dimarts, 31 de maig del 2016

Suqur al-Sahara i Rússia també marxaran sobre ar-Raqqà

Els moviments han estat detectats al sud-oest d'ar-Raqqà. Una caravana de, com a mínim, 40 vehicles, principalment russos, han iniciat la marxa cap al front. Entre ells duien tancs russos T-90. Provarien d'ajudar, o aprofitar-se, de l'ofensiva de les Forces Democràtiques de Síria (SDF) sobre el nord de la ciutat que és en mans de l'Estat Islàmic.
La coordinació, o com a mínim, connexió d'aquesta ofensiva amb les quatre columnes de les SDF que marxen cap a ar-Raqqà suposaria una col·laboració molt important de cara a expulsar els fonamentalistes de la ciutat.




Liqa Suqur al-Sahara és un grup peculiar. Formalment és part de l'Exèrcit Àrab Sirià, el regular del govern. En realitat està format per ex militars lleialistes a la família Àssad més que a l'estat. Això li proporciona tres elements molt favorables. La presència de veterans la converteix en una força molt experimentada. La Brigada dels Falcons del Desert és una de les més formidables forces de combat a Síria, una elit especialitzada en emboscades. Un altre factor és que, tot i que reben un salari, no són mercenaris com moltes de les forces en combat a favor o en contra d'Assad. Ben al contrari, es poden definir com a militants assadistes. Però al contrari que altres grups militants estan fortament armats doncs disposen de tot el que els proporciona l'exèrcit regular. El seu feu és Homs però actua a totes les zones desèrtiques doncs la conformen àrabs del desert. Militarment és molt més superior que d'altres milícies assadistes com les NDF o Resistència Siriana.

El govern kurd de l'Iraq desmenteix l'arrogància de Rouhani

Després que el president de l'Iran, Hassan Rouhani va declarar dimarts que l'Iran havia salvat "Bagdad i Erbil" de caure en mans de l'Estat Islàmic (IS), el Govern Regional del Kurdistan (GRK) ha respost a l'afirmació, dient que Arbela (o Erbil) va ser salvada pels kurds de les forces peshmerga.

Durant la seva visita a les ciutats kurdes de la província de l'Azerbaidjan Occidental, Rouhani va dir a la ciutat kurda de Mahabad que l'Iran està jugant un paper important en la regió, i havia salvat "Bagdad i Erbil". Safin Dizayi, en resposta a l'afirmació, ha dit a BasNews que la regió del Kurdistan és agraïda per tot el suport que ha rebut fins al moment, "però van ser les forces peshmerga i voluntaris d'Arbela els qui van salvar a la ciutat quan va ser objecte de l'atac."

Dizayi, portaveu del govern kurd posa en relleu el paper del suport militar iranià i els atacs aeris de la coalició liderades pels Estats Units en la seva contribució a la guerra contra l'IS, però posant l'accent en que la regió del Kurdistan és defensada per les forces peshmerga.

Las SDF expulsan al Estado Islámico de 9 pueblos en la campaña sobre Raqa

Se trata de Rumela, Haji Ali, Abu al- Safa, Jinf, Ahmer, Khishkhkhas Kibir, Naqut, Bir Ama y Khirbat Jamila. Habun Osman, de las Fuerzas Democráticas de Siria ha confirmado a Ara News el nuevo avance, el primero en el frente oeste desde el inicio del operativo:

"Nuestras fuerzas hicieron grandes avances hoy (por ayer), después de bombardear unidades tácticas de los terroristas del Estado Islámico cerca de Taqba. A parte de capturar nueve pueblos, las SDF también se hicieron con el control de tres grandes granjas del IS y destruyeron dos vehículos del grupo".


En total se han avanzado 6 km en dirección a Taqba que es el objetivo final del frente oeste en la campaña sobre el norte de Raqa. Ayer, también, las YPG abrieron un cuarto frente en el Eufrates, situado en la parte norte en dirección a la citada ciudad. Taqba está a 35 km de Tshirin. Concretamente de lanzó un ataque sobre Halulat, población situado al norte de la presa de Tshrin y a unos 15 km de Manbij. Ello supone dar un giro sobre el eje de la campaña no ya sólo hacia Raqa sino también poniéndo a Manbij en el objetivo. En Halula aviones de la coalición internacional dieron apoyo a las YPG.

El operativo de la campaña se centra en ir desactivando la plaga de explosivos que los islamistas dejan sobre el terreno. El balance de los combates de ayer fue de 15 fundamentalistas abatidos. Tres miembros de las fuerzas democráticas han muerto en combate y otros 5 han quedado heridos. Se ha capturado sel siguiente material militar:
5 Katyusha
2 misiles de 1 120mm
4 morteros mortar,
1 14 DSHK (anti-aéreos),
12 Kalashnikovs con 1.000 balas,
3 radios,
10 granades,
y 2 prismáticos.



 Rojda Felat anunciándo el nuevo frente hacia Taqba

Un ex soldat turc es converteix en activista de la pau després de la captura pel PKK

Després de ser capturat per la guerrilla del Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK en la dècada de 1990, un jove soldat turc d'ideologia neo feixista turca (MHP) va esdevenir un activista per la pau pro-kurd.

Com a jove turc d'orientació imperialista, İbrahim Yaylalı estava desitjós d'unir-se a l'exèrcit i lluitar contra el PKK a la dècada dels 1990. Després d'uns pocs mesos, va ser capturat per la guerrilla, i va passar dos anys en captivitat. Aquesta experiència va canviar per complet els seus punts de vista, la seva vida, i ara viu com un activista de la solidaritat kurda a la frontera entre Turquia i l'Iraq, i és membre de l'Associació d'Objectors de consciència.

"Al setembre, cinc o sis mesos després d'incorporar-me als militars, vaig ser capturat per la guerrilla del PKK, a prop d'aquí, a uns 30-40 km. Abans d'això, trenta o quaranta dels nostres soldats van ser assassinats pels guerrillers durant una operació de l'exèrcit contra el PKK. ens van enviar a ajudar. Vam anar a una operació de tres dies a una muntanya anomenada Kale Mehmet per expulsar la guerrilla. 500 soldats van buscar durant dos dies. Els guardaboscos ens va dir que havia guerrillers en una àrea determinada , però que en realitat no els vam creure. Un petit grup de nosaltres vam ser; érem vint o vint. vam anar al cim del turó per estar a punt per a una petita batalla i preparem sacs de sorra. Era fosc i plovia.

Després, al voltant de les 6 o 7 del matí escoltem bales per sobre de nosaltres. Els guerrillers disparaven. Però no directament cap a nosaltres: ens volien fer retrocedir. La guerrilla no volia matar els soldats perquè els militars serien després glorificats i el funeral seria una gran ocasió a la ciutat. El nacionalisme s'hi alimentava.

Em van disparar just per sobre del genoll. Vaig córrer i vaig caure amb la meva motxilla en la foscor. Em vaig desmaiar en una riba del riu. Em vaig quedar allà durant hores i hores. No podia posar-me de peu, i la meva altra cama també va resultar ferida.

D'hora al matí vaig creuar el riu i em vaig arrossegar per intentar arribar a un poble cremat. Estava perdent sang i els aliments necessaris. Vaig utilitzar una samarreta per embolicar-me al voltant de la cama. Vaig menjar la margarina que havia quedat al poble cremat. Vaig pensar que em moriria, i sabia que hi havien guerrillers voltant. M'havien dit que no fos capturat viu. "Ells t'arrenquen la pell  viu!", M'havien dit, "No et deixis capturar viu." Vaig mantenir una magrana per la guerrilla i una granada per matar-me a mi mateix. Vaig descansar en una casa. Vaig sentir a algú i vaig aconseguir la meva granada de mà, però era un gatet que també estava a la recerca d'aliment.

Vaig sortir del poble cremat i vaig pujar a una petita cova. Mentre estava dormint a la cova en el segon dia, una guerrillera va arribar. Estava recollint llenya. Va tractar de despertar-me agitant-me. Aquesta va ser la primera vegada que vaig veure a una dona guerrillera viva. Moltes vegades havia vist guerrilleres mortes. Volia llençar la granada de mà, però no vaig poder arribar-hi. Va cridar als altres guerrillers i van venir. Em van dir que em relaxés i em van treure les granades de mà de l'abast. Van dir: "Som kurds i som del ARGK [ara denominat HPG, com a braç armat del PKK]. Vostè és un presoner de guerra." Esperava que m'anaven a matar i m'imaginava com ho anaven a fer.

Em van aixecar i em van ajudar a caminar. Em van portar a un camp petit. Els guerrillers estaven preparant un dinar amb aigua, l'ús de la riba del riu. Tenien un foc, però ningú podia veure'ls. Şerif Goyi va venir i em va dir: "Vostè és un presoner de guerra i aquí que segueix la convenció de Ginebra." El 1994, el PKK va acceptar la Convenció de Ginebra i un any més tard la va signar oficialment.

Şerif Goyi em va dir: "Quan les condicions siguin millors podem ajudar-lo a sortir del país, potser vostè pot anar a Europa." A Turquia, si un soldat és capturat pel PKK, és vist com un feble i no se li permet obtenir ajuda del govern.

Els guerrillers van utilitzar ràdios i van afirmar: "Hem capturat Ibrahim," de manera que els soldats turcs podien escoltar-ho. Ho van fer perquè l'exèrcit sabés que no havia escapat.

Un parell de dies més tard em van portar a un campament en una mula. Hi havia un guerriller mort, embolicat en una manta, que també estava sent portat amb una altra mula. Quan vam arribar al campament guerriller, prop de la frontera - entre Roboski i Uludere - trobem que els militars estaven bombardejant. Els guerrillers estaven bastant tranquils, però jo estava en situació de pànic. Vam creuar la frontera al Kurdistan del sud [Kurdistan iraquià] i vam arribar a un campament guerriller.

Quan vam arribar, em van posar en una cova de la mida d'una habitació. Podia caminar una mica fora, però no gaire lluny. Volien comprovar si jo era un soldat professional o si estava en el servei militar obligatori. Mustafa Karasu [vicepresident del PKK] va venir i em va dir: "Vostè no és un soldat professional." Ell em va parlar sobre el PKK, per què es defensaven, i va explicar-me que l'estat de Turquia estava colonitzant la terra kurda i assimilant el poble kurd ".

Quan vaig ser capturat vaig comparar les diferències en els comportaments. Sempre ens havien dit que el PKK eren terroristes i molt violents. Vaig començar a veure que els guerrillers sempre parlaven de manera molt respectuosa, s'escoltaven uns als altres. Quan vaig estar a la base militar turca, com a soldat era tractat com un animal pels meus superiors.

Durant de vuit mesos, vaig estar en un segon camp guerriller. Sempre els parlava de kemalisme (imperialisme turc laic) i de Kemal Atatürk, i els guerrillers eren pacients i m'escoltaven. Vaig voler imposar-los els meus punts de vista feixistes, i vaig voler canviar els seus pensaments. Vaig defensar a Atatürk i a la ideologia d'estat.



Em van detenir quan em van alliberar. Altres set soldats també havien estat capturats, però la majoria d'ells no van canviar els seus punts de vista racistes, encara que Mustafa, amb el qual vaig ser capturat sí que va canviar els seus punts de vista. Els altres van donar informes de mi, de com parlava positivament sobre el PKK. Durant tres mesos i mig vaig ser torturat en una presó militar turca. Ells van fer servir aigua a pressió sobre mi. Em van posar en grans barrils plens d'aigua. Si em posaven en aigua, la meva pell no seria danyada tant quan em colpejaven. Les presons militars són pitjors que altres presons a Turquia. Els guàrdies dormien a la mateixa habitació que jo. De deu a quinze persones dormien a la mateixa habitació.

El meu cas va ser portat davant el Tribunal Suprem tres mesos i mig més tard. L'informe de la Creu Roja deia que havia estat capturat pels guerrillers. Els guerrillers també havien anunciat que vaig ser capturat. El meu cas va ser el primer del seu tipus a Turquia, pel que no sabia què fer.

El tribunal va dir que havia de ser posat en llibertat, però se'm va mantenir durant tres setmanes i mitja en una sala annexa a la presó, en una part del complex militar.

Havia estat a l'exèrcit turc durant cinc o sis mesos, i havia passat més de dos anys amb les guerrilles, pel que hauria d'haver estat alliberat del meu servei militar. Però em van obligar a completar divuit mesos en l'exèrcit turc. Era com si estigués a la presó.

Jo no volia anar a l'exèrcit de nou. Em van portar a Mardin, on havia estat la meva primera base. Jo els vaig dir que no em portessin allà. Em van portar al soterrani, a un quart de tortura, i vaig veure sang a terra. Em van penjar de les mans en les canonades fins al matí. Més tard em van emmanillar i em van portar a la base militar de Siirt. Després em van enviar als soldats que havien donat informes en contra de mi. Em vaig negar a agafar una arma. L'alt oficial em va amenaçar dient que podria matar-me. Altres oficials van arribar i em van dir que anés a la formació. Vaig dir que no.


Després de ser alliberat Ibrahim es va integrar al moviment de objectors de consciència, iniciat el 2008 i constituït formalment el 2013. Per la seva activitat en aquest camp ha estat condemnat, el 2016, a set mesos de presó. Ha apel·lat i ara està pendent de nova sentència. Si la perd apel·larà al tribunal europeu.

Sobre la campanya Peace in Kurdistan

dilluns, 30 de maig del 2016

YBŞ refusa un atac islamista a Medinaban i mata 17 atacants


 
YBŞ ha fet front a l'atac islamista a la població de Medinaban, a la zona de Shengal. La milícia yezidi ha anunciat, segons recull ANF, que disset islamistes han mort en els combats i 11 han estat capturats. Les Yekîneyên Berxwedana Şingal, Unitats de resistència de Shengal, han confirmat la mort de tres dels seus Voluntaris, tots ells kurds del nord: Edip Arslan, Selahattin Çektar i Serhat Yasin Elcik. El fet que l'Estat islàmic hagi reunit fins a 200 atacants en un punt relativament allunyat dels grans fronts és motiu de preocupació i podria suposar que les forces islamistes han optat per obrir d'altres fronts preveient la retirada de Fallujah. YBŞ rep el suport del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).




Mueren un australiano y un portugués luchándo con las YPG


Gabar Amed, de 45 años, falleció en la defensa de Shadadi el 25 de mayo luchándo contra el Estado Islámico (IS por sus siglas en inglés). Su nombre real era Jamie Bright y se trata del tercer australiano que muere en combate como Brigadista Internacional de las Unidades de Defensa Popular o Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG). 

Pese a ser padre de un niño había declarado, "Quiero ayudar a la revolución en todo lo que pueda." Los australianos Reece Harding, de 23 años, y Ashley Johnston, de 28, también han muerto durante el conflicto en las filas milicianas kurdas como Voluntarios internacionalistas. Bright era militar australiano. 

Las últimas horas también ha fallecido en combate el hasta ahora único Voluntario portugués de las YPG. Mário Nunes tenía 21 años y el año pasado "Sábado" había realizado un reportaje sobre él. Tras el asedio de Kobanê abandonó las fuerzas armadas portuguesas y se unió a la milicia kurda: "Prefiero morir a no hacer nada", afirmó.

Nunes respondía claramente a una pregunta que se hace a menudo desde una cierta irresponsabilidad:
¿Llevar una arma para ayudar a hacer del mundo un lugar mejor no es un poco contradictorio? No. Un proceso de paz y sanciones no habrían impedido a los nazis conquistar Europa. Alguién ha de pasar de las palabras a los actos.





Els peshmerga expulsen l'IS de 9 poblacions de l'Iraq

Una desena de poblacions


Les Forces Peshmerga van iniciar diumenge a l'alba una ofensiva limitada a l'est de Mossul (Iraq) i l'oest d'Arbela. Una desena de poblacions de la riba del riu Khazir han estat conquerides. Totalitzen 120 quilòmetres quadrats. Chika Kor, Kule Bor, Kubra, Zahra Khatun, Suxra, Tulband, Gazakan, Wardk i, en darrer lloc Mufti. Aquesta ha estat una població emblemàtica doncs estava habitada per kurds de confessió xabak, una religió minoritària del Kurdistan. La majoria d'aquestes poblacions tenien, abans de la guerra, població kakai i xabak. Els Xabaks (en anglès Shabakh) són una comunitat religiosa relacionada al mateix temps amb l'islamisme i el cristianisme. Shabakh significa inter relacionat o entrellaçat.


Rizgar Heme Emin, mort en els combats, havia lluitat a Kobanê

Imatges dels peshmerga en els recents avanços

Els xabaks

Els xabaks són uns 60.000 a l'Iraq i empren una llengua pròpia turca amb molts elements del kurd gorani. Van patir la repressió dels governs baaistes iraquians que  afirmaven que eren àrabs però ells mateixos qüestionaven: "Si som àrabs, perquè ens deporten i persegueixen com als kurds." Es creu que els xabaks van arribar el segle XVII en el marc de les migracions turcmanes de l'època ocupant terres del Kurdistan del sud.

Pels Xabaks l'Alcorà no conté tota la veritat. Les seves creences són sincrètiques i s'apropen a les dels yezidi i els ahl-i hakk. També contenen elements de l'islam sufí. El-Buiruk (Llibre dels Actes exemplars) és el seu text sacre, està escrit en turcman. Mufti va ser abandonada el juny de 2014 quan els fonamentalistes musulmans van caure sobre la zona.

Rizgar Heme Emin, màrtir


Tres membres del grup islamista han estat capturat per les forces peshmerga. L'operació ha tingut suport aeri de la coalició internacional contra l'Estat Islàmic i s'ha donat per acabada avui. Coincideix amb l'assalt contra Fallujah, el bastió dels islamistes a l'Iraq.

En els combats, on han participat 5.000 militars kurds, alguns xabak, ha mort un brigadier kurd a la població de Mufti que ha aparegut plena de bombes trampa. En el cas del brigadier, però,un suïcida amagat en un túnel es va fer esclatar quan els milicians kurds inspeccionaven la població. Rizgar Heme Emin era un alt oficial kurd i malgrat això lluitava a primera línia del front. Va formar part del primer contingent de peshmerga que van arribar a la ciutat de Kobanê i van combatre per salvar-la en els pitjors moments del setge de l'Estat Islàmic.

 En groc fort la zona reconquerida del riu Khazir




Halabja té una alcaldessa, altra vegada, després d'un segle

Nuxsha Naseh, de 38 anys, ha estat escollida pel càrrec a la ciutat kurda. La seva predecessora fou Adela Khanem entre 1909 i 1915, la primera alcaldessa kurda. En aquella època ni existia l'Iraq. El Kurdistan sí. Khanem és especialment recordada per aixecar escoles a la ciutat i transformar-la de poble en urbs. Era la muller d'un cap tribal i fou mare de dos poetes kurds.

Naseh explica a Niaqsh que: "Les dones, a Halabja, treballaven al costat dels homes als camps i ara treballen al seu costat a l'administració, en posicions de relleu. Les seves opinions són escoltades i participen a tots els fòrums". Ella ja té experiència administrativa dons ha dirigit el barri de Biyare, a la pròpia Halabja. En canvi, uns quilòmetres més al sud, en territori de l'Estat Islàmic, cap dona pot tenir un càrrec institucional i són limitats tots els seus drets, inclosos el de vestir segons la seva voluntat o heretar.




diumenge, 29 de maig del 2016

Kurdish Political Prisoner in Iran on Hunger Strike to Protest New Charge for Sending a Message to Kobanê

Mohammad Sediq Kaboudvand, a prominent Kurdish human rights activist who is in his ninth year of incarceration at Tehran’s Evin Prison, has gone on hunger strike to protest the new charges that have been brought against him.

Kaboudvand’s wife, Parinaz Baghban Hassani, told the International Campaign for Human Rights in Iran that he started the hunger strike on May 8, 2016 “because since last winter he has been summoned to the Judiciary three times and each time formally charged with new accusations.”

“He is on hunger strike to protest these false charges and because his multiple prison sentences have not been combined [under Article 134 of Iran’s New Islamic Penal Code],” added Hassani.

Article 134 allows for only the longest sentence to be served in cases that involve convictions on multiple charges.Kaboudvand, the former president of the Human Rights Organization of Kurdistan and editor of Payam-e Mardom (“People’s Message”), a Kurdish-Persian publication, was recommended for conditional release in February 2016 by the chief warden of Evin Prison, but the prosecutor refused to consent.
 
The new charges against Kaboudvand accuse him of sending a message to the people of Kobani—a city in northeastern Syria with a predominantly Kurdish population—congratulating their successful defense against an onslaught by Islamic State fighters, and calling for peace between Kurds and the Turkish government. Kaboudvand has also been accused of writing a university paper about the human rights situation in Iran’s prisons.
“My husband is in prison,” said Baghban Hassani. “How could he be sending messages to Kurds and Turkey?”


PETITION CAMPAIGN
Kabudwand crime: support to Kurdish nation's right humanity.
Imprison, and continuos punishment we should know that kabudwand is under pressure to maintain ours and yours primary rights.
Write your name as a supporter. Notice; this camping ends in three days.
Muhammad sadiqy kabudwand, a head of human right organization in Kurdistan, he is in the prisons of Iran Republic for 9 years. During this nine years he never gave up of his endurance to face all the difficulties. Even in prison he tried to be the voice of Kurdistan human right. At the same time prison keepers and Iran Republic law authorities tried all the kinds of punishment and pressure to make him give up. Physical punishment and psychological punishment, annoying his family, he got many illnesses and he did not want doctor's therapy, his baby's sickness, and even they did not give him his right as a prisoner. He faced a lot of difficulties there. With all these he is about to finish the 9 years but Iran Republic decide to renew 11 years in the prison to Muhammad sadiqy. Iran Republic authorities are always trying to find new things in order to keep him in jail and they do not let him to keep going his effort for Human right. Against this inhuman behaviour of Islamic Iran Republic, Muhammad Sadiqy Kabudwandin eating for more than two weeks. In his prison life during this nine years he got many sicknesses like prose-tat, heart-attack kidney disease because he ( mani grtuwa ) many times before. So here we hope you all..
Stay together in facing this case and being the head voice of human right Kurdistan in prison one opinion against a dictatorship of Islamic Iran Republic on kabudwand and the other political prisoners in this regime.
"For kabudwand'd freedom" campin for this purpose is organized and it is waiting for all Kurdish people in any place of the world to be the voice liberty and righteous of kabudwand and the othe people of kabudwand in the black hole of islamic Iran regime.

You can sign Here

La campaña sobre Raqa (Siria) no avanza ni retrocede

Situación de bloqueo en la ofensiva que se inició el martes. La coalición internacional, liderada por los Estados Unidos, asegura que ha realizado 150 ataques aéreos pero la cifra no corresponde con el detalle de los últimos días. Las posiciones del Estado Islámico se mantienen en Hishah y Tall al-Saman. La primera es un pueblo kurdo habitado por miembros de la tribu shexani. Los islamistas se han atrincherado en él. De hecho ha cambiado de manos ya cuatro veces este mes.


Árabes de la zona luchan en las SDF en primera linea de frente. Fotos: ANHA

La zona está deshabitada por ello las bajas civiles son nulas hasta el momento. Como mínimo dos miembros de las Fuerzas Democráticas de Siria (SDF) han fallecido y las bajas del Estado Islámico (IS por sus siglas en inglés) serían de medio centenar. Las SDF consiguieron avances entre el martes y el jueves pero desde entonces la situación permanece bloqueada. El motivo es doble: los islamistas están lanzando vehículos suicidas contra las líneas aliadas. Un objetivo de las SDF es evitar las bajas mortales en el dispositivo. El segundo motivo es la elevada cantidad de minas que se han encrontrado. Ello dificulta cualquier avance y la comandante de la campaña, Rojda Felat, de YPJ, asegura que no no van a avanzar más hasta que la profusión de minas disminuya sensiblemente: "lo único que nos está retrasándo es que el IS ha dejado muchas minas. Lo hemos de limpiar todo antes de avanzar". (Entrevista, en inglés, de VOA a Rojda Felat)

Voluntarias de las YPJ en el frente de Raqa antes de entrar en combate

En Raqa hay unas 300.000 personas. De dicha cifra unas 800 han huído ya. Las SDF han posicionado en primera línea de ataque los nativos de la zona por motivos obvios. Se trata en su mayoría de árabes de la propia Raqa o incluso de la vecina del sur Deir ez-Zor. Sin embargo el grueso de las fuerzas democráticas son miembros de las milicias kurdas, ya sea YPG o la fuerza femenina, y feminista, de las Unidades de Defensa Femeninas.

Mapa de la zona de combate (Fuente: Edmaps.com), hacer click para ampliar :

dissabte, 28 de maig del 2016

El parlament d'Holanda aprova retirar la nacionalitat als jihadistes

La mesura s'aplicarà als qui tinguin doble nacionalitat. Ha de ser, ara, aprovada també pel senat però el suport del govern està garantit. El ministre de justícia ha assegurat que "Aquests jihadistes poden suposar una amenaça a la seguretat nacional quan retornin als Països Baixos". Tot i que és molt difícil de calcular, entre 27.000 i 31.000 persones, en gran part europees, militen actualment dins l'Estat Islàmic. Segons els serveis secrets holandesos fins a 200 nacionals formen part de l'organització jihadista. El creixement del Partit de la Llibertat (PVV) de Geert Wilders i els atemptats de Brussel·les i París han fet realitat una proposta que, fa només dos anys, era atacada com a excessiva per gran part de la cambra.



Un preso kurdo en huelga de hambre en Irán por ampliación de cargos al enviar un mensaje a Kobanê

Mohammad Sediq Kaboudvand lleva nueve años en la prisión de Evin, en Teherán. El gobierno iraní lo condenó por defender los derechos humanos, reiteradamente violados por el régimen teocrático. Por eso fundó, en 2005, Rêxistina Mafe Mirovan le Kurdistanê (Organización Kurda por los Derechos Humanos). Ya desde 2008 su salud se fue deteriorando. Amnistía Internacional lo reconoce como preso de conciencia. Literalmente ha sido encarcelado por "difundir noticias" sobre las bestialidades del gobierno iraní contra los kurdos y contra la población en general.

A todo su sufrimiento, en 2012 se añadió el diagnóstico de su hijo afectado por una grave enfermedad. Desde entonces Kaboudvand sólo pide una cosa: poderlo visitar. Se le ha permitido una visita de dos horas en todos estos años a pesar de que, el mismo 2012 realizó una huelga de hambre de dos meses para ver a su hijo.

El 8 de mayo de este año comenzó una nueva huelga de hambre frente a la sorprendente ampliación de los cargos contra él justo cuando su condena se acerca el final. Su esposa, Parinaz Baghban explicó que "está en huelga de hambre para protestar contra acusaciones falsas y las múltiples sentencias combinadas incumpliendo el artículo 134". Según esta norma del Código Penal sólo se puede aplicar la sentencia más larga.

Ahora el gobierno de Irán le acusa de haber enviado, desde la prisión de Evin, un mensaje de apoyo al pueblo de Kobanê (Kurdistán sirio) y haber pedido la paz.

- Petición de apoyo (on line)

Para saber más:

- Premio de los derechos Humanos 2014 en Kaboudvand (KurdisCat, 16/12/2014).

El cantó d'Efrîn acull milers de refugiats procedents de la zona que els bombardejava



No és la primera vegada que passa. Es va veure a Kobanê, quan va caure ar-Raqqà, a Tell Temir, o a al-Hasakah. Els kurds són primer víctimes d'atacs i, després, els seus atacants són acollits com a refugiats. El darrer cas és al cantó d'Efrîn. Durant els darrers mesos, des d'Azaz i Mare els opositors sirians, Free Syrian Army, Ahrar-al-Sham/Islamic Front i Front Al Nusra, han estat atacant amb artilleria el cantó kurd. L'ajuda militar turca ha estat sovint dirigida cap a aquesta part de Rojava enlloc de contra els suposats enemics d'aquesta facció.

La població civil que donava suport, de forma més o menys intensa, a aquestes faccions ara entra al cantó d'Efrîn. Molts d'ells són homes en edat de combatre. Escapen de l'Estat Islàmic que, ahir, els va arraconar als enclaus d'Al Bab, Mare i Azaz. Les milícies kurdes Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) estan acollint els refugiats. Es dóna la circumstància que aquestes milícies havien estat repudiades per la població de la zona d'Azaz. O fins i tot es va assassinar a traïció, a dos enviats d'YPG i YPJ que negociaven un intercanvi de presoners.

Els darrers tres dies han entrat 6.100 persones al cantó d'Efrîn. En canvi la frontera del nord, amb Turquia, està tancada a la sortida de població civil. Unes 100.000 persones estan atrapades a la regió d'Azaz. Efrîn viu una situació agònica: pateix un bloqueig absolut de béns per la part turca i la zona rebel del sud. No rep cap ajuda internacional i està sobresaturada de persones refugiades. I malgrat això, a Rojava, mai es tanquen les fronteres.

Destruyen en Turquía la escultura de un artista español por ser "obscena"

La escultura, creada por Andrés Almacino González, se exhibía en el Metro de Esmirna. Un hombre destrozó el jueves una escultura de madera creada por un artista español que se exhibía en la estación de metro de İzmirspor, al oeste de la provincia turca de Esmirna, porque la consideraba demasiado "obscena".

La Administración de Metro de Esmirna emitió un comunicado para aclarar el incidente bajo el título "Esta mente en esta época". El escrito explica que el sospechoso, identificado como Serdar K., entró en la estación de İzmirspor a las 16.50h (hora local) como pasajero y se acercó a la escultura.
"Primero derribó a la escultura del pedestal y luego la rompió en pedazos" indica el comunicado.
Después de ser detenido por los vigilantes de seguridad de la estación, Serdar K. prestó declaración y fue puesto en libertad.

La escultura rendía homenaje a un músico que había estado tocando en la estación de İzmirspor durante cuatro años y ya había sido objeto de diferentes quejas y ataques. La Administración de Metro de Esmirna ha explicado que la escultura había sido objeto de "actos de provocación" por parte de los miembros de la Organización del Distrito del AKP (partido del gobierno liderado por Erdogan) de Karabaglar.
 

divendres, 27 de maig del 2016

Turquia critica a UE i EUA per acollir oficines de Rojava i donar suport militar

Primer ha estat el ministre d'exteriors islamista, Mevlut Cavusoglu, qui ha acusat a Washington de "tenir dues cares". Ha definit com a "inacceptable" que militars nord-americans duguin insígnies de les YPJ i YPG, milícies kurdes de Síria, que des d'aquesta setmana combatent colze a colze amb militars nord-americans. Ha afegit que "han perdut la confiança Peter Cook, secretari de premsa del Pentàgon, ha aclarit que: "les forces d'operacions especials, quan operen a certes àrees, fan el que poden per, si vostè vol, implicar-se en la comunitat per a facilitar la seva protecció, la seva pròpia seguretat". La BBC cita a Charles Lister, suposat analista de Middle East Institute, en realitat una persona a sou de Qatar i opinions altament esbiaixades, que considera que les relacions Turquia-EUA estan al seu nivell més baix i "això és una mala cosa"... per a ells evidentment.

El govern d'Erdogan no només té per a Washington. Avui s'ha reunit el consell de seguretat de Turquia (MGK, per les sigles en turc) amb el president conservador Recep Tayyip Erdogan. La conclusió és advertir a Txèquia, Suècia, França i Alemanya que "es repensin" la decisió de deixar obrir oficines de Rojava. Per al govern turc és prioritari negar la simple existència del poble kurd, ni que sigui el de Síria. El genocidi ha de ser complet. Les oficines, pels turcs, limiten "l'amistat" amb Europa. El mateix consell ha estudiat les accions a prendre contra la islamofòbia que, al seu parer, hi ha a Europa i que defineix com a "racisme". L'islam, però, és una religió o una raça?

Turquia ha invertit milions d'euros en la construcció de mesquites a Europa. Els darrers casos són la mega mesquita d'Amsterdam, inspirada en Hagia Sofia, la més gran església de la cristiandat i orgull de Constantinoble avui convertida en mesquita-monument. La pròpia Constantinoble és anomenada Istanbul. Un altre cas ha estat la més gran mesquita d'Europa. Sovint es creu que és Aràbia Saudita qui finança aquests projectes però Ankara, i no Al-Riyad, és, hores d'ara, el principal finançador de mesquites al vell continent. Turquia és, també, qui financia la mesquita més gran d'Europa, a Bucarest (Romania) i un altre mega temple a Tirana (Albània) sota la direcció de Diyanet (Direcció d'afers religiosos, un organisme estatal).

Gir al front d'Azaz, nord-oest de Síria

L'ofensiva que, des de fa unes hores, ha trasbalsat el front d'Azaz (nord-oest de Síria) modifica, sensiblement, la situació. L'Estat Islàmic ha entrat a sang i foc sobre Kalijbrin des de l'est. L'acció ha estat impecablement realitzada partint en dos la zona sota control de l'oposició al nord-oest de Síria. Han atacat el punt més feble i, alhora, el més central.



Mapa 1: Com era la situació fa només 12 hores. La fletxa marxa la zona atacada per l'IS. (@miladvisor). Mapa 2: Situació avui al migdia, en verd les dues zones de l'oposició, ja separades (@PetoLucem)

A part de Kalijbrin (l'IS ja ha reivindicat la seva conquesta i la captura d'un arsenal d'armes dels EUA*), els islamistes radicals han entrat a Niyarah, Tell Hussein, Tatiyah i Kafr Barishah. Ara la ciutat de Mare (o Marea), icona de l'oposició siriana queda encerclada. Els opositors sirians es van negar a entregar-la a les Forces Democràtiques de Síria (SDF) quan éren a temps. Ara comença una cursa entre les SDF, l'exèrcit sirià i l'IS per a conquerir la ciutat.


Aquest migdia l'avançada de l'IS ha arribat a les portes de Mare que tés tres grans opcions: aconseguir suport aeri de la coalició (com a mínim a Sandaj avions de la coalició estan ajudant als rebels contra l'IS), entregar-se a les SDF per a que la defensin, o rendir-se. No gaire millor és la situació a Azaz. Si cau Naddah, l'Estat Islàmic estarà a menys de cinc quilòmetres de la ciutat. Metges Sense Fronteres ja ha confirmat que l'hospital local, Al Salamah, ha estat evacuat. Unes 100.000 persones fugen cap a la frontera. En direcció contrària el govern turc està enviant armament cap a Síria que entra fins Azaz i l'està entregant a Al Qaida (anomenada Al Nusra a Síria) per a fer front a l'IS. Si cau Azaz, tot aquest armament passarà a mans de l'Estat Islàmic.

Un efecte colateral del canvi d'avui es dona a l'altre front kurd, ar-Raqqà. És obvi que els atacants de l'IS han partit de Jarablus i Manbij. Són les dues ciutats que les YPG insisteixen en demanar ajuda per conquerir. En canvi els EUA han optat per atacar ar-Raqqà.


Situació i adversaris al sud de Mare. L'IS ha irromput des de l'est.

* De moment, però, només han mostrat dos tancs

Cau Hezeriyat, bloqueig a al-Hishah




Dia de combats, ahir, sense gaire modificacions al front. La conquesta d'Hezeriyat i Mitesmesriçe, per part de les forces democràtiques fou la dada més significativa. Com a mínim un islamista fou agafat pres.  En canvi, per quart dia, continuen els combats a al-Hishah. L'enclau situat al sud d'Ayn Issa ha estat escollit per l'Estat Islàmic com a pivot per a organitzar el seu front defensiu. La intensitat dels bombardejos de la coalició internacional és menor del que hauria de ser i els camps són minats. Els combats són casa per casa. Les defenses de l'Estat Islàmic són extremadament mòbils aprofitant que el terreny és molt pla.

 Excel·lent mapa d'Edmaps. Permet localitzar gairebé totes les poblacions implcades en el front de l'ofensiva.

dijous, 26 de maig del 2016

Nusaybin se rinde, tras 74 días, entre ruinas y un atronador silencio





La fotografía que encabeza éste artículo lo explica todo. Nusaybin ya no existe. Entre sus ruinas hoy se han entregado las pocas decenas de personas que resistían, desde hace 74 días, el ataque brutal del ejército turco. Un asalto inhumano, desproporcionado, entre aviones (sí Turquía ha bombardeado a su población civil en pleno siglo XXI), tanques y artillería pesada contra unos centanares de civiles apenas armados con fusiles.

En Nusaybin sólo queda el silencio. El mismo silencio de toda la comunidad internacional. De ONGs supúestamente humanitarias, de la izquierda europea que sí clama por otros conflictos, de la derecha que exige en Venezuela, de los Estados Unidos que condenan a otros regímenes como el sirio y callan con el turco. Nadie ha ido a Nusaybin. Un silencio global, asqueroso, que ha cerrado los ojos a un Ghetto de Varsovia del año 2016. Del que no se sabe ni el número de muertos, ya ni se cuentan. Cómo mínimo un millar.

Nisêbîn, su nombre en kurdo, tenía 80.000 habitantes antes de que el gobierno turco del AKP decidiera borrarla del mapa. Hoy ya no están. Son refugiados en su propio país. Pero no los refugiados que pueden llegar a Europa. Son de los refugiados que no existen para nadie. Los que no se pueden pagar cruzar el Mar Egeo. No llegarán a Grecia ni a Europa. Vagan por su propi Kurdistán ocupado, nunca mejor dicho, manu militari. Sus invasores los han dejado sin casas, literalmente. Más de 8.000 edificios han sido destruidos por las balas y las bombas turcas. Lo han perdido todo: su casa, sus bienes, sus recuerdos, sus calles. En Nisêbîn, ya no quedan ni perros, o los han matado o han huído.

El diputado del HDP (Partido Democrático del Pueblo), Ali Atalan, al que se le acaba de retirar la inmunidad parlamentaria, ha cifrado en unos 900.000 € el daño económico. A ello hay que añadir las 50.000 personas que, ni ta sólo, han podido ir a vivir a otros lares. Los que lo han perdido todo. En las pocas paredes que quedan, los soldados, muchos de ellos neo fascistas turcos que saturan el ejército turco, han escrito: "Ahora vereis el poder de los turcos".

El ejército que ha cometido ésta salvajada es nuestro aliado, el segundo ejército de la OTAN. Y todo ello, rayándo la ignomínia, con el beneplácito de la Unión Europea. La que ha entregado a éste gobierno islamista turco 6 millones de € para que se ocupe de las personas refugiadas que Europa repudia. Un gobierno que se acaba de gastar 500 millones de € en un palacio de mármol para su presidente, el asesino sanguinario Recep Tayyip Erdogan. Con nuestros impuestos, la UE, es la cómplica, necesaria, de un crimen horrendo. A veces, sin embargo, son más culpables los quecallan que los asesinos. Cómo decía Martin Luther King: "Ësta generación se arrepentirá, no de sus malas acciones de los perversos sino del silencio de la buena gente". Y esa buena gente calla, con un silencio atronador.

Jordi Vàzquez
@JordiVazquez

Publicado en:
El Periódico



S'entreguen els darrers joves que defensaven Nisêbîn





Els darrers joves que defensaven Nisêbîn s'entreguen a les forces turques;ciutat destruïda. Arran de l'ofensiva turca sobre ciutats kurdes, la població, en especial joves, van integrar-se en les Unitats de Defensa Civil(Yekîneyên Parastina Sivîl, YPS). Probablement els joves que s'han entregat avui seran jutjats per formar part d'aquests grups. Les YPS han confirmat que es retiraven de Nisêbîn (en turc Nusaybin).


 

 



  
 
L'entrega s'ha fet amb bandera blanca a una zona de Nisêbîn totalment destruïda. L'exèrcit turc ha bombardejat totalment la ciutat sense que cap veu internacional hagi dit ni una paraula. El setge sobre aquesta població situada a la frontera amb Síria ha durat 74 dies. Segons la premsa turca s'han entregat 42 persones, algunes ferides. Davant d'ells hi havia 10.000 soldats turcs que posen setge a la població.


Galeria de 25 fotos de l'entrega (Yenisafak) 

Article a L'Accent 

Tropes dels EUA ja combaten al costat de les SDF a Síria










El fotògraf Delil Souleiman ha fet un extens reportatge aportant més proves del que era secret a veus. Washington ha autoritzat el desplegament de dos contingents, com a mínim, l'octubre i l'abril. Com ja vam explicar, la base aèria de Rimelan, establerta el gener i operativa el febrer, negada per molts, és utilitzada extensament pels EUA. De fet ha substituit a la turca d'Incirlik.

La novetat, ara, és que les tropes nord-amercicanes són efectivament al front i no només fan tasques d'assessorament. Tampoc se n'amaguen. De fet en algunes fotografies s'exhibeixen per mostrar la seva presència. És més que probable que les autoritats de Rojava hagin posat aquesta condició per iniciar la marxa sobre ar-Raqqà. Una segona, de moment només un rumor, és l'obertura d'una oficina de representació de Rojava als EUA. La tercera seria la promesa dels EUA d'ajudar a conquerir Manbij si les YPG expulsen l'Estat Islàmic, com a mínim, del nord d'ar-Raqqà.

La segona novetat és que alguns dels militars nord-americans duen les insígnies de les milícies kurdes, tant de les YPG com de les YPJ. Aquesta darrera és una milícia femenina. De fet, les imatges són preses a Fatisah, una població que ven prendre a l'assalt forces de les YPJ. De fet, les imatges inferiors són del mateix lloc i dia obra del propi Souleiman.