La secretària d'estat de Bèlgica renuncia a la ciutadania turca

Zuhal Demir, de 37 anys i origen kurd, és militant del partit nacionalista flamenc N-VA (Nova Aliança Flamenca). "Ja no em reconec del país on els meus pares van créixer. El buit s'ha fet massa gran. La creixent influència de l'islam, la posició de les dones, la democràcia i les minories. Tot va en la direcció equivocada", ha afirmat.

PKK - KCK: "Hem emprès una gran lluita per un Kurdistan independent i lliure durant 45 anys"

 

La Copresident del Consell Executiu de la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK), Besê Hozat, ha aclarit la posició del seu moviment, que inclou el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK), ha afirmat que no estan en contra de la independència però ha criticat durament la gestió del PDK i la figura de l'estat-nació :

"Com vostès saben, el PDK* va ser el que va posar el referèndum a l'agenda, i va crear aquesta agenda per superar l'embús en què es trobaven, i per silenciar l'oposició. Hi ha temes polítics, econòmics i socials molt seriosos en el Sud. Aquestes qüestions han superat el nivell de crisi i arribant a un punt en el qual poden crear resultats més perillosos. Al Sud, el Parlament no ha estat funcionant durant gairebé dos anys. El Moviment Gorran, tot i que són al govern, n'ha estat suspès per complet. La UPK, encara que està en el govern, té la seva influència trencada, està sota gran pressió, no poden mostrar cap voluntat. Tota l'autoritat s'ha reunit al voltant del PDK, en realitat a la família Barzani. Una família està en el poder i està governant Kurdistan del Sud (Kurdistan iraquià). No hi ha un "sistema" per a parlar. La menor veu d'oposició s'enfronta a violents atacs i opressió atacs.

D'altra banda, l'Estat turc ha ocupat de manera veritable Kurdistan meridional. L'exèrcit turc té 24, potser més, bases militars al sud del Kurdistan. Tenen dotzenes de centres d'intel·ligència. L'exèrcit turc està duent a terme operacions en el sud de Kurdistan cada dia, estan bombardejant cada dia. Els recursos econòmics del Kurdistan meridional estan ocupats per l'Estat turc. El govern feixista AKP-MHP es manté, amb el consegüent benefici que genera l'ocupació. Els mercats del Kurdistan meridional s'han convertit veritablement en les escombraries de Turquia. Tots els béns que són considerats escombraries a Turquia es porten als mercats del sud del Kurdistan. Sense ofendre, però d'alguna manera, la gent del sud del Kurdistan s'ha vist obligada a alimentar-se de les escombraries de Turquia.

La nostra gent és conscient d'això, i estan molt enfadats. Les polítiques del PDK a Bakur (Kurdistan turc) i Rojava (Kurdistan sirià) també creen una gran pertorbació en el nostre poble. Perquè hi ha un suport a les polítiques genocides del règim feixista AKP-MHP. El PDK creu que les operacions genocides dutes a terme pel règim feixista de l'AKP-MHP tenen raó i els donen suport. És clar que els atacs del 3 de març i el 24 d'abril contra Shengal i Rojava van ser plans conjunts de l'Estat turc i el PDK. La seva participació oberta a aquest pla brut va exposar al PDK al Kurdistan i la regió.

Per tant, el referèndum va ser inclòs a l'agenda en aquesta atmosfera. De fet, el PDK va veure que estaven sent interrogats al Kurdistan meridional i al Kurdistan en general, i que estaven acumulant molta ràbia, i van empènyer aquest programa cap endavant. Volien una imatge fresca, i volien silenciar l'oposició. Estan provant de silenciar qualsevol que critica al PDK, en afirmar que els crítics estan en contra d'un Kurdistan independent. Cal tenir en compte que estan emprant les mateixes tàctiques que l'AKP. Igual que l'AKP diu a tots els crítics que són terroristes, Turquia té un problema de supervivència, i que no estan pensant en la supervivència de Turquia, el PDK silencia a tots els crítics acusant-los d'estar en contra d'un Kurdistan independent. Ells silencien l'oposició democràtica d'aquesta manera, desposseint de política i lluita.

Em realitat no hi ha ningú contra un Kurdistan independent. Qui no voldria un Kurdistan independent? Hem emprès una gran lluita per un Kurdistan independent i lliure durant 45 anys. El nostre líder està pagant el preu del Kurdistan independent a Imrali, ara. La realitat d'Imrali mostra molt bé qui vol un Kurdistan independent. No hi ha necessitat de demagògia o enganyar la gent. És vergonyós, és pecaminós. El que el KDP vol dir amb "Kurdistan independent" és un Kurdistan més depenent i més esclavitzat. L'estat nació té una història de 400 anys. A l'Orient Mitjà, aquesta història té 100 anys. Cap Estat-nació ha donat als pobles que viuen dins les seves fronteres la llibertat o la democràcia. Per contra, sempre han portat més tirania, tortura, opressió i dolor. Els pobles han estat en constant estat de guerra. Han estat profundament dependents de les grans potències i altres estats en el sentit polític, econòmic i militar.

La fundació d'un estat-nació al Kurdistan Meridional no portarà a la gent del Kurdistan Meridional o als kurds, en general, cap llibertat. No serà un guany per als kurds. Per contra, posarà als kurds enmig d'una guerra més gran i més patiment. Això provocarà una guerra kurdo-àrab que s'estendrà durant dècades. Crearà una classe colonialista al Kurdistan. Aquesta classe colonialista no tindrà cap problema explotant a fons al poble kurd.

Un sistema federal democràtic basat en regions democràtiques és el sistema més democràtic i llibertari per al Kurdistan meridional, és la solució a tots els problemes. La Federació Democràtica del Nord de Síria pot considerar-se també un exemple per al Kurdistan Meridional. Això portarà pau al Kurdistan del Sud també.

També crec que és important subratllar això: Què i com el futur del Kurdistan Meridional afectarà tot el Kurdistan?. Es tracta de les quatre parts del Kurdistan. Perquè els desenvolupaments en una part afecten directament a altres parts. En aquest sentit, el lloc per a tals decisions determinants del destí és el Congrés Nacional. La situació i el referèndum al Kurdistan Meridional han de ser discutits i una decisió ha de ser assolida en el congrés nacional. Amb d'altres mètodes, això no és una forma democràtica, és una imposició unilateral, i és inacceptable.

Qui pot al·legar que la decisió del PDK per un referèndum va ser presa d'una manera democràtica? Ningú. Ni tan sols és una decisió presa pel Parlament, i molt menys pel Congrés Nacional. El poble de Kurdistan del Sud no ha participat en gens ni mica amb aquesta decisió, no han dit la seva part. Aquesta és la decisió del PDK, i la seva metodologia és antidemocràtica.

En les quatre parts, els kurds tenen dret a determinar el seu propi destí, el dret a la autogovern, el dret a viure una vida democràtica i lliure. És el seu dret de naixement. El nostre poble ha pagat un gran i pesat preu durant dècades per a aquest fi, i des de fa temps l'han merescut. La nostra gent ha de viure com realment mereix. No han de ser forçats en un sudari per un grup d'oligarques. Haurien de prendre una decisió amb la voluntat nacional conjunta, sobre la base de qualsevol sistema que representi la veritable llibertat i la democràcia. El lloc per això, com ja he esmentat, és el Congrés Nacional ".

El Consell Provincial vota a favor d'incloure Kirkuk al referèndum d'independència del Kurdistan

La sessió del 29 d'agost ha aconseguit el quòrum necessari. Dels 41 membres del consell, han assistir 26 i 24 han votat a favor de que Kirkuk s'incorpori al referèndum del proper 25 de setembre. El primer ministre iraquià, Haider al-Abadi, ho ha considerat "un error". El Front Turcman, per boca del diputat Hassan Toran, un moviment finançat per Turquia, ha considerat "perillosa" la decisió i ha cridat a la minoria turcmana a que boicotegi el referèndum democràtic. Dos consellers turcmans, tres d'àrabs i un d'assiri han votat a favor d'incloure-hi Kirkuk. Ahmad Askari, cap de la Germandat, principal facció dins el consell provincial ha definit com a "històrica la decisió" i considera que "Kirkuk és una part inseparable del Kurdistan".

El Kurdistan de l'Iraq denuncia l'acord entre IS, Hesbol·là i el govern d'Assad

Fins a 300 membres de l'Estat Islàmic han estat còmodament traslladats cap a la frontera iraquiana. El grup islamista xiïta Hesbol·là i l'Exèrcit Sirià Àrab, lleial a Baixar al Assad, han tancat un acord amb l'IS i han recollit els fonamentalistes en desenes d'autobusos. Les imatges mostren com aquests s'han quedat amb les armes que tenien. L'SAA i els xiïtes libanesos han accedit a traslladar als islamistes sunnites des de Qalamoun, a la frontera amb el Líban, on controlaven una petita parcel·la cap a l'Iraq. Mentre tot el món combat l'Estat Islàmic, l'acord sembla d'una manca d'ètica alarmant. L'objectiu dels traslladats sembla ser Hawija.  

El Consell de Seguretat de la Regió Kurdistan de l'Iraq s'ha declarat "extremadament alarmat per la transferència de centenars de terroristes de l'IS a la frontera iraquiana com a resultat d'un acord tripartit entre l'IS, Hesbol·là i el règim sirià". Reuters ha confirmat com el comboi ha sortit de Qalamoun, escortat per l'exèrcit d'Assad i acompanyat d'ambulàncies.

Mor en combat el Comandant General del Consell Militar de Manbij, Adnan Abu Amjed

Adnan Abu Amjed (Emced), el Comandant General del Consell Militar de Manbij, ha caigut mort el 29 d'agost en els combats de la batalla de Raqqà. La milícia que dirigia va incorporar-se a la lluita per Raqqà com a integrant de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) i com a agraïment de les forces que havien lluitat per alliberar Manbij.

Amjed, farmacèutic de 39 anys, va substituir al molt estimat Abu Leyla, comandant de la seva milícia i caigut les primeres setmanes de combats per Manbij. La seva figura va estar vital per a la reconstrucció militar, social i política de Manbij i deixarà un buit difícil de cobrir.

Fundat el 2016 el Consell Militar de Manbij ha passat de ser una milícia auxiliar a gestionar autònomament una de les ciutats més potents del nord de Síria i la seva regió. Adnan Abu Amjad, un líder amb carisma i tacte, havia estat clau en aconseguir que, una zona pluricultural com Manbij passés la transició de l'Estat Islàmic a un govern autònom democràtic sense ni un sol incident i havia aconseguit que la convivència entre àrabs i kurds més que de tolerància fos de cooperació.
Comunicat traduït al castellà llegit per Adnan Abu Amjed (KurdisCat, agost 2016)
Entrevista a Adnan Abu Amjed (KurdisCat, febrer 2017)

YPJ: "Si el règim no ens ataca ni ens converteix en objectiu, nosaltres no l'atacarem"

Nowruz Ahmed ja era activista feminista abans de l'inici de la guerra civil siriana. Ara és la Comandant General de les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ). En una entrevista a Reuters afirma que queden entre 700 i 1.000 membres de l'Islamic State (Estat Islàmic, IS) a Raqqà, en molts casos estrangers disposats a suïcidar-se. Controlen un 40 % de la ciutat siriana. La Comandant kurda (komutani) xifra en 15.000 els efectius de les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) a la batalla; un 60 % de les SDF són àrabs, una tercera part kurds i un 10 % turcmans i assiris. Xifra de 5.000 a 10.000 els civils atrapats i usats com a escuts humans per l'IS. "A les nostres incursions provem d'obrir camins per als civils per a que no siguin víctimes dels nostres atacs, però hi ha moltes mines que provoquen morts de civils." Creu que la batalla s'allargarà encara dos mesos més, fins a finals d'octubre.

Ahmed discrepa del Consell Militar de Deir ez Zor, una altra milícia de les SDF sobre un proper atac a la ciutat oriental. "Hem rebut peticions per a alliberar Deir ez Zor, les estem estudiant". Aquestes coincideixen amb l'atac de l'Exèrcit Sirià Àrab, milícia lleial a Baixar al Assad, per l'oest de Deir ez Zor. No ho troba pas un problema: "Si el règim no ens ataca ni ens converteix en objectiu, nosaltres no l'atacarem".

Irán condena a muerte al profesor Mohamed Ali Taheri

Mohamed Ali Taheri, profesor Iraní y fundador del Interuniversalismo, escuela de medicina complementaria y guía espiritual, es una de las víctimas del gobierno iraní que merece la atención de los derechos humanos en dicho país, una falla en la que los primeros en sufrir sus consecuencias son los mismos ciudadanos de Irán. Taheri fundó su institución cultural llamada Misticismo Interuniversal (Erfan-e-Halqeh) en el verano del 2006 cuando empezó a ofrecer cursos de medicina complementaria y de ontología bajo la acreditación del estado. Desde entonces el ha recibido muchos premios en exhibiciones científicas internacionales y por parte de centros académicos en todo el mundo gracias a sus investigaciones y nuevas teorías en el campo médico.

Taheri fue arrestado por primera vez el 18 de abril de 2010, sufriendo actos de tortura durante 68 días en confinamiento solitario. En ese tiempo el gobierno iraní lo convenció de no continuar sus cursos de ontología y limitarse estrictamente al campo científico. Sin embargo, bajo presión y después de repetidas amenazas por parte de las autoridades, los centros de investigación detuvieron su colaboración con Taheri.

El científico fue arrestado una vez mas el 12 de abril de 2011 y liberado un día después recibiendo nuevas amenazas obligándolo a desistir de todas sus investigaciones científicas y de sus reuniones con académicos y alumnos.

El tercer y ultimo arresto ocurrió el 4 de mayo de 2011. Taheri fue detenido bajo el cargo de “Blasfemia” y “Actos en contra de la seguridad nacional”. Aun Cuando al científico acusado le fue negado el derecho de ser defendido por un abogado, en octubre de 2011, la Corte Revolucionaria de Iran lo sentenció a 5 años de prisión, 74 látigos y un millón de dólares en multas. Después de 13 huelgas de hambre para protestar sobre sus condiciones en el ala 2-A de la prisión Evin y la violación sistemática de sus derechos humanos, le fue finalmente concedido el derecho a un abogado. El cargo adicional de “Corrupción a la Tierra” fue añadido en su contra, por el cual la pena de muerte fue pronunciada el primero de julio de 2015, dejando a su abogado un periodo de 20 días para apelar el veredicto.

No existe una justificación en lo absoluto para castigar a un individuo por sus creencias, valores morales o practicas, sin mencionar el hecho de que los valores promovidos por el movimiento de Mohammed Ali Taheri, son valores que buscan paz, fraternidad y entendimiento global. Sentenciar a muerte a una persona por buscar la verdad por medio de la ciencia y espiritualidad no es un camino noble a seguir y deshonra la justicia. Es mas bien una forma de utilizar la ley como una excusa para ejecutar individuos cuyo pensamiento no amenaza de ninguna manera al estado.

Cualquier atentado para ejecutar a Mohammed Ali Taheri será considerado otro crimen en contra de la humanidad cometido por la Islámica República de Irán. El segundo estado del mundo que más personas ejecuta y muchas de ellas por delitos de opinión o el delito de "enemistad con Dios". El 28 de agosto de 2017 un Tribunal revolucionario islámico condenó a Taheri a muerte "por haber fundado un culto". ¿Es ello delito? ¿Justifica su muerte?

Enlace para firmar a favor de Taheri

Giro de 180 grados: Ejército ruso de despliega en Shehba y Efrîn para protegerlas de ataque turco

El acuerdo es definitivo y supone el despliegue de tropas rusas, en un número más que significativo en las regiones de Efrîn, en el Kurdistán sirio, así como en Shehba. Dicha región, situada entre Manbij y la propia Efrîn ha sido víctima de constantes ataques por parte de fuerzas pro turcas y el propio ejército turco tras la caída de Al Bab el 23 de febrero de 2017.

Es muy significativo que el acuerdo no ha sido cerrado por las Yekîneyên Parastinê Gel (Unidades de Defensa Popular, YPG) ni por las Fuerzas Democráticas Sirias (Syrian Democratic Forces, SDF)
sino por Jaysh al Thuwar. Dicha milicia, emanada del Free Syrian Army (FSA) forma parte de la oposición siria que no se sometió a los dictados de Turquía y Qatar sino que defiende una Siria democrática y secular. El acuerdo con Moscú, que siempre se ha alineado con el gobierno de los Asad supone un primer paso hacia la reconciliación del Damasco y la oposición secular para hacer frente a los delirios imperialistas de Erdogan y construir una nueva siria desde el respeto a las diferentes étnias y opiniones.

Según el acuerdo las tropas se desplegarán como observadoras de manera similar a como hicieron en Manbij donde acabaron siendo sustituidas por el Consejo Militar de Manbij y tropas de los EEUU. Rusia ya mantiene una base en Efrîn, cerca de Cinderes, pero es la primera vez que se ha desplegado en la regió de Shehba lo que supone un giro de 180 grados en la situación. Ankara y sus mercenarios desplegados de Ahrar al Sham y otras faccions habían expresado su clara intención de ocupar Tell Rifa'at en las próximas semanas.

Estat Islàmic assassina un peshmerga a Kirkuk

Conduïa un vehicle on transportava d'altres soldats kurds del canvi de guàrdia a l'oest de Kirkuk (front 8 del nostre mapa). Una mina col·locada pels islamistes l'ha afectat de ple. A més de la víctima mortal hi ha quatre peshmerga ferits. Els radicals sunnites controlen Hawija des d'on els és força fàcil atacar les línies de defensa kurdes. En la guerra entre el Kurdistan del Sud i l'Estat Islàmic han mort 1.795 peshmergues i han resultat ferits 10.069.

 

 

El líder del partit parlamentari aliat a Erdogan crida a declarar la guerra al Kurdistan iraquià

"Hem d'oposar-nos a les preparacions del referèndum que fa Barzani*, hi inclou ciutats turcmanes. S'hauria de saber que aquest possible referèndum és un assaig pel Kurdistan. Aquest referèndum està completament en contra dels turcmans i de Turquia. Hauria de ser considerat per part de Turquia el motiu de declarar la guerra, si cal".

Devlet Bahçeli és el líder indiscutible del Milliyetçi Hareket Partisi (MHP) una formació que, en molts estats occidentals, seria prohibida per les seves tesis. De fet no està inscrit a cap internacional. Actualment dóna suport parlamentari a Erdogan i va fer una activa campanya a favor del règim presidencial de l'actual president.

Qui és l'MHP ? (KurdisCat, juny 2015)

Milers de kurds es concentren a Colònia en suport al referèndum d'independència

La ciutat alemanya s'ha omplert de banderes del poble del sol amb crits a favor de la democràcia i el dret a decidir. La diàspora kurda ha fet un tribut, també, als combatents de les Forces Peshmerga i s'ha defensat la independència com a solució per als constants problemes amb el govern central iraquià. L'acte, amb un clar to festiu, s'està emetent per les televisions kurdes de l'Iraq i ha reunit 20.000 persones.

Comunicat en català del PAK, Partit de la Llibertat del Kurdistan

Mostra de solidaritat amb el referèndum d’independència al Kurdistan del Sud

El 25 de setembre de 2017 se celebrarà al Kurdistan del sud un referèndum sobre la seva independència. Com la resta d’estats del món, el poble kurd també té dret a la autodeterminació.

En contra del desig i de la voluntat de les persones que vivien al Kurdistan, aquest va ser dividit pel Tractat de Lausana.

Durant anys s’ha portat a terme una brutal repressió contra el poble kurd per tal de prohibir els seus drets democràtics. Milers de kurds han mort a causa de gas verinós, d’armes químiques o com a conseqüència de massives matances. Només en els darrers 30 anys un quart de milió de kurds ha estat assassinats. La població del sud de Kurdistan, el poble de l’Iraq democràtic, ha fet molts sacrificis per aconseguir viure tots junts amb els mateixos drets que la resta de pobles. No obstant això, el govern central d’Iraq, des de la fundació de l’estat, ha mantingut una guerra contínua per tal d’intimidar la población kurda i de mantenir-la sotmesa.



Després de la caiguda del règim colonialista i fascista de BAAS, els kurds demòcrates esperaven establir una vida en comú a l’Iraq federal, però amb el constant frau del govern central, tot i que existeixen acords constitucionals, aquesta possibilitat es va esvair. Per exemple, d’acord amb l’article 140 de la Constitució, és l’administració de la regió la que ha de tenir en compte el vot de les persones que viuen als territoris disputats per a decidir si volen integrar-se o no al Kurdistan. Des de l’any 2006, el govern central ha utilitzat tot tipus de fraus per tal d’impedir aquesta votació. De fet, a hores d’ara aquest plebiscit no es podria realizar.

  Tot i els aparents acords, les competències de les institucions econòmiques i socials, bé s’han restringit d’una manera considerable, o bé les seves funcions han quedat completament transformades. El govern central de l’Iraq no ha complert la seva part, especialment a nivell econòmic, a la regió federal del Kurdistan. Un exemple, tot i que s’havia arribat a un acord, el govern central d’Iraq no ha pagat des del 2004 la quota del 17 % del producte social brut de la regió federal del Kurdistan (els salaris dels empleats de les institucions estatals i oficials). Tampoc ha pagat els sous dels peshmerga kurds, tot i els grans sacrificis que aquests fan per lluitar contra la barbàrie de DAESH i el seu paper clau per posar-hi fi.

Centenars de milers de persones, fugint del terror del règim de barbàrie generat per DAESH, van trobar refugi al Kurdistan. La gestió regional, tot i el bloqueig de l’administració central, ha intentat respondre a les necessitats d’aquestes persones (1.800.000) de diferents religions, tot i que els resultats no han estat sempre satisfactoris. El govern central no ha complert en aquest sentit amb el seu deure, ja que no ha proporcionat cap ajut financer.

Els kurds ja no volen més aquesta guerra imposada! Els kurds ja no volen més que la seva vida sigui organitzada per estrangers! Els kurds, tots els que hi viuen sigui quina sigui la seva religió o ètnia, volen viure d’una manera democràtica, lliure i en igualtat de condicions!

Per tot això, el 25 de setembre del 2017, els kurds faran un referèndum per saber l’opinió de la gent sobre la independència del Kurdistan sud. Nosaltres, els kurds que vivim a la diàspora, recolzem amb un “Sí” el referèndum del proper 25 de setembre a favor de la independència del Kurdistan del sud.

Demanem a tots els pobles d’Europa, en solidaritat amb el poble del Kurdistan, involucrar-se en el recolzament del referèndum que tindrà lloc al Kurdistan del sud.

 PAK (Partit de la Llibertat del Kurdistan) - Europa

Martin Schulz, candidat SPD a presidència alemanya: "el referèndum és un dret just pels kurds de l'Iraq"

Martin Schulz, ex president del Parlament Europeu i candidat a la presidència d'Alemanya per part de l'SPD (Partit Social Demòcrata) ha respost a un periodista de Rudaw: "Des del punt de vista alemany, és un afer intern iraquià que cal ser discutit amb Bagdad. Jo sóc conscient de la història passada, però espero que es tingui en compte l'oportunitat de preservar la integritat territorial de l'Iraq ... Però, al mateix temps, em sembla que el referèndum és un dret just pels kurds de l'Iraq, ja que han dut a terme moltes lluites en aquest país ". Schulz ha fet les declaracions a Düsseldorf.

7 batallones de las Fuerzas de Élite Sirias se pasan a las SDF

Están integrados por árabes de las tribus locales de Raqqa, Bakara y Shuai y se han incorporado, concretamente, en el Consejo Militar de Deir ez Zor. Esta milicia ha anunciado hoy, precisamente, que el ataque contra el Estado Islámico en Deir ez Zor "es cuestión de semanas". Los escindidos consideran que Fuerzas de Élite Sirias conocidas como Quwat al-Nukhbath, oficialmente Teyyar el xed el-Suriye tenían una línea poco concreta, sin seriedad y les faltaba un objetivo claro. Con estas incorporaciones las SDF superan los 50.000 miembros de los que la mitad son kurdos / as y el resto mayoritariamente árabes. En términos militares un batallón está formado, como mínimo por 300 militares. Dado que las FES se calcula que estaban integradas por un millar de efectivos, casi la totalidad de sus integrantes habrían pasado a las SDF aunque no se ha indicado cuál era el tamaño de los batallones con toda seguridad no llegaban al centenar de miembros por lo que el término más adecuado sería el de compañías. En este caso estaríamos hablando de 560 o hasta un millar de milicianos.

Las Fuerzas de Elite Sirias son el ala armada del movimiento Al-Ghad al-Sour (Siria Mañana) encabezado por Ahmad Jarba. Esta milicia se presentó el 18 de abril de 2016 y combate en el Estado Islámico en el desierto de Deir ez Zor estableciendo bases operativas en Abu Khashab, Malihat al-Tharu, Raajan y Umm Madfaa, de donde fue expulsado el Estado Islámico.

Jarba armó la tribu árabe shaitat transportando vehículos desde el Kurdistán iraquí. Al-Ghad al-Sour se fundó el once de marzo de 2016 con el liderazgo absoluto de Jarba, ex presidente de la Coalición nacional Siria y miembro de la tribu Xammar. Jarba vive exiliado en Egipto y ha conseguido el apoyo de los árabes de los Emiratos Árabes Unidos y del propio Egipto.

7 batallons de les Forces d'Elit Sirianes es passen a les SDF

Són integrats per àrabs de les tribus locals de Raqqà, bakara i Shuaat* i s'han incorporat, concretament, al Consell Militar de Deir ez Zor. Aquesta milícia ha anunciat avui, precisament, que l'atac contra l'Estat Islàmic a Deir ez Zor "és qüestió de setmanes". Els escindits consideren que Forces d'Elit Sirianes conegudes com a Quwat al-Nukhbath, oficialment Teyyar el Xed el-Suriye tenien una línia poc concreta, sense seriositat i els hi mancava un objectiu clar. Amb aquestes incorporacions les SDF superen els 50.000 membres dels que la meitat són kurds/es i la resta majoritàriament àrabs. En termes militars un batalló està format, com a mínim per 300 militars. Donat que les FES es calcula que estaven integrades per un miler d'efectius, gairebé la totalitat dels seus integrants s'haurien passat a les SDF tot i que no s'ha indicat quina era la mida dels batallons amb tota seguretat no arribaven al centenar de membres fet pel que el terme més adequat seria el de companyies. En aquest cas estaríem parlant de 560 o fins a un miler de milicians.

Les Forces d'Elit Sirianes són l'ala armada del moviment Al-Ghad al-Souri (Síria Demà) encapçalat per Ahmad Jarba. Aquesta milícia va presentar-se el 18 d'abril de 2016 i combat a l'Estat Islàmic al desert de Deir ez Zor establint una base operativa a Abu Khashab, Malihat al-Tharu, Raajan i Umm Madfaa, d'on fou expulsat l'Estat Islàmic.

Jarba va armar la tribu àrab shaitat transportant vehicles des del Kurdistan iraquià. Al-Ghad al-Souri va fundar-se l'onze de març de 2016 amb el lideratge absolut de Jarba, ex president de la Coalició nacional Siriana i membre de la tribu xammar. Jarba viu exiliat a Egipte i ha aconseguit el suport dels àrabs dels Emirats Àrabs Units i del propi Egipte.

Per a saber-ne més:
- Les tribus del Nord de Síria (Informe KurdisCat, febrer 2017)
-  La policia turca assalta dues seus el moviment opositor sirià Al Ghad
- Al Ghad al Souri dóna suport a la Federació Democràtica del Nord de Síria (10.09.2016)
- Les Forces d'Elit Sirianes s'uneixen a la batalla per Raqqà
- Sanadid i Nukhbath
- Nukhbath ja és al front amb les SDF

SDF conquista la Torre del Reloj de Raqqa donde IS hizo las primeras ejecuciones

Representa un símbolo de peso al ser un edificio histórico y el lugar donde el Estado Islámico (IS) llevó a cabo sus primeras ejecuciones en Raqqa. Se encuentra enclavada cerca del centro de la ciudad por lo que los progresos de las Fuerzas Democráticas de Siria son notables. La batalla de Raqqa se inició el 6 de junio y según el SOHR han fallecido 725 civiles y otros 18.000 continúan atrapados usados como escudos humanos por los islamistas.

Youtube restaura el canal de les YPG

El lloc web per a compartir vídeos ha fet marxa enrere i ha desbloquejat el canal de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) que va censurar ahir. EL perfil, amb més de 18.000 seguidors, ha quedat completament restaurat i Youtube ha assegurat que el bloqueig fou "accidental". La pressió ha fet efecte.

Les SDF conquereixen el districte de Mansour, a Raqqà

Les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) han donat un nou cop a l'Islamic State (Estat Islàmic, IS) a la seva capital siriana. Les forces aliades pluriètniques han anunciat la conquesta del districte de Mansour i la mort de 24 islamistes sunnites les darreres hores. Les SDF estan atacant, hores d'ara, els barris de Al-Breed i Nahda, a l'oest, i el de Batani. Mansour és situat en el front est de la capital provincial.

En cercles vermells les zones dels combats dels darrers quatre dies

Abre la primera academia militar del Norte de Siria

Amudê, en el Cantón Autónomo de Al Jazira (Cizîre), acoge la instalación. Según Rezan Gilo, co presidente de las Hêzên Xweparastinê (Fuerzas de Autodefensa) "el objetivo de esta academia es consolidar el camino trazado por nuestros mártires y liberar a nuestro pueblo. Dirigirá a los voluntarios con el ánimo de construir una patria estructurada y no dispersa". El trabajo no es solo militar sino también de formación intelectual y política. El primer curso ya ha empezado y durará tres meses.

El secretari de defensa dels EUA visita el Kurdistan i afirma que el referèndum és "un dret natural de qualsevol poble"

El general Jim Mattis es va reunir ahir amb el president kurd, Masud Barzani. Dos eixos van centrar la trobada bilateral: la lluita contra l'Estat Islàmic i el referèndum del 25 de setembre. Mattis va assegurar que la situació de seguretat a l'Iraq ha millorat notablement els darrers mesos. En gran mesura per la feina de l'ambaixador presidencial especial a la Coalició Global Contra l'IS, Brett McGurk, present a la trobada celebrada a Erbil. Mattis va analitzar amb Barzani l'operatiu a Mossul, va mostrar el seu condol per les víctimes en la lluita contra l'IS i va lloar la tasca de les Forces Peshmerga i l'exèrcit iraquià. Barzani va indicar que la intervenció dels EUA ha fet "més administrable" el caos iraquià.

Sobre el referèndum Barzani va descriure'l com "una solució i no un obstacle". El representant nord-americà va afirmar que "entenia els greuges" del poble kurd i que celebrar-lo era "un dret natural de qualsevol poble". Mattis espera que el referèndum no suposi obstacles en la lluita contra l'IS que és la prioritat de Washington. La delegació dels EUA no va insistir en donar suport a "la unitat de l'Iraq" ni en que "és un mal moment" com havia fet en mesos anteriors, Mattis simplement va dir que "l'anunci de juny no ens l'esperàvem".

 

Els peshmerga abaten 3 islamistes amb cinturons explosius que simulaven rendir-se

Les Forces Peshmerga kurdes han abatut els tres islamistes que duien cinturons explosius i s'havien apropat a les línies de defensa kurdes simulant que anaven a rendir-se. Els suposats integrants de l'Estat Islàmic van apropar-se ahir al vespre a Gol Ahmed, una localitat propera a la presa de Mossul i volien detonar-se una vegada infiltrats a la zona peshmerga.


 

Youtube tanca el canal de comunicació audiovisual de les YPG

Youtube ha clausurat avui el perfil de las Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ). El compte publicava els vídeos de la lluita contra l'Estat Islàmic (IS) així com de civils rescatats a la citat siriana d'ar Raqqà. 

En un comunicat publicat per l'oficina de premsa de YPG, s'afirma que "YPG, a través de la seva llarga lluita contra el Daesh, està combatent per la llibertat i la seguretat dels humans a tot el món. El tancament de YouTube del nostre lloc web és un atac directe a aquesta lluita (...) "és un atac a la llibertat d'expressió, la lluita per la democràcia a Rojava-Nord de Síria i la lluita contra l'IS als mitjans de comunicació social".

L'oficina de premsa va assenyalar en el comunicat que Youtube tancava el compte sense donar una raó específica per la violació de les seves normes i normes. El comunicat va continuar dient: "Mentrestant, YouTube continua deixant que els terroristes de Daesh pugin atrocitats i propaganda als seus comptes. Les atrocitats comeses per l'exèrcit turc i les seves filials també es distribueixen lliurement a la pàgina web nord-americana."

Youtube clausura la cuenta de las YPG

Youtube cerró, hoy miércoles, el perfil de las Yekîneyên Parastinê Gel (Unidades de Defensa Popular, YPG) y las Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Mujeres, YPJ). Dicha cuenta publicaba los videos de la lucha contra el Estado Islámico (IS) y de civiles rescatados de la ciudad de Raqqa

 

 

En un comunicado emitido por la oficina de prensa de las YPG, el cierre fue descrito como "un ataque a la libertad de expresión, la lucha Por la democracia en Rojava-Norte de Siria y la batalla contra IS en tierra y en las redes sociales". La oficina de prensa señaló en la declaración que Youtube cerró la cuenta sin dar una razón específica para la violación de sus normas y reglamentos.

La declaración continúa diciendo: "Mientras tanto, YouTube sigue permitiendo a los terroristas de Daesh cargar atrocidades y propaganda a sus cuentas. Las atrocidades cometidas por el ejército turco y sus afiliados también se distribuyen libremente en el sitio web estadounidense." YPG no había cargado imágenes ni videos de guerra explícitos, sino que se centró en la lucha heroica de las Fuerzas Democráticas Sirias, YPG e YPJ.

Merkel: las detenciones de disidentes turcos en España son inaceptables

Mientras el Reino de España se ha convertido en el estado lacayo del presidente turco R.T. Erdogan deteniendo dos escritores con pocos días de diferencia, otros vientos soplan por Europa. El 3 de agosto la policía española detenía en Cataluña al escritor y periodista Hamza Yalçin. Aún sigue internado en la prisión de Can Brians. El 19 de agosto en un nuevo acto cómplice con el megalómano dirigente turco, agentes de la policía española arrestaban al escritor Dogan Akhanli en Granada bajo la misma acusación: criticar a Erdogan. Ante el silencio de la mayoría de la opinión pública española, con loables excepciones, Rajoy ha jugado la carta de la genuflexión gallinácea frente a Erdogan. Inclusive alguna prensa española ha llegado a justificar las detenciones por delitos de opinión.

Angela Merkel, en cambio, ha sido rotunda frente a dichas detenciones. "Son inaceptables. No podemos permitir que se abusen organizaciones internacionales como la Interpol de esta manera" ha dicho según el The New York Times.

Ambos autores, el primero de nacionalidad sueco-turca y el segundo germano-turca, están pendientes de extradición en una decisión judicial en menos de un mes. Conociendo como el Reino de España entiende, mejor dicho confunde, la "separación de poderes" entre el ejecutivo y judicial, su destino ya está escrito. Saltarse la ley para complacer al presidente islamista.

 

Clam per la llibertat d'Öcalan a Efrîn i Alep

 

Desenes de milers de persones es van manifestar a les dues ciutats sirianes per la llibertat del líder kurd Abdullah Öcalan conegut com a 'Apo' (Oncle). El Tevgera Civaka Demokratîk (Moviment de la Societat Democràtica) va convocar ambdues marxes on van onejar banderes de les YPG, el PKK i de Rojava a més de retrats del fundador del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) qui pateix un empresonament completament aïllat a Imrali des de l'any 1999. A Alep van sovintejar les banderes del bloc feminista del Kongreya Star i del principal partit kurd de Síria, el Partiya Yekîtiya Democrat (Partit de la Unió Democràtica, PYD).

Fotos superiors: Efrîn, inferiors: Alep. Font. ANF.