Triple atac contra bases iranianes

Els Defensors del Kurdistan Oriental o Rojhilat van anunciar el divendres que els seus lluitadors havien dut a terme un atac coordinat sobre tres bases militars en el Kurdistan iranià (Rojhilat). Els atacs es van dur a terme a la ciutat kurda d'Oshanvieh (Shino) el dijous a la nit, va dir el grup guerriller adherit al Partit Democràtic del Kurdistan Iranià (PDKI) que el juny de 2016 va retornar a la lluita armada.

Segons el compte donat en el comunicat, l'operació es va dur a terme a les 10:00 p.m. hora local quan un nombre no especificat de combatents kurds van atacar tres bases militars iranianes simultàniament amb jocs de rol i granades. Les bases es van identificar com Shakirabad, Tachinawe i Zeme.

La declaració va dir que el grup encara no tenia detalls sobre el nombre de víctimes militars iranians sostingudes en l'operació.

Els informes de mitjans locals a l'Iran van informar que, després de l'atac, el foc va esclatar en diverses parts de Shino. La guerrilla va acusar a les forces governamentals locals, recolzades per l'exèrcit iranià, de cremar la zona després dels atacs. Destaquen entre les zones afectades el cementiri del sultà Mustafa a Shino.

L'exèrcit iranià encara no ha confirmat ni negat els incidents.

Els atacs de PDKI contra les forces iranians han augmentat recentment. El diumenge, van afirmar haver matat un comandant de la Guàrdia Revolucionària d'Iran (IRGC) acusat de tortures a combatents iranians Peshmerga a prop de la ciutat de Piranshahr. El grup també va anunciar el 8 de juny que havien matat a nou i ferit a 18 membres de l'IRGC a la muntanya Siakew de Shino.

El cooperativisme rep un nou impuls al Nord de Síria/Rojava amb piscifactories

L'Oficina de Societats Cooperatives ha endegat el projecte centrat en piscifactories cooperatives a al-Tabqa. L'Oficina va començar a treballar en la preparació dels estudis necessaris per al projecte des d'aproximadament un mes, que incloïa la plena viabilitat econòmica, especialment que el projecte està patrocinat per l'Òrgan Econòmic a la zona d'Al-Tabqa i amb notable participació ciutadana.

S'han llançat els primers passos per eliminar els residus reals, a més del processament d'aquaris que se suposa abracen grups de peixos carpes coneguts per la seva qualitat. Aquests aquaris de peixos consisteixen en dos grups que contenen 10 gàbies de cria i engreix. La capacitat de l'aquari és entre 2 i 5 tones de peix de carpa. L'objectiu d'aquests projectes és crear oportunitats laborals per al poble d'Al-Tabqa, després de set anys de guerra, al-Tabqa necessita suport". S'espera que les granges de peix donin feina a un grup de fins a 30 treballadors cooperatius que vulguin guanyar-se la vida per a les seves famílies.

Tres coalicions i 38 partits aprovats pel Comitè Electoral pel 30 de setembre

Les eleccions autonòmiques kurdes a l'Iraq, el 30 de setembre, ja tenen dipositades les diferents candidatures. S'hi presenten 38 partits i tres coalicions segons ha anunciat la Comissió Alta del Comitè Electoral i del Referèndum. El termini per registrar-se va acabar el 23 de juny.

Les tres coalicions són:

1) Aliança Sardam (Moderna), integrada per: Partit Democràtic Socialista del Kurdistan (Hizbi Sosialisti Dimokrati Kurdistan, KSDP) del veterà Muhammad Haji, el comunista Partit dels Treballadors i Obrers del Kurdistan (Hizbi Zehmetkeshani Kurdistan, PZK, escissió del 1985 de l'anterior, no confondre amb el PKK) i la Unió Nacional Democràtica del Kurdistan (Yekitiya Netewayî Demokratî Kurdistan, YNDK). Aquest partit, separat del PKK el 1995, propugna un programa pan kurd independentista i té suports importants a Jordània. Dirigit per Ghafour Makhmouri representa l'ala propera al PDK ja que la que va alienar-se amb l'UPK va ser exterminada en el conflicte civil kurd de principis dels segle XXI.

Haji, Makhmouri i Balen Mahmoud. líder del PZK

2) Coalició 'Unió Nacional', integrada per partits assiris i caldeus de confessió cristiana.

3) "Front de Reforma", integrat per la Unió Islàmica del Kurdistan (KIU) i el Moviment Islàmic del Kurdistan (IMK).

La comissió ha rebutjat les sol.licituds de tres partits que no compleixen els seus requisits: l'Aliança d'Igualtat de Turkmenistan, el Partit Demòcrata Yezidi-Turcman i el partit de l'Aliança Assíria.

Sebastian Kurz, primer ministre d'Àustria: No tenim por de les amenaces turques

Els partidaris de l'AKP han respost a l'expulsió d'imams i clausura de mesquites publicant amenaces de mort contra Kurz a les xarxes socials, però el govern vienès està resolt per mantenir la seva decisió. El primer ministre de l'ÖVP, partit de dreta austríac, està determinat a posar fi a que les mesquites finançades per Erdogan s'utilitzin per promoure l'imperialisme turc de forma banasl.

El canceller Kurz va parlar sobre les amenaces d'Ankara per primera vegada al programa Kronen Talk del diari Kronen Zeitung i va dir: "Àustria no té por de les amenaces d'Ankara. No anem a canviar la nostra línia per aquestes amenaces ". Kurz va afegir que l'anterior govern socialdemòcrata va fer una ulls grossos a les extensions de l'estat turc", però no cometrem els mateixos errors ".

La resistència kurda mata 8 militars turcs a Gever

"Dins de l'àmbit de la campanya revolucionària de Màrtir Pîroz i Màrtyr Agirî, el 25 de juny, les nostres forces van dur a terme una acció contra els soldats ocupants de l'exèrcit turc estacionats al turó de Màrtir Hozan en el districte de Gever (Yüksekova) de Hakkari.

Vuit soldats van ser assassinats i quatre soldats van resultar ferits en l'acció en què les posicions de l'enemic al turó eren efectivament copejades per dos flancs.

En el marc de la campanya revolucionària de Martyr Delal Amed i Besta, els nostres exèrcits van dur a terme una acció dirigida a un helicòpter tipus Sikorksy de l'exèrcit turc invasor que partia del districte de Siirt a Van, al migdia, el 26 de juny. L'helicòpter va ser danyat i es va veure obligat a retirar-se de la zona.

El 25 de juny, a les 11.45 hores, les nostres forces d'JA-Star van dur a terme una acció contra un grup de soldats invasors de l'exèrcit turc desplegats en un turó entre les àrees de Bitlis 'Şêx Cuma i Katıl. En l'acció, on es van atacar posicions i refugis enemics, un soldat enemic va ser assassinat i dos soldats van resultar ferits. Després de l'acció, les forces invasores van iniciar una operació amb el suport de helicòpters Cobra. L'exèrcit turc ocupant va bombardejar la zona indiscriminadament i es va retirar sense cap resultat en la nit del mateix dia.

El 26 de juny, a les 13.30 hores, els avions de guerra de l'exèrcit turc ocupant van bombardejar l'àrea de Martyr Xeyri de la regió de Zap a les Zones de Defensa de Medya."

Comunicat íntegre de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star)

Onze mercenaris turcs morts en esclatar tres cotxes bomba a Efrîn

Ningú ha assumit els atacs d'ahir a Efrîn d'ahir que van causar el caos a la ciutat siriana i la mort d'onze mercenaris al servei de Turquia. Les explosions van ser gairebé simultànies i els paramilitars turcs van tancar totes les carreteres d'Efrîn.

La cantant kurdo-alemanya Hozan Cane detinguda a Turquia

La cantant kurdo-alemanya Hozan Cane, de 47 anys, ha estat detinguda a Turquia per haver participat a una pel·lícula sobre el genocidi dels yezidi a mans de l'Estat Islàmic. Fou segrestada el 22 de juny a Edirne per les forces d'Erdogan però no s'ha sabut fins ara. Cane, de nom real Saide Inac, apareix en el documental de denúncia 'El 74è genocidi de Sinjar' on apareixen també milicians kurdes que van ajudar la població, abandonada per tothom, quan fou assaltada per l'Estat Islàmic.

La cantant, nascuda al Kurdistan turc, va escapar a Alemanya de ben jove després de ser detinguda i torturada per la policial colonial turca. Actualment viu a Köln i és ciutadana de la república alemanya.

Els kurds Ahl-i-Hakk evacuen 8 pobles per la reaparició de l'Estat Islàmic

Els Ahl-i Hakk (Poble de la Veritat, en persa) són els seguidors de la religió anomenada yarsanisme. És tracta d'un culte místic i esotèric derivat de l'islam sufí. A l'Iraq se'ls coneix com a Kakais i a l'Iran com a Yarsanis. En aquest darrer estat també són perseguits per la majoria musulmana xiïta.

Els membres de la minoria religiosa kurda al sud del districte de Daquq de Kirkuk afronten els desplaçaments una vegada més després d'un augment de l'activitat de l'Estat Islàmic (IS per les sigles en anglès) a la zona. L'Iraq va anunciar la victòria contra el grup jihadi el desembre de 2017, però les activitats de l'IS des d'aleshores han augmentat a l'Iraq, principalment a les províncies de Diyala, Salahaddin i Kirkuk.

Els kakayis són només un dels grups que afronten el desplaçament dels pobles de Daquq, però els seus petits números fan que l'èxode sigui notable. Recentment, vuit pobles d'un total de 13 a la regió van ser evacuats.
Per a saber-ne més:
Qui són els Ahl-i-Hakk?
Grups progovernamentals de l'Iran ataquen la minoria kurda Ahl-i Hakk
L'IS ordena als Ahl-i Haqq que es converteixin a l'islam o els matarà
Els Ahl-i Hakk recopilen les cançons tradicionals
Estat Islàmic assalta un poblat Ahl-i-hakk

La milícia feminista YJA-Star mata 3 agents secrets turcs a Wan

"Les nostres forces d'YJA-Star* han realitzat una acció contra un vehicle que transporta membres d'intel·ligència i sergents experts als voltants del poble Panemêr a Wan el 21 de juny a les 22:00 com a part de la campanya de les màrtirs Delal i Besta. Tres membres del servei d'intel·ligència turcvan morir en aquesta acció on el vehicle va ser afectat de manera efectiva i un quart va resultar ferit".

Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star)

Coalició de 2 partits islamistes kurds per a les eleccions autonòmiques

El Biizutnawai Islamile Kurdistan conegut per les seves sigles en anglès d'Islamic Movement of Kurdistan (IMK) i la Kurdistan Islamic Union (KIU) han fet oficial la seva coalició per a les eleccions autonòmiques. La jornada electoral serà el 30 de setembre. IMK té el seu epicentre aHalabja i se'l considera afí al règim iranià. L'any 1994 naixia la Kurdistan Islamic Union (KIU) coneguda popularment per Yekgirtû. Aquesta formació té els seus feus a Erbil i Dohuk i és impulsada pels Germans Musulmans.  A les estatals iraquianes del 12 de maig ja es van presentar en coalició com a 'Islamistes per la Reforma' i van obtenir dos escons a Bagdad.

El tercer partit islamista, Kurdistan Islamic Group (KIG), Komal, escindit de l'IMK i considerada la formació més radical de les tres amb alguns nexes als salafistes de la desapareguda Ansar al-Islam no s'integra a la coalició que s'anomenarà 'Cap a la Reforma'. KIU té actualment onze escons i l'IMK un. El seu programa és genèric i es basa en tres eixos:
"Fer arrelar de la justícia, la pau, l'estabilitat política"
"Eliminar la injustícia i la corrupció a la regió del Kurdistan" 
"Superar la crisi i les tensions actuals que pateixen la regió".

Comunicado de la KCK sobre las elecciones en Turquía: las presiones durante la campaña así como la presión a los interventores durante la jornada electoral, anulan la legitimidad de estas elecciones

“Las elecciones han sido celebradas bajo el estado de emergencia, en condiciones desiguales y presionando a la oposición, es decir, en condiciones fraudulentas. Estas elecciones fueron celebradas para legitimar las políticas antidemocráticas y antikurdas del gobierno fascista del AKP-MHP, para ello han usado todo tipo de artimañas y métodos antidemocráticos para conseguirlo. Las condiciones en las que han sido celebradas las elecciones, las presiones durante la campaña así como la presión a los interventores durante la jornada electoral, anulan la legitimidad de estas elecciones. El gobierno fascista del AKP-MHP, que en ningún caso está dispuesto a dejar el poder por medio de las elecciones y consideran que ganarlas es una cuestión de estado para Turquía, han recurrido a trucos sucios y todo tipo de presiones para mantenerse en el poder. En este sentido, ni la elección presidencial ni la alianza fascista tomando la mayoría del parlamento pueden ser consideradas legítimas. Las fuerzas de la democracia no deben considerar estos resultados como legítimos, deben asumir una posición contraria al gobierno fascista ilegítimo y emprender una lucha permanente.
El éxito del HDP
En estas elecciones, el objetivo principal del fascismo del AKP-MHP, junto con sus otros objetivos menores, era el mantener al HDP fuera del parlamento. Pero sus trucos y presiones no han sido suficientes para conseguirlo, ya que el pueblo kurdo y todos los pueblos de Turquía apoyaron al HDP. Por ello, felicitamos al pueblo kurdo y a las fuerzas democráticas que se han unido en torno al HDP.
La alianza del AKP-MHP solo se mantiene en el poder gracias a la utilización partidista del estado y a su opresión
La alianza fascista del AKP-MHP, que ha usurpado la presidencia y la mayoría parlamentaria a través de todo tipo de artimañas y acciones fraudulentas, no debe ser vista como un éxito, o interpretarse como que han cogido fuerza. En realidad, los pueblos de Turquía han demostrado que no quieren estar bajo este gobierno fascista. Solo pueden permanecer en el poder a través de los recursos del estado y la opresión. Si no fuera por esto, no sería posible para este gobierno, que trata de enfrentar a los pueblos de Turquía entre ellos y crear un ambiente de hostilidad donde todos se enfrenten con sus vecinos y compañeros de trabajo, ser aceptado por los pueblos. Cuando el pueblo luche, no serán capaces de mantenerse contra la voluntad de los pueblos de Turquía. Cuando las fuerzas de la democracia luchen contra este gobierno fascista, el gobierno no durará mucho.

La alianza del AKP-MHP ha perdido apoyos en la sociedad de Turquía
El AKP y el MHP no son partido políticos que puedan ser el poder gobernante en una sociedad. Son solo fuerzas fascistas y genocidas que tratan de llegar al gobierno a través de generar enemistad contra los kurdos, contra todos los pueblos y contra la diversidad. No es aceptable en términos sociales o morales un gobierno que entienda el acto de gobernar a través de promover el espíritu chovinista en la sociedad, generando hostilidad hacia los kurdos y todos aquellos que son diferentes, y que trate de ganar fuerza a través de ese mismo chovinismo. Ninguna sociedad o país merece ser gobernado por un partido de este tipo.
La alianza del AKP-MHP ha perdido apoyo social en Turquía. Por tanto, cuando entendieron que perderían apoyo en estas elecciones, decidieron atizar el sentimiento chovinista como hacen todos los gobiernos fascistas. A pesar de que no hay actividad contra Qandil, excepto los ataques aéreos, mintieron diciendo que había un ataque terrestre en marcha, que estaban cerca de Qandil, todo para engañar a la sociedad. Como si eso no fuera suficiente, trataron de incrementar los votos con la mentira de que habían matado a 35 dirigentes del PKK y del KCK. El modus operandi de estos partidos políticos es contar mentiras y que no  ajustarse a ningún código ético. Conseguir votos a través de estos medios no debería ser considerado legítimo ni aceptado.
Un nuevo periodo de opresión contra las fuerzas de la democracia
La alianza fascista del AKP-MHP es una alianza de la guerra contra el pueblo kurdo y las fuerzas de la democracia. En este sentido, afirman que sus políticas son aceptadas y que continuarán con sus guerras y sus ataques. Mientras continúan con su agresión contra la lucha por la liberación del pueblo kurdo, incrementarán la opresión contra las fuerzas de la democracia y los demócratas para conseguir que se rindan. Intentarán hacer que toda la sociedad y las fuerzas de la democracia se conviertan en cómplices de sus políticas de guerra. En este sentido, darán inicio a un nuevo periodo de opresión contra las fuerzas de la democracia.
La democracia solo puede llegar a través de la lucha
El pueblo kurdo y las fuerzas de la democracia deberían saber que la democracia solo puede llegar a través de la lucha contra el gobierno fascista. No hay otro camino más que la lucha para resolver las cuestiones que tiene Turquía en relación a la democracia. Ahora se puede ver que la alianza del AKP-MHP no dejará el poder democráticamente. Porque esto no se trata de gobernar una sociedad. Este es un gobierno de la guerra que trata de aplastar a las fuerzas de la democracia. Y contra un gobierno como este es hora de organizarse y luchar sin un día de retraso. En este sentido es importante que todas las fuerzas de la democracia en Turquía se unan en la alianza más amplia posible a favor de la democracia. Sobre esta base, la alianza más amplia posible a favor de la democracia debe luchar contra el gobierno fascista del AKP-MHP en todos los campos posibles.
El Movimiento de Liberación Kurdo luchará en todas partes
La alianza fascista del AKP-MHP ha declarado que continuaran con sus ataques genocidas contra los kurdos en todas partes después de las elecciones del 24 de junio. La juventud kurda debe responder uniéndose a la lucha por la libertad e incrementar la lucha contra el fascismo estén donde estén.
Nosotros como Movimiento de Liberación Kurdo lucharemos contra este gobierno fascista que está en contra de la democracia y los pueblos en todas partes. Nuestra lucha continuará con una voluntad firme y determinación hasta que el gobierno fascista sea derrotado y nuestros pueblos sean libres. Al gobierno fascista no le queda mucho. La lucha de nuestro pueblo por la libertad y la democracia traerá el final del gobierno fascista.”
 

Co-presidencia del Consejo Ejecutivo de la Koma Civakên Kurdistan (Confederación de Comunidades del Kurdistán, KCK)

Selahattin Demirtaş, ostatge polític a la presó d'Edirne, denuncia Turquia al Tribunal Europeu de Drets Humans

Els advocats del candidat residencial del Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic del Poble) HDP, Selahattin Demirtaş, ostatge polític a la presó d'Edirne, han anunciat que han denunciat la seva situació al Tribunal Europeu de Drets Humans (CEDH).

Els advocats Mahsuni Karaman, Benan Molu i Ramazan Demir han fet la seva sol·licitud després de la decisió del tribunal turc de rebutjar la seva petició per a que Demirtaş participés a la campanya electoral.

En la demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans, els advocats van argumentar que, de fet, s'han negat els drets de Demirtaş establerts en el Conveni Europeu de Drets Humans. L'advocat Karaman va recordar que la demanda del candidat presidencial de l'HDP va ser rebutjada pels tribunals d'alta criminalitat d'Ankara 19 i 20, i va afegir: "Hem apel·lat al Tribunal Constitucional (AYM) sobre això, però, l'AYM no va prendre cap decisió i de fet va mantenir silenciat el fitxer durant les eleccions ".

El PDKI mata un torturador, guàrdia revolucionari islàmic iranià

En un comunicat, el Comandament Central de les Forces Peshmerga del Kurdistan va confirmar que un membre d'alt rang dels guardians revolucionaris islàmics iranians amb el nom de Taimor Hussein Beig va morir en una operació reeixida el 24 de juny a la ciutat kurda de Naxadeh (Naghedeh). Razamani va ser responsable d'una sèrie d'atrocitats. A part d'haver executat dos membres del PDKI, va participar en l'assassinat del comandant de PDKI Peshmerga, Rason Haji Awla.

Apareix el nou grup armat Falcons d'Efrîn a la reraguarda turca

El nou grup armat Falcons d'Efrîn ha començat a actuar a l'interior del cantó autònom d'Efrîn (Kurdistan sirià) sota ocupació turca. Les seves forces ja havien realitzat sabotatges a les línies de subministrament dels mercenaris pro turc i ara han anunciat l'execució de tres d'aquests elements. Els milicians operen a la zona muntanyosa d'Efrîn i han proporcionat els carnets d'identitat de tres dels mercenaris abatuts.

L'HDP creix 700.000 vots i passa de 59 a 67 escons malgrat els atacs als seus actes i l'empresonament dels seus dirigents

L'intent convertir Turquia en un bipartidisme ha fracassat el 24 de juny. Les eleccions estatals del 24 de juny es van presentar en clau de blocs. La dreta islamista enfront de l'esquerra imperialista. Els primers van conformar l'Aliança Popular amb Adalet ve Kalkınma Partisi (AKP, Partit de la Justícia i el Desenvolupament), el neofeixista Milliyetçi Hareket Partisi (MHP, Partit del Moviment Nacionalista) i el Büyük Birlik Partisi (BBP, Partit de la Gran Unitat), ultra dreta imperialista islamista. Segons les dades provisionals van aconseguir revalidar la seva majoria al parlament amb 344 dels 600 escons. L'AKP d'Erdogan ha perdut 22 actes i passa de 23.681.926 a 21.272,607 sufragis.  Mentre els feixistes n'han guanyat 9 més de les que tenien i aconsegueixen tenir un pes major en el futur govern turc. L'MHP és una força radicalment feixista, imperialista, xovinista i xenòfoba situada a la dreta, per exemple, del que seria el Front National francès.

Turquia és peculiar i si la dreta és imperialista i feixista l'esquerra és ultra nacionalista i imperialista. Així doncs la coalició Aliança Nacional no era alternativa sinó complement dels guanyadors. El partit nacionalista turc d'esquerra Cumhuriyet Halk Partisi (CHP. Partit Republicà Popular) amb un fort component xovinista preconitza el menyspreu a les minories nacionals i/o estats veïns. El CHP comparteix internacional amb el PSOE espanyol i el PS francès de qui imita l'arrel jacobina. Va ser fundat per Kemal Atatürk qui va mantenir una excel·lent relació amb l'Alemanya nazi. El nou partit IYI, format per feixistes escindits del MHP i l'ala dreta del CHP, s'ha presentat en coalició amb aquesta darrera formació per conformar un bloc alternatiu a la coalició AKP/MHP. El minoritari Saadet, islamista moderat, s'ha unit també a l'Aliança Nacional que ha fet curt amb 189 escons ben lluny de fer ombra a l'islamo-feixisme d'Erdogan i Bahceli. Malgrat això el CHP ha esgarrapat 12 escons més dels que tenia i IYI ha entrat al parlament amb 43 actes. Per tant han sumar 189 molt per sota dels 344 de l'Aliança Popular.

La sorpresa ha estat la proposta de Selahattin Demirtaş, a la presó des de fa un any i el Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic del Poble) ha aconseguit un notable creixement de suports passant dels 5.148.085 de 2015 a 5.843.872. Per tant Erdogan guanya perdent 2,5 milions de vots mentre l'HDP en guanya 700.000. Això suposa que l'HDP, que té 14 diputats/des a la presó i prop d'una desena desposseïts de l'acta, passarà de 59 a 67 escons en la nova legislatura i es consolida com a tercera força a tot Turquia. L'HDP ha aconseguit aplegar sota la seva bandera tota l'esquerra turca secular i no imperialista creixent fins el 11,7 % per sobre del 10,76 % de 2015.

Fora del parlament han quedat els islamistes del Hür Dava Partisi (Hüda Par, Partit de la Causa Lliure), extrema dreta islamista amb forta presència kurd i el Vatan Partisi (Partit Patriòtica) format per imperialistes comunistes turcs.

AK PARTİ

42,6% 295 MP.

CHP

22,6% 146 MP.

HDP

11,7% 67 MP.

MHP

11,1% 49 MP.

İYİ PARTİ

10,0% 43 MP.

SAADET

1,3% 0 MP.

HÜDA PAR

0,3% 0 MP.

VATAN

0,2% 0 MP.

Selahattin Demirtaş queda tercer a les eleccions presidencials i creix 234.000 vots respecte a 2015

Erdogan ha aconseguit la seva re elecció amb un 52,58 % amb un lleuger increment. El polític islamista comptava amb el suport del seu partit, Adalet ve Kalkınma Partisi (AKP, Partit de la Justícia i el Desenvolupament), el neofeixista Milliyetçi Hareket Partisi (MHP, Partit del Moviment Nacionalista), el Büyük Birlik Partisi (BBP, Partit de la Gran Unitat), ultra dreta imperialista islamista, i Hür Dava Partisi (Hüda Par, Partit de la Causa Lliure), extrema dreta islamista amb forta presència kurda.

Com a segona força ha repetit el partit nacionalista turc d'esquerra Cumhuriyet Halk Partisi (CHP. Partit Republicà Popular) amb un fort retrocés. El CHP ha baixat del 38,44 % de 2015 al 30,64 % del 24 de juny d'enguany. En canvi Selahattin Demirtaş, a la presó des de fa un any i que repetia com a candidat del Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic del Poble) ha aconseguit un notable creixement de suports passant dels 3.958.000 de 2015 a 4.192.000. Amb aquest suport popular el candidat de l'esquerra es consolida com l'alternativa a les diferents formacions imperialistes turques mentre Meral Akşener fracassa en la seva aposta d'esdevenir l'alternativa a Erdogan i queda com a quarta força amb el seu nou partut "bo", Iyi.

Erdogan és escollit president amb un 53 % però l'HDP entra al parlament amb el 10,7 %

 Erdogan, ha aconseguit la nova presidència del país després de guanyar a la primera tanda de les presidencials d’avui amb el 53% dels vots. El candidat del CHP (esquerra imperialista turca) Muharrem Ince, ha obtingut el 30,5% dels vots

A les eleccions estatals el partit d'esquerra pro kurda HDP hae entrat al parlament amb el 10,7% dels vots. L’Aliança Popular, coalició dels islamistes de l'AKP i els neofeixistes del MHP,  ha obtingut el 43%+11,3% dels sufragis; pel que obté la majoria absoluta al parlament amb el 54 %. La debâcle dels socialdemòcrates imperialistes del Partit Republicà del Poble (CHP) ha estat clara quedant-se amb el 22,4% dels vots. La dreta nacionalista, IYI, ha entrat per poc al parlament amb el 10%. Em canvi el Partit Democràtic dels Pobles (HDP) ha superat tots els entrebancs legals i de presó i mantingut els seus resultats entrant al parlament amb un 10,7%.

Qui són els sis candidats a les eleccions turques d'avui

L'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic del Poble), tercera força al parlament turc, presenta al seu dirigent Selahattin Demirtaş com a cap de llista.  Selahattin Demirtaş és pres des del 4 de novembre del 2016 amb l'empresonament de Selahattin Demirtas i Figen Yüksekdağ. La seva formació aplega tota l'esquerra turca i és l'única força que defensa els drets homosexuals o de les dones. Rep el suport de nombroses formacions d'esquerra i extrema esquerra i no està d'acord amb la política exterior turcs d'expansionisme. Amb la direcció i part de la militància a la presó, més de 200 actes electorals atacats i un assetjament constant la seva campanya ha estat, com a resum, "un miracle".

Per a saber.ne més:
- Turquia deté els dos líders del principal partit pro kurd i 10 diputats/des
- Missatge del copresident de l'HDP Selahattin Demirtas empresonat avui per Erdogan
- Demirtaş (HDP): "Per a nosaltres la presó és la nostra segona casa, no ens acoquinareu amb això"


El president islamista turc R.T. Erdogan, va avançar les eleccions previstes per a finals de 2019. L'únic motiu ha estat el seu propi interès electoral doncs vol rendibilitzar la recent invasió militar de Síria per Efrîn. Erdogan ha convocat els comicis pel 24 de juny i ja ha anunciat que mantindrà vigent l'OHAL, llei d'emergència que li dona plens poders repressius, durant la campanya.  

Recep Tayyip Erdogan, per tant, és l'actual president i vol fer-se perenne en el càrrec. Dirigeix Turquia des de fa quinze anys. La seva ideologia és ultra imperialista volent annexar-se parts de Síria, de fet ja ho ha fet, i l'Iraq on té prop de 40 bases militars. A més manté un règim de terror contra l'oposició d'esquerra, liberal i la minoria kurda i tensions amb Grècia. Té el suport de l'AKP, islamista de dreta, i el MHP, feixista.

Muharren Ince és el candidat de l'esquerra nacionalista turca, apel·la a la unitat nacional turca com a base per a fer polítiques socials i critica la retallada de llibertats socials tot i defensar la brutal repressió contra la minoria kurda. Igual de xovinista o pitjor que Erdogan. És pro occidental i té el suport del CHP.

Meral Aksener és la novetat d'aquestes eleccions amb el moviment IYI (literalment 'Bo', mostra de la seva poca definició), inspirat en LEM de Macron o la candidatura de Trump, una persona de centre dreta, sense partit clar i que vol esdevenir un catch all party. Nacionalista turca aquesta doctorada en història (turca, a Turquia la història comença i acaba amb els turcs), va ser ministra de la sinistra Tansu Çiller servint com a ministra de l'interior en una etapa de guerra bruta contra l'oposició kurda. L'any 2002 es entrar en crisi el seu partit de dreta, DYP, va passar-se al MHP feixista. Del que va marxar per donar suport, en aquestes eleccions, a l'islamista Erdogan. Secular.

Saadet Partisi és el partit islamista que s'oposa a Erdogan. Dirigit per Temel Karamollaoglu ex company d'Erdogan en el Refah. El seu islamisme és modern oposat a la visió cada vegada més autoritària de l'AKP. Ha criticat el fet que Erdogan ha ofegat la democràcia per imposar els seus criteris personals i una xarxa corrupta.


Dogu Perincek, amb 76 anys, és una mòmia política. Té el suport de Vatan (literalment Partit Patriòtic) i una llarga trajectòria de militància a l'extrema esquerra turca amb un discurs violent contra les minories com la kurda o la grega. Va començar liderant el TKIIP (1969) un dels grans partits comunistes turcs dels anys setanta, d'orientació maoista. Però mentre la majoria del maoisme va seguir a İbrahim Kaypakkaya i el seu maoisme obert a les lluites d'alliberament nacional, Perincek es va tancar en un imperialisme turc d'arrel soviètica.  El Vatan, fundat el 2015, és hereu d'Isçi Partisi o Partit Socialista una força xovinista turca amb tints xenòfobs. 

Los 6 candidatos en las elecciones de Turquía de hoy

En las elecciones de hoy en Turquía, seis candidatos se disputarán la presidencia del país. El ganador será el primer jefe de Estado elegido en el nuevo sistema presidencial aprobado por referendo el 16 de abril de 2017. Puede conseguirlo en primera vuelta si supera el 50 % o en segunda en caso contrario.

Los seis candidatos son el actual presidente, Recep Tayyip Erdogan, Muharrem Ince (Partido Republicano del Pueblo CHP), Meral Aksener (Partido Bueno IYI), Selahattin Demitras (Partido Democrático de los Pueblos), Temel Karamollaoglu (Partido de la Felicidad) y Dogu Perincek (Partido Patriótico Vatan).

Recep Tayyip Erdogan

El presidente de Turquía, Recep Tayyip Erdogan, es un político y economista de 64 años, y el gran favorito para la jornada electoral del domingo.

El candidato del Partido de la Justicia y el Desarrollo (AKP, por sus siglas en turco) cuenta con una gran experiencia política. Su carrera empezó en 1994 como alcalde de Estambul, donde estuvo hasta 1998.

En 2001 creó el AKP. Llegó al poder en marzo de 2003 como primer ministro y en agosto de 2014 fue elegido como presidente. Ahora busca un nuevo mandato para continuar dirigiendo el país euroasiático.

Erdogan ha criticado a los partidos de oposición por no abordar la lucha contra el terrorismo. El viernes pasado, en una manifestación electoral en Estambul, señaló que hasta ahora la oposición, especialmente el Partido Republicano del Pueblo (CHP) y su candidato Muharrem Ince, no han incluido el tema de la lucha contra el terrorismo en sus campañas.

"¿Alguna vez los escucharon hablar sobre la lucha contra el terrorismo, especialmente Ince? No hay lucha contra el terrorismo en sus libros sino en el nuestro", sostuvo Erdogan.

Erdogan prometió mantener la lucha contra el terrorismo y recordó la operación que está en curso en Irak. “Turquía lanzó operaciones en las regiones de Qandil y Sinjar, en el norte de Irak”, aseguró.

El presidente también ha indicado que la oposición "no se preocupa" por los principales problemas relacionados con Turquía, como la economía, la salud, la educación, el turismo y el transporte.

Muharrem Ince

Muharrem Ince es el candidato más fuerte de la oposición, según los sondeos. Fue profesor de física y se convirtió en legislador del Partido Republicano del Pueblo (CHP) en representación de su provincia natal de Yalova, al occidente del país. También fue vicepresidente del grupo parlamentario de su partido entre el 2010 y el 2014.

Las propuestas de Ince incluyen una política exterior pacífica y enfocada en la seguridad. Ha afirmado que basará la economía del país en la producción, la distribución justa y un sistema parlamentario con separación de poderes.

Una de las últimas propuestas de Ince fue aumentar a 60 millones la cifra anual de turistas en Turquía. Asegura que la visita de extranjeros le dejará al país unos USD 60 billones en ganancias.

El aspirante del CHP aseguró en un reciente discurso en Ankara que el sector del turismo no es un negocio de entretenimiento sino un medio para atraer divisas y contribuir al desarrollo económico.

Alrededor de 27 millones de turistas visitaron Turquía en 2016, y solo en los primeros nueve meses de 2017 unos 26 millones escogieron el país como destino.

Ince también ha asegurado que trabajará en proyectos a favor de la educación para los jóvenes, ya que considera que Turquía tiene una de las poblaciones con menos de edad en Europa.

"La edad promedio de los ciudadanos turcos es de 29 años, mientras que en Alemania es de 40 años y en Suecia es de 45 años. Si educamos a nuestros jóvenes, será un buen proyecto", afirmó en un reciente acto político.

Meral Aksener

Meral Aksener es la única mujer que buscará la presidencia el próximo domingo. La candidata, de 61 años, fue ministra del Interior y vicepresidente del Parlamento. Aspirará al cargo más importante del país por el Partido Bueno (IYI), que fundó en octubre de 2017 y que irá a la elección parlamentaria (convocada también para el domingo) en alianza con el CHP.

Aksener creó el IYI luego de ser expulsada en 2016 del Partido Movimiento Nacionalista (MHP) por encabezar un movimiento de oposición contra uno de los líderes de esa colectividad, el político Devlet Bahceli.

Algunas de las principales propuestas de Aksener son fortalecer el sistema económico del país y retornar a un sistema parlamentario.

La exministra logró lanzarse como candidata en estas elecciones luego de conseguir que 100.000 personas avalaran con firmas su aspiración.

Dogu Perincek

Dogu Perincek buscará la Presidencia de Turquía en representación del nacionalista Partido Patriótico (Vatan), que también se identifica con la izquierda.

Perincek volvió a la escena política, con 76 años, en representación de un movimiento que en las últimas elecciones obtuvo solo el 0,25% de la votación. El aspirante fue cercano a altos mandos de la Unión Soviética, según ha informado el medio turco TRT.

El aspirante a la Presidencia fue arrestado luego de las revueltas militares que tuvo el país en 1971 y 1980. Fue liberado años después y fundó en 1991 el Partido Socialista, que solo un año más tarde sería sancionado y disuelto.

Una de sus propuestas en campaña ha sido promover una política exterior con mayor cooperación con los países europeos, aunque se opone a la membresía de su país en la Unión Europea.

Perincek es también un reconocido escritor en Turquía, con más de 40 libros publicados.

Selahattin Demirtas

Demirtas es el candidato del prokurdo y opositor Partido Democrático de los Pueblos (HDP, por sus siglas en turco).

Este abogado de 45 años fue elegido como diputado en el año 2007 y fue aspirante presidencial en la contienda electoral del 2017, en la que también se enfrentó al actual presidente y obtuvo cerca del 10% de los votos.

Demirtas fue arrestado en noviembre de 2016, junto con una docena de diputados del HDP, luego del fallido golpe de Estado, en julio del mismo año.

La campaña de Selahattin Demirtas ha sido inusual, pues la ha realizado desde prisión, a través de redes sociales. Ha tenido la oportunidad de hablar en la televisión estatal y de defender su candidatura.

Demirtas enfrenta una pena de hasta 142 años de prisión, por sus ideas políticas. Permanece bajo custodia en espera de un juicio.

El partido prokurdo, la tercera fuerza política en el Parlamento turco, presentó a su exdirigente como candidato a inicios de mayo de este año.

Temel Karamollaoglu

Temel Karamollaoglu es el candidato más longevo en esta contienda electoral, con 77 años. Presidente del opositor Partido del Bienestar, o Saadet, estudió tecnología textil en la Universidad de Mánchester, en 1960.

El aspirante cuenta con una larga trayectoria política: fue gerente general de Incentivos e Implementación del Ministerio de Industria entre 1975 y 1977, y trabajó en la industria textil, en el sector público y en el privado.

Comenzó su vida política activa en 1977. En 1978 fue elegido miembro de la Asamblea General del Partido, según el portal web del Saadet.

En 1993 fue elegido alcalde de la ciudad de Sivas. También fue colaborador del mentor de Erdogan, Necmettin Erbakan.

Turquia veta l'entrada com a observador de les eleccions a un diputat verd suec

Les autoritats turques van arrestar i deportar dijous a un membre kurd del parlament suec, Jabar Amin, de l'aeroport d'Ataturk d'Istanbul, negant-li l'entrada al país on havia d'observar les eleccions de diumenge.

Amin, legislador del Partit Verd, viatjava a Turquia com a part d'una delegació de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE). Els oficials turcs van detenir a Amin, van confiscar els seus dispositius electrònics i passaports abans de deportar-lo a Suècia.

Riazat va descriure el tractament que un observador d'eleccions internacionals va rebre com "testimoni de la crisi actual" a través del qual pateix la democràcia de Turquia. Amin va dir a la ràdio de Suècia que la policia turca li va dir que "les ordres provenien d'un lloc més alt".

Zehra Doğan premi de periodisme International Women's Media Foundation

La periodista i pintora kurda empresonat Zehra Doğan, d'Amed,  ha rebut un dels premis de periodisme 2018 de la Fundació Internacional per a la Dona de la International Women's Media Foundation, de Washington. Doğan formava part de l'equip de l'agència feminista kurda Jinha i va ser detinguda i empresoanda per informar sobre les matances de l'exèrcit d'ocupació turc a Nisêbin. La van condemnar a 2 anys, 9 mesos i 22 dies.

Dossier KurdisCat sobre Zehra Doğan:

- Detinguda l'editora de l'agència feminista Jinha
- La periodista feminista kurda Zehra Dogan no es liberada y pasa a disposición judicial
-Bellísima carta desde la prisión de la periodista feminista kurda Zehra Dogan
-Carta, des de la presó, de la periodista i artista kurda Zohra Dogan
-La pintora y periodista kurda Zehra Doğan condenada a dos años y nueve meses de cárcel por pintar
-Mural de Banski per Zehra Dogan 

La guerrilla kurda abate 6 miembros de las fuerzas de ocupación turcas

Hêzên Parastina Gel (Fuerzas de Defensa Popular, HPG) y Yekîneyên Jinên Azad ên Star (YJA-Star, Unidades de Mujeres Libres-Ishtar) han anunciado  que sus fuerzas en Dersim y Colemêrg han matado a 6 soldados. Cinco soldados fueron abatidos en Dersim, dos soldados más resultaron heridos el 19 de junio a las 20:00 horas.

El mismo 19 de junio, a las 10:00 las HPG lanzaron un ataque en Yüksekova. En este incidente, fue abatido un soldado colonial. La milicia también afirmó que el ejército turco lanzó ataques aéreos ayer 20 de junio en las Áreas de Defensa de Medya (Kurdistán del Sur) en la región de Qandil.

Guardias islámicos revolucionarios iraníes asesinan a la guerrillera kurda Xedice Hecizade

El Comité de Mártires de la Sociedad Democrática y Libre del Este de Kurdistán (Komelgeha Demokratîk û Azad a Rojhilatê Kurdistan, KODAR) emitió una declaración escrita para dar información sobre la guerrilla de YRK (Yekîneyên Rojhilata Kurdistan, Unidades de Defensa del Kurdistán Oriental) que perdió la vida.

La declaración decía que una unidad YRK fue atrapada en una emboscada de los Pasdaran iraníes (Ejército de los Guardianes de la Revolución Islámica) el 9 de junio de 2018 y Xedice Hecizade, cuyo nombre clave Cihan Azad, nacido en el distrito Kotol de Xoy, fue martirizada en los enfrentamientos que siguieron .

La declaración hizo hincapié en que Cihan Azad luchó valientemente en la lucha por la revolución en la región de Hewraman y sus alrededores durante años y resistió la tiranía y la opresión del régimen iraní.

KODAR declaró que Cihan Azad representaba el coraje y el sacrificio de Apoist y que dio su vida por una vida libre, uniéndose a los verdaderos líderes de la revolución de Kurdistán.

La declaración concluyó con dar las condolencias a la familia de Cihan Azad y al pueblo patriótico de Kurdistán, y KODAR repitió la promesa de continuar la lucha en el camino de los mártires hasta que se construya la vida libre.

Supremacistes turcs assalten un estand electoral de l'HDP a Urfa

Ahir, a Haliliye, districte de la província del nord de Kurdistan, Urfa, un grup de 10 extremistes turcs va atacar un lloc electoral de l'HDP (Partit Democràtic dels Pobles). Els atacants van amenaçar els activistes de l'HDP amb les paraules: "Us enterrarem a les muntanyes. No permetrem la vostra propaganda. Farem amb vosaltres com a Suruç". Mostraren la salutació del llop feixista i van cridar: "Feliç és ell qui pot anomenar-se turc ".

El grup es podria van provar destrossar l'estand després d'intentar cremar banderes HDP. El stand de HDP es va mantenir allí i els activistes van continuar la campanya electoral.

Protesta a l'ONU per les execucions de kurds a l'Iran

Els manifestants s'han concentrat a l'oficina de les Nacions Unides a Erbil avui demanant a la comunitat internacional que intervingués en el cas de Ramin Hossein Panahi, un kurd iranià que s'enfronta a la imminent execució a l'Iran.

"Avui ens hem reunit aquí per protestar i demanem a l'ONU que pressioneu amb fermesa a detenir el veredicte de l'execució de Ramin Hossein Panahi, com en un anomenat tribunal i de manera injusta quan se li va emetre un veredicte d'execució i això es podria implementar en qualsevol moment i en qualsevol data ", diu una declaració dels manifestants. "Tots els preparatius s'han fet per dur a terme l'execució. Us demanem que feu tot el possible per ajudar a aturar l'execució d'aquesta joventut i ajudar-vos a restablir la vida. Estem esperant veure els vostres esforços ", afegeix la declaració.

Les execucions públiques són a l'alça a l'Iran. Panahi, de 22 anys, va ser arrestat al juny de 2017 a Sanandaj i acusat de ser membre del partit d'oposició kurd Komala. Els fiscals van dir que Panahi havia rebut entrenament militar i portava una pistola i una magrana al moment de la seva detenció.

La pertinença a un partit d'oposició no és un delicte que justifica la pena de mort, ha dit el seu advocat. Panahi es va lesionar a principis d'aquesta setmana en un incident violent a la presó de Sanandaj, on se li espera en execució. Hi va haver un motí quan un grup de presoners va intentar evitar que els guàrdies prenguessin a Panahi fora de la presó. La seva execució va tenir lloc després del Ramadà, que va acabar el divendres. Uns 20 presos van resultar ferits, la Campanya Ramin Hossein Panahi va anunciar el dissabte a Telegram.

Projecció de 'Suriçi' a Barcelona

El pròxim divendres es projecta el documental 'Suriçi' a la gran Filmoteca de Catalunya. Tracta del conflicte kurdo-turc al distructe de Sura, a l'est de Turquia. Aquí podeu veure el téaser.

divendres 22 de juny

19 h

4€ - ja podeu comprar les entrades a les taquilles de la filmoteca.

Turquia reivindica l'assassinat de 26 kurds a l'Iraq i al Kurdistan nord

Els atacs aeris turcs van matar a 26 militants aquesta setmana al sud-est del país i al nord de l'Iraq.
Els atacs aeris van ser llançats diumenge i dilluns a les províncies d'Amed i Sirnak, així com una part del nord de l'Iraq, on el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) té presència.

El govern d'Erdogan per boca del ministre d'afers exteriors, Mevlut Cavsoglu, va dir dimarts que les tropes turques avançaven cap a la zona amb "passos determinats". Un soldat turc va ser eliminat i dos més ferits el dimarts després d'una emboscada a Siirt. Dos soldats també van ser abatuts a la província veïna de Sirnak, que es troba al llarg de la frontera iraquiana, durant dues explosions.

Kurdistán: Aunque las nubes tapen el Sol, no pueden ocultar su existencia (9/9)

Recordar el pasado, escuchar el presente y prever el futuro de Kurdistan no mueve precisamente al optimismo, aunque la lucha y resistencia de este pueblo demuestra claramente que sigue vivo. Las experiencias que se están desarrollando en los territorios liberados de Rojava alimentan en gran medida la esperanza del pueblo kurdo y de otros muchos pueblos del mundo. Ellas/os mismas/os son conscientes de la potencialidad de lo que en los cantones de Afrin, Kobane y Cizire se está construyendo y defendiendo. El régimen turco también, y de ahí su furiosa respuesta en forma de bombardeos, tanques y yihadistas. Con base en el confederalismo democrático teorizado por Abdullah Öcalan, los territorios liberados por las YPG/YPJ y otras agrupaciones armadas de izquierda se han organizado ejerciendo un modelo de democracia directa que contrasta con los sistemas de sometimiento de poblaciones impuestos a unos pocos kilómetros de allí, ya sea por el Estado turco o por el ISIS y otros grupos islamistas. Los procesos de organización y de participación de las diferentes comunidades (kurda, asiria, árabe, yazidí, turcómana, …) puestos en marcha en Rojava apuestan por un modelo multiétnico en esa convulsa zona del mundo. El papel cada vez más protagónico de la mujer con base en la Jineologî, la ciencia de las mujeres, que coloca a éstas en el centro de la lucha contra el patriarcado, el capitalismo y el Estado, rompe con el papel al que tradicionalmente se las ha relegado. La inclusión de la ecología como uno de los pilares del confederalismo cuestiona la explotación de recursos y el desarrollismo que condena a los pueblos y la naturaleza. Las experiencias de Rojava, con sus dificultades y su todavía precaria estabilidad, irradian su luz hacia los demás territorios kurdos y muestran el potencial del pueblo cuando se libera del aparato estatal centralista y se organiza en base a sus necesidades.

Desde Bakur miran con esperanza a Rojava, y con rabía a Afrin. Viven también con rabía su día a día, en el que el rojo, verde y amarillo sólo se pueden combinar en los espacios privados. A pesar de ello, los permanentes intentos de los estados por tapar el resplandor del pueblo kurdo no pueden impedir que los destellos del sol situado en el centro de la bandera kurda sigan iluminando el camino. La sistemática represión y el profundo sufrimiento no han conseguido doblegar la voluntad de este abnegado pueblo. La clave nos la aporto de forma muy simple el veterano Yilman, al pedirle su opinión sobre la viabilidad de desarrollar el confederalismo democrático en Bakur. Nos contestó que, en las actuales circunstancias, no se puede implementar, ya que la participación política está impedida. Pero recalcó que el pueblo está deseoso de participar en política. No han conseguido apagar ese deseo. Y eso es una garantía de futuro.

 Texto y fotografías: Iñaki Etaio, miembro de la delegación vasca a Bakur, de primavera del 2018, en el Newroz. Este reportaje, sobre diversos aspectos de lo que vieron y escucharon está compuesto por 9 secciones.

HDP denuncia 200 detencions i 57 atacs a actes electorals en un mes i mig

El Partit Democràtic del Poble (HDP) ha emès un informe sobre els atacs als quals ha estat sotmès el partit durant la campanya electoral. Segons el text, en els últims 45 dies, més de 200 membres del HDP han estat detinguts, 16 membres del HDP han estat empresonats i diverses oficines del partit han estat atacades més de 50 vegades. El règim AKP-MHP ha augmentat la pressió i els atacs contra el HDP. Dels membres del partit han estat seleccionats a causa de la funció clau que compleixen en les eleccions, en aquesta selecció almenys 208 han estat detinguts i 16 han quedat arrestats en els últims 45 dies. També hi ha hagut almenys 57 atacs contra les oficines del partit dins el mateix marc de temps.

Segons un article de l'Agència de Mesopotàmia, el Partit Democràtic dels Pobles (Halkların Demokratik Partisi - HDP) va emetre un informe sobre els obstacles i atacs contra els partits polítics en el període de la campanya, inclosos els que han rebut el Partit Saadet i CHP per part de l'AKP (islamista)- MHP(neofeixista).

L'informe inclou informació sobre els atacs i les prevencions de cada dia. Segons aquest informe, els atacs van començar el 28 d'abril i van continuar fins al dia en què es va emetre l'informe, que també esmenta presidents de districtes i províncies, i dotzenes de membres del partit, detinguts per fer campanya, i joves que van ser detinguts per corejar lemes. Els combois del HDP, les inauguracions i les reunions de les oficines de campanya s'han dut a terme sota bloquejos. Al copresident del HDP Sezai Temelli se li va impedir anar a l'estranger per fer campanya, se li va confiscar el seu passaport i no se li va permetre sortir del país.

L'informe també va assenyalar que els governadors van participar en les campanyes electorals de l'AKP saltant-se la neutralitat institucional. La policia va amenaçar de fer campanya als membres del HDP i els va impedir ballar el halay, així com també col·locar pancartes a les oficines del partit. També es va detallar atacs contra el comboi, incloent a la co presidenta del HDP Pervin Buldan en Nazilli i en contra dels votants a Ankara, després de la reunió popular del copresident Sezai Temelli a la ciutat.

L'atac contra els treballadors de la construcció kurds a Karapürçek, Ankara llençats des d'un quart pis pel sol fet de ser kurds i l'atac quan un camioner va ficar el seu vehicle a l'autobús d'eleccions del HDP a Kayseri també es van incloure en l'informe. L'informe també va enumerar els atacs i obstacles contra el CHP, el partit İyi i el partit Saadet, en diverses ciutats.

La co-alcaldesa Kışanak encarcelada en Amed envía una carta a las mujeres

La co-alcaldesa de Amed, Gültan Kışanak, quien permanece en la prisión de Kandıra siendo una más de los miles de rehenes del régimen del AKP, ha escrito una carta dirigida a las mujeres a menos de dos semanas de las elecciones del 24 de junio.
En su carta, Kışanak escribe: "La política solía ignorar a las mujeres. No escuchamos muchas promesas a las mujeres en las plazas. Sin embargo, hoy, en esta campaña electoral, escuchamos muchas de estas promesas de partidos que no nos han abierto sus listas”.
Kışanak continúa: "Sabemos por experiencia que todas estas promesas se olvidan después de las elecciones. Además, las promesas siempre son un "soborno". Lo más importante: las mujeres no solo queremos ser elegidas, sino que queremos unirnos al gobierno. Queremos tener el derecho no solo de "elegir" sino también de ser "ciudadanas plenas". Es un hecho que el HDP está por delante de otros partidos en este aspecto".
En el HDP, argumenta Kışanak, "las mujeres disfrutan de grandes ganancias que han logrado con su trabajo. Ahora es el momento de marcar una política con nuestro sello como mujeres. Querían hacernos creer que la política es un negocio arriesgado deteniéndonos y asustándonos. No tenemos miedo, no tenemos miedo. Estamos en camino: Estamos dispuestas a pagar nuestra libertad por nuestro futuro, para ganar nuestros derechos".
Kışanak agrega: "Sí, la política significa asumir responsabilidades, hacer sacrificios, asumir riesgos. Pero mantenerse al margen de la política es aceptar la subordinación a los hombres, la explotación, la opresión y la esclavitud".
Todos los días, recuerda Kışanak "al menos una mujer es asesinada". El país se ha convertido en una gran prisión. Incluso la defensa de la paz ha sido etiquetada como "terrorismo". Si esto no se detiene, mañana nos esperan todavía más catástrofes".
Kışanak escribe que "para salvar nuestro futuro, proteger los logros de las mujeres, avanzar" es necesario unirse a la campaña electoral. "No hay un momento que perder". No podemos ver a gran parte de las candidatas del HDP y las políticas de las mujeres reflejadas en los medios, a pesar de que el HDP es el partido con la representación más equitativa, el partido con el mayor número de candidatas. Conocemos la actitud de los medios, no solo hacia el HDP sino también hacia las mujeres. Sabemos que el sexismo se agrega a la actitud hacia HDP. Pero tenemos que encontrar una manera de revertir este apagón".
Kışanak hizo un llamado a las mujeres jóvenes: "Por favor, no dejéis este trabajo solo a las candidatas y a mujeres involucradas activamente en el partido. Las verdaderas dueñas de la lucha de la liberación de la mujer sois las millones de mujeres, cada una con su subjetividad. Vivimos nuestro futuro hoy, en este momento. Hoy, necesitamos ganar este momento para ganar nuestro futuro".
Recordando las palabras de la copresidenta del HDP, Pervin Buldan, quien dijo que el partido está estableciendo una alianza con las mujeres, Kışanak dice: "Queremos ver esto en la campaña y en los resultados de las elecciones. Podéis decir: "Ven y hazlo si es así de fácil". Creedme, no estamos aquí sin hacer nada. Estamos tratando de persuadir incluso al ave voladora para que vote por el HDP y Demirtas".

Erdogan diu que aplicarà la pena de mort al seu rival a les eleccions

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va dir en un acte electoral diumenge que aprova la reintegració de la pena de mort pel candidat presidencial del Partit Democràtic dels Pobles (HDP) Selahattin Demirtaş 'el Mandela kurd' si el Parlament aprovés aquesta legislació, informava el lloc web de notícies T24. Erdogan va fer les declaracions en resposta a una multitud demanant l'execució de Demirtaş.

"Aquest home [] està en arrest ara? Sí, això és tot. De fet, el poder judicial ha de prendre la decisió al més aviat possible ", va dir Erdogan a la multitud durant una concentració electoral a Kocaeli el diumenge. "Com ja he dit abans, si el Parlament vota per recuperar la pena de mort, ho aprovaré immediatament", va respondre Erdogan.