dijous, 31 de maig del 2018

Després de 350.000 morts Assad amenaça, ara, amb atacar el Kurdistan sirià

Malgrat que ja han mort 350.000 en la guerra siriana el dictador Baixar al-Assad, col·locat en el poder pel seu pare després d'un cop d'estat, encara no té prou morts sobre la taula. Amb un estat fallit que ha omplert de refugiats Europa i Àsia, encara vol allargar la guerra. El seu pare colpista, Hafez al Assad, va obtenir el poder el 1970 mitjançant un cop militar i el va nomenar, a dit, l'any 2000. Pare i fill sumen 45 anys en el poder.

Al-Assad, ha amenaçat ara que no dubtarà a utilitzar la força per reprendre la tercera part del país que controlen després de fer front i derrotar a l'Estat Islàmic amb un esforç titànic mentre Assad els abandonava a la seva sort.

"L'únic problema que ha quedat a Síria són les SDF, referint-se a les Forces Democràtiques Sirianes "Anem a tractar-lo amb dues opcions. La primera: hem començat a obrir les portes per a les negociacions. Perquè la majoria són sirians, suposadament, els agrada el seu país, no els agrada ser titelles a estrangers (NDLR: Àssad continua al poder com una titella de Rússia i l'Iran). Tenim una opció, a viure plegats com sirians. Si no, anem a recórrer ... a alliberar aquestes zones per la força. És la nostra terra, és el nostre dret i és el nostre deure d'alliberar-la, i els americans haurien de marxar, d'alguna manera ells aniran". En canvi el dictador no va referir-se a la part de Síria ocupada per Turquia com ara les regions d'Efrîn, Jarablus o Azaz.

@CrisTorrentMas

La inhabilitación profesional: Otro engranaje para sacar de circulación voces discordantes (7/9)




La policía de paisano también estaba presente en la entrada del edificio que alberga en una de sus plantas la sede en Amed de Eğitim Sen, el Sindicato de trabajadoras/es de la educación y la ciencia. Este sindicato es de ámbito estatal y se encuadra en el KESK, el principal sindicato de izquierda del Estado turco. Nada más entrar al apartamento con funciones de sede nos encontramos con los retratos de 20 profesores asesinados en la década de los 90. Según nos indican, asesinados por el terrorismo de Estado, desconociéndose aún quienes fueron las manos ejecutoras. Aunque la eliminación física de profesorado crítico no se práctica hoy en día, otras formas de represión continúan y se han intensificado estos dos últimos años.

Mientras tomábamos un té antes de comenzar la reunión, tuvimos ocasión de hablar unos minutos con uno de los profesores universitarios despedidos por haber firmado un manifiesto en enero de 2016. No sería el único que conoceríamos en esa situación. Tras la ruptura de las conversaciones entre el PKK y el gobierno turco, el ejército turco lanzó una ofensiva en todo Bakur que alcanzó de lleno a varias ciudades (Amed, Nusaybin, Cizre…), donde milicianos/as del PKK decidieron defender las zonas autogestionadas en dichos entornos urbanos. La salvaje ofensiva del ejército con armamento pesado destruyó barrios enteros, provocando la muerte de cientos de milicianos y otros/as habitantes de los mismos, en ocasiones enterrados/as en su propia casa, tras resistir muchos días sin agua, electricidad ni alimentos. Esta ofensiva motivó que más de 2.000 docentes e investigadores/as, tanto de la universidad como de enseñanza primaria y secundaria, firmaran un manifiesto titulado “No seremos parte de este crimen” en el que se criticaba la actuación del gobierno y el sufrimiento causado a la población civil. La respuesta del gobierno de Erdogan fue rápida y especialmente virulenta. Les acusó de traición y de ser cómplices del PKK, indicando que dichos “pseudointelectuales” con doctorado no debían esperar trato distinto al de los “terroristas” a los que enfrentaba el ejército. En las semanas siguientes llegarían las primeras medidas punitivas: a los/as firmantes se les suspendió su contrato laboral. En 380 casos se les inhabilitó por decreto ley para poder ejercer la docencia, mientras que en otros centenares de casos “simplemente” se les despidió de su puesto de trabajo, se les suspendió de empleo durante varios meses o, en el caso de algunos/as investigadores/as, se canceló la financiación de sus proyectos. Tal es el caso de Behcet, doctor en bellas artes e investigador en la Universidad de Van (este de Bakur, muy cerca de Irán) que cometió el “error” de firmar el citado manifiesto y ahora está suspendido y en espera de juicio. Preguntado por la actitud de los rectorados de las universidades afectadas (más de 90 en todo el Estado turco), la respuesta no es nada alentadora: el 99% de los rectores/as obedecen servilmente al gobierno y el otro 1%, no alineado políticamente con él, actúa mirándose al ombligo, aplicando también en la práctica los dictados del gobierno. Asimismo, respecto a las perspectivas de continuar su carrera profesional al no estar inhabilitado por ley, nos indica que, aún en el caso de poder optar a ocupar otro puesto (los puestos vacantes tras las expulsiones han sido cubiertos ya por otras personas), el hueco que deja en el currículum todo ese tiempo sin contrato sin una razón académica convincente deja ver implícitamente las razones de ese parón e imposibilita reengancharse a la actividad investigadora en un Estado donde el gobierno ejerce un férreo control ideológico sobre todos los estamentos de la administración. Además de ello, las y los firmantes del manifiesto despedidas/os tienen prohibido abandonar el Estado turco (se les ha retirado el pasaporte), así como enviar a sus hijas/os a estudiar al extranjero.






La exclusión del sistema público suele hacerse extensiva al sistema de educación privado, que, además de estar en gran medida en manos de sectores religiosos ultraconservadores, recibe presiones políticas y económicas para no contratar a profesorado expulsado.


Ante esta situación, gran parte de estas/os trabajadoras tienen que abandonar la actividad académica y/o investigadora y dedicarse a otras actividades de iniciativa privada. Por ejemplo, Tuncay, profesor de educación primaria en Van despedido por firmar el manifiesto, nos cuenta que trabaja en una academia privada pero sin contrato. Las redes de solidaridad palian en cierta medida las consecuencias de las medidas de castigo gubernamentales, aunque siempre bajo la imprescindible discreción. Tal y como nos comentan, otras/os muchas/os docentes han tenido que recurrir a abrir pequeños negocios, como teterías, etc.

Si bien se ha aplicado de forma masiva a raíz de la publicación del referido manifiesto, la inhabilitación para ejercer en el sector público en el Estado turco por razones políticas es algo de vieja data. Tal es el caso de Yilman, veterano militante de Van despedido hace veinte años de su puesto de trabajo como profesor, que nos cuenta su situación y la de su pueblo mientras cenamos en el restaurante kebab de su primo. Éste abrió el negocio hace varios años tras ser despedido por sus posicionamientos políticos del puesto de empleado municipal que ocupaba en el ayuntamiento.

Según los datos que nos proporciona Abbas, responsable sindical de la sección de Eğitim Sen en Amed, 11.300 profesoras/es han sido suspendidos de empleo en algún momento mientras que 1.565 están inhabilitadas/os de forma permanente para ejercer la enseñanza. El miedo a posicionarse de forma divergente frente a los dictados del gobierno silencia parte de las posibles voces críticas y la presión sobre los sindicatos independientes está causando mella. Abbas nos indica que el número de profesores/as afiliados/as a su sindicato ha disminuido un 40% fruto de la ofensiva autoritaria del gobernante AKP.

El Estado turco es consciente de la importancia de la educación en la formación de las personas y el control ideológico de los y las docentes es un aspecto en el que incide de forma más que evidente.

Texto y fotografías: Iñaki Etaio, miembro de la delegación vasca a Bakur, de primavera del 2018, en el Newroz. Este reportaje, sobre diversos aspectos de lo que vieron y escucharon está compuesto por 9 secciones.

dimecres, 30 de maig del 2018

Un blindado turco asesina un civil kurdo

Un vehículo blindado del ejército turco atropelló de forma intencionada a Hasan Hüseyin Çimen (60) en la encrucijada central de Dersim. Çimen fue gravemente herido y llevado al Hospital Público Tunceli, pero no sobrevivió. En los últimos años, docenas han perdido la vida cuando fueron arrollados o alcanzados por vehículos blindados en Kurdistán. En el centro de la ciudad, Naciye Özdemir, de 71 años, había perdido la vida cuando un vehículo blindado de la policía la golpeó en la plaza Seyit Riza el 6 de septiembre de 2016.

L'exèrcit iranià dispara contra dos portadors kurds i en mata un

Els guàrdies revolucionaris islàmics van disparar ahir contra portadors kurds (kolbars) a la frontera. Dos civils kurds van quedar greument ferits. Rebwar Muradi, de 38 anys, va acabar finint. Els fets van passar al districte de Kelashin prop de Sidakan. Els kolbars obtenen uns 8 € al dia per dur béns d'un costat a l'altra de la frontera. S'hi juguen la vida però l'alt nivell de pobresa a l'Iran, en especial a la minoria kurda tractada amb menyspreu per la minoria persa, obliga a moltes persones a fer de kolbar per tal de sobreviure.

* Del kurd "kol" (esquena) i "bar" (portar)

dilluns, 28 de maig del 2018

'Diccionari Nawbahar': Publicat un diccionari kurd amb 93.000 entrades

El Centre de Recerca de la Kurdologia de la Universitat de Sanandaj (Rojhilat) ha publicat un diccionari kurd-persa que es considera un dels més complets d'aquest tipus. "El primer diccionari kurd - persa] va ser publicat fa 330 anys sota el nom de 'Diccionari Nawbahar' d'Ahmadi Xani. Van passar 140 anys perquè el segon diccionari kurd fos publicat pel Sheikh Marf Nodi, va dir Bakhtiar Sajadi, director d'estudis kurds de la Universitat de Sanandaj.

Els quatre volums del diccionari kurd a persa i persa a kurd tenen 93.000 termes de vocabulari. El director Majid Rouhani va treballar durant 10 deu anys per completar-lo. Segons Sajadi, des de 1900 s'han publicat més de 100 diccionaris kurds, però la majoria són diccionaris monolingües per noms i conceptes, una vintena d'ells són bilingües, am obres de renom com 'Hambana Borina' i 'Hazhar Mukryani'.

El Centre d'Investigació per a la Kurdologia de la Universitat de Sanandaj a l'Iran es va establir l'any 2000. Ha publicat 35 llibres sobre cultura, literatura i història kurdes. Els estudiants del Kurdistan iranià tenen l'opció de triar kurd com a part del seu curs acadèmic i universitari després de la decisió d'incloure el llenguatge com a electiu a les escoles de les regions ètnicament kurdes de l'Iran occidental. El kurd és una llengua cosina del persa, la llengua oficial a l'Iran.


diumenge, 27 de maig del 2018

El Consell Militar de Manbij/SDF gradua 188 milicians

La graduació es va dur a terme el 24 de maig durant una cerimònia que es va iniciar amb la realització d'una desfilada militar. Després, el comandant del Consell Militar de Manbij, Aziz Manbij, va felicitar els lluitadors per acabar el curs i va assenyalar que hi ha agents que intenten desestabilitzar la seguretat i l'estabilitat de la ciutat de Manbij . Després d'acabar el discurs del comandament del Consell Militar de Manbij, els lluitadors que van acabar el curs van jurar seguir els passos dels màrtirs, protegir els drets de les dones i defensar la ciutat de Manbij contra qualsevol risc que amenacés la seva seguretat.

Al final de les cerimònies,
es van celebrar amb les cançons populars els populars balls al-Dabka  i revolucionàries. Val la pena esmentar que les unitats graduades estant formades per 188 miilcians han rebut classes polítiques, intel·lectuals i militars durant el curs que van durar 15 dies.

dissabte, 26 de maig del 2018

Periodismo en Kurdistan. Saltando sobre la tijera turca (6/9)



Si la actividad política desde la izquierda y a favor del pueblo kurdo es una actividad de riesgo en el régimen turco, el desempeño como periodista crítico con el poder de Ankara también lo es. En un estado donde, al igual que en el Estado español, la mayor parte de los medios de comunicación no contrarían al gobierno sino en lo superficial, el periodismo independiente y comprometido, más si se lleva a cabo desde Kurdistán, lleva asociado una dosis de peligro.

La visita a la sede de Jin News en Diyarbakir nos proporcionó en apenas una hora una idea de las condiciones en las que tienen que realizar su trabajo las/os informadoras/es independientes. Jin News es un medio online creado en 2012 y gestionado únicamente por mujeres donde la perspectiva de género y la denuncia de la opresión contra las mujeres en sus diversas modalidades están especialmente presentes. Ello las hace también blanco de un régimen conservador y patriarcal que ve en la emancipación de la mujer un cuestionamiento evidente de su reaccionario proyecto. La sede del medio es un apartamento en un edificio de casi 20 plantas. Ninguna señal identificativa, indicaciones para que entrásemos y saliésemos con premura, y una puerta blindada con varios cierres contextualizan su trabajo diario. Según nos comentan, los años más duros fueron la década de los noventa, cuando la represión del régimen turco fue implacable contra todo lo que oliese a kurdo. Más de 20 periodistas fueron asesinados en ese período de represión abierta. Hoy en día, si bien la eliminación física de periodistas no es tan frecuente, la persecución a los medios, su ahogamiento económico o directamente su cierre, así como el procesamiento y encarcelamiento de periodistas son los procedimientos utilizados. No en vano eran 245 las/os periodistas encarcelados en enero de 2018, según la organización Stockholm Center for Freedom. Todo ello bajo una campaña de criminalización que cala en gran parte de la población turca. Realizar propaganda del terrorismo, acción penada con penas de entre tres y doce años de prisión, es la acusación más frecuente para intentar acallar el periodismo kurdo. Cuando les mencionamos los cierres de Egin, Egunkaria y Ardi Beltza, así como la persecución de periodistas y trabajadores/as de diversos medios vascos, nos indican que tenían conocimiento de ello.

En una pequeña sala donde no había sitio para sentarse todas/os, las compañeras periodistas también nos relataron cómo durante la ofensiva del ejército turco y las fuerzas yihadistas contra Afrin, alrededor de 200 periodistas fueron detenidos/as por informar sobre dichas operaciones. Se suele decir que en las guerras la primera víctima es la verdad. En este caso, el Estado turco tampoco quería testigos incómodos sobre el terreno arrasado. Sólo periodistas que fotografíen balcones con la bandera turca y soldados con un niño en brazos.

Otro de los hándicaps a los que tienen que hacer frente las profesionales de la información es la negación de credenciales como periodistas por parte de las instancias gubernamentales, lo cual dificulta enormemente el trabajo de nuevas personas que decidan incorporarse a la profesión. Según nos comentaron, el realizar labores periodísticas sin dicha acreditación suele suponer terminar en prisión, además de perder el material que se porte en ese momento. Junto a ello, otra preocupación mezclada con crítica: la escasa solidaridad recibida desde sus colegas de profesión europeas/os.

La presión contra la información y la censura del régimen turco llegan en ocasiones a límites que rayan lo ridículo. Cuando nos comentaron que el acceso a Wikipedia estaba bloqueado tuvimos que comprobarlo para cerciorarnos de que, efectivamente, era así. Si una web tan “peligrosa” como esa tenía el acceso impedido, lo mismo tendría que ocurrir con otras webs con contenidos más políticos. Ciertamente, el acceso a diversas web con contenidos sobre Kurdistan en diferentes idiomas también estaba bloqueado.

Tras la reunión mantenida con el grupo de periodistas fuimos testigos de nuevo de ese intento por acallar cualquier testimonio que contraríe la versión oficial o que, simplemente, quiera aportar una voz por la paz y el entendimiento. El encuentro con una decena de integrantes de Dayîkên Aşîtîyê (Mujeres por la paz) en casa de una de ellas fue realmente emotivo. Todas ellas habían perdido algún familiar en el conflicto. Con su pañuelo en la cabeza y con la serenidad y fuerza de su testimonio, recuerdan en gran medida a las madres y abuelas de la Plaza de Mayo. No en vano, han coincidido con ellas participando con Nora Cortiñas en el documental Pañuelos para la historia (2015). Tras una desesperada descripción de la brutal ofensiva contra Afrin y las victimas que estaba causando, llegó el aviso: una tanqueta de la policía junto con varios policías de paisano estaba apostados debajo de la casa. Tras una despedida apresurada bajamos rápidamente con las indicaciones de subir inmediatamente al minibús que nos estaba esperando. Pero fue en vano. Los policías habían ido expresamente en nuestra búsqueda y según nos acercamos al minibús comenzaron las preguntas cortas en inglés por parte de uno de ellos. Tras la mediación de una de las compañeras kurdas y tras fotografiar un policía con su móvil cada uno de los pasaportes, pudimos continuar. “Esto es algo habitual” nos comentan las compañeras. Ya nos habíamos dado cuenta de que era así. Tan habitual como la persecución y la censura.

Texto y fotografías: Iñaki Etaio, miembro de la delegación vasca a Bakur, de primavera del 2018, en el Newroz. Este reportaje, sobre diversos aspectos de lo que vieron y escucharon está compuesto por 9 secciones.

divendres, 25 de maig del 2018

El Consell General de Gorran aprova boicotejar el Parlament iraquià

La decisió no es ferma i caldrà que la ratifiqui el Consell Nacional que es reunirà demà 26 de maig.
"Avui, el Consell General de Gorran va votar a favor del boicot al parlament iraquià després de discutir els resultats", va declarar diputat Kanhan Ismael.

Komal, la Coalició per a la Democràcia i la Justícia (CDJ), la Unió Islàmica del Kurdistan (KIU), el Moviment Islàmic del Kurdistan (IKM) i el Partit Comunista del Kurdistan podrien prendre decisions similars. En les eleccions del 12 de maig, el PDK va guanyar 25 escons, UPK 18, Gorran cinc, Nova Generació quatre, Komal dos, CDJ dos, i KIU dos.

Per a saber-ne més:
- Especial eleccions al Kurdistan iraquià pel Parlament iraquià
- Resultats electorals
- Els partits kurds de l'Iraq
- El Kurdistan de l'Iraq  

Les SDF creen el 1r Regiment de Deir ez Zor

Està format íntegrament per àrabs locals i representa un pas endavant en el marc de la campanya de les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) contra l'Estat Islàmic. El regiment està integrat per 210 combatents que han rebut formació político-militar d'autodefensa durant dos mesos.

dijous, 24 de maig del 2018

Mor un combatent de les YPG a Deir ez Zor

Abdul Hennan Osman 'Koçer Kobanî' va caure en combat contra l'Estat Islàmic el 19 de maig. El milicià kurd de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG)participava en les operacions per acabar amb el grup islamista a l'est de la província. Paradoxalment el règim d'Assad i Rússia ha pactat l'evacuació dels islamistes de Damasc cap a un destí desconegut en l'enésim pacte entre les forces dictatorials àrabo-russes i els islamistes radicals.

UPK i PDK acorden una veu conjunta per negociar amb el nou govern iraquià : "El paper i la veu kurdes seran més forts a Bagdad si els partits estan units"

S'ha acabat el temps de la divisió. Els dos principals partits del Kurdistan iraquià van subratllar la necessitat d'un front únic per tractar amb Bagdad. Les delegacions del Partit Democràtic del Kurdistan (KDP) i la Unió Patriòtica del Kurdistan (PUK) van celebrar una conferència de premsa conjunta després d'algunes de les reunions. "L'objectiu de tots els partits kurds a Bagdad ha de ser protegir els èxits i els drets de les persones de la regió del Kurdistan", va dir a Khasraw Goran, membre de la delegació del PDK als periodistes després de la reunió.

Khalid Shwani, de l'UPK; va destacar la importància de la unitat entre els partits kurds en tractar amb Bagdad, afirmant que la propera delegació kurda que visités la capital iraquiana estarà formada per membres d'ambdues parts. "El paper i la veu kurdes seran més forts a Bagdad si els partits estan units", va assenyalar Shwani. UPK i PDK, ambdós independentistes, van guanyar amb claredat les eleccions del 12 de maig aconseguint 43 dels 57 escons.

Especial Eleccions al Kurdistan iraquià

El nebot del cap militar dels serveis secrets turcs es passa a la resistència kurda

El nebot del cap dels serveis secrets turcs, els sinistres MIT (Milli İstihbarat Teşkilatı), ha anunciat que s'ha passat a la resistència contra l'estat imperialista, genocida i autoritari encapçalat per R.T. Erdogan. El nebot del col·laboracionista Hakan Fidan ha adoptat el nom de guerra d'Egîd Zilan.

El jove, de Wan, ha explicat que va fugir el 2015 del sistema d'escoles assimilacionistes turques, YIBO, on els alumnes kurds són "educats" en convertir-se en súbdits turcs. "Allà ens fan créixer en les polítiques d'assimilació de l'estat turc més que no pas la nostra pròpia cultura. Van usar la violència per assimilar-nos. Però això era només per als nens kurds, els nens turcs no són colpejats. Perquè les seves famílies no s'hi resisteixen. Les nostres famílies, d'altra banda, pensaven que l'única manera de ser "persones grans" era estudiar i volena que ens quedéssim a l'escola, no importava com fos ". Egîd, actualment enquadrat a les Forces de Defensa Popular (HPG), va dir que Hakan Fidan és responsable de les dotzenes de massacres que veiem cada dia. 


dimecres, 23 de maig del 2018

La lira turca s'ensorra

Nou ensorrament de la lira turca. La moneda de Turquia segueix fortament afeblida a un mes de les eleccions presidencials al país del 24 de juny. Aquest matí, ha seguit amb el seu declivi fins a les 4,8450 unitats per dòlar, després de les advertències de l'agència de qualificació creditícia Standard & Poor 's sobre les finances del país. L'entitat va rebaixar el ràting del deute del país presidit per Recep Tayyip Erdogan fins al graó de BB- (bo escombraries) a inicis de mes, i ara ha donat la veu d'alarma sobre el deteriorament fiscal de Turquia.

La moneda ha perdut un 18% del seu valor en el que va d'any, un 12% del mateix des d'inicis de maig. Contra l'euro, la lira es canvia a més de 5,60 unitats, fortament depreciada per les preocupacions dels inversors sobre els plans d'Erdogan per reforçar el seu control sobre la política monetària. La moneda es dessagna també contra el ien, fins al canvi mai vist de 23 iens per cada lira, enmig de rumors en el mercat que els inversors minoristes japonesos van vendre les seves lires a mesura que les ordres 'stop-loss' es van veure afectades . El ien tendeix a augmentar en temps de turbulència en els mercats, ja que el Japó és major creditor del món i els operadors tendeixen a assumir que els inversors japonesos repatriar fons en temps de crisi.

"La preocupació és que la situació de la balança de pagaments empitjori i que realment comenci a colpejar el creixement, les finances i els bancs", afirmen des de S & P. L'agència de qualificació ha avisat que l'increment dels preus del petroli no està afectant la benzina, de manera que el Govern turc tampoc està obtenint els ingressos esperats. A més, els préstecs en dòlars cada vegada s'encareixen més causa de la caiguda de la moneda.

El PKK mata 2 soldats turcs

L'exèrcit turc va reconèixer ahir la mort de dos dels seus integrants. Dos altres elements turcs van quedar ferits. Segons la resistència kurda augmenta a una desena les baixes mortals dels invasors turcs al Kurdistan iraquià principalment a les muntanyes de Bradost.


Quan la inquisició es fa dir justícia: els tribunals turcs no deixen sortir de la presó a Demirtaş per a participar a la campanya electoral


Un tribunal de la capital turca d'Ankara va refusar dilluns la llibertat provisional a Selahattin Demirtaş, cap de llista del partit d'esquerra pro kurda al parlament. Des de la detenció de Demirtaş, a finals de 2016, els seus advocats van fer repetides peticions a un tribunal penal a Ankara que el va alliberar, argumentant en les últimes setmanes que això seria en interès d'eleccions lliures i justes el proper mes. Demirtaş insisteix que ell és un polític i no pot ser empresonat per les seves activitats polítiques. Els fiscals demanen fins a 142 anys de presó en diversos casos contra Demirtaş.

Les eleccions que se celebraran el 24 de juny i el partit islamista neo otomà AKP vol escapçar l'oposició deixant els dirigents polítics a la presó durant la campanya tot i no haver estat jutjats ni condemnat. Les eleccions es celebraran amb detencions massives d'uns 80 alcaldes, almenys 5.000 membres del partit, representants d'ONG i més de 160 periodistes.

El principal candidat d'esquerra nacionalista turca, del partit republicà (CHP), Muharrem Ince, el neo feixista Meral Aksener del Partit ultra nacionalista i l'islamista Temel Karamollaoglu, van dir que Demirtaş havia de ser alliberat.


Els partits kurds obtenen 7 dels 24 escons de Nínive

La formació del primer ministre Haider al-Abadi, Nasr (Victòria) ha guanyat les eleccions a la complexa província de Nínive. Es tracta d'una zona on hi conviuen població autòctona assíria cristiana, kurda musulmana, àrab musulmana i kurda yezidi. Abadi, que ha perdut les eleccions a l'Iraq, obté finament 7 escons, el Partit Democràtic del Kurdistan, de centre-dreta independentista, n'aconsegueix sis, Wataniya, àrab sunnita, 4, els paramilitars xiïtes de Fatah tres. En darrer lloc la llista localista Nínive la Nostra Identitat i els independentistes de centra esquerra de l'Unió Patriòtica del Kurdistan.

Els yezidi i els cristians assiris tenen un escó reservat a Nínive, els primers han escollit al Partit del Progrés Yezidi, acusat de greu frau electoral. Els segons per la Llista Babilònia també acusada de frau massiu passant de 7.000 a 32.000 vots de forma sorprenent.

Nasr:       164.000   7
PDK:      134.782   6
Wataniya: 97.000   4
Fatah:       73.000   3
NNI:         65.000   3
UPK:        32.000   1

dimarts, 22 de maig del 2018

El Partit del Progrés Yezidi guanya, amb grans acusacions de frau, l'escó reservat a la minoria




La llista ÊPP (Partit del Progrés Yezidi), Taqadum, ha guanyat, de forma sorprenent, l'escó reservat a la comunitat etno-religiosa. L'advocat de Bagdad Saib Khidir, més vinculat a les elits àrabs iraquianes que a la realitat sobre el terreny, representarà els yezidi al parlament. El partit va denunciar el genocidi islamista sobre els yezidi però defensa una proposta secular propera als laics àrabs del Baas. Khidir ha criticat, alhora, els governs kurd, d'Erbil, i, menys, l'iraquià, de Bagdad ja que és un funcionari del govern iraquià i lleial a aquest. Khidir és originari de Bashiqa.

Tot i tenir fort arrelament el Partit Democràtic Yezidi (PÊD), d'Haider Shesho i el Moviment Yezidi per la Reforma i el Progrés d'Haji Kundor, els dos únics íntegrament yezidi, han estat derrotats de forma sorprenent malgrat haver defensat els yezidi a les trinxeres. Els yezidi pro kurds es presentaven en tres llistes separades: Partit Democràtic de la Llibertat Yezidi (PADÊ), proper al PKK kurd, el PDK i l'UPK. Els partidaris de l'aliança amb els àrabs ho feien amb Fatah, promoguda pels xiïtes d'Hashd i el Partit Democràtic Nhaj Al, promogut pel batlle de Nínive, d'Udai Krus.

En nombre de vots el PÊD ha obtingut més vots que cap altre partit, 11.141, Taqadum n'obté 6.294 però el complicat sistema de quotes li permet aconseguir l'escó. El PADÊ, tot i presentar-se per primera vegada, aconsegueix 4.836 i en quart lloc el Moviment Yezidi per la Reforma i el Progrés amb 3.307.

D'aquesta manera els yezidi de Shengal perden la representació que tenien mercès a Vian Dakhil. Les acusacions de frau s'han generalitzat per la manca de correspondència entre la vida social yezidi i els resultats finals. Dakhil, del Partit Democràtic del Kurdistan i que no es presentava, ha reclamat un recompte manual. Segons el PDK, per veu de Kadir Qachagh, ha assegurat que el 75 % dels vots simplement no han estat recomptats. Només 70 de 190 punts electorals han estat recomptats. 

dilluns, 21 de maig del 2018

PDK proposa un front unit kurd amb les forces que han entrat parlament iraquià

El politburó del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) ha aprovat iniciar una negociació entre les forces polítiques kurdes. L'objectiu és establir una posició unitària a a defensar al parlament iraquià. L'òrgan central del PDK es va reunir ahir 20 de maig amb la participació de Masud Barzani. El PDK va guanyar les eleccions al Kurdistan amb 25 escons. En segon lloc va quedar l'UPK amb 18. Lluny, però també amb representació, Gorran i Nova Generació amb 4, CJD, KIU i KIG (ambdós islamistes) amb 2 cadascun.


La formació kurda va denunciar el frau electoral en especial a la zona yezidi (les yezidi tenen reservat un escó com a minoria religiosa) que va qualificar d'Anfal de vots yezidi, en referència al genocidi de finals dels anys vuitanta del segle XX. Molts dels votants eren precisament refugiats de l'Anfal i ara els seus vots no han estat comptats.




diumenge, 20 de maig del 2018

Sadr, guanyador de les eleccions iraquianes, aposta per reforçar la fraternitat amb el poble kurd

Els resultats electorals definitius confirmen el clergue xiïta Muqtada al-Sadr com el sorprenent guanyador de les eleccions iraquianes. Masoud i Nechirvan Barzani van felicitar Muqtada al-Sadr segons va dir l'oficina de Sadr. Masoud Barzani és expresident de la regió del Kurdistan i actual líder del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), guanyador a Erbil i Duhok. Nechirvan Barzani, el seu nebot, és el primer ministre del govern regional kurd o KRG i vicepresident del PDK.

Sadr els va agrair pels seus desitjos i va expressar la seva esperança que "es reforci la fraternitat del poble iraquià i es consolidin els vincles d'estima entre les diferents sectes, components i ètnies".

El clergue xiïta, es va comprometre a fer front a la corrupció. El seu moviment va unir forces amb el Partit Comunista en l'aliança Sayirun o Sairoon. Tradicionalment, el parlant del parlament ha estat un àrab sunnita, el primer ministre xiïta, i el president un kurd. Sadr i el govern kurd sovint han tingut una postura similar respecte a la política iraquiana durant l'última dècada, inclosa l'oposició a Nouri al-Maliki durant el seu mandat com a primer ministre.

Segons els resultats els escons quedarien repartits així:
Sairoon (esquerra islamista xiïta) :                                     54
Fatah (extrema dreta islamista xiïta pro iraniana) :            47
Victòria (actual primer ministre, dreta pro iraniana xiïta): 42

 Estat de Dret (Maliki, dreta islamista pro iraniana xiïta): 26
PDK:                                                                                  25
Wataniya (coalició sunnita de dreta secular):                     22

Watani (Islamistes xiïtes liderats pel clergue Hakim, Wisdom): 19
UPK:                                                                                  18
Muttahidoon (Aliança de la Decisió, islamistes sunnites): 14

Llista sunnita d'Anbar: 6
Al-Arabiya (dreta laica pan-arabista): 6
Gorran:4
Nova Generació: 4
Coalició de Masses nacional: 3
Arabs de Kirkuk: 3
Niniveh és la nostra Identitat: 3
Front Turcman: 3
Eradaa (dreta islamista xiïta moderada):2
CJD         :2
KIU-IMK:2
KIG         : 2
Tamadon (dreta secular): 1

En total, doncs, les formacions kurdes tindrien 56 escons de 329. D'aquests 51 estarien a favor de la independència. A més hi ha 9 escons per a repartir entre assiris, kurds yezidi, mandeus, kurds shabaks i kurds fayli.

Sobre els principals partits de l'Iraq

dissabte, 19 de maig del 2018

L'Unió Patriòtica del Kurdistan guanya a Kirkuk de forma molt contundent

Els resultats són provisionals i no seran definitius fins el 31 de maig. Malgrat això la victòria de la Unió Patriòtica del Kurdistan a la regió ocupada de Kirkuk és clara:

UPK (independentistes kurds d'esquerra)        : 184,300 (42,8 %)
Coalició Àrab de Kirkuk                                  : 83.000 (19,3 %)
Front Turcman (pro turc)                                  : 79.000 (18,3 %)
Victòria (primer ministre actual Abadi)            : 24.245 (5,6 %)
Fatah (Amiri, paramilitars xiïtes pro iranians) : 18,406 (4,3 %)
Wataniya (Allaw, coalició àrab sunnita)           : 14,932 (3,5 %)
Nishtiman (aliança kurda d'esquerra i islamista) *: 13,775 (3,2 %)
Nova Generació (dreta kurda) :  12,836 (3 %)

* Coalició kurda formada a Kirkuk per Gorran, CJD i Komal-Grup Islàmic del Kurdistan

El PDK kurd va boicotejar les eleccions com a forma de protesta per l'ocupació de Kirkuk per part de les forces paramilitars xiïtes des del mes d'octubre de l'any passar. El primer ministre de l'Iraq s'ha negat a acceptar la victòria kurda i ha demanat un recompte manual tot i la contundència dels resultats. Bafel Talabani ha definit el resultat, aquest i el de Sulaymaniyya, com "una victòria d'or" i s'ha compromès a renovar el partit kurd de cara a les eleccions kurdes del 30 de setembre.




divendres, 18 de maig del 2018

41 anys de la mort d'Haki Karer, un cavaller revolucionari




El primer programa del Partiya Karkerên Kurdistan (PKK) o Partit dels Treballadors del Kurdistan, ‘Kurdistan Devrimin Yolu (Manifesto)’ o El camí de la revolució del Kurdistan (Manifest), , fou dedicat a Haki Karer, un militant assassinat mesos abans de la fundació. En ell es recollia la pròpia doctrina impulsada per Karer i Kemal Pir d'un “partit revolucionari del proletariat i dels camperols del Kurdistan” es declarava marxista-leninista i es definia com “una organització política sota la guia del socialisme científic” amb una “tasca històrica i sagrada”, la de la “Revolució del Kurdistan”. Un dels lemes més destacats en el text era “un Kurdistan democràtic, unit i independent”. El treball ideològic de Pir fou fonamental per posar les bases doctrinals del PKK. Seu, i d’Haki Karer, és el primer lema del PKK: “La revolució de Turquia ha de passar pel Kurdistan”.



Karer (1950-1978), turc d'Ordu, al Mar Negre, va començar la seva militància al grup estudiantil Ayöd contra l'imperialisme i l'oligarquia. Com a revolucionari sincer pensava que la transformació de Turquia passava, necessàriament, per a extirpar l'imperialisme turc que era una metàstasi a la societat. Cap transformació social podia fer-se sense eliminar la supremacia turca sobre la resta de pobles de l'estat, en especial el kurd. Abdullah Öcalan i Kemal Pir, companys seus a Ankara, tenien la mateixa doctrina ideològica. Va traslladar-se a Êlih, al Kurdistan Nord, per a crear una xarxa d'activistes en el que havia de ser el PKK. El seu desconeixement de la llengua kurda va dificultar aquesta tasca i es va desplaçar a Dîlok, Antep, on va impulsar el moviment sense nom conegut com a Apocular que havia de derivar en el PKK. Karer va obtenir gran reputació en l'àmbit socialista revolucionari. Creia que la pau a Turquia només es podia aconseguir i garantir a través de la llibertat dels kurds. Fou una figura clau en l'establiment dels primer nuclis de militants de la causa kurda d'esquerra


El 18 de maig 1977 Haki Karer fou víctima d'una conspiració d'un grup d'orientació maoista anomenat Sterka Sor (estrella vermella) que el va matar a trets després de citar-l a un cafè d'Antep. Es creia que l'activista Alaattin Kapan va ser l'autor de l'acció. No obstant això, cercles kurds van negar aquest extrem. Un metge de l'hospital va assegurar que Karer no va ser assassinat pel tret, sinó per la manipulació dels dispositius d'oxigen dels visitants a l'hospital. Es creu que les clavegueres de l'estat turc van ordenar l'assassinat. Arran del seu assassinat molts membres del moviment van fugir a l'estranger o es van allunyar del grup. Tanmateix el moviment va agafar força a Antep i la seva mort va sacsejar Abdullah Öcalan qui es va convèncer que era el llegat de la memòria de Haki Karer s'havia de recordar a través de la creació d'un partit. Per tant, Öcalan va escriure la tardor de 1977 a la pròpia Antep un projecte de programa. L'assassinat de Haki Karer ser així el detonant per a l'establiment final del PKK l'any 1978 a Lice, Amed.

Per a saber-ne més: Kurdistan, el poble del sol

Les SDF conquereixen al-Baghuz, darrera població abans de la frontera

L'avantguarda de les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) encapçalades per les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) van entrar ahir al matí a Al-Baghuz.L'Estat Islàmic (Islamic State, IS)  fou expulsat de la ciutat després de dos dies de combats.

Al-Baghuz at-Tahtani és el darrer nucli, situat al sud, d'una bossa de poblacions on han quedat acorralats els membres de l'Estat Islàmic (IS per les sigles en anglès) a Deiz ez Zor. Si l'exèrcit iraquià no els deixa creuar cap a l'Iraq, doncs és un pobla fronterer, quedaran completament tancats.

Al nord d'aquesta població queda un nucli de pobles a la riba de l'Eufrates que són en mans de l'IS: Hajin la més septentrional, seguida d'Abu Hasan, Al Kishma, Ash Sha'fah, As Susah, Ash Shajilah i Baghuz Fawqani, situada just al nord d'Al-Baghuz at-Tahtan.

El PDK aconsegueix una insultant victòria a Duhok amb el 74,5 % dels vots

El Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), de centre dreta independentista obté més vots en solitari que deu formacions opositores. Només l'Unió Islàmica del Kurdistan, coneguda popularment per Yekgirtû, podrà obtenir representació a Duhok. En principi de les onze actes nou seran pel PDK i dos per la dreta islamista kurda.


1. PDK - 348,777 (74,5 %)
2. Unió Islàmica del Kurdistan - 48,300 (9,2 %)
3. CDJ - 25,449 (5,4 %)
4. UPK - 25,823 (5,4 %)
5. Nova Generació - 17,823
6. Babul Arab (coalició arabista) - 8,133
7. Kurdistan's Socialist Party (o KSDP) - 7,194
8. Moviment Islàmic del Kurdistan - 4,560
9. Coalició Kldan  - 4,815
10. Gorran  - 3,619
11. Grup Islàmic del Kurdistan - 3,768
Tres dones i sis homes representaran l'independentisme kurd de centre-dreta, per Duhok, a Bagdad

dijous, 17 de maig del 2018

El poble kurd es reivindica a Palma

Les reivindicacions del poble kurd a Turquia i Síria arriben a Palma amb Faruk Dorum, delegat del Partit Democràtic dels Pobles (HDP) a la Unió Europea. Aquests dimarts, ha parlat del programa del seu partit pro-kurd, HDP, i de la repressió que pateixen per part del govern de Recep Tayyip Erdogan. També ha explicat a IB3 Notícies el seu projecte com a poble que resumeix amb les paraules democràcia, feminisme i antiautoritarisme.
La deriva autoritària del president turc Erdogan ha tingut conseqüències en tots els seus opositors, però especialment en el poble kurd. Milers dels seus representants electes han estat empresonats, acusats de col·laborar amb el terrorisme. Europa, denuncien, prefereix mirar cap a una altra banda.
El mes que ve hi ha eleccions a Turquia i el cap de llista de l’HDP està empresonat des de 2016. Erdogan ha avançat els comicis un any i mig.
El conflicte entre el govern turc i el poble kurd ha costat la vida a 40.000 persones des dels anys vuitanta.



dimecres, 16 de maig del 2018

Panorama de les principals llistes electorals a l'Iraq

La fins ara coalició governant, Coalició de l'Estat de Dret, s'ha presentat fracturada en dues propostes. 'Victòria' encapçalada per l'actual primer ministre, l'àrab xiïta Haider al-Abadi, representa la corrent partidària de mantenir alhora bones relacions amb l'Iran i els EUA. Vol rendibilitzar la victòria (d'aquí el seu nom) sobre els sunnites que donaven suport a l'Estat Islàmic. Ha estat qui més ha apostat per a tenir presència en campanya electoral al Kurdistan però això no li ha reportat obtenir representació.

L'ex president Nouri al-Maliki es presenta sota la plataforma xiïta que ha mantingut el nom de 'Coalició de l'Estat de Dret'. Representa la casta corrupta d'àrabs xiïtes que s'ha enriquit a l'Iraq des de la invasió dels EUA primer i la submissió a l'Iran després. Maliki manté una posició molt agressiva envers la minoria kurda mentre Abadi, tot i haver llençat els brutals atacs d'octubre i haver clausurat els vols al Kurdistan, és partidari d'una certa entesa. Per exemple ha pagat alguns salaris de funcionaris.

Els grans beneficiats dels darrers anys, els paramilitars d'Hashd al Shaabi, es presenten l'Aliança Fatah (Conquesta). Creada recentment, l'aliança xiïta aplega els grups armats per l'Iran com Al Badr, Asaib Ahl al-Haq, Kataib Hisbol·là o els ultres religiosos de la Kataib Imam Ali.  El cap dels grups armats Hadi al Amiri, de Badr, és el seu cap de llista. Oficialment aquestes bandes paramilitars s'havien d'haver dissolt després de derrotar l'Estat Islàmic però ara volen perpetuar al parlament el poder aconseguit amb les armes.

També d'orientació xiïta, ètnicament àrabs i d'orientació religiosa són les llistes de Muqtada al Sadr, 'Aliança dels Revolucionaris per a la Reforma' i d'Ammar al Hakim, 'Al Hikma'. El primer representa l'ala esquerra de l'islamisme, absolutament contrari a la corrupció rampant de la resta de llistes, en defensa dels pobres i co aligat amb el Partit Comunista de l'Iraq. Controla els barris pobres de Bagdad, ha renunciat a tenir una milícia activa, tot i que la facilitat dels seus partidaris per aconseguir armes és notable, i denuncia la col·laboració amb l'Iran i els EUA que acusa de mantenir una relació colonial amb l'Iraq.

'Aliança Ciutadana' es va trencar quan la majoria dels seus membres es van unir a l'Aliança Fatah dels paramilitars xiïtes. La resta van crear 'Al Hikma' que representa la dreta religiosa tradicionalista, el seu cap és un clergue fill del líder tradicionalista Abdul Aziz al-Hakim.

Els partits sunnites són clarament minoritaris i han optat entre donar suport a la coalició sunnita Al-Wataniya (Coalició) o bé a grups locals o sense base etno-religiosa que tenen difícil entrar al parlament. Els 200.000 cristians de l'Iraq tenen reservats 5 escons. Fins ara se'ls repartien el Moviment Democràtic Assiri + Partit Patriòtic Assiri (2) de tendència nacionalista assíria, el Consell Popular Assiri-Siríac-Caldeu, pro kurd, (2) i el Partit Comunista de l'Iraq. La novetat és que l'església caldea ha demanat el vot per la Llista d'Aliança Caldea. Aquesta és formada pel Partit Democràtic Caldeu i pel Congrés Nacional Caldeu; ambdós veterans partits de centre dreta. Per la seva part, els paramilitars d'Hashd, que controlen part del territori assiri després de fer enrere l'IS, presenten al Moviment Babilònia de Rayan Kildani.

Les altres minories, tres d'elles kurdes, es reparteixen un escó cada una: yezidi, mandeus, shabaks i fayli.


dimarts, 15 de maig del 2018

L'HDP visita les Illes Balears: «Cal lluitar per la democràcia, la igualtat i els drets universals»



El delegat del Partit Democràtic dels Pobles (HDP) a la Unió Europea, Faruk Doru, al costat de representants de MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca, Podem i Gent per Formentera (GxF) han sol·licitat aquest dilluns col·laboració internacional perquè les eleccions del 24 de juny a Turquia se celebrin amb garanties.

Per això, Doru al costat del portaveu de MÉS per Mallorca, Josep Ferrà i el de Podem, Alberto Jarabo, han presentat que ha tengut lloc en el Parlament una proposició no de llei (PNL), que han registrat posteriorment, amb la qual volen que el Parlament manifesti la seva «solidaritat amb el poble kurd de Turquia i Síria».

Doru ha dit que «Turquia s'ha convertit pràcticament en una presó i que les eleccions no seran democràtiques, ja que, els dos co presidents del seu partit (tercera força política del país) estan empresonats, a més d'haver-hi 10.000 presos polítics i batles arrestats, que a les ciutats amb més d'un milió d'habitants han estat substituïts per un governador imposat pel Govern d'Erdogan».



En aquest sentit, ha remarcat que el govern turc «ha avançat les eleccions perquè la seva formació no tengui temps a preparar-se» i ha assegurat que «les eleccions no poden ser lliures amb les condicions que s'han convocat. No ho diem nosaltres només, ho diu l'ONU, la UE i els Estats Units. El govern turc s'ha aïllat de la comunitat internacional», ha lamentat.

Així mateix, el representant del partit pro kurd ha remarcat que «els drets humans són universals i si una part del món està en dificultats s'ha de lluitar junts». «Cal lluitar per la democràcia, la igualtat i els drets universals», ha asseverat.

Per això, ha demanat a la comunitat internacional que «se solidaritzi amb les forces democràtiques del territori» i a les «forces polítiques que enviïn delegacions d'observadors internacionals», perquè creuen que «el govern d'Erdogan durà a terme un frau electoral». Doru també ha expressat que l'única solució que li troba en conflicte és «acceptar que els pobles que viuen en aquesta àrea decidida el seu futur i s'accepti el seu dret d'autodeterminació, un dret reconegut per l'ONU».

Per la seva banda, Ferrà ha justificat que aquesta iniciativa ajuda a incrementar «la consciència» de la societat a les Balears i, així mateix, a crear «pressió internacional». «És vital que qüestions com aquesta no quedin invisibilitzades», ha remarcat.

En un sentit similar, Jarabo ha ratificat «la necessitat de vigilància internacional» en les eleccions del pròxim 24 de juny i ha recordat que el Govern d'Erdogan «ha tancat més de 30 mitjans de comunicació, a més d'empresonar a tota l'oposició».


Font: Diari de Balears

dilluns, 14 de maig del 2018

Sis partits kurds demanen a Erbil que es repeteixin les eleccions

La Kurdistan Islamic Union (KIU) coneguda popularment per Yekgirtû ha convocat a la capital kurda la trobada d'avui.  Aquesta formació independentista islamista, que té els seus feus a Erbil i Dohuk i és impulsada pels Germans Musulmans, promou un text conjunt on vol demanar que es repeteixin les eleccions, segons Farhad Mullah Salih. La comissió electoral ja ha dit que no es repetiran els comicis.

Hi ha participat Coalition for Democracy and Justice de Barham Salih, Gorran, Kurdistan Islamic Group (Komal), el Partit Comunista del Kurdistan i els islamistes radicals del Kurdistan Islamic Movement (IMK). Creuen que el sistema de votació electrònica ha estat un fiasco i KIU l'ha definit com "un cop electrònic".El partit de dreta liberal Nova Generació ha posat una denúncia contra la comissió electoral tot i que no s'ha afegit a la reunió d'avui.

Per a saber-ne més: 

- Els partits kurds de l'Iraq
- Resultats provisionals del 12 de maig de 2018





Turquia prohibeix 9 llibres sobre la nació kurda incloent-hi sobre els religiosos o informes d'HRW



Les autoritats turques recentment han prohibit nou llibres traduïts de diversos temes acadèmics sobre la nació kurda. Un tribunal turc local al districte d'Idil de la província kurda de Sirnak considera el contingut dels llibres en contravenció de les lleis antiterroristes i de premsa, citant articles que tracten de "propaganda terrorista". La realitat, però, és ben distinta. els llibres parlen d'una nació proscrita i sotmesa a un genocidi.

L'editor i fundador de l'editor Avesta, Abdullah Keskin, va dir per telèfon que la sentència del tribunal es remunta a setembre de l'any passat. Malgrat això, se li va notificar el divendres i inclou "confiscar, prohibir d'imprimir, distribuir i vendre els llibres".

Entre els llibres es trobava un sobre la fe i les oracions dels yezidis, poemes sagrats i relats religiosos de la tradició yezidi : "Els textos sagrats d'Ezidis tenen res a veure amb el terror, no ho entenc", va dir Keskin perplex. Un altre llibre va ser "El genocidi a l'Iraq, la campanya Anfal contra els kurds", una recopilació dels informes de Human Rights Watch que documenten la política d'extermini del poble dels kurds en els anys vuitanta que va causar la mort de 180.000 persones. "No ho entenc. No hi ha res a entendre. Això és polític, però també més enllà de la política. No volen parlar sobre els kurds pels propis kurds ". Dos altres llibres es relacionats amb el líder kurd Mustafà Barzani i la lluita contra l'Iraq com ara la memòria de viatge de 1964 "Journey Among Brave Men" de la periodista nord-americana Dana Adams Schmidt i "Under the flag of Kurdistan" dels autors Khoshewi Babekr i Pauel Shehtman.


"Otomans, Safàvides i kurds a la batalla de Chaldiran", un estudi de la guerra regional del segle XVI per l'autor kurd Murad Ciwan, "Visió o Realitat: Els kurds en la política dels grans poders" de Borhaneddin Yassin, 1941-1947, "Sobre la curta vida del Kurdistan de Mahabad" i "Sang, creences i butlletes: la gestió del nacionalisme kurd a Turquia, 2007-2009" del investigador nord-americà Robert Olson també resten prohibits.

Resultats provisionals de les formacions kurdes a l'Iraq

Resultats provisionals a les eleccions estatals iraquianes al Kurdistan:

PDK (centre dreta independentista): 25 escons amb 641.363 vots
UPK (centre esquerra independentista): 15 escons amb 311.768 vots
Gorran (esquerra independentista): 6 escons amb 186.129 vots
Nova Generació (liberals anti independentistes): 4 amb 145.002 vots
CDJ (escissió UPK): 3 amb 114.777 vots
KIU (dreta islamista independentista):  2 amb 93.797 vots
Komal (dreta islamista): 2 amb 86.662 vots

Amb aquests resultats la majoria de forces es poden considerar satisfetes. El PDK es manté amb claredat com a primera força fins i tot si s'unís tota l'oposició no islamista. L'UPK manté la segona posició malgrat que les escissions de Gorran i i CJD amenaçaven la sega hegemonia al Kurdistan oriental. Les forces independentistes, per tant, aconsegueixen revalidar la seva victòria tot i el referèndum del 25 de setembre i les seves conseqüències.

Nova Generació emergeix am un discurs renovador i que es basa en el lema "no, per ara", sobre la independència que ha aconseguit atraure independentistes moderats. La CJD i Gorran, que esperaven ser la sorpresa, són els més mal parats. El primer perquè ha fet una campanya molt cara i basada en figures de renom que no han superat, ni de lluny, els partits tradicionals. Els islamistes mantenen els seus suports. 

Les participacions definitives han estat:
Duhok: 55 %
Erbil:  48 %
Sulaymaniyya: 40 %
Iraq: 44,52 % 

Per a saber-ne més:
Els partits kurds de l'Iraq
Basur, el Kurdistan de l'Iraq



El riesgo de la actividad política pública. En el filo de la navaja turca (5/9)

Los encuentros con representantes del partido HDP (Partido Democrático de los Pueblos, que agrupa a partidos de izquierda de ámbito estatal y partidos kurdos, y con un 10% de votos en las últimas elecciones) y del DBP (Partido de las Regiones Democráticas, principal partido kurdo) nos trajeron a la memoria años recientes de la historia vasca. Y no era algo casual. Una simple búsqueda en google lleva a titulares como “La Justicia turca utiliza el ejemplo de Batasuna para ilegalizar el partido kurdo DTP” (consultar ediciones de periódicos como El País, El Mundo, ABC, Público… del 11-12 de diciembre de 2009). Las compañeras y compañeros kurdos nos explicaron cómo el partido político DTP fue ilegalizado en 2009 por sus supuestos nexos, ¡cómo no!, con el PKK, y cómo tuvieron que crear el DBP para concurrir a las siguientes elecciones. Posteriormente, en 2016, llegaría la sentencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos (TEDH) condenando a Turquía por dicha decisión. Demasiado tarde.

La actividad política en el Estado turco tiene un riesgo evidente si no se alinea con las políticas ultranacionalistas e islamizantes del AKP. Y se le añade un componente de inseguridad adicional si se mezcla con la “cuestión” kurda. El aparato represivo turco, que atraviesa todos los poderes del Estado, pisó el acelerador en 2015-2016, en un contexto marcado por la ruptura de las conversaciones entre el PKK y el gobierno, por la pérdida de la mayoría absoluta del AKP y por el éxito electoral del HDP, sobrepasando el 10% de los sufragios. Paradójicamente, mientras los sectores progresistas del pueblo kurdo intentaban llevar a la práctica el concepto de confederalismo democrático formulado por Abdullah Öcalan, con una fuerte base en la municipalidad, en la participación directa y en el protagonismo de la mujer, la oferta del régimen turco fue la intervención de alcaldías y el encarcelamiento de sus co-alcaldes y co-alcaldesas. Los 28 ayuntamientos intervenidos por el gobierno de Ankara, los/as casi 200 co-alcaldes y co-alcaldesas y concejales/as encarcelados y los/as más de 300 dirigentes locales del HDP y DBP en prisión constituyen la muestra más palpable del riesgo de la política a nivel local en el Estado turco. Varias de las ciudades que hemos visitado, donde la vida urbana se desarrolla en aparente normalidad (la vida entre cuarteles y policías es ya parte de la rutina diaria…), tienen sus ayuntamientos gestionados por interventores designados por el gobierno turco. Tal es el caso de la capital de Bakur, Amed (algo más de 900.000 habitantes), o de las ciudades de Van (en torno a medio millón de habitantes) o Mardin (algo más de 200.000 habitantes, donde, además, la co-alcaldesa destituida, Februniye Akyol, fue la primera cristiana siria en ser elegida co-alcaldesa en todo el Estado). Las gigantescas banderas turcas que cuelgan de dichos ayuntamientos son la constante manifestación de la usurpación de la voluntad popular. Situaciones que, por un momento, nos trasladan de nuevo a Euskal Herria.

El cuadro de la represión de representantes populares y dirigentes políticos locales debe ser completado con más de 500 procesos judiciales abiertos contra diputados y otros dirigentes a nivel estatal, entre ellos Selahattin Demirtaş y Figen Yüksekdağ, co-presidentes y co-presidenta del partido HDP, encarcelados desde noviembre de 2016 bajo la socorrida acusación de colaboración con banda armada y propaganda a favor de organización terrorista.

Encarceladas o no, muchas son las personas que, relacionadas de una forma u otra con el movimiento político kurdo o con la izquierda turca, ven su vida personal y profesional afectada por los zarpazos del régimen de Erdogan. Tal es el caso de Feride, primera mujer en ejercer la abogacía en Amed, con la que pudimos compartir cena y conversación sobre la situación política apenas tres días tras su comparecencia en calidad de acusada en un juicio en Ankara. Una vez más, y ya son varios años, la vista se pospuso. Mientras tanto, ella no puede salir del país y encontrarse con su compañero, quien tiene prohibida la entrada al Estado turco. Una historia personal más entre tantas que recorren Kurdistán.

 Texto y fotografías: Iñaki Etaio, miembro de la delegación vasca a Bakur, de primavera del 2018, en el Newroz. Este reportaje, sobre diversos aspectos de lo que vieron y escucharon está compuesto por 9 secciones.

diumenge, 13 de maig del 2018

El PDK esclafa l'oposició a Duhok

El més antic dels partits kurds de l'Iraq és el Partiya Demokrata Kurdistanê (PDK) ha vençut amb claredat les eleccions estatals del 12 de maig a la circumscripció de Dohuk. S'endú nou dels onze escons en joc. Els dos restants els ha guanyat el partit de dreta islamista Kurdistan Islamic Union (KIU), fundada el 1994 i coneguda popularment per Yekgirtû. Aquesta formació té els seus feus a Erbil i Dohuk i és impulsada pels Germans Musulmans.

El PDK, que va organitzar el referèndum del 25 de setembre i defensa la independència, és encapçalat pel clan Barzani des de la seva fundació l'any 1946. Ha protagonitzat els més importants alçaments armats contra els diferents règims nacionalistes àrabs de l'Estat. Forma part de l'Aliança de Demòcrates a nivell internacional. Se'l considera un partit de centre dreta amb arrels tradicionalistes. La formació independentista guanya també a Erbil però queda en tercera força a Sulaymaniyya, on guanya la seva escissió UPK, i ha boicotejat les eleccions a Kirkuk.
Masrour Barzani, un dels dirigents del PDK

dissabte, 12 de maig del 2018

Simpatitzants de l'UPK ataquen la seu de Gorran que fa una crida a evitar una "guerra civil kurda"

La denúncia de frau electoral que estaven fent vuit formacions kurdes contra l'UPK ha estat resposta amb un atac de partidaris d'aquest partit. Han disparat contra la seu del Moviment Gorran a Zargata, prop de Sulaymaniyya. Aquest lloc és especialment simbòlic per Gorran doncs hi està enterrat el seu fundador Nawshirwan Mustafà qui es va escindir precisament de l'Unió Patriòtica del Kurdistan per denunciar la seva corrupció a mans del clan Talabani. Membres del Gorran han anat cap a Zargata per a fer front als atacants però Gorran ha cridat a evitar una "guerra civil kurda". La policia ha controlat la situació i els guàrdies de la seu del partit han afirmat que han respost a l'atac. Hi ha una persona ferida.


Atac contra Nova Generació

Simultàniament membres de l'UPK han disparat contra la seu del moviment Nova Generació, de dreta liberal anti independentista.
Míting de Gorran a Zargata


El PDK arrasa a Erbil però els antiindependentistes de dreta obtenen un 12 %

El Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), de centre dreta independentista, arrasa a Erbil amb el 44 %. Molt lluny queda l'UPK, esquerra independentista, amb el 14 %. però els anti independentistes de dreta liberal del Moviment Nova Generació obtenen un 12 % amb el seu lema "No, per ara". En canvi el CJD, escissió moderada de l'UPK i Gorran, escissió de l'UPK i el PDK oposada a la corrupció, es queden amb el 9,6 % i el 8,2 %. Les forces islamistes obtenen uns resultats molt menors. El Kurdistan Islamic Group (KIG), Komal, considerat el partit més radical aconsegueix un 5,6 % i  la Kurdistan Islamic Union (KIU) coneguda popularment per Yekgirtû, impulsada pels Germans Musulmans, es queda amb el 5,3 %.

El repartiment dels 15 escons a la circumscripció d'Erbil és :
PDK, centre dreta independentista:      8
UPK, centre esquerra independentista: 3
Nova Generació, liberals anti independentistes: 2
Gorran: esquerra independentista: 1
Komal, dreta islamista: 1


Baixa participació al Kurdistan però superior a la de l'Iraq

El nombre de votants a la regió del Kurdistan és de 3.140.000 persones, 1.389.000 persones a Sulaimani, 1.194.000 a Erbil, i 718.000 a Duhok. Hi ha 1.257 centres de votació a la regió del Kurdistan, dels quals 498 són a Erbil, 503 a Sulaymaniyya i 256 a Duhok.  Per províncies Sulaimanyya té una participació del 40%, a Erbil del 48% i a Duhok 55 %. 


                                                      Cua de votants kurds/es a Bardaraş

Detall de les participacions:

Erbil 48%
Sulaymaniyya 40%
Duhok 55%
Amedi 69%
Mergasor 70%
Simel 79 %
Ruwanduz 68%
Raniya 55 %
Shaqlawa 52 %
Darbandikhan 72 %
Taqtaq 61 %
Khalifan 63 %
Koya 40 %
Halabja 46 %
Soran 63 %
Choman 72 %
Penjwen 51 %
Kirkuk 35 %

A Al-Khan, Kirkuk, un atac islamista contra un vehicle ha causat tres persones mortes. Estat Islàmic ha reivindicat l'atac on han mort dos votants i un observador. 

En global la participació a l'Iraq ha estat del 44,5 % el que representa un èxit per a l'islamisme sunnita que s'havia oposat a les eleccions.