La França de Macron incompleix una decisió judicial i arresta i entrega a Erdogan el kurd Mehmet Yalcin

Violant tots els procediments i els drets d'aquest sol·licitant d'asil, les autoritats franceses el van detenir dimarts a casa seva a Bordeus i va ser deportat a Istanbul on va ser empresonat. S'anomena Mehmet Yalcin. És originari de la ciutat de Varto, al Kurdistan turc. Va ser empresonat el 2005 a Turquia, i després el va deixar en llibertat pendent del judici acusat de "propaganda per a una organització terrorista". Yalcin, en aquella època, va triar el camí de l’exili i va arribar a Occitània, a Bordeus, el 2006, n pensava que trobaria un paradís de pau amb la seva dona i els seus tres fills. Malgrat les seves sol·licituds d'asil, va continuar patint assetjament per part de les autoritats franceses i més particularment de la prefectura de Gironda. Mentre havia de ser deportat el 28 d’agost i es trobava en un centre de detenció de Bordeus, el jutjat administratiu d’aquesta ciutat va ordenar la seva llibertat, considerant que Mehmet Yalcin havia fet una nova sol·licitud. asil, la seva detenció continuada era il·legal. La prefectura li havia de lliurar un certificat de sol·licitud d’asil que li donés el dret a romandre al territori fins que la Cort Nacional de Drets d’Asil emetés la seva opinió. En el seu lloc, rep un arrest domiciliari. Una decisió de la prefectura francesa va tornar a ser anul·lada pel tribunal administratiu.
El 13 d’agost, Mehmet Yalcin era a casa, esperant el final del procediment. Fins aquest dimarts, 15 de setembre, a les 6 del matí, uns 20 agents de la policia van venir a capturar-lo. Segons la informació que vam recollir, el motiu oficial va ser una entrevista administrativa. De fet, un cop a la comissaria de l'aeroport de Mérignac i un interrogatori sobre la seva situació administrativa i el seu dret de residència, va ser traslladat, amb cotxe, al centre de detenció de Mesnil-Amelot, prop de l'aeroport de Roissy, a la regió de París. Per  Gabriel Lassort, el seu advocat de Bordeus, "tot això sembla una implementació opaca, amagada per anar ràpidament". Perquè, fins ahir a la nit, ningú tenia cap rastre de Mehmet Yalcin. Ni els seus defensors, ni les organitzacions que tracten amb els sol·licitants d’asil, i molt menys la seva família. Va ser deportat per un vol a Istanbul, on l'esperava la policia d'Erdogan. En aquestes condicions, per què les autoritats franceses guarden silenci còmplice? La diputada comunista Elsa Faucillon va interrogar el ministre d’Exteriors francès, Jean-Yves Le Drian, però ahir a la nit no va rebre cap resposta. Emmanuel Macron i Recep T. Erdogan han trobat un terreny comú en la repressió dels kurds.

"És una execució forçosa abandonar el territori francès quan no és possible perquè hi ha una sol·licitud d'asil", va dir Maître Lassort. L'advocat assenyala que el jutge de llibertats i detenció que va confiscar havia programat una vista per avui dijous 17 de setembre. Tampoc se li va comunicar cap ordre de col·locació, malgrat les seves peticions a la prefectura de Gironda i a la policia aèria i de fronteres.

Turquia copia Espanya i obre una causa penal contra el Col·legi d’Advocats d’Istanbul per haver penjat una pancarta

La justícia de Turquia ha obert una causa penal contra el Col·legi d’Advocats d’Istanbul per haver penjat una pancarta de suport i en record de l’advocada i presa política kurda Ebru Timtik, que va morir-se el 27 d’agost a causa d’una vaga de fam, segons que informa Artigerçek.

El president de la institució, Mehmet Durakoğlu, ha denunciat que l’acusació és un ‘invent’ i que hi ha una motivació política darrere. Ell i diversos membres del col·legi han estat citats a declarar davant la fiscalia. Timtik va ser condemnada a tretze anys i mig de presó acusada de terrorisme després d’haver estat detinguda per haver defensat dissidents kurds i turcs al règim de Recep Tayyip Erdoğan. Amnistia Internacional n’havia demanat l’alliberament, juntament amb els seus companys. Va denunciar-se que no havien rebut un judici just i que la condemna es basava en declaracions contradictòries d’un sol testimoni. Malgrat l’estat de salut greu en què es trobava, no va ser alliberada i el Tribunal Constitucional de Turquia va refusar un recurs per la seva llibertat.

Catorze partits kurds denuncien la colonització àrab provocant una substitució ètnica

Acusen l’actual govern de Bagdad de reprendre l’arabització impulsada pel dictador baasista Saddam Hussein a la regió kurda de Kirkuk. “Fins ara no hem deixat envair ni un sol centímetre de terra a Kirkuk” va assegurar la Unió Patriòtica del Kurdistan. Amb ella hi ha el moviment Gorran, Unió Islàmica del kurdistan i el Koam, Grup Islàmic del Kurdistan. El comitè creat el gener de 2020 ha estudiat els canvis demogràfics i ha detectat una clara intenció del govern central d’enviar immigrants àrabs a Kirkuk. 

El governador kurd, Najmaldin Karim, fou cessat el 2017 i substituït per l’àrab Rakan al-Khabouri que protagonitza la desnaturalització de la ciutat. Una vegada assentats se’ls hi faciliten ajudes per tal de substituir la població kurda. El mateix sistema fou utilitzat per Hussein entre 1970 i 1978. La constitució va incloure, a partir de 2007 l’article 140 que respectava la identitat kurda de Kirkuk tot i considerar-la una “zona de disputa”. Arran dels canvis a Bagdad el 2003 l’Iraq va iniciar una política de des-arabització de la regió kurda de Kirkuk per retornar-la als seus legítims habitants. Aquesta línia es va interrompre el 2017 de forma abrupta quan s’han tornat a enviar colons àrabs a la zona. El Partit Democràtic del Kurdistan no va formar part dels qui van denunciar la colonització doncs va més enllà i reclama el retorn íntegre de Kirkuk al Kurdistan al considerar-lo “zona ocupada” per les forces centralistes.

 

Moren 3 guerrillers kurds a Xakurke en un bombardeig turc

Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) ha informat de la mort de tres guerrillers kurds. Amed Pasûr, Berxwedan Şervan i Helgurt Siyabend van ser assassinats l'11 de setembre en un atac aeri turc a la zona d'Ermuş a la regió de Xakurke, al Kurdistan del Sud (nord de l'Iraq). HPG va descriure els tres màrtirs com a "militants sacrificats" que van lluitar a la primera línia per la defensa del Kurdistan contra els ocupants i van complir la seva responsabilitat.

Turquia demana l'extradició de l'ex diputat i ex batlle kurd Osman Baydemir, exiliat al Regne Unit

La Fiscalia turca d'Amed (en turc Diyarbakir), ha presentat una sol·licitud d’extradició per a Osman Baydemir, exiliat al Regne Unit, antic diputat i alcalde popular de l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles), entre 2004 i 2014. Baydemir va representar a Sanliurfa al parlament nacional. El desembre de 2017, Baydemir va protagonitzar un incident quan el president del parlament li va preguntar reiteradament sobre on es trobava exactament el Kurdistan. Fent un gest cap al seu cor, va respondre: "Aquest mateix lloc és el Kurdistan, senyor president. El Kurdistan és aquí mateix ".

En la seva nova sol·licitud al Ministeri de Justícia turc, els fiscals van dir que es demana a Baydemir l'acusació de "ser membre d'un grup terrorista armat", un càrrec utilitzat per l'estat turc per empresonar diversos polítics kurds sense motiu. L'abril de 2018, Baydemir va ser desposseït del seu estatut parlamentari per una sentència de presó per "propaganda". El govern turc prèviament s’havia apoderat de més de 90 municipis que l’HDP havia guanyat el 2014, substituint-los per administradors del govern i fins i tot empresonant uns 60 alcaldes en una repressió en curs que va començar a finals del 2016. 

Després de les eleccions de març de 2019, els titelles designats per l'Estat van ser col·locats a 40 municipis gestionats per l'HDP. A més, a sis alcaldes de l'HDP que van guanyar a les eleccions se'ls va denegar els certificats amb l'excusa donada que havien estat inhabilitats per haver estat acomiadats prèviament dels seus llocs de treball per decrets governamentals d'emergència.

El 23 de març de 2019, la policia turca va atacar diversos municipis dirigits per l'HDP, detenint molts alcaldes elegits i substituint vuit alcaldes kurds elegits per síndics. Dijous, la policia turca també va detenir l'exdiputada del HDP Leyla Güven. Va ser alliberada després de declarar a la policia. A més, el parlamentari HDP Sebahat Tuncel va ser condemnat a 11 mesos i 20 dies de presó per "insultar" a Erdogan.

 

Una política kurda, de l'HDP; condemnada a 8 anys de presó

 Muhlise Karagüzel, antic copresidenta de l’associació provincial del Partit Democràtic dels Pobles (HDP) a Muş, va ser condemnada a vuit anys i un mes de presó. La dona empresonada de 59 anys va assistir al judici mitjançant el sistema de videoconferència. Muhlise Karagüzel va ser arrestada l'11 d'agost de 2019 durant una batuda juntament amb Ferhat Çakı. Çakı i Karagüzel van ser detinguts per presumpta "pertinença a una organització terrorista". El polític empresonat pateix diabetis, asma i hipertensió. En realitat, hauria de fer-se una operació urgent, en cas contrari perdrà la vista.

Immigrants turcs linxen un kurd, en trauma cerebral, a Bèlgica, per afirmar que era kurd a les xarxes socials

Un kurd va ser atacat i ferit críticament per vuit immigrants turcs al seu apartament dissabte a la nit al municipi de Quaregnon, a Bèlgica. El jove va ser atacat perquè va afirmar la seva identitat kurda a les xarxes socials. Els atacants només el van deixar anar i van sortir de l'apartament quan el creien mort. Ara és a la unitat de cures intensives de l’hospital i la seva cara està desfigurada. Va patir un trauma cerebral i es troba en estat de perill mortal.

Les primeres investigacions indiquen que l'atac està relacionat amb la identitat kurda de la víctima i es va produir després que aquest compartís un vídeo a les xarxes socials. Els xovinistes turcs estan ben organitzats a Bèlgica. En el passat hi ha hagut diversos atacs contra kurds. Els immigrants turcs també actuen en els partits polítics i tenen una connexió directa amb el règim d'Erdogan i utilitzen sistemàticament expressions kurdòfobes.

 

Una família kurda apareix decapitada a Bagdad amb la filla violada

Els cossos d’una família kurda que vivia a la zona al-Mansour de Bagdad van ser trobats decapitats a casa seva ahir dimarts a la nit (15 de setembre). El periodista de NRT, Omed Muhammed, va dir que les víctimes són un pare, una mare i la seva filla, que s’havien graduat en farmàcia el 2016. La família era originària de Sulaymaniya i s’espera que els seus cossos tornin a la seva ciutat natal per ser enterrats.

Segons una investigació forense preliminar, la filla, anomenada Shilan, va ser agredida sexualment abans de ser assassinada i hi ha marques de tortures i pallisses al cos de les víctimes. La policia encara no ha identificat cap sospitós, però s’especula que els assassinats poden haver estat motivats per la participació de Shilan a les protestes que van començar a l’octubre del 2019, durant el qual va treballar com a metgessa a la plaça Tahrir.

 

 

Una comandant de les SDF sobreviu un atemptat

Lilwa Al-Abdullah ha estat víctima avui d'un atemptat d'origen desconegut. Una mina ha esclatat al pas del seu vehicle a Deir ez Zor. La comandant de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) ha quedat ferida en l'atac. Per la zona del mateix la probabilitat més alta és que els autors sigui islamistes de l'Estat Islàmic doncs les forces pro turques no tenen bases operatives a la zona. La comandant co presideix, també, el Comitè de Defensa de Deir ez Zor, al nords est de Síria.

Un atac de turcs xovinistes contra obrers kurds acaba amb un mort i 2 ferits

Els treballadors kurds de la construcció, de la companyia Ercis que van anar a treballar van ser atacats el 13 de setembre amb armes de foc. L'operari Özkan T. va perdre la vida en l'atac, Fırat T. i Emrah Ö. van ser traslladats a l’hospital amb ferides. L'incident es va produir a les 19.30 del vespre al districte de Dinar. Una persona desconeguda va obrir foc als germans, que treballaven en la construcció. El treballador de 25 anys Özkan T. va perdre la vida arran del foc obert, tot apunta a un atac xovinista contra la minoria kurda.

'Cap altre amic que les muntanyes' publicat en llengua catalana

 Raig Verd Editorial ha publicat, en llengua catalana, el llibre de Behrouz Boochani. L'autor el va escriure'l per l'aplicació WhatsApp quan estava detingut il·legalment al centre de detenció d'immigrants de l'illa de Manus (Austràlia) on va estar reclós de 2013 a 2017. Behrouz Boochani va néixer a Rojhilat, Kurdistan de l'Iran, el 1983. L'obra original, No Friend But the Mountains: Writing from Manus Prison, es va publicar el 2019. Boochani és un periodista i productor cinematogràfic. Va fugir del seu país per a escapar a la repressió del govern iranià. 

El 2013 Behrouz Boochani va ser il·legalment detingut a l’illa de Manus, un centre de detenció d’immigrants prop de la costa d’Austràlia.  A la presó, on ha passat sis anys, sense eines ni espai per a la creació, Boochani va escriure heroicament a través de WhatsApp aquest llibre. Un llibre sobre la violència i les injustícies que es cometen en el nostre nom amb l’excusa de la llei.

L’obra es va publicar a Austràlia i va guanyar els premis més importants del país convertint-se en una denúncia i visibilitzant una vergonya internacional.  Un dels llibres més venuts el 2019 és el crit de resistència i l’extraordinari testimoni d’un refugiat.  Una veu que ens recorda les vivències de tants refugiats i migrants apàtrides empresonats a tot el món.

Behrouz Boochani és periodista i un reconegut defensor dels drets humans, guanyador d’un Media Award d’Amnistia Internacional d’Austràlia, se li han atorgat també els premis Diaspora Symposium Social Justice Award, Liberty Victòria 2018 Empty Chair Award i de l’Anna Politkóvskaia de  periodisme.

ISBN: 978-84-17925-26-0
Gènere: AssaigNovel·la
Publicat a Setembre de 2020
14x21 cm
384 planes

La KCK llença la campanya 'Aturem l’aïllament, el feixisme i l’ocupació; És hora d’assegurar la llibertat'

El Consell Executiu de la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK) ha fet públic el següent comunicat anunciant:

“Els kurds i les forces de la democràcia al Pròxim Orient tenim una oportunitat històrica al davant. Els kurds i les forces de la democràcia sortiran amb un gran guany en aquest procés de creació dut a terme enmig del caos de l'Orient Mitjà. El nostre Consell Executiu i representants d’organitzacions i institucions importants es van reunir en aquest procés, van avaluar exhaustivament les oportunitats de guanyar i també els perills i va prendre decisions importants. En el marc d’aquestes decisions, per tal d’eliminar els perills que enfrontem i guanyar una vida lliure i democràtica a quatre parts del Kurdistan, a l’estranger i a tots els estats on hi viuen els kurds, llançarem el 12 de setembre una iniciativa democràtica revolucionària el lema 'Aturem l’aïllament, el feixisme i l’ocupació; És hora d’assegurar la llibertat'.

L'objectiu d'aquesta iniciativa és derrocar el govern AKP-MHP-Ergenekon*, que ha convertit el sistema de tortura basat en un aïllament agreujat en una guerra especial sistemàtica i operacions psicològiques contra el poble kurd, ha estès l'ocupació i ha intensificat les pressions sobre els pobles , especialment el poble kurd, dins i fora d’Imralı**”.

* AKP: Partit islamista d'Erdogan

MHP: Partit neofeixista imperialista turc aliat a Erdogan

Ergenekon: xarxa islamista d'Hizb-ul Tahrir formada per elits militars i polítiques suposadament contra el govern però que li serveix per accions de falsa bandera

** Illa on està empresonat, de per vida, el líder Apo Öçalan de la KCK

Una mina de la resistència kurda mata 1 militar iranià

 Dos membres més del Cos de Guàrdies Republicans Islàmics (IRGC), declarat terrorista pels EUA, han quedat ferits. La mina va esclatar a Mariwan el 3 de setembre i Hengaw ho va comunicar dilluns. Cap moviment de la resistència s'ha atribuït l'acció. 

Assassinada, pel seu germà, una noia kurda per haver-se afiliat a les YPJ

 

El moviment feminista kurd Kongra Star de Dirbêsiyê (Rojava, Kurdistan de Síria) ha realitzat una concentració i una declaració en resposta al recent assassinat de Delal 'Beritan', de 20 anys. La va matar el seu germà, per haver-se afiliat a la milícia kurda femenina Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ). Part de la seva família ho havia considerat un atac contra el seu honor i justifica el crim compartint la realitat de moltes dones que experimenten una violència domèstica creixent a l'aïllament creat per la Covid19.