dijous, 31 de desembre del 2015

Atac de l'IS a Ayn Issa (Síria)

La ciutat d'Ayn Issa, situada al sud de Tell Abyad/ Girê Spî, ha estat l'objectiu dels islamistes de l'Estat Islàmic (IS, Islamic State). Diversos atacs suïcides contra posicions de defensa al sud d'Ayn Issa. Aquestes estaven custodiades per una facció del Free Syrian Army (FSA), Jabhat Thuwar Raqqa. Els membres d'aquest grup van abandonar les seves posicions el 30 de desembre davant l'avanç islamista que ahir va conquerir la base de la Brigada 93. Aquesta instal·lació, aixecada pel règim dels Àssad, està situada just al sud-oest d'Ayn Issa.

Grups d'islamistes van entrar a la ciutat i controlen algunes parts de la zona sud-oest. Les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) han enviat reforços i han recuperat algunes posicions a la ciutat siriana de majoria àrab però l'IS continua controlant-ne zones. Aquest grup ha reivindicat els atacs suïcides i ha afirmat que havia mort "a desenes d'apòstates del PKK".

 

Las SDF conquistan 640 km2 en Siria


Las Fuerzas de Defensa de Siria (SDF por sus siglas en inglés) hicieron público el 30 de diciembre un primer balance de la operación sobre la presa de Tshrin. La campaña militar de la coalición árabe-asiria-kurdo-siríaca-turcomana se inició el pasado 23 de diciembre. A parte de la propia presa i la población del nombre homónimo, la alianza de fuerzas democráticas ha conquistado 640 km2 comprendiendo un centenar de pueblos. La ofensiva ha contado con el apoyo aéreo de la coalición internacional y ha causado 219 bajas mortales al Estado Islámico. Siete miembros de la milicia y dos de los Asayish han fallecido durante los combates.

El turcomanoTelal Silo, portavoz de les SDF leyendo el balance. Abu Layla a su derecha

Un dels combatents de les SDF morts en l'ofensiva
Con dicha ofensiva, las SDF han cortado la vía Jarablus-Ar Raqqa y se han situado a sólo quince kilómetros de la ciudad de Manbij. Así mismo, por primera vez, las milícias kurdas han cruzado a la orilla oeste del rio Eufrates pese a que Turquía amenazó con intervenir si lo hacían. La presa pasará a ser gestionada por el Consejo de Energía de la Autoadministración Democrática de Kobanê, siendo un eje clave para obtener agua potable y pesca.

Les HPG capturen 2 policies, 6 soldats i 2 agents secrets turcs

Els agents policials i els militars participaven en operacions contra la població civil turca. Les Unitats de Defensa Popular (HPG) ham fet públiques entrevistes amb els detinguts on aquests han reclamat una solució pacífica al conflicte.

El govern turc manté una opacitat absoluta en les accions que du a terme i les pèrdues que pateix. Les famílies de policies i soldats no reben cap notificació pel que les HPG han decidit fer públiques les captures i l'estat dels presoners. A part dels 8 agents i soldats identificats hi ha dos agents secrets turcs del MIT de qui les HPG han optat per preservar les identitats.


Triple atemptat a Qamixli (Síria) amb 17 persones mortes

S'ha produït a darrera hora del vespre del 30 de desembre a la zona de la ciutat sota control de l'exèrcit sirià. La ciutat kurda, una de les més importants de Rojava, està dividida entre una zona partidària d'Àssad i una de les Forces Democràtiques de Síria i el govern de l'autonomia democràtica.

Els atemptats s'han produït a restaurants del barri cristià de la ciutat mentre es celebrava l'any nou assiri. el balanç és de 18 morts i trenta persones ferides. A principis de mes aquest barri va rebre com herois combatents lleialistes de les Forces de Protecció de Gozarto que havien lluitat al front d'Homs contra l'oposició. Tots els morts són civils cristians assiris o siríacs. El 15 de desembre la ciutat de Tell Temir va ser objecte d'un triple atemptat també dirigit principalment a la zona cristiana que va provocar  25 morts i 122 persones ferides.

Estat Islàmic ja ha reivindicat les accions i un quart atemptat ha estat evitat quan les forces de seguretat han abatut un individu en motocicleta que duia una bomba.

dimarts, 29 de desembre del 2015

F.Yüksekdağ (HDP): Des del 7 de juny 360 civils han estat assassinats pel govern turc

Figen Yüksekdağ, la co presidenta de l' Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic del Poble) ha fet un tètric balanç de la cadena d'estats de setge i tocs de queda del govern turc de R.T. Erdogan sobre poblacions kurdes. Des del 7 de juny, data de les eleccions en que l'AKP no va obtenir la majoria absoluta, les xifres són terribles. La policia i l'exèrcit turc han matat 360 civils dels que 61 eren infants i 73 dones.

La diputada ha denunciat en una compareixença amb el grup parlamentari de l'HDP que les forces governamentals ni deixen enterrar les persones mortes i que l'estat considera que part dels seus ciutadans/es poden ser assassinats impunement.

Les SDF conquereixen les poblacions de Tshrin i Sakaniya, a Síria

Les Forces Democràtiques de Síria (SDF) han expulsat l'Estat Islàmic (IS, Islamic State) de les poblacions de Tshrin i Sakaniya. Dissabte 26 van assaltar i conquerir la veïna  presa de Tshrin (Tishreen) i l'avantguarda de les forces aliades (kurdes, turcmanes, àrabs i assíries cristianes) va posar setge a la pròpia població de Tshrin. Aquesta fou conquerida ahir mentre una columna expulsava els islamistes de la veïna Sakaniya.


La zona està situada al sud de la ciutat de Jarablus i és en mans de l'IS. Ara, però, el següent objectiu sembla ser Manbij. Les SDF han desobeït el xantatge turc de no creuar el riu Eufrates per l'est i han rebut suport aeri de la coalició internacional. Erdogan va afirmar que aquesta era la línia vermella i que, si les forces kurdes creuaven el riu, per atacar l'IS l'exèrcit turc entraria a Síria doncs consideren les YPG forces hostils (l'IS no). Dissabte les banderes triangulars de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) onejaven ja a la riba oest del riu Eufrates. I no només això, les SDF van avançar cap a Manbij que ara està a 20 quilòmetres de l'avantguarda de les YPG/J. 



Amb la caiguda de la presa, també, la capital de l'IS a Síria, ar-Raqqà, està a 20 quilòmetres del front. El primer ministre turc, A. Davotoglu, va afirmar que i qui havia creuat l'Eufrates no eren els membres kurds de les SDF sinó només àrabs tot i les evidències. El cert és que Turquia difícilment pot intervenir ara a Síria des que Rússia ha instal·lat una xarxa de defensa aèria. 

Amb aquestes conquestes, les SDF han conquerit 220 poblacions a l'IS des que es van fundar fa només dos mesos.  


dilluns, 28 de desembre del 2015

Avui fa 4 anys de la matança de Roboski

El 28 de desembre de 2011 a les 21:37 dos F-16 turcs van bombardejar la zona de Roboski, a la frontera entre Turquia i l'Iraq. Sense cap provocació prèvia els avions es van situar sobre els civils kurds. Alguns venien de jugar un partit de futbol. Les bombes van matar 34 persones la majoria tenien menys de 25 anys i eren homes. (Veure foto adjunta).

Turquia va argumentar que una columna de les HPG (Forces de Defensa Popular) estaven creuant la frontera en aquell moment i els avions l'atacaven. Després va acusar les víctimes de ser contrabandistes. Certament duien mercaderies de contraband però no només no eren de les HPG sinó que pertanyien a famílies dels anomenats Guàrdies de Vila. Aquests esquadrons són milícies auxiliars que ajuden l'exèrcit turc.

L'origen de la informació fou un drone (avió no tripulat) dels EEUU que va informar Ankara d'una columna guerrillera en moviment però els propis nord-americans van demanar Turquia que calia confirmar-ho. El govern turc no en va fer cas i va enviar els avions contra els civils kurds bombardejant-los en plena nit impunement.

Els cossos van quedar estesos tota la nit fins que els familiars de pobles propers van arribar a la matinada. Alguns dels cossos eren tan cremats que no es van poder reconèixer. Turquia no va moure un sol dit i foren els propis familiars que amb bestiar van haver d'arrossegar-los fins als seus pobles.

Erdogan va assegurar que s'investigaria. Ja fa quatre anys. No hi ha hagut ni un sol moviment.

Aquest matí centenars de persones s'han concentrat a la població on s'ha realitzat un acte polític  del partit pro kurd HDP, on els familiars dels assassinats han mostrat els seus retrats.




diumenge, 27 de desembre del 2015

Les HPG maten 3 soldats turcs a Cizre on ahir els turcs van matar un bebè

El dia després que les forces especials turques assassinessin un bebè kurd la resistència kurda l'ha venjat. Miray İnce tenia només tres mesos quan fou mort a Cizre (província de Sirnak) per agents turcs ahir. Avui les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) han atacat una unitat militar turca a la pròpia Cizre matant tres dels seus integrants que viatjaven en un vehicle blindat. Un agent de policia turc també ha quedat ferit en l'acció.

dissabte, 26 de desembre del 2015

Reapareixen els Falcons de la Llibertat del Kurdistan (TAK)

Teyrêbazên Azadiya Kurdistan (TAK) fou una organització armada activa a zones urbanes turques entre els anys 2004 i 2010*. La seva acció militar va malmetre el turisme turc així com infraestructures econòmiques o naus industrials.

Després de cinc anys de silenci, TAK va reaparèixer el 23 de desembre de 2015 atacant amb llença coets l'aeroport de Sabiha Gökçen, a Istanbul. En l'acció va morir una persona i van quedar malmesos cinc aparells.


TAK, Falcons de la Llibertat del Kurdistan, s'ha vist obligat a reactivar aquest tipus d'accions arran de la brutalitat que l'estat turc opera a les zones kurdes contra la població civil. Brutalitat, cal dir-ho, que troba un ignominiós silenci per part de les potències occidentals suposades defensores dels drets humans i les pròpies organitzacions que diuen defensar aquests drets. Ahir mateix, les forces turques van assassinar un bebè de cinc mesos a la ciutat kurda de Cizre.

En un comunicat, el grup paramilitar assegura que "A partir d'ara, nosaltres com a TAK no seren responsables de la seguretat de les aerolínies internacionals que viatgin a Turquia ni dels turistes estrangers o ciutadans de l'estat turc".

* Per a saber-ne més, de forma detallada, de les accions i plantejaments dels TAK consultar el llibre 'Kurdistan, el poble del sol' publicat per l'editorial Tigre de Paper.

Les SDF assalten i conquereixen la presa de Tshrin

Les Forces Democràtiques de Síria (SDF) han iniciat l'assalt a la presa de Tshrin (Tishreen).La infraestructura està situada al sud de la ciutat de Jarablus i és en mans de l'Estat Islàmic (IS, Islamic State). Les forces aliades sembla que compten amb el suport de l'aviació de la coalició internacional encapçalada pels Estats Units. Aquesta va començar a bombardejar la presa de Tshrin, el passat 20 de desembre. El dia 23 les SDF van anunciar, per boca del seu portaveu, el turcman Telal Silo, l'inici de l'ofensiva. Les primeres 24 hores, les YPG kurdes van xifrar en 14 els islamistes morts en els combats. Es van avançar una desena de quilòmetres. El dia de Nadal es va avançar una desena més i es van tallar els accessos a la presa. Les línies de defensa de l'IS van col·lapsar davant l'embat de les SDF.

Avui Firat News ha donat per conquerida la presa arran d'un assalt nocturn de totes les vies d'accés a la infraestructura. L'agència kurda afirma, literalment que "les forces de les SDF han pres el control de la presa, tot i que els combats a la zona continuen".


 Detall dels avenços de les SDF els dies 24 i 25 de desembre. Font: Nathan Ruser @Nrg8000


divendres, 25 de desembre del 2015

Obre una escola de primària per refugiats a Sinjar


L'alcalde de Sinjar (Kurdistan de l'Iraq), Mahma Khalil, va anunciar dijous 22 de desembre l'obertura de l'establiment que podrà acollir 37 alumnes de primària. És una mostra clara de la voluntat de la comunitat yezidi de no ser expulsats de les seves terres i fer front al genocidi que els vol fer marxar cap a Europa. Quedar-se és resistir.  Moltes famílies encara romanen a la muntanya de Shengal o en camps de refugiats per temor d'explosius i mines que omplen la seva ciutat. El següent pas és obrir una escola de secundària però la manca de recursos no ho permet de moment. De fet la prioritat és afrontar la crisi sanitària a la zona doncs el nivell de destrucció i putrefacció és molt alt després de la conquesta de l'Estat Islàmic i els mesos de combats.

Sinjar fou reconquerida el 13 de novembre per una aliança kurda amb suport aeri de la coalició internacional encapçalada pels EUA. Havia estat ocupada pels fanàtics musulmans el 2 d'agost de 2014 que van practicar una política de terra cremada al considerar la zona yezidi i, per tant, infidel.

Document d'Amar Emergency Assessement Team sobre la crisi sanitària a Sinjar després de visitar la ciutat 

dijous, 24 de desembre del 2015

L'Acadèmia Şîlan Kobanî, l'escola de formació de les YPJ



Ningú neix ensenyat i les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) han fet, i fan, un enorme esforç de formació. Les seves voluntàries sovint són molt joves i el confederalisme democràtic té, en l'educació, un dels seus eixos fonamentals. L'Acadèmia Şîlan Kobanî, a Dêrik, és un dels espais centrals d'aquesta educació.

L'ensenyament és al força, no les armes

A les seves cadires ja han seguit 700 milicianes de les YPJ en una vintena de cursos que van començar, per necessitats de la guerra, essent d'un mes i mig i actualment, estabilitzat el front, són de quatre mesos. La preparació militar no és la central sinó els eixos ideològics. Tant important és saber lluitar com saber per què lluites. A l'Acadèmia, seguint l'homònima grega, aprenen a situar el seu espai, el Pròxim Orient, també què és el Kurdistan, la història de les dones, en la línia de la jineologia, i la modernitat democràtica. En un espai hostil, aprenen a gestionar situacions complexes com el menyspreu d'alguns homes davant les milicianes, a usar la resolució de conflictes basada en el diàleg.



La Jineologia


Per Jineologia (en kurd Jineologi) significa estudis o ciència de les dones. Jin significa dona; logia prové del grec logos, que significa coneixement. La jineologia és un procés que té com a objectiu l’accés directe de les dones i de la societat al món científic i del coneixement. Fou promoguda pel fundador i líder del Partiya  Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK), Abdullah Öcalan, com a eix imprescindible per a la consecució d’una societat comunitària, democràtica, igualitària i lliure necessiten la jineologia.

No hi pot haver, explica Öcalan, una revolució social si la meitat de la societat és menyspreada. Sobre aquesta base, a partir de l'any 2011, es va anar construint un sistema educatiu que incorpora acadèmies per a la formació de les dones, on es debat i discuteix el seu rol en les ciències socials, l’economia, la història, la política, la demografia i l’ètica femenina. Aquest format s'ha desenvolupat a Rojava a tots els eixos de la societat. Per exemple, per ser Asayish (guàrdia de seguretat) cal seguir cursos de jineologia.


Qui fou Şîlan Kobanî?

Aquesta lluitadora va nèixer l'any 1971 a la ciutat de Kobanê i va morir l'any 2004 a Mossul, Iraq, on s'havia exiliat fugint de la repressió del règim dels Assad. Era militant de primera hora del Partiya Yekîtiya Democrat (Partit de la Unió Democràtica, PYD) essent-ne la co presidenta i membre de la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats Kurdistan, KCK). El seu nom real era Meysa Bakî.


Cristina Torrent



 

"Amb els resultats de l'1-N ningú a Turquia està en condicions de condicionar el govern de Erdogan"

Manuel Martorell (Navarra, 1953) és un polifacètic periodista, historiador i escriptor especialitzat en temes aparentment tant diferents com l’Orient Mitjà i la Història del Franquisme. La seva dilatada trajectòria com a periodista l’ha fet passar per l’Agència EFE, el Diario16 o El Mundo, on va arribar a ser cap de Nacional i de Política Internacional. Entre les seves grans contribucions a l’hora de donar veu als qui no en tenen i de denunciar les atrocitats sofertes pels més desemparats, destaquen els treballs que ha dedicat a la nació kurda, que sumen innumerables articles, anàlisis, reportatges i llibres, el més recent dels quals Estos son los kurdos: análisis de una nación (2014). En aquest sentit, Martorell ha estat present en congressos i jornades per a afavorir el diàleg i la pau en un Orient Mitjà cada vegada més convuls, doncs també ha col·laborat amb el Centre d’Investigacions per a la Pau (CIP) i amb l’Institut Elcano d’Estudis Estratègics.

Recentment, però, ha patit un important revers quan l’Ambaixada dels Estats Units a Madrid li va comunicar, a través del seu vicecònsol Julie P. Akey, que l’administració Washington l’havia inclòs en una llista que l’acusava d’haver comès “activitats terroristes”. Així és que, a través d’una carta i sense cap explicació, Manuel Martorell veia com se li denegava l’entrada al país de les barres i les estrelles, que en un exercici de gran opacitat havia passat a considerar terrorista Martorell sense justificació pública.




Bon dia, Martorell. Sembla que si no haguessis intentat anar de vacances amb la família als Estats Units encara no sabries que t'havies convertit en terrorista ..
- La realitat és que després de més de trenta anys defensant la diversitat cultural i religiosa de l'Orient Mitjà, avui tan amenaçada per l'Estat Islàmic, i donant suport al poble kurd, que és avui el principal aliat enfront del jihadisme, això és l'últim que m'esperava d'Estats Units, un país que en aquests moments està col·laborant estretament amb unes organitzacions kurdes acusades, precisament, de terrorisme.

Quins són els motius que et fan estar tan segur que la teva adhesió per part dels EUA a una llista terrorista es deu als treballs vinculats al poble kurd?
- No n'estic totalment segur perquè en la comunicació del Departament d'Estat no es dóna el més mínim detall sobre les "activitats terroristes" a què es refereix. Es tracta d'una acusació genèrica i que, a més, no és rebatible. Si no és un estúpid, però fatal, error comès per la ignorància d'un funcionari, el lògic és que es degui al meu compromís amb la causa kurda, a tots aquests anys participant en activitats de solidaritat tant a nivell nacional com internacional.

No creu que un ús tan a la lleugera del qualificatiu terrorista fa un flac favor a tots aquells que realment pateixen les conseqüències?
- Les conseqüències d'aquest fet són més greus del que havia pensat al principi. Quan vaig rebre la carta del Departament d'Estat, la vaig considerar una broma de mal gust. Avui estic convençut que aquesta decisió, a la pràctica, invalida un document oficial tan important com el passaport. El passaport que em dóna l'Estat Espanyol ratifica la meva llibertat de moviment en el món en què vivim i garanteix els meus drets com a ciutadà espanyol però ara resulta que jo no puc viatjar on vulgui ni els meus drets estan garantits perquè, a causa d'aquesta catalogació, per exemple, puc ser detingut de forma totalment injustificada en qualsevol part del món. Per cert, la meva dona i les meves filles també tenen prohibit a hores d'ara viatjar als EUA.


El seu primer llibre que tracta la qüestió kurda, Els kurds: història d'una resistència, va ser publicat fa gairebé 25 anys. Per què és ara, just quan la imatge de la nació kurda sembla reforçar-se a nivell internacional, que se li inclou en la llista?
- Això és el més incomprensible en aquest cas perquè si jo m'he distingit per alguna cosa en aquests trenta anys és per defensar la lluita del poble kurd contra els règims autoritaris i integristes, com ara passa amb l'Estat Islàmic o Al-Qaida; en realitat la defensa d'aquest Orient Mitjà divers, plural i democràtic amb el qual somien els kurds ha estat l'eix central de la meva activitat personal i professional.

Un dia després de les eleccions legislatives del 7 de juny a Turquia parlaves de "impressionant victòria" per referir-te als resultats que va obtenir el Partit Democràtic dels Pobles (HDP) a la Gran Assemblea. ¿Vas subestimar els límits que podia arribar a sobrepassar Erdogan per tal de recuperar la majoria absoluta?

- Reconec aquest error d'anàlisi però exactament el mateix els ha passat als propis analistes turcs i a les direccions dels principals partits de l'oposició a Erdogan, com el CHP i el MHP. Tots els indicis i enquestes feien pensar que es repetirien els resultats de juny i, per tant, que això suposaria el final del projecte polític d'Erdogan. Però també he de dir que en les converses amb els meus contactes kurds a Turquia vaig plantejar inicialment els meus dubtes sobre la repercussió que podria tenir en el vot l'escalada de violència i la proclamació d'autonomies locals defensades per grups armats. No obstant això, em van convèncer que això no passaria.

En canvi, en una anàlisi posterior a les recents eleccions l'1 de novembre explica com l'estratègia del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) que tracta de vincular a HDP amb el PKK, i per assimilació, amb la inestabilitat del país, ha calat en l'imaginari del votant kurd tradicionalment proper a l'AKP. Després, ¿quines creu que haurien de ser els passos a seguir a partir d'ara pel HDP?
- Exactament, al final la por a una guerra civil, el desig d'un clima de seguretat i estabilitat han portat a moltes persones a recolzar la "mà de ferro" de Erdogan. Sincerament crec que caldria baixar l'alt clima de tensió que hi ha al Kurdistan de Turquia. En alguns llocs, com ha passat a Silvan, s'ha arribat a situacions que no tenen res a envejar a la guerra siriana. Potser el més prudent seria una retirada estratègica per consolidar la important força electoral conservada pel HDP en milers de pobles i ciutats.

Seguint amb el parlament sorgit de les passades eleccions, l'AKP no només ha sortit reforçat amb majoria absoluta sinó que ha debilitat enormement les posicions de l'MHP i de l'HDP. Creu que podríem arribar a veure a aquest últim partit pactant amb Erdogan a canvi de recuperar la pau en Bakur?

- Em puc equivocar però crec que amb aquests resultats electorals ningú a Turquia està en condicions de condicionar el govern d'Erdogan. A Erdogan li ha funcionat estupendament el gir ultra donat al seu discurs polític; defensar la nació turca davant l'amenaça "terrorista" del PKK i "plantar cara" a una Europa prepotent li ha permès arrabassar al MHP el quatre per cent dels seus vots. Per què canviarà d'estratègia?

A més, la Unió Europea (UE) flirteja des de fa ja algunes setmanes amb Erdogan per intentar frenar el flux de migrants cap a Europa occidental, cosa que també ha denunciat. Creu que els temors que Brussel·les passi per alt els excessos de Turquia per tal de frenar els refugiats estan justificats? Una cosa semblant denunciaven les organitzacions pro drets humans iranians mentre es negociava el tractat nuclear entre aquesta potència i l'anomenat 5 + 1 ...
- Desgraciadament això ha passat en massa ocasions i, per tant, pot seguir passant. L'únic que pot frenar la Unió Europea és la greu amenaça que per a Europa suposa el jihadisme, com s'ha demostrat amb els successos de París. Europa, de forma especial França, i els EUA necessiten acabar amb l'Estat Islàmic però per acabar amb l'Estat Islàmic necessiten el PKK. Dins de Turquia poden passar per alt els excessos als quals et refereixes però no crec que el deixin "entrar a sac" en Rojava, com a Erdogan li agradaria.

En aquest sentit, quin creu que ha estat el tracte dels mitjans de comunicació a aquesta deriva autoritària d'Ankara (i fins i tot a aquest ús dels refugiats com a moneda de canvi)?
- Ni els mitjans de comunicació, ni els Estats europeus han sabut advertir aquest descarat i vergonyós xantatge però també és cert que han deixat sola a Turquia, al Líban, al Kurdistan iraquià ... davant aquest gravíssim problema. ¿S'imaginen que Catalunya hagués de acollir un milió de refugiats com està passant en aquests moments al Kurdistan iraquià?

És el seu un periodisme (i una tasca) incòmode?

- Sé perfectament que és incòmode per a Turquia, per a l'Iran, per a l'Iraq ... perquè així m'ho han dit alguns diplomàtics però què els importa als governs d'Espanya i els Estats Units el que escric si no entenen el que dic?

Té alguna esperança que es resolguin les acusacions de Washington?
- Malauradament, aquest problema té difícil solució si no és que intervingui de forma efectiva el Govern espanyol. En els trenta últims anys jo no he pertangut a cap organització política; només he format part de tres associacions de solidaritat amb el poble kurd. Aquí s'estan violant els principis més elementals del dret nacional i internacional, els fonaments constitucionals més bàsics, com el dret a la defensa, a la integritat personal, a la llibertat de moviments o la validesa d'un document legal tan important com ho és el passaport. El Govern, com es diu ara en tantes ocasions, no pot mirar a un altre costat. El ministre d'Exteriors, senyor García-Margallo, utilitza paraules molt dures respecte a Catalunya però davant Estats Units hauria de mostrar alguna cosa més de dignitat quan un país estranger fa miques els més bàsics drets d'una persona amb passaport espanyol.

Entrevista feta Marc Español i Escofet
@mespanolescofet

dimecres, 23 de desembre del 2015

La policia francesa ataca una manifestació kurda a Draguignan

La concentració havia aplegat unes 200 persones per denunciar la repressió turca sobre la minoria nacional kurda. La prohibició del prefecte de fer una concentració va dur a la gendarmeria a envoltar-la i voler dissoldre-la. En la mesura que la policia francesa va utilitzar la força, els manifestants van oposar resistència i hi va haver diversos ferits. Com a mínim un comissari va resultar ferit al cap.

Richard Strambio, batlle independent de dreta de Draguignan, ha anunciat que es personarà com a acusació particular contra la comunitat kurda per fer la manifestació malgrat la prohibició que, en cap cas, s'ha justificat.


Les SDF anuncien l'inici de l'ofensiva sobre Tshrin

El turcman Telal Silo ha llegit el comunitat on les Forces Democràtiques de Síria (SDF) han anunciat avui l'inici d'una ofensiva militar per prendre la presa de Tshrin (Tishreen). La infraestructura està situada al sud de la ciutat de Jarablus i és en mans de l'Estat Islàmic (IS, Islamic State). Les forces aliades sembla que comptaran amb el suport de l'aviació de la coalició internacional encapçalada pels Estats Units. Aquesta va començar a bombardejar la presa de Tshrin, el passat 20 de desembre. Bombes aliades van impactar a cinc posicions dels islamistes.

El comandant Abu Layla en la presentació de la campanya

Es tracta de la primera operació de les YPG al sud del cantó de Kobanê i la dirigirà Abu Layla. Es tracta d'un comandant del Batalló del Sol del Nord (Kataib Shams Al-Shumal), integrat a l'FSA i a Burkan al-Firat. La seva formació és integrada per kurds i àrabs de la zona d'operacions. Ell mateix, d'origen kurd, és de Manbij, una de les poblacions més importants  que sembla ser objectiu de l'ofensiva. ABu Layla va quedar greument ferit en el setge de Kobanê i se'l creia mort però s'ha recuperat i ara comandarà l'assalt a la seva regió natal. Les milícies que prenen part en l'ofensiva són:

Jaish Al-Thuwar
YPG
YPJ
Liwa Al-Tahrir
Kataib Shams Al-Shumal
Consell Militar Siríac (MFS)
Jazeera Brigades
Euphrates-Jarabulus Battalions





Selahattin Demirtaş (HDP) es reuneix amb el ministre d'exteriors rus

El màxim representant de la diplomàcia russa, Sergey Lavrov, s'ha reunit avui amb el co president del Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic del Poble). Selahattin Demirtaş va arribar ahir a Moscou essent acollit per la comunitat kurda a l'aeroport rus. 

Lavrov ha afirmat que "Sabem que els kurds iraquians i sirians estan entre aquells qui, sobre el terreny, estan resistint l'amenaça de l'Estat Islàmic i d'altres grups extremistes amb les armes a les seves mans".
Demirtaş va anunciar que l'HDP obrirà una representació a Moscou. Segons la llei no pot fer-ho però els impediments es saltaran amb un tipus de representació organitzativa o personal. Lavrov ha afirmat que Rússia està preparada per a col·laborar "amb els kurds":


dimarts, 22 de desembre del 2015

El diputat turc que va destapar el tràfic de gas de Turquia a l’ISIS acusat d’alta traïció

Aquest dilluns el diputat turc Eren Erdem concedia una entrevista a diferents mitjans estrangers, el parlamentari turc és membre de la principal força opositora del país, el Partit Republicà del Poble, una entrevista de la qual Geopolitica.cat es feia ressò i en la qual el polític afirmava que l’ISIS va rebre components per fabricar gas sarín i altres armes químiques que van ser transportades a través del territori de Turquia. Aquest dimecres els mitjans turcs han informat que l’Oficina del fiscal general de Turquia ha obert una investigació contra el diputat per “traïció”.

Es preveu que la Fiscalia informe al Ministeri de Justícia sobre les seves conclusions aquest dijous. Erdem compta amb inviolabilitat parlamentària, però aquesta pot ser cancel·lada a través d’un procediment formal del Parlament si els diputats voten per aixecar la immunitat parlamentaria.
Aquest dimarts el diputat ha afirmat que porta rebent amenaces de mort de part d’usuaris de Twitter de l’extrema dreta turca i propers a Erdogan. No obstant això, en la mateixa xarxa social circula també l ‘hashtag’ #ErenErdemYalnızDeğildir (Eren Erdem no estàs sol) en suport al polític republicà.
Pocs dies abans d’oferir l’entrevista a mitjans estrangers, el polític va obrir el debat sobre aquest assumpte al Parlament turc. Erdem va revelar que és fins a Turquia on van arribar materials per la fabricació d’armes químiques abans de ser “acoblats en els camps sirians de l’ISIS, per aquell temps conegut com l’Al-Qaida iraquià”. El parlamentari va confirmar les seves paraules amb una còpia del cas criminal obert pel fiscal general de la ciutat d’Adana, al sud de Turquia.

L’any 2013 les autoritats d’Adana van detenir diverses persones pel cas, però una setmana després aquest va ser tancat i tots els detinguts van poder creuar la frontera entre Turquia i Síria, va denunciar Erdem. Ankara no va investigar les rutes turques de subministrament dels components del sarín, ha destacat el diputat.

Erdem va insistir que ni Turquia ni els ciutadans turcs produeixen els components per a armes químiques com el gas sarín, sinó que aquells s’adquireixen a Europa.

Geopolítica

dilluns, 21 de desembre del 2015

Soldats turcs maten un kurd de Rojava prop de la frontera a territori sirià

Un home de 36 anys d'edat, del Kurdistan sirià o Rojava, ha estat assassinat a trets al pit de militars turcs a la frontera. Bekir Mihemed del poble Baliya a Efrîn va ser mort ahir a la nit quan s'acostava a la frontera. 

L'home va perdre la vida mentre la gent al voltant el duia a l'hospital Avrîn, de la ciutat d'Efrîn.


 

L'aviació d'Àssad bombardeja el barri kurd d'Alep i fa 11 víctimes

Sheikh Maqsoud, que ja és objecte d'atacs d'artilleria de l'oposició a Baixar al-Àssad, ha estat objecte avui d'atacs de l'aviació d'aquest. El règim no havia atacat el barri de majoria kurda d'Alep (Şexmaqsûd en kurd) matant dues persones i ferint-ne nou més, quatre eren infants i tres dones. 

From Catalonia to Kurdistan


When Scotland held its national referendum in 2014 and asked its citizens to vote for or against secession from the United Kingdom it seemed as if the U.K. could possibly have split-up before war-torn Iraq. Which many deemed moribund. TIME Magazine aptly summed-up that mood when it ran a cover story flatly titled 'The End of Iraq after the fall of Mosul to Islamic State (ISIS) terrorists and renewed calls in the Kurdistan Region for an independence referendum after the threat posed by ISIS was eliminated.

The fight in Iraq continues. In Scotland the majority of the Scots opted to retain union with the rest of the U.K. One invariably finds the Scottish example a useful one in discussions about the prospect of independence, through a similar referendum, for Iraqi Kurdistan. For Iraqi Kurdistan as for Scotland a free and fair referendum over all its inhabitants should be permitted and their decision should be the deciding factor about the future status of their homeland. For either Baghdad or London to try and subdue either peoples — or stop them outright from having a free and fair referendum in the first place — if they voted in the majority to secede would be highly counterproductive. 

2014 also saw another minority people within a larger state hold an independence referendum. Catalonia in Spain. Recently Catalonia’s parliament voted in favour of separating from Spain which angered the central government in Madrid in the process.


While the elementary comparisons between the Catalan question and the Kurdish question are worth evaluating the specific historical comparisons that can be drawn are quite striking. And they are noted by both Catalan nationalists and, in particular, leading leftists in Syrian Kurdistan (Rojava). Their interests in each others histories is also notable.



Just this summer, for example, a 400-page book about Kurdish history Kurdistan: The People of the Sun was published in the Catalan language. And on July 19 the Syrian Kurdish Peoples Defense Units (YPG) noted on its website that its revolution in Syria (the Rojava Revolution) began on exactly the same date as the Catalan Revolution — the former transpired on July 19, 1936 and the latter on July 19, 2012.

In comparing its revolution and autonomous region to the historic 'Revolutionary Catalonia' the YPG emphasized the leading role women played in the Catalonia of its day to the prominence women play in Rojava today (YPJ) ‘Women’s Protection Units’, is as you know, an all-female force as well as their leftist socialistic characters and attempts to establish systems as close to direct-democracies as possible in the midst of highly destructive civil wars: Rojava using its newfound autonomy in the course of the Syrian Civil War to try and build their vision of a perfect and just society based on socialistic egalitarian ideals and principles as Revolutionary Catalonian did during Spain's destructive civil war (1936-39).

One wonders if their comparison will ultimately extend to see the Rojava entity ultimately being dismantled like it's Catalan counterpart. Remember, in Catalonia at least the Catalan's could use the mountainous terrain across their homeland from which to fight their enemies. Bar the Kurd Mountains in Rojava's westernmost region of Afrin Rojava is mostly flat-land and is therefore very hard to defend. Meaning the survival of that region as at least an autonomous polity is questionable at best.

Iraq's Kurdish region on the other hand has plenty of mountains which have served the Kurds well in the past. But it remains a comparably small enclave surrounded by large and potentially hostile, and much more militarily powerful, states. Meaning that even if complete independence is attained for the Kurdish people of Northern Iraq another fight may well have to be fought in order to secure it.


Sadly, as history amply demonstrates, such arduous struggles are nothing new to the Kurds in their bitter struggle for independence and statehood.

Paul Iddon is a freelance journalist and political writer who writes on Middle East affairs, politics, developments and history.
Source: Rudaw

55.000 fotos mostren les salvatges tortures del règim d'Àssad




El seu nom en codi és César. En l'actualitat, viu a l'estat francès, amb la seva família i sota protecció.  era fotògraf per la policia militar a Damasc. Durant dos anys (2011-2013) va treballar prenent imatges dels morts a les presons del govern de Baixar al-Àssad. Va desertar i refugiar-se a Europa. El seu treball servirà per presentar el cas davant la Cort Penal Internacional.

Va treure de Síria al voltant de 55.000 documents gràfics que reflecteixen les tortures a què van estar sotmesos durant els últims anys aquells que s'han oposat al règim d'Al-Assad. Un règim torturador i dictatorial incomprensiblement defensat per part de l'esquerra europea com un heroi antiimperialista. El govern dels Àssad, un clan corrupte, mai va ser model social ni polític però defensar-lo davant d'aquestes evidències provoca certa repugnància. Unes imatges que són difícils de mirar per la seva crueltat. Són milers de cadàvers, amb senyals de tortura, que durant dos anys va fotografiar César, que prefereix preservar la seva veritable identitat. 

«No havia vist una cosa així. Abans de l'aixecament, el règim torturava per obtenir informació; ara els torturaven fins a matar-los. Vaig veure marques en els cossos de cremades fetes amb espelmes, estufes ... a la cara, els cabells. Alguns tenien profunds talls, els havien tirat els ulls, trencat les dents, marques de fuetades. Les ferides estaven plenes de pus, i es veien infectades després de molt temps sense tractar-les ».

César detalla com eren apilats els cadàvers i com se'ls identificava, "al principi pel nom després per un nombre. Havia de fotografiar sobre el sòl. De front, de costat, les cames, la cara, el pit, de cos sencer ... Formava part dels informes militars per arxivar la seva mort. Una informació que no havia de transcendir més enllà d'aquests murs. Els cossos anaven després a parar a una fossa comuna."

Molts dels torturats eren kurds. A la població kurda, el règim xenòfob d'Àssad els va negar el dret a la ciutadania, els va assassinar com als fets de Qamishlo de 2.004 i va reprimir tota la resistència kurda. Els militants kurds passaven per les presons sirianes, en alguns casos morien per les tortures. Alguns que van sobreviure avui són amb l'autonomia democràtica de Rojava. El propi PYD fou prohibit i gairebé desintegrat de forma brutal. Els seus membres van escapar a l'Iraq fins la revolta de 2.011.

El 7 d'octubre es publica a França 'Operació Cèsar, al cor de la màquina de la mort siriana', llibre que relata els dos anys que va treballar prenent imatges dels morts a les presons de Baixar al-Àssad. The Guardian n'ofereix un extracte. El març la seu de les Nacions Unides va acollir l'exposició Caesar Photos: Inside Syrian Authorities’ Prisons que recentment va arribar a Londres.

Cristina Torrent

diumenge, 20 de desembre del 2015

1r congrés de dones lliures a l'estat francès




El Centre Comunitari Kurd de Drancy (Drancy Kürt Toplum Merkez), prop de París va acollir l'esdeveniment el 19 de febrer. El "1. Kongreya Jinen Azad" suposa l'establiment del Congrés de Dones Lliures (KJA) a l'estat francès. Va iniciar-se amb un minut de silenci per les tres activistes assassinades el 9 de gener de 2013 en un atemptat que la gendarmeria francesa ha estat incapaç d'aclarir. L'organització del moviment feminista kurd a la diàspora és un element central de la seva estratègia. Prop de cent dones, de diferents edats, element cabdal, van constituir el KJA a França amb Zozan Serhat i una executiva de vuit persones al capdavant. També es va escollir una assemblea amb 57 membres per a dur a terme la tasca política i social del KJA a terres franceses. Els eixos de debats van centrar-se, en especial, en donar suport al moviment per l'autogovern autogestionari al Kurdistan nord (Bakur o Kurdistan de Turquia). El moviment social que defensa aquesta autonomia fou al qui es va dedicar el congrés.

Finalment es van establir comissions de treballs sobre els següents aspectes: organització, cultura, l'economia dels infants, les famílies dels màrtirs, l'educació, afers exteriors, contactes amb electes francesos i un comitè social.

Cristina Torrent

dissabte, 19 de desembre del 2015

Una kurda de Kirkuk escollida Miss Iraq

És la primera vegada, des de 1972, que es pot celebrar un concurs de bellesa similar. I no ha estat exempte de debat. Una quinzena de participantes, de les 150 que s'hi havien presentat, s'han hagut de retirar per les amenaces dels extremistes religiosos musulmans. Però la resta han decidit continuar, no cedir al xantatge i la imposició.

Shaima Qassem Abdulrahman, ha estat la guanyadora. Es tracta d'una noia kurda de vint anys, de la ciutat de Kirkuk i estudiant d'economia. Ella mateixa afirma que "aquestes activitats poden ajudar a reconstruir el que ha estat destruït". De fet, cinc de les participants no tenen domicili des que l'any passat islamistes radicals van expulsar-les de la ciutat de Mossul.