dilluns, 31 de juliol del 2017

"La violació és una política organitzada per l'estat per subjugar-nos com a societat"


 

La Doctora Evîn Devrîm Agirî forma part de la direcció del Partiya Azadiya Jin a Kurdistan (Partit per l'Alliberament de les Dones del Kurdistan, PAJK). L'organització bessona del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) fundada l'any 2004 i que té com a ala armada les Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star).

Devrîm Agirî s'ocupa de la formació de les militants. La lluita ideològica és el fonament de l'autodefensa armada i en ella ha estudiat les violacions com a arma política des de l'òptica de la jineologia. "Un cos i una societat que han estat sotmesos a una violació no tornen, mai més a una situació estable. Ni en termes físics i psicològics. Això és sabut. Les nostres dones que ho han patit mai han d'acceptar el què ha passat ni han d'acceptar que la nostra mainada sigui víctima d'aquests actes.
 
Si hom mira la corrent de la història, hi pot veure, fàcilment l'essència que manté l'estat viu i és la violació. Amb ella generen forts impactes i fan arribar un missatge que diu: "Puc jugar amb tu com vulgui. Et puc deixar sense cap voluntat. Aquest missatges es fa arribar a la major part de la societat kurda i totes les societats, que duen dins valors culturals, el poder de la creació, la defensa del seu territori i tenen una voluntat lliure. Com totes aquestes societats preserven una posició d'alt nivell per a les seves dones són objectius a batre, els kurds també. Per aquesta raó l'estat ha conclòs, de cara a triomfar completament en la invasió de noves terres, que li cal atacar a les dones per a provocar una profunda ruptura de tota la societat. Estan convençuts que, violant-ne les dones, jugant amb la seva voluntat, honor i els factors més sensibles de la societat, podran dissoldre la mateixa. Aquesta fou la política de l'estat turc durant la sagnant repressió de la insurgència kurda de Dersim. A Shengal ha estat implementada, sistemàticament, per les bandes de l'Estat Islàmic. I, encara és més interessant, com ara l'està duent a terme, al Kurdistan del Nord, també per l'AKP*. L'objectiu en cada era és el mateix.

La pròpia definició de l'estat ho prova. Quina és la definició d'estat? És el dret de cuixa, de passar la nit de noces amb la dona recent casada. Després de definir-se sobre aquesta base, és obvi que ja no hi ha cap innocència ni moral que puguem esperar d'ell. En d'altres paraules, l'estat, ell mateix, diu sobre la seva pròpia definició: "Això és el que sóc". 

I malgrat tot, una societat que ha heretat la consciència i la lluita de les seves dones, mai pot ser morta. El factor més important per a una societat és oposar-se a tot plegat. La dona té ara la possessió del seu propi partit, de la seva pròpia milícia per a dur a terme aquesta enorme lluita: Pot alliberar-se. Però per a que la societat sigui capaç de trencar aquestes cadenes necessita focalitzar-se en la lluita i estar disposada a tots els sacrificis i esforços."

Per exemple al Kurdistan turc: "L'AKP està amoïnat. I per això prova de trencar la voluntat de les dones, mitjançant la violació, prenent-les com a ostatges i provant de que la societat no sigui lliure, Les dones i els joves han de ser els primers, però tota la societat cal que s'alci ferotgement contra aquesta barbaritat que està planificada. Aquestes muntanyes, la formació militar i aquesta lluita existeixen, precisament, amb aquest propòsit.".

La militant kurda recorda el que diu el dirigent Abdullah Öcalan: 'L'era de la llibertat de la dona és l'era de la llibertat de la societat'. Per això, diu, ataquen les dones.
 

Dos caricaturistas kurdas amenazadas de muerte en Irán


Se trata de las dibujantes Atena Farghadanî y Atena Daemî. Sus caricaturas y dibujos les han puesto en el punto de mira del régimen clerical teocrático chiita. Derechos humanos y feminismo, un cóctel que los ayatolás no pueden digerir. Caricaturas a favor del derecho al aborto, oposición al sistema que hace del cuerpo de la mujer una herramienta de reproducción u otras que recogen las visitas a las familias de los presos políticos, inclusive representar a las principales figuras del régimen en formas "animales".
Atena Farghadanî
La primera fue encarcelada durante dos meses en la prisión de Evin y fue puesto en libertad el 6 de noviembre de 2016 con una fianza muy alta, pero vive bajo las amenazas de muerte y presiones del régimen iraní. La ilustradora Daemi ha emprendido una huelga de hambre mientras todavía está en prisión. No hay nada más peligrosos para un fanático islamista que una mujer con un lápiz entre los dedos.

Atena Farghadanî, en diciembre de 2014 publicó en You Tube una de sus creaciones, en la que describió y criticó las condiciones y circunstancias del encarcelamiento en la prisión de Evin en Irán. Por ello fue encarcelada nuevamente el 10 de enero de 2015. En protesta por su detención y el mal trato, se declaró en huelga de hambre el 9 de febrero de 2015. Después de sufrir "un ataque al corazón y perder el conocimiento", fue trasladada al hospital el 26 de febrero. El 3 de mayo de 2016, el tribunal de apelación redujo su pena de prisión y Atena fue finalmente liberada.

Atena Daemî
Daemî es conocida través de sus caricaturas sobre la migración forzada y la guerra, y su activismo por los niños de Kobanê y Gaza. Fue encarcelada por su trabajo político la primera en octubre de 2014 y enviada a la prisión de Evin. En marzo de 2015 el gobierno teocrático la condenó a una pena de cárcel de 14 años en una audiencia que duró 15 minutos en el Tribunal de la Revolución de Teherán. En septiembre de 2016 la corte de apelaciones redujo la sentencia a 7 años.

Atena hizo una huelga de hambre el 8 de abril para protestar por las torturas y malos tratos a los que estaba sujeta. La misma terminó el 31 de mayo. Desde entonces no se sabe nada de ella.

239 persones executades a l'Iran el primer semestre del 2017, un 22% kurds


Segons Iran Human Rights, les autoritats iranianes van dur a terme 239 execucions en el primer semestre de 2017. Entre les persones assassinades pel govern teocràtic hi havia tres persones menors de 18 anys en aquest moment. El 22% de les persones executades pertanyia a la minoria kurda que suposa entre un 15% i un 17% de l'estat de majoria persa.


Un dels delinqüents juvenils hauria estat executat a la presó central de Karaj per un crim d'assassinat que suposadament va cometre fa 30 anys a l'edat de 16 anys. 194 de les 239 execucions van ser reportades per fonts no oficials, mentre que només 45 execucions van ser anunciades per fonts oficials (incloent el poder judicial de l'Iran i els mitjans estatals). 12 de les 239 execucions es van dur a terme en públic.


129 dels 239 presos van ser executats per càrrecs relacionats amb drogues. Els membres del parlament iranià havien sol·licitat anteriorment al poder judicial que aturés les execucions relacionades amb drogues per a almenys cinc mil presoners en espera d'una investigació més profunda. No obstant això, la sol·licitud no ha impedit que el poder judicial executi sentències de mort per a presoners amb càrrecs relacionats amb drogues.En 2016, almenys 530 persones van ser executades a l'Iran, segons l'informe anual de l'IHR.

diumenge, 30 de juliol del 2017

2.981 morts des de la represa del conflicte al Kurdistan turc


International Crisis Group ha realitat un exhaustiu i força neutral informe sobre la represa del conflicte arran de la ruptura unilateral per part del govern turc del procés de pau. Fins a 2.981 persones han mort en aquesta fase, un nombre molt més alt que a la darrera represa de la guerra (juliol 2011 a desembre de 2012). En aquella etapa hi van morir prop d'un miler de persones fins que R.T. Erdogan el 28 de desembre de 2012 va anunciar l'inici del "procés de solució". El mateix Erdogan anunciava la ruptura de la treva per part turca, el 24 de juliol de 2015. Quatre dies abans un suposat atemptat de l'Estat Islàmic matava 33 joves socialistes opositors a Erdogan. Aquella va ser l'excusa utilitzada perl govern d'Ankara... tot i que l'IS mai va reivindicar l'acció i tot apunta a que foren els propis serveis secrets d'Erdogan els qui la van organitzar per a tenir un pretext. Aquest havia de servir per a reprendre la guerra amb el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) i, a la llarga, intervenir a Síria per evitar la unió dels cantons de Rojava, afins al PKK. Entremig calia trencar la resistència de part de l'estament militar turc a entrar al fangar sirià. Per aconseguir-ho Erdogan va fer una purga prèvia amb el pretext del suposat cop d'estat del 15 de juliol de 2016. Menys d'un mes després, el 24 d'agost de 2016, Erdogan entrava a Síria per Jarablus. Quadratura del cercle.

El conflicte, però, té un cost molt alt per a les arques turques. El primer ministre turc Binali Yıldırım, ha anunciat una inversió "de desenvolupament" per a les "províncies de l'est i el sudest", eufemisme per a referir-se al Kurdistan del nord. Espera invertir 1.400 milions de dòlars (1.240 milions d'euros).

El cost de vides, però, és més alt per a la resistència nacional kurda. Segons ICG han mort 1.378 militants del PKK o bé organitzacions afins a la resistència. El desembre de 2015 van morir 6 membres del PKK, el gener 13, el febrer 23 i el març 79. Cal sumar-hi, a part, 219 joves kurds (16 a 35 anys) a zones urbanes. Aquests han estat assassinats impunement per les forces d'ocupació turques o bé en accions de resistència sobre tot en els estats de setge a Sirnak, Sur o Nusaybin (febrer a maig de 2016). La part turca també ha patit 976 víctimes mortals xifra que Erdogan prova d'amagar, per exemple, no fent públics els funerals. Els morts turcs cauen en la ignomínia. Finalment hi ha 408 civils assassinats en el conflicte, la immensa majoria a mans de les forces d'Erdogan.


Si en un primer moment el conflicte va reprendre a zones urbanes desde juny de l'any 2016 ha traslladat l'epicentre al Kurdistan rural. L'informe destaca també la nova ofensiva de les ales armades del PKK (HPG i YJA-Star) contra l'AKP, partit islamista conservador d'Erdogan, amb 7 atacs per sorpresa a zones urbanes. Però el gruix dels atacs de la resistència, un 60 %, són emboscades amb mines o bombes contra les 7.000 tropes auxiliars desplegades per Erdogan. També contra els guàrdies civils armats per Ankara. Entre abril i juliol d'enguany han estat abatuts quinze d'una força que ja supera els 50.000 membres a sou del govern. Erdogan planeja reclutar 25.000 més.

Territorialment, tot i que la meitat dels combats es van localitzar a les regions d'Hakkari, Şırnak, Mardin i Diyarbakır, ICG destaca que el moviment kurd ha eixamplat les zones de conflicte de forma notable els vuit darrers mesos i també a la incursió turca al Kurdistan iraquià. ICG destaca que "la marginalització del moviment polític kurd legal està legitimitzant les vies de resposta violentes".


dissabte, 29 de juliol del 2017

L'Iran executa 17 kurds en només 15 dies


Segons l'organització de drets humans Hengaw, només en les darreres dues setmanes 17 kurds van ser executats pel regim teocràtic-clerical d'Iran. Els últims quatre van ser assassinats a l'alba del dimecres 26 de juliol a la presó "Darya" a Urmia.

Les identitats dels execucions són les següents:
1.Fatah Amini de Mahabad, acusat formalment per un assassinat
2.Khalid Amini de Mahabad, acusat formalment per un assassinat
3.Farhad Mousazada, de Salmas, executat teòricament per càrrecs de delictes relacionats amb drogues
4.Dawood Maldar, de Urmia executat teòricament sota per de delictes relacionats amb drogues.

divendres, 28 de juliol del 2017

Aprobado el calendario electoral de la Federación Norte de Siria: municipales, cantonales y el Congreso Popular





La Asamblea Constituyente de la Federación Democrática del Norte de Siria se reúne desde el 27 de julio en Rmelan / Girke Lege. Incluye representantes de los tres cantones de Kurdistán sirio (Kurdistán sirio) Cizîre / Yazira, Kobanê, Efrîn, así como de las zonas mixtas de Raqqa, Manbiy, gire SPI y Shehba.

En los debates se han discutido, y aprobado, las propuestas legislativas de división administrativa, la ley electoral de la Federación y el calendario electoral.

22/09/2017: Elecciones de comunas de la Federación Democrática del Norte de Siria

03/11/2017: Elecciones municipales y de los parlamentos cantonales

19/01/2018: Elección del Congreso Popular Democrático del Norte de Siria

L'Assemblea Constituent de la Federació Democràtica del Nord de Síria aprova les lleis administrativa i electoral

L'Assemblea Constituent de la Federació Democràtica del Nord de Síria es reuneix des del 27 de juliol a Rmelan/Girkê Legê. Inclou representants dels tres cantons de Rojava (Kurdistan sirià) Cizîre/Jazira, Kobanê, Efrîn, així com de les zones mixtes de Raqqa, Manbij, Girê Spî i Shehba.

En els debats s'han discutit, i aprovat, les propostes legislatives de divisió administrativa, la llei electoral de la Federació i el calendari electoral.
22.09.2017: Eleccions de comunes als cantons de la Federació Democràtica del Nord de Síria
01.12.2017: Eleccions municipals i dels parlaments cantonals
19.01.2018: Elecció del Congrés Popular Democràtic del Nord de Síria



Turquia allibera el co autor de l'atemptat de l'IS contra l'HDP a Amed

Burhan Gök va ser co responsable del primer dels atemptats contra l'oposició kurda i d'esquerra. El 5 de juny de 2015 va atacar un míting, a Amed, de l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic del Poble). Van morir 5 kurds. Un centenar van resultar ferits. També està vinculat als atemptats de Brussel·les de 2016 que, curiosament, van ser anunciats per Erdogan amb amenaces dos dies abans. Ara el tribunal turc considera que no hi ha risc de fuga. Tots els tribunals turcs han estat purgats, els darrers 12 mesos, per Erdogan arran del suposat cop d'estat del 15 de juliol de 2016.

Rusia se asegura base militar en territorio sirio por 49 años

El presidente Vladimir Putin firmó ayer una ley que ratifica un acuerdo con el gobierno sirio que permite a Rusia mantener su base aérea en Siria durante casi medio siglo, según documentos oficiales.

El acuerdo original, firmado en Damasco en enero, establece los términos bajo los cuales Rusia puede usar su base aérea Hmeymim en la provincia de Latakia, que ha utilizado para llevar a cabo ataques aéreos contra las fuerzas que se oponen al presidente Bashar al-Assad.

Putin aprobó el acuerdo el miércoles, luego de que las dos cámaras del parlamento ruso lo apoyaron a principios de este mes, según el portal de información oficial del gobierno.

El documento dice que las fuerzas rusas serán desplegadas en la base de Hmeymim durante 49 años con la opción de extender ese arreglo por períodos de 25 años.

Sipan Hemo, Comandante General YPG: "No creemos que el enfoque de Rusia sea apropiado"

Mientras las Fuerzas Democráticas Sirias (SDF) tratan de controlar a Raqqa y muestran una inmensa resistencia contra las bandas del Estado Islámico (IS) ¿A qué nivel está su alianza con los EE.UU. y las fuerzas de la Coalición?

La importancia de la resistencia contra el terror de IS y sus partidarios en Rojava y Siria es bien conocida. La operación de las SDF en Raqqa continúa con éxito. Nuestros combatientes resisten a las bandas del IS, están tratando de tomar el centro de la ciudad y liberar a los civiles. 8 barrios estratégicos ya se han salvado del terror del IS. Estamos llevando a cabo la operación de Raqqa, seguida por muchos medios de comunicación internacionales, junto con las fuerzas de la Coalición. Es una operación que coincide con la de Mosul. El objetivo principal es poner fin rápidamente al terrorismo del IS. En este sentido, las fuerzas de la Coalición que quieren acabar con el terror apoyan al SDF, y llevamos a cabo las operaciones en coordinación.

Las fuerzas del Régimen no participaron en la operación de Raqqa. ¿Es esta parte de un acuerdo que hicisteis con Rusia y el Régimen? A su vez, se dice que Rusia estacionando unidades militares en la ciudad...

Las SDF estan en una lucha a largo plazo para salvar a Raqqa del IS, junto con las fuerzas estadounidenses y de la Coalición. Después de la liberación de Tabqa, las fuerzas de la coalición y SDF lanzaron la operación Raqqa en una decisión conjunta. Rusia nunca participó en la operación desde el principio. Los planes y programas para la operación de Raqqa son hechos por nuestras fuerzas, no hay alianza con las fuerzas del Régimen. Las fuerzas del Régimen o cualquier otra fuerza para ese asunto no tienen ningún vínculo con la operación de Raqqa. La operación continúa con la resistencia y el sacrificio de las fuerzas SDF, y en ocasiones las tensiones se elevan con las fuerzas del Régimen alrededor de Raqqa y Tabqa. Hicimos reuniones para que éstas no se convirtieran en una lucha a gran escala. Se prepararon coordinaciones y planes para los lugares que han de ser controlados por las fuerzas de la Coalición, Rusia y las fuerzas del Régimen. Para la cuestión de Raqqa, fuerzas como Estados Unidos y Rusia se notifican unos a otros sus acciones. Los Estados Unidos actúan junto con las SDF, y Rusia actúa en la planificación con el Régimen. Lo que las fuerzas de la región controlarán ha sido discutido. Las fuerzas del régimen no actuaron de acuerdo con el plan y el programa. Bombardearon posiciones SDF, y como respuesta los Estados Unidos derribaron uno de sus aviones.

El Estado turco continúa sus planes de invasión sobre Rojava y el norte de Siria en la región de Efrîn / Shehba. ¿No es esto una amenaza para las fuerzas de YPG? ¿Por qué el estado turco desea impedir la operación de Raqqa? Y, ¿qué opina de la postura de Rusia sobre la invasión?


Está claro lo que el estado turco quiere lograr en el norte de Siria. Están tratando de prolongar sus planes y escenarios de invasión. Y nuestra resistencia a detener y terminar con la invasión turca también continúa. Nuestra resistencia se está extendiendo. Rusia actúa en línea con sus propios intereses en la región. Están tratando de poner sus esfuerzos políticos y diplomáticos a la vanguardia en todo momento. Por un lado ellos no aceptan propuestas, y por el otro están tratando de construir alianzas. Ocasionalmente entran en alianzas con el Estado turco, y luego les dicen que no pueden entrar en el territorio sirio. Rusia ha tratado de despejar Damasco, Dera, Homs y las afueras de Alepo con la ayuda del Estado turco desde 2011. También alivió la presión sobre las fuerzas del Régimen. La relación de Rusia con el estado turco cambia según las ganancias tácticas. Como SDF, no creemos que el enfoque de Rusia sea apropiado. Las políticas de Rusia son políticas de interés que van en contra de los logros alcanzados por nuestro pueblo y la revolución siria. No creemos que esto sea correcto. Toda fuerza tiene derecho a hacer política, pero nadie puede hacerlo por la sangre de nuestro pueblo.



¿Cuál es el escenario de ensueño de Turquía en Siria? ¿Cómo resistirán las fuerzas YPG / YPJ la invasión turca?

Desde que comenzó la revolución de Rojava, el Estado turco ha intentado imponer políticas de negación e invasión a nuestro pueblo. Estaban planeando cómo derrotar a la revolución de Rojava, cómo expulsar a los kurdos de Siria, y otros proyectos similares. Estos son proyectos muy peligrosos. Nuestras fuerzas en Rojava y en el norte de Siria ven este peligro. Quieren eliminar a nuestro pueblo. Nuestras fuerzas están preparadas para sus planes. A medida que el Estado turco intenta poner sus planes en marcha sobre Efrîn / Shehba con los grupos de FSA, YPG y las Fuerzas Revolucionarias trabajan contra estos planes de ataque. Los ataques de Ayn Daqna eran un plan a gran escala. Quisieron controlar la región de Efrîn / Shehba. Nuestras fuerzas tomaron represalias cuando fue necesario. El estado turco fue golpeado directamente. Sus grupos FSA son golpeados todos los días en Efrîn / Shehba. Tienen muchas pérdidas. Esto se debe a la resistencia histórica y a la resolución de nuestras fuerzas. Nuestra resistencia continuará.

En el próximo período, liberaremos todas nuestras ciudades bajo invasión. Compartimos algunas cuestiones necesarias con las fuerzas de la Coalición sobre este asunto. Si el Estado turco intensifica sus ataques de invasión contra Efrîn / Shehba, la operación de Raqqa no continuará. Como se sabe, la principal fuerza de defensa de la región de Shehba es Jaysh Al-Thuwar y está luchando en Raqqa ahora. Ellos han declarado abiertamente lo mismo también. Dijeron que si los ataques en su territorio se intensifican, no tiene sentido luchar en Raqqa. Así que actuamos de acuerdo con este entendimiento.


Sipan Hemo es Comandante General de las Yekîneyên Parastinê Gel (Unidades de Defensa Popular, YPG) y ha sido entrevistado por la agencia ANF.

Klara Raqqa, Comandant de la batalla de Raqqa: "Les dones han estat sotmeses a mètodes de tortura més espantosos que superaven tot límit"

Vostè va néixer i va créixer a Raqqa. Ens podeu parlar una mica sobre com era Raqqa abans de la guerra?

Raqqa és una ciutat estratègicament important a la vora del riu Eufrates. Els seus embassaments i les oportunitats econòmiques relacionades, el desenvolupament en el sector agrícola i la indústria van portar a moltes persones a traslladar-se a aquesta ciutat. Per motius econòmics, la meva família s'havia mudat fa molt de temps a Raqqa on vaig néixer, vaig passar la meva infància i vaig anar a l'escola. Vam viure allà fins que es va iniciar el procés anomenat "primavera àrab" i la guerra posterior va obligar a la meva família, com a kurds, a fugir de Raqqa per motius de seguretat i a instal·lar-nos en un poble de Kobanê. La ciutat és majoritàriament habitada per àrabs, però els kurds, turcmans i siríacs també tenen les seves comunitats allí. Així, en altres paraules, a la població hi ha un mosaic de pobles. També hi ha vestigis clars de Saladin Ayyub a Raqqa, on els califes han viscut i governaven. La ciutat també va servir com a centre en el període d'Harun al-Rashid. Aquests antecedents històrics de la ciutat van fer que IS* decidís declarar-la com la seva capital i considerar-la adequada per propagar la seva mentalitat. D'altra banda, l'operació per a l'alliberament de Raqqa que estem liderant aquí és molt valorada per la comunitat mundial, que mai va creure que les SDF** podrien apropar-se a la ciutat, i molt menys avançar-hi. Això, per descomptat, només és possible gràcies al nostre immens compromís i grans sacrificis, que obren el camí per avançar en molts barris i llocs estratègics de Raqqa. Especialment, la participació i el paper protagonista que hi juga la dona en aquesta batalla és quelcom que té un significat molt especial enmig de les dificultats extraordinàries.

Quin tipus de significat especial té? Es pot explicar una mica més?


Després que l'IS va convertir Raqqa en un centre de tràfic de dones, les dones han estat sotmeses a mètodes de tortura més espantosos que superaven tots els límits. Van ser assassinades als carrers, venudes al mercat, sotmeses a tortures i tancades a les cases. L'alliberament de Raqqa està dirigit i realitzat avui per les dones. Moltes de les nostres grans companyes que tots estaven guiades per la seva consciència en aquestes batalles, van lluitar aquí i van caure màrtirs, perquè Raqqa és el camp on es poden venjar totes les dones. Especialment som nosaltres, que com a companyes sentim i comprenem, dels nostres sentits més profunds, el dolor d'aquelles víctimes que tots tenen històries desorbitades sobre l'horror experimentat. L'impuls de la venjança creix encara més quan ho veus amb els teus propis ulls.

Sens dubte, l'alliberament del lloc on vaig néixer i vaig créixer té per a mi una especial importància, però no em refereixo personalment. Hem començat la nostra batalla amb el lema "Cada dona alliberada és un país alliberat", perquè l'objectiu número u de les YPJ*** és la cobrir la missió de garantir la seguretat i la identitat de les dones a l'Orient Mitjà i al món sencer.



També hi ha dones àrabs que es van unir a la lluita contra l'IS. Ens pot parlar de la influència que té YPJ sobre les dones àrabs?

Hi ha algunes dones àrabs que han demostrat una força de voluntat increïble per resistir a l'IS a Raqqa, com Henna, que va veure morir quatre dels seus fills davant dels seus ulls, però que encara així no va inclinar el cap a l'IS i va defensar la seva voluntat amb fermesa. Era una dona i una mare, però es va convertir en un símbol de la lluita per la vostra pàtria i dignitat.

IS i la seva mentalitat ja han estat colpejats per la resistència de persones la talla d'Hanna, que està fora de qüestió, però la seva postura és, encara més, la prova del què en què es converteix en dona quan aconsegueixen una consciència independent. Aquí parlem del paper que les Unitats de Defensa de la Dona (YPJ) assumeixen a Rojava i Síria. YPJ ha donat força, moral i esperança a totes les dones a Síria i a tot l'Orient Mitjà.

Per què considera l'operació per a l'alliberament de Raqqa una campanya de dones, i quines expectatives té de Raqqa?

No volem només una victòria territorial, perquè volem crear una societat democràtica, igualitària i llibertària després d'aquesta operació. Aquesta campanya és, més, un començament per a aquest fi. Tota dona àrab que veu això vol unir-se a la lluita. Tenint en compte els seus propis sofriments durant anys sota la tirania, en realitat es van sorprendre al veure, en un principi, lluitadors i lluitadors que resistien. Això és degut al fet que la societat les ha desposseït la seva voluntat, són com si les persones mortes romanguessin dempeus. Hem de continuar treballant perquè la societat torni a la vida amb una consciència democràtica, social, moral i política que respongui a l'essència de la societat. Nosaltres, YPJ i SDF estem lluitant per això.

És evident que l'operació Raqqa difereix de les anteriors, ja que les dones lideren la coordinació i l'esperit de la batalla. Com faria vostè, com un dels membres de la coordinació, per a llegir les influències prospectives sobre l'organització de les dones com a exèrcit?

Nosaltres, com a YPJ, som una força molt experimentada que va evolucionar a través de grans sacrificis i moltes accions heroiques i d'auto sacrifici. Totes les dificultats que passem per les experiències es van deixar enrere i van conformar un cervell adaptat a la guerra en aspecte tàctic. Les tendències d'entrar en detalls, pensar en la gent i protegir els seus valors van arribar a tenir protagonisme en la figura de les dones. Les dones van conèixer la seva missió històrica i van revelar una gran voluntat i capacitat de lluitar amb aquesta consciència. YPJ ha participat activament en totes les batalles i campanyes militars a Rojava i, de fet, ha demostrat la seva competència en les batalles i la coordinació de la guerra. No és cap secret que captures la naturalesa i l'essència de la guerra quan ets comandant, dins de la tempesta de les batalles, i testimonies tots amb els teus propis ulls. Acabes aconseguint un pressentiment sobre els esdeveniments en guerra, pots arribar a ser molt experimentada en tàctiques i estratègies.


El Comandament de les YPJ havia declarat durant les fases inicials de l'operació Raqqa, que YPJ també assumirà un paper com a força de control. Pot explicar-ho més àmpliament?

Tenim moltes forces diferents dins de les SDF, i les situacions de guerra no es poden comparar amb res. És gairebé impossible preveure el que podria passar perquè sempre hi ha canvis sobtats. I només pensar en l'ambient quan les bales passen a la vora de les orelles, el so de les explosions, la visió dels cadàvers i molts exemples d'aquest tipus. Intentar comprendre el que succeeix quan una camarada perd la seva vida al teu costat. Es tracta de condicions molt difícils i intenses que YPJ maneja creant un equilibri directament a la primera línia com a força de control, fent ús de la seva filosofia i força per a la protecció dels valors de les dones. Puc esmentar molts exemples quan estàvem en un mateix emplaçament lluitant al costat dels nostres camarades àrabs. De vegades volien deixar les seves posicions, però després de veure que les dones no abandonaven les seves posicions i lluitaven fins que caigueren màrtirs, es quedaven sacsejats i molt afectats. Això per descomptat va elevar la seva moral i valentia immensament per seguir lluitant.

No hi ha res més important per a nosaltres, en situacions de guerra, que protegir els valors morals i humans i les vides humanes.
Potser encara més que els nostres combatents masculins. Hi ha, per tant, lluitadores de les YPJ presents en totes les unitats de combat, cadascuna dels quals també serveix com a part de la força de control en aquesta unitat, actuant totalment d'acord amb els principis establerts.

Klara Raqqa, Comandant de les YPJ, dirigeix l'operatiu de la Batalla de Raqqa iniciada el 6 de juny. Ha estat entrevistada per ANF i l'entrevista ha estat publicada a la plana de les YPG/YPJ.


* Islamic State (Estat Islàmic, IS)

**Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF)

***Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ)


dijous, 27 de juliol del 2017

Aclariments sobre la situació entre SAA i SDF al sud de Taqba

Després de diversos rumors no està clara la situació al sud-oest de la ciutat de Raqqà on hi conflueixen les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) i l'Exèrcit Sirià Àrab (Syrian Arab Army, SAA). Les forces lleials a Assad han provat d'avançar pel sud del front entre les SDF i l'Islamic State (Estat Islàmic, IS). L'objectiu sembla tallar l'avanç de les forces democràtiques cap al sud on podrien alliberar Deir ez Zor. De fet les SDF són a només 68 quilòmetres de la ciutat i l'avantguarda assadista és a 104.


L'atac del 18 de juny, culminació de provocacions


A l'inici de la cinquena fase de l'Ira de l'Eufrates Assad va ordenar avançar cap a Raqqà per evitar que les SDF encerclessin la ciutat i provar d'entrar-hi pel sud. Fou impossible. Després va enviar les seves unitats d'elit, les anomenades Forces Tigre que han arribat des del sud d'Al Bab fins a Tabqa creuant un espai principalment deshabitat o amb pocs nuclis de l'IS. Una vegada al sud de Tabqa va produir-se el desafortunat atac del 18 de juny quan aviació assadista va atacar una posició de les SDF a Resafeh. L'atac era un advertiment per a que les SDF abandonessin les posicions al sud de l'Eufrates. Estats Units va disparar contra l'avió atacant i el va abatre sense matar el militar agressor. A partir d'aquest fet l'SAA ha moderat notablement la seva actitud agressiva cap a les SDF al sud de l'Eufrates. De fet les milícies aliades han avançat pel sud de Raqqà expulsant l'IS i apropant-se a Deir ez Zor, sense marxar-hi directament.


Les YPG patrullant a Ukayrishsy el 25 de juliol després que els assadistes difonguessin que se'ls hi havia entregat la localitat. Ukayrishsy fou conquerida per les YPG el 11 de juliol i és a 15 km a l'oest de Raqqà.




S'estableixen ponts d'entesa


Paral·lelament s'han establert ponts entre les SDF i Assad. Dos diputats del parlament assadista, s'han reunit amb una delegació dels EUA a Manbij i un tercer, Shlash Ghaniemi, ha explorat vies d'entesa entre Damasc i Manbij tot respectant el nou model igualitari, federal i democràtic establert a la ciutat. La tasca de Ghaniemi ha estat segada per un atemptat probablement del MIT turc que vol evitar, a tot preu, una entesa entre assadistes i les SDF.

També ha fet de mitjancera Rússia. Moscou està aconseguint, alhora, donar clar suport al govern autoritari d'Assad, al clerical de l'Iran, mantenir excel·lents relacions amb la Turquia d'Erdogan que ha envaït part de Síria i amb les forces kurdes de les YPG. Tot plegat sense trencar els canals amb Washington després de millorar les relacions amb Trump respecta e les que hi havia amb Obama. Una veritable classe magistral de diplomàcia que signa el ministre Sergei Lavrov. Sobre el terreny Rússia manté operativa una base a Efrîn que està fent de mur de contenció al temut atac de les forces pro turques. En canvi ha abandonat les posicions que tenia a l'oest de Manbij i ha estat substituida per forces dels EUA.


El centre de coordinació de Resafah


Segons The Independent Moscou és també l'artífex d'un acord estable entre SAA i SDF a l'oest d'ar Raqqà. No ha estat confirmat per cap de les dues parts però és un fet que les hostilitats a la zona han desaparegut i Robert Fisk, reporter a la zona el descriu com a "secret". Novament és Resafeh, la Sergipolis romana, la localitat clau on es coordinarien russos, assadistes i les YPG, la principal milícia de les SDF. L'acord s'hauria posat en marxa el 14 de juliol per evitar nous enfrontaments entre l'SAA i les SDF i centrar-se, tots, en combatre l'Estat Islàmic. Un segon centre similar estaria actiu a Efrîn. De moment això ha significat una disminució de la tensió sense col·laborar sobre el terreny. SAA i SDF poden entrar en un escenari de respecte mutu en ser, al capdavall les dues vencedores de la guerra civil siriana davant l'IS, Nusra, Ahrar al Sham o l'FSA pro turc. L'alternativa és derivar en una espiral de lluita fratricida que només dugui més patiment a la població. Si Assad és capaç de respectar el que les SDF han guanyat amb cinc anys de sacrifici i un alt preu de sang podrà construir-se una Síria plural. Al capdavall les SDF són el resultat de la retirada vergonyant del propi Assad davant l'IS o Nusra quan aquests van emergir. Un exemple de col·laboració mútua s'està negociant per a reconstruir la presa hidroelèctrica de Tabqa de la que només queda operatiu un dels 6 generadors. En la mateixa línia s'estan restituint la línia elèctrica entre Raqqà o Hasakah.


La torre d'aigua de Resafah, punt de contacte entre SAA i SDF


Les mentides dels hooligans pro Assad


Malauradament les fonts pro assadistes, sovint més papistes que el Papa, ha difós informacions falses sobre aquests acords preliminars. L'objectiu és fer veure una suposada feblesa de les SDF sobre un victoriós SAA. Res més lluny de la realitat.

Segons els assadistes d'Al Modon les SDF haurien acceptat retirar-se del sud-oest de Deir ez Zor i entregar el sud de l'Eufrates. Fals.

Suposades forces tribals "neutrals" ocuparien el territori. Fals, avui a Síria, després de 5 anys de guerra no sorgeixen del no res forces "neutrals". A més serien 4.000. Quan es menteix és fàcil inflar números.

Diversos assadistes van celebrar l'entrega de les SDF a l'SAA de la localitat d'Ukayrishsy i fins i tot d'altres (Dahlah, Muqla, Zawr Shammar, Al-Sabkhah). Fals.

Les SDF han publicat aquesta setmana fotografies de les seves forces patrullant a Ukayrishsy on, com a molt, s'hauria deixat entrar un grup de 5 membres de l'SAA temporalment. Segons les mateixes fonts les Forces d'Elit haurien abandonat l'aliança amb es SDF i s'haurien retirat a l'est de Deir ez Zor. Novament fals. Aquestes forces continuen al front i lluiten a Raqqa on, certament, han comès errades tàctiques que, però, res tenen a veure amb l'SAA.

Una alternativa de win win



De moment, com recull LA Times, la "línia vermella" és la torre d'aigua de Resafah. Si l'SAA la creua per avançar cap a la riba sud de l'Eufrates les SDF respondran a l'atac. Moscou vol evitar aquest escenari amb totes les seves forces. "Nosaltres no tenim planificat combatre amb el règim , però si ens ataquen ens defensarem", afirma un milicià. De forma inteligent, les forces d'Assad que avançaven cap al nord sembla que estan evitant Resafah i avancen cap al sud. En direcció cap a Deir ez Zor, evitant la zona controlada, i conquerida amb sang, per les SDF. Per tothom seria el millor. Per aconseguir-ho cal deixar de costat els atacs de testosterona com el del general de les Forces Tigre a la zona que assegura que "recuperarem cada centímetre de Síria" o encara que "en 5 hores si volem som a Raqqà". Això després del que han fet amb les seves pròpies tropes i els milers de civils atrapats i abandonats a Deir ez Zor on els assadistes resisteixen. I ho fan sense que cap columna de les Forces Tigre les vagi a ajudar, des de fa anys, millor callar que fer afirmacions d'arrogància incontrolada.


















6 morts de les YPG en combats contra Estat Islàmic


Es tracta de Voluntaris principalment àrabs de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG). Els finits han caigut en combats simultanis contra l'organització extremista musulmana a ar-Raqqà i Shaddadi. Segons les YPG es tracta de Mihemed Xelîl, Mohemed El Salim,  Ramî Taha, Hemed El Fen i Tariq El Nezal caiguts a Ar-Raqqà i de Mehmûd Erabî, a Shaddadi.

Mor l'ex marine David Taylor lluitant com a Voluntari de les YPG a Raqqà



El Heval Zafer Qereçox (David Taylor), va morir a la ciutat siriana lluitant a les files de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG). La milícia kurda ja saludat la seva generositat i sacrifici en la lluita per la llibertat. Taylor ha estat acomiadat en una cerimònia, avui, a la ciutat de Dêrik amb els altres tres Voluntaris internacionalistes anglosaxons recentment caiguts. L'ex militar va morir als 25 anys en un atac de l'Estat Islàmic el 16 de juliol però no s'ha fet públic fins ara. Havia viatjat en secret a Síria amb la convicció de que calia aturar l'IS i que les YPG eren les que ho feien de debò mentre la resta es dediquen a parlar de fer-ho. David era originari de Florida.



Dos diputados más del HDP despojados de su escaño en el parlamento turco




Las nuevas víctimas de la deriva totalitaria de Erdogan son Tuğba Hezer Öztürk y Faysal Sarıyıldız. Ambos diputados del Partido Democrático del Pueblo (Halkların Demokratik Partisi, HDP) han perdido su escaño, ganado en las urnas, por una decisión de los despachos. El HDP obtuvo 59 escaños de los que le quedan 55. Esta vez la cámara ha usado la fórmula de "presencia discontinúa" para arrancar a ambos diputados de izquierda su cargo electo.

Qamişlo recorda el primer aniversari de la matança de l'IS a la ciutat


Una cerimònia al carrer, amb retrats de les víctimes, ha recordat el crim perpretat per l'Estat Islàmic. Dos suïcides es fer esclatar a una oficina de reclutament de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG)i  d'Asayiş al barri de Gharbi a Qamixlo (o Qamişlo), Kurdistan sirià. El primer va enclastar un camió a l'oficina. Un segon suïcida es va fer volar quan un gran nombre de persones s'havien dirigit a la mateixa per ajudar. Diversos edificis amb més de quatre plantes d'alçada van ser totalment destruïts. Donat que la ciutat està bloquejada pel nord per Turquia i no tenia accés a cap ajuda internacional hi havia escasedat de medicaments. En total van morir-hi 57 persones i 170 van resultar-ne ferides.

Crònica de KurdisCat
Vídeo de Botin Kurdistan.

IS assalta un poble de kurds ahl-i-hakk i mata i segresta diverses persones

Els assaltants de l'Islamic State (Estat Islàmic, IS) anaven disfressats amb uniformes de les Forces Peshmerga. Liheb és un petit poble situat al sud de Kirkuk, prop de Daquq. Els morts són com a mínim quatre i hi hauria cinc segrestats entre ells un infant. Només dues famílies vivien a Liheb i la de Hisammadin Najmaldin ha estat treta fora de casa seva i executada al carrer.

El grup islamista ha atacat els ahl-i-hakk per la seva ètnia, kurda, i la seva religió pròpia, pel que ha estat un crim xenòfob d'odi. Els Ahl-i Hakk (Poble de la Veritat, en persa) són els seguidors de la religió anomenada yarsanisme. És tracta d'un culte místic i esotèric derivat de l'islam sufí. A l'Iraq se'ls coneix com a Kakais i a l'Iran com a Yarsanis. En aquest darrer estat també són perseguits per la majoria musulmana xiïta.

Els atacants provenien amb tota seguretat d'Hawija, a l'oest de Kirkuk, on l'IS s'ha refugiat després de perdre Mossul.


Per a saber-ne més:
Qui són els Ahl-i-Hakk?
Grups progovernamentals de l'Iran ataquen la minoria kurda Ahl-i Hakk
L'IS ordena als Ahl-i Haqq que es converteixin a l'islam o els matarà
Els Ahl-i Hakk recopilen les cançons tradicionals

dimecres, 26 de juliol del 2017

HDP endega mobilitzacions per posar fi a la llei d'emergència d'Erdogan


L'Halkların Demokratik Partisi ha batejat les protestes com Vigílies per a la Justícia i la Consciència. La reivindicació principal és que Erdogan retiri la OHAL, legislació d'emergència que imposo arran del suposat cop d'estat del 15 de juliol de 2016 i que, de facto, suspèn la majoria de drets civils a Turquia.
Diputats/des del Partit Democràtic Popular, d'esquerra pro-kurda i tercera força parlamentària (HDP, per les sigles en turc) van començar el dimarts 25 de juliol els "guàrdies de la justícia" en diverses províncies kurdes. Els líders de l'HDP van afirmar que les manifestacions tindran lloc a Amed / Diyarbakir, Wan / Van, Esmirna i Istanbul. En una roda de premsa convocada a la primera de les ciutats esmentades van informar que 10 legisladors del partit es van reunir en un parc a Amed sota una forta presència policial. Segons l'HDP, la policia havia aprovat originalment la manifestació, però posteriorment han bloquejat l'accés a la mateixa i segrestat catifes i estris per dur a terme la protesta pacífica. Les concentracions i altres esdeveniments estan programats fins al 4 de novembre. En aquesta data es complirà un any de l'arrest d'11 diputats/des de la formació d'esquerra.


HDP anuncia inicio de Vigilias para la Justicia y la Consciencia, una protesta de largo alcance temporal y territorial



Diputad@s del Partido Democrático Popular, de izquierda pro-kurda y tercera fuerza parlamentaria (

Halkların Demokratik Partisi, HDP, por sus siglas en turco) comenzaron el martes 25 de julio las "guardias de la justicia" en varias provincias kurdas. Los líderes del HDP dijeron que las manifestaciones tendrán lugar en Amed/Diyarbakir, Wan/Van, Izmir y Estambul. En una rueda de prensa convocada en la primera de las ciudades citadas informaron que diez legisladores del partido se reunieron en un parque en Amed bajo una fuerte presencia policial. Según el HDP, la policía había aprobado originalmente la manifestación, pero posteriormente han bloqueado el acceso a la misma y secuestrado alfombras y utensilios para llevar a cabo la protesta pacífica. Las concentraciones y otros eventos están programados hasta el 4 de noviembre. En dicha fecha se cumplirá un año del arresto de 11 diputad@s de la formación de izquierda.

El HDP ha bautizado las protestas como Vigilias para la Justicia y la Consciencia. La reivindicación principal es que Erdogan retire la OHAL, legislación de emergencia que imposo a raiz del supuesto golpe de estado del 15 de julio de 2016 y que, de facto, suspende la mayoría de derechos civiles en Turquía.

Rússia: el referèndum és l'expressió de les aspiracions del poble kurd

El ministre d'afers exteriors rus, Sergei Lavrov ha estat entrevistat pel mitjà de comunicació del Kurdistan iraquià, Rudaw. A la pregunta de "Quina la visió de Rússia sobre el referèndum d'independència del Kurdistan iraquià?" ha respost:

Veiem el referèndum com a expressió de les aspiracions del poble kurd i, pel que sé, la majoria de la població de la regió autònoma kurda recolza aquest referèndum. Veiem que després de la decisió final sobre aquest tema, es considerarà tot allò relacionat amb les conseqüències d'aquest moviment com ara la política, la geopolítica, la demografia i l'economia. Tenint en compte que la qüestió kurda ha quedat fora de les fronteres del nou Iraq, això tindrà un impacte en els països veïns. Esperem que el poble kurd expressi les seves aspiracions a través d'un mecanisme pacífic i l'aplicació dels objectius del referèndum també es faci de forma pacífica per tenir en compte els factors que hi ha a la regió. Ho he esmentat abans i això ha de tenir en compte la visió dels veïns de l'Iraq.

Pel que jo sóc conscient, la presidència de la regió kurda autònoma està en contacte amb els estats veïns de l'Iraq a les seves capitals. Estem disposats a ajudar a Bagdad i a Erbil en un procés que respecti ambdues parts. Com s'ha demostrat la història sobre els resultats d'una votació, mai no vol dir que tots els problemes i les qüestions es resoldrien de la nit al dia. Una vegada més, diria que aquest és un procés molt important i s'ha de prendre seriosament i calmadament, tenint en compte que la qüestió kurda és important per a tota la regió.

dilluns, 24 de juliol del 2017

L'Iran mata 52 cavalls de població civil kurda



Segons els informes rebuts per Hengaw, la tarda del 21 de juliol, les forces armades de l'Iran estacionades a "Qomtre" a les fronteres de Piranshar, van obrir foc contra un grup de Kolbars kurds (portadors) i comerciants. Com a conseqüència del tiroteig, van morir almenys 25 cavalls pertanyents als Kolbars. Paral·lelament a la frontera amb l'Iran a Sardasht les forces perses també van matar a més de 27 cavalls la setmana passada.

La resistencia kurda mata un militar turco en una emboscada en Eruh


Unidades de servicio activo de las Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) y Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) mataron ayer un militar turco en Eruh. La acción, desarrollada en la localidad de Çukurca, en la provincia de Sêrt (Siirt en turco) acabó con otro miembro de las fuerzas de ocupación herido. Pese a los intentos de las tropas de Erdogan los miembros de la resistencia desaparecieron tras la emboscada.

Combats entre l’exèrcit iranià i militants kurds amb diversos morts

Segons la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l’Iran (GRII), exèrcit del govern clerical, haurien mort 3 militants kurds i un soldat persa, un altre ha resultat ferit. El xoc hauria estat el 20 de juliol, quatre rebels més haurien estat ferits i van aconseguir fugir mentre un cinquè ha estat capturat. Teheran no ha concretat a quina facció pertanyien els milicians però tot apunta a que era una columna peshmerga del Partit Democràtic del Kurdistan de l’Iran (PDKI) dirigit per Mustafà Hijri. Aquest extrem no s’ha pogut confirmar doncs les informacions són contradictòries. El PDKI va anunciar quatre dies abans, el 16 de juliol, la baixa de 8 militants i no 3 com afirma Iran. Tots ells haurien mort a Qereseqer i Kosalan. El partit de Hijri va identificar els peshmerga caiguts com a Shamal Ali Mohammedi, Behzad Piroti, Mehdi Shexi, Afhsar Sore Bome , Barzan Husseini, Saheb Husseini, Hiwa Qorbani i Roholah Heydari. Els dos primers haurien estat assassinats a Qereseqer i la resta a Kosalan.



Darrers combats

Les darreres setmanes la tensió ha crescut a l’oest de Rojhilat (Kurdistan iranià) on hi ha la frontera de 60 quilòmetres amb el Kurdistan iraquià. El maig el PJAK (Partit de la Vida Lliure del Kurdistan), germà del PKK i membre de la Confederació de Comunitats del Kurdistan (KCK) va matar 2 membres de la GRII en una emboscada que va deixar cinc islamistes ferits. El juny les forces del règim van capturar un membre de Komala a Sne i va matar tres mes de la formació de base comunista. El 3 de juny l’artilleria iraniana va violar territori iraquià atacant posicions kurdes no identificades. Anteriorment, l’any 2016, hi havia hagut d’altres enfrontaments:

04052016: Dos soldats morts en un atac a la província kurda d’Azerbaidjan Oest

15062016: Tres militars perses i 12 milicians kurds moren en una batalla a Azerbaidjan Oest

26062016: Iran bombardeja la província kurda d’Erbil, a l’Iraq

28062016: GRII mata a traïció 11 militants kurds, moren 3 soldats islamistes

10072016: PAK embosca un parlamentari iranià a Kermanshah i el fereix

21072016: L’exèrcit iranià mata un milicià kurd a Azerbaidjan Oest

07092016: GRII mata 10 milicians kurds en una emboscada a Azerbaidjan Oest

Erdogan ja ha purgat un 40 % dels comandaments de l’exèrcit turc

El president islamista ha depurat el sector secular i contrari a la intervenció a Síria. També molts dels responsables dels salvatges estats de setge contra ciutats kurdes des de la represa del conflicte. La pròpia agència de notícies del govern, Anadolu, explica que 130 generals i almiralls han estat expulsats de l’armada o bé suspesos en només dos anys.

A l’exèrcit de terra la purga a l’estat major ha estat notable. De 198 comandaments s’ha passat a només 108. A la marina ha estat encara més greu: queden 34 dels 84 alts càrrecs militars que hi havia el maig de 2016. Finalment, a les forces aèries s’ha passat de 62 a 44 alts oficials.

Els oficials de grau mig també han patit una forta repressió de l’AKP, partit conservador islamista encapçalat pel sinistre Erdogan. Hi havia 32.189 a principis de 2016, queden 24.705 actualment. Segons Turkey Purge, que monitoritza, les depuracions d’Erdogan i el seu govern 138.148 persones han perdut la seva feina. Això inclou 10.000 militars. A més 115.827 turcs han estat detinguts dels que 55.425 continuen empresonats.

HDP Co-Chair Demirtaş is nominated for the Václav Havel Human Rights Prize


The Group of the Unified European Left at the Parliamentary Assembly of the Council of Europe (PACE) has announced the nomination of Selahattin Demirtaş for the 2017 Václav Havel Human Rights Prize.

The Group of the Unified European Left (UEL), GUE/NGL group at the European Parliament, The Left Party (Vänsterpartiet) (Sweden)..., Enhedslisten – The Red-Green Alliance (Denmark), SP.NL (The Netherlands), Die Linke (Germany), Left-Green Movement (Iceland), SYRIZA (Greece), Kurds & Friends, TNI (Trans National Institute), Enkelmann Dagmar (Rosa Luxemburg Foundation), Kaiser Kerstin (Rosa Luxemburg Foundation) and Florian Weis (Rosa Luxemburg Foundation) are among the sponsors who support the nomination of Demirtaş the prize.

In its statement The UEL Group said that they believe Demirtaş greatly deserves the recognition of his enduring struggle in the name of human rights and especially in the name of the rights of the Kurdish population.

The Prize is awarded each year by the PACE to reward outstanding civil society action in the defence of human rights in Europe and beyond. The 2015 Václav Havel Prize was awarded to veteran Russian human rights defender, Ludmilla Alexeeva and the award winner in 2016 was the Yazidi human rights activist – Nadia Murad.

The Václav Havel Human Rights Prize will be awarded on 9 October 2017 in Strasbourg.

diumenge, 23 de juliol del 2017

Mueren 2 comandantes de la milicia yezidi de Irak YBŞ


Los dos comandantes de las Yekîneyên Berxwedanê Şengalê (YBŞ, Unidades de Resistencia de Shengal) han fallecido al explotar una mina a su paso el 21 de julio. Amed Kawyan 'Mehmet Mendanlıoğlu' y Bawer Şengal 'Enver Xêro' han sido enterrados en el Kurdistán iraquí por sus compañer@s. Miembros del Estado Islámico detonaron el explosivo en la localidad de Sikiniye.


Les SDF anuncien que controlen el 45 % d'ar Raqqà

La portaveu de l'Ira de l'Eufrates, Cihan Sheikh Ehmed, ha fet comparegut avui al front occidental de Raqqà, concretament al sostre d'un edifici de quatre pisos, al barri d'al-Sabahiyah, en el dia 47 de la campanya. La miliciana Cihan Sheikh Ehmed de les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) va declarar que han alliberat 8 barris i han guanyat el control sobre el 45 per cent de la ciutat, fins ara. Ehmed va dir que els enfrontaments estan en curs en 6 barris, i és qüestió de temps que dos més siguin alliberats també. "Les nostres forces alliberaran aquests barris i seguiran avançant", ha assenyalat.

"Hem envoltat ar Raqqà per quatre costats. Estem duent a terme operacions de neteja en cada àrea que prenem sota control. Les nostres forces continuen el seu progrés desactivant les mines plantades pels islamistes, amb la major precaució. Hem rescatat a milers de civils fins al moment, que és el nostre principal objectiu i estem fent tot el possible per alliberar tots els civils ". Ehmed ha afegit que dos combatents de les Yekinêyen Jinên Şengalê (Unidades de Mujeres de Shengal, YJŞ) van resultar ferides mentre lluitaven per rescatar les dones yezidi captivitat a la ciutat. Tot un símbol.

Parlamentaris d'Assad es reuneixen amb enviats dels EUA a Manbij






Els dos diputats del parlament de Síria, Mohamad Kheir al-Mashi (fotos 3 i 4) i Mohamad Rabia (foto 2) es van reunir amb una delegació dels Estats Units el 21 de juliol. Ambdós són caps tribals de la zona i afins a Assad. La trobada fou coordinada pel Consell Militar de Manbij. Mashi i Rabia són ancians de Manbij i dirigeixen tribus de la regió que ara col·laboren amb les Forces Democràtiques Sirianes (SDF). A la trobada van analitzar la recuperació de la vida normal a la ciutat alliberada fa prop d'un any, les ajudes a les persones refugiades i com afrontar els atacs de les forces pro turques. Malgrat la visió tradicionalista d'aquests líders àrabs, aquesta setmana s'han incorporat al Consell Militar de Manbij les SDF 44 dones àrabs i kurdes en un intent per a compaginar el respecte a la part de la població àrab beduina i les propostes de gènere i convivència de les SDF. Un altre exemple ha estat la constitució del Consell Civil de Dones de Tabqa aquesta setmana donant veu a les dones àrabs de la ciutat.

Shlash Ghaniemi

Aquesta entesa és un maldecap per a les forces turques. I actuen en conseqüència. El 17 de juliol un atemptat contra el cotxe del xeic Shlash Ghaniemi va segar-li la vida. Era el responsable de relacions públiques i reconciliació del Consell Civil de Manbij. Ben vist alhora pels sectors assadistes i de les SDF havia activat vies d'entesa entre Damasc i les SDF. Per exemple en la reconstrucció de la presa de Tabqa. El seu assassinat no ha estat reivindicat per ningú però és probable que sigui obra dels serveis secrets terroristes turcs, MIT, com en el cas d'Abdulsettar Al-Cadiri, responsable del Consell Militar de Jarablus, que fou assassinat l'agost tot just quan les tropes d'Erdogan van envair la ciutat siriana de Jarablus, a la frontera.  Faisal Al-Shlash, cosí de Ghaniemi, ha agafat el testimoni del seu oncle al capdavant de la tribu ghanayem una de les seixanta tribus de la regió de Manbij.

Per a saber-ne més:
- Informe sobre les tribus àrabs del Nord de Síria (KurdisCat, febrer 2017)