd. Aquí s'estan violant els principis més elementals del dret nacional i internacional, els fonaments constitucionals més bàsics, com el dret a la defensa, a la integritat personal, a la llibertat de moviments o la validesa d'un document legal tan important com ho és el passaport. El Govern, com es diu ara en tantes ocasions, no pot mirar a un altre costat. El ministre d'Exteriors, senyor García-Margallo, utilitza paraules molt dures respecte a Catalunya però davant Estats Units hauria de mostrar alguna cosa més de dignitat quan un país estranger fa miques els més bàsics drets d'una persona amb passaport espanyol.
Entrevista feta Marc Español i Escofet
@mespanolescofet
