dimarts, 28 de febrer del 2017

Murat Karayılan(PKK): Turquia no serà capaç d'entrar a Manbij o Raqqà sense autorització dels EUA i Rússia

"Ara que al-Bab ha estat netejat del Daesh [Estat Islàmic], Manbij, en mans de les YPG,* és el proper objectiu de Turquia", va dir Erdogan en una conferència de premsa conjunta amb el cap de l'Estat Major General Hulusi Akar. S'hi van reunir durant dues hores. La resposta ha estat immediata.

Murat Karayılan és el màxim dirigent militars de les HPG, la milícia del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Ha respost a les amenaces de Turquia dient no seria capaç d'entrar en Manbij o Raqqa sense autorització dels EUA i Rússia. En declaracions a l'agència de notícies kurda ANF, va assegurar que Ankara empra una "política regional antikurda":

"Turquia té tres objectius quan parla d'atacar ar-Raqqà i Manbij.
1) La primera és en clau de política interna, per dir  "Sóc forta i puc atacar on vulgui, però altres potències internacionals com Estats Units no m'ho estan permetent, per això m'estic limitat a al-Bab."

2) La segona és que Turquia vol quedar-se amb al-Bab. L'acord amb Rússia era que anaven a lliurar al-Bab al règim després de prendre-li a IS. Però no compliran amb aquesta promesa. Així que ara l'Estat turc vol recolzar-se en els EUA i romandre a al-Bab, de forma permanent. Volen aprofitar aquesta oportunitat i estan pensant, "Com tenim l'autorització d'Estats Units per quedar-nos aquí, anem a fer-nos també amb Manbij."

Estan insistint en aquestes sol·licituds i polítiques tot i saber que ni Rússia ni els EUA les accepten.

3) I aquest és el tercer objectiu: implicar, especialment els EUA, i obtenir més suport contra el PKK. Erdogan i el seu equip creuen que són intel·ligents; mitjançant l'ús d'aquestes tàctiques creuen que poden romandre de forma permanent a Al Bab, llançar un atac contra Manbij i obtenir assistència tècnica il·limitada contra el PKK.

L'amenaça d'anar a ar-Raqqà de Turquia és un bluf complet. Ankara no té el poder per això. No obstant això, per tal d'obtenir aquests tres punts podria obligar-se a atacar, tàcticament, Manbij i Efrîn ".

"L'únic objectiu de Turquia és posar obstacles contra els kurds." Karayılan critica i acusa les altres potències internacionals, en especial  els Estats Units i Rússia per "fer els ulls grossos a la violació de les fronteres i matança de kurds i àrabs del Kurdistan sirià, per part de de Turquia. És interessant que ni els EUA ni Rússia, ni els països europeus han dit res concret contra això. Els atacs d'Erdogan a la frontera signifiquen suport al Daesh (IS) i són fets per tal de debilitar l'operació sobre ar-Raqqà ".


* Les YPG es van retirar de Manbij entre agost i setembre de 2016 deixant-la en mans de la milícia local de la regió, el Consell Militar de Manbij, integrant de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) que s'oposen a l'ocupació estrangera de Turquia a Síria.


Erdogan anuncia que atacaran Manbij

El dirigente islamista turco ha anunciado que una vez completada la conquista de Al Bab, sus fuerzas de ocupación en Siria marcharan sobre Manbij. Ayer Erdogan se reunió durante dos horas con su jefe del estado mayor, el general Hulusi Akar.

Turquía controla, ahora, unos 2.100 km2 de territorio sirio. Erdogan ha hecho el anuncio en el Pakistán donde ha exigido que las Fuerzas Democráticas Sirias (SDF) se retiren al este del Éufrates ya que uno de sus componentes, las Fuerzas de Defensa Popular (YPG) no son de agrado de Ankara. Sin embargo las YPG están integradas por sirios, ya se retiraron al este en verano para evitar un conflicto mayor que solo beneficiara a Estado Islámico por lo que los argumentos del presidente turco no tienen fundamento.

¿Cómo puede Turquía exigir a los sirios en qué parte de Siria han de vivir?. La realidad es que Erdogan pretende aliviar el asedio sobre Raqa, lanzado por las SDF atacando el flanco más débil de la zona bajo control de las SDF. De hecho Manbij estuvo casi dos años bajo el terror del IS sin que Erdogan moviera ni un dedo para evitarlo.

Turquia empresona al corresponsal del diari alemany 'Die Welt'

A Erdogan no li tremola el pols. Els dos milions de persones refugiades que administra al seu territori i no deixa passar a Europa li han donat una butlla papal. Deniz Yucel va ser detingut el 14 de febrer i ahir va ser finalment empresonat sense fiança.

La fiscalia l'acusa de com tracta les noticies del conflicte turc al Kurdistan i, concretament, li imputa "propaganda terrorista". Segons Turquia el corresponsal de "Die Welt" és membre (sic) del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). La realitat és molt distant del màtrix turc. Yucel ha investigat els correus electrònics que es van descobrir del gendre d'Erdogan, Berat Albayrak, ministre d'energia. Els correus filtrats van mostrar que Albayrak comerciava petroli amb l'Estat Islàmic mitjançant el monopoli turc Petrobras.

Amb Yucel són 157 els i les periodistes empresonats/des hores d'ara a Turquia.

Abu Amjed (Consell Militar de Manbij-SDF): "l'amenaça més gran és Turquia"

Tothom fa veure que no ho existeix. La realitat, però, és que Turquia s'ha annexat una regió notable de Síria. El govern d'Àssad ha fet ulls clucs a una invasió en tota regla i, a més, utilitzant com a titelles la facció del Free Syrian Army (FSA) que l'ha volgut enderrocar. A canvi del seu silenci Turquia va accedir a abandonar a la seva sort la part est de la ciutat d'Alep. No ben bé, els qui havien lluitat contra els assadistes i les YPG/YPJ durant anys van sortir impunement de la ciutat cap a Idlib i han tornat a entrar a Síria per Jarablus. Ara, controlen una extensa zona de la frontera i l'Estat Islàmic els ha cedit el pas fins a la ciutat d'Al Bab, situada al nord-est de la pròpia Alep. Roda el món i torna al Born.

Una vegada ocupada Al Bab les forces turcmanes, que encapçalen l'ofensiva com a auxiliars de l'exèrcit turc, han anunciat que Manbij és el seu propi objectiu. Fikri Isik, ministre de defensa (en aquest cas seria de guerra agressiva imperialista) turc ha afirmat el mateix. Rússia fa veure que no ho veu. Els EUA, suposats aliats dels sirians que van alliberar Manbij de l'IS, també. Fins i tot els islamistes de JFS (abans Al Nusra-Al Qaida) callen. I l'Estat Islàmic, que va defensar-se amb ungles i dents a Shaddadi o Manbij ara es replega. Especialment humilant fou l'entrega de Dabiq on, deien els fonamentalistes, hi hauria la guerra de l'apocalipsi. El ridícul fou majúscul entregant a Erdogan Dabiq sense ni un tret.



Abu Amjed és una de les dues clares visibles del Consell Militar de Manbij-SDF. Aquest farmacèutic de 38 anys ha aconseguit miracles. Hereu del mític Abu Leyla que va morir en els combats a l'ofensiva sobre la ciutat, Amjed ha restablert l'ordre amb equitat a una ciutat terroritzada durant anys, ha mantingut la coexistència, ha format noves fornades del CMM i ha reobert escoles, forns i cedit el poder a una administració civil equitativa entre ètnies, gèneres i democràtica de base.

"L'amenaça més gran és Turquia", diu Amjed. A mitjans de febrer tres milicians del Consell foren morts per bombes turques a Arima. L'ordre és no respondre. Com Amjed, els seus Voluntaris no lluiten per gust. "L'Estat Islàmic no ens va deixar altra opció que lluitar. Ara derrotarem als turcs i després anirem cap a Al Bab", afirma un milicià. "Només volem que Turquia ens deixi en pau". I no ho fa, els turcs estan tallant l'aigua que baixa per l'Eufrates... exactament el mateix que va fer l'Estat Islàmic amb Kobanê.

SDF trenca el front al sud de Manbij (Síria) i conquereix 9 poblacions

El moviment ofensiu va començar ahir a la tarda per part del Consell Militar de Manbij que va trencar la línia de front just al sud de la ciutat. La milícia, integrant de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) avança en direcció contrària a l'Exèrcit Àrab Sirià (SAA) i al sud de les seves posicions. D'aquesta manera estan tallant per parts les zones que controla l'Estat Islàmic (IS) que continua replegant-se.

Nou localitats han caigut en mans del Consell Militar de Manbij: Jurunli, Mahunah, Haymar al-Jays, Judayat al-Faras, Turaykiyat al-Humr, Qibab Kabir, Qibab Saghir, Sakhanah i Arudah. Aquest matí una columna de les SDF ha arribat a les afores d' Al Khafsa  (Hafsa), població controlada pels islamistes. Aquesta localitat és estratègica doncs l'IS ha utilitzada per afectar a tercers. Hi passa l'aigua que proveeix la capital provincial, Alep. IS va tancar la canonada i va inundar d'altres pobles ocupats pel govern d'Assad al nord d'Alep.Per tot plegat l'IS la va fortificar l'agost de 2016 una vegada es va estabilitzar el front al caure Manbij.


dilluns, 27 de febrer del 2017

Est d'Al Bab: SAA contacta amb les SDF i talla el pas a Turquia

Avui al migdia les tropes lleials a Assad han entrat en Zarurah, Jubb al-Sultan i Jubb al-Haman. Amb aquestes poblacions, l'Exèrcit Àrab Sirià (SAA), es van acostar a 3 quilòmetres de la línia de front entre les Forçes Democràtiques Sirianes (SDF) i l'Estat Islàmic. La veritat és que l'IS s'ha enfonsat a l'est d'Alep. Després d'abandonar Al-Bab, dijous passat dia 23 de febrer, els fonamentalistes han escapat al sud. Si no s'ha avançat abans ha estat més per precaució o incertesa que per les defenses. 

 

IS ha col·lapsat l'est d'Al Bab

Els seus membres han fugit cap a ar Raqqà. Després de caure Mushayrifah, el SAA ha contactat amb les SDF. Davant aquest escenari els dos màxims contendents han iniciat una carrera per a ocupar els pobles abandonats. Sense xocar entre ells. L'única excepció és Tadef on el SAA hauria avançat ahir a la tarda i xocat contra la facció pro turca del Free Syrian Army (FSA) que va reivindicar l'assassinat, no confirmat de 22 assadistes. Segons Al Masdar Tadef està en mans de Damasc, segons l'FSA sota el seu control. No hi ha mitjans verificables.


 
Mapa: Al Masdar, font pro Assad

 
Mapa: FSA Platform, font anti-Assad 

Font: Ed Maps

Carrera contrarellotge de l'SAA en 72 hores


Les tropes assadistes han travessat els 11 quilòmetres que els separaven de les SDF, en concret del Consell Militar de Manbij, en una cursa de menys de 72 hores. I aquest ha estat, sens dubte, el fet més significatiu. Els assadistes no havien fet cap moviment rellevant en mesos després dels combats entre Jaysh a Thuwar-SDF i IS o entre SDF-FSA o fins i tot el setge d'Al Bab. De manera intel·ligent han deixat desgastar els rivals i ara recullen els seus despulles. I les despulles d'IS no són menors. A part d'Al Bab, IS s'ha replegat de 23 localitats abandonant. Qui arribi abans se les queda.

Erdogan aconsegueix unir els tres cantons de Rojava


Les tropes turques, que avui estan rebent reforços en forma d'armes i vehicles han avançat sobre la regió situada just a l'est d'Al Bab. Més al sud l'exèrcit sirià lleial a Assad ha tallat el pas a Erdogan. En un moviment tàctic elemental, i malgrat això, notable, han posat final a la campanya "Escut de l'Eufrates", han aconseguit obrir una via per enviar reforços a Deir ez Zor (les SDF es troben a 67 km de la capital) i han connectat, de facto, els tres cantons de Rojava. Erdogan s'ha llançat un bumerang sobre si mateix per la seva ambició. El que no han aconseguit les YPG / YPJ després de 5 anys de guerra ho ha aconseguit el president turc.


La situació a la zona est d'Al Bab és inestable. L'SAA, un cop tallat el pas a l'FSA, avança cap al sud aprofitant l'estampida islamista. FSA contra rellotge ocupa el màxim de poblacions abandonades per islamistes mentre SDF s'ha acontentat per avançar sobre Bizzah per facilitar el contacte amb el SAA que qualifica de "no hostils" les tropes democràtiques.


¿I ara?


Bloquejat el pas cap  a ar-Raqqà, el magma turc-FSA-Ahrar al Sham prepara l'atac sobre Manbij. Tot apunta que Rússia hauria acordat amb Erdogan quedar-se per sobre de la carretera M-4. Això confirma un acord previ Moscou / Ankara abans d'avançar sobre Al-Bab. L'esmentat acord va incloure el lliurament d'Alep.

Si Erdogan ataca Al-Bab això no implica ni a Rússia ni a Assad que, amb raó, no defensaran la ciutat. Debilitarà l'excusa d'Erdogan sobre la seva presència a Síria. Com afirma Al Masdar: "Si la intenció de les forces de l'exèrcit turc és arribar a la ciutat de Manbij, els enfrontaments a partir d'ara es donaran lloc al nord de les seves posicions contra les Forces Democràtiques Sirianes (SDF), deixant sense motiu el pretext de la lluita antiterrorista pel qual intervenen a Síria des de l'agost de l'any passat. " Des que les tropes turques van entrar a Síria, el 24 d'agost, han substituït a l'IS a 2.052 km2 convertint-se en una força d'ocupació.

Les YPG/YPJ creen el 1r Regiment d'Efrîn (Kurdistan sirià)




El primer regiment cantonal de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) és la culminació del  nou cicle de formació al Cantó Efrîn com a part dels esforços en curs per a l'establiment de regiments. Aquest incloïa classes polítiques i militars. La nova unitat militar presentada avui s'anomenarà Regiment del Màrtir Xebat Dêrik i estarà format per quatre batallons. Al cantó de Kobanê ja existeixen quatre regiments similars i al de Cizîrê aviat es presentarà el primer.






Estado Islámico colapsa al este de Al Bab

A mediodía las tropas leales a Assad han entrado en Zarurah, Jubb al-Sultan y Jubb al-Haman. Con dichas poblaciones, el Ejército Árabe Sirio (SAA), se acercaron a 3 kilómetros de la línea de frente entre las Fuerza Democráticas de Siria (SDF) y el Estado Islámico. Lo cierto es que el IS se ha hundido al este de Alepo. Tras abandonar Al Bab, el jueves pasado día 23 de febrero, los fundamentalistas han escapado al sur. Si no se ha avanzado antes ha sido más por precaucióne incertidumbre que por las defensas. IS ha colapsado el este de Alepo. Sus miembros han huído hacia Raqa. Tras caer Mushayrifah, el SAA ha contactado con las SDF.

Estampida islamista

Ante dicho escenario los dos máximos contendientes han iniciado una carrera para ocupar los pueblos abandonados. Sin chocar entre ellos. La única excepción es Tadef donde el SAA habría avanzado ayer por la tarde y chocado contra la facción pro turca del Free Syrian Army (FSA) que reivindicó el asesinato, no confirmado de 22 assadistas. Según Al Masdar Tadef está en manos de Damasco, según el FSA bajo su control. No existen medios verificables.

 Mapa: Al Masdar, fuente pro Assad
Mapa: FSA Platform, fuente anti Assad

Carrera contrareloj del SAA en 72 horas

Las tropas assadistas han atravesado los once kilómetros que les separaban de las SDF, en concreto del Consejo Militar de Manbij, en una carrera de menos de 72 horas. Y ese ha sido, sin duda, el hecho más significativo. Los assadistas no habían hecho ningún movimiento relevante en meses tras los combates entre Jaysh al Thuwar-SDF e IS o entre SDF-FSA o inclusive el asedio de Al Bab. De modo inteligente han dejado desgastar a los rivales y ahora recogen sus despojos. Y los despojos de IS no son menores. A parte de Al Bab, IS se ha replegado de 23 localidades abandonándolas. Quien llegue antes se las queda.

Erdogan consigue unir los tres cantones de Rojava

Las tropas turcas, que hoy están recibiendo refuerzos en forma de armas y vehículos han avanzado sobre la región situada justo al este de Al Bab. Más al sud el ejército sirio leal a Assad ha cortado el paso a Erdogan. En un movimiento táctico elemental, y sin embargo,  notable, han puesto final a la campaña "Escudo del Éufrates", han logrado abrir una vía para enviar refuerzos a Deir ez Zor (las SDF se hallan a 67 km de la capital) y han conectado, de facto, los tres cantones de Rojava. Erdogan se ha lanzado un boomerang sobre sí mismo por su ceguera de ambición. Lo que no han logrado las YPG/YPJ tras 5 años de guerra lo ha conseguido el presidente turco.

La situación en la zona este de Al Bab es inestable. SAA, una vez cortado el paso al FSA, avanza hacia al sur aprovechando la estampida islamista. FSA contra relj ocupa el máximo de poblaciones abandonadas por islamistas mientras SDF se ha contentado por avanzar sobre Bizzah para facilitar el contacto con el SAA que  califica de "no hostiles" las tropas democráticas.

¿Y ahora? 

Bloqueado el paso hacia Raqa, el magma turco-FSA-Ahrar al Sham prepara el ataque sobre Manbij. Todo apunta que Rusia habría acordado con Erdogan quedarse por encima de la carretera M-4. Ello confirma un acuerdo previo Moscú/Ankara antes de avanzar sobre Al Bab. Dicho acuerdo incluyó la entrega de Alepo. Si Erdogan ataca Al Bab ello no implica ni a Rusia ni a Assad que, con razón, no defenderan la ciudad. Debilitará la excusa de Erdogan sobre su presencia en Siria. Como afirma Al Masdar: "Si la intención de las fuerzas del Ejército turco es llegar a la ciudad de Manbij, los enfrentamientos a partir de ahora se darán lugar en el norte de sus posiciones contra las Fuerzas Democráticas Sirias (FDS), dejando de lado el pretexto de la lucha antiterrorista por el que intervienen en Siria desde agosto del pasado año."

Sin embargo pondrá contra las cuerdas a Washington (Josep Vottel visitó la semana pasada Manbij) y las YPG/YPJ que habrán de decidir entre abandonar la ofensiva sobre Raqa, abadonar a sus aliados de Manbij o simultanear ambos frentes. Sea como sea Erdogan tratará de salvar sus antiguos protegidos del IS que se esconden ahora en Raq y el desierto de Deir ez Zor. Por eso entró en Siria. Desde el inicio de su invasión, el 24 de agosto. IS ha entregado a FSA, Turquía y los islamistas de Ahrar al Sham un total de 2.052 km2 de Siria en el norte de Alepo.



diumenge, 26 de febrer del 2017

SDF : en una setmana hem conquerit 64 pobles i 211 llogarets a Raqqà i Deir ez Zor




Roda de premsa, avui, amb gust de victòria de les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF). El temut Islamic State (Estat Islàmic, IS) es retira . Les seves línies de defensa s'enfonsen i són trinxades per les milícies aliades àrabs, kurdes, turcmanes i assíries. Cîhan Şêx Ehmed acompanyada de Dijwar Xebat, Dilbirîn Kobanê (Comandant YPJ) i d'Ehmed Ebû Xewl (Consell Militar de Deir ez Zor) han presentat unes xifres espectaculars.

"En una setmana hem conquerit 64 pobles i 211 llogarets a Raqqà i Deir ez Zor". A la primera província 18 pobles i 34 llogarets i a la segona 46 i 177. Aquesta és la més espectacular doncs fa pocs dies que la quarta columna avança en el territori. Tot plegat 762 km2. Han causat la mort a 172 islamistes i vuit més han estat capturats. Una desena de milicians de les SDF han perdut la vida i onze més són ferits/des.

L'arsenal capturat és més que notable i s'han desarticulat dues fàbriques de cotxes bomba. Així,, les SDF s'han fet amb 9 cotxe bomba, 6 camions militars, 2 motos, 2 vehicles equipats amb metralladores i 3 avions de reconeixement.

SAA s'avança a Turquia i ocupa Tadef, a 1 km d'Al Bab, abandonada per l'IS


La localitat, gairebé un suburbi situada a 1 km d'Al Bab, està buida. Tadef és a l'extrem sud-oest d'Al Bab. L'Exèrcit Àrab Sirià (Syrian Arab Army, SAA) ha fet servir la mateixa tàctica, molt intel·ligent, que al sud de Tell Rifaat. Ha esperat que els dos bàndols es desgastin i llavors ha avançat. En 5 dies ha conquerit 15 poblacions. Turquia i els seus auxiliars (FSA, Ahrar al Sham) s'han desgastat des de novembre en ocupar Al Bab. Ara tot just estan implantant-se a la ciutat. De fet ahir van emergir vídeos de membres de l'FSA (Free Syrian Army, facció pro turca) robant a civils locals. Una vegada Al Bab ha caigut l'SAA, exèrcit lleial a Àssad, ha avançat. En canvi no ha intervingut en el setge d'Al Bab on turcs i FSA han tingut centenars de baixes.
Milicians lleials a Àssad de l'SAA

El cost de fer-se amb Tadef ha estat zero per a l'SAA. L'Estat Islàmic havia abandonat la localitat hores abans segons l'Observatori Sirià de Drets Humans però segons SAA l'ha haguda d'atacar. Permet, però, al govern sirià, establir una línia de frontera amb les tropes d'invasió turques. De moment sense enfrontar-s'hi. En les properes hores, o dies, es veurà si l'SAA continua avançant per l'est de Tadef i barrant el pas als islamistes d'Ahrar al Sham, els opositors turcmans i de l'FSA així com l'exèrcit d'Erdogan. Si ho fa, en les properes jornades, o setmanes, podria prendre contacte amb el Consell Militar de Manbij, de les SDF, i posar fi al somni expansionista d'Erdogan cap a ar Raqqà. SDF són descrites pel mitjà assadista Al Masdar com a "no hostils".

Tadef en un cercle groc, en vermell la zona assadista i en verd la turca

dissabte, 25 de febrer del 2017

El SAA avanza para cortar el paso a Turquía al sur de Al Bab



El Ejército Sirio Árabe (SAA) ha acelerado la marcha en la lenta campaña en el este de la provincia de Alepo. Tras intentar, sin éxito, llegar a Al Bab por el sur antes que las fuerzas turcas y del Free Syrian Army/Ahrar al Sham, la campaña toma un nuevo brio tras la conquista de Al Bab por parte turca del jueves.

Las fuerzas de élite assadistas, Tiger Forces, han entrado definitivamente en combate partiendo del aeropuerto de Kweires. Avanzan hacia el oeste. Las defensas de Estado Islámico están fuertemente debilitadas y rodeadas por el norte por las Fuerzas Democráticas de Siria (SDF) y por el noroeste por turcos y sus grupos auxiliares. El ataque por el suroeste puede ser el golpe definito para desmoronar tales defensas. Diversas localidades han caído las últimas horas en manos del gobierno sirio: Qasr al-Bureij, Umm Kharaz, Al Mustarihah, Qitah, Al Qeteh, Rasm al-Sheikh y Manazer al Jaraf (Munathir al Jarif para el medio assadista Al Masdar). Ello pone bajo control de Damasco la mayor parte de la llanura de Deir Hafer.

Dicho movimientro táctico es de especial importancia pues entre Qasr al-Bureij i Bizzah solo distan 11 kilómetros. La última población fue conquistada per el Consejo Militar de Manbij-SDF al Estado islámico por lo que si la pinza entre ambas fuerzas continúa, conseguirían cortar el paso a las tropas de Ankara y sus marionetas.

La Brigada Quwat al-Nukhbath ja és al front amb les SDF




La milícia dirigida per Ahmad Jarba coneguda com a Forces d'Elit forma part del Free Syrian Army (FSA). De fet Jarba va ser el màxim dirigent de l'oposició siriana a escala estatal. La Brigada Quwat al-Nukhbath o Quat al Nukhba està formada per àrabs de grups tribals de la província de Deir ez Zor però no s'han integrat al Consell militar de Deir ez Zor, promogut per les Forces Democràtiques Sirianes (SDF). En el seu lloc actuen com a forces autònomes, formalment dins l'FSA, auxiliars i aliades a les SDF.

La milícia està formant part del quart front que ha començat a avançar, aquesta setmana per la província de Deir ez Zor. La seva incorporació pot suposar un canvi a la balança entre els grups tribals que encara donen suport a Àssad però s'han vist acorralat, durant mesos, en un setge horrible sobre la capital provincial. Alguns es senten abandonats per Damasc que ha dedicat molts recursos a Homs o Alep i no només no ha trencat el setge de Deir ez Zor sinó que cada vegada és més asfixiant. De fet l'IS va aconseguir trencar el darrer baluard assadista en dues parts el passat mes de gener. Paral·lelament la força de Jarba pot incorporar nous clans tribals del desert que no confien en una aliança, directa, amb les milícies kurdes que consideren atees, d'esquerra i feministes.

Jarba, de la tribu xammar, dirigeix el moviment opositor  Al-Ghad al-Souri que ha estat represaliat a Turquia amb detencions i oficines clausurades pel seu suport a la proposta de Síria federal del partit kurd PYD. En canvi té el suport d'Egipte. La seva milícia, segons fonts pròpies, està integrada per 3.000 àrabs sirians i deixa en evidència la patrimonialització que Erdogan ha fet de l'FSA.

Per a saber-ne més:
La policia turca assalta dues seus el moviment opositor sirià Al Ghad
- Les Forces d'Elit Sirianes s'uneixen a les SDF en la campanya de Raqqà
- Informe sobre les tribus àrabs del Nord de Síria
- Al Ghad al Souri dóna suport a la Federació Democràtica del Nord de Síria (10.09.2016)

La periodista kurda Shifa Gardi muere mientras cubría los combates en Mosul, Irak

La periodista kurda Shifa Gardi, de Rudaw, ha muerto mientras cubría los combates en Mosul, Irak. Según unas fuentes falleció hoy al explotar un coche bomba del Estado Islámico pero otras apuntan a que un suicida se abalanzó contra la unidad que la cubría. Gardi había destacado por recoger un conejo de entre las ruinas de Mosul mientras trabajaba informando sobre al operación del ejército iraquí contra el IS en la segunda ciudad de Irak. Su cuerpo ha sido trasladado a Erbil, capital del Kurdistán del Sur.

Un académico se suicida en Turquía tras ser despedido por haber firmado el manifiesto por la paz

Mehmet Fatih Traş, un asistente de investigación de la Universidad de Çukurova en la provincia turca de Adana, se suicidó el viernes por la noche en su casa después de ser despedido de su trabajo en la universidad.

Traş fue uno de los signatarios de una declaración de paz que, a principios de 2016, pidió al gobierno que detuviera las operaciones de las fuerzas de seguridad en el sudeste de Turquía, restableciera la paz a la nación y regresara a la mesa de negociaciones para reanudar las conversaciones con los kurdos. Solución pacífica de la cuestión kurda. Un total de 1.128 académicos firmaron la declaración, que atrajo las críticas generalizadas del gobierno.

Traş fue despedido de su trabajo en la universidad después de que terminara sus estudios de doctorado en la universidad por haber firmado la declaración a favor de al paz.

L'exèrcit turc assassina 4 milicians/es del PKK a l'Iraq


Bawer Xebat (Giyasettîn Gur), Hevrê Firaz (Berzan Îmdat), Hêlîn (Megrîcan Atsiz) i Raperîn (Torîn Sevîşoglu) van morir assassinats entre els dies 19 i 20. L'aviació turca va envair espai aeri iraquià i va atacar les zones de les Hêzên Parastina Gel (HPG, Forces de Defensa Popular).

divendres, 24 de febrer del 2017

Las SDF abren un cuarto frente que avanza 7 km sobre Raqa, Siria




Las Fuerzas Democráticas Sirias (SDF) expulsaron a Estado Islámico (IS) de seis aldeas más de la región de Raqa las últimas horas. Partiendo de Bir Haba conquistaron Hamidi y Qareh. En el frente este, desde Mekmen asaltaron las líneas de defensa de IS y se apoderaron de los pueblos de Jarwan, Qandili Sherki, Mahbash y Abu Jandal.

El martes, las SDF participaron en enfrentamientos contra los islamistas y lograron tomar el control de los pueblos de Nofel, Aziz, Bir Adman y Sabah al-Kheir.


Cortada la línea de suministro Raqqa y Deir ez Zor

Horas más tarde, la milicia impulsada por la Unidades de Defensa Popular (YPG) avanzó más tomó el control de la aldea de Kasar, cerrando el camino entre Makman y la ciudad de Raqqa, una línea de suministro clave de IS a Raqqa.

El SDF también asaltó las posiciones de ISIL y tomó el control de la colina estratégica de la estación de la red de Syriatel. Los combatientes kurdos lograron avanzar 7km contra el ISIL en Mekmen y sitiaron el ISIL en el pueblo de Tarfawiyeh.

Cuarto frente

Un cuarto frente, impulsado por el Consejo Militar de Deir ez Zor, ha avanzado también esta mañana. Ha partido de la aldea de Xirbet Melha, situada a 67 km al noreste de la sitiada Deir ez-Zor. Hasta el momento ha expulsado a los fanáticos religiosos de tres poblaciones, al este de Raqa y avanzado otros 7 km.




L’enfonsament de l’Estat Islàmic

Fins al setge de la ciutat kurda de Kobanê (setembre 2014 – gener 2015) l’Estat Islàmic (IS) semblava una força imparable. Un setge, cal recordar-ho, observat des de l’altra banda de la frontera per l’esguard còmplice de l’exèrcit turc. Els tancs turcs observaven, amb la bandera onejant, com els islamistes sunnites massacraven civils i els pocs resistents de la ciutat.

Un error repetit històricament

Dos anys després la situació ha canviat molt. La tàctica militar de l’IS es basava en l’expansió de l’islam dels segles VII-VIII. Una ofensiva en molts fronts alhora anorreant tot tipus d’enemics simultàniament. Error greu. La història occidental els hauria ensenyat que aquells temps havien passat. Estendre les línies de comunicació excessivament és un error. Però enfrontar-se simultàniament amb diverses forces, encara que tinguis superioritat, és encara pitjor. Napoleó ho va demostrar al segle XIX. Tot i ser un gran geni militar, al camp de batalla. A nivell estratègic va cometre l’error d’envair simultàniament, la península Ibèrica, el que seria Bèlgica i les futures Alemanya i Àustria. Mantenir tants fronts era insostenible, i atacar l’imperi tsarista fou la seva sentència de mort. Tot el contrari del que va fer Alexandre Magne. Consolidant abans cada pas, començant per la pròpia Macedònia i Grècia, cobrint-se la reraguarda i només avançant contra un sol enemic en cada moment. Així va arribar a l'Afganistan i l'Índia. 
Al segle XX els generals nazis alemanys van cometre exactament el mateix error que Napoleó. I el procés seguit ara per l’Estat Islàmic ha estat similar: dos anys de creixement fulgurant fins a una derrota (Kobanê/Stalingrad) i enfonsament.

D'Stalingrad/Kobanê a Berlin/Raqqà

No se sap, hores d’ara quin serà el Berlin de l’Estat Islàmic. Potser Mossul però molt probablement sigui ar-Raqqà. Expulsat de Kobanê, el 26 de gener de 2015, l’IS va començar a retrocedir arreu. A l’Iraq fou foragitat de Sinjar pels peshmerga, l’exèrcit iraquià recuperà el “triangle sunnita” i Bagdad va deixar d’estar amenaçat, també la província d’Anbar va canviar de mans. A Kirkuk les forces kurdes han anat avançant lentament, pam a pam. A Síria, les YPG han donat els cops més durs, i els primers. La recuperació del cantó de Kobanê, la unió dels cantons a Tell Abyad/Girê Spî (perdent l’accés a la frontera turca), la campanya Rubar Qamishlo (6 de maig al 10 de juliol 2015) trinxant les defenses de Tell Temir, Tell Brak, la muntanya Abdulaziz o Al Hawl. Precisament en aquesta localitat van començar a combatre les Forces Democràtiques de Síria (SDF). I després Shaddadi o la recent entrada a la província de Deir ez Zor.

La victòria de les SDF i l'oportunisme turc

Han estat les SDF, encapçalades per les milícies kurdes de les YPG/YPJ, les qui han clavat les punyalades més dures. La presa de Tishrin o la conquesta de Manbij han deixat l’IS en situació delicada. Ha estat en aquest moment, el 24 d’agost de 2016, quan Turquia entra a la guerra de Síria. Quan l’IS era una força puixant no hi va fer. I aquell mateix dia el vice president d’Obama, Joe Biden, era a Ankara beneint la invasió. En 6 mesos l’IS s’ha replegat de la zona entre Jarablus i Al Bab. Només ha ofert certa resistència a aquesta darrera localitat. 

Massa enemics  

A la resta de Síria, la situació no és millor. L’IS es va enfrontar amb l’oposició islamista a Yarmouk. I tampoc se’n va sortir. La guerra fratricida contra els seus “germans” ideològics de Nusra o al nord d’Alep van obrir-li més fronts innecessaris. Tampoc li han beneficiat els fronts oberts amb el govern dels Àssad. Ni a Homs ni a Deir ez Zor, en un setge etern, ha obtingut una victòria. Només a Palmira va humiliar recentment l’exèrcit del govern baasista però aquest ja torna a estar a 20 km de la ciutat. 

El futur de l'Estat Islàmic 

L’Estat Islàmic no està mort com a moviment. Sí com a estructura estatal. Sense territori no té accés a recursos ni pot recollir taxes, els partidaris del grup ja no poden entrar amb la mateixa facilitat des de Turquia i la zona on és reclou està pràcticament deshabitada. Fins i tot les forces acantonades a Mossul/Tell Afar són acorralades sense accés a Síria. Aquest serà el darrer reducte de l'IS. La zona desèrtica entre Deir ez Zor i Raqqà. Sense ciutats, el moviment, s’amagarà al desert seguint un esquema similar de la Wilaya del Sinaí, grup integrant del propi IS a Egipte o l’Al Qaida del Magrib Islàmic entre Algèria-Mali-Líbia. Amb aquest nou model provarà de sobreviure mentre passen tres coses:
- els seus adversaris es maten entre ells
- els governs de Síria i l’Iraq (xiïtes) tornen a cometre l’error de menystenir la població sunnita
- uns proven de proclamar-se guanyadors d’una guerra que han perdut tots i fer-se amb el control de les despulles del naufragi.
I amb aquest escenari pot tornar a emergir fins i tot sota un altre nom. Llavors potser haurà après la lliçó: els pots vèncer a tots un per un però no alhora.
















Informe sobre les tribus àrabs del Nord de Síria

Les tribus àrabs conformen un actor puixant al conflicte sirià. De lleialtats diverses, la prioritària els seus propis interessos, poden decantar la balança en el conflicte multipolar. La proposta del confederalisme democràtic els hi permet recuperar l'autogovern que els van treure Àssad pare i fill, l'oposició els ha utilitzat i abandonat, els islamistes els hi aporten el retorn al tradicionalisme que és dins el seu ADN i Àssad els està donant bona part del poder que els havia manllevat.


Un 55 % de Síria en mans de les tribus

Les tribus àrabs de les zones rurals de Síria composen entre un 15 % i prop d'una cinquena part de la població. Es tracta, bàsicament, de beduïns. El nom beduí significa "nòmada del desert". Avui dia una gran part s'han sedentaritzat a les zones rurals de Síria principalment en tres regions conegudes com l'estepa (al-Badia), l'illa (Al-Jazira) i Hawran. De fet, aquestes zones, són anomenades "regions tribals" per la seva concentració però a nou de les 13 províncies sirianes hi ha tribus àrabs arribades, en molts casos, durant l'expansió de l'islam i, ocasionalment, en etapes posteriors. El 55 % del territori sirià és poblat majoritàriament per les tribus. Es coneix aquesta zona com Al Badia i és la que té un nivell de densitat demogràfica menor en oposició a la regió de la costa est.

La composició tribal de Síria és un complex trencaclosques. Existeixen trenta-cinc tribus àrabs principals, diferents, a Síria amb trets característics i diferenciats. Ètnicament àrabs, però culturalment beduïnes, la seva autonomia, en gran part vinculada al seu tarannà nòmada, les ha dut a tenir una relació complexa amb el govern baasista dels Àssad. El component àrab els ha fet propers a la visió imperialista àrab del baasisme però el Baas és centralista per definició i laminador de les diferències etno-culturals. Un altre element que distancia ambdós posicions és l'eterna lluita entre l'element urbà, clau en el baasisme i el tribal. Als feus del baasisme, com Damasc o la part rica d'Alep, no hi ha cap component tribal i a les zones de majoria tribal, com l'est d'Al Jazira, el govern té un rol sovint colateral. Finalment, part dels àrabs tribals són els sectors més pobres de la societat siriana. El govern dels Àssad va eixamplar les diferències socials. L'any 2004 5.1 milions de persones eren pobres a Síria, dos milions de súbdits dels Àssad no cobrien ni les necessitats mínimes. Això va posar les bases per una revolta com la que va esclatar el 2001.

La relació d'amor-odi amb el Baas

Històricament els beduïns es van instal·lar al desert de l'est de Síria des de la seva arribada a la zona entre els segles VII i X. No va ser fins més tard que van anar poblant el nord de Síria substituint a la població autòctona kurda o siríaca. Cal tenir en compte que les tribus àrabs han continuat arribant a Síria fins al segle XVIII quan una part dels anizzah van migrar des de la Península Aràbiga amb els seus ramats. Tot i que el pasturatge és encara una forma de vida usada, la sequera de 1958 a 1961 va provocar un canvi en el modus vivendi. El govern va afavorir la sedentarització dels beduïns i, de facto, la va forçar. El Baas va imposar una llei de sedentarització (1958) que va eliminar l'estatut legal del que gaudien els beduïns com a grup diferenciat des de la creació de Síria. La llei seguia els criteris habituals de Síria per a constituir un sol cos social sense diferències culturals ni ètniques lligat a la simple lleialtat al propi Baas i el dictador de torn.

El distanciament entre el Baas i els grups tribals fou relatiu doncs el govern central mai va poder imposar, del tot, la legislació pròpia de l'estat front la costum tribal. I es va mantenir un statu quo de tolerància mútua. De fet, quan els àrabs islamistes dels Germans Musulmans van alçar-se l'any 1982 a Hama contra el govern de la família al-Àssad, Hafez, pare de l'actual president sirià, va actuar amb extrema habilitat. Tot i ser alauita, una facció derivada del xiisme, el dictador arribat al poder per un cop d'estat el 1970, va negociar amb les tribus sunnites el seu suport. A canvi Al-Àssad va restaurar els cabdillatges tradicionals tribals i legislació pròpia.

Posicions diverses a la guerra civil

Quan va esclatar la revolució siriana, el març de 2011, la posició de les tribus va ser enormement policromàtica. Una línia general, però no constant, és que els segments més joves van optar per les diverses formes d'oposició mentre que les generacions grans van mantenir-se lleials als Àssad. Les grans confederacions del sud (masalmeh, hariri, nuim) van donar majoritàriament suport a l'oposició o bé es van dividir en sectors neutrals, assadistes o bé opositors (els fadl o zoubi). A la zona central només la tribu hadidiyn va donar suport al govern. La resta (fawaira, nuim, turki) van optar per l'oposició. Però la majoria de les tribus de Síria central van mantenir-se neutrals. La situació al nord va ser encara més plural però els principals grups tribals van optar per donar suport a Àssad.

El Nord de Síria, Al Jazira

Al Nord de Síria hi ha, principalment, una desena de tribus àrabs. Cal aclarir que es tracta de confederacions tribals formades, en realitat, per desenes de tribus cada una de elles. Un exemple és la ciutat d'Al Jarubiya, on el 80 % de la població és àrab i hi viuen membres de vint (!) tribus diferents. Al cantó autònom d'Al Jazira (Cizîrê en kurd), ja citat com una de les tres regions tribals, hi destaquen les tribus tayy, adwan, khabour i, sobretot, els xammar.

Mohamed Fares Al-Abd Al-Rahman, promogut com a xeic de la tribu tayy pel govern d'Assad i arabista

Els tayy, adwan i khabour

Els tayy, banu tayy, procedeixen del Iemen, però van iniciar un llarg periple fins a repartir-se per diverses zones del Pròxim Orient. Una part viu avui a les muntanyes del nord de la Península Aràbiga (Jabal Tayyi). Els primer tay en arribar a Síria, curiosament, foren una facció que es va convertir al cristianisme i va migrar a la zona del desert sirià durant el segle VI. Quan l'islam va conquerir Síria van convertir-se a la nova religió i la tribu tayy va ser una de les que va participar en l'expansió musulmana per exemple sota els abbàssides. Quan aquests van anar perdent poder els tayy van fer-se forts al sud del desert sirià vivint en una relativa autonomia i cert poder al controlar les rutes comercials. La seva característica és que s'han mantingut sempre fidels a si mateixos. Fins al punt que no van prendre partit clar en lluites entre musulmans i cristians (fatimís/bizantins o seleúcides/croats) sinó veien un benefici propi. En aquesta línia s'han mantingut oberts a matrimonis amb persones de fora de la tribu o bé que no fossin àrabs. Això ha convertit els tayy en una societat força oberta però també amb nombroses ramificacions internes.

Quan va esclatar la guerra civil, els tayy van optar principalment per seguir lleials al govern d'Àssad i la majoria continuen essent-ho. Mohamed al-Fares, diputat al parlament, va formar una milícia tribal a al-Hasakah que va integrar-se a les Forces de Defensa Nacional (NDF), grup paramilitar lleialista que va enfrontar-se amb les YPG diverses vegades fins la seva derrota final l'estiu de l'any passat. Els tayy van ser entrenats per assessors del govern iranià. En canvi una facció de la tribu tayy va donar suport a l'Estat Islàmic (IS) en la conquesta i posterior defensa de Tell Abyad. L'agost de 2013 l'IS es va aliar a aquestes tribus locals per expulsar les YPG i manllevar les terres que eren de persones d'ètnia kurda. Quan les YPG van reconquerir la ciutat, l'estiu de 2015, molts àrabs tribals van escapar a Turquia però han acabat retornant al veure que no s'imposava cap mena de venjança sinó una cohabitació basada en el confederalisme democràtic. Que l'alcaldessa de Tell Abyad sigui una turcomana i l'alcalde un àrab és prou significatiu.

La tribu adwan, habita la regió de Ras al-Ain (en kurd Serê Kaniyê). Com en el cas anterior han mantingut uns posicionaments alhora lligats a la tradició i oberts a d'altres comunitats.Van ser desplaçats el 1810, per una altra tribu àrab, de la zona que habitaven a Jordània. Durant l'ocupació britànica van protagonitzar un alçament l'any 1923 contra la imposició d'un poder estatal. En aquest sentit cal entende que els adwan han donat suport a molts posicionaments del confederalisme democràtic pel que fa a la creació d'una societat sense estat doncs és intrínsecament la forma de vida que han lluitat front diferents actors (britànics, francesos, baasistes). Els adwan, avui liderats pel cap tribal Abdulrazak al-Hilo, han donat suport a les reclamacions kurdes i són un dels components del projectes federalista pel Nord de Síria. Els adwan han condemnat l'ocupació turca de Jarablus i altres zones de Síria i donen suport a les Forces Democràtiques de Síria tot i que en un inici es van mantenir lleials als Àssad.

Els khabour habiten la vall del Khabour, a la part sud del cantó d'Al Jazira. Una zona on hi ha una notable població cristiana, assíria o siríaca, arribada a fa un segle procedent de Turquia d'on va fugir del genocidi de l'estat turc. Es tracta d'una tribu de pastors, pobre com els baggara, front les tribus que tenen el seu origen en la cura de camells (xammar, tayy). Els segons són considerats els "nobles" dins la jerarquia tribal. Aquestes jerarquies són típiques dels grups tribals i societats similars com la tuareg tenen una estratificació molt clarament perfilada al Magrib. Els Khabour tenen presència a l'Iraq, l'Aràbia Saudita o Jordània. De totes les tribus de Síria són les que han mantingut els lligams més forts amb la part de la tribu a l'altre costat de la frontera. De fet, pels Khabour, la línia entre l'Iraq i Síria és un pas artificial que respecten poc. Fou Hafez al-Assad qui va promoure la instal·lació d'aquesta tribu a zones que eren kurdes duent a terme un procés de substitució ètnica que va anomenar "programes d'arabització" (o cinturons àrabs) per a transformar l'statu quo de les zones fèrtils dels rius. Això ha provocat, des de llavors, constants tensions amb la població autòctona. Un exemple fou la conferència de l'oposició d'El Caire de 2012. El Consell de Tribus Àrabs de Síria, un ens creat pels grups tribals opositors als Àssad, va vetar una proposta del Consell Nacional Kurd de Síria que només demanava "posar fi als projectes discriminatoris del règim sirià" a les terres kurdes. La part kurda es va retirar llavors de la conferència. Els Khabour van donar suport al govern d'Àssad quan va començar la guerra però alguns dels seus clans han optat per l'Estat Islàmic. De fet, el suport de part de les tribus khabour, adwan, tayy i ugaidat és la que permet a Àssad mantenir una zona al voltant de Qamixli sota el seu control. Aquestes tribus temen que la part kurda es vengi de les dècades de menyspreus i atrocitats contra aquesta ètnia practicades per aquestes tribus.

Logo d'Al Sanadid

Els xammar, xarabia i ugaidat


Els xammar o shammar són una àmplia confederació tribal que suma entre 12 i 14 milions d'àrabs. De fet es tracta d'una escissió dels tayy però han passat segles des que es van separar i avui els banu xammar han conformat una personalitat pròpia i ben diferenciada repartida entre diversos estats. A l'Aràbia Saudita superen els sis milions, i van arribar a constituir un emirat (1836-1921). A l'Iraq, hi ha tres milions aproximadament. Mossul és una zona àmpliament habitada per aquesta tribu i epicentre de la guerra contra l'Estat Islàmic. A l'Iraq han sabut beneficiar-se de la monarquia britànica, enderrocada el 1958, del govern baasista de Saddam Hussein, sunnita com ells, i, posteriorment, un dels seus membres va ser president de l'Iraq post Saddam. Es tracta de Ghazo Mashal, cap de la tribu i president de l'Iraq entre 2004 i 2005. El mig milió de xammar que es creu que pobla Síria, la converteix en la segona tribu més important del nord-est de Síria. Arribats en diverses etapes, per exemple fugint de la llarga guerra contra la tribu dels Saud. Els xammar de l'Iraq han cooperat amb els peshmerga kurds, per exemple a la conquesta de Rabia ocupada per l'Estat Islàmic. A Síria s'han integrat a les Forces Democràtiques de Síria (SDF) mitjançant la seva milícia pròpia Al Sanadid. El seu xeic, Hamdi (Humaydi) Daham Al-Hadi, explicava el seu posicionament aquest estiu: "No som un exèrcit governamental, som combatents tribals. Ens anomenem Al-Fasah, forces d'emergència. Les tribus i els clans segueixen els seus propis interessos. Si s'alien amb l'Estat Islàmic, llavors lluitem amb ells. Però si s'alien amb Bashar al-Àssad llavors ajuden al règim. Esperem que la intervenció estrangera es dugui a terme amb responsabilitat, i que la Síria del futur sigui controlada pels sirians: drusos, alauites, kurds, xiïtes i sunnites en igualtat. Vivim una era de globalització, però el federalisme pot proporcionar noves oportunitats i ajudar-nos a evitar la dictadura". Humaydi Daham al Hadi, és co president del cantó autònom de Jazira.

Els xammar van unir-se a l'oposició a Àssad des de l'inici de la revolució i també van ser la tribu que més clarament es va oposar a l'Estat Islàmic quan va entrar a Síria. Això li ha costat patir carnisseries a mans dels islamistes. De fet fou l'única tribu de Síria que es va negar a participar en la brutal repressió d'Àssad contra la minoria kurda organitzada en forma de pogrom el 2004 arran d'uns incidents a Qamixli. Un membre d'aquesta tribu, Ahmad Jarba, va arribar a presidir la Coalició Nacional Siriana, principal grup opositor secular.

A part d'aquests quatre grups principals hi ha diverses tribus menors al cantó d'Al Jazira. Els sharabia o xarabia són els rivals dels xammar. Una part dels xammar va arribar a la zona, per exemple a Al Jarubiya el 1916 i va conviure en igualtat amb la població autòctona kurda. En canvi els sharabia van arribar a Tell Hamis com a colons en els programes d'arabització (cinturons àrabs) de 1970 dels Àssad. Van ocupar terres manllevades a la població kurda. L'any 2004 van prendre part en pogroms contra la població kurda amb suport del règim. Se suposa que fou aquesta tribu la que va enganyar un contingent de les YPG a la pròpia Tell Hamis duent-los a una emboscada amb desenes de baixes el gener de 2014. Fou una de les traïcions més sagnants del conflicte sirià. A mesura que les YPG han anat enfortint-se, però, les línies de la relació amb els sharabia no són clares i els darrers mesos desenes de membres de la tribu han arribat a incorporar-se a les pròpies YPG. El fet que les YPG han aportat estabilitat i han proporcionat aliments i medicaments a tothom, sense discriminar ètnies i tribus, ha ajudat a un apropament a les seves posicions.

Al sud del cantó d'Al Jazira hi ha la tribu dels ugaidat. Amb un milió i mig de membres és una de les que manté millors relacions amb l'Aràbia Saudita i els estats àrabs del Golf Pèrsic. De fet contràriament al que es diu, tots aquests estats han acollit refugiats sirians de la tribu ugaidat i fins i tot els han atorgat el dret a la ciutadania. Els ugaidat són especialment presents a Deir ez Zor on s'han dividit entre partidaris de l'oposició i de l'Estat Islàmic. Els ugaidat també són presents a Homs on van optar clarament per lluitar contra els Àssad amb el Free Syrian Army. Nawaf al-Fares, líder tribal ugaidat d'al-Jalaa, ambaixador sirià a l'Iraq, va passar-se a l'oposició els primers mesos de la guerra civil.


Membres de la tribu xammar, integrats a les SDF

El Nord de Síria, Al Jazira: ar Raqqà

La zona d'ar Raqqà és compartida per diverses tribus àrabs. Els afadla, fadan, quayar, sabkha i walda en són les confederacions principals. Els afadla són el clan més important de la zona de Raqqà. Una part va optar per l'oposició a Àssad des de l'inici del conflicte encapçalats pel xeic Bashir al-Huwaydi. Una facció, però, va optar per donar suport al govern sirià. Curiosament fou el germà de Bashir, Muhamad al-Huwaydu qui va encapçalar aquesta línia. Això demostra fins a quin punt les opcions són transversals i les línies de divisió molt poroses. Més encara pel fet que, avui, els afadla són un dels suports bàsics de l'Estat Islàmic a Ar-Raqqà. És aquesta confederació tribal i la dels sabkha els qui han donat un suport més clar als fonamentalistes que ha servit de coixí per a mantenir Ar-Raqqà i la seva regió.  Els quayar, situats a l'oest d'ar Raqqà, també han donat suport a l'Estat Islàmic i serveixen per mantenir el nexe entra Al Bab i Ar Raqqà. 

Els sabkha, a l'est d'ar Raqqà, van donar la benvinguda sinó cridar a l'Estat Islàmic, contra el règim i contra l'oposició secular. Altres tribus menors com els assaf també van col·laborar, i encara ho fan , en el manteniment de la posició dels islamistes a la zona. Els sabkha van ser instrumentals en la captura de Jarablus per part de l'Estat Islàmic així com en el setge a la kurda Kobanê. No sense tensions com l'enrolament obligatori en algunes zones que ha provocat incidents per exemple a Manbij. Com en els altres casos la posició no és unànime. Una facció de la tribu sabkha, formada pel clan de Mohamed Jamal al-Turki, ha donat suport a l'Exèrcit Àrab Sirià (SAA) i es manté lleial a Damasc. En aquesta mateixa línia hi ha el clan dels jaabat de la tribu menor dels walda doncs un dels seus membres, Faisal al-Sebat, és diputat al parlament sirià. 



                                                                           Clans dels fadan han declarat recentment el seu suport a les SDF


Els fadan van optar majoritàriament per mantenir-se al costat del règim sirià. Aquesta és una de les poques tribus que continua essent nòmada de forma majoritària i viu al desert de l'Eufrates. A mesura que el règim es va anar desintegrant a la zona els fadan van passar a donar suport a les YPG contra l'Estat Islàmic. Actualment aquesta tribu participa a primera línia al nord d'ar Raqqà dins les Forces Democràtiques de Síria (SDF).



Finalment hi ha la tribu dels walda. El principal sector d'aquest grup s'ha oposat a Àssad per haver destruït el teixit tribal. El clan ghanem, d'aquesta tribu, va denunciar la creació de "xeics" (caps tribals) artificials o bé la compra d'altres per a que mostressin la seva lleialtat al règim. Tot plegat volia desfigurar les autoritats tradicionals pel que una part dels walda no van donar suport a Àssad.
"Com el règim del Baas va fer abans, l''Estat Islàmic ha usat el mateix model per a crear una base social independent de la jerarquia tradicional tribal. Si un xeic ancià dubtava sobre si cooperar, el grup promou un fill més jove o bé un clan secundari dins de la mateixa tribu." explica el professor de Lyon 2 Fabrice Balanche.


Aquest grup compren unes 250.000 persones a la riba est de l'Eufrates, just al sud del cantó de Kobanê. Van donar suport a l'oposició a Àssad i van lluitar al costat del Free Syrian Army creant la milícia Ahrar-al-Furat. Posteriorment una facció de la tribu va donar suport al Front Al Nusra. Els walda destaquen per les seves postures conservadores i el paper de l'islam. Actualment una part de la tribu dóna suport més o menys explícit a l'Estat Islàmic. Els walda no només són a Raqqà. Quan el govern sirià va construir la presa de Taqba (ara mateix línia del front entre les SDF i l'IS), l'any 1975, unes 4.000 famílies d'aquesta tribu foren desplaçades. Les seves terres foren anegades. Una part van rebre granges al nord de Taqba a canvi de lleialtat als Àssad. La major part, però, foren traslladats al cantó de Jazira on es va expulsar a famílies kurdes, sense cap compensació, i les seves terres foren entregades als walda. Novament, la contrapartida era la lleialtat al règim. Els walda són encara una de les tribus principals de la governació d'ar Raqqà i la seva postura poc clara en el conflicte ha donat oxigen a l'IS.
Membres de la tribu fadan
La tribu walda és una de les que més clarament ha donat suport a l'IS

Deir ez Zor: els baggara i els shaitat

Entre ar Raqqà i Deir ez Zor hi ha el territori de la tribu baggara. Molt abans de l'inici de la guerra civil, aquesta tribu estava clarament distanciada de les polítiques centralistes del Baas. El seu xeic Nawaf al-Bashir, va ser un dels signants de la Declaració de Damasc (2005) un document que demanava una obertura del règim atorgant llibertats civils. L'any 2012 Àssad el va empresonar. Els baggara de Síria viuen a cavall d'al Hasakah i Deir ez Zor, una part viu a Alep, però la tribu s'estén per l'Iraq, Jordània i Turquia.

Quan el cabdill tribal, Nawaf al-Bashir, fou detingut pel govern sirià, aquest no va dubtar en humiliar-lo públicament. Per molts membres de la tribu veure un cap tradicional sunnita humiliat pel govern "cristiano-alauita" dels Àssad fou un detonant per donar suport a l'Estat Islàmic. Malgrat això el xeic Fawaz al-Bashir (no confondre amb l'anterior) ha donat suport al govern central com a "legítim". També hi ha hagut clans dels baggara que han donat suport a l'Estat Islàmic pel que la tribu està altament dividida. Una altra tribu menor, els busha'ban, viuen una situació similar amb diverses faccions i un dels seus membres és responsable de seguretat a la pròpia ciutat d'ar Raqqà.

Bashar al Àssad compta encara amb els grups tribals com a element a decantar al seu favor. Per fer-ho, per exemple, ha incrementat la seva presència al parlament del 7 % d'abans de la guerra a un 12 %. Per a opositors com Nawaf a-Bashir, això no és prou doncs els Àssad s'han passat dècades, en la seva opinió, creant un nou sistema de cabdillatge i promovent l'elecció de xeics afins manipulant les autoritats tradicionals i afavorint els clans lleials amb contrapartides.

Els shaitat són una tribu menor amb uns 90.000 membres però que ha tingut un paper important en el conflicte. Viuen a l'est de Deir ez Zor a la riba de l'Eufrates i el seu cap tradicional és el xeic Rafaa Aakla al Raju. Quan l'Estat Islàmic va irrompre a Síria i les forces del govern i l'oposició es van retirar, els shaitat van fer front als islamistes. La guerra entre les dues parts, durant el 2014, va acabar amb la derrota de la tribu i l'horrible execució de 700 membres de la mateixa al desert. Aquelles imatges van donar la volta el món i van servir a l'IS per a mostrar a la resta de tribus el que els podia passar si no eren lleials al Califat. És la més gran matança de l'IS a Síria fins avui. Arran de l'ofensiva de les YPG sobre Shadadi centenars de shaitat es van afegir a les Forces Democràtiques de Síria juntament amb uns 200 membres d'una altra tribu menor, els jiburi. Una altra facció shaitat, en canvi, s'ha unit a la milícia dels Lleons de l'Est (Ussud al-Sharquiya) refugiant-se a la ciutat de Deir ez Zor on lluiten amb els assadistes.


Les execucions de 2014 de membres de la tribu shaitat per part de l'Estat Islàmic van ser massives



















dijous, 23 de febrer del 2017

Una dona kurda es suïcida després de ser detinguda per la policia iraniana

Mahdis Mirghawami, de 26 anys d'edat es va suïcidar el 8 de febrer només un dia després de ser alliberada.

La jove enginyera va ser convocada pels serveis de seguretat iranians a Kermashan (Rojhilat) dimarts 5 febrer. Una vegada alliberada, les forces de seguretat van dir a la seva família que s'abstinguessin de parlar amb els mitjans de comunicació així com de mantenir la detenció de la seva filla i el seu suïcidi com un secret.

No és el primer cas d'una dona kurda que es suïcida després de passar per les mans de la policia islamista iraniana. El 15 de gener Shiler Farhadi, de 23 anys i també de Kermashan, graduadar en ciències polítiques també es va disparar un tret a la mort després d'haver estat alliberada. Havia estat quatre mesos en mans dels agents iranians.