Al-Monitor: com progressa la campanya de Raqqa?
Kobane: la campanya de Raqqa està en marxa tal com estava previst. Vam planejar diverses etapes, i ara podem dir que ens acostem a la fase final. Permeti'm dir-ho així: estem completant la penúltima etapa abans de la final.
Al-Monitor: on és el focus de la lluita actual?
Kobane: al centre de la ciutat; Vull dir que s'han alliberat les parts orientals i occidentals de la porta sud de la ciutat. Hi ha el centre i una mica del nord a l'esquerra. Hem alliberat el 75% de la ciutat.
Al-Monitor: avança més ràpid del que esperaven?
Kobane: No. Estava planejat així.
Al-Monitor: quants militants de l'IS romanen ara a Raqqa?
Kobane: Prop de 700, d'acord amb la nostra informació d’intel·ligència i informativa que hem obtingut d'antics membres [de l’IS]. Són lluitadors i la majoria són estrangers. A més, hi ha 1.500 milicians pro-IS a la ciutat.
Al-Monitor: quina era la part més difícil de l'operació Raqqa per a vostè?
Kobane: l'operació ha estat exigent en dos aspectes. En primer lloc, la necessitat de no atacar civils. Com sabeu, [IS] ha estat usant civils com a escuts humans. El segon és l'ús generalitzat de la tàctica de mines anti persona. Gairebé de totes les cases i llocs comercials se n’han extret. Uns 2.000 civils han estat capturats per l’IS.
Al-Monitor: Hi ha crítiques que els atacs aeris de la coalició, en particular, tenen com a resultat moltes baixes civils.
Kobane: Seguim això a la premsa. Crec que el problema s'està exagerant a propòsit de frenar l'operació. Hi va haver certes baixes, però no tant com a l'Iraq. Crec que el nombre és en les dotzenes, no en els centenars. I això ha passat en àrees on [IS] estava usant civils com a escut humà. Aquesta és la raó principal per la qual hem retardat l'operació.
Al-Monitor: també hi ha crítiques sobre campaments de refugiats.
Kobane: Certament, hem tingut dificultats en aquest afer. Aquí tenim un problema de seguretat. En primer lloc, els militants [IS] han estat fugint furtivament, amagats entre els civils, de la ciutat. Hem vist molts casos així: centenars de casos, potser més. Aquestes persones són principalment indígenes de Raqqa; és a dir, àrabs sirians. Però també hi ha estrangers entre ells i, per descomptat, famílies [IS].
En segon lloc, les Nacions Unides no estan oficialment presents aquí. Estem fent esforços per solucionar la situació. Els grups cívics van acabar prestant assistència, i els mitjans de les nostres institucions governamentals són més aviat escassos.
Al-Monitor: el govern central (Assad) ha ampliat qualsevol ajuda?
Kobane: No, no tenen res a veure amb això. El govern central fins i tot està obstruint l'assistència de l'ONU.
Al-Monitor: teniu problemes greus amb el Govern Regional del Kurdistan iraquià [KRG] per mantenir obertes les fronteres, en les entrades i sortides a través dels passos fronterers. Des de l'inici de l'operació de Raqqa, però, veiem que aquests problemes han disminuït i que tant l'ajuda humanitària com els subministraments d'armes nord-americans per a les SDF ara arriben fàcilment.
Kobane: tota assistència arriba a través de l'encreuament de fronteres Semalka pel Kurdistan del Sud [Kurdistan iraquià]. El govern central no ajuda en absolut, i el KRG ha mantingut la seva posició obstructiva al començament de l'operació Raqqa; és a dir, al juny i al juliol. Les coses s'han relaxat des d'agost, i els esforços dels Estats Units han estat importants per assegurar-ho.
Les coses haurien estat molt més fàcils si Turquia hagués mantingut oberta la frontera. Totes aquestes dificultats podrien no haver ocorregut en absolut, i és possible que no ens haguéssim enfrontat a aquesta crítica sobre la cura dels civils que fugen de Raqqa. Brett McGurk va intentar, moltíssim, convèncer a Turquia de renunciar a la seva actitud actual, i ens va informar sobre això, però lamentablement, va fracassar.
Al-Monitor: mirant més enllà de Raqqa, el moviment per Deir ez-Zor ja ha començat. Hi ha informes que les forces del règim han travessat el riu Eufrates i que s'està duent a terme una cursa entre les SDF i el règim. Quin és el teu objectiu estratègic després de Raqqa? Sembla que vau llançar el moviment Deir ez-Zor abans del que els Estats Units i la coalició havia planejat.
Kobane: Això és cert. L'alliberament de Deir ez-Zor és un desig del poble sirià. El Consell Militar de Deir ez-Zor es va establir fa dos anys. La gent de Deir ez-Zor va participar en les batalles de Manbij i Raqqa, i va donar molts màrtirs. També són un component fonamental de les SDF. Hem posat en marxa aquesta operació amb anterioritat a la seva sol·licitud, i s'està duent a terme.
Al-Monitor: esteu planejant anar fins al-Bukamal?
Kobane: el nostre objectiu és anar tan lluny com puguem. Deir ez-Zor ha de ser alliberada de l’IS.
Al-Monitor: sembla que hi ha incertesa sobre fins a quin punt els Estats Units volen mantenir les operacions conjuntes amb les SDF després de Raqqa. També tracta d'evitar el conflicte amb Rússia, però encara s'estan escalfant les coses.
Kobane: Això és cert. No volem xocar amb ningú més que amb l’IS. Aquí hi ha uns escenaris molt sensibles. Diverses forces estan entrellaçades. Hi ha els plans del règim sirià, la milícia iraniana i Hezbollah d'una banda, i la nostra promesa d'alliberament a la població local que recolzem en l'altre. Aquests dos estan en conflicte. L'altre costat rep suport aeri de Rússia i nosaltres de la coalició. Aquí hi ha una certa dificultat. La coalició tracta d'evitar conflictes, i nosaltres també. Crec que hi haurà una comprensió en un cert punt. Fins ara, no hi havia límits coincidents entre el règim i nosaltres. Teníem l’Estat Islàmic entre nosaltres. Tots dos estaven lluitant contra l’IS. Ara ens hem trobat. Les coses han arribat a un llindar crític. Intentem evitar lluitar amb qualsevol altre que l’IS, però ens defensarem si és necessari.
Al-Monitor: heu mostrat una cooperació exemplar amb els Estats Units i la coalició fins ara. Tanmateix, això s'ha limitat a operacions militars contra l’IS, mentre que també es demana un estatut dels Estats Units i la comunitat internacional. Aquesta demanda no ha rebut acceptació, principalment per la pressió de Turquia. I els Estats Units us han dit que, en definitiva, necessiteu comprometre's amb el règim, preferiblement sense que el president [Bashar al-] Assad sigui al capdavant. A més, els Estats Units estan disposats a abandonar la garantia dels kurds sirians a Rússia. Són reticents a comprometre's massa políticament.
Kobane: És cert. Els Estats Units han tingut aquest enfocament i encara el tenen. Segons nosaltres, però, aquest no és l'enfocament correcte. Segons la nostra opinió, els Estats Units haurien de comprometre's. La comunitat internacional té una responsabilitat cap als kurds i tot el poble sirià. Els Estats Units tenen la responsabilitat, tal i com fa Rússia. També creiem que impedir una altra guerra civil a Síria [en el futur] és important. Si una altra guerra esclata, grups terroristes com l’IS] s'alçaran de nou i amenacen el món. Si la comunitat internacional vol eradicar el terrorisme, s'ha d'estabilitzar Síria. És per això que tots els poders, inclosos els Estats Units, han d'assumir les seves responsabilitats en aquest sentit. Volem que els Estats Units es quedin aquí.
Al-Monitor: fins que canviï un règim?
Kobane: Des del nostre punt de vista, el que es necessita és un govern que realment representatiu del poble sirià.
Al-Monitor: el que vostè descriu és un canvi de règim, però ni els Estats Units ni Rússia estan entusiasmats amb això. Fins i tot Turquia, que va defensar el canvi del règim, ha renunciat als seus esforços.
Kobane: És cert.
Al-Monitor: tot i que els Estats Units es mantenen, sembla que ho faran en el marc de la perspectiva antiterrorista. Després de la derrota de l'IS, podria centrar-se en altres grups com la milícia xiïta i les faccions vinculades al-Qaida. I també pot haver-hi un paper per a les SDF en aquest context. Els kurds heu estat combatent a l'IS al costat de la coalició més enllà de les vostres pròpies àrees, sacrificant les vostres vides. Tanmateix, els Estats Units i la comunitat internacional es neguen a reconèixer la Federació Democràtica del Síria del Nord, que reuneix a tots els grups ètnics i religiosos de la regió, inclosos els kurds. Llavors, fins a quin punt estan preparats per anar a sacrificar les seves vides mentre els hi rebutgen un suport polític i es neguen a reconèixer un estat per a vostès o tenir lligams diplomàtics amb vostès?
Kobane: Nosaltres, els kurds, alliberarem les nostres àrees del règim en primer lloc - sense massa pèrdues de vida. Estic parlant del 2012. La nostra intenció era allunyar-se de la guerra entre el règim i l'oposició i desenvolupar, enfortir i defensar les nostres pròpies àrees. Però les àrees que alliberarem van ser atacades pels grups coneguts com Jaish al-Hour, [Jabhat Fattah al-] Nusra i ara IS. I tots aquells atacants eren els nostres veïns. La majoria dels atacs provenien de Raqqa i Deir ez-Zor. Així que ens vam veure obligats a lluitar per defensar-nos. Aquesta és la raó essencial per la qual estem lluitant actualment a Raqqa i Deir ez-Zor. Fins a quin punt seguirà aquesta qüestió és un tema important. ... Sabem, però, que IS serà derrotat militarment a Deir ez-Zor. Tanmateix, això no vol dir que el terrorisme acabi a Síria, i això requerirà que la guerra continuï. Una vegada vençut militarment, IS tornarà a la guerra de guerrilles - la seva forma favorita de guerra.
El règim és una amenaça per a nosaltres en l'actualitat. També hi ha grups xiïtes alineats amb el règim, que també són una amenaça per a nosaltres. No volem lluitar amb ningú, però ens defensarem. Si el règim i els seus aliats posen en marxa una operació contra nosaltres, això no només ens afectarà a nosaltres, sinó que crec que donarà lloc a una nova onada de caos i inestabilitat a la regió. Però sí, cal complir amb el règim actual. El règim sirià és una realitat. Militarment, el règim ha guanyat una victòria contra l'oposició, l'oposició que no som nosaltres, és a dir, almenys en els àmbits actuals. I mirat objectivament, el règim és aquí per quedar-se.
Al-Monitor: i què passa amb Assad? Està a la porta de sortida?
Kobane: No veig cap senyal que estigui en aquest camí a l'actualitat.
Al-Monitor: Podrien els Estats Units acceptar que Assad es quedés?
Kobane: Això no ho sé, però al final, el futur de les àrees que alliberem és important per a nosaltres. El nostre objectiu essencial és negociar amb el govern central i obtenir un cert estatus per les àrees que alliberem. Si és necessari, estem disposats a dialogar amb el govern central sobre això.
Al-Monitor: No creu que tindrà dificultats per obtenir els drets que desitja del règim sense el suport d'un actor poderós com els Estats Units o Rússia?
Kobane: Tenim bones relacions amb els Estats Units i Rússia. Tenim canals polítics oberts amb Rússia, i els Estats Units ja estan aquí.
Al-Monitor: on creu que el procés d'Astana, i especialment l'Idlib, estan en la negociació entre les grans potències sobre el futur de Síria?
Kobane: el règim té plans de prioritat per a Idlib en un futur proper. El règim i, per tant, Rússia i les altres forces volen aconseguir un alto el foc per tal que el règim i els seus aliats puguin assaltar Deir ez-Zor amb tota la seva força. Aquest és l'objectiu immediat, i ho han aconseguit fins a cert punt. Si les forces del règim estan avançant al desert de Deir ez-Zor, a Badia avui, això és gràcies a les forces desplaçades del front d'Idlib. L'objectiu a llarg termini és moure's a Idlib. I prendran Idlib, que, crec, serà perjudicant a Turquia.
Al-Monitor: per què?
Kobane: Turquia té una fòbia kurda. Va renunciar a les seves aspiracions per Alep, de manera que podia evitar que unisim als nostres cantons. Ara està a punt de renunciar a les seves aspiracions a Idlib per evitar que les Forces Democràtiques Sirianes, els kurds, avancin.
Al-Monitor: però Turquia ha renunciat a la seva campanya per canviar de règim a Síria, així que, per què hauria de preocupar-se més per Idlib, sobretot si aconsegueix un avantatge sobre els kurds a canvi de la seva cooperació?
Kobane: És cert. Rússia va donar a Turquia la llum verda per creuar a Jarablus a canvi de deixar les seves ambicions sobre Alep. Ara Rússia fa el mateix a Deir ez-Zor. Al garantir l'alto el foc a Idlib, Turquia allibera les forces del règim per concentrar-se en Deir ez-Zor i recuperar el territori abans que les nostres forces.
Al-Monitor: quan veieu el que està passant al nord de l'Iraq, quin tipus de conclusions dibuixa respecte a la vostra posició? Els Estats Units han fet un gran esforç per aturar el celebració del referèndum sobre la independència. Com ho avalua?
Kobane: Donem suport al referèndum d'independència del Kurdistan iraquià. Tots els kurds somien amb unir les quatre parts [a Turquia, Iran, Iraq i Síria] i establir un Kurdistan independent. Aquest és l'objectiu. Però també hi ha realitats. ... Permetin-me que sigui rotundament clar: el nostre objectiu és establir un sistema federal a Síria, que continuï sent part de Síria.
Al-Monitor: els funcionaris nord-americans afirmen que estimulen a les YPG [Unitats de Protecció Popular] a distanciar-vos del PKK. Al mateix temps, es diu que els Estats Units estan discutint operacions conjuntes amb Turquia contra el PKK. Aquestes suposadament inclouen dirigir-se als principals comandants del PKK com Cemil Bayik.
Kobane: No crec que prendre cap tipus d'acció hostil contra el PKK serveixi als interessos dels Estats Units. No crec que ho faci. I si es discuteixen els plans d'assassinat, això no és bo.
Representem a la gent de Rojava. I les persones de Rojava mai no entraran en cap relació que perjudiqui els interessos dels kurds que viuen a les altres parts del Kurdistan. No poden. Tenim les nostres pròpies polítiques diferents a Rojava, i estem buscant els nostres propis interessos. No es pot afirmar que assumim una posició bel·ligerant visc-a-vis no només del PKK sinó de qualsevol força nacional kurda, independentment de qui ens demana que ho faci. No ho farem. Volem tenir bones relacions amb Turquia. El PKK pot estar lluitant contra Turquia, però els habitants de Rojava i Turquia tenen interessos comuns. Fins que els Estats Units van arribar aquí, a Kobanê l'any 2015, teníem bones relacions amb Turquia. Els nostres polítics anaven a Ankara i es reunien amb oficials turcs. Les nostres relacions amb Turquia es van trencar només després que Amèrica i la coalició arribessin a Rojava.
Al-Monitor: dius "si el PKK està lluitant contra Turquia, això no ens afecta, estem separats"?
Kobane: Sí, és així.
Al-Monitor: però Turquia veu les coses de manera diferent. Et posa a la mateixa categoria que el PKK. I el 2013, quan les converses de pau entre l'estat turc i el líder del PKK Abdullah Öcalan encara estaven en marxa, es diu que Rojava era part de la negociació que va tenir lloc. Però quan els bàndols no van acceptar incloure-hi Rojava, les converses es van esfondrar. Si es tornés a parlar entre Öcalan, el PKK i Turquia, Rojava segurament tornaria a formar part de les negociacions.
Kobane: És cert. Però el principal motiu pel qual les nostres relacions amb Turquia es van trencar no és el PKK. Aquesta és una excusa. La raó principal és la relació estratègica que es va desenvolupar entre nosaltres i els Estats Units. Això va agreujar les fòbies de Turquia, les seves pors. A més, la major quantitat de kurds viuen a Turquia, i això també és el motiu pel qual s'oposa als nostres guanys a Rojava. També s'oposa al referèndum sobre la independència al Kurdistan.
Al-Monitor: Així que dius que si els Estats Units es retiren de Rojava, les vostres relacions amb Turquia milloraran?
Kobane: No, no ho dic.
Al-Monitor: Per què creu que Turquia no va unir forces amb vostès tu contra l’IS, que també amenaça a Turquia?
Kobane: Turquia tenia els seus propis càlculs respecte a l’IS. Turquia esperava que Kobanê caigués en mans de l'IS, i per això no ens recolzava. Al contrari, va col·laborar amb l’IS. Si Mehmet de Turquia i Azad de Rojava lluitessin plegats contra l'IS, això hauria reforçat el procés de pau a Turquia i hauria trencat els prejudicis que prevalen en contra de nosaltres en l'opinió pública turca.
Al-Monitor: es pot fer la pau amb el president Recep Tayyip Erdogan?
Kobane: Wallahi (expressió àrab, “Tant de bó”) és difícil. Però si conclou que Turquia no està arribant a cap lloc amb les seves polítiques actuals, ens acceptarà al final. Erdogan és una persona pragmàtica. I si el procés de pau es reprèn a Turquia, això, naturalment, també tindrà un efecte positiu.
Al-Monitor: vas començar la teva lluita dins de les files del PKK?
Kobane: Sí, però això va ser fa molt de temps.
Al-Monitor: Coneixes personalment a Abdullah Öcalan i fins i tot es diu que us estima com un fill?
Kobane: Sí. El vaig conèixer quan vivia a Síria. El líder Apo va viure aquí durant 20 anys. I va conèixer aquí gairebé totes les famílies [kurdes]. A Alep. A Damasc. A Efrîn. El líder Apo és una realitat d'aquesta regió que no es pot ignorar. Deixa'm explicar-ho. El líder Apo és una filosofia, una ideologia. El PKK és una organització, un partit, un moviment. No podem reduir Rojava a un sol moviment. Hi ha tot tipus de persones que viuen aquí. Hi ha àrabs, de Raqqa, d'Hasakah. ... Hi ha circassians. Hi ha el PKK. Hi ha l’ENKS [Consell Nacional d'oposició del Kurdistan de Síria]. Hi ha qui recolzen al líder iraquià del Kurdistan Masud Barzani. Hi ha qui recolza el règim [Assad]. Però els simpatitzants del PKK constitueixen la majoria. I aquí hi ha àrabs que volen conèixer la filosofia del líder Apo i que l'abracen. Hi ha milers de persones que van ser màrtirs de lluita en les files del PKK. Però Rojava no està composat únicament per simpatitzants del PKK.
Al-Monitor: Ho pots elaborar?
Kobane: Som responsables de les àrees [de majoria kurda i mixtes] que governem sota el lideratge de la Federació Democràtica del Síria del Nord, així com per les àrees que recentment hem alliberat. Si no arribem a un acord amb el govern central de Damasc, preval el status quo en aquesta regió. I hi haurà un acord o una guerra, de la mateixa manera que les coses es trobaven al nord d'Iraq [controlat per kurds] en els anys noranta.
Al-Monitor: però hi ha diferències importants entre el nord de l'Iraq i Rojava. Tot i que, malauradament, Turquia va ajudar als kurds iraquians. Va obrir les seves fronteres als kurds iraquians. Els turcs i els kurds iraquians mai es van lliurar. Turquia era un sistema de suport vital al Kurdistan iraquià. Però va aixecar una muralla al llarg de la frontera siriana. I us considera enemics, com idèntics al PKK.
Kobane: les afirmacions de Turquia que "Rojava és tot PKK" o que "el PKK dóna les ordres de disparar a Rojava" no reflecteixen la realitat. Però tot i això, Turquia vol presentar Rojava al seu gust. Turquia diu que "Rojava és igual al PKK". Això no és cert.
Al-Monitor: es diu que, sense el suport del PKK, mai no haureu aconseguit la força i la influència que té actualment a Síria.
Kobane: El PKK va estendre un fum de suport [a Rojava]. Va contribuir significativament al seu èxit. Però la font més important del nostre èxit és la gent de Rojava. Els seus joves. Com es va establir el YPG? Sí, hi va haver els que van lluitar al PKK entre els seus fundadors, i quan el conflicte va sorgir a Síria, un grup d'aquestes persones va tornar a Síria. Però no era un grup gran.
Al-Monitor: vas formar part d'aquest grup?
Kobane: Sí. Vaig tornar a la primavera de 2011. Hi havia al voltant de 30 de nosaltres. Però hi havia milers de joves locals que no s'havien unit i que no havien estès el suport moral i material, un exèrcit tan poderós com SDF mai no s'havia pogut formar. La coalició [anti-IS] va començar a proporcionar-nos armes només recentment. Abans que arribessin els americans, alliberàvem moltes zones amb els nostres Kalashnikov. Si el suport de la nostra gent, si el valor de la nostra joventut no és vist com la causa fonamental del nostre èxit, arribareu a conclusions incorrectes. L'èxit d'aquest espai és la seva pròpia força.
Al-Monitor: Per què Turquia està tan incòmode amb vostè?
Kobane: hem estat veïns amb Turquia des de fa sis anys. Els seus llocs fronterers es troben al costat [turc], els nostres són just davant. I no s'ha produït cap problema de seguretat en aquests sis anys. Tanmateix, el PKK va organitzar atacs a Turquia durant aquests sis anys. Abans de guanyar el control sobre aquestes fronteres, aquí hi havia enfrontaments entre el PKK i les forces turques. Però repeteixo, en els últims sis anys no hi ha hagut cap problema. Com vostès saben, Qamishli i [la ciutat de majoria kurda] i Nusaybin [a Turquia] estan adjacents entre si. Nusaybin va ser destruït davant els nostres ulls. Si haguéssim estat idèntics al PKK o haguéssim estat el PKK, també hauríem entrat a la guerra contra Turquia. I no hauríem dubtat. Qamishli hauria lluitat per Nusaybin. Així tindria Derik i Kobanê. Però no ho vam fer. Això vol dir que aquest lloc té el seu propi [caràcter únic]. Té això cap conseqüència? Aquesta [diferència] ha d'explicar-se. La nostra experiència de sis anys d'experiència demostra àmpliament que no constituïm una amenaça per a Turquia. Aquests sis anys són els anys menys problemàtics que Turquia ha gaudit amb Rojava a les seves fronteres. Això, al seu torn, vol dir que el PKK i el YPG no són el mateix. El poble de Rojava, els seus administradors, els seus partits polítics, tenen les seves pròpies estratègies diferents, els seus principis. Actuen d'acord amb els interessos de Rojava. Què té això a veure amb el PKK? En lloc de centrar-se en qui treballava en el passat, Turquia hauria de prestar atenció a la realitat que tenia davant.
A més, Amèrica ha estat aquí des de fa dos anys, i també és conscient de la realitat que he descrit. Quan l'alto el foc es va esfondrar [el 2015] entre Turquia i el PKK, no ens vam sumar a la guerra. De fet, Turquia ens va atacar i ens va dirigir directament ... a Qarachok [a l'abril de 2017]. Molts dels meus subordinats i un amic que m’estimava molt van ser màrtirs. Al final, vam utilitzar el nostre dret a la defensa pròpia. No vam deixar morir els nostres col · legues. Vam reaccionar contra Turquia. I si ens tornen a colpejar, els tornarem a colpejar.
Al-Monitor: si el règim us ataca, els Estats Units s'alçaran a la vostra defensa?
Kobane: Ens van prometre defensar-nos. I quan les forces del règim ens van atacar a Tabqa, ho van fer. Van abatre un avió del règim. Ens agradaria confiar en Amèrica.
Al-Monitor: per a algú que ha estat al PKK durant molt de temps, qui ha estat exposat a la ideologia d'esquerres, com el fet de treballar amb el poder imperial número 1 del món, Amèrica, i amb els seus soldats i diplomàtics van influir en la seva visió del món?
Kobane: la gent aprèn tot el temps de la vida. No hi ha res dolent amb això. Hem guanyat molta experiència en termes militars. Abans que arribessin els nord-americans, ja estàvem lluitant contra l’IS. Confiem en els nostres propis mitjans. Després que arribessin els nord-americans, van entrar en joc atacs aeris i vam desenvolupar un nou sistema de combat.
Al-Monitor: els nord-americans van aprendre de vosaltres?
Kobane: som un sacrifici personal. Tenim l'autosuficiència. Tenim coratge. Van aprendre això de nosaltres. Hem construït les SDF juntament amb els nord-americans. Jo mateix els hi vaig posar el seu nom.
Al-Monitor: un general americà va esmentar que durant una taula rodona va sorgir el nom de la nit al dia, va dir?
Kobane: És cert.
Al-Monitor: si els Estats Units es retiren de Síria, s'especula que la seva aliança amb els àrabs es desmoronarà i que fins i tot podran arribar a combats amb ells. T’amoïna això?
Kobane: Tenim interessos comuns. Però la nostra aliança amb els àrabs no només es basa en interessos comuns sinó en un destí comú. Estem treballant per a un futur comú per a una Síria federal democràtica, on totes les persones viuen per igual. [Els àrabs] van intentar [treballar amb] tothom. Al principi, estaven amb el règim, van fugir del règim i es van unir a l'Exèrcit Sirià Lliure (FSA). Es van unir a Jabhat al-Nusra i finalment a IS, i al final, van venir amb nosaltres i volen quedar-se. Confien en nosaltres.
Al-Monitor: hi ha reclams que recluteu de forma forçosa a àrabs a les SDF i que assassineu als que es neguen a unir-se.
Kobane: No ha passat res d’això, ni es permetria fer-ho. Vam enviar aquells que no volien lluitar a Raqqa a casa seva.
Al-Monitor: qui paga els sous de YPG?
Kobane: ho fa la nostra administració.
Al-Monitor: què passa amb els dels combatents àrabs?
Kobane: també els paguem, tot i que Estats Units ha començat a pagar-ne a alguns d'ells -prop d'un cinquè dels combatents. Com ja he dit, ens agradaria que es quedessin. Les forces nord-americanes també volen romandre aquí. Però són els polítics són els qui decideixen si es queden o no els soldats.
Entrevista realitzada per Amberin Zaman per a Al Monitor.
Traducció: KurdisCat - Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan
Notes:
IS: Islamic State, Estat Islàmic
El nom real del Comandant de les SDF, Mazlûm Kobanê, és Mecîd Ehmen. Té 45 anys i se'l coneix com el General Mazlûm.
