El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va anunciar ahir que reprendrà l'operació militar al nord de Síria, on són presents les milícies kurdes, per crear una “zona de seguretat” a la frontera amb Turquia. La decisió es produeix en plena crisi pel bloqueig d'Ankara a l'entrada de Suècia i Finlàndia a l'OTAN, que acusa de donar suport al terrorisme. A més, Suècia, Finlàndia i altres països europeus van prohibir la venda d'armes a Turquia el 2019 per una operació similar d'Ankara a Síria i això també ha estat destacat per les autoritats turques per justificar-ne la postura a l'aliança atlàntica.
Mustafa Aydin, acadèmic turc: "S'equivoquen els que pensen que Erdogan va de farol. Aquí es veuran aquells que respecten la sensibilitat i la seguretat del nostre país i aquells que només es preocupen pels seus interessos i això serà un punt de referència per a les nostres accions futures”, va advertir el president islamista en una referència clara a la relació amb els EUA i els estats europeus.
“Començarem a fer nous passos en relació amb les parts que queden de les operacions que llancem per crear una zona de seguretat de 30 quilòmetres a la nostra frontera al sud”, va dir Erdogan. "L´objectiu d´aquestes operacions seran les zones que serveixen de centre d´atacs al nostre país i les nostres zones segures", va afegir el president sense donar més explicacions. El Govern islamofeixista de l'AKP-MHp abordarà els detalls aquest dijous en una reunió de seguretat.
Turquia ja ha llançat diverses operacions en els darrers anys dirigides especialment contra les milícies kurdes de l'YPG, que controlen parts del nord de Síria i que Turquia considera una organització terrorista germana del PKK. L'YPG, però, ha estat un dels principals aliats dels EUA i Europa a Síria en la lluita contra ISIS malgrat les contínues queixes d'Ankara. Fa uns dies, Washington va aixecar les sancions a regions del nord del país, moltes controlades per les forces kurdes, en un altre moviment que va irritar Turquia. Tot això, segons els experts, ha influït a la decisió d'Ankara de bloquejar l'ampliació de l'aliança atlàntica.
Erdogan va afirmar que no permetrà una ampliació de l'OTAN que ignori les preocupacions bàsiques de seguretat de Turquia. Ankara acusa Finlàndia i especialment Suècia de donar suport al terrorisme del PKK, entre d'altres. “Turquia creu de debò i té preocupacions legítimes que hi ha xarxes de finançament del PKK a Suècia. A més, Suècia ha tingut reunions públiques amb membres de l'YPG, la branca siriana del PKK, i Ankara vol almenys que aquestes reunions no se celebrin públicament”, deia Soner Cagaptay, director del programa de Turquia al Washington Institute for Near East Policy i autor del llibre sobre Erdogan 'A sultan in autumn'. "També crec que és una estratègia per intentar que els membres de l´OTAN, que ja consideren el PKK organització terrorista, facin el mateix amb l´YPG".
“El Govern turc també diu que Suècia va estar al capdavant dels intents perquè la UE sancionés Turquia per la seva operació a Síria”, deia Mustafa Aydin, director del Consell de Relacions Internacionals de Turquia, en una entrevista amb elDiario.es. “Això també sembla estar gravat a la ment del Govern turc. Un membre de l'Executiu assenyalava que Turquia contribueix regularment a les missions aèries de l'OTAN al Mar Bàltic per millorar la seguretat d'aquests països. La pregunta és, ¿enviaria Suècia a les seves forces a patrullar la frontera turca amb Síria i l'Iraq contra la insurgència kurda? És una pregunta rellevant. Oblidem l'operació turca a Síria. També el PKK entra des de l'Iraq, fa atemptats i torna. Si no hi ajudaran, llavors per què haurien de ser a l'OTAN?”, es preguntava Aydin.
