EUA imposa sancions al grup pro turc que va assassinar Hevrîn Helef

El 12 d’octubre de 2019, tres dies després que les forces turques envaïssin el nord-est de Síria amb les benediccions del president Donald Trump, una jove política kurd en ascens anomenada Hevrîn Helef (Khalaf) va ser emboscada per Ahrar al-Sharqiyah, una brigada sunnita armada amb suport turc i executada de forma salvatge. Quan els islamistes van acabar amb la jove de 35 anys, el seu cos estava ple de bales, li van arrencar la carn del cuir, li va arrencar  la cama i el crani es van fracturar a causa de cops repetits. Els assassins van publicar un vídeo del crim de guerra en línia.

Dimecres, l'administració de Biden va desplegar les seves primeres sancions dirigides a Síria. Van dirigir-se a Ahrar al-Sharqiyah i el seu cap, Ahmed Ihsan Rayyad al-Hayes, més conegut pel seu nom de guerra, Abu Hatem Shaqra, que va estar present durant l'assassinat de Khalaf. Les sancions també van dirigir-se a vuit presons sirianes, cinc funcionaris del règim del president Bashar al-Assad que les dirigeixen i una milícia pro-règim. Ahrar al-Sharqiyah també va ser acusat pel Departament del Tresor dels Estats Units de reclutar membres de l'Estat Islàmic i de matar diversos civils al nord-est de Síria.

El secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, va dir: "Aquestes sancions subratllen el compromís dels Estats Units de promoure el respecte als drets humans i la rendició de comptes per l'abús contra els sirians". Algunes de les presons sancionades, inclosa la famosa Saydnaya, van aparèixer en una memòria cau de fotografies horribles proporcionades pel desertor sirià conegut com a "Cèsar". Una sèrie de sancions per castigar econòmicament el règim d’Assad introduïdes per l’administració Trump van rebre el nom d’aquest desertor.

L’anunci ha ofert una mica de consol a la mare de Helef, Souad Mohammad, que deia que la cara de la seva filla havia estat tan mal mutilada pels seus assassins que tot el que quedava intacte era la seva mandíbula.

Turquia reconeix la mort de 3 oficials en un atac de la resistència kurda a la base de Goraspi

Les forces ocupants han reconegut la mort del sergent especialista d’infanteria Halil Çelebi (27 anys), de la Brigada de Comandes i Muntanyes de Hakkari que va ser eliminat en una audaç acció de la resistència. Les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) van atacar la base de Goraspi, al nord de l’Iraq. El funeral de l'element va ser enviat a la seva ciutat natal Kırıkkale per ser enterrat. No ha estat l'única baixa turca les darreres hores. El tinent d’infanteria Ali Rıza Özcucuk i el sergent especialista en infanteria, el sergent Sergen Güçlüer, van ser eliminats en l’enfrontament amb les HPG durant l’operació al sud de la zona de la base Gorasti de Hakurk, al nord de l’Iraq. D'altra banda les HPG han comunicat la mort en combat del Voluntari Sezer Emre a Xakurkê (Kurdistan del Sud). Emre era natural d'Hakkari.

Voluntari Sezer Emre

 

Funeral islàmic pel sergent especialista d’infanteria turca Halil Çelebi

L'ONU alerta que Turquia està baixant els cabals del riu Eufrates i 460.000 sirians s'han quedat sense aigua

De nou OCHA-Syria (Agència de l'ONU sobre Síria) ha fet sonar l'alarma per l'accés de l'aigua a més de 460.000 persones des que Erdogan ha tancat l'estació de bombament d'Aluk controlada per milícies recolzades per Turquia. Amb una ràpida disminució dels nivells d’aigua, la vida de les persones està en joc. El 15 de juliol, una declaració conjunta d'UNICEF i OCHA-Syria va afirmar que més d'un milió de persones corren el risc de la inseguretat hídrica relacionada amb l'estació d'Aluk, amb més mesures de tancament ocorregudes des de l'octubre del 2019. Això va rebre una absurda resposta del Ministeri d'Afers Exteriors turc, que va culpar a l'Administració autònoma del Nord i Est de Síria (situada al sud en el curs del riu) de ser la responsable per aturar l'electricitat. Tanmateix, la hidroelèctrica també disminueix a causa de la caiguda dels nivells d’aigua causada per menys precipitacions segons la FAO.

Militars turcs provoquen incendis, intencionadament, a les àrees de conreu del Kurdistan iraquià

El 27 de juliol, a la 1:30, els soldats turcs de les noves bases militars van començar a disparar directament al poble de Hrure, al Kurdistan iraquià. Com a resultat, es van cremar 165 hectàrees de terres agrícoles i horts. Ayad Hruri, del poble de Hrure, va dir al grup de drets humans CPT: "Ara les forces militars turques estan cremant zones que no s'han cremat en els darrers dos mesos. Des del 23 d'abril, cada hora experimentem bombardejos i trets ". "No podem circular còmodament per la carretera de Hrure per la por de ser bombardejats, per això l'anomenem camí de la mort". Des que es va iniciar l’operació militar turca el 23 d’abril, a la regió de Barwary Balla s’han cremat gairebé 11 mil dunams* de terres agrícoles i agrícoles.



* Un dúnam equival a 1.000 m2

Jornada de formació del PDKI del Kurdistan de l'Iran a les bases de l'exili

El Comitè de Zagros del Partiya Demokrat a Kurdistana Îranê (PDKI, HDKA), Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran va dur el 25 de juliol una jornada d'educació política. El Comitè Zagros sobre l'organització pública del Partit Demòcrata va celebrar una ronda política per als membres del partit en aquest comitè.

L 'inici del programa va començar amb l'himne nacional kurd ′A Raqib′ i un moment de silenci pels màrtirsde la causa kurda. Tahir Mahmoodi, cap de l'Organització Democràtica va fer un discurs centrat gestionar bé l'entorn i saber que els membres continuats del partit s'han d'obrir camí i educar-se.

Hassan Zada, cap del Comite Zagros va explicar les activitats i com l'entorn presentava un discurs.
Posteriorment el professor′ Mohammed Nazif Qadiri va presentar els continguts de la jornada. Finalment es van repartir els certificats als participants. 

 

 

 

UNESCO inclou la kurda Hawraman a la llista del patrimoni mundial

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) ha inclòs la regió del Kurdistan de l’Iran, Rojhilat, de majoria kurda, coneguda com a Hawraman, a la llista del patrimoni mundial. La designació, atorgada als llocs "considerats de valor excepcional per a la humanitat", proporciona una certa protecció en virtut dels tractats internacionals i posa en marxa esforços per conservar la seva integritat històrica i cultural.

Sara Cudi, guerrillera feminista kurda de les YJA-Star: ' Amb el meu ball explico l’esperit social de les dones i la reconnexió de les dones oprimides a la vida'

Originària de d'Elîh / Batman, la guerrillera Sara Cudi va créixer a Esmirna. Va començar el ballet als 12 anys. La guerrilla per la llibertat del Kurdistan lluita per la seva cultura i art tant com lluita contra l'estat turc invasor. Tots els llocs on hi ha guerrilles són un escenari de resistència contra l’Estat turc, que va infligir un genocidi cultural i físic al poble kurd.

La miliciana de les Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) Sara Cudi parla de la resistència contra el genocidi cultural de l’estat turc amb el seu ball. "Em van impressionar especialment les valoracions del líder Apo (Abullah Öçalan) sobre cultura i art. Com puc crear una personalitat social en mi mateixa com a dona? Vaig conèixer el PKK. A casa, mai no podria fer ballet sense música. Però a les muntanyes de Kurdistan, vaig començar a ballar sense música aprofitant el so de la natura. A mesura que m’anava unint amb la muntanya, els meus sentiments s’aprofundien. Amb el meu ball explico l’esperit social de les dones i la reconnexió de les dones oprimides a la vida i la seva unitat. amb l’univers, en línia amb la filosofia de lideratge. Els nostres companys estan tenint una ferotge resistència a Mamreşo, Aris Faris, Zendura i Heftanin. Malgrat els atacs tecnològics realitzats per l'enemic, els nostres companys lluiten amb força. Sota la direcció del camarada Serhat, va sorgir un esperit sacrificat i així va créixer l’esperit de companyerisme.

Com podem reflectir aquest esperit de sacrifici?

Com ho podem explicar?

Molts dels nostres companys posen aquest esperit de victòria en poemes, d’altres ho expliquen amb teatre i intento explicar aquesta resistència amb el llenguatge corporal. Amb la unitat de Foc i Sol, vaig intentar reflectir la lleialtat dels nostres companys al líder en les campanyes de Bazên Zagrosê i Cenga Xabûr. 

Com podem arribar al sol quan estem dins del foc? 

La resposta a aquesta pregunta es concreta en les personalitats de Serhat, Kamuran Sarya i molts companys màrtirs. Aquesta lluita implacable i la resurrecció de les dones, la lluita de tots els nostres companys, em va enfadar en el foc creixent i em va portar a objectius més grans ".

Un tribunal alemany augmenta la condemna d'una islamista per haver esclavitzat dones kurdes yezidi

El tribunal alemany va condemnar ahir a una dona de l'Estat Islàmic (IS) a 6 mesos més de presó per haver utilitzat dones yezidi esclavitzades mentre vivia a ar-Raqqà, Síria, la que fou capital de l'Estat Islàmic a al regió. El 2020, aquesta dona de l’IS ja fou condemnada a 3,5 anys, de manera que en total ara suma 4 anys de presó. Durant el judici, la dona de l’IS, Omaima Abdi, va admetre haver utilitzat dues esclaves yezidi –entre ells una nena esclava de 13 anys– mentre vivia a ar-Raqqà. Tot i que Abdi va culpar els mitjans d’una cacera de bruixes contra ella, finalment es va disculpar amb les dones yezidi. Abdi va afirmar, a més, que vol oblidar-se de tot l'episodi IS tan aviat com sigui possible. "Després de ser lliure, m'agradaria crear un estudi de perruqueria", va dir, "I vull reunir-me el més aviat possible amb els meus quatre fills".


Una de les dones yazidis esclavitzades per l’IS i utilitzada per Abdi i altres membres de l’IS era present a la sala. Va dir que no tindria el luxe el que gaudirà Abdi d’oblidar el passat i centrar-se en el futur. "No tenim aquesta possibilitat, no podem oblidar mai el que ens va passar". La dona yezidi, esclavitzada per l'IS i que va haver de treballar per a Abdi, va dir durant el judici a Alemanya: "Els yezidi vam ser destruïts per l'IS per la nostra religió i ens van fer esclaves perquè som dones ". El nom de la dona yezidi no es pot publicar. Manté un perfil molt baix a Alemanya. També va ser protegida per dos policies, ja que molts partidaris de l’IS viuen lliurement a Alemanya i representen una amenaça per a ella. Tot i que Abdi, una dona de l’IS, va demanar perdó a les yezidi, ningú a la sala va saber si Abdi realment sentia el que deia. El fisca,l i fins i tot el propi advocat d’Abdi, van donar a entendre que no sabien si les disculpes eren sinceres o si només es tractava d’un moviment estratègic per escapar d’una sentència més dura. Segons les autoritats, Abdi està sent tractada per Legato, una organització alemanya que intenta des radicalitzar els membres i els partidaris de l’IS. Abdi també rep ajuda psicològica. Abdi va admetre durant el judici que "és difícil trencar amb l'extremisme d'un dia a un altre".


Hi ha bones raons per dubtar que Abdi s’hagi des radicalitzat. Perquè una de les persones que va assistir al judici en suport a Abdi era un conegut extremista islàmic alemany, Bernhard Falk. No només va assistir al judici, sinó que també va demanar als seus seguidors que donessin suport a la "dona de Denis Cuspert". Bernhard Falk és ex-membre del grup armat d'extrema esquerra a Alemanya Antiimperialistische Zellen actiu entre 1992 i 1996. Després d’haver passat 12 anys a la presó, Falk es va convertir a l’islam i des de llavors ha estat un ferm defensor dels extremistes empresonats a Alemanya que donen suport a grups com A lQaeda, IS o els talibans. Falk no només va anar un parell de vegades com a visitant del a la sala del tribunal durant el judici d’Abdi, també es va reunir, fora de l’edifici judicial en un parc proper, amb l’advocat d’Abdi, Tarig Elobied, per fer una xerrada privada. Abdi també va deixar clar que va gaudir del seu temps amb l’IS a Síria, segons el membre de la policia d'Hamburg.

"Ella [Abdi] va dir que s'ho passava molt bé [a Síria], no em penedeixo de res, tot passa per una raó". El motiu pel qual Abdi va abandonar Síria per tornar a Alemanya va ser, segons el testimoni de la policia d'Hamburg, perquè el marit d'Abdi, Denis Cuspert, va dir que volia casar-se amb una segona esposa. Abdi no va acceptar-ho i el va expulsar de la casa d'ar-Raqqà. Abdi i Cuspert es van barallar i la primera va decidir aleshores deixar l’IS a Síria amb el seu fill i tres fills més de dos matrimonis anteriors. Abdi va arribar a Turquia, Cuspert va ser finalment mort en un atac aeri per un avió de la coalició. Segons la policia d'Hamburg que va investigar el cas, Abdi no permet cap altra dona al seu entorn. És per això que Abdi i Cuspert no havien esclavitzat permanentment els yezidi a la seva casa perquè Abdi sabia que els marits de l’IS maltractarien sexualment les dones yezidi esclavitzades.
Bàsicament, Abdi, no volia haver esclavitzat permanentment les dones yezidi a casa seva perquè estaria gelosa quan el seu marit violaria les dones esclavitzades.

Avui fa 32 anys era assassinat el líder kurd de l'Iran A.R. Ghassemlou

El juny de 1989 moria l’aiatol·là Khomeini. El nou govern va optar per no donar cap senyal de feblesa, ben al contrari i el primer objectiu fou la resistència kurda encapçalada pel Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran (PDKI). El 13 de juliol de 1989 es celebrava una reunió entre Abdul Rahman Ghassemlou, secretari general del PDKI i representants iranians. Ghassemlou era un poliglota que parlava onze llengües. Les dues principals variants del kurd, kurdmanji i sorani, anglès, persa (o farsi), alemany, àzeri, turc, àrab, francès, rus, txec, i eslovac. A més, era fill d'un terratinent i podria haver tingut una còmoda vida després d'estudiar a La Sorbona. Va escollir el camí més difícil, lluitar per la seva nació.

A la reunió hi havia també Abdullah Kaderi, vicesecretari general del PDKI, el metge kurd de l’Institut d’Investigacions per la Pau, Magmud Resul Fadil i enviats del govern de Teheran que havien convocat la trobada. La trobada va ser en realitat una trampa i els tres kurds foren assassinats a trets per tres agents iranians que entraren al domicili de Ghassemlou a Viena, Àustria. Un dels assassins va resultar ferit pels trets i fou identificat com un alt oficial dels guàrdies revolucionaris iranians encarregat de la negociació amb el moviment kurd. Altres dos “negociadors” iranians es van refugiar a l’ambaixada de l’Iran de la capital austríaca i es van negar a identificar els autors de l’atemptat. (1)

Ghassemlou fou enterrat a París. Al seu enterrament hi van assistir el secretari general d’Amnistia Internacional, el secretari general de la Federació Internacional dels Drets Humans i un representant del govern francès. Fou enterrat amb una guàrdia uniformada de peshmerga. El seu compromís amb la pau el va portar a la mort a traïció.

(1) Sobre els detalls i l'acció política de Ghassemlou, veure 'Kurdistan, el poble del sol'. Editorial Tigre de Paper

Un ex diputat pro kurd alliberat després que el Tribunal Constitucional turc dictaminés que el seu "dret a ser elegit i participar en activitats polítiques" ha estat vulnerat

Un ex-diputat del Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles) va ser alliberat ahir a la tarda d’una presó turca després d’una sentència del Tribunal Constitucional que afirmava que es vulneraven els seus drets.

Omer Faruk Gergerlioglu, que portava més de tres mesos a la presó de Sincan d'Ankara, va ser posat en llibertat cinc dies després que el Tribunal Constitucional turc dictaminés que el seu "dret a ser elegit i participar en activitats polítiques", així com "el dret a la llibertat i seguretat "s'han vulnerat, dient que hauria de ser alliberat. El 2018, Gergerlioglu va ser condemnat a dos anys i sis mesos de presó acusat de produir propaganda pel Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) ), en relació amb un tuit del 2016 sobre com acabar pacíficament el conflicte de dècades entre el PKK i el Estat turc.

El règim d'Assad dona un pas més en la seva deriva racista i prohibeix a les persones d'ètnia kurda entrar a la part de Síria que controla

Els procediments implementats contra ciutadans kurds en els encreuaments amb el govern sirià són intents d’aquest últim de pressionar l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria (AANES) i desestabilitzar la zona, segons el membre del Comitè de Relacions del Consell Democràtic Sirià (SDC) Ali Rahmoun.

Els encreuaments d'Al-Tayha a Manbij, Tabqa i Abu Asi a Raqqa són el lloc de pas de les àrees governamentals sirianes amb les de l'AANES. Amb el suport rus, el govern sirià "segueix endavant i implementa aquests procediments després d'adonar-se que l'AANES és una alternativa democràtica que el pot substituir i que es pot implementar a tota Síria", va dir Rahmoun. Va assenyalar que hi ha una aliança rus-turc-iraniana amb el govern sirià "per tal de tensar els cargols de l'AANES i posar-hi fi".

Des del 24 de juny, els punts de control governamentals impedeixen que els viatgers kurds passin a les zones governamentals, segons els passatgers que van ser detinguts en aquests punts de control. Des del 21 de març, el govern sirià ha restringit el moviment i el comerç civils mitjançant passos que relacionen les seves àrees de control amb les de l'AANES, permetent només casos humanitaris, estudiants i empleats del govern.

28 anys de la matança de Sivas

 La massacre de Sivas va produir-se amb l'incendi d'un hotel el 2 de juliol de 1993, on van morir cremades 36 persones (musulmans alevis, intel·lectuals esquerrans no alevis i un antropòleg holandès) que assistien a una conferència cultural, per obra de fanàtics islamistes sunnites locals.

Assistia a la conferència un intel·lectual esquerrà i ateu tàtar de Crimea, Aziz Nesin, molt odiat entre els fonamentalistes, ja que va ser ell qui va dir que anava a publicar a Turquia la polèmica novel·la de Salman Rushdie 'Els versos satànics'. Els islamistes van marxar sobre l'hotel, on s'hi desenvolupava la conferència i van calar foc a l'edifici.

El Govern turc va considerar aquest atac com una baralla, tot i que tenia com a objectiu al grup alevi i fou un clar atac religiós i crim d'odi. L'assalt va durar 8 hores, sense una sola intervenció de la policia ni dels militars. Moltes de les víctimes del foc eren artistes i músics alevi com ara el músic Hasret Gültekin, un dels intèrprets contemporani més importants i influents. Els alevis i la majoria dels intel·lectuals a Turquia han denunciat que l'incident va ser promogut pel govern local, mitjançant pamflets i propaganda publicats i difosos dies abans de l'incident. Encara avui el govern islamista turc es nega a reconèixer la matança com a motivada per raons religioses.

Per a saber-ne més: Qui són els alevis?

Homenatges a Zeynep Kınacı

Diverses localitats, com ara Qamixlo o Manbij van commemorar ahir a la màrtir Zilan (Zeynep Kınacı), que es va immolar el 30 de gener de 1996. Zeynep Kınacı tenia 24 anys quan es va immolar per decisió pròpia el 30 de juny de 1996, durant una cerimònia d'hissada de bandera de l'exèrcit turc al centre de la província de Dersim. Amb la seva acció, la guerrillera, el nom de guerra era "Zilan", va donar un senyal a el moviment de llibertat kurd, especialment a el moviment de dones.

"L'enemic està lliurant una guerra total contra nosaltres. La nostra resposta ha de ser una resistència total a la lluita per la nostra llibertat". Aquesta frase estava en una de les cartes que va deixar Zilan, dirigida a el poble kurd, a l'PKK, Abdullah Öcalan, a el moviment de dones kurdes, a el govern turc, i a institucions públiques i internacionals. Ella va dur a terme la seva acció en un moment en què la guerra d'aniquilació de l'estat turc contra el poble kurd estava arribant a un nivell insuportable. En aquest mateix període Abdullah Ocalan va patir un intent d'assassinat en la seva estada a Síria.