dimarts, 31 d’octubre del 2017

L'Iraq clausura el mitjà de comunicació kurd Rudaw

Aquest mitjà va cobrir de forma excepcional la lluita kurda contra l'Estat Islàmic. Els seus professionals no només van arriscar la vida, la van perdre. Bagdad, però, poc després de suspendre Kurdistan 24 ara ha clausurat Rudaw. La prohibició coincideix amb l'assassinat d'un càmera kurd fa poques hores. La Federació Internacional de Periodistes ha condemnat la mesura com una violació flagrant.

dilluns, 30 d’octubre del 2017

Hashd al Shaabi mata a punyalades un periodista kurd

Ha estat assassinat a Daquq, a 44 quilòmetres al sud de la kurda Kirkuk. Es tracta del càmera Ekrem Sherîf que ha estat mort al poble de Hewt Texarî. El periodista treballava en aquests moments per a Kurdistan TV. Hashd al Shaabi, també conegudes per les sigles en anglès, són una seixantena de grups xiïtes armats i finançats per l'Iran per imposar la supremacia àrab i la confessió xiïta de la religió musulmana.

diumenge, 29 d’octubre del 2017

Dimiteix el President Masud Barzani

El President del Kurdistan iraquià ha anunciat que continua essent un peshmerga, continua compromés amb la causa kurda que ha de dur a la independència. Malgrat això ha fet una aparició televisiva tres dies abans de que acabi el seu termini, ja llargament prorrogat. Respecte a la invasió iraquiana ha afirmat que aquesta s'hauria produït de la mateixa manera si no s'hagués convocat, celebrat i guanyat el referèndum. "Fins i tot si no s'hagués celebrat el referèndum hi havia un pla d'atacar les àrees kurdes i desestabilitzar la situació a la Regió del Kurdistan. La cultura de Bagdad no ha canviat. No volem un bany de sang. Volem que els problemes s'haguessin resolt mitjançant el diàleg. Però si vols dur a terme la guerra, escollirem la mort i no permetrem que trenqueu el nostre honor". Barzani ha definit la retirada de Kirkuk, per forces dels peshmerga de l'UPK, com una "traïció".
  
Carta adreçada al parlament pel President.

L'Iraq prohibeix la televisió kurda Kurdistan 24

Bagdad ha prohibit cobrir la situació a Kirkuk i d'altres territoris kurds que les forces iraquianes han envaït. L'Observatori de Llibertat de Premsa ha definit els mitjans kurds com una "víctima de l'escalada de la crisi política". Kurdistan 24 ha estat prohibida a Bagdad i tot el territori formalment iraquià però al Kurdistan del Sud pot continuar emetent al no estar sota control efectiu iraquià. Kurdistan 24 s'ha compromès a continuar treballant amb "ètica i honestedat".

divendres, 27 d’octubre del 2017

Alto el foc entre les forces peshmerga kurdes i les forces iraquianes

No se'n coneixen els detalls, de fet continuen els combats en alguns punts. L'exèrcit iraquià i els seus paramilitars annexos de les Hashd al-Shaabi (Unitats de Mobilització Popular, PMU) van iniciar l'atac el 16 d'octubre i han ocupat un 40 % del Kurdistan del Sud inclosa la zona de Kirkuk, la Jerusalem kurda. L'acord s'ha tancat la nit del 26 d'octubre i la coalició internacional en la lluita contra l'Estat Islàmic ha promocionat el diàleg com a solució al conflicte.

dijous, 26 d’octubre del 2017

El govern iraquià refusa de pla la proposta de negociació del govern kurd

El president de l'Iraq Haider al-Abadi ha refusat avui la proposta de negociació del govern kurd. Erbil va anunciar que congelaria el resultat del 25 de setembre a canvi de que s'aturés la violència militar de l'exèrcit iraquià i els seus auxiliars paramilitars islamistes d'Hashd al Shaabi. "Només acceptem la cancel·lació del referèndum i l'adhesió a la constitució".

dimecres, 25 d’octubre del 2017

El govern kurd proposa "congelar el resultat del referèndum" i iniciar "un diàleg obert"

La perillosa situació i la tensió que afronten l'Iraq i el Kurdistan ens obliguen a complir una responsabilitat històrica i no permetre que la situació condueixi a una nova guerra i confrontació entre les forces iraquianes i els Peshmerga.

L'agressió i l'enfrontament entre les forces iraquianes i els Peshmerga des del 16 d'octubre de 2017 han causat danys a ambdós bàndols. També pot provocar un vessament de sang continuat i tallar les relacions socials entre els components iraquians.

És un fet que una guerra entre les dues parts no tindrà cap guanyador. Al seu torn, els dos bàndols faran grans danys en tots els aspectes de la vida. Per això, des de la perspectiva de la nostra responsabilitat cap al poble del Kurdistan i l'Iraq, proposem el següent al govern de l'Iraq, l'opinió pública iraquiana i al món:

- El cessament immediat de la lluita i tot tipus d'operacions militars a la regió del Kurdistan.

- Congelar el resultat del referèndum que es va celebrar al Kurdistan iraquià.

- Iniciar un diàleg obert entre el Govern Regional del Kurdistan i el govern federal sobre la base de la constitució iraquiana.

Govern Regional del Kurdistan

dimarts, 24 d’octubre del 2017

Facebook censorship on KurdisCat profile again (2nd time)

The page has now been disabled without notice. Not new to facebook to censure and to pursue pro Kurdish pages or whoever who criticize the Turkish government. This time it has been the Catalan Committee of Solidarity with Kurdistan the victim of the repression of the US company. In October last year Facebook disabled our page withmore than 4,000 people followed our profile. Today, again, Facebook censorship has closed the newa page.  If not facebook censorship is that you're not doing things right.

In response, we have created a new page that we invite you to visit.

And if they close again open again.

His victory is our silence, our victory is talk.


Facebook's Kurdish Censorship

Pro-Kurdish Activists Protest Facebook's 'War On Kurds'

Facebook censorship on KurdisCat profile (October 2016)

Facebook inhabilita, per segona vegada, el perfil de KurdisCat

Des d'avui no podrem actualitzar el perfil de facebook de KurdisCat. El primer ja va ser bloquejat per l'empresa nord-americana l'octubre de 2016 quan superava els 4.000 seguidors. Ara, per segona vegada, un any i dotze dies després, han bloquejat el que es va crear per a substituir-lo davant la censura.

Ja teniu la nova plana operativa. Contra les seves barreres els nostres salts o, com deia el President de Catalunya fa uns dies: Minerva venç Anubis.

Els peshmerga aturen a Hashd al Shaabi a Maxmur i capturen les armes dels EUA que tenien

 

Les Forces Peshmerga han derrotat els invasors d' Hashd al Shaabi que entraven al Kurdistan iraquià per Maxmur. Les unitats kurdes han capturat el material militar, en especial vehicles blindats cedits pels Estats Units. Hashd al Shaabi està utilitzant armes i vehicles entregats per Washington en una agressió sense pietat contra el Kurdistan del Sud. Violen, per tant, els acords previs en la lluita contra l'Estat Islàmic. Els peshmerga del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) han capturat, com a mínim a una vintena d'atacants i es desconeix, per ara, el nombre de morts.


Podcast de KurdisCat a Ràdio Estel

El programa de Ràdio Estel 'El Mirador de l'actualitat', conduït per Ignasi Miranda, va conversar el 28 de setembre amb Amina Hussein, Jordi Vàzquez (KurdisCat) Toni Florido (Amics d'Israel), i el palestí Mohamed Said. Van coincidir en la idea que el Kurdistan és un poble que ha patit els últims anys autoritarismes i guerres i entre 4 estats. Amina Hussein ha expressat el seu desig que "a Catalunya es visqui aquest diumenge una jornada com la de dilluns 25 de setembre al Kurdistan". La periodista kurda, que ha defensat "la identitat pròpia, amb una cultura i una llengua diferents", ha dit que "l'expressió del poble ha mostrat que els kurds s'han pronunciat clarament per la seva independència, amb un 92 per cent a favor, després de les tiranies de Sadam Hussein i altres governants iraquians".

Mohamed Said s'ha mostrat crític amb la independència del Kurdistan perquè "això alimentaria conflictes, que ja són prou importants", i ha demanat que Israel sigui coherent "i no només doni suport al referèndum del Kurdistan mentre nega un estat per a Palestina". Per la seva banda, Toni Florido ha comentat que "la comunitat internacional acabarà donant suport a l'autodeterminació del Kurdistan". En un altre moment, Jordi Vàzquez ha comentat que "l'Iraq és un estat artificial, que es va crear perquè els poders imperialistes poguessin controlar els recursos de la zona, i ha imposat els interessos d'uns sobre tots". El representant de Kurdiscat ha destacat que el Kurdistan demostra que "la solució sempre és la via democràtica i no sotmetre's a estats que el volien oprimir".
 
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dijous 28 de setembre.

diumenge, 22 d’octubre del 2017

La guerrilla kurda mata 3 militars turcs

Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) han abatut dos dels militars a una zona rural d'Amed (Diyarbakir en turc). Un tercer ha estat mort en territori iraquià concretament a Adilberg, a la zona de Barzan.

Les SDF conquereixen el major camp petrolífer de Síria

Les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) han anunciat aquest matí el control total sobre el camp petrolífer d'Al-Umar. Es tracta del jaciment més gran de tota Síria i està situat a 25 quilòmetres de la ciutat de Deir ez Zor on va morir el general Issam Zahreddine. El militar drus, el millor comandant de l'exèrcit d'Assad, havia sostingut de forma heroica el setge sobre Deir ez Zor. Zahreddine va morir al esclatar una mina sense que se'n sàpiga la procedència.

Amb Al-Umar i Jafra, conquerit la setmana passada, les SDF han aconseguit expulsar l'Estat Islàmic dels majors camps de Deir ez Zor mercès a la iniciativa 'Tempesa de Jazira' iniciada el 9 de setembre.

dissabte, 21 d’octubre del 2017

Conferencia "Ecología social y Confederalismo Democrático en el Kurdistán"

El concepto del confederalismo democrático se basa en una proclamación de Abdullah Öcalan en 2005 y supone la base ideológica del Partido de los Trabajadores de Kurdistán (PKK) y sus organizaciones afines. Este modelo ideológico incluye algunas concepciones de la ecología social, así como reflexiones de Immanuel Wallerstein. La realización práctica se orienta en el modelo del municipalismo libertario de Murray Bookchin y actualmente está teniendo una importante implantación y desarrollo en las zonas kurdas del norte de Irak.
Debbie Bookchin es periodista y coeditora de The Next Revolution: Popular Assemblies and the Promise of Direct Democracy, colección de ensayos de su padre Murray Bookchin. Además forma parte del Instituto para la Ecología Social, institución educativa estadounidense fundada en 1974 por Murray Bookchin y Daniel Chodorkoff que ofrece cursos sobre ecología social, corriente relacionada con el anarquismo y desarrolla proyectos relacionados con biotecnologías, gestión comunitaria de alimentos, etc., publica el periódico Harbinger, A Journal of Social Ecology.
Debbie Bookchin se encuentra en España para participar en el II Encuentro Internacional sobre la Ecología Social que se va a celebrar en Bilbao del 27 al 29 de octubre: http://kaosenlared.net/ii-encuentro-internacional-la-ecologia-social/












El ejército turco mata una mujer kurda de 55 años con total impunidad

Gülten Yarashli fue asesinada por un vehículo blindado turci en el distrito de Hizan-Tavan, Bitlis, el 19 de octubre. Tras quedar herida grave fue trasladada al hospital de Hizan pero la falta de atención médica precipitó su fallecimiento. Las fuerzas de ocupación turcas han instaurado un régimen de terror absoluto en las zonas kurdas pues gozan de total impunidad para asesinar a la minoría local.

Caos en les línies de defenses peshmerga entre avanços constants de l'Iraq







Les tropes iraquianes i els islamistes pro iranians d'Hashd al Shaabi continuen avançant sobre territori kurd. Ahir van ocupar 44 camps petrolífers a les zones de Batma i Ain Zala, van atacar al ciutat de Pirdê i van haver durs combats a aquesta localitat on els peshmerga es van quedar a resistir. Segons Hashd haurien mort 96 els seus integrants. A la veïna Altu Kupri les forces iraquianes van llençar també un atac ahir que fou respost pels peshmerga

En general la situació és confusa i la reacció kurda erràtica. Aquest matí les tropes del govern han entrat a Chamchamal, àrea entre Kirkuk i Sulaymaniyyah. Novament els peshmerga s'han retirat desp´res de formalitzar-se l'acord entre Bagdad i Bafel Talabani de la Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK). La traïció d'aquesta força ha estat determinant en afavorir l'avanç dels paramilitars iranians i tropes regulars doncs era l'UPK la responsable de la línia de defensa a l'est del Kurdistan iraquià. Segons l'UPK 84 peshmergues van morir i 160 van resultar ferits a Kirkuk però hi ha evidències d'una retirada prèvia.

No només l'UPK ha protagonitzat la retirada. Els peshmerga del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) aparentment s'han replegat de Sinjar, Bashiqa, Gwer, Maxmur i Khanaqin tot i que la situació és confusa arreu.
En groc el Kurdistan autònom; en taronja zones kurdes fora de l'autonomia que van ser defensades pels peshmerga quan l'exèrcit iraquià es va retirar davant l'Estat Islàmic.

divendres, 20 d’octubre del 2017

Fuerzas iraquíes arrebatan Kirkuk a las kurdas: “Sólo tenemos armas para defendernos, no para atacar”





La tensión en la provincia multiétnica y petrolera de Kirkuk ha subido de forma peligrosa tras el referéndum de independencia en el Kurdistán iraquí del pasado 25 de septiembre. Este viernes, aprovechando la retirada de las tropas kurdas, la policía iraquí tomó el control de Taz y Bashir, dos localidades habitadas por las minorías turcomana y chií situadas unos 30 kilómetros al sur de la ciudad de Kirkuk.

Mientras se especulaba sobre una posible ofensiva de Bagdad para retomar la zona, el primer ministro iraquí, Haider al-Abadi, anunció que «congelaría» el avance hacia Kirkuk al menos durante 48 horas, abriendo la puerta a emprender un «diálogo con la parte kurda» que permita resolver la crisis en esa zona, según informó a Efe el comandante de la Policía federal iraquí, Samir al Yaburi.

«Más de dos mil soldados de las fuerzas conjuntas iraquíes se encuentran en las afueras de Kirkuk y están preparados para llevar a cabo su deber y cualquier orden que se emita por parte de la comandancia general», dijo Yaburi.

El mismo Al-Abadi negó previamente que pretendiera hacer uso de la fuerza militar en el área disputada entre Erbil –capital del Kurdistán iraquí– y Bagdad. «No vamos a usar el Ejército contra nuestro pueblo y no lanzaremos una guerra contra los ciudadanos kurdos. Nuestro deber es mantener la unidad del país, aplicar la Constitución y proteger a los ciudadanos y las riquezas nacionales», aseguró.

Sin embargo, el objetivo claro del gobierno iraquí es también recuperar por completo el control de Kirkuk, después de que Bagdad anunciara su deseo de gestionar la extracción de crudo. La provincia, rica en petróleo, está ocupada por tropas kurdas desde que estas desalojaron a los yihadistas de Daesh en 2014, aunque administrativamente pertenezca a Bagdad.

Como reacción a la ofensiva iraquí, el Gobierno Regional del Kurdistán (GRK), que se niega a entregar el territorio, desplegó 6.000 milicianos kurdos para hacer frente a posibles «amenazas» de fuerzas iraquíes, según ha informado el vicepresidente del GRK Kosrat Rasool, encargado de dirigir las milicias peshmergas en la provincia, aseguró que el gobierno kurdo «no busca la guerra» sino «el diálogo». «No tenemos miedo de las amenazas de nadie, porque los peshmerga, como indica su nombre ("los que se enfrentan a la muerte") son sinónimo de morir por la victoria», enfatizó.

El Ejército de Irak ha recuperado este viernes la última comarca de la provincia de Kirkuk que quedaba en manos kurdas, según ha informado el Mando de Operaciones Conjuntas.

Pero a diferencia de lo sucedido en la capital provincial el lunes, los Peshmerga han plantado cara a las fuerzas federales. El intenso duelo artillero se ha prolongado durante varias horas y ha permitido descargar la furia apenas contenida de las tropas kurdas frustradas por la pérdida de Kirkuk.

“Quieren empujarnos a la línea de 2003”, asegura un oficial de seguridad kurdo, alentando la idea que no se trata de un ataque limitado como afirman los portavoces militares de Bagdad.

“Hemos cortado el paso por los combates”, indica un peshmerga en el puesto de control del Sherawa, a medio camino entre Kirkuk y Erbil, la capital de la región autónoma de Kurdistán.

Al otro lado de la demarcación, apenas un par de kilómetros más al sur, se encuentra el objeto de la batalla: Altun Kupri, que en turco significa Puente Dorado y que los kurdos conocen como Perdé, una comarca habitada por una población mixta de 56.000 turcomanos y kurdos, que se distribuyen en 36 aldeas sobre una extensión de 500 kilómetros cuadrados.

Sólo cruzan los vehículos militares. En sentido contrario, llegan grandes camiones con las excavadoras que han estado abriendo trincheras, y algunos coches particulares.

Sus ocupantes, todos hombres, no prosiguen hacia Erbil, sino que se sientan a observar la batalla. “Saqué a mi familia el martes”, cuenta Zamal, que viene de Nadrawa, una aldea que ahora queda en medio de los movimientos de tropas.

A su alrededor una muchedumbre variopinta de hombres armados, uniformados y sin uniformar, regulares y voluntarios, que se declaran dispuestos a pelear.

“El ataque empezó poco después de las ocho”, explica en medio de las explosiones el coronel Badiá, de los servicios de seguridad (Asaish). “Pero estábamos en alerta desde las tres de la madrugada cuando supimos que decenas de vehículos militares habían salido de Kirkuk en dirección a Perdé”, añade.

El oficial atribuye el asalto a las Unidades de Movilización Popular, las milicias mayoritariamente chiíes entrenadas por Irán.

En su opinión, quieren trasladar la frontera interna hasta donde se encontraba en 2003, cuando la intervención de Estados Unidos derribó a Sadam Husein.

Eso significaría el repliegue kurdo hasta Qushtapa, 22 kilómetros más al norte y lo que es más grave, la pérdida del campo de petróleo de Khurmala, un poco más al oeste.

Sin embargo, el general Raad Baddai, del Ejército iraquí, ha asegurado que Altun Kupri será “la última zona” que sus tropas recuperen al norte de Kirkuk.

Los kurdos desconfían. Desde que Bagdad lanzó la operación en represalia por el referéndum de independencia, viven sometidos a una intensa campaña de propaganda que intenta desviar el malestar (y las responsabilidades) por la pérdida de esa región petrolera y del resto de los territorios que los Peshmerga habían ganado desde 2014 en su lucha contra el Estado Islámico (ISIS).

Los medios locales y la mayoría de los entrevistados, incluidos los soldados, se muestran convencidos de que el avance de las fuerzas federales es una maniobra de Irán, a quien consideran el verdadero poder detrás del Gobierno de Bagdad.

“Quieren quedarse el petróleo”, dice uno. “Son los Pasdarán quienes están disparando contra nuestras posiciones, por eso son tan precisos”, apunta otro. Qasem Soleimani, el jefe de la Fuerza Qods, la rama externa de los Pasdarán, aparece una y otra vez como el brazo en la sombra. “Esta en Kirkuk”, insiste un combatiente como si lo hubiera visto con sus propios ojos.

El apoyo de Teherán al Gobierno iraquí está fuera de toda duda, pero las alegaciones kurdas se basan más en sentimientos que en hechos.

Está siendo muy duro encajar que los idealizados peshmergas, literalmente “los que se enfrentan a la muerte”, se retiraran sin disparar un tiro de todas sus posiciones, excepto en Tuz Khurmatu (al sur de Kirkuk) y ahora en Altun Kupri / Perdé.

“Kirkuk fue vendido”, admite bajando la vista Said Bahadin Mohamed, un antiguo coronel peshmerga que a sus 75 años se ha acercado al frente, elegantemente vestido con el traje nacional kurdo, para mostrar su solidaridad con los combatientes. ¿Cómo se sintió al saberlo? “Una traición es una traición en cualquier país, y el nuestro no es lo suficientemente fuerte”, añade en referencia a que una facción de la Unión Patriótica del Kurdistán (UPK) alcanzó un acuerdo con Bagdad para no combatir.

Friad A. Ahmad, que acaba de llegar agotado de la primera línea tras varias horas de combate, sabe de qué habla el veterano.

“Yo estuve luchando en Kirkuk el primer día, pero cuando el cuerpo del Ejército de la UPK se retiró, recibimos orden de replegarnos”, relata, poniendo de relieve la división de los militares kurdos, cuya lealtad se divide entre la UPK y su rival histórico, el Partido Democrático de Kurdistán (PDK). “Sólo tenemos armas para defendernos, no para atacar”, se duele este hombre con 12 años de experiencia militar.

De repente, un proyectil silba sobre el gentío que observa el combate. Los profesionales se echan al suelo de forma instintiva. Curiosos y periodistas salen corriendo de forma atropellada.

Unos metros más allá, arde una de las camionetas desde la que los kurdos estaban lanzando katyushas. Enfrente, cruza rebaño de ovejas guiadas por su pastor. Son las once y media de la mañana. Una hora más tarde, el Ejército anuncia que ha tomado Altun Kupri, pero a la retaguardia siguen llegando ambulancias, refuerzos y vehículos con munición. Los kurdos no se fían.

Varias decenas de desplazados kurdos de Kirkuk se han manifestado este viernes frente al Consulado de EE. UU. en Erbil. “Hashd/PMU, como el IS, están atacando al pueblo de Kurdistán”, rezaba la pancarta.

Se refería a las Unidades de Movilización Popular, el paraguas que agrupa a las milicias que apoyan al Ejército iraquí y que son sobre todo chiíes, y el Estado Islámico, el grupo extremista suní contra el que han luchado tanto fuerzas federales como kurdas.

El Gobierno de Erbil intenta establecer un paralelismo entre ambos en busca de la simpatía internacional. Los kurdos se han sentido abandonados por sus aliados, en especial EE. UU., que rechazó su referéndum de independencia y se ha mostrado neutral ante la campaña militar para recuperar los territorios en disputa lanzada como represalia por Bagdad.

Los portavoces kurdos no se cansan de repetir que las operaciones son obra de las milicias chiíes “con armamento facilitado por EE. UU. al Ejército iraquí”. Es algo que destacan al principio de todos los comunicados.

Es una afirmación engañosa. Las fuerzas federales que han recuperado (sin apenas resistencia hasta ayer) los territorios que los Peshmerga conquistaron a partir de 2014 están constituidas por unidades militares, antiterroristas, de la policía federal y de las milicias que apoyan al Ejército. El Servicio Antiterrorista ha sido directamente entrenado por Estados Unidos y tanto el Ejército como la Policía han recibido material norteamericano.

Nadie puede asegurar que algunas milicias no se beneficien de ello, pero en principio han sido entrenadas (y pertrechadas) por Irán.

La sensibilidad de su presencia entre la población llevó al primer ministro iraquí, Haider al Abadi, a pedir que fuera sólo la policía federal la que se ocupara de la seguridad dentro de la ciudad de Kirkuk.

Els islamistes d'Hashd i tropes iraquianes ocupen Pirde i són a 40 km de la capital kurda

Forces Peshmerga han fet front als grups invasors que duen armament dels Estats Units. Pirde, situada a mig camí de Kirkuk i Erbil (Hwelêr en kurd) ha estat escenari de combats on les tropes iraquianes, molt superiors en nombre i armament, s'han imposat.



5 morts i 50 ferits a mans d'Hashd al Shaabi a Tuz Khurmatu (Kurdistan de l'Iraq)


Els paramilitars islamistes d'Hashd al Shaabi (Unitats de Mobilització Popular), han reprimit amb força la població local de Tuz Khurmatu. Human Rights Watch ha confirmat l'assassinat de 5 kurds i 51 més ferits. L'ONU ha afirmat que les bandes àrabs han cremat 150 cases de persones d'ètnia kurda a la ciutat en actes de depuració ètnica permesos, animats i coordinats pel govern iraquià.

Les SDF oficialitzen la victòria a Raqqà i anuncien els propers passos









La plana major de l'aliança de milícies Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) ha fet oficial la victòria a ar Raqqà sobre l'Estat Islàmic. Telal Silo, portaveu de la coalició armada, ha anunciat: "Avui, amb orgull, declarem l'alliberament de la ciutat de Raqqà". Ahir, les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) amb Rojda Felat al capdavant, van dedicar la victòria militar a Abdullah Öcalan i a totes les dones del món, al centre de la ciutat. Avui les SDF han dut a terme l'acte a l'estadi de Raqqà, la darrera zona a caure de la ciutat i on estaven atrinxerats els islamistes les últimes setmanes.

A l'acte hi han participat Mansur Selûm, co president de l'Assemblea Constituent de la Federació Democràtica del Nord de Síria, Foza Yusuf pel Consell Executiu de la Federació del Nord de Síria i la co presidenta del Consell Democràtic Sirià, İlham Ehmed. Les SDF han anunciat que el proper pas és desminar la ciutat per a tornar-la a fer habitable. Una vegada acabades les tasques militars entregaran el poder al Consell Civil de Raqqà, format pels locals i han especificat que àrabs, kurds, turcmans i siríacs hi viuran en peu d'igualtat.


dimecres, 18 d’octubre del 2017

L'exèrcit iraquià envaeix ara Nínive i la presa de Mossul

Durant els tres anys que aquesta zona, amb gran part de població cristiana (assíria, caldea, aramea), ha estat atacada per l'Estat Islàmic no es va veure ni un sol soldat iraquià. Han estat les forces kurdes i autòctones cristianes les que l'han defensat. Avui, però, l'exèrcit de Bagdad, amb paramilitars islamistes xiïtes d'Hashd al Shaabi han entrat a Nínive i s'han fet amb el control de la major part de la regió incloent-hi la infraestructura bàsica de la presa de Mossul.

Les forces peshmerga, com a Kirkuk, s'han retirat sense combatre.

Cihan Shekh Ahmed celebra la victòria de Raqqà




La portaveu de les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) en la batalla de Raqqà, Cihan Shekh Ahmed, ha afirmat que "Hem demostrat, una vegada més que la cultura de la crueltat del Daesh, la del temor i l'assassinat no prevaldran mai". Ahmed és local de Raqqà i miliciana de les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ).
 

Alliberada la darrera civil a Raqqà, Síria





Les orces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) han comunicat que una dona ha estat la darrera civil local alliberada aquest matí. Amb ella es dóna per acabat el complex operatiu per evitar morts civils que eren utilitzats com a escuts humans per l'Islamic State (Estat Islàmic, IS).
 
 

Gabriel Rufián: "Espanya s'ha convertit en Turquia"

El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, diu que amb l'empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, Espanya s'equipara a Turquia. En unes declaracions a "Els matins" de TV3, Rufián diu que la decisió de la jutge posa fi a l'estat de dret i diu que, a títol personal, ell és partidari d'una vaga general: "Cal aturar el país abans que ens el robin." És partidari de prendre decisions perquè, segons diu, "no se sap qui serà el següent: les PAH, els sindicats?"

dimarts, 17 d’octubre del 2017

Victòria definitiva a la Batalla de Raqqà









Rojda Felat, la portaveu de les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) ha anunciat avui la definitiva conquesta de la ciutat. La capital del Califat de l'Estat Islàmic ha caigut després d'una batalla titànica que va iniciar-se el 6 de juny. Telal Silo, portaveu de les SDF, ha estat més moderat i considera que encara queden cèl·lules amagades i un gran nombre de zones minades. Els Estats Units han afirmat que un 10 % de la capital és encara en certa mesura sota control dels islamistes, la majoria d'ells estrangers.

En canvi les forces de les milícies aliades han hissat les seves banderes sense por de franctiradors al centre de Raqqà, han alliberat els darrers civils captius i han capturat l'hospital i l'estadi. És en aquest darrer lloc on es creu que poden restar alguns nuclis protegits pel gran nombre de mines a l'espai esportiu i les seves rodalies. La batalla, la més gran que han protagonitzat les SDF i les YPG, s'ha allargat 120 jornades. Les SDF han decretat la fi de "les grans operacions" a la ciutat siriana en una victòria sense matisos però a un preu altíssim de sang.

dilluns, 16 d’octubre del 2017

Comunicado del PKK sobre los hechos de Kirkuk


"El ejército iraquí y las fuerzas de Hashd al-Shaabi lanzaron ataques a la ciudad y alrededores de Kirkuk a partir de la madrugada del día lunes.
A raíz de esos ataques, las fuerzas peshmerga en la región abandonaron sus posiciones y se retiraron. Frente a esta situación, nuestras fuerzas guerrilleras tomaron posiciones y formaron una línea de defensa dentro y alrededor del centro de la ciudad. Se han producido enfrentamientos esporádicos entre el ejército iraquí y nuestras fuerzas ".

Hêzên Parastina Gel (Fuerzas de Defensa Popular, HPG) y Yekîneyên Jinên Azad ên Star (YJA-Star, Unidades de Mujeres Libres-Ishtar); milicias del Partiya Karkerên Kurdistan (Partido de los Trabajadores del Kurdistán, PKK)

Les YPG / SDF conquereixen 6 barris de Raqqà en un cop definitiu



La batalla per la ciutat, iniciada el 6 de juny, és en la seva base final. Les darreres hores les forces kurdes han conquerit Kurdan, Bedû, Sexanî, Methene, Andalus i Matar. Els darrers nuclis de l'Estat Islàmic resten atrinxerats en un triangle definit per l'hospital de Weteni, l'encreuament de Neim i, sobretot, l'estadi de Raqqà. És aquest punt on els islamistes, especialment estrangers, han establert la seva base operativa. La caiguda de Raqqà podria produir-se en les properes 48 hores.

Kirkuk cau en mans de les bandes xiïtes i tropes iraquianes

L'Iran, màxim protagonista de l'atac sobre la ciutat iraquiana, s'ha felicitat de l'acció que defineix com a resposta a "la conspiració de Barzani contra la seguretat nacional". En setze hores la ciutat kurda ha caigut en mans dels paramilitars d'Hashd al Shaabi, bandes semi mafioses armades per l'Iran, i auxiliars de l'exèrcit iraquià.

El més sorprenent ha estat l'actitud de les tropes peshmerga que s'ha retirat sense combatre. Les Forces Peshmerga continuen dividides en faccions lleials a cada partit kurd. Les de Kirkuk ho eren principalment a la Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK). Aquest grup d'esquerra socialista, controlat per la família Talabani, ha acordat amb l'Iran retirar-se sense combatre. Encara no se'n saben les contrapartides d'aquesta traïció que ha deixat la població local indefensa en mans de les bandes islamistes d'Hashd conegudes per torturar alguns dels presos sunnites que capturen o, fins i tot, cremar-los vius. El més curiós és que les forces iraquianes i d'Hashd han entrat amb armament proporcionat pels Estats Units. El mateix proveïdor havia armat als peshmerga.

Grups locals i del Partit dels Treballadors del Kurdistan han organitzat una defensa provisional conjuntament amb les forces peshmerga que no han volgut obeir l'ordre de retirada de la segona ciutat amb més reserves petrolieres de l'Iraq. En un principi han controlat un terç de la ciutat però al vespre la totalitat del perímetre urbà era en mans dels grups xiïtes en una derrota humiliant per a els forces kurdes. Malgrat això aquests grups no podran resistir ni unes hores el gruix de les forces d'Hashd, acumulades durant setmanes i armades fins les dents. Aquestes faccions han atacat també la ciutat de Tuz Khurmatu, més al sud, cremant una quinzena de cases de persones kurdes en una política deliberada de l'enèsima acció de neteja ètnica àrab sobre la població local autòctona kurda. En aquest sentit els governadors kurds han estat substituïts per d'altres d'ètnia àrab com és el cas de Rakan Saeed al-Jobouri, nou responsable de Kirkuk, enlloc del governador kurd Najmaddin Karim, de l'UPK.

L'exèrcit iraquià i paramilitars xiïtes ataquen el Kurdistan del Sud

A les 23:30 del 15 d'octubre unitats militars iraquianes amb suport dels paramilitars xiïtes d'Hashd al Shaabi/PMU (Unitats de Mobilització Popular) van començar a avançar sobre Kirkuk. Una segona columna havia cremat, hores abans, una quinzena de cases kurdes a la veïna Tuz Khurmatu, a l'extrem sud del Kurdistan. L'operació tenia la clara intenció d'una neteja ètnica.

A Kirkuk el govern iraquià reclama dues bases militars kurdes i tres camps de petroli com els de Bai Hassan i Baba Gurgur. Aquest matí les tropes iraquianes havien calat foc a algunes instal·lacions petrolieres. Aparentment les forces peshmerga, amb menys armes i menys milicians, s'han retirat parcialment de Tuz Khurmatu. A Kirkuk la pròpia població s'ha armat i ha barrat el pas per a evitar que es retirin els peshmerga.