Un any sense Wikipèdia a Turquia

Avui fa un any que el govern islamista conservador de Recep T. Erdogan va prohibir la més gran enciclopèdia en línia del món. El 30 d'abril de 2017 el govern turc va decretar la clausura de l'accés. D'altres aplicacions com whatsapp, twitter ( l'accés a @KurdisCat és prohibit des de fa més de dos anys a Turquia) o telegram han estat restringits puntualment però la de Wikipedia ha estat una decisió definitiva. Wikipedia manté un procés judicial contra a decisió d'Erdogan per a reobrir l'accés a Turquia. Difícil en tant que la "justícia" turca ha estat depurada pels islamistes i segueix els criteris del govern. Mentretant la Wikipedia en turc continua creixent amb articles escrits pels wikipedistes turcs que viuen a l'exili.

HPG ha matado 3 militares turcos hoy en Barzan

Las Hêzên Parastina Gel (Fuerzas de Defensa Popular, HPG), brazo armado del Partiya Karkeren Kurdistan (Partido de los Trabajadores del Kurdistán, PKK), han anunciado que sus combatientes habían llevado a cabo tres ataques contra el ejército turco en la región del Kurdistán.

Los combatientes de la milicia kurda estacionada en Basur atacaron una unidad del ejército turco cerca de la montaña de Bayrak en Barzan, en la región de Kurdistán, hoy lunes 30 de abril. El ataque dejó a tres soldados turcos muertos. "Las fuerzas turcas bombardearon la escena con obuses y fuego de mortero después de la acción de la guerrilla".

El domingo, los guerrilleros de HPG también llevaron a cabo dos ataques separados contra las fuerzas turcas en Lêlkan en la región de Kurdistán. Las víctimas del primer ataque llevado a cabo por el grupo afiliado al PKK a la 01:00 p.m., el domingo, no quedaron claras. Un soldado turco murió en el segundo ataque llevado a cabo a las 04:15 p.m., agregó el grupo. El HPG no publicó cifras de bajas para sus combatientes.

L'Iran prohibeix l'app Telegram

Té 40 milions d'usuaris/es a l'estat però els mul·làs consideren que posa en perill la seguretat. La "justícia" persa ha decretat avui que l'aplicació no pot seguir-se usant doncs permet navegar per internet com si s'estigués fora de l'Iran i accedir a continguts perillosos pel règim clerical.

L’exèrcit d’Assad llença un atac contra les Forces Democràtiques Sirianes a Deir ez Zor

L’Exèrcit Àrab Sirià (SAA) d’Assad i els paramilitars de les Forces de Defensa Nacional (NDF) va llençar un atac contra les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) a la riba est de l'Éufrates a Deir ez Zor ahir al matí. Tropes assadistes van entrar a Jiyah i altres quatre pobles més Junaynah, Ma‘īshīyah, Shaqrah i Al-Hissa. En l'atac van matar Ahmad al-Jifil, comandant d'ètnia àrab de les SDF.
Al vespre les SDF van aconseguir que els assadistes es retiressin de les cinc poblacions i es retornés al front inicial. D'aquesta manera el règim prova de treure profit dels atacs turcs sobre Efrîn i es consolida l'aliança d'Astana entre Turquia, l'Iran i Rússia/Àssad.

Kino Gabriel, Comandant cristià assiri de les SDF, ha fet pública la posició de la milícia front els atacs dels assadistes va confirmar que les seves forces han expulsat els invasors. Gabriel considera que Àssad prova de donar vida a l'Estat Islàmic que està acorralat a la part oriental de Deir ez Zor.

Habla el PKK: Erdogan continúa la lucha contra el PKK para tapar sus robos y suciedad

El Comandante Murat Karayılan, de las Hêzên Parastina Gel (Fuerzas de Defensa Popular, HPG) asegura que "Hoy el colonialismo de Erdogan no lucha contra nosotros por la tierra, sino por aire. Sin dudas, esta guerra les está costando mucho. Pero continúan. ¿Por qué? Porque saben que resolver la cuestión kurda a través del diálogo y las formas pacíficas, también significará la democratización de Turquía. Y este es un escenario de pesadilla para ellos. Porque una Turquía democratizada eventualmente expondrá todo el robo y la suciedad. Entonces crearon un escenario diferente. Dijeron: "El futuro de Turquía está en juego. Turquía tiene el problema de la supervivencia y Turquía puede salvarse con la guerra ". Esta es la propaganda que están haciendo. Llevaron a cabo una guerra psicológica integral. Pero en realidad no hay problema con la supervivencia de Turquía. La supervivencia de Erdogan puede ser el problema en sí mismo, pero no se trata de la supervivencia de la gente de Turquía.

Todos saben que el PKK no milita para dividir a Turquía, sino para hacer una revolución en Turquía. Lo que el PKK está tratando de hacer es democratizar a Turquía. Este es el primer objetivo de las guerrillas kurdas de liberación. Pero Erdoğan, Bahçeli y las personas vinculadas a Ergenekon han revertido esta verdad y hecho alianzas sobre esta base. Con la alianza AKP-MHP-Ergenekon están librando esta guerra por su propio poder, para elevar el chauvinismoen Turquía. Le dicen a la gente que la supervivencia de Turquía está en juego, pero en realidad, esta es una gran mentira, no existe tal peligro. El PKK y sus amigos, movimientos de democracia socialista de Turquía representan la hermandad entre los pueblos, para construir una Turquía unida. Quieren construir una Turquía libre y democrática. Ese es el propósito principal."

Kurdistán: un pueblo que no quieren que exista. Retazos de una visita a Bakur (1/9)

Aunque muchas y muchos de nosotros hayamos escuchado el término kurdo/a, y dicho pueblo sea conocido a nivel mundial mucho más que otros pueblos sin Estado, el kurdo es un pueblo negado en gran parte de los territorios en los que lleva siglos viviendo. Como es bien sabido, este pueblo de más de 40 millones de personas (no existe un censo exacto, y muchas personas kurdas no tienen tampoco conciencia de serlo) se distribuye entre cuatro estados que lo niega como pueblo: Turquía, Siria, Irak e Irán. Si se puede hablar de elementos comunes a todos ellos habría que referirse a la histórica negación y la represión del pueblo kurdo, si bien con sus particularidades, que varían en función del gobierno de turno y de la correlación de fuerzas en cada lugar y en cada momento. Hoy en día existen situaciones muy dispares entre las zonas liberadas de Rojava (Oeste de Kurdistan), el Bashur (Kurdistan sur) bajo administración iraquí gobernado con gran autonomía por el clan Barzani, y las otras dos zonas bajo la férrea administración de los estados turco e iraní, denominadas en kurdo Bakur (norte) y Rojhilat (este), respectivamente. En cualquier caso, la resistencia y la lucha que históricamente ha desarrollado este pueblo por su reconocimiento y liberación es otra constante de los cuatro territorios citados que llega hasta nuestros días.

Visitar Bakur y hablar con multitud de personas y organizaciones políticas y sociales permite acercarse a esa realidad. Y la primera sensación que se tiene nada más llegar a Amed (en turco Diyarbakir), y que se reafirma constantemente con el transcurso de los días y de las conversaciones, formales e informales, es que el pueblo kurdo es un pueblo que no quieren que exista. Tal afirmación puede resultar obvia y sabida de antemano, más viajando desde Euskal Herria, otro pueblo cuya identidad y derechos continúan negados muchos siglos después. Precisamente este hecho hace que los intentos de invisibilización del pueblo kurdo no nos llamen tanto la atención, al menos en comparación con un/a, pongamos por caso, ciudadano/a solidario/a europeo/a tipo que se sorprende de la represión en Kurdistan y desconoce la práctica de la tortura y la existencia de centenares de presas/os políticas/os en varios estados de la UE. El hecho de ser vascas/os permite también encontrar gran número de similitudes en la situación de ambos pueblos, sin pretensión de comparar miméticamente dos pueblos con procesos diferentes y con una complejidad interna tan grande. Siendo conscientes de las diferencias entre la situación en la CAV, Nafarroa e Ipar Euskal Herria, podremos entender fácilmente la complejidad que supone estar divididas/os entre cuatro estados. En cualquier caso, “it´s very similar” e “it´s the same” son expresiones que hemos escuchado en reiteradas ocasiones al intercambiar descripciones de numerosos aspectos de ambos pueblos y, sobre todo, al describir las estrategias represivas utilizadas por los estados.

El estado de excepción que se mantiene desde julio de 2016, decretado tras el confuso intento de golpe militar, disminuye aún más las garantías de poder desarrollar actividades de tipo político o incluso cultural, si son críticas con el gobierno. Si bien la mayoría de las personas detenidas y procesadas en un primer momento (policías, académicos/as, periodistas, jueces…) supuestamente pertenecían al entorno de Fethullah Gülen, el contragolpe represivo ha sido aprovechado para aumentar aún más la presión sobre el movimiento kurdo, el verdadero enemigo de las ansias autócratas y centralistas de Erdogan.

Texto y fotografías: Iñaki Etaio, miembro de la delegación vasca a Bakur, de primavera del 2018, en el Newroz. Este reportaje, sobre diversos aspectos de lo que vieron y escucharon está compuesto por 9 secciones.

Els mercenaris pro turcs assassinen el cantant kurd Abdelkader Kilisli

L'havien segrestat a la vila de Brad, a al regió de Shera, amb el seu fill Khaled Kilisli qui també ha estat assassinat. Abdelkader Kilisli, d'Efrîn, havia dedicat la seva vida a conservar i rescatar la música popular kurda d'Efrîn, Síria. Tenia 50 anys i no estava vinculat a cap formació política. El grup Hamzah, format per sirians pro turcs, l'ha segrestat, assassinat i retornat el seu cos a la família a la vila de Jalma, a la regió de Jindires.

Deniz Naki visita el camp de Maxmur

El jugador, actualment resident a Alemanya després de patir un terrible assetjament per part de l'estat turc i els imperialistes turcs, ha visitat avui Maxmur. El campament acull persones refugiades de la resta del Kurdistan de l'Iraq i també de Rojava. 

Les HPG maten 34 militars turcs dins de l'Iraq

Les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) van llençar l'atac a la zona rural de Lêlkan, sl Kurdistan iraquià o Başûr. L'operatiu va començar el 27 d'abril amb vuit atacs simultanis contra una posició militar turca a la muntanya de Lêlkan. Turquia va respondre amb un desplegament aeri mentre les HPG/YJa-Star llençaven un atac de matinada contra les muntanya de Xêrgur i Ali Şer. En total fins a 34 militars turcs foren abatuts de forma definitiva i un nombre indeterminat van quedar ferits. 

En altres dos operatius al Kurdistan del Nord, Bakur, entre el 26 i el 27 d'abril. les HPG/YJA-Star van matar cinc militars d'Erdogan a les zones de Colemêrg i Cizîrê.

Anàlisi dels moviments pre-electorals a Turquia: Qui vola massa prop del sol amb ales d'or es fon

Tot apunta a que R.T. Erdogan culminarà el seu procés de deriva autoritària el 24 de juny. Després de trencar el procés de pau amb el moviment d'alliberament nacional kurd, de simular un cop d'estat que li ha permès depurar l'estat major, els tribunals, detenir 70.000 estudiants i tancar desenes de mitjans de comunicació, després d'empresonar l'oposició i d'envair Síria en dues fases (Jarablus/Azaz i Efrîn), el megalòman islamista ha avançat les eleccions previstes pel novembre de 2019 al juny de 2018. L'únic objectiu és posar un vernís de legitimitat al que, sense cap mena de dubte, és un cop d'estat.

Unes eleccions trucades

Les eleccions es faran sota la cobertura legal de l'OHAL, la llei d'excepció que Erdogan va fer aprovar arran del suposat cop d'estat. Amb ella el dirigent de l'islamista AKP podrà prohibir qualsevol acte polític de l'oposició. Les eleccions les té guanyades. A més el partit neofeixista turc MHP de Devlet Bahceli ha fet la crida a convocar les eleccions i actua com una mena de pota externa al projecte autoritari d'Erdogan. De fet, avui, Erdogan està aplicant fil per randa el programa feixista de l'MHP: autoritarisme, política econòmica centralitzada amb tocs liberals i l'imperialisme turc amb colonialisme intern i extern (Síria, Crimea, Uiguristan, Líbia, Grècia). L'única diferència, avui, entre MHP i AKP és que el primer manté un vernís laic, hereu de Kemal Ataturk i l'AKP opta per un islamisme sense complexos imposant hijabs al funcionariat i les alumnes de l'escola pública o bé impulsant la tenebrosa xarxa Diyanet a més de donar cobertura a islamistes sirians o iraquians amb armes i suport sobre el terreny a Efrîn, Idlib o el Kurdistan del Sud.

L'aparició d'İYİ, un llampec enmig del desert

En aquest escenari qualsevol oposició a MHP/AKP és una quimera. Eppur si muove. Aquesta setmana el principal partit de l'oposició, el CHP, ha fet un moviment estrany, propi de situacions excepcionals. Quinze dels seus diputats han abandonat les seves files i s'han constituït en les files del nou İYİ Partisi. Aquest nou actor de la política turca ha passat desapercebut entre els analistes internacionals però està creant notables expectatives entre la societat turca farta de les derives feixistoides d'Erdogan. "Per moltes persones és la darrera oportunitat abans de que Erdogan tanqui el cercle", ens afirma un company des d'Esmirna.

L'İYİ Partisi no és cap joia però en la putrefacta cloaca de la política turca apareix com un mal menor. Fou fundat el 25 d'octubre per Meral Akşener. Aquesta ex ministre de l'interior (1996-1997) amb l'MHP va trencar amb el seu partit per la submissió respecte a Erdogan. Akşener s'adhereix als principis imperialistes de Kemal Ataturk però també a la defensa que aquest va fer d'una Turquia secular front la islamització que proposa, més aviat imposa, Erdogan. İYİ defensa la democràcia turca, sense les constants prohibicions, condemnes i derives d'Erdogan. Tres idees caracteritzen aquesta formació centrista, secular, conservadora i nacionalista turca: el sistema judicial està en mans del partit del govern i els tribunals no són justos, els mitjans de comunicació no han de patir més censures o pressió i cal acabar amb la persecució d'idees i adherir-se als principis democràtics europeus com els de la Comissió de Venècia.

Abdullah Gül

Aïllada, cada força opositora, pot ser derrotada per l'aliança islamista-feixista encapçalada per Erdogan. Fa unes setmanes, però, intel·lectuals turcs han plantejat l'oposició d'una aliança d'emergència democràtica. Unir totes les forces que defensen uns mínims principis democràtics front l'autoritarisme d'Erdogan. Simplement que cap persona vagi a la presó per fer una piulada o un missatge a twitter o facebook, o bé que es condemni als qui "insulten" a Erdogan com si fos una figura medieval protegida per la inquisició com el rei espanyol. En aquest marc İYİ Partisi ha trobat eco en d'altres forces. En primer lloc el CHP que ha fet el transvasament de 15 diputats per evitar que Erdogan pugui prohibir al nou partit de presentar-se a les eleccions. En segon lloc l'alternativa islamista democràtica a Erdogan encarnada pel partit de la felicitat, Saadet, que presideix Temel Karamollaoglu i té una carta potent: Abdullah Gül. El qui fou president de Turquia entre 2007 i 2014 ha mantingut un perfil baix mentre Erdogan escapçava la democràcia a Turquia però conserva dos elements de prestigi: defensa un islamisme similar al d'Erdogan però sense barrejar-lo amb l'autoritarisme, un islamisme d'arrel tunisiana i, alhora, és un demòcrata. Ben al contrari que Erdogan, amb el que s'ha distanciat sense haver-se enfrontat, defensa que "la democràcia no són només eleccions. És la tasca de crear institucions democràtiques, l'estat de dret, manca de corrupció, equitat de gènere, llibertat d'expressió i de fe". L'antítesi d'Erdogan. Si Gül es decideix a presentar-se la victòria clara d'Erdogan passaria a ser simplement probable. Si ho fa amb tota l'oposició al seu costat seria simplement possible.

En política, però, els pitjors perills no venen de l'adversari sinó del partidari. I els partidaris d'aturar Erdogan tenen entre les seves files les esquerdes més difícils. En primer lloc İYİ insisteix en presentar la seva presidenta com a cap de llista doncs atrau el vot més jove i és la força de moda en els centres urbans. El fet que no tingui base real sembla no importar-los-hi. En segon lloc el sector més laic aquest partit i l'ala esquerra del CHP es neguen a donar suport a Gül per considerar-lo, al capdavall, una continuació de la política islamista. El primer ministre turc, Binali Yildirim, en la seva visita a l'estat espanyol, ha comentat aquest fet dient, lacònicament, que "fer enginyeria en política els hi està esclatant a les mans". Yildirim ha celebrat tenir un suport absolut del govern espanyol que segueix les directrius d'Erdogan fent de l'estat espanyol el laboratori on es posen a prova les receptes d'Erdogan a Europa: ministres en actes religiosos cantant himnes feixistes, empresonament de diputats i diputades, persecució d'entitats civils, impunitat de les forces policials, persecució de mitjans de comunicació i d'artistes, pensament únic a nivell social i persecució de qualsevol dissidència.

El 26 d'abril va quedar clar que no era possible un front comú per fer front a Erdogan. Immediatament, però, va dissenyar-se una tàctica en forma de llistes separades a la primera volta que aconseguissin que Erdogan no superi el 50 %. Si no ho fa s'ha de ser una segona volta entre el primer candidat i el segon. En un duel Erdogan/Gül podria ser possible derrotar al líder de l'AKP. I aquí és on la minoria kurda té la darrera paraula.

La clau kurda

La població kurda suposa un 18 % de tot el cens electoral de Turquia. Erdogan va usar la seva ideologia conservadora per arribar al poder. Fins i tot va seduir els sectors partidaris d'una entesa amb un "procés de solució" amb el moviment d'alliberament nacional kurd iniciat el 2012. Sis anys després Erdogan ha traït totes les seves promeses a la minoria kurda. Ha tornat a prohibir la llengua kurda, fins i tot prohibeix usar el mot "Kurdistan", ha retirat tota la toponímia que va permetre instal·lar en kurd, ha envaït sense cap motiu Efrîn, al Kurdistan sirià, ha exterminat ciutats senceres com Nisêbin i actualment governa amb els més anti kurds dels turcs, l'MHP. Si Erdogan no obté un bon resultat al Kurdistan haurà d'anar a segona volta. En aquest marc la candidatura de l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic del Poble) pot ser un malson per a l'AKP. Si finalment presenta el seu líder empresonat arbitràriament, Selahattin Demirtaş, podria obtenir un resultat superior al 10 % i fer inviable una re elecció directa d'Erdogan. A segona volta, un vot kurd massiu cap a Gül pot unir els islamistes moderats, l'esquerra pro kurda, l'esquerra nacionalista turca i tots els afectats per les purgues d'Erdogan. Difícil, però no impossible. Com deia William Shakespeare:  "Qui vola massa prop del sol amb ales d'or es fon". I l'ambició d'Erdogan, únic motiu d'anticipar eleccions, pot dur-lo a la seva fi.

França envia reforços a Rojava, Kurdistan sirià

Els soldats francesos es van traslladar el dijous a Rimêlan, Kurdistan sirià. Van creuar la frontera sirià-iraquià i ja havien participat en operacions que pateixen ciutats sirianes com Manbij, ar-Raqqa i Deir ez-Zor. Les forces estan estacionades en cinc bases militars a les àrees controlades per les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG).

El president Emmanuel Macron es va reunir el mes passat amb una delegació de les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) i va assegurar l'aliança del suport de França en l'estabilització al nord-est de Síria. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va dir en una resposta humiliant cap a Macron: "Si l' observació de la Presidència francesa de que pot fer de mitjancer entre Turquia i les SDF és certa, aquesta tasca supera amb escreix la capacitat de la persona que ho va dir."

Després de la reunió, un alt funcionari kurd va dir que França enviaria més tropes al nord de Síria. El personal militar francès s'ha reunit amb els líders i fins i tot ha subministrat armes i equipament militar. En total més de 70 membres de la Força Especial francesa es despleguen actualment a la ciutat de Kobanê.

Turquia assegura que ha tancat un acord amb EUA per expulsar les YPG de Manbij

Turquia i els Estats Units han acceptat un full de ruta sobre Síria per "evitar possibles enfrontaments" entre els dos aliats, segons el ministre d'Afers Exteriors turc, el conservador islamista Mevlüt Çavuşoğlu.

Es va anunciar ahir després d'una reunió amb el nou secretari d'Estat nord-americà Mike Pompeo a Brussel·les durant una cimera de l'OTAN. Çavuşoğlu va dir als periodistes després de la seva reunió: "En la nostra reunió vam confirmar l'aprovació d'un full de ruta sobre el qual el nostre grup de treball conjunt ha arribat a un acord inicial. Implementarem el model Manbij en altres parts de Síria, particularment a l'est de l'Eufrates. Per tant, anem a donar un pas amb els EUA en un tema que provoca tensions en els nostres vincles bilaterals. Si s'implementa el full de ruta, les Unitats de Protecció Popular del Kurdistan sirià seran retirats de Manbij. Si no ho fan, hauríem d'intervenir contra tal com ho vam fer a Afrin".

El ministre turc va afegir: "Si s'implementa aquest full de ruta ... YPG es retirarà de Manbij i es durà a terme un procés transparent per a la seguretat i la governança de la ciutat". Des que els turcs van entrar a Efrîn la zona viu en un caos d'inseguretat i sense govern efectiu com també passa a Idlib on les diferents grups mafiosos pro turcs mantenen en un règim de terror la població.


Actualment a Manbij no hi ha milícies de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i la regió és defensada pel Consell Militar de Manbij format per àrabs locals i integrat a les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF).

El régimen iraní vuelve a detener a Maryam Shariatmadari por negarse a llevar hijab

Maryam Shariatmadari fue una de las figuras conocidas de la Dokhtaran Khiaban Enghelab (Chicas de la Revolución de las Calles). Esta graduada en ingeniería informática de 32 años ha sufrido, y sufre, la represión patriarcal islámica en Irán conra las mujeres que, desde principios de 2018 se oponen a la obligación de vestir como decretan los octogenários clérigos chítas.

El 21 de febrero estaba sobre un transformador en Teherán. Se había quitado el hijab (pañuelo islámico obligatorio para las mujeres en Irán). Lo levantaba con el brazo como muestra de oposición, pacífica, a la prohibición de ir sin el pañuelo. Un policía iraní la atacó por la espalda, cayó y se hirió la pierna. Hasta 5.000 policías iranís patrullan por las calles de Teherán vigilando que todas las mujeres lleven cubierto el cabello.

Maryam fue encarcelada de forma preventiva mientras se la juzgó con celeridad. Un tribunal revolucionario islámico decretó que era culpable de tumultos. El segundo tribunal penal de Teherán la condenó a un año de cárcel. Fue encerrada en la prisión de Gharchak, en Varamin, hasta el 7 de marzo cuando fue liberada bajo fianza de 50 millones de tomans, unos mil euros.

La Campaña en Defensa de los Prisioneros Políticos y Civiles de Irán ha denunciado ahora que Maryam y su madre, considerada cómplice, han sido detenidas otra vez. Pasó el 25 de abril en Teherán. Desde entonces se deconoce su paradero. 

Avesta Ahmed, d'Efrîn: Els invasors turcs odien a les YPJ. Quan capturen les lluitadores de YPJ, les torturen i les violen abans de matar-les o mutilar els seus cossos

Avesta Ahmed va pronunciar el següent discurs en un fòrum organitzat pel Club de Resistència a la Universitat de Sydney el 24 d'abril:

Em dic Avesta i tinc 16 anys. La meva família procedeix d'Efrîn, al nord de Síria.

Actualment, hi ha persones a la ciutat d'Efrîn i els pobles del voltant que són assassinats i torturats per terroristes de l'Estat Islàmic i altres bandes, recolzades pel govern turc, que estan ocupant la nostra terra natal.

El poble kurd a Efrîn està sent forçat a marxar de casa seva. Aquests gàngsters i els militars turcs afirmen ser musulmans, però realment no tenen moral o respecte real per la religió musulmana. No tenen respecte per les famílies innocents d'Efrîn, que estan aterroritzant.

"La llibertat" pot ser una paraula molt difícil de definir, però és fàcil d'entendre quan hom la perd.

Per a algunes persones, la paraula "llibertat" significa només la possibilitat de caminar fora de casa sense por de matar, segrestar o ferir. Per a d'altres, la paraula "llibertat" és només un eslògan buit, que els permet definir-la tal i com els agrada i utilitzar-la pel seu propi avantatge.

M'agradaria parlar sobre la situació de la dona a Efrîn. Com tots sabem, el món sencer parla sobre la llibertat de les dones. Gairebé tothom afirma que hi donen suport.

Però avui, les dones kurds d'Efrîn no tenen llibertat. Les dones d'Efrîn són assassinades o violades cada dia. Estan lluitant per defensar el seu país i mentre ho fan, són assassinades per l'exèrcit turc i els seus aliats islamistes.

Quin tipus de persona fa això?

Diuen que els kurds són "terroristes" i mereixem el que obtenim.

Quan vostè separa una mare dels seus fills, afectarà la família durant tota la seva vida. Segurament tots podem entendre això?

Som éssers humans abans que kurds. Som "terroristes" només perquè defensem el nostre país? Com pot veure el món el que està passant i quedar-se en silenci?

Abans que Turquia envaís Efrîn al gener, les dones tenien respecte, llibertat i igualtat de drets a la comunitat. Tenien els seus propis treballs, els seus propis negocis. Tenien tots els drets que viuen les dones en un país com Austràlia, i potser encara més.

Abans que l'estat turc va envair Efrîn, el consell governamental local d'Efrîn estava format per un nombre igual d'homes i dones. Les decisions van ser fetes per dones i van participar en reunions a tots els nivells.

Les dones van participar directament en la gestió de la comunitat i en la defensa de la llibertat de la comunitat posant en perill les seves pròpies vides. Aquest grup especial de dones s'anomena Unitats de Protecció Femenina (YPJ).

Les YPJ són una força armada només per a dones i lluiten igual que qualsevol home. Tenen l'admiració i el suport de dones de tot el món.

Els invasors turcs odien a les YPJ. Quan capturen les lluitadores de YPJ, les torturen i les violen abans de matar-les o mutilar els seus cossos.

Atès que l'exèrcit turc i les restes de l'IS van ocupar Efrîn el mes passat, han destruït tot el treball dur de la nostra gent per convertir els seus somnis en un futur democràtic.

Avui a Efrîn, els ocupants turcs i els seus aliats intenten controlar la vida de les dones i alliberar-los de la seva llibertat. Expliquen a les dones què han de vestir i com han d'actuar. Això és cruel, injust i ridícul al segle XXI.

Els ocupants turcs van nomenar un nou consell de govern que són tots homes que són només titelles controlades des de Turquia.

Efrîn era un lloc democràtic, lliure i civilitzat amb iguals drets per a dones i homes. Però ara els ocupants turcs intenten destruir la cultura de la nostra gent com la dictadura de Recep Tayyip Erdogan a Turquia, on ara no hi ha llibertat d'expressió i llibertat per als periodistes o l'oposició política.

A Efrî,n avui, els ocupants turcs intenten canviar la identitat kurda destruint la seva història i no se'ls permet parlar el seu propi idioma.

La dictadura Erdogan vol convertir a Efrîn en un estat turc i part d'això és canviar tot el que es tracti en paraules kurds al turc. Els nens a les escoles d'Efrîn estan aprenent turc. Els noms dels edificis han canviat a Turquia i els kurds són expulsats de casa seva.

Però si estudies la història kurda, aprendràs que els kurds mai es rendeixen. Erdogan ho sap. També sap que hi ha més de 25 milions de kurds a Turquia i tenen fam de llibertat.

L'estat turc ha trencat regles internacionals. Està comprometent amb la neteja ètnica. Erdogan ha de ser arrestat i portat a la cort internacional de crims. Europa i els Estats Units haurien de deixar de subministrar al seu règim armes per oprimir a la gent.

Quin és el significat de la llibertat?

Si la gent d'altres països es manté en silenci i deixa passar aquesta terrible injustícia i sofriment a les persones innocents d'Efrîn, què ensenyaran als seus fills sobre el significat de la llibertat, els drets de les dones i la democràcia?

No hem de callar i deixar que els països destrueixin la llibertat d'altres éssers humans.

Abatut a trets l'editor d'una publicació d'esquerra a Dîlok, Kurdistan turc

Mahmut Öziliç ha estat abatut amb tres trets al barri de Nurtepe de la ciutat kurda de Dîlok, en turc coneguda com a Antep. Öziliç és l'editor de la publicació 'Ileri', d'esquera i en defensa de la llibertat de premsa. La víctima es recupera de l'atemptat i la seva vida no perilla.

Les HPG neutralitzen una unitat turca infiltrada a l'Iraq

"Una unitat secreta turca fou emboscada a la regió de la muntanya d'Xwedê a la regió de Barzan, dins dels límits del Kurdistan meridional (Iraq). Va ser vigilada per la guerrilla durant dos dies. Aquesta unitat secreta, disfressada, anava dirigida contra les nostres forces cap a les 21:30 del 26 d'abril. En resposta es van matar tres soldats de la unita." segons informen les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) ala militar del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK).

Les YPG/J maten 12 militars turcs i mercenaris en atacs a Efrîn

Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) han fet públiques les accions entre el 17 i el 22 d'abril. Les milícies kurdes afirmen que amb les baixes dels 8 atacs ja són 2.420 els militars turcs i els seus mercenaris islamistes auxiliars abatuts per la resistència. Les YPG/J han colpejat els ocupants a la pròpia ciutat d'Efrîn, a Jindires i Reco. Entre els elements eliminats hi ha islamistes sirians del grup Farqat al-Hamzah i Farqat al-Hamzah així com un oficial turc. Les YPG expliquen que les forces turques estan duent armes i reforços des d'Idlib en col·laboració amb les tropes russes.

Avui fa 125 anys naixia Celadet Alî Bedirxan

Celadet Alî Bedirxan (1893-1951) va néixer a l'antiga Constantinoble i va morir refugiat a Damasc. Conegut com a Mîr Celadet, era fill de l'emir (príncep) de la regió kurda del Botan, l'actual zona de Cizîr i Sirnex. La seva gran aportació a la cultura kurda fou adaptar la llengua a l'alfabet llatí. De fet se la coneix com a grafia Bedirxan. Amb la seva obra 'Bingehên rêzimana Kurdî', de gramàtica, publicada l'any 1931 i amb la revista Hawar que es començava a publicar el maig de 1932.

Dedicat principalment a la tasca filològica, Mîr Celadet, va participar amb els seus germans en el primer moviment polític kurd, Khoybun - Ciwata Serxwebuna Kurd (Som-Lliga Nacional Kurda), fundat a Beirut el 1923 que fou presidit per ell mateix. Khoybun va popularitzar el disseny de la bandera kurda, coneguda com a Ala Rengîn (la bandera de colors).

L'HDP presentarà com a cap de llista el pres polític Selahattin Demirtaş

L'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic del Poble), tercera força al parlament turc, ha anunciat que presentarà al seu dirigent Selahattin Demirtaş com a cap de llista. El president islamista turc R.T. Erdogan, va avançar les eleccions previstes per a finals de 2019. L'únic motiu ha estat el seu propi interès electoral doncs vol rendibilitzar la recent invasió militar de Síria per Efrîn. Erdogan ha convocat els comicis pel 24 de juny i ja ha anunciat que mantindrà vigent lOHAL, llei d'emergència que li dona plens poders repressius, durant la campanya. Selahattin Demirtaş és pres des del 4 de novembre del 2016 amb l'empresonament de Selahattin Demirtas i Figen Yüksekdağ.

Per a saber-ne més:
- Turquia deté els dos líders del principal partit pro kurd i 10 diputats/des
- Missatge del copresident de l'HDP Selahattin Demirtas empresonat avui per Erdogan

- Demirtaş (HDP): "Per a nosaltres la presó és la nostra segona casa, no ens acoquinareu amb això"

Obre a Dêrik el primer Mercat de Dones

Una cerimònia es va celebrar aquest dilluns amb motiu d'obrir el mercat i hi van participar centenars de dones de Dêrik i representants d'organitzacions de la societat civil, ajuntaments i comunitats de la zona de Rojava, Kurdistan sirià.

Abans de l'inici de la cerimònia, el públic va celebrar un minut de silenci per les persones caigudes en defensa de Rojava. A continuació, la dirigent del moviment feminista kurd Kongra Star a la regió d'Al-Jazeera, Walida Boti, va pronunciar un discurs en què va dir: "L'economia real es basa en l'ètica, el treball i el treball dur de les dones que van ser pioneres en el desenvolupament de l'economia al llarg de la història, els sistemes de capital han transformat l'economia que ha evolucionat històricament pels esforços de les dones en una eina per explotar les dones i els pobles oprimits a través de les borses de valors, els mercats negres i el monopoli practicat pels comerciants. Gràcies a la ideologia i la filosofia del líder del poble kurd Abdullah Öcalan, les dones s'han organitzat en tots els àmbits en termes econòmics, polítics, militars i altres. Gràcies a aquesta organització, ha estat un mercat de dones obert avui. El mercat serà gestionat per dones i tots els treballadors seran dones ".

Després d'això, el departament de Joves Dones de la banda Judy relacionat amb el Centre de Cultura i Art Dijla de Dêrik va presentar cançons folklòriques kurdes. El mercat de Bibula inclou 21 botigues de dones.

El govern teocràtic islamista d'Iran executa 5 kurds

L'any 2017 l'Iran va executar 112 súbdits kurds. La darrera setmana el règim clerical xiïta ha mort 19 persones. Entre elles hi ha, com a mínim, cinc kurds que foren assassinats ahir a la presó d'Urmia (Ûrmiye en kurd). La resta d'execucions foren 8 a Karaj, Gohardasht Prison (collectively), 1 a Hamadan, 1 a Tabriz,3 a Kermanshah, 1 a Ilam. A Ûrmiye foren cinc les persones executades. 

Una setmana de vaga general a Rojhilat contra el bloqueig fronterer decretat pel govern clerical iranià

Els residents de moltes ciutats del Kurdistan oriental (Rojhilat) són en vaga des de fa una setmana. Protesten contra la decisió del govern clerical teocràtic de l'Iran de tancar les fronteres amb el sud de Kurdistan, per evitar que els Kolbars (portadors de paquets a la frontera) es guanyin la vida i la de les seves famílies. Molts kolbars, desenes, han estat assassinats per guàrdies fronterers de l'Iran, de la guàrdia revolucionària islàmica, durant els últims anys.

El Centre de Cooperació de les Organitzacions de Rojhilat ha fet públic un comunicat de suport a la protesta i de condemna de la mesura del govern teocràtic xiïta. 

Murat Karayılan (PKK): Els atacs de la guerrilla estan tenint èxit i Erdogan intenta prendre el poder establint un imperi de la por

El Comandant Murat Karayılan, dirigent de les milícies Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) ha afirmat que "l'any 2018, la guerrilla ha realitzat diversos assalts a Kurdistan de Bakur (Nord). Aquests assalts van tenir èxit a Botan i Serhat, però també a Zagros, Amed, Garzan, Dersim i el Mar Negre. Ara els guerrillers estan llançant assalts. Creiem que aquest any la guerra entre nosaltres i el colonialisme turc arribarà a una altra etapa i tindrem èxit. Erdogan ho va veure. Va veure que no podia fer-ho. D'una banda, l'economia s'està debilitant, mentre que, d'altra banda, no es pot governar Turquia i, de fet, la regeixen amb lleis extraordinàries.

Erdogan i Bahçeli han convocat eleccions anticipades el 24 de juny. D'on prové això? Prové de por. Temen la lluita dels pobles, la lluita del poble del Kurdistan, la lluita dels pobles de Turquia i Síria.
No hi ha cap exemple d'aquest tipus al món. Diuen al mateix temps: 'Estem en guerra i Turquia està en una guerra d'alliberament'. Erdogan intenta prendre el poder establint un imperi de por."

El PKK gradua més guerrillers/es d'HPG i YJA-Star

Murat Karayılan, Comandant en cap de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i membre de la direcció del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) ha presidit l'entrega de diplomes de l'Acadèmia Apolo de les HPG i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star). Amb ell hi havia la Comandant de les YJA-Star, Gulistan Gulhat i el responsable de l'Acadèmia, Xeyri Garzan.

Homenatge de les YPJ a Anna Campbell i Alina Sánchez

Anna Campbell (şehid Hêlîn Qereçox) i Alina Sánchez (şehid Legêrîn Çiya) foren homenatjades a Derîk, Rojava (Kurdistan sirià), per les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ), l'organització militar de la que formaven part ambdues internacionalistes.La mare de la Voluntària argentina, amb el mocador de flors de les YPJ, va visitar la tomba de la seva filla. Va intervenir dirigint-se a les persones assistents per agrair haver ajudat a dur endavant els somnis de transformació social de la seva filla.

La Voluntària britànica va morir a mans de les forces ocupants turques en defensa d'Efrîn. Fou el 15 de març. Campbell era una feminista de Sussex, Anglaterra. Alina Sánchez va morir en un accident el 17 de març al front d'al Hasakah.

Per a saber-ne més:
- Turquia mata a Anna Campbell
- Missatge del PKK sobre Legêrîn Çiya

Turquia afirma, ara, que Àustria i els Països Baixos "no es basen en valors democràtics"

Àustria i els Països Baixos han anunciat aquesta setmana que qualsevol campanya electoral en els seus estats pels polítics turcs abans del proper 24 de juny, no seran benvingudes i podrien bloquejar-se. "És evident que els primers ministres d'Àustria i els Països Baixos no estan recolzant-se en valors democràtics", va dir ahir el ministre turc d'exteriors d'Erdogan, Omer Celik. "Amb aquest enfocament, Àustria i Holanda estan enverinant valors democràtics en els seus propis països. D'aquesta manera, estan ajudant a difondre moviments polítics racistes hostils als valors de la Unió Europea ", va afegir.

Divendres, el canceller austríac, Sebastian Kurz, va dir que "qualsevol esdeveniment de campanya entre la important diàspora turca del país no serà benvingut. El lideratge turc sota Erdogan ha intentat durant anys intentar instrumentar comunitats d'origen turc a Europa; aquest ha estat el cas dels esdeveniments de la campanya de Erdogan i els dels seus seguidors ", va dir Kurz.

El primer ministre holandès Mark Rutte també va dir que les campanyes serien "indesitjables. Són eleccions turques, de manera que la campanya hauria de romandre a Turquia", va dir.

Es presenta el 2n Regiment del Consell Militar de Manbij

Dijous 19 d'abril va acabar la formació del segon regiment del Consell Militar de Manbij. Fou batejat amb el nom de Màrtir Abdu Dushka. L'integren 250 militars. Els seus integrants es van graduar després d'haver cursat un curs de formació que durava 45 dies en què rebien cursos d'intel·lectual i militar. En l'acte hi van participar el copresident del Consell Legislatiu de Manbij Farouq al-Mashi i el comandant del Consell Militar de Manbij, Ibrahim Hamdan. El segon va afirmar: "Molts partits estrangers intenten desestabilitzar la seguretat i l'estabilitat de la nostra zona, però els homes joves de Manbij es van organitzar dins de les forces que defensaven la zona i van frustrar tots els intents i van bloquejar el camí al costat de tots els que s'atrevien a fer aquests intents. "

Vídeo:

El turcman també s'ensenyarà a Manbij a partir de dimecres

L'entitat cultural Societat Turcmana obrirà la primera escola dedicada a reviscolar la llengua i cultura de la seva ètnia a Manbij. En el marc del projecte del confederalisme democràtic i la pluralitat etno-cultural l'entitat obrirà l'espai dimecres 25 d'abril. Fins ara l'entitat feia classes puntuals i la seva dirigent, Amal Dada, ha subratllat que persones àrabs i kurdes s'interessen per aprendre també aquesta llengua minoritària de Síria i l'Iraq.

Per a saber-ne més:
- Qui són els turcmans ?

Erdogan empresona una mestra kurda amb el seu bebè de sis mesos

Ayşe Çelik, una mestra kurda de la província d'Amed (Diyarbakır en turc) fou condemnat a presó pel càrrec de  "fer propaganda d'una organització terrorista". Concretament, en un programa anomenat  Beyaz Show, va dir: "Aquí (en referència a Turquia) nens i mares són assassinats. Les mares han de deixar de morir i la mainada de plorar".

Mentre espera el seu recurs al tribunal constitucional turc,  controlat per Erdogan qui de fet en nomena els jutges, s'ha rebutjat la sol.licitud de temps addicional de 10 dies presentada pels advocats de Çelik, i se l'ha obligada a entrar avui, 20 d'abril, amb el seu bebè de sis mesos. La mesura és tant desorbitada que el partit nacionalista turc d'esquerra, el CHP, s'ha posicionat en contra de la mateixa fent una crida a que la llei ha de sotmetre's a l'humanisme i aquesta mesura era absolutament desproporcionada. 

El dèficit de Turquia s'incrementa un 37 % i ja supera els 4.000 milions d'€

La deriva del règim afecta directament l'economia turca. Fins a 13.000 empresaris han escapat a Europa davant la inseguretat generada per un govern autoritari i repressiu al diktat de l'ambició imperialista i religiosa enlloc del benestar de les persones. Un govern dedicat a vèncer enlloc de solucionar, d'imposar-se als rivals utilitzant uns tribunals corcats per la poc i que s'han transformat en una inquisició, en una policia al servei del poder enlloc d'estar al servei de la ciutadania. La repressió irrespirable ha fet créixer el deute de l'estat (la repressió mai surt de franc) en un 37 % el primer trimestre. Ja supera els 4.040 milions d'€.

Xerrada a Vilassar de Mar

El 18 d'abril les entitats Escamot, La Forja i el KurdisCat - Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan van organitzar una xerrada sobre el Kurdistan. Al Casal Atzari, de Vilassar de Mar, s'hi van aplegar unes 25 persones per a analitzar la nació kurda en els seus quatre contextos territorials, el confederalisme democràtic i els recents esdeveniments a Efrîn. En una segona part es va debatre sobre les possibilitats de futur del procés de transformació a Rojava i el Nord de Síria i l'amenaça turca en el context geopolític.

Turquia ha desposseït avui 2 diputats més de l'HDP i ja en són 11

Dos diputats nous de l' Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic del Poble) han perdut el seu escó avui. Ja són onze els i les electes d'aquesta formació exclosos/es del parlament en el marc de vastes purgues, anunciant la seva formació. Aquesta mesura sorgeix de l'anunci de les primeres eleccions presidencials i parlamentàries a Turquia el 24 de juny quen en principi eren previstes per novembre de 2019.

Els dos electes purgats són Selma Irmak i Osman Baydemir per "propaganda" i per "insultar la policia" respectivament. Nou membres del partit estan actualment empresonats, inclosa la pròpia Irmak. Onze dels 59 diputats de l'HDP elegits el novembre de 2015, inclosos Irmak i Baydemir, van ser desposseïts del seu mandat.

"Els qui intenten usurpar la voluntat del poble seran enviats a les escombraries de la història, Irmak Baydemir seguiran representant a la gent!", Va respondre l'HDP en el seu perfil de Twitter. Baydemir va ser multat el gener d'enguany per dir en seu parlamentària que el Kurdistan era al seu cor.

Prohibida la manifestación del Primero de Mayo en Ankara porqué puede derivar en tumultos

La tradicional marcha de sindicatos y asociaciones profesionales del Día Internacional de los Trabajadores en Ankara el 1 de mayo ha sido prohibida por el gobernador de la provincia este año. La gobernación turca argumentó en su respuesta a la solicitud que los solicitantes usarían el evento para fines políticos fuera del alcance de la convocatoria. También dijo que los lemas que los grupos habían indicado que podrían ser cantados en la manifestación podrían conducir a tumultos.

Entre los eslóganes que la gobernación dijo que eran sospechosos en la lista estaban los lemas en lengua kurda, los que se refieren a la muerte de trabajadores en accidentes y algunos en contra de la guerra, el gobierno, el partido gobernante y los ataques a la libertad de prensa. La lista de consignas consideradas demasiado provocativas también incluía "terminar con la educación religiosa obligatoria", "los asesinatos de mujeres no son personales, sino políticos" y "no queremos centrales nucleares".

Crida de la Mitja Lluna Kurda d'Efrîn

Després dels atacs de la invasió de l'estat turc, centenars de milers de persones d'Efrîn han emigrat a Shehba, on la creixent calor ha provocat diverses malalties. Heyva Sor a Kurdistane (Mitja Lluna del Kurdistan) ha denunciat que tenien baixes quantitats de medicaments i demanen suport.

Després dels atacs d'invasió de l'estat turc i de les seves bandes aliades Al-Qaeda/HTS/ Al Nusra, centenars de milers de persones d'Efrîn van emigrar a la regió de Shehba. Com a mínim són 187.000. Les persones continuen la seva resistència sota condicions severes al Cantó de Shehba i al districte de Sherawa d'Efrîn, que encara no està ocupat, però els pròxims mesos d'estiu i la insuficient aigua neta, menjar i sanejament han provocat diverses malalties.

Heyva Sor presta serveis de salut a més de 175.000 immigrants a la regió de Shehba i als pobles de Sherawa, però tenen problemes amb els subministraments de medicaments i tractaments. Heyva Sor un Kurd ha obert 7 centres mèdics, 2 a Sherawa i 5 a Shehba, i serveix almenys 500 persones cada dia. Els funcionaris kurds d'Heyva Sor diuen que a partir de la calor de l'estiu, han sorgit diverses malalties i els seus subministraments de medicaments estan baixant, per la qual cosa demana suport en medicines.

El farmacèutic Rim Karho, d'Heyva Sor, va afirmar que amb l'augment i la propagació de malalties, tenen problemes per proporcionar medicaments i que no tenen accés a diversos que necessiten: "El clima s'està calentant i han sorgit malalties. A més d'això, no hi ha prou aigua neta i menjar. Cada dia hi ha més persones que visiten els nostres centres a causa de diverses malalties, però malauradament no tenim prou medicaments. Estem tenint problemes per adquirir medicaments per a moltes malalties".

Rim Kahlo va dir que està tenint problemes per adquirir medicaments per a la tuberculosi, l'asma, les vacunes infantils, la diabetis i les condicions psiquiàtriques i que estan escassos en existències de medicaments. Kahlo va demanar assistència a la medicina i va afegir: "Ho hem dit moltes vegades abans, aquestes condicions són abundants perquè les malalties s'apoderiran. Amb la calor de l'estiu, han sorgit diverses malalties. Estem preocupats pels pròxims dies. Per això necessitem una medicació urgent ".

El psiquiatre kurd Mihemed Îsa, va declarar que està tenint problemes amb la medicació i va dir: "Aquí hi ha més de 175.000 persones d'Efrîn. A més, Shehba té una població de 80.000 habitants. Els immigrants aquí han experimentat un gran trauma. A més de les condicions físiques, també hi ha problemes mentals presents. Però puc dir fàcilment que no tenim cap dels medicaments utilitzats per tractar les condicions psiquiàtriques ".

La branca kurda d'Heyva Sor a Efrîn va donar una llista de medicaments que no tenen o estan escassos:

"Tuberculosi, vacunes contra la infància, diabetis (inclosos els dispositius de mesura), asma, diarrea, malalties degudes al canvi climàtic, ull (al·lèrgies i infeccions), cops de sol i intoxicacions, tifoides, medicaments psiquiàtrics, al·lèrgia i ronyó medicaments ".

Per a poder comprar medicaments són necessaris diners. La zona està bloquejada i dur-los en comboi, com vam fer fa dos anys, és ara impossible. El més factible és facilitar recursos a la pròpia entitat per a comprar els medicaments directament a la zona:
Podeu fer aportacions directament a:

Stichting Koerdische Rode Halve Maan (Heyva Sor a Kurdistanê)
Bokelweg 82, 3125 AD Schiedam
Ing Bank N.v.
Giro No :746 06 93
IBAN: NL80INGB0007460693
BIC/SWIFT: INGBNL2A

Cal posar-hi referència "Efrîn".

Els kurds yezidi celebren l'any nou Serê Salê

L'any nou yezidi, Çarşema Serê Salê, comença el Chwarshama Soori, o Dimecres Vermell. Marca el dia que Tawusê Melek, l'Àngel del Panó va descendir al Santuari Sacre de Lalish per a beneir la terra. És un culte ancestral que marca l'inici de la renaixença de la primavera i la fertilitat propiciada per l'Àngel. Per als yezidi l'Àngel és el representant de Déu a la Terra. Cada vetlla del Chwarshama Soori els fidels kurds que poden es reuneixen a Lalish per a celebrar l'any nou amb una festa elegant amb les seves millors robes tradicionals i espelmes que simbolitzen la llum del sol que emergeix de la foscor.

A part de Lalish s'ha celebrat el Dimecres Vermell a les comunitats yezidi que hi ha als camps de refugiats de Shengal o d'Efrîn d'on acaben de ser expulsats pels islamistes turcs o a Bashiqa i també per part de la comunitat exiliada. Cal tenir en compte que la majoria de yezidi avui dia ja no són al Kurdistan sinó que han estat expulsats per la majoria musulmans i el nucli principal viu a Alemanya.