dimarts, 26 de novembre del 2013

Iran deté 80 kurds Ahl-i-Hakk

Les forces de seguretat iranianes van detenir ahir una vuitantena de kurds a Teheran. Es tracta de membres de la religió Ahl-i-Hakk que feien una concentració davant del Parlament per demanar igualtat de drets. Aquest estiu ja van fer-se manifestacions a la pròpia capital i també a Kermanshah i Hamedan demanant respecte per la religió Ahl-i-Hakk. En algunes d'aquestes protestes alguns dels manifestants s'han immolat cremant-se fet que mostra la desesperació que pateixen.

Els Ahl-i-Hakk són una secta mística medieval fundada pel Sultan Sehak i derivada del sufisme donant lloc a una ètnia amb llengua diferenciada a partir del segle XVI amb aportacions religioses peculiars. Actualment és una religió seguida per un milió de fidels principalment kurds. Parlen el Macho que és un sub dialecte del dialecte goraní de la llengua kurda.

dissabte, 16 de novembre del 2013

El cas de Mohammad Sadiq Kabudbvand






El darrer informe anual d’Amnistia Internacional denuncia el cas d’aquest periodista que fou fundador de l’Organització de Drets Humans del Kurdistan. Condemnat a 10 anys i mig de presó, Mohammad Sadiq Kabudbvand, va iniciar una vaga de fam el contra la prohibició del govern de veure al seu fill. Aquest està greument malalt. La salut de l’activista kurd pels drets humans és molt deteriorada.


dimarts, 12 de novembre del 2013

Onze morts en atemptat islamista contra Mitja Lluna Roja a Kobane

Kobane és una de les principals ciutats kurdes de Síria. Actualment està sota control de la milícia kurda de les YPG (Unitats de Defensa Popular). Ahir a la tarda un cotxe bomba va esclatar davant de la seu de la Mitja Lluna Roja. Aquesta entitat caritativa es dedica principalment a fer tasques sanitàries i en especial a vacunar la mainada. La brutal explosió va provocar 11 morts i 33 ferits segons Orient News. Tot són civils. Principalment col·laboradors de la Mitja Lluna Roja i nens kurds. La responsabilitat de l'atemptat recau en ISIS, facció islamista vinculada a Al Qaida que ha estat expulsada de diverses localitats kurdes per l'YPG les darreres setmanes.

Kobane sha convertit en un objectiu dels fonamentalistes i els seus aliats, l'Estat de Turquia (governat per l'islamista AKP). Ahir mateix l'exèrcit turc estava netejant de mines el territori administrativament turc proper a la ciutat. Aquest és un indicatiu de que pretenia afavorir una incursió d'ISIS des de la pròpia Turquia cap a Kobane.
Fotografies: @Hevallo @Gulp3ri.
La primera mostra l'abans i després de l'explosió. La segona un dels nens kurds ferits per l'atemptat.

dilluns, 11 de novembre del 2013

Les Mares per la Pau del Kurdistan i Turquia

Les Mares per la Pau del Kurdistan iTurquia van néixer l’any 1986 inspirades en el moviment de les Mares de la Plaça de Maig d’Argentina. No només hi prenen part mares de guerrillers kurds sinó també de soldats turcs morts en l’absurda guerra que l’Estat turc mena contra la minoria nacional kurda. El moviment s’inspira també en el rol matriarcal de la societat tradicional kurda on les mares gestionen els conflictes.








La guerra de Turquia contra el Kurdistan ha suposat 40.000 morts. A més hi ha 12.000 presos polítics kurds, defensors dels drets humans, escriptors, sociòlegs o militants d’esquerra turcs. Gairebé totes les famílies kurdes tenen un pres, un torturat o un caigut. El seu programa és senzill: “No volem més morts, ni violència, ja hem pagat molt car. Volem la pau i sabem que és possible.” La guerrilla kurda ha declarat un alto el foc el maig de 2012 i s’ha replegat. Si Turquia no ho aprofita com ha fet d’altres vegades, les mares continuaran defensant la lluita dels seus fills.

divendres, 8 de novembre del 2013

L'alcaldessa de Nusaybin en vaga de fam contra el "Mur de la Vergonya"


L'alcaldessa de Nusaybin ha decidit respondre al mur fronterer aixecat per Turquia a la frontera amb Síria amb una protesta contundent. Ayse Gökkan és des del dia 30 d'octubre amb una manta davant el mur. Amb un petit foc s'ha declarat en vaga de fam. Els manifestants que s'apleguen en suport a Gokkan són dispersats per la policia turca en una demostració més d'autoritarisme violent front mobilitzacions pacífiques.

Gokkan denuncia que el mur està fet per separar els kurds d'ambdues parts de la frontera, i que  l'exèrcit turc ha reprimit fortament els manifestants kurds. El principal partit del Kurdistan turc, el BDP (Partit de la Pau i la Democràcia) ja ha anunciat mobilitzacions pel proper dia 7 de novembre. A la part siriana el PYD (Partit de la Unió Democràtica) també s'ha mobilitzat i en alguns casos columnes procedents d'ambdues parts de la frontera coincideixen en un lloc determinat.

dimecres, 6 de novembre del 2013

Un alt responsable kurd mostra el seu suport a Catalunya


Hemin Hawrami és el responsable de relacions exteriors del Partit Democràctic del Kurdistan (PDK). El PDK és el principal partit kurd de l'Iraq, clar vencedor de les darreres eleccions regionals kurdes i està formant govern al Kurdistan iraquià.

En un gest honorable Hawrami va fer-se unes fotografies a finals d'octubre amb les banderes catalana i del Barça. Hawrami va expressar així el seu suport a la causa catalana. Un gest que cal destacar mercès a les similituds  entre els dos pobles; una d'elles haver sofert l'odi de dictadors nacionalistes com Franco (espanyol) i Hussein (àrab).

El gest de Hawrami ha permès donar a conèixer la realitat catalana a part de la comunitat kurda que, fins i tot en el cas de les elits intel·lectuals, sovint desconeix Catalunya i la seva lluita. Fa uns mesos Kurdistan Tribune va publicar un extens article de Help Catalonia explicant la realitat catalana sovint amagada per la premsa internacional que segueix només els inputs des de Madrid.

dilluns, 4 de novembre del 2013

Turquia aixeca un "Mur de la Vergonya"

Mentre cada vegada són més les dades que apunten que el govern islamista turc de l'AKP està ajudant a infiltrar islamistes a Síria, Ankara empitjora la situació aixecant un mur fronterer. Oficialment el mur ha estat aixecat per aturar infiltracions de terroristes i contrabandistes. Els primers, en tot cas, surten de Turquia cap a Síria; els segons han existit des de la pròpia creació d'ambdós Estats.

El mur està fet òbviament per separar els kurds d'ambdues parts de la frontera, esquarterar famílies, sentiments i drets. Les protestes contra aquesta aberració ja han derivat en enfrontaments on l'exèrcit turc ha reprimit fortament els manifestants kurds. El principal partit del Kurdistan turc, el BDP (Partit de la Pau i la Democràcia) ja ha anunciat mobilitzacions pel proper dia 7 de novembre. De moment les primeres protestes populars han estat reprimides per Turquia amb gas segons informa el diari Hurriyet.

diumenge, 3 de novembre del 2013

Per què la guerrilla kurda ha aturat el seu replegament?



El passat 9 de setembre la guerrilla kurda a Turquia anunciava que aturava les operacions de replegament cap a les seves bases a l'Iraq. La direcció política del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) aclaria que la suspensió era provocada per l'actitud immobilista del govern turc.
Tot i això explicitava que mantenia intacte l'alto el foc. Aquesta fou decretada el passat 21 de març arran de la demanda que havia fet, des de la presó d'Imrali, Abdullah Öcalan amb l'objectiu de facilitar una sortida democràtica al conflicte kurd a Turquia. La data escollida no fou casual, el 21 de març els kurds celebren el Newroz (Any nou kurd) i s'apleguen per reforçar els seus lligams com a comunitat nacional.

El primer pas després de decretar l'alto el foc fou emetre una ordre de replegament a les unitats de les HPG (Forces de Defensa Popular) que hi havia escampades per l'est de Turquia. Aquesta operació resultava altament difícil donat que no controlaven zones alliberades sinó que actuaven en l'absoluta clandestinitat. En el terreny polític la novena assemblea del PKK, celebrada el juliol, va escollir una nova direcció formada pel veterà Cemîl Bayik i Bese Hozat. La darrera és una noia alauita (secta derivada del xiisme) que representa la nova generació de dones implicades en la lluita del PKK i l'obertura d'aquesta organització cap a minories que viuen al Kurdistan.

El fins ara màxim dirigent de l'organització, Murat Karayilan, fou designat com a comandant en cap de les HPG. Karayilan és considerat del sector dur del PKK mentre Bayik i Hozat representen l'ala més disposada a negociar. El propi Bayik és, amb Duran Kalkan, qui encapçala la Unió Kurda de Comunitats (KCK), el moviment de masses que representa socialment la resistència kurda de Turquia.

La implementació d'un procés de pau es basa en el posicionament d'Öcalan anomenada "confederalisme democràtic", un acord entre Kurdistan i Turquia per conviure en un Estat unitari, però confederal, i de base radicalment democràtic. El govern islamista de l'AKP ha insistit que la retirada era imprescindible per endegar el procés de pau. A canvi, però, no ha fet ni un mínim gest cap aquest procés allargant-lo sense gaire sentit. No és casual que el 7 de setembre Istambul no resultés la nominada per organitzar els Jocs Olímpics i que el dia 9 la guerrilla kurda donés per aturat el replegament. Tot plegat ha evidenciat que la voluntat o no de cada part i ha aixecat una notable simpatia cap al Kurdistan. Per exemple al nostre país s'ha creat el Comitè de Solidaritat amb el Kurdistan o l'analista israelià Jonathan Spyer defensava la necessitat de que els kurds tinguin el seu propi Estat.

El PKK ha acusat el govern d'Ankara de tenir una "actitud irresponsable" no afavorint gens el procés sinó que aprofitant la retirada de les HPG per aixecar nous llocs de control militar sobre la població. En el mateix sentint ha quedat clar que el govern turc no ha fet cap gest si exceptuem que a finals de juliol Tayyip Erdogan va anunciar que els kurds podrien jugar a fet i amagar en la seva llengua materna. Poc esforç, per no dir gens, per creure que de debò un procés de pau. De fet l'anunci de la guerrilla kurda ha estat rebut amb un absolut silenci per Ankara qui, en canvi, està opinant cada dia de forma vehement sobre el seu veí, Síria.


Jordi Vàzquez
Editor de 'Help Catalonia' i autor d''El moviment nacional escocès'