dissabte, 24 de desembre del 2022

Nou atemptat terrorista contra el centre cultural kurd Ahmet Kaya de l'exili a París

Després dels atemptats mortals del 9 de gener de 2013, ens els que van morir les militants kurdes Sakine Cansız (Sara), del Congrés Nacional del Kurdistan, Fidan Doğan (Rojbin) i Leyla Şaylemez (Ronahi), ahir al vespre va ser atacat un centre kurd a la capital francesa. A la perruqueria on van produir-se els trets van quedar morts Fins a cinc kurds més van restar ferits dos d'ells de gravetat. Els morts són Emîne Kara 'Evîn Goyî' és una dels 3 kurds assassinats a París avui. Va ser una avantguarda del Moviment de Dones Kurdes. També el cantant kurd Mîr Perwer. Es tracta d'un jove que s'havia exiliat de Turquia. Finalment ha mort del veterà exiliat kurd Abdurrahman Kızıl que era membre del centre cultural kurd Ahmet Kaya.


El Consell Democràtic Kurd de França (CDKF), que té la seu al centre cultural atacat, ha denunciat que "un altre cop, en ple cor de París, la comunitat kurda ha estat colpejada per un atemptat terrorista". I ha apuntat directament a Ankara: "L
a situació a Turquia i la seva evolució pel que fa al poble kurd ens porta a pensar que es tracta d'assassinats polítics". L'entitat s'ha mostrat "indignada" pel fet que la fiscalia antiterrorista de París no s'hagi fet càrrec de la investigació i ha desacreditat la versió oficial: "Ens volen fer creure que es tracta només d'un militant de l'extrema dreta". Els kurds de la diàspora a França reclamen a París que "aturi la seva col·laboració amb els serveis secrets turcs" i que s'acabi la "complaença" en la política francesa davant Turquia.

Quan el ministre de l'Interior francès, Gerald Darmanin, s'ha traslladat al lloc dels fets per expressar les seves condolences, diversos membres de la comunitat kurda han protagonitzat una protesta per denunciar l'estat turc i la inacció de la policia francesa, que ha carregat contra els manifestants i ha llançat gasos lacrimògens. Els aldarulls han continuat quan s'ha fet fosc, amb mobiliari urbà llançat contra els agents. Hi ha diversos ferits.

Segons l'alcaldessa del districte 10, l'atacant, de 69 anys, ha disparat davant del centre cultural i després ha atacat un restaurant kurd i una barberia, on el personal de l'establiment ha aconseguit neutralitzar-lo. El centre cultural atacat porta el nom del cantant kurd Ahmet Kaya, que també va morir a l'exili a París. La víctima s'havia compromès a treballar per la música kurda des de França. Un testimoni presencial, Mehmet Dilek, que ha sentit trets i crits a la barberia, on el personal ha neutralitzat l'atacant: "Potser algú que no ha vist perillar mai la seva vida es quedaria paralitzat, però nosaltres hem crescut sota l'amenaça de les armes i les bombes, així és la vida dels kurds".

Şehîd namirin






dimecres, 21 de desembre del 2022

Trobada d'alt nivell entre kurds iraquians i sirians

El president del partit Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK), Bafel Jalal Talabani, va visitar ahir Rojava i es va reunir amb el comandant en cap de les Forces Democràtiques Sírianes (SDF), Mazlum Ebdi. La trobada representa la reunió a més alt nivell entre kurds iraquians i sirians. Cal tenir en compte que les SDF actuen com a garant del govern autònom de Rojava, Kurdistan de Síria, i la UPK forma part del govern autònom del Kurdistan de l'Iraq.A la reunió ha participat el màxim representat dels EUA i la Coalició Internacional Matthew MacFarlane, comandant nord-americà.






dilluns, 19 de desembre del 2022

La policia turca assalta la seu de partits de la minoria nacional kurda

La policia turca ha assaltar la seu del Partit per la Llibertat del Kurdistan (PAK), el Partit Socialista del Kurdistan (PSK) i el Moviment Azadi a Amed (Diyarbakir en turc). La policia va dur a terme la batuda sense invocar cap motiu oficial. El president del PAK, Mustafa Özçelik, va dir que les batudes poden haver tingut lloc a causa d'un esdeveniment que el PAK va celebrar a la plaça Dağkapı el 17 de desembre per celebrar el "Dia de la bandera del Kurdistan". Hidayet Fidan, membre de l'assemblea del partit del PSK, va afirmar que l'escorcoll policial continuava a l'oficina del partit i van manllevar moltes banderes.

dimarts, 13 de desembre del 2022

Dos iranians assassinats pel govern islamista per protestar contra el hijab

Majidreza Rahnavard, de 23 anys, ha estat penjat públicament ahir 12 de desembre al matí. Va ser acusat de moharebeh (enemistat contra Déu), per l'apunyalament de dues forces de seguretat. Mohsen Shekari, un manifestant de 23 anys, va ser penjat públicament fa tres dies, el 8 de desembre, per participar en la revolució. Va ser acusat de moharebeh, per bloquejar el trànsit i ferir un oficial de seguretat el 25 de setembre.



Crida a la solidaritat amb la nació kurda al congrés del Partit de l'Esquerra Europea

El VII Congrés del Partit de l'Esquerra Europea es va celebrar a Viena del 9 a l'11 de desembre. En el congrés, que es va celebrar amb la participació de 26 partits polítics membres i 21 partits observadors de molts països europeus, i nombrosos partits, moviments i convidats d'Orient Mitjà, Nord d'Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia, la responsable de Relacions Exteriors de HDP Feleknas Uca (amenaçada per Turquia de retirar-li el càrrec sense motiu), la Federació de Cultura Democràtica Kurda i representants del KNK també hi van participar.
El Partit de l'Esquerra Europea va fer una crida a la solidaritat amb els kurds al seu congrés a Viena. Parlant en nom del Partit Comunista Reconstituit italià, Maurizio Acerbo va aixecar la bandera del PKK i va exigir que el PKK fos eliminat de la llista d'"organitzacions terroristes".

dilluns, 12 de desembre del 2022

Gravació de l'acció de la guerrilla kurda contra les forces turques a Zakho

Gravació de l'acció de la guerrilla kurda de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) contra les forces turques al Kurdistan del Sud. Gerîla TV va publicar una gravació de vídeo d'una acció contra un camp base turc al districte de Zakho. Tres soldats de les forces d'ocupació van morir com a conseqüència de l'acció a principis de novembre. HPG i YJA-Star són les ales armades del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK).


Plantada massiva d'arbres a Qamişlo, Kurdistan de Síria


El Comitè de Municipis i Medi Ambient del cantó de Qamişlo va organitzar, amb la participació de la gent de la ciutat de Qamişlo, una campanya per plantar l'entrada oest de Qamişlo, Rojava (Kurdistan de Síria) amb més de 2.500 arbres.


diumenge, 11 de desembre del 2022

Moren 4 guerrillers kurds en combat contra invasors turcs que pateixen 12 baixes mortals

Les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) han anunciat la mort de 4 dels seus Voluntaris. Rihan Xelef de la guerrilla feminista YJA-Star, Uğur Bektaş, Keyûmers Sadiqî i Orhan Kunur, tots tres de les HPG, van morir entre els mesos de juny i juliol d'enguany en combats contra les tropes invasores el Zap, Kurdistan de l'Irak. 


Paral·lelament les Forces de Defensa del Poble (HPG) van informar que dotze soldats de l'exèrcit turc van ser assassinats durant accions de resistència contra l'exèrcit turc que portava a terme una campanya d'invasió a les zones de defensa de Medya al sud del Kurdistan (nord de l'Iraq) des de mitjans d'abril. Segons el comunicat de l'HPG d'avui, l'exèrcit turc ha comès més crims de guerra mitjançant l'ús d'armes químiques. HPG va informar de quatre atacs amb armes químiques contra posicions guerrilleres prop d'Amadiya, així com 22 bombardejos per avions de caça, 47 atacs amb helicòpters i desenes d'atacs d'obusos, tancs i armes pesades.
Zona dels combats al Zap, Kurdistan de l'Iraq


divendres, 9 de desembre del 2022

 Balanç dels 60 atacs aeris turcs al Kurdistan de Síria en els darrers 19 dies: 31 assassinats



 Balanç dels atacs de Turquia al Kurdistan de Síria en els darrers 19 dies:

📌 13 civils assassinats

📌 32 civils ferits

📌 217 pobles i ciutats atacats

📌 60 atacs aeris

📌 7.227 obusos, morters i obusos disparats

📌 18 soldats del règim morts, 4 ferits

Fins i tot sota aquests atacs bàrbars, el poble de Rojava (Kurdistan de Síria) està compromès a lluitar, a resistir i defensar la Revolució, sigui el que passi i a mobilitzar-se massivament.

La guerrilla kurda publica el vídeo d'una emboscada amb 4 soldats imperialistes turcs morts

Gerîla TV va emetre les imatges de l'acció de la guerrilla contra els soldats turcs a Zap, en la qual van morir 4 soldats imperialistes turcs. Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) va donar la següent informació sobre l'acció: "Al matí del 29 de maig, els oficials de l'exèrcit turc invasor volien enviar un grup a les posicions de batalla de Martyr Berxwedan de l'àrea de resistència de Martyr Şahîn. Les nostres forces van observar que els soldats no volien avançar i van discutir amb els oficials.Llavors els oficials invasors van enviar un grup de 4 cap a les posicions de batalla.Aquests soldats van ser controlats per les nostres forces al voltant de les posicions de batalla i van colpejar. Durant l'explosió, 2 soldats va caure del penya-segat.Els altres dos invasors van ser assassinats per les nostres forces amb armes individuals i granades de mà.El material militar i les armes dels ocupants van ser destruïts.Els cossos de 2 soldats estan sota el control de les nostres forces.Els soldats que volien per prendre mesures al vespre van ser disparats de nou per les nostres forces i no van poder avançar".

dijous, 8 de desembre del 2022

El govern islàmic de l'’Iran executa el primer condemnat per participar en les protestes

Les autoritats iranianes han anunciat avui dijous la primera execució d’un pres condemnat a mort per participar en les protestes que sacsegen el país des de mitjans de setembre. Ha passat a primera hora d'aquest dijous a trenc d'alba. El reclús, Mohsen Shekari, de 23 anys, va ser condemnat a mort el 29 de novembre per ferir un membre de la Basij —un terrorista de la guàrdia revolucionària islàmica— amb un ganivet, bloquejar un carrer i crear terror a Teheran, segons informa el poder judicial a través de l'agència Mizan.   Els delictes van implicar una condemna per “guerra contra déu”, que s'arriba a castigar amb la pena de mort, com ha sigut el cas.

Segons fonts judicials citades per l'agència iraniana, l'home executat va confessar durant el juí haver rebut “pagaments” per atacar a agents de la llei i que per això va agredir el milicià, que va necessitar tretze punts de sutura. Shekari és el primer manifestant executat per participar en les protestes que sacsegen l'Iran des de la mort a mitjans de setembre de la jove kurda de 22 anys, Mahsa Amini, després de ser detinguda per la policia de la moral per portar malament el vel.




Un major entre diverses víctimes per atacs de la guerrilla kurda al Zap

Fins a 42 militars turcs han mort en diversos atacs de la guerrilla Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star), ala armada del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK). Un invasor turc d'alt rang anomenat "Mehmet Duran", en el rang de "Major", va ser eliminat per un atac amb mina de la guerrilla HPG/YJA a la regió de Zap, Kurdistan del Sud. HPG va anunciar també que van capturar el cos de l'invasor turc anomenat "Mustafa Bazna" a Metîna. HPG Press va afirmar que el règim turc va ocultar la seva mort al públic. Simultàniament la guerrilla ha identificat el general Mohammed Duman com un dels morts en un altre atac de la resistència kurda.





Un altre manifestant kurd assassinat a l'Iran i ja en són 472 els morts i 18.210 les persones detingudes

Hooman Abdolahi, un manifestant de 21 anys, ha estat assassinat en les protestes a la ciutat de Sanandaj la nit del 7 de desembre. Amb aquest assassinat les forces islamistes iranianes ja han matat 472 persones en les protestes contra el hijab (vel islàmic) obligatori. D'aquestes 64 són mainada. Segons Human Rights Activists in Iran també han mort 61 membres de les forces del règim teocràtic. El nombre de persones detingudes són 18.210 en 1.130 protestes detectades a 159 localitats de l'Iran.



dilluns, 5 de desembre del 2022

 Suècia entrega a Turquia l'exiliat kurd Mahmut Tata, suposat militant del PKK, com a condició per adherir-se a l'OTAN


El Govern de Suècia per primera vegada va extradit a Turquia a un membre del Partit dels Treballadors de Kurdistan (PKK), considerat per Ankara com una organització terrorista. Mahmut Tat, que va ser condemnat a 6 anys i deu mesos de presó a Turquia, va sol·licitar asil al país nòrdic el 2015, però Estocolm li va denegar la seva petició. Després de ser detingut per la policia sueca, Tat va ser portat a un centre de detenció a la ciutat de Molndal. Un cop completats tots els procediments necessaris, va ser deportat a Turquia, recullen mitjans turcs.

L'arrestat va arribar a Istanbul amb avió aquest divendres 2 a la nit procedent d'Estocolm. Després d'aterrar, Tat va ser escortat per oficials turcs i sotmès a un control de salut a les dependències policials de l'aeroport. Es preveu que sigui remés al jutjat una vegada finalitzats els tràmits previs. Suècia i Finlàndia van sol·licitar l'ingrés a l'OTAN el maig del 2022, però la seva sol·licitud necessita l'aprovació dels 30 membres actuals, entre els quals hi ha Turquia.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va amenaçar de bloquejar les seves candidatures, després d'acusar Estocolm i Hèlsinki de recolzar les unitats de protecció popular (YPG, per les sigles en kurd) i del PKK, ambdues organitzacions considerades terroristes per Ankara. Turquia sosté que Suècia i Finlàndia “encoratgen fonts” kurdes mitjançant suport “financer i armamentístic”.


diumenge, 4 de desembre del 2022

Victòria de les manifestants a l'Iran: el govern islàmic anuncia l'abolició de la "policia moral musulmana"

La protesta que agita l'Iran durant els darrers mesos està donant els seus fruits? Després de mesos de mobilització a Teheran i a diverses ciutats importants del país, el govern ha anunciat avui diumenge l'abolició de la policia moral, el paper de la qual s'assenyala en la mort del jove Mahsa Amini. Aquesta unitat "no té res a veure amb el poder judicial, i va ser abolida pels qui la van crear", va argumentar el fiscal general iranià, Mohammad Jafar. Tanmateix, els termes de la seva terminació no s'han fet explícits i la dissolució encara no ha estat confirmada per altres funcionaris iranians. Aleshores podrien continuar els controls relacionats amb el codi de vestimenta de la República Islàmica dels quals són responsables els agents.

Iran: la policia de la moral, una unitat repressiva arbitrària que sembra el terror

La "Patrulla d'Orientació Islàmica", creada l'any 2006,va estar darrere de la detenció de Mahsa Amini, el kurd iranià de 22 anys la mort del qual tres dies després va provocar una protesta generalitzada. Segons activistes i la seva família, la jove va morir després de ser colpejada, però les autoritats van relacionar la seva mort amb problemes de salut, negat pels seus pares. “Malgrat les detencions i la violència que pateixen, els manifestants estan en procés de fer doblegar el règim. Els iranians, armats només amb la seva ira, són més forts que la República Islàmica”, va dir l'especialista iranià.

Establerta durant la Revolució Islàmica de 1979, la policia moral es va crear per "difondre la cultura de la decència i el hijab". És a dir, per garantir el compliment del codi de vestimenta de la República Islàmica, en particular imposant l'ús del vel a les dones. Formada per homes amb uniformes verds i dones amb xadors negres, aquesta secció patrulla pels carrers, escrutant els vestits i fent detencions arbitràries.

Ja en aquell moment, “aquesta policia va inspirar una por terrible. Estava format per gent extremadament agressiva", descriu Mahnaz Shirali. "Les dones eren habitualment arrestades i condemnades a assotes perquè les autoritats creien que els seus mocadors no estaven a l'alçada". El paper d'aquesta patrulla ha anat evolucionant al llarg dels anys, però sempre ha rebut la seva part de condemnes, fins i tot de les ONG.

El juliol passat, l'ultraconservador al capdavant del país, Ebrahim Raïssi, va demanar la mobilització de "totes les institucions per reforçar la llei del vel". El zel de les autoritats havia augmentat, amb un augment del nombre de controls i detencions. Però prova que el règim tremola, el poder havia fet saber divendres que les autoritats estaven treballant en la qüestió de l'obligatorietat de portar el vel.

La rigidesa d'un poder ultraconservador s'enfronta ara amb el desig de modernitat de les generacions més joves. I si l'abolició d'una patrulla tan denunciada "marcaria un pas", no n'hi hauria prou per atenuar la revolta d'un jove en la lluita contra l'autoritarisme estatal, jutge Mahnaz Shirali. "Les demandes de la societat iraniana van més enllà. No només demana la supressió d'un cos policial o la del vel, sinó la sortida de tot un règim”, insisteix qui creu que les manifestacions han de continuar.