Rojava no pot més per la saturació de refugiats

"El nombre de refugiats de Mossul ha anat en augment al Kurdistan sirià [Rojava] i necessitem ajuda urgent de l'ONU i altres organitzacions pertinents. L’Auto-Administració Democràtica no pot fer front a aquesta crisi a causa de la continuació de l'embargament". Son les paraules de Redur Xelil amb una crida ben clara. El portaveu de les Unitats de Defensa Popular reconeix que han obert les fronteres a tothom, fet un enorme esforç sense ajuda però Rojava està esgotada. Mentre molts demagogs s’omplen la boca de “Welcome refugees” giren l'esquena a la zona de l'Orient Mitjà que, amb menor ajuda, ha fet major esforç per acollir a persones refugiades.

Rojava acull ja desenes de milers de refugiats interns sirians, en la seva immensa majoria àrabs. També a persones que fugen de l’Iraq però aquest darrer contingent esta augmentant de forma no sostenible. La comunitat internacional gairebé no aporta cap ajuda, l’agència de refugiats de l'ONU i diverses ONG han estat donant suport als refugiats al Kurdistan sirià i el nord de Síria, però els seus recursos són limitats. A això cal afegir que la Turquia d’Erdogan, el govern d'Assad, l’oposició siriana i fins i tot el Kurdistan iraquià sotmeten Rojava a un bloqueig inhumà.

"Hi ha una necessitat d'una campanya internacional." Segons Xelil.Després del llançament de l'ofensiva de Mossul, el nombre de desplaçats que fugen de l'Iraq a les zones controlades per l'auto-administració-kurda portat ha augmentat.

"Quan l'operació d'alliberament de Mossul va començar, refugiats civils van començar a abandonar la brutalitat del terrorisme a Mossul. Han arribat a Rojava, principalment a al-Hawl" segons Aldar Xelil, co-president del Moviment de la Societat Democràtica (TEV-DEM).

Els peshmerga conquereixen 4 pobles i estrènyen el setge sobre Bashiqa, Iraq

Les forces kurdes van avançar diumenge al nord-est de Mossul. Continuen, així, les operacions sobre la ciutat de Bashiqa. L'Estat Islàmic fou expulsat dels pobles de Kanouna, Abu Jarbouh, Roshbiyan i Fadiliya. Immediatament van entrar als mateixos els equips de desactivació d'explosius doncs els islamistes deixen sovint mines amagades fins i tot dins de joguines. Les baixes peshmerga per desactivar mines són alarmantment altes.

Excel·lent mapa del front de Mossul, fer click per a ampliar. Front: @HKarimi1991

Amb aquest operatiu són ja 25 les poblacions que els peshmerga han fet seves expulsant els integristes sunnites. Els paramilitars xiïtes d'Hashd al Shaabi han iniciat bels operatius sobre Tell Afar, a l'oest, per tallar la retirada dels sunnites cap a Síria i han avançat pel sud i sud-oest de Mossul. Aquest matí l'exèrcit irauià ha conquerit Bazvayah i s'ha situat a 6 quilòmetres de Mossul per l'est. Les forces peshmerga continuen tancant el setge sobre Bashiqa.

La policia turca inicia una operació repressiva contra Cumhuriyet, diari degà de la premsa turca

La policia turca ha ocupat, aquest matí, la seu del diari turc d'esquerra Cumhuriyet. El degà de la premsa turca, fundat l'any 1.924, pateix l'enéssim atac a la llibertat de premsa per part d'Erdogan. Tot just dissabte el president islamista conservador va prohibir dues agències de notícies i una dotzena de publicacions, entre elles Azadiya Welat, únic diari en kurd.

La policia ha registrat també els domicilis  les cases de l'editor en cap Murat Sabuncu, President de la junta executiva Akin Atalay i el membre del consell executiu de la Fundació Cumhuriyet i columnista Güray Öz. Sabuncu, Öz i el caricaturista Musa Kart han estat posats sota custòdia però d'altres persones estan essent detingudes. Entre elles un veterà periodista defensor de la democràcia com Aydin Engin.

La fiscalía turca pide 5 años de cárcel para el futbolista kurdo Deniz Naki

El deportista del Amedspor se enfrenta a cinco años de prisión por "propaganda terrorista". La "propaganda" habría sido compartir siete textos en sus cuentas de Facebook y Twitter.

Según la fiscalía turca los mensajes pretendían "incitar al odio y la hostilidad hacia un grupo por parte de otro grupo que tiene características diferentes debido a su región, a socavar, en los locales de la región la confianza en la República de Turquía y a hacer propaganda abiertamente a favor de la organización terrorista PKK / KCK ", en referencia al Partido de los Trabajadores del Kurdistán (PKK) y la Confederación de Comunidades del Kurdistán (KCK).

El 4 de enero Naki compartió una imagen de un hombre con los cadáveres de sus dos hijos, alegando que no podía "enterrarlos porque hay un toque de queda en Cizre" como ciertamente pasaba.En otro post el 16 de diciembre de 2015, Naki dijo: "Por un lado, estamos saltando de alegría con nuestra victoria y por otro lado, estamos quemando de dolor que la guerra sucia que se libra contra nuestra gente. Esta tierra será la tumba del fascismo. Esta es la tierra de Delila, Egid y Mazlum Dogan ".

En otro post, Naki está acusado de haber cometido un crimen al referirse a dos militantes kurdos muertos en un ataque contra una estación de policía en la provincia oriental de Dersim (rebautizada como Tunceli por los turcos) el 4 de septiembre de 2015, con las palabras: "La paz sea con los héroes de Dersim,". El fiscal apunta que utilizar el nombre kurdo de la provincia (Dersim) es propaganda terrorista.

Naki dijo que su propósito era dar "un mensaje de paz", y añadió que quería expresar "su deseo de vivir en este país juntos, con toda tranquilidad, de la misma manera."

La figura del Amedspor es nacido en Alemania, con orígenes en el área de Dersim, jugó previamente en el St. Pauli en Hamburgo, así como al Gençlerbirliği en Ankara, hasta que sufrió un ataque de los ultranacionalistas turcos y decidió irse. Nadie, nunca, fue condenado por la agresión. El jugador posteriormente comenzó a jugar a Amedspor pero recibió una sanción de 12 partidos y 7.000,00 € por la Federación Turca de Fútbol (TFF) por "propaganda ideológica" durante un partido de copa contra el Bursaspor anterior en 2016.

Turquia clausura i precinta l'única agència de notícies feminista del món

JINHA News ha quedat precintada aquest matí. Ahir fou clausurada pel règim islamista conservador de R. T. Erdogan. L'agència de notícies oferia continguts escrits i audiovisuals sobre aspecte de les dones en general i a nivell mundial. El seu tancament suposa una victòria del masclisme que vol invisibilitzar les dones, la seva veu i la seva visió del món. La seu a Amed ha quedat tancada.

Amb JINHA,el govern turc ha clausurat una desena de diaris, sis publicacions i l'agència de notícies kurda DIHA. Quan triomfa un cop d'estat, el més habitual és que els colpistes tanquin mitjans de comunicació no afins. Erdogan va triomfar en el seu cop d'estat del 15 de juliol, un auto cop, i ara tanca mitjans. No només això, ahir va expulsar 1.267 acadèmics turcs de la docència. I, com sempre, un enorme silenci, agre, infinit, de l'opinió pública mundial i, sobretot, de les seves institucions. Té impunitat.

Erdogan transforma l'estat en la primera empresa turca expropiant 300 empreses "pel cop d'estat"

Fins a 300 empreses han estat absorbides / expropiades, només 28 la darrera setmana. El pretext és sempre el mateix: haver participat en el suposat cop d'estat del 15 de juliol. Una obscura operació on van sortir al carrer un grapat de soldats de lleva i que ningú ha assumit. El màxim acusat, Fetullah Gülen, assegura que no hi té res a veure i acusa Erdogan d'haver-lo orquestrat ell mateix tesi que ja vam defensar a les primeres hores posteriors a la mascarada.

De fet els beneficis pel polític islamista no han parat de créixer. Ha depurat l'exèrcit dels contraris a intervenir Síria, ha expulsat els jutges que investigaven el seu blanqueig de dinars, ha empresonat els periodistes que l'acusaven de donar suport a l'Estat Islàmic, expulsat els i les mestres d'origen kurd, ha envaït Síria donant una bomba d'oxigen al Free Syrian Army i l'Estat Islàmic. En aquest darrer cas ha ocupat Jarablus que semblava a punt de caure en mans de les Forces Democràtiques de Síria encapçalades per les milícies kurdes. Erdogan també ha tancat desenes de mitjans de comunicació i ara és difícil, a Turquia, assabentar-se del que no vol el dirigent de l'AKP.

Erdogan, artífex, d'un miracle econòmic, s'està carregant ara el consum a Turquia

En el camp econòmic l'expropiació de centenars d'empreses li ha suposat 11.800.000.000 d'€ segons Al-Monitor. Entre els expropiats hi ha el banc Asya, la xarxa d'empreses del milionari Fikret Inan, el Holding Boydak amb 15.000 empleats o una cadena de restaurants de kebab. Encara més, el sector privat turc avui viu un clima de por. Ningú és realment lliure d'actuar i tothom té por de ser assenyalat pel règim d'Erdogan. tot plegat està afectant clarament a l'economia turca. El consum ha baixat a nivells del 2009. Per què comprar res si Erdogan t'ho pot treure quan vulgui? I mentrestant la lira turca continua un descens en caiguda lliure.


Per a saber-ne més:
Qui és Fetullah Gülen?

KODAR: la matança de 12 guerrillers per l'Iran fou usant traïdors i amb armes prohibides

Mezlum Heften, membre de la direcció de la Societat Lliure i Democràtica de Rojhilat (KODAR) ha aclarit a Newroz TV l'anomenat "incident de Selas Bawecanî". El 4 d'octubre, a traïció, els sinistres Guàrdies Revolucionaris Islàmics iranians (GRII) assassinar 12 milicians de les Yekîneyên Parastina Rojhilatê Kurdistanê (YRK, Unitats de Defensa de Rojhilat).

"Els nostres camarades passaven per una àrea cap al Kurdistan del Sud quan van patir l'atac, inhumà i brut, de les forces iranianes. Les autoritats iranianes han transvestit la realitat afirmant que els guerrillers provenien del Kurdistan del Sud i van entrar al Kurdistan de l'Est per dur a terme operacions però ells ja saben que és fals. No hi havia cap intenció operativa però l'Iran va fer servir la seba força aèria i a traïdors locals per a eliminar els guerrillers. De fet no hi ha cap dubte que va fer servir armes prohibides". 

Heften va acusar a "traïdors locals" pels fets i va sintetitzar que l'Iran, ras i curt, ha violat l'alto el foc entre YRK i les GRII vigent des de 2011. Els darrers anys "malgrat alguns conflictes puntuals" YRK ha complert els punts de l'alto el foc. Cada atac, segons el militant kurd, serà respost "amb severitat" per les YRK, aplicant el dret d'autodefensa.

Congrés dels yezidi del cantó de Cizîrê, Kurdistan de Síria

La comunitat yezidi del cantó autònom de Cizîrê, el més oriental dels tres que conformen Rojava (Kurdistan sirià) ha celebrat avui el seu congrés. La ciutat d'Amûdê, una de les menys afectades per la guerra civil siriana, ha acollit 250 delegades i delegats de la minoria religiosa kurda. La Mala Êzdiyan li Kantona Cizîrê ha debatut la situació dels yezidi a Sinjar i les vies d'aprofundiment de la seva identitat en el marc del confederalisme democràtic. El representant del Tev-Dem, Moviment de la Societat Democràtica, ha encoratjat els yezidi del cantó a fer aportacions en la construcció d'una societat plural a Rojava.

Ali Bapir (Grup Islàmic del Kurdistan): Cal erradicar l'Estat Islàmic

Bapir ha intervingut avui a un seminari del Middle East Research Institute a Arbela. La seva formació és escindida de l'IMK* i considerada la formació més radical de les tres islamistes kurdes de l'Iraq. Fins i tot amb alguns nexes als salafistes de la desapareguda Ansar al-Islam. Tenen la seu central a Suleimaniyya.

Bapir ha lloat el paper dels peshmerga en la guerra contra els extremistes de l'Estat Islàmic. "Avui dia, l'islam és una sort que tenim i l'Estat Islàmic una dificultat que cal erradicar". 

* Biizutnawai Islamile Kurdistan conegut per les seves sigles en anglès d'Islamic Movement of Kurdistan (IMK) 

Per a saber-ne més de l'IGK:
- Els partits kurds de l'Iraq
- Eleccions kurdes (Octubre 2013)
- Resultats eleccions estatals iraquianes (Maig 2014)
- Seriosos canvis a l'IGK (setembre 2014)

Més de 60 persones a l'acte de Coneguem al Kurdistan

El passat 7 d'octubre unes seixanta persones es van aplegar a l'Ateneu L'Harmonia de Sant Andreu (Barcelona). L'acte estava organitzat per l'entitat Coneguem el Món que promou el coneixement de diverses realitats culturals del planeta. De fet tenen prevista la propera sobre Rapa Nui el dia 11 de novembre. Des de KurdisCat - Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan vam fer una presentació general de la realitat kurda general i de les quatre parts en que està esquarterat. En una segona part vam visualitzar diverses imatges culturals, socials i polítiques. Finalment vam cloure amb un intens debat sobre la situació a l'Iran, les relacions entre els pobles kurds i armenis, els atemptats al Kurdistan turc i les seves conseqüències o la pluralitat política i tribal de Basur.

Marató internacional per la pau al Kurdistan iraquià

L'esdeveniment arriba a la cinquena edició. Enguany hi han participat 4.000 persones inscrites. El seu lema ha estat "Coexistència nacional" i ha estat marcat per l'actual batalla de Mossul. Fins a 400 refugiats han participat i 250 persones l'han organitzada a Arbela (Hewlêr en kurd) capital del Kurdistan iraquià.

Moren 9 membres de les SDF, forces revolucionàries sirianes del nord d'Alep

Les forces revolucionàries sirianes del nord d'Alep han comunicat la baixa de 9 dels seus milicians. Aquestes forces, que s'enfronten a l'exèrcit d'ocupació turc i els seus auxiliars de l'FSA (Exèrcit Sirià Lliure) i Ahrar al Sham, han fet front a l'atac turc en diversos punts entre Mare i Tall Rifa'at. Tot i que, de moment, han refusat l'ofensiva, les baixes són nombroses entre les diferents milícies aliades locals.

Dos membres de Quwat al-Ashaïr, una d'Eniya Parastina Jinên Şehbayê i cinc de Jabhat al Akrad han caigut, entre els dies 25 i 27, en combats contra les forces ocupants.

Cinc dels caiguts, Wail Dalî Hesen i Mihemed Silêman Nibo, de Quwat al-Ashaïr, Sêvîn Xidir, d'Eniya Parastina Jinên Şehbayê, Îbrahîm El-Hemîd i Hisên Misto, de Jabhat al Akrad han estat enterrats aquest matí en una cerimònia a Efrîn (Kurdistan sirià). La majoria de les baixes són àrabs membres de les Forcses Democràtiques de Síria.

Salahaddin Bahadin (KIU) demana que es restitueixi el parlament kurd autònom

El màxim dirigent de la Unió Islàmica del Kurdistan (Kurdistan Islamic Union o KIU per les seves sigles en anglès) ha participat avui a un seminari del Middle East Research Institute a Arbela. La formació es situa dins l'òrbita de l'islamisme polític de dreta, en el marc dels Germans Musulmans i el pensament del jihadista Sayyid Qtub però accepta la democràcia.

Salahaddin Bahadin ha estat molt crític amb la classe política kurda. "Són esclaus de facebook a l'hora de prendre decisions, pensen primer en les reaccions que aquestes tindran, no en si són necessàries." Malgrat això ha defensat la viabilitat de l'autonomia kurda com a fòrmula per a cohesionar la societat del nord de l'Iraq. Amb errors. Un d'ells és que, amb la justificació de la guerra, ja fa més d'un any que el parlament kurd no es reuneix. El polític islamista kurd ha demanant la restitució de la més alta institució democràtica.

Per a saber-ne més de la KIU:

- Els partits kurds de l'Iraq
- Resultats a les eleccions kurdes (Octubre 2013)
- KIU s'incorpora al govern kurd (Abril 2014)
- Eleccions iraquianes, resultats de les formaciones kurdes (Maig 2014)
- Aliança de l'oposició kurdo iraquiana (Maig 2016)
- 7ª Convenció de la Unió Islàmica del Kurdistan (Juny 2016)
- Canvi d'imatge de la KIU (Setembre 2016)

Comunicat del PDKI sobre la mort en combat del peshmerga Rasol Mehamadzadeh a Mossul

El Comandament Operacional de les Forces Peshmerga del PDKI anuncia que el dia d'avui Rasol Mehamadzadeh, un peshmerga lleial i valent, va ser martiritzat en la batalla amb l'Estat Islàmic (IS) a Mossul.

Enterrament, avui, de Rasol Mehamadzadeh. Fotografies: PDKI.

Des del començament de l'operació per alliberar Mossul, una unitat especial de les forces peshmerga del PDKI que consisteixen en artificiers i comandos, han ajudat a les forces peshmerga del sud del Kurdistan (iraquià). Aquesta és la segona vegada que les forces peshmerga del PDKI participen a la guerra contra l'IS. La primera vegada que les forces peshmerga del PDKI van prendre part en la guerra contra la IS va ser a l'agost de 2014.

És amb gran tristesa que anunciem que Rasol Mehamadzadeh, un dels nostres més estimat i apreciat peshmerga, ha perdut la vida avui, 26 d'octubre a la batalla amb l'IS a l'operació per alliberar Mossul.

Rasol Mehamadzadeh va néixer al poble de Saïf, prop de la ciutat de Saghez al Kurdistan de l'est (Iran). Es va unir a les forces peshmerga del PDKI l'any 2000. Va obtenir un mestratge en història a la Universitat de Salahaddin al sud de Kurdistan i després eva exercir com a assessor de la direcció del PDKI. Va ser el responsable de la Comissió de Formació i Educació de les forces peshmerga. Rasol Mehamadzadeh és el segon màrtir de la seva família.

Durant el seu temps a les files de les forces peshmerga del PDKI, Rasol Mehamadzadeh va contribuir amb gran mesura, amb determinació i habilitats, en la lluita contra la República Islàmica de l'Iran. Per desgràcia, va ser martiritzat en la guerra contra el grup terrorista conegut com IS.

Com a partit laic i democràtic, estem compromesos amb la lluita contra el terrorisme, tant si és el terrorisme d'Estat de la República Islàmica de l'Iran o el terrorisme dels actors no estatals com IS. El PDKI també està compromès amb el suport a altres parts del Kurdistan a la cara de les amenaces a la nació kurda.

El PDKI envia el seu més sentit condol a la família i amics de Rasol Mehamadzadeh.

PDKI*, 26 d'octubre de 2016
* Facció de Mustafà Hijri

Taula rodona entre 5 partits kurds de Rojhilat, Kurdistan de l'Iran

El Midle East Research Institute va aplegar ahir, a Arbela, els dirigents dels cinc principals partits kurds de Rojhilat. Les cinc formacions presents (no es va explicar l'absència del PJAK que acaba de celebrar el seu 5è congrés) van coincidir en dir que l'actual govern iranià actua guiat per dos eixos oposats a qualsevol opció democràtica: el xiïsme religiós i l'imperialisme iranià, ergo persa.

Els dos PDKI allunyats

Mustafà Hijri, secretari general del Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran (PDKI) va mostrar un futur poc esperançador pel diàleg:

"El règim islàmic ha demostrat, els darrers 28 anys, que mai acceptarà els drets kurds. Per això hem decidit tornar a enviar els peshmerga a Rojhilat en suport al nostre poble. El règim venia la propaganda que els partits kurds ja no tenien força. Hem de donar esperança al nostre poble, per això hem optat per desplegar altra vegada els peshmerga a Rojhilat on ens cal tenir presència militar".

La seva escissió, el Partit Democràtic del Kurdistan-Iran (KDP-I) va enviar a Arbela el seu màxim dirigent, Khalid Aziz. Va fer un discurs més moderat apostant per la resistència civil com a via per arribar a obrir un diàleg:

"L'única oposició viable a l'Iran és la kurda, la resta han estat o bé dissolta o bé exiliada. Ara bé: no som una amenaça pel règim iranià, i el motiu principal és que no estem units. "

Els tres Komala distants: K-KTP, K-PIK i Komalah

Komala, partit comunista kurd, està dividida en tres faccions que mantenen el nom original però postures enfrontades. Les tres van intervenir en el seminari. Omar Elkhanizade dirigeix el Komala-Kurdistan Toiler's Party, escindit del Komala-Party of Iranian Kurdistan. Elkhanizade veu impossible cap diàleg amb el govern islamista. De fet veu impossible cap canvi que puguin aconseguir els "anomenats reformistes". Va reconèixer que "els kurds hem estat derrotats militarment i política però ens podem aixecar altra vegada".

Abdullah Mohtadi, del Komala-Party of Iranian Kurdistan, en canvi es va mostrar optimista sobre un possible suport d'Occident davant les barbaritats de Teheran contra la seva pròpia societat. El dirigent kurd va fer una proposta, per una plataforma de reivindicació comuna entre totes les formacions polítiques kurdes de l'Iran. Va anunciar que el 19 de novembre celebraran la conferència de dones de Komala-PIK.

Finalment, Ebrahim Alizadeh, líder del Komalah-Kurdistan Organization of the Communist Party, la facció més propera a una entesa amb la resta d'oposició iraniana, va considerar "inviable" cap intervenció exterior per fer caure el règim teocràtic. Segons el veterà militant comunista: "A l'Iran hi ha una crisi política que derivarà en una revolució, i estem preparats des del Komalah-Kurdistan Organization of the Communist Party per quan això passi".

Barzani: "No entrarem a Mossul"

En una roda de premsa excepcional, avui, al front, el president del Kurdistan iraquià ha estat taxatiu. Excepcional doncs ha estat conjunta, de forma sorpenent, amb el cap del Consell Suprem Islàmic de l'Iraq, Ammar al-Hakim. Poc conegut a Occident, aquest líder xiïta encapçala el principal grup del parlament iraquià i és una de les veus més autoritzades de l'islamisme moderat que, avui, mana a l'Iraq. Se situa entre els islamistes xiïtes opositors al govern (Sadr) i els més depenents de l'Iran (Badr o Sistani).

La imatge cercada era clara: kurds i xiïtes no van a "conquerir" Mossul. Dues cares visibles han volgut escenificar que no faran seva la ciutat sunnita sinó que donen suport a un exèrcit iraquià unit que integra totes les comunitats ètniques i religioses. Així es va acordar abans del 17 d'octubre. El cert, però, és que la presència de xiïtes en aquest exèrcit és notable. El sol fet que al-Hakim hagi aparegut vestit de militar i no de clergue és una mostra clara de la intencionalitat de la roda de premsa d'avui.

Barzani ha explicat que les forces kurdes controlaran la zona nord-est de la ciutat ajudant a les tropes iraquianes que són les reponsables sobre el terreny d'entrar a la mateixa i expulsar els integristes sunnites. Preguntat sobre el paper de Turquia en l'operatiu, el líder kurd ha desmentit les afirmacions del govern d'Erdogan. "No em consta cap intervenció de l'artilleria turca a Bashiqa", ha dit.

Davant de la clara oposició del govern iraquià a la intervenció turca sobre Mossul, Ankara va dir que havia disparat foc artiller contra l'Estat Islàmic al front de Bashiqa a requeriment de les forces peshmerga. Avui ha quedat clar, altra vegada, que Erdogan menteix reiteradament.

Dues activistes yezidi, víctimes de l'Estat Islàmic, nou premi Sakhàrov

Les activistes kurdes Nadia Murad i Lamia Baixar van ser elles mateixes víctimes de la depredació humana de l'Estat Islàmic contra la minoria kurda de confessió yezidi del nord de l'Iraq, al Kurdistan del Sud.

El premi Sakhàrov ha estat atorgat pel Parlament d'Europa avui i reconeix aquelles persones que destaquen en la seva lluita pels drets humans. Murad, de 23 anys, va escapar d'una de les presons dels fonamentalistes musulmans i ha perdut 18 membres de la seva família pel fet de ser yezidi.  

Segons l'activsta 12.000 kurds d'aquesta confessió han estat assassinats pels àrabs musulmans radicals des d'agost de 2.014. El setembre passat Murad va ser nomenada ambaixadora de bona voluntat per l'Organització de les Nacions Unides i aquest mateix mes va rebre el premi Václav Havel.

El premio Sajarov a 2 víctimas yezidi del Estado Islámico convertidas en activistas

Las activistas kurdas Nadia Murad y Lamia Bashar fueron ellas mismas una de las víctimas de la depredación humana del Estado Islámico contra la minoría kurda de confesión yezidi del norte de Irak, en el Kurdistán del Sur.

El premio Sajarov ha sido otorgado por el Parlamento de Europa hoy y reconoce aquellas personas que destacan en su lucha por los derechos humanos. Murad, de 23 años, escapó de una de las cárceles de los fundamentalistas musulmanes y ha perdido 18 miembros de su familia por el hecho de ser yezidíes. Según la activsta 12.000 kurdos de dicha confesión han sido asesinados por los árabes musulmanes radicales des de agosto de 2.014. El pasado septiembre Murad fue nombrada embajadora de buena voluntad por la Organización de las Naciones Unidas y este mismo mes recibió el premio Vaclav Havel.

Els peshmerga expulsen l'Estat Islàmic de 9 poblacions prop de Mossul, Iraq

Entre les poblacions conquerides es troben la cristiana assíria Qaraqosh i la xabak Khersbad. La primera a l'est de Mossul, la segona al nord. D'altres són Batnaya que (també era de majoria cristiana) Nawaran, Barima, Omar Qapchi, Derik, Tis Khrab Bichuk i Tis Khrab Gawra. Ahir mateix, membres de la minoria xabak entraven altra vegada a la seva població produint-se escenes de joia. La majoria de noves posicions són situades al districte d'Hamdaniya 'on l'Estat Islàmic va retrocedir ahir davant l'ofensiva peshmerga. Les milícies cristianes Forces de les Planures de Nínive i Dwekh Nawsha van col·locar creus a les esglésies de Qaraqosh i Batanya.

L'exèrcit iraquià i les milícies xiïtes (Hashd o PMU) van avançar sobre el districte de Bartali expulsant els fonamentalistes sunnites de Khizne Tebe, al-Muafaqiyah, Tawabza, Tahrawa i Qasabat Kermlis. La coordinació entre les diferents forces aliades està funcionant raonablement bé tot i que els paramilitars xiïtes exhibeixen banderes i simbologia que, prèviament, s'havia acordat limitar a les senyeres kurda i de l'Iraq.

Hussein Yazdanpana, comandant del PAK, va retirar-se momentàniament del front per visitar els peshmerga ferits. Un peshmerga iranià del PAK i un del PDKI han finit les darreres hores en els combats

"La revolución que no puede liberar a las mujeres no es real": 1ª conferencia de Asayîşa Jin a Rojava

La primera conferencia se ha desarrollado los días 24 y 25 de octubre en Rimelan, Kurdistán sirio. Los lemas han sido "Fortaleciendo la protección con la guerra popular revolucionaria" y "La revolución que no puede liberar a las mujeres no es real". La complicada situación militar ha hecho imposible la participación de mujeres del cantón de Efrîn pero si de cerca de medio millar de agentes de de Kobanê y Cizîrê.

El Tev-Dem, el gobierno cantonal de Cizîrê, el partido PYD y Yekitiya Star enviaron delegaciones. Entre las principales conclusiones de la conferencia se encuentran:- Abrir delegaciones de Asayîşa Jin a Rojava

- Establecer academias de formación y oficinas de seguridad

- Alentar a los desarrollos cognitivos de las mujeres encarceladas

- Fortalecer los vínculos con la sociedad civil

1a conferència d'Asayîşa Jin a Rojava, policia de dones de Rojava

La primera conferència s'ha desenvolupat els dies 24 i 25 d'octubre a Rimelan, Kurdistan sirià. Els lemes ha estat "Enfortint la protecció amb la guerra popular revolucionària" i "La revolució que no pot alliberar les dones no és real". La complicada situació militar ha fet impossible la participació de dones del cantó d'Efrîn però si de prop de mig miler d'agents d' de Kobanê i Cizîrê.

El Tev-Dem, el cantó de Cizîrê, el partit PYD i Yekitiya Star hi van enviar delegacions. Entre les principals conclusions de la conferència hi ha:
- Obrir delegacions d'Asayîş-Jin
- establir acadèmies de formació i oficines de seguretat
- encoratjar als desenvolupaments cognitius de les dones empresonades
- enfortir els lligams amb la societat civil

Las SDF no sólo no retroceden ante FSA/Turquía sino que conquistan Tell Madiq

La alianza de milicias democráticas han sido objeto de una gran ofensiva del ejército turco y sus marionetas del Free Syrian Army (FSA) y Ahrar al-Sham desde el 18 de octubre. Dicha ofensiva ha incluído bombardeos de aviación turca sobre territorio sirio y la matanza de hasta 20 personas en los mismos. Las fuerzas turcas gozan de una armamento muy superior.

Las SDF en Tell Madiq, norte de Alepo

El objetivo de los invasores ha sido Um Hosh pero los ataques se han desarrollado desde Simûqa hasta Tell Rifa'at. La conquista de dicha población desde Mare era la ambición de Ankara. Las SDF, sin embargo, ha estado resistiendo dichos ataques e incluso emboscaron un encuentro de militares turcos y opositores pro Erdogan. Pese a su inferioridad no han cedido terreno pero las pérdidas, aún por determinar, son numerosas.

Desde el lunes la situación se ha ido invirtiendo y el FSA empezó a retroceder. Un contrataque de Jaish al-Thuwar y sus aliados de las SDF han llegado a conquistar la población de Tell Madiq, al noroeste de Simûqa y el sureste de Mare. Un vehículo del grupo opositor islamista Ahrar al Sham ha sido capturado por las fuerzas democráticas y laicas. Aún es pronto para descifrar la correlación de fuerzas. SDF ha solicitado no facilitar información sobre la zona mientras se desarrolle el operativo.