dissabte, 30 de setembre del 2017

4 membres de les forces turques abatuts a Agri



Es tracta de dos soldats i dos guàrdies civils. La matinada d'avui, unitats de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) els han emboscat a Dogubezait, Agri. D'altres set membres de les forces d'Erdogan han resultat ferits.

Les SDF inicien la marxa sobre Markadah i avancen 25 km

Les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) van iniciar dijous 28 de setembre la marxa cap a Markadah. La localitat és situada a l'extrem nord-est de la província de Deir ez Zor. També és propera a Shaddadi, la població que va marcar durant mesos el front al sud d'al-Hasakah.

Des de els pobles d'Inad i Sinad, una columna de milicians/es han iniciat la marxa cap a Markadah. Han assegurat 25 quilòmetres i expulsat l'Estat Islàmic de Bir Nifakh. Cinc cadàvers d'islamistes han estat incautats així com un arsenal de l'IS. L'objectiu de les SDF és expulsar els ocupants de la riba del riu Khabour que, fa tres anys, va ser escenari d'un massiu assalt contra les viles cristianes assíries del Khabour.

Les SDF es troben ara, aproximadament, a uns quatre quilòmetres de Markadah. Amb aquesta ofensiva les SDF duen a terme, sumltàniament, quatre campanyes: la d'ar-Raqqà (dins de la ciutat i a l'est de la mateixa), la de la zona industrial de Deir ez Zor, l'eix Koniko/Suwar i la de Markadah. Tot plegat suposa un alt risc de divisió d'efectius i extensió dels fronts.

divendres, 29 de setembre del 2017

Hem guanyat: El Govern espanyol rebutja extradir a Turquia el periodista Hamza Yalçin

El Govern ha optat per resoldre la reclamació de Turquia sobre el periodista de nacionalitat sueca i origen turc Halza Yalçin sense necessitat que s'hi pronunciï la justícia. El Consell de Ministres ha de donar via lliure a la tramitació judicial de qualsevol petició d'extradició, cosa que habitualment fa pràcticament de forma automàtica, perquè sigui la justícia la que s'encarregui de dirimir si es compleixen els requisits. En aquest cas ha decidit no fer-ho, per tenir Yalçin la condició de refugiat, després d'asilat i per últim haver obtingut la nacionalitat sueca, segons ha anunciat aquest divendres el ministre portaveu, Iñigo Méndez de Vigo.
 
Yalçin ha estat a la presó a Espanya des del 3 d'agost, quan va ser arrestat a l'aeroport del Prat, durant una escala amb destí a Londres, i això va fer que saltés l'alerta de l'ordre d'arrest de la Interpol tramitada per Turquia. Aquest dijous el jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno el va deixar en llibertat provisional després de poder acreditar que tenia un domicili a Barcelona.

La decisió del Consell de Ministres descansa en les obligacions contretes per Espanya com a membre de la Convenció de l'Estatut dels Refugiats i del Protocol sobre l'Estatut dels Refugiats. A Yalçin li va ser reconeguda la condició de refugiat a Suècia el 1987 i 1998. El 2006 se li va concedir la nacionalitat sueca per reforçar-li la protecció que ja li conferia l'estatut de refugiat. La llei d'extradició passiva preveu que aquesta condició sigui causa per denegar una entrega.

Acte a Barcelona 'Kurdistan, el poble del sol'

El dia internacional de la dona treballadora va ser proposat per la socialista Clara Zetkin el 1910. Set anys després, la protesta d’aquest dia va marcar l’inici de la Revolució de Febrer. Alexandra Kolontai va escriure: “El 1905 no hi havia cap cantonada on, d’una manera o altra, la veu d’una dona parlant sobre sí mateixa i demanant nous drets no es fes escoltar

La Llibreria La Central vol posar èmfasi en algunes figures femenines rellevants o anònimes -sovint obviades o convertides en meres anècdotes- que van participar en algunes de les principals revoltes que han marcat la història contemporània. Madame de Staël, Olympe de Gouges, Louise Michel, Rosa Luxemburg, Alexandra Kolontai, la Pasionaria, Angela Davis i tantes altres. Dones que van resistir a la submissió i es van erigir exemples combatius amb totes les seves llums i ombres. Ens conviden a llegir-les, a descobrir-les plegades i a despertar el nostre esperit feminista i revolucionari en cinc sessions que ens portaran de França al Kurdistan, passant per la Rússia revolucionària i la lluita pels drets civils als Estats Units.

En aquest sentit Kurdiscat i La Central hem organitzat conjuntament la sessió del 7 de novembre. Sota el nom 'Les guerrilleres kurdes'. S'hi llegirà el llibre Kurdistan. El poble del sol. Una història política, de Jordi Vázquez L'acte comptarà amb l'activista kurda Zerin Baybasin.

L'acte s'iniciarà a les 19:30 i acaba a les 21 hores. Està emmarcat en el Gabinet de lectura 'Dona i revolució'.


El govern kurd es nega a entregar els passos fronterers a l'Iraq

Esra una de les tretze demandes de Bagdad arran del referèndum d'autodeterminació del 25 de setembre on va guanyar el sí. El Govern de la Regió del Kurdistan dirigit pel Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) ha refusat entregar els passos fronterers que, hores d'ara, continuen oberts tant respecte a l'Iran com pel que fa a Turquia. Els de Síria mantenen la situació habitual de bloqueig parcial.

Tev-Dem, principal moviment civil de Rojava fa una declaració de suport al referèndum de Catalunya

El Tevgera Civaka Demokratîk (Tev-Dem) acaba de fer pública una declaració de suport al referèndum d'autodeterminació de Catalunya. La principal organització de Rojava(Kurdistan sirià). El Moviment de la Societat Democràtica defineix la consulta com "una manifestació democràtica". En base a les convencions internacionals recorda que ""El poble de Catalunya, en el seu territori històric, té el dret d'altres pobles a obtenir la seva independència i a determinar el seu destí L'organització recorda la resistència catalana contra el règim de Franco i l'equipara a la kurda arran de l'esquarterament de Sykes-Picot i l'actiud repressiva del Baas de Saddam Hussein i els Assad. El Tev-Dem reclama a Espanya respecte cap a les decisions del poble català". Quan construeixes ponts et saltes els rius i agermanes persones.

Las SDF conquistan la ciudad de As Suwar (Siria)

Tras tres días de ofensiva la derrota del Estado Islámico ha sido total. Sus fuerzas se han retirado de toda la región circundante de la localidad así como de los campos de gas. Ayer las Fuerzas Democráticas Sirias (SDF) anunciaron la toma de As Suwar y el control total de la zona industrial de Deir ez Zor, situada al norte de dicha capital provincial. En esa zona, concretamente en Kebir, un ataque suicida del Estado Islámico causó cinco bajas mortales entre los miembros del Estado Islámico.

Les SDF avancen ara per l'est de Raqqà i conquereixen Samrah

Les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) comencen a avançar fora de Raqqà. Després de més de 100 dies de batalla, i amb els islamistes acorralats al centre, columnes de les YPG han avançat cap a l'est conquerint Raqqa Samrah, a 3 km a l'est de la capital matant 16 membres de l'Estat Islàmic.

Iraq bloqueja l'espai aeri kurd i provoca un èxode d'estrangers


A les cinc d'aquesta tarda s'acaben els vols de i cap al Kurdistan iraquià. Aquesta és la manera que té el govern central de respondre al referèndum d'autodeterminació. Només les companyies Lufthansa i Austrian mantindran vols però no se sap fins quan. La primera fa un vol setmanal i la segona realitza un de diari. Avui Erbil i Sulaymaniyya han estat escenari d'un èxode de persones per fugir. Els periodistes estrangers escapen també i abandonen la cobertura del Kurdistan. Un 45 % del tràfic aeri iraquià passava pel Kurdistan fins avui.

Bagdad també ha ordenat als consolats estrangers de tancar les seves representacions al Kurdistan. Això significa que hom no podrà obtenir visats per sortir de la regió kurda. De moment, però, no s'ha procedit a cap clausura. El rus, per exemple, ha afirmat que ningú li ho ha notificat. L'objectiu de Bagdad és escanyar el Kurdistan i provocar una crisi social que faci marxa enrere del resultat del referèndum on un 92 % ha votat sí, segons dades parcials, amb un 72 % de participació. L'ONU i els Estats Units s'han ofert a fer de mitjancers entre el govern kurd i l'iraquià.

dijous, 28 de setembre del 2017

Libertad provisional para el periodista turco Hamza Yalçin antes de resolver su extradición

El juez de la Audiencia Nacional, Ismael Moreno, ha acordado libertad provisional con medidas cautelares para el periodista turco-sueco Hamza Yalçin en tanto se resuelve la petición de extradición emitida por el Gobierno de Turquía a través de la Interpol, según han informado fuentes jurídicas.
El periodista llevaba en prisión desde el pasado 3 de agosto, cuando fue detenido en el aeropuerto de El Prat (Barcelona) en virtud de una orden internacional de detención emitida por Ankara. Ahora, el titular del Juzgado Central de Instrucción número 2 le ha puesto en libertad pero ha decretado comparecencias semanales y le ha retirado el pasaporte para evitar que pueda salir de España mientras se resuelve la petición de extradición.

Según explica la Fundación Internacional Baltasar Garzón (FIBGAR), que representa a Yalçin de forma gratuita a través del despacho de abogados ILOCAD, en el escrito de solicitud de libertad provisional sus abogados destacaban “la patente ausencia del requisito de doble incriminación, su condición de refugiado o asilado y la existencia de un riesgo cierto de que, de ser extraditado, sea sometido a torturas, a un proceso carente de las mínimas garantías del derecho de defensa y a un trato inhumano o degradante”.
“Los hechos a partir de los cuales las autoridades turcas afirman la ‘pertenencia a grupo terrorista o criminal’ del señor Yalçin son de todo imprecisos y carecen de sustento fáctico, cuando no incurren en contradicciones, siendo lo único cierto que el señor Yalçin, en tanto que su profesión es la de periodista, escribe artículos con el fin de desarrollar su deber de informar verazmente y con libertad de opinión”, señalaba la defensa.
Para la fundación que dirige el exjuez de la Audiencia Nacional, “la orden de detención internacional emitida por las autoridades turcas no es sino manifestación de una situación de persecución política de los periodistas opositores del actual régimen turco”, por lo que insistía en su escrito en que los hechos por los que las autoridades turcas requieren la extradición son “de naturaleza estrictamente política” y “atentan contra su libertad de expresión”.

Fuerzas de ocupación turcas asesinan 3 jóvenes del PKK en Hakkari






Las milicias del Partiya Karkerên Kurdistan (Partido de los Trabajadores del Kurdistán, PKK) han informado de las bajas. Las Hêzên Parastina Gel (Fuerzas de Defensa Popular, HPG) y Yekîneyên Jinên Azad ên Star (YJA-Star, Unidades de Mujeres Libres-Ishtar) afirman que los tres jóvenes fueron asesinados en Hakkari, Kurdistán del Norte, por las fuerzas de Erdogan. Se trata de Saliha Karahan 'Tolhıldan Tekoşin', Süphan Bal 'Şahan Masiro' y Rıdvan Balta 'Şiyar Yılmaz'. Los dos primeros de Şırnak y el tercero de Mersin.






Entrevista íntegra amb el General Mazlûm, Comandant en Cap de les SDF

Al-Monitor: com progressa la campanya de Raqqa?
Kobane: la campanya de Raqqa està en marxa tal com estava previst. Vam planejar diverses etapes, i ara podem dir que ens acostem a la fase final. Permeti'm dir-ho així: estem completant la penúltima etapa abans de la final.
Al-Monitor: on és el focus de la lluita actual?
Kobane: al centre de la ciutat; Vull dir que s'han alliberat les parts orientals i occidentals de la porta sud de la ciutat. Hi ha el centre i una mica del nord a l'esquerra. Hem alliberat el 75% de la ciutat.
Al-Monitor: avança més ràpid del que esperaven?
Kobane: No. Estava planejat així.
Al-Monitor: quants militants de l'IS romanen ara a Raqqa?
Kobane: Prop de 700, d'acord amb la nostra informació d’intel·ligència i informativa que hem obtingut d'antics membres [de l’IS]. Són lluitadors i la majoria són estrangers. A més, hi ha 1.500 milicians pro-IS a la ciutat.
Al-Monitor: quina era la part més difícil de l'operació Raqqa per a vostè?
Kobane: l'operació ha estat exigent en dos aspectes. En primer lloc, la necessitat de no atacar civils. Com sabeu, [IS] ha estat usant civils com a escuts humans. El segon és l'ús generalitzat de la tàctica de mines anti persona. Gairebé de totes les cases i llocs comercials se n’han extret. Uns 2.000 civils han estat capturats per l’IS.
Al-Monitor: Hi ha crítiques que els atacs aeris de la coalició, en particular, tenen com a resultat moltes baixes civils.
Kobane: Seguim això a la premsa. Crec que el problema s'està exagerant a propòsit de frenar l'operació. Hi va haver certes baixes, però no tant com a l'Iraq. Crec que el nombre és en les dotzenes, no en els centenars. I això ha passat en àrees on [IS] estava usant civils com a escut humà. Aquesta és la raó principal per la qual hem retardat l'operació.
Al-Monitor: també hi ha crítiques sobre campaments de refugiats.
Kobane: Certament, hem tingut dificultats en aquest afer. Aquí tenim un problema de seguretat. En primer lloc, els militants [IS] han estat fugint furtivament, amagats entre els civils, de la ciutat. Hem vist molts casos així: centenars de casos, potser més. Aquestes persones són principalment indígenes de Raqqa; és a dir, àrabs sirians. Però també hi ha estrangers entre ells i, per descomptat, famílies [IS].
En segon lloc, les Nacions Unides no estan oficialment presents aquí. Estem fent esforços per solucionar la situació. Els grups cívics van acabar prestant assistència, i els mitjans de les nostres institucions governamentals són més aviat escassos.
Al-Monitor: el govern central (Assad) ha ampliat qualsevol ajuda?
Kobane: No, no tenen res a veure amb això. El govern central fins i tot està obstruint l'assistència de l'ONU.
Al-Monitor: teniu problemes greus amb el Govern Regional del Kurdistan iraquià [KRG] per mantenir obertes les fronteres, en les entrades i sortides a través dels passos fronterers. Des de l'inici de l'operació de Raqqa, però, veiem que aquests problemes han disminuït i que tant l'ajuda humanitària com els subministraments d'armes nord-americans per a les SDF ara arriben fàcilment.
Kobane: tota assistència arriba a través de l'encreuament de fronteres Semalka pel Kurdistan del Sud [Kurdistan iraquià]. El govern central no ajuda en absolut, i el KRG ha mantingut la seva posició obstructiva al començament de l'operació Raqqa; és a dir, al juny i al juliol. Les coses s'han relaxat des d'agost, i els esforços dels Estats Units han estat importants per assegurar-ho.
Les coses haurien estat molt més fàcils si Turquia hagués mantingut oberta la frontera. Totes aquestes dificultats podrien no haver ocorregut en absolut, i és possible que no ens haguéssim enfrontat a aquesta crítica sobre la cura dels civils que fugen de Raqqa. Brett McGurk va intentar, moltíssim, convèncer a Turquia de renunciar a la seva actitud actual, i ens va informar sobre això, però lamentablement, va fracassar.


Al-Monitor: mirant més enllà de Raqqa, el moviment per Deir ez-Zor ja ha començat. Hi ha informes que les forces del règim han travessat el riu Eufrates i que s'està duent a terme una cursa entre les SDF i el règim. Quin és el teu objectiu estratègic després de Raqqa? Sembla que vau llançar el moviment Deir ez-Zor abans del que els Estats Units i la coalició havia planejat.
Kobane: Això és cert. L'alliberament de Deir ez-Zor és un desig del poble sirià. El Consell Militar de Deir ez-Zor es va establir fa dos anys. La gent de Deir ez-Zor va participar en les batalles de Manbij i Raqqa, i va donar molts màrtirs. També són un component fonamental de les SDF. Hem posat en marxa aquesta operació amb anterioritat a la seva sol·licitud, i s'està duent a terme.
Al-Monitor: esteu planejant anar fins al-Bukamal?
Kobane: el nostre objectiu és anar tan lluny com puguem. Deir ez-Zor ha de ser alliberada de l’IS.
Al-Monitor: sembla que hi ha incertesa sobre fins a quin punt els Estats Units volen mantenir les operacions conjuntes amb les SDF després de Raqqa. També tracta d'evitar el conflicte amb Rússia, però encara s'estan escalfant les coses.
Kobane: Això és cert. No volem xocar amb ningú més que amb l’IS. Aquí hi ha uns escenaris molt sensibles. Diverses forces estan entrellaçades. Hi ha els plans del règim sirià, la milícia iraniana i Hezbollah d'una banda, i la nostra promesa d'alliberament a la població local que recolzem en l'altre. Aquests dos estan en conflicte. L'altre costat rep suport aeri de Rússia i nosaltres de la coalició. Aquí hi ha una certa dificultat. La coalició tracta d'evitar conflictes, i nosaltres també. Crec que hi haurà una comprensió en un cert punt. Fins ara, no hi havia límits coincidents entre el règim i nosaltres. Teníem l’Estat Islàmic entre nosaltres. Tots dos estaven lluitant contra l’IS. Ara ens hem trobat. Les coses han arribat a un llindar crític. Intentem evitar lluitar amb qualsevol altre que l’IS, però ens defensarem si és necessari.
Al-Monitor: heu mostrat una cooperació exemplar amb els Estats Units i la coalició fins ara. Tanmateix, això s'ha limitat a operacions militars contra l’IS, mentre que també es demana un estatut dels Estats Units i la comunitat internacional. Aquesta demanda no ha rebut acceptació, principalment per la pressió de Turquia. I els Estats Units us han dit que, en definitiva, necessiteu comprometre's amb el règim, preferiblement sense que el president [Bashar al-] Assad sigui al capdavant. A més, els Estats Units estan disposats a abandonar la garantia dels kurds sirians a Rússia. Són reticents a comprometre's massa políticament.
Kobane: És cert. Els Estats Units han tingut aquest enfocament i encara el tenen. Segons nosaltres, però, aquest no és l'enfocament correcte. Segons la nostra opinió, els Estats Units haurien de comprometre's. La comunitat internacional té una responsabilitat cap als kurds i tot el poble sirià. Els Estats Units tenen la responsabilitat, tal i com fa Rússia. També creiem que impedir una altra guerra civil a Síria [en el futur] és important. Si una altra guerra esclata, grups terroristes com l’IS] s'alçaran de nou i amenacen el món. Si la comunitat internacional vol eradicar el terrorisme, s'ha d'estabilitzar Síria. És per això que tots els poders, inclosos els Estats Units, han d'assumir les seves responsabilitats en aquest sentit. Volem que els Estats Units es quedin aquí.
Al-Monitor: fins que canviï un règim?
Kobane: Des del nostre punt de vista, el que es necessita és un govern que realment representatiu del poble sirià.
Al-Monitor: el que vostè descriu és un canvi de règim, però ni els Estats Units ni Rússia estan entusiasmats amb això. Fins i tot Turquia, que va defensar el canvi del règim, ha renunciat als seus esforços.
Kobane: És cert.

Al-Monitor: tot i que els Estats Units es mantenen, sembla que ho faran en el marc de la perspectiva antiterrorista. Després de la derrota de l'IS, podria centrar-se en altres grups com la milícia xiïta i les faccions vinculades al-Qaida. I també pot haver-hi un paper per a les SDF en aquest context. Els kurds heu estat combatent a l'IS al costat de la coalició més enllà de les vostres pròpies àrees, sacrificant les vostres vides. Tanmateix, els Estats Units i la comunitat internacional es neguen a reconèixer la Federació Democràtica del Síria del Nord, que reuneix a tots els grups ètnics i religiosos de la regió, inclosos els kurds. Llavors, fins a quin punt estan preparats per anar a sacrificar les seves vides mentre els hi rebutgen un suport polític i es neguen a reconèixer un estat per a vostès o tenir lligams diplomàtics amb vostès?
Kobane: Nosaltres, els kurds, alliberarem les nostres àrees del règim en primer lloc - sense massa pèrdues de vida. Estic parlant del 2012. La nostra intenció era allunyar-se de la guerra entre el règim i l'oposició i desenvolupar, enfortir i defensar les nostres pròpies àrees. Però les àrees que alliberarem van ser atacades pels grups coneguts com Jaish al-Hour, [Jabhat Fattah al-] Nusra i ara IS. I tots aquells atacants eren els nostres veïns. La majoria dels atacs provenien de Raqqa i Deir ez-Zor. Així que ens vam veure obligats a lluitar per defensar-nos. Aquesta és la raó essencial per la qual estem lluitant actualment a Raqqa i Deir ez-Zor. Fins a quin punt seguirà aquesta qüestió és un tema important. ... Sabem, però, que IS serà derrotat militarment a Deir ez-Zor. Tanmateix, això no vol dir que el terrorisme acabi a Síria, i això requerirà que la guerra continuï. Una vegada vençut militarment, IS tornarà a la guerra de guerrilles - la seva forma favorita de guerra.
El règim és una amenaça per a nosaltres en l'actualitat. També hi ha grups xiïtes alineats amb el règim, que també són una amenaça per a nosaltres. No volem lluitar amb ningú, però ens defensarem. Si el règim i els seus aliats posen en marxa una operació contra nosaltres, això no només ens afectarà a nosaltres, sinó que crec que donarà lloc a una nova onada de caos i inestabilitat a la regió. Però sí, cal complir amb el règim actual. El règim sirià és una realitat. Militarment, el règim ha guanyat una victòria contra l'oposició, l'oposició que no som nosaltres, és a dir, almenys en els àmbits actuals. I mirat objectivament, el règim és aquí per quedar-se.
Al-Monitor: i què passa amb Assad? Està a la porta de sortida?
Kobane: No veig cap senyal que estigui en aquest camí a l'actualitat.
Al-Monitor: Podrien els Estats Units acceptar que Assad es quedés?
Kobane: Això no ho sé, però al final, el futur de les àrees que alliberem és important per a nosaltres. El nostre objectiu essencial és negociar amb el govern central i obtenir un cert estatus per les àrees que alliberem. Si és necessari, estem disposats a dialogar amb el govern central sobre això.
Al-Monitor: No creu que tindrà dificultats per obtenir els drets que desitja del règim sense el suport d'un actor poderós com els Estats Units o Rússia?
Kobane: Tenim bones relacions amb els Estats Units i Rússia. Tenim canals polítics oberts amb Rússia, i els Estats Units ja estan aquí.
Al-Monitor: on creu que el procés d'Astana, i especialment l'Idlib, estan en la negociació entre les grans potències sobre el futur de Síria?
Kobane: el règim té plans de prioritat per a Idlib en un futur proper. El règim i, per tant, Rússia i les altres forces volen aconseguir un alto el foc per tal que el règim i els seus aliats puguin assaltar Deir ez-Zor amb tota la seva força. Aquest és l'objectiu immediat, i ho han aconseguit fins a cert punt. Si les forces del règim estan avançant al desert de Deir ez-Zor, a Badia avui, això és gràcies a les forces desplaçades del front d'Idlib. L'objectiu a llarg termini és moure's a Idlib. I prendran Idlib, que, crec, serà perjudicant a Turquia.
Al-Monitor: per què?
Kobane: Turquia té una fòbia kurda. Va renunciar a les seves aspiracions per Alep, de manera que podia evitar que unisim als nostres cantons. Ara està a punt de renunciar a les seves aspiracions a Idlib per evitar que les Forces Democràtiques Sirianes, els kurds, avancin.

 Al-Monitor: però Turquia ha renunciat a la seva campanya per canviar de règim a Síria, així que, per què hauria de preocupar-se més per Idlib, sobretot si aconsegueix un avantatge sobre els kurds a canvi de la seva cooperació?
Kobane: És cert. Rússia va donar a Turquia la llum verda per creuar a Jarablus a canvi de deixar les seves ambicions sobre Alep. Ara Rússia fa el mateix a Deir ez-Zor. Al garantir l'alto el foc a Idlib, Turquia allibera les forces del règim per concentrar-se en Deir ez-Zor i recuperar el territori abans que les nostres forces.
Al-Monitor: quan veieu el que està passant al nord de l'Iraq, quin tipus de conclusions dibuixa respecte a la vostra posició? Els Estats Units han fet un gran esforç per aturar el celebració del referèndum sobre la independència. Com ho avalua?
Kobane: Donem suport al referèndum d'independència del Kurdistan iraquià. Tots els kurds somien amb unir les quatre parts [a Turquia, Iran, Iraq i Síria] i establir un Kurdistan independent. Aquest és l'objectiu. Però també hi ha realitats. ... Permetin-me que sigui rotundament clar: el nostre objectiu és establir un sistema federal a Síria, que continuï sent part de Síria.
Al-Monitor: els funcionaris nord-americans afirmen que estimulen a les YPG [Unitats de Protecció Popular] a distanciar-vos del PKK. Al mateix temps, es diu que els Estats Units estan discutint operacions conjuntes amb Turquia contra el PKK. Aquestes suposadament inclouen dirigir-se als principals comandants del PKK com Cemil Bayik.
Kobane: No crec que prendre cap tipus d'acció hostil contra el PKK serveixi als interessos dels Estats Units. No crec que ho faci. I si es discuteixen els plans d'assassinat, això no és bo.
Representem a la gent de Rojava. I les persones de Rojava mai no entraran en cap relació que perjudiqui els interessos dels kurds que viuen a les altres parts del Kurdistan. No poden. Tenim les nostres pròpies polítiques diferents a Rojava, i estem buscant els nostres propis interessos. No es pot afirmar que assumim una posició bel·ligerant visc-a-vis no només del PKK sinó de qualsevol força nacional kurda, independentment de qui ens demana que ho faci. No ho farem. Volem tenir bones relacions amb Turquia. El PKK pot estar lluitant contra Turquia, però els habitants de Rojava i Turquia tenen interessos comuns. Fins que els Estats Units van arribar aquí, a Kobanê l'any 2015, teníem bones relacions amb Turquia. Els nostres polítics anaven a Ankara i es reunien amb oficials turcs. Les nostres relacions amb Turquia es van trencar només després que Amèrica i la coalició arribessin a Rojava.
Al-Monitor: dius "si el PKK està lluitant contra Turquia, això no ens afecta, estem separats"?
Kobane: Sí, és així.
Al-Monitor: però Turquia veu les coses de manera diferent. Et posa a la mateixa categoria que el PKK. I el 2013, quan les converses de pau entre l'estat turc i el líder del PKK Abdullah Öcalan encara estaven en marxa, es diu que Rojava era part de la negociació que va tenir lloc. Però quan els bàndols no van acceptar incloure-hi Rojava, les converses es van esfondrar. Si es tornés a parlar entre Öcalan, el PKK i Turquia, Rojava segurament tornaria a formar part de les negociacions.
Kobane: És cert. Però el principal motiu pel qual les nostres relacions amb Turquia es van trencar no és el PKK. Aquesta és una excusa. La raó principal és la relació estratègica que es va desenvolupar entre nosaltres i els Estats Units. Això va agreujar les fòbies de Turquia, les seves pors. A més, la major quantitat de kurds viuen a Turquia, i això també és el motiu pel qual s'oposa als nostres guanys a Rojava. També s'oposa al referèndum sobre la independència al Kurdistan.
Al-Monitor: Així que dius que si els Estats Units es retiren de Rojava, les vostres relacions amb Turquia milloraran?
Kobane: No, no ho dic.
Al-Monitor: Per què creu que Turquia no va unir forces amb vostès tu contra l’IS, que també amenaça a Turquia?
Kobane: Turquia tenia els seus propis càlculs respecte a l’IS. Turquia esperava que Kobanê caigués en mans de l'IS, i per això no ens recolzava. Al contrari, va col·laborar amb l’IS. Si Mehmet de Turquia i Azad de Rojava lluitessin plegats contra l'IS, això hauria reforçat el procés de pau a Turquia i hauria trencat els prejudicis que prevalen en contra de nosaltres en l'opinió pública turca.
 
Al-Monitor: es pot fer la pau amb el president Recep Tayyip Erdogan?
Kobane: Wallahi (expressió àrab, “Tant de bó”) és difícil. Però si conclou que Turquia no està arribant a cap lloc amb les seves polítiques actuals, ens acceptarà al final. Erdogan és una persona pragmàtica. I si el procés de pau es reprèn a Turquia, això, naturalment, també tindrà un efecte positiu.
Al-Monitor: vas començar la teva lluita dins de les files del PKK?
Kobane: Sí, però això va ser fa molt de temps.
Al-Monitor: Coneixes personalment a Abdullah Öcalan i fins i tot es diu que us estima com un fill?
Kobane: Sí. El vaig conèixer quan vivia a Síria. El líder Apo va viure aquí durant 20 anys. I va conèixer aquí gairebé totes les famílies [kurdes]. A Alep. A Damasc. A Efrîn. El líder Apo és una realitat d'aquesta regió que no es pot ignorar. Deixa'm explicar-ho. El líder Apo és una filosofia, una ideologia. El PKK és una organització, un partit, un moviment. No podem reduir Rojava a un sol moviment. Hi ha tot tipus de persones que viuen aquí. Hi ha àrabs, de Raqqa, d'Hasakah. ... Hi ha circassians. Hi ha el PKK. Hi ha l’ENKS [Consell Nacional d'oposició del Kurdistan de Síria]. Hi ha qui recolzen al líder iraquià del Kurdistan Masud Barzani. Hi ha qui recolza el règim [Assad]. Però els simpatitzants del PKK constitueixen la majoria. I aquí hi ha àrabs que volen conèixer la filosofia del líder Apo i que l'abracen. Hi ha milers de persones que van ser màrtirs de lluita en les files del PKK. Però Rojava no està composat únicament per simpatitzants del PKK.
Al-Monitor: Ho pots elaborar?
Kobane: Som responsables de les àrees [de majoria kurda i mixtes] que governem sota el lideratge de la Federació Democràtica del Síria del Nord, així com per les àrees que recentment hem alliberat. Si no arribem a un acord amb el govern central de Damasc, preval el status quo en aquesta regió. I hi haurà un acord o una guerra, de la mateixa manera que les coses es trobaven al nord d'Iraq [controlat per kurds] en els anys noranta.
Al-Monitor: però hi ha diferències importants entre el nord de l'Iraq i Rojava. Tot i que, malauradament, Turquia va ajudar als kurds iraquians. Va obrir les seves fronteres als kurds iraquians. Els turcs i els kurds iraquians mai es van lliurar. Turquia era un sistema de suport vital al Kurdistan iraquià. Però va aixecar una muralla al llarg de la frontera siriana. I us considera enemics, com idèntics al PKK.
Kobane: les afirmacions de Turquia que "Rojava és tot PKK" o que "el PKK dóna les ordres de disparar a Rojava" no reflecteixen la realitat. Però tot i això, Turquia vol presentar Rojava al seu gust. Turquia diu que "Rojava és igual al PKK". Això no és cert.
Al-Monitor: es diu que, sense el suport del PKK, mai no haureu aconseguit la força i la influència que té actualment a Síria.
Kobane: El PKK va estendre un fum de suport [a Rojava]. Va contribuir significativament al seu èxit. Però la font més important del nostre èxit és la gent de Rojava. Els seus joves. Com es va establir el YPG? Sí, hi va haver els que van lluitar al PKK entre els seus fundadors, i quan el conflicte va sorgir a Síria, un grup d'aquestes persones va tornar a Síria. Però no era un grup gran.
Al-Monitor: vas formar part d'aquest grup?
Kobane: Sí. Vaig tornar a la primavera de 2011. Hi havia al voltant de 30 de nosaltres. Però hi havia milers de joves locals que no s'havien unit i que no havien estès el suport moral i material, un exèrcit tan poderós com SDF mai no s'havia pogut formar. La coalició [anti-IS] va començar a proporcionar-nos armes només recentment. Abans que arribessin els americans, alliberàvem moltes zones amb els nostres Kalashnikov. Si el suport de la nostra gent, si el valor de la nostra joventut no és vist com la causa fonamental del nostre èxit, arribareu a conclusions incorrectes. L'èxit d'aquest espai és la seva pròpia força.

Al-Monitor: Per què Turquia està tan incòmode amb vostè?
Kobane: hem estat veïns amb Turquia des de fa sis anys. Els seus llocs fronterers es troben al costat [turc], els nostres són just davant. I no s'ha produït cap problema de seguretat en aquests sis anys. Tanmateix, el PKK va organitzar atacs a Turquia durant aquests sis anys. Abans de guanyar el control sobre aquestes fronteres, aquí hi havia enfrontaments entre el PKK i les forces turques. Però repeteixo, en els últims sis anys no hi ha hagut cap problema. Com vostès saben, Qamishli i [la ciutat de majoria kurda] i Nusaybin [a Turquia] estan adjacents entre si. Nusaybin va ser destruït davant els nostres ulls. Si haguéssim estat idèntics al PKK o haguéssim estat el PKK, també hauríem entrat a la guerra contra Turquia. I no hauríem dubtat. Qamishli hauria lluitat per Nusaybin. Així tindria Derik i Kobanê. Però no ho vam fer. Això vol dir que aquest lloc té el seu propi [caràcter únic]. Té això cap conseqüència? Aquesta [diferència] ha d'explicar-se. La nostra experiència de sis anys d'experiència demostra àmpliament que no constituïm una amenaça per a Turquia. Aquests sis anys són els anys menys problemàtics que Turquia ha gaudit amb Rojava a les seves fronteres. Això, al seu torn, vol dir que el PKK i el YPG no són el mateix. El poble de Rojava, els seus administradors, els seus partits polítics, tenen les seves pròpies estratègies diferents, els seus principis. Actuen d'acord amb els interessos de Rojava. Què té això a veure amb el PKK? En lloc de centrar-se en qui treballava en el passat, Turquia hauria de prestar atenció a la realitat que tenia davant.
A més, Amèrica ha estat aquí des de fa dos anys, i també és conscient de la realitat que he descrit. Quan l'alto el foc es va esfondrar [el 2015] entre Turquia i el PKK, no ens vam sumar a la guerra. De fet, Turquia ens va atacar i ens va dirigir directament ... a Qarachok [a l'abril de 2017]. Molts dels meus subordinats i un amic que m’estimava molt van ser màrtirs. Al final, vam utilitzar el nostre dret a la defensa pròpia. No vam deixar morir els nostres col · legues. Vam reaccionar contra Turquia. I si ens tornen a colpejar, els tornarem a colpejar.
Al-Monitor: si el règim us ataca, els Estats Units s'alçaran a la vostra defensa?
Kobane: Ens van prometre defensar-nos. I quan les forces del règim ens van atacar a Tabqa, ho van fer. Van abatre un avió del règim. Ens agradaria confiar en Amèrica.
Al-Monitor: per a algú que ha estat al PKK durant molt de temps, qui ha estat exposat a la ideologia d'esquerres, com el fet de treballar amb el poder imperial número 1 del món, Amèrica, i amb els seus soldats i diplomàtics van influir en la seva visió del món?
Kobane: la gent aprèn tot el temps de la vida. No hi ha res dolent amb això. Hem guanyat molta experiència en termes militars. Abans que arribessin els nord-americans, ja estàvem lluitant contra l’IS. Confiem en els nostres propis mitjans. Després que arribessin els nord-americans, van entrar en joc atacs aeris i vam desenvolupar un nou sistema de combat.
Al-Monitor: els nord-americans van aprendre de vosaltres?
Kobane: som un sacrifici personal. Tenim l'autosuficiència. Tenim coratge. Van aprendre això de nosaltres. Hem construït les SDF juntament amb els nord-americans. Jo mateix els hi vaig posar el seu nom.
Al-Monitor: un general americà va esmentar que durant una taula rodona va sorgir el nom de la nit al dia, va dir?
Kobane: És cert.
Al-Monitor: si els Estats Units es retiren de Síria, s'especula que la seva aliança amb els àrabs es desmoronarà i que fins i tot podran arribar a combats amb ells. T’amoïna això?
Kobane: Tenim interessos comuns. Però la nostra aliança amb els àrabs no només es basa en interessos comuns sinó en un destí comú. Estem treballant per a un futur comú per a una Síria federal democràtica, on totes les persones viuen per igual. [Els àrabs] van intentar [treballar amb] tothom. Al principi, estaven amb el règim, van fugir del règim i es van unir a l'Exèrcit Sirià Lliure (FSA). Es van unir a Jabhat al-Nusra i finalment a IS, i al final, van venir amb nosaltres i volen quedar-se. Confien en nosaltres.
Al-Monitor: hi ha reclams que recluteu de forma forçosa a àrabs a les SDF i que assassineu als que es neguen a unir-se.
Kobane: No ha passat res d’això, ni es permetria fer-ho. Vam enviar aquells que no volien lluitar a Raqqa a casa seva.
Al-Monitor: qui paga els sous de YPG?
Kobane: ho fa la nostra administració.
Al-Monitor: què passa amb els dels combatents àrabs?
Kobane: també els paguem, tot i que Estats Units ha començat a pagar-ne a alguns d'ells -prop d'un cinquè dels combatents. Com ja he dit, ens agradaria que es quedessin. Les forces nord-americanes també volen romandre aquí. Però són els polítics són els qui decideixen si es queden o no els soldats.
 
Entrevista realitzada per Amberin Zaman per a Al Monitor.
Traducció: KurdisCat - Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan
 
 
Notes:
IS: Islamic State, Estat Islàmic
El nom real del Comandant de les SDF, Mazlûm Kobanê, és Mecîd Ehmen. Té 45 anys i se'l coneix com el General Mazlûm.  


 
 
 

 

El 7º Congreso del PYD elige una nueva dirección

Los días 27 y 28 de septiembre se ha desarrollado en Rimêlan, cantón autónomo de Cizîrê, en el Kurdistán sirio el congreso de la formación. La primera jornada estuvo marcada por la prohibición del Partido Democrático del Kurdistán (PDK) de dejar pasar a Rojava (Kurdistán sirio) las delegaciones internacional que pretendían viajar desde Bashur a Rojava. El PDK acusa el Partiya Yekîtiya Democrat (Partit de la Unió Democràtica, PYD) de perseguir sus partidarios en Rojava. 

El congreso llevó como lema 'De una Rojava libre a una Siria Democrática y Federal'. Debatió sobre la renovación de la actual co dirección de Salih Muslim y Asya Abdullah. En este sentido fueron elegidos Ayşe Hiso y Şahoz Hesen (Shahoz Hasan). Este último es miembro del Movimiento de la Sociedad Democrática (Tev Dem), organización civil que ha llevado a cabo las mayores transformaciones en Rojava desde la revolución de 2012. Hiso, a su vez, formó parte de la Coordinación del Tev-Dem en Efrîn.

Salih Muslim, Ayşe Hiso, Şahoz Hesen y Asya Abdullah, hoy

 
 
 
 
 

dimecres, 27 de setembre del 2017

El Parlament iraquià aprova una desena de mesures de força contra el Kurdistan

La cambra defineix com a "inconstitucional i invàlid" el referèndum del 25 de setembre. Afirma que el primer ministre, Haider al-Abadi, com a comandament en cap de l'exèrcit "té permís exprés i l'obligació d'enviar les forces de seguretat als territoris disputats, incloent-hi Kirkuk". Pel que fa al governador d'aquesta província "totes les accions seran dutes a terme per treure'l del càrrec".

"Amb l'ajuda dels estats veïns" (Turquia, Iraq i Síria) ordena el tancament dels passos fronterers. També crida a aquests estats a no comprar petroli del Kurdistan iraquià. I a la resta d'estats els ordena que tanquin els seus consolats a territori kurd.

Curiosament el parlament, que fins ara ha ignorat els dos milions de refugiats que acull el Kurdistan els ordena que retornin a les seves cases i s'imposa l'obligació de fer-les habitables. Poc, o res, ha fet Bagdad fins ara per aquests desplaçats interns.

L'objectiu del govern kurd és iniciar converses amb Bagdad sobre el futur. El parlament, però, ha resolt que "sota cap circumstància s'establirà cap diàleg sense que els resultats del referèndum unilateral siguin cancel·lats".
 
En gris zona marcada dels "territoris en disputa"

Resultats "preliminars" del referèndum: 92,73 % de sí

Els resultats preliminars del referèndum sobre la independència del 25 de setembre, incloent-hi el vot exterior (que va iniciar-se el dia 23)* són, segons la Comissió Electoral, els següents:

Participació: 72,16 % (3.085.935 de 4.581.255)
Sí: 2.861.471 (92,73 %)
No: 224.464 (7,20 %)

Vots malmesos: 79.379
Vots nuls: 170,611
Vots en blanc: 9.368

Els resultats seran oficials quan els aprovi el Tribunal d'Apel·lació.

* Han participat 98.945 persones

Iraq respon amb mesures econòmiques de perfil moderat a la celebració del referèndum kurd

El president de l'Iraq ha respost amb un perfil moderat al referèndum de dilluns. Haider Al-Abadi ha afirmat que "Protegirem els drets de tots els iraquians incloent-hi els nostres ciutadans kurds, no els castigarem pels errors dels dirigents regionals. Hem pres mesures per imposar l'autoritat federal d'acord amb la constitució iraquiana".

 Segons Abadi, aquestes mesures són bàsicament econòmiques:

- Reclamen al govern kurd que entregui els beneficis del petroli a les autoritats federals

- Dóna 3 dies per a que el govern kurd entregui els passos fronterers i els aeroports

- Anuncia la suspensió dels vols internacionals de i des de la regió kurda si no s'entreguen els aeroports

Ha mort amb les YPG a Raqqà Mehmet Aksoy, un heroi anònim imprescindible



Era un d'aquells imprescindibles anònims que sempre trobaves quan hi havia alguna acció pel Kurdistan. Residia a Londres i tenia 32 anys. Va impulsar, com a editor, 'Kurdish Question' amb qui vam col·laborar. Era una publicació de prestigi oberta a tot el ventall del complex moviment nacional kurd. El juny va optar, però per unir-se a les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG). Ho va fer com a realitzador audiovisual. Moltes de les imatges que hem publicat, sobretot a twitter, sobre Raqqà eren seves o hi havia col·laborat. Ell no lluitava, filmava.

Ahir l'Estat Islàmic va llençar un atac a una posició de les YPG a les afores de Raqqà. Van atacar amb dos vehicles i van matar cinc guàrdies de la milícia. Van entrar dins la base i van assassinar a Mehmet Aksoy 'Firaz Dag' i una periodista kurda de qui aviat es farà pública la seva identitat.


Com deia Bertol Brecht:

'Hi ha homes que lluiten un dia i són bons.
Hi ha d'altres que lluiten un any i són millors.
Hi qui lluita molts anys i són molt bons.
Però els hi ha que lluiten tota la vida, aquests són imprescindibles'.

La Comissió Electoral farà públics els resultats del referèndum demà a la tarda

Els resultats publicats "no tenen fonament", per tant, oficialment encara no hi ha dades de la consulta del 25 de setembre. La Comissió recorda que els resultats es donaran a conèixer 72 hores després del tancament dels col·legis electorals. Això significa dijous 28 de setembre a les 19 hores (de l'Iraq), a les 18 hora catalana. Les dades que ha publicat el Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) no han estat oficials i la Comissió les descarta. Segons aquestes el sí va guanyar amb un 91,83 % front el 8,17 % de no. Les úniques dades definitives són les de participació, del 72,16 %.

El ministre d'exteriors d'Assad mostra la disposició a negociar l'autonomia per a la minoria kurda

El règim d'Al-Assad continua jugant a fer tombarelles amb la minoria kurdes. El ministre d'informació del govern de Damasc, Omar al-Zoubi, afirmava el març de 2015: "l'establiment de l'auto-administració es manté dins de les fronteres nacionals sirianes de l'estat sirià, per tant serà possible. Aquesta qüestió és debatuda dins el govern d'acord amb les lleis, regles i la constitució sirianes." Zoubi va lloar la lluita contra l'Estat Islàmic per part de les milícies kurdes. El maig d'enguany el ministre d'afers exteriors, Walid Muallem, insistia en aquesta idea: ""Crec que els que els kurds de Síria estan fent en la lluita contra el Daesh* es legítim, en el marc de la seva predisposició en preservar la unitat i integritat dels territoris sirians".

Aquests posicionaments contrasten amb els del dictador imposat pel seu pare colpista (Hafez al Assad va obtenir el poder el 1970 mitjançant un cop militar). L'octubre de l'any passat Bashar al Assad afirmava que tota Síria havia de decidir sobre l'autonomia kurda, no només ho podia fer Rojava. La vella idea del PP de que tot l'estat espanyol havia de decidir sobre Catalunya o fins i tot sobre l'estatut retallat. "El sistema de govern a Síria està dictat per la constitució, aquesta pertany al poble de Síria. Per tant si la població kurda vol federalisme els hi cal promoure'l entre els sirians. Jo no els hi puc donar. No em pertany. Jo no sóc propietari del sistema polític a Síria". Mesos abans Assad havia ordenat atacar les forces kurdes coincidint amb la invasió turca.

Una de freda i una de calenta. L'agost d'enguany Fayçal Mokad, vice ministre d'exteriors, definia com "una broma" el procés censal i electoral al Nord de Síria. Aquest ha culminat amb les eleccions a comunes del 22 de setembre i continuarà el dia 1 de novembre amb les eleccions cantonals.

Ahir va tocar canviar el discurs. Novament Walid Muallem va fer de policia bo. El ministre va declarar a Russia Today: "Els kurds de Síria volen una certa autonomia dins de les fronteres de Síria, això pot ser debatut, negociat. Després d'acabar la lluita contra el Daesh, ens podem entendre, amb els nostres germans kurds, sobre una fórmula pel futur". Seria, aquest un plantejament viable (incloent-hi no només Rojava sinó els cantons àrabs autònoms) i que permetria construir una nova Síria des d'una perspectiva de respecte i pau. La guerra siriana, ja en el seu sisè any, pot resoldre's d'aquesta manera de cop i la paraula la té Damasc. En especial tenint en compte que les Forces Democràtiques Sirianes controlen, hores d'ara, el 23 % de Síria. L'altra via, la dels atacs russos a les SDF diumenge 24 o les amenaces d'Assad de reconquerir "cada centímetre quadrat de Síria" duran al caos i més patiment.

* Acrònimo àrabe usat per a denominar, despectivament, el grup fonamentalista sunnita Estat Islàmic o al-Dawla al-Islamiya al-Iraq al-Sham.




dimarts, 26 de setembre del 2017

¿Por qué mintió Évole en la Sexta sobre el Kurdistán?

Ayer el programa 'Salvados' de la cadena La Sexta entrevistó al President de la Generalitat, Carles Puigdemont. El entrevistador, Jordi Évole, es conocido en Catalunya como "el follonero" por su aparición pública en la televisión autonómica como un bufón entre el público de un programa de Andreu Buenafente. También colabora con El Periódico tristemente famoso los últimos meses por mentir sobre una supuesta nota de EEUU advirtiendo de un atentado en las Ramblas y que Washington ha negado. En dicho diario se posiciona en contra de la independencia de Cataluña y a favor de lo que denomina "equidistancia", el "catch all" de toda la vida.

Évole se vanaglorió tras la emisión de lo que denominó "Momento Kurdistán". A la pregunta de si Puigdemont estaba a favor del referéndum del Kurdistán este afirmó que sí. Évole entonces afirmó que en 2014 Puigdemont había votado en contra de la autodeterminación del Kurdistán. A nadie se le escapa que el supuesto periodista pretendía debilitar la figura del President. Sin embargo manipuló la realidad, en definitiva, descontextualizó y mintió para favorecer su conocida oposición a la independencia. ¿Todo vale?

1) El jueves 10 de julio de 2014, Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA presentó en la cámara catalana una propuesta de apoyo a la autodeterminación de Sáhara, Kurdistán y Palestina. Dicha moción incluía el boicot activo por parte de la Generalitat a empresas de Israel.

2) Convergència i Unió propuso una transacción pidiendo que se reconociera el derecho de autodeterminación de todas las naciones sin estado, por ejemplo el Tibet, Baluchistán, Cabinda o Escocia. A su vez pidió que se retirara el boicot activo a empresas israelís.

3) ICV se negó a retirar el boicot a Israel. O todo o nada. El texto no podía ser modificado. Obviamente era una trampa. Aún más, ICV se negó a reconocer el derecho de otras naciones sin estado como propuso CiU. Sólo se había de citar "Kurdistán, Sáhara y Palestina".

4) Ante dicha posición, claramente destinada a propaganda, CiU votó no. No a pedir la autodeterminación sólo a unas naciones y no para otras. No a pedir boicot a Israel pero, sin embargo, no hacerlo respecto a Marruecos o Turquía.

Descontextualizar los hechos y hablar de que Puigdemont, simplemente, votó no a la autodeterminación del Kurdistán, es un acto entendible en el curso de una campaña electoral pero deplorable desde el punto de vista de las ciencias de la comunicación.

Usar el Kurdistán, con su largo reguero de sangre, para fines partidistas, como hizo Salvados, va más allá de la ética humanística. Da asco.

Más aún cuando el señor Évole se ha negado, una y otra vez, a pedir la libertad de los dos periodistas turcos encarcelados desde este verano en el estado español y nunca ha movido un dedo por el Kurdistán, como sí ha hecho Puigdemont. Por ejemplo apoyando el referéndum del 25 de septiembre, pidiendo la libertad de Hamza Yaçin o votando la proposición del Parlament cuando Kobanê se desangraba. Entonces, una vez más, Évole era "equidistante": no podía sacar tajada de los muertos.

Las SDF expulsan al IS del granero y ya están a las puertas de As Suwar


La ciudad, situada al noroeste de Deir ez Zor ya es escenario de combates ens sus aledaños. Los milicianos de las Syrian Democratic Forces (SDF) han llegado esta mañana a la localidad en el marco de la ofensiva 'Tormenta de Jazira'. Ayer expulsaron a los islamistas del granero emplazado al sur-oeste de la localidad.

Tormenta de Jazira se inició el día 9 de septiembre impulsada por el Consejo Militar de Deir ez Zor con combatientes de la zona apoyados por las SDF y la Coalición Internacional contra el Estado Islámico. Ayer la aviación rusa atacó por primera vez a las fuerzas aliadas locales en un incidente lamentable que Moscú aún no ha explicado. Probablemente Putin, en sus ansias imperialistas, pretende evitar que las fuerzas autóctonas se hagan con el control de los campos de gas que, al fin y al cabo, son suyos. El campo de Koniko lo construyó una empresa de Estados Unidos contratada por el gobierno del clan Assad para explotar el gas sin revertir sus beneficios en la zona.

Vuit punts clau sobre el referèndum del Kurdistan

La tendència del periodisme i l'era d'internet, de les notícies anticipades i de titulars deixa poc espai a l'anàlisi. Tampoc al Kurdistan. Abans d'obrir-se els col·legis electorals, el 25 de setembre, ja hi havia una munió de preguntes al voltant del què passaria el dia 26. Això és un error. El què és important és què ha passat avui. I perquè ha passat.

Era el moment de convocar el referèndum? Sí, per cinc grans motius:
1) Per primera vegada a la seva història el Kurdistan és conegut a nivell internacional. La nació sense nom, prohibida i oblidada ha estat el mur contra el que s'ha estimbat l'Estat Islàmic. Fins fa cinc anys gairebé ningú coneixia el Kurdistan, avui els combatents kurds de l'Iraq han passat d'injuriats com a terroristes a ser els defensors del món front la barbàrie islamista. Per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial Alemanya ha enviat armes a l'exterior i ho ha fet al Kurdistan.

2) Després de cinc dècades d'arabització i neteja ètnica Kirkuk torna a ser kurda. Fa només tres dècades, una jornada similar era impossible, un somni, una utopia. I menys incloent-hi Kirkuk. Aquesta ciutat, la Jersusalem kurda, és clau per entendre la complexitat del Kurdistan del Sud. Originàriament kurda i plena de pous de petroli, la segona major reserva de l'Iraq, la ciutat fou arabitzada amb colons pel Baas, partit imperialista àrab, a partir de 1977. Avui l'equilibri ètnic és fràgil. De fet el Kurdistan la donava per perduda fins que tropes peshmerga, l'any 2014, van anar a defensa-la front l'Estat Islàmic una vegada que l'exèrcit iraquià s'havia retirat.

3) L'Iraq és un estat fallit. No ha pogut fer res per aturar el referèndum. Paraules i gestos, inhabilitacions i amenaces però Bagdad no controla ni el territori al sud de Kirkuk, només podia intervenir amb grups paramilitars armats per l'Iran amb un cost massa elevat: l'Iraq és receptor net d'ajudes per a la seva reconstrucció i obrir el front kurd deixaria via oberta a un retorn de l'Estat Islàmic.

4) La divisió geopolítica internacional. Kurdistan està envoltat de veïns amb l'imperialisme a l'ADN. La història persa, avui Iran, n'és testimoni, des de Xerxes a Ciaxares, de Cir als aquemènides. Els àrabs van irrompre a la zona a sang i foc imposant llengua i religió i els turcs, procedents de les estepes, van esborrar les civilitzacions bizantines, armènia, aramea o laz. Però per una vegada a història tots els veïns viuen moments delicats. Síria i l'Iraq, de majoria àrab, com a estats fallits dessagnats pel conflicte sunnita-xiïta. Pel que fa als primers, fins i tot els seus padrins ètnics, Qatar i l'Aràbia Saudita, en conflicte màxim. Turquia sotmesa a una deriva autoritària que l'ha separada, irreversiblement d'Occident. Lluny queda l'Aliança de Civilitzacions, pueril aposta de J.L. Zapatero d'abraçar a R.T. Erdogan. Aquest individu, tot sol, ha convertit Turquia en un pària internacional. I l'Iran, el més fort de tots, combatent simultàniament a l'Iraq, Iemen, Síria, i intervenint al Líban, Palestina o l'Afganistan com a actor secundari. Teheran haurà de pensar, i molt, si pot obrir un nou front al Kurdistan iraquià.

5) Quan el 2003 els EUA van ajudar al Kurdistan davant la brutal agressió del Baas de Saddam Hussein van exigir diversos gestos. Tots foren acceptats excepte el de desarmar les Forces Peshmerga. Catorze anys després 80.000 milicians armats estan disposats a defensar, amb les armes, el dret de la nació kurda a l'autodeterminació. És més, aquests combatents han estat aclamats al Parlament Europeu, l'Eliseu, el propi Teheran o Bagdad. Convertir-los en enemic ara no és fàcil. Derrotar-los menys.



Tota moneda té dues cares. I el referèndum del 25 de setembre també. Els riscos són els qui deixen en suspens com s'aplicarà el seu resultat:

1) Manca de reconeixement internacional. Cap estat a excepció de certes afirmacions d'Israel, enemic de l'Iran, ha donat suport a la consulta. Hi ha un risc de caure en una proclamació sense efecte internacional. Però els fets són incontestables i, de facto, el Kurdistan ja és avui independent. Difícilment serà una nova Ossètia del Nord.

2) Dubtosa legitimitat. El president kurd tenia la capacitat per a convocar el referèndum però el seu càrrec està vençut i prorrogat per la situació de guerra. El novembre es celebren eleccions  presidencials però a posteriori. A més el parlament ha quedat inactiu durant anys pel conflicte entre el PDK presidencial i Gorran, la principal força de l'oposició. De fet, fins al dia abans del referèndum Gorran va intentar que no s'hi celebrés.

3) La intervenció dels veïns. Turquia i l'Iran ja han anunciat que són en contra i actuaran sobre el Kurdistan. El bloqueig econòmic pot asfixiar la població kurda de forma irreversible. Caldrà, llavors, veure si la manca de recursos és tal que la població kurda està disposada a renunciar als seus drets nacionals. O bé, si com espera, el president kurd, per la via dels fets, diversos antagonistes de Turquia i l'Iran (i no n'hi han pocs) es decideixen a ajudar al naixen estat kurd. Aquesta darrera possibilitat és més que probable. S'ha treballat amb anterioritat. I serà la clau de volta de tot el procés.

dilluns, 25 de setembre del 2017

Dades oficials del referèndum d'autodeterminació del Kurdistan del Sud

Segons l'Alta Comissió electoral hi han participat 3.305.925 persones de les 3.985.120 que composaven el cens electoral. Això significa un 72,16 %.  La Comissió Electoral ha ampliat l'horari de votació fins les set (hora iraquiana) donada l'alta participació popular. Per regions, la participació preliminar es (en percentatge) :

Erbil 84,
Kirkuk 80,
Duhok 90,
Zakho 94,
Akre 94,
Nineveh 80,
Khanaqin 92,
Jalawla 87,
Qaratapa 62,
Jabara 76.

Amb el 5 % escrutat el Sí guanya amb el 93 % dels vots i el No es queda amb menys del 7 %.

Comunicado íntegro de las SDF sobre el ataque ruso de hoy

"Nuestras fuerzas están haciendo avances y rescatando a nuestra gente al este del río Éufrates en el marco de la Operación Tormenta de Jazira. Las fuerzas rusas y del régimen han llevado a cabo un desafortunado ataque contra nuestras fuerzas en la compañía de gas Koniko, la estación de Ezba y la fábrica de Nesic. Los bombardeos aéreos y los ataques de artillería dejaron a algunos de nuestros combatientes martirizados y otros heridos.

Como nuestro avance se está llevando a cabo en coordinación con la Coalición Internacional, no queremos participar en otra guerra y desviar la fuerza que se supone que debemos usar contra el terrorismo y los terroristas.

Condenamos los ataques hostiles de Rusia y sus socios que sirven a los terroristas y apuntan a la lucha contra el terrorismo. Hacemos hincapié en que no permaneceremos en silencio y usaremos nuestro derecho a legítima defensa y represalias.

Instamos a Rusia a abandonar su enfoque hostil hacia nuestro pueblo y sus heroicas fuerzas ".


Comandancia de las Fuerzas Democráticas Sirias (SDF), 25.09.2017.

La aviación rusa ataca posiciones de las SDF con 3 víctimas

Aviones de guerra rusos han atacado esta mañana posiciones de las Syrian Democratic Forces (SDF, Fuerzas Democráticas Sirias) en la planta de gas de Koniko, cerca de Deir ez Zor. El régimen de Vladimir Putin ha combinado dicho ataque, que ha dejado dos milicianos de las SDF heridos y uno herido, con bombardeos artilleros. Todo el fuego ruso ha cruzado el río Éufrates incumpliendo el pacto de no agresión entre las orillas este (SDF) y oeste (SA-Assad). Las tropas eslavas han usado fuego de mortero y katyushas que siguen cayendo en la zona de las SDF.

Las SDF no han respondido al ataque ruso por el momento. L@s comandantes de la milicia están decidiendo qué hacer tras una agresión tan injustificada. La Comandancia General de las SDF prepara un comunicado.

En rojo la zona atacada en Koniko

Voten els màxims dirigents del govern kurd de l'Iraq





El primer ministre, Nechirvan Barzani ha votat a Erbil mentre el governador de Kirkuk, formalment inhabilitat pel parlament de l'Iraq, ho ha fet a Kirkuk. En aquesta ciutat es preveia una situació extremadament tensa. Dissabte per la nit foren assassinats tres peshmerga kurds i cinc més van resultar ferits però la situació no només és de calma sinó de certa eufòria amb població als carrers amb la bandera del poble del sol.

El president Masud Barzani ha afirmat, en votar, "Tota la meva vida he treballat per la independència del Kurdistan. La sang vessada pels nostres valents peshmerga no fou per no res. Crido a tot el poble de la regió del Kurdistan a exercir al seu dret i anar als col·legis electorals a dipositar el seu vot per la independència del Kurdistan".