La resistència kurda atura l'avanç islamista sirià a Kobanê i Hasakah i Rojava queda esquarterada

Els mercenaris armats per Turquia han rebut diversos cops en els dos fronts oberts ara mateix. Després d'ensorrar-se el front per Taqba i Raqqa l'autogovern del Nord de Síria, Federació Democràtica del Nord de Síria, ha quedat gairebé esborrat. Actalment resisteixen dos cantons, dels set que hi havia inicialment, però sense continuïtat territorial.  Kobanê, situat a l'oest, ha quedat aïllat i el govern sirià l' ha tallat l'energia i l'aigua. Malgrat això les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) han aconseguit aturar l'avanç dels mercenaris islamistes, àrabs, turcmans, uigurs, turcs i sirians a Sarrin on hi ha els pitjors combats. 

L'altre front és a Jazira i en concret a la rodalia de la ciutat d'Hesîçe o Hasakah). Els mercenaris, àrabs, turcmans, uigurs, turcs i sirians han provat d'ocupar-la sense èxit i ahir un aplec d'aquests va ser detectat i eliminat amb més de 25 baixes. El front defensiu de les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) s'ha esberlat  

Entre mig, a la zona de Raqqa l'autoproclamat govern islamista de Damasc d'HTS (Al Qaeda a Síria) ha hissat banderes d'Estat Islàmic i ha enviat milers de niqabs negres per tapar les dones de la zona que fins ara vestien lliurement. També ha aprofitat per alliberar milers de presos de l'Estat Islàmic tot i que la presó d'Aqtan amb 5.000 captius jihadistes continua custodiada per les SDF malgrat estar aïllada.

                                                Manifestació avui a Kobanê contra l'atac islamista 

Desintegració de les SDF

Més enllà de la situació militar al front el problema principal ha estat la deserció de la majoria de les forces àrabs que integraven les SDF. Així, les  les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) lluiten gairebé en solitari tot i tenir el suport de grups menors de milícies siriàques i armènies. El gruix dels àrabs que integraven les SDF s'han passat al govern islàmic sirià d'HTS (Al Qaeda a Síria) amb les excepcions dels grups laics Jaish al Thuwar i Liwa Shamal al Demokrati. Especialment dura ha estat la deserció de la tribu àrab beduïna dels xammar (shammar) i la seva milícia Al Sanadid que havia combatut colze a colze amb les YPG kurdes des de 2013 tant contra Al Qaeda(després anomenada Al Nusra i ara HTS) com contra l'Estat Islàmic. Cal recordar que el 2012-14 els xammar van ser víctimes d'atrocitats a mans de l'Estat Islàmic. 

El 18 de gener van desertar i van declarar-se lleials al govern de Damasc format per HTS. La tribu Shammar va afirmar el seu suport a l'estat sirià i a les seves institucions enmig dels esdeveniments nacionals en curs. En un comunicat, la tribu va elogiar el Decret Presidencial núm. 13 que en teoria reconeix els drets kurds, qualificant-lo de "pas nacional valent" cap a la justícia, la igualtat i la unitat. La tribu va instar els sirians a rebutjar els discursos d'odi i treballar junts per la pau i la reconstrucció nacional. El grup tribal va obviar que el govern de Damasc obliga a dissoldre totes les organitzacions polítiques i militars kurdes d'autodefensa, entregar els recursos naturals de Rojava i quedar indefens davant un estat que, fa més d'un segle, es dedica sistemàticament a exterminar la minoria nacional kurda.

                                                    El cap, o emir, de la tribu xammar
 

Unitat nacional kurda

Un dels efectes de l'ofensiva islamista siriana contra la minoria kurda ha estat l'emergència de la unitat nacional kurda. Els islamistes no diferencien entre kurds de les SDF, YPG, ENKS, PDK, PKK o UPK i han llençat un genocidi per exterminar aquesta minoria d'Orient. Davant d'aquest fet, com ja va passar el 2014 en el setge de Kobanê, s'ha generat un sentiment de consciència pan kurda. Els exiliats s'han mobilitzat a Europa, els kurds del nord han trencat la frontera turca i han entrat a Kobanê per defensar-la, i el partit PAK, del Kurdistan de l'Iran s'ha mostrat a favor d'enviar tropes a Rojava. Especialment els kurds de l'Iraq han llençat una campanya solidària coodinada des d'Hewler per enviar ajuda humanitària i Masoud Barzani ha visitat el Papa, s'ha reunit amb el govern italià i el britànic i ha parlat amb els Emirats Àrabs per tal d'aturar el genocidi. "La dignitat i la existència dels kurds és més sagrat que qualsevol altra cosa: i estem preparats per fer el que calgui per protegir el poble del Kurdistan", ha declarat a Roma. 

                            Barzani, President del Kurdistan de l'Iraq, i el papa Lleó XVI, 21.01.2026

                  Rebuda el comboi d'ajuda del la Barzani Charity Foundation a Qamixli, 22.01.2026

 

            Mobilització a Sulaymaniyya, Kurdistan de l'Iraq, en suport a Rojava, Kurdistan de Síria

Campanya de la Mitja Lluna Roja Kurda per ajudar a Rojava (Kurdistan de Síria)

 

La Mitja Lluna Roja Kurda Heyva Sor a Kurdistanê ha llançat una mobilització general en tota Rojava davant els esdeveniments recents. Des del 6 de gener, el govern sirià i grups armats afiliats a Turquia han llançat intensos atacs contra barris kurds d'Alep. Aquestes agressions s'han ampliat a nombroses zones —Tabqa, Raqqa, Deir ez-Zor i Tishrin—, amenaçant tota Rojava i al nord-est de Síria.

Des del primer dia, centenars de civils, entre dones, nenes, nens i gent gran, han mort i milers han resultat ferides. En ple hivern, centenars de milers s'han vist desplaçades i forçades a fugir a la recerca de seguretat. S'utilitzen tancs, artilleria i armament pesant, cosa que constitueix una violació directa del dret internacional humanitari. Centenars de milers de kurdes i kurds veuen amenaçades la vida i la dignitat. Grups islamistes ataquen institucions públiques, hospitals i habitatges mitjançant artilleria i bombardejos. 

Com a conseqüència, l'escassetat de medicaments, aliments, aigua i electricitat ha arribat a nivells crítics. Davant aquesta greu emergència humanitària, Heyva Sor a Kurdistanê, juntament amb organitzacions associades a nombrosos estats europeus i als Estats Units, llança una campanya d'ajuda d'emergència per a la població de Rojava. Amb el suport de la diàspora i de totes les persones donants solidàries, l'ajuda recaptada es canalitzarà a través de Heyva Sor a Kurd cap a persones desplaçades, atenent necessitats urgents d'assistència humanitària i serveis mèdics. L'associació crida totes les persones amb consciència,  a sumar-se a la campanya: «Cada donació pot salvar una vida a Rojava. Cada aportació brinda esperança a desenes de milers de nenes i nens. Ara és el moment d'ajudar i actuar per Rojava». HSK no té seu a l'estat espanyol però sí a l'estat francès; es poden fer donacions des dels Països Catalans a :

Association Humanitaire Soleil Rouge – RojaSor
CIC Troyes Hôtel de Ville
IBAN: FR7630087335000002074770150
BIC/SWIFT: CMCIFRPP

Altres estats:

ALEMANYA
Heyva Sor a Kurdistanê e. V.
Kreissparkasse Köln
IBAN: DE49 3705 0299 0004 0104 81
BIC/SWIFT: COKSDE33XXX
PayPal: heyvasorakurdistan@gmail.com
Enlace PayPal: https://www.paypal.com/donate/?hosted_button_id=ST5BWWFB7FPGS

SUÏSSA
Kurdistan Rote Halbmond Schweiz (Croissant Rouge Kurdistan Suisse)
Alternative Bank Schweiz AG
IBAN: CH39 3012 3040 7234 1000 5
BIC: ABSOCH22XXX
Web: www.heyvasor.ch

ITÀLIA
Mezzaluna Rossa Kurdistan Italia ETS (Heyva Sor a Kurdistanê)
Banca Etica
IBAN: IT53 R050 1802 8000 0001 6990 236
BIC/SWIFT: ETICIT22XXX
Web: www.mezzalunarossakurdistan.org

PAÏSOS BAIXOS
Stichting Koerdische Rode Halve Maan
(Heyva Sor a Kurdistanê)
IBAN: NL67BUNQ2060346371
BIC: BUNQNL2A
Web: www.stichtingkrhm.nl

ESTATS UNITS
Fundación de Ayuda a Mesopotamia (Weqfa Alîkariya Mezopotamya)
Citizens Bank
Cuenta: 297 920 88
Ruta: 011 500 120
BIC/SWIFT: CTZIUS33XXX

NORUEGA
Kurdiske Røde Halvmåne Norge (Heyva Sor a Kurdistanê)
VIPPS: 21957
DNB Bank ASA (Oslo)
IBAN: NO15 1503 4052 953
BIC/SWIFT: DNBANOKKXXX

BÈLGICA
Soleil Rouge de Belgique(Roja Sor a Belçîka)
BNP Paribas Fortis
IBAN: BE93 1431 3135 4067
BIC: GEBABEBBXXX

 

Els islamistes prenen el control de l'autopista M4 i encerclen Kobanê posant-la sota setge

Kobanê ha quedat aïllat i la seva captura pot ser qüestió de dies. Els mercenaris armats per Turquia han entrat a Ayn Issa i conquerit la franja de vint quilòmetres que controlaven les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF. D'aquesta manera s'ha trencat la territorial entre els cantons de Kobanê i Jazira (Hesîçe o Hasakah). Els mercenaris, àrabs, turcmans, uigurs, turcs i sirians han avançat cap als dos darrers dels set cantons que formaven la Federació Democràtica del Nord de Síria. El front defensiu de les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) s'ha esberlat  davant una ofensiva de l'autoproclamat govern islamista de Damasc d'HTS (Al Qaeda a Síria) que aprofitat per alliberar milers de presos de l'Estat Islàmic. La situació és tant terrible que l'exèrcit iraquià s'ha desplegat a la frontera amb Rojava (Kurdistan sirià) per evitar un allau d'islamistes. 

            En groc la zona de les SDF i en verd la d'Al Qaeda autoproclamat govern sirià islamista

Raqqa, antiga capital de l'Estat Islàmic a Síria, cau en mans de l'autoproclamat govern islamista de Damasc

 

Ja només queden dos dels set cantons que formaven la Federació Democràtica del Nord de Síria. El front defensiu sud de les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) s'ha esberlat avui davant una ofensiva de l'autoproclamat govern islamista de Damasc d'HTS (Al Qaeda a Síria). Kobanê ha quedat aïllat i la seva captura pot ser qüestió de dies. Els mercenaris armats per Turquia van llençar avui una ofensiva múltiple pel sud, a Tabqa i Tishrin i han avançat de forma extraordinària cap a l'antiga capital de l'Estat Islàmic a Síria, Raqqa. Pel camí han executat i humiliat els kurds que han trobat fent-los bordar com gossos, colpejant-los o insultant-los. Els mercenaris, àrabs, turcmans, uigurs, turcs i sirians han creuat l'Eufrates.

En saber-se que s'aproximaven a la capital provincial s'han alçat cèl·lules dormides de l'Estat Islàmic que han expulsat les SDF. Simptomàticament han atacat la presó on han alliberat els presos de de l'Estat Islàmic i han enderrocat el monument a les SDF i les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ). Les forces pro kurdes s'han replegat cap a l'est però mantenen posicions a Raqqa.

Acord d'alto el foc... signat per una part

L'autoproclamat govern sirià ha anunciat avui que s'ha acordat un alto el foc amb les Forces Democràtiques Sirianes (SDF), liderades pels kurds, que implicarà la retirada de les seves forces de les zones a l'oest del riu Eufrates, segons els mitjans de comunicació estatals sirians. L'acord de diumenge també preveu la integració de les forces de les SDF a l'exèrcit sirià. En declaracions a Damasc, el president sirià, Ahmed al-Sharaa, líder d'Al Qaeda a Síria, va dir que l'acord permetrà que les institucions estatals sirianes es traslladin a tres governacions orientals i septentrionals (al-Hasakah, Deir Az Zor i Raqqa), anteriorment controlades per les SDF. L'acord estipula que l'administració de les SDF a càrrec dels detinguts i campaments de l'ISIS (Estat Islàmic), i les forces que custodien les instal·lacions, s'integraran a l'estructura estatal del país, cosa que ara atorga al govern plena responsabilitat legal i de seguretat. A més, les SDF proposaran una llista de líders per ocupar alts càrrecs militars, de seguretat i civils dins del govern central, garantint una col·laboració nacional.

Al-Sharaa va fer l'anunci després de reunir-se amb l'enviat especial dels Estats Units a Síria, Tom Barrack, a Damasc. El cap de les SDF, Mazloum Abdi, havia d'assistir a la reunió, però al-Sharaa va dir que les condicions meteorològiques van fer que el seu viatge s'ajornaria fins dilluns.

Assalt de l'autoproclamat govern islamista sirià també a la presa de Tishrin

Després que les SDF decidissin retirar-se de les zones de Deir Hafir i Maskanah en un intent per reduir les tensions a Síria, grups armats afiliats al Govern de Transició i recolzats per l'Estat turc van llançar nous atacs. Aquests atacs, que van començar a Deir Hafir i Maskanah, es van estendre posteriorment a les zones rurals de Tabqa, Tishrin, Mansura, Raqqa i Deir ez-Zor.

Ampliant els seus atacs d'ocupació contra el Nord i l'Est de Síria, les últimes hores l'Estat turc i els grups armats vinculats a Damasc han intensificat els seus assalts contra Tishrin, situada al sud de la ciutat de Kobanê, al cantó de l'Eufrates.

Al mateix temps que l'activitat dels drones armats continua, les bandes bombardegen cases civils amb tancs, artilleria i altres armes pesades. Aquests grups armats recolzats per Damasc i Turquia estan intentant avançar amb tancs al turó de Suriyatel. Tot i això, les i els combatents de les Forces Democràtiques Sírias (SDF) i les Unitats de Protecció de les Dones (YPJ) estan responent amb força a aquests intents.

En conseqüència, s'estan produint intensos enfrontaments a la zona del turó de Suriyatel entre els combatents de les SDF-YPJ i els grups armats.

El comandant de les SDF Kawa Qeremox dirigeix la resistència a la presa

El comandant de les SDF Kawa Qeremox ha afirmat: "Estem a la presa i resistirem fins al final. Aquesta presa pertany a la nostra gent. El nostre poble ha fet grans sacrificis per aquest lloc: els màrtirs, els ferits, els nens que van perdre la vida aquí. És per això que la nostra gent pot confiar en la seva força. Així com vam sostenir la presa en onades anteriors d'atacs, tampoc no l'abandonarem aquesta vegada".

L'autoproclamat govern sirià obre un altre front a Tabqa després d'expulsar la població kurda d'Alep

 

Només dies després de practicar una neteja ètnica contra la minoria nacional kurda a Alep deportant-ne els seus membres cap a l'est de Síria o tancant-los i assassinant-los, Damasc va tornar a ahir a perpetrar nous atacs. Acumulant forces mercenàries i armes procedents de Turquia el govern d'HTS (Al Qaeda a Síria) ha llençat un ataca contra la regió de Tabqa, a l'oest de Raqqà contra les 

Segons els islamistes sirians han aconseguit expulsar les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) de diverses localitats i avançar cap a Tabqa. Certament l'autogovern democràtic ha imposat un toc de queda total al cantó de Tabqa (Tabqa, Mansoura i al-Jarniyah). "Instem tots els ciutadans a complir aquesta circular i cooperar amb les autoritats pertinents en nom de la seguretat pública. Aquesta circular entrarà en vigor immediatament i romandrà en vigor fins a nou avís." ha afirmat avui l'autovern cantonal vinculat a les SDF. Ara mateix l'ofensiva principal es centra a Mansoura, just entre Tabqa i Raqqa. Segons les SDF: "Les nostres forces han restaurat la calma a la ciutat de Mansoura després de frustrar els intents de les cèl·lules de sabotatge per desestabilitzar la seguretat i l'estabilitat. S'han intensificat les patrulles i els desplegaments de seguretat per garantir la seguretat dels residents i protegir les propietats."

Neteja ètnica: Matança de kurds al barri d'Ashrafiyah d'Alep (Síria) a mans del govern islamista

L'entrada dels gàngsters de l'autoproclamat govern islamista sirià als barris kurds d'Alep, des de divendres 9 ha suposat un fum de crims contra la població de la minoria kurda. Assassinats, dones llençades des d'edificis, tortures, deportacions, bombardeigs d'hospitals i una neteja ètnica sense precedents a Alep, una ciutat fins ara multicultural. Els islamistes han separat els homes de les seves famílies i se'ls han endut a indrets desconeguts en una matança que ni el propi Assad havia comés. El règim de terror és total. «Com es pot descriure una realitat en què el partit suposadament responsable de protegir les persones les està lluitant? Un govern que se suposa que defensa la dignitat del seu poble, però que entra en acords externs a costa de la sang siriana, construint interessos temporals i personals sobre els cossos dels civils. Amb quina lògica es pot justificar aquest comportament envers la gent?».

Un pres kurd torturat i assassinat a Eşrefiye (Ashrafiyah), Alep

Neteja ètnica: L'auto proclamat govern sirià ordena que els kurds siguin deportats dels seus dos barris d'Alep

El Ministeri de Defensa de l'autproclamat govern islamista de Síria va anunciar un alto el foc a Alep divendres, 9 de gener, després de dies d'enfrontaments mortals entre l'exèrcit i els combatents kurds que van obligar milers de civils a fugir. La violència, que ha matat almenys 21 persones, és la pitjor que ha esclatat des que els islamistes van prendre el poder fa poc més d'un any. Els combatents kurds van tenir fins a les 9:00 del matí, hora local, de divendres per abandonar aquestes zones, mentre que la governació d'Alep va dir que els combatents kurds serien enviats, juntament amb les seves armes lleugeres, a zones kurdes més a l'est en un cas clar de neteja ètnica. "En les properes hores, els membres de les SDF (Forces Democràtiques Sirianes) seran traslladats amb les seves armes lleugeres a l'est del riu Eufrates", va dir un comunicat de la governació de mitjans de comunicació d'Alep, referint-se a les Forces Democràtiques Sirianes liderades pels kurds.

Hi va haver combats ferotges als districtes d'Ashrafiyeh i Sheikh Maqsud, de majoria kurda, fins dijous a la nit. L'exèrcit de l'autoproclamat govern sirià havia ordenat als civils d'aquests barris que marxessin pels corredors humanitaris abans de llançar l'operació. La televisió estatal islamista va informar que unes 16.000 persones havien estat deportats. 

Mazloum Abdi, que lidera les SDF, va dir que els atacs a les zones kurdes "soscaven les possibilitats d'arribar a acords", dies després de visitar Damasc per converses sobre l'acord d'integració del març. L'acord s'havia d'implementar l'any passat, però les diferències, incloses les demandes kurdes d'un govern descentralitzat, han obstaculitzat el progrés. Sheikh Maqsud i Ashrafiyeh han romàs sota el control d'unitats kurdes vinculades a les SDF, que els combatents kurds van acceptar retirar-se de les zones a l'abril. Turquia, que comparteix una frontera de 900 quilòmetres amb Síria, ha llançat successives ofensives per expulsar les forces kurdes de la frontera.

L'auto proclamat govern sirià declara els barris kurds d'Alep com "zona militar"

Almenys set civils van morir i 52 van resultar ferits després de dos dies d'intens combats als barris de majoria kurda d'Alep. Una font política kurda sobre el terreny va declarar a The Amargi que el govern de transició sirià va rebutjar les negociacions amb l'Administració Autònoma Democràtica del Nord i Est de Síria (DAANES) i va declarar les Forces Democràtiques Sírias (sdf) com a «objectius militars legítims», cosa que la Copresidenta de Rela va qualificar com un «senyal de guerra d'extermini».

El 6 de gener, faccions armades afiliades a Damasc van llançar un assalt a gran escala contra Sheikh Maqsoud, Ashrafiyah i Bani Zaid, emprant drones suïcides, tancs, artilleria pesada i llançacoets Grad contra zones on viuen més de 500.000 persones, segons testimonis de civils. Fins ara, set persones han mort i 52 han resultat ferides, entre elles dues dones i un nen.

Davant l'estancament de les converses entre la sdf i el govern sirià, l'exèrcit i les forces recolzades per Turquia van intensificar els atacs a Alep. Les forces kurdes desplegades a la zona són principalment unitats locals de seguretat interna (Asayish), després de la retirada de la sdf l'abril passat d'acord amb l'acord d'alto el foc.

L'Organització de Drets Humans d'Afrín va informar que uns 130 habitatges van patir danys parcials i que l'Hospital Osman d'Ashrafiyah es va veure obligat a tancar després de ser atacat. L'alt nombre de víctimes va desbordar unes instal·lacions mèdiques ja afectades per escassetat de subministraments.

Fins ara, les unitats locals d'Asayish han repel·lit intents d'infiltració de faccions afins al govern. Els enfrontaments intermitents amb armes pesades van continuar durant la nit al voltant de Sheikh Maqsoud i l'àrea d'al-Suryan.

El Ministeri de Defensa declara barris com a zones de combat

Dimecres, el Ministeri de Defensa sirià va declarar que totes les posicions militars de la sdf a Sheikh Maqsoud i Ashrafiyah són «objectius militars legítims», al·legant una «greu escalada». La sdf va sostenir que manté el compromís amb l'alto el foc i va negar qualsevol escalada de la seva part.

El ministeri va instar la població civil a allunyar-se de les posicions de la sdf i va anunciar l'obertura de dos «corredors humanitaris segurs» —l'encreuament d'al-Awarid i el del carrer al-Zohour— fins a les 15.00 del 7 de gener.

L'anunci va generar una condemna immediata d'Elham Ahmed, que va afirmar a X: «El Ministeri de Defensa ha declarat la guerra a barris civils densament poblats, anunciant una guerra d'extermini contra els kurds». Ha subratllat que la majoria dels residents són desplaçats forçosos d'Afrín que avui enfronten setge i atacs militars.

Ahmed va reiterar el compromís kurd amb l'acord de l'1 d'abril i va remarcar: «Malgrat els nostres esforços sostinguts per comunicar-nos i iniciar converses, el Ministeri de Defensa es nega a dialogar».

Comandants sancionats lideren l?assalt

L'ofensiva estaria encapçalada per tres divisions formades per excombatents de Hay'at Tahrir al-Sham (HTS) i faccions recolzades per Turquia. Abu Qutaiba al-Manbiji comandaria la 60a Divisió; la 72a Divisió agrupa combatents de diverses faccions —inclosa la Brigada Sultà Murad, majoritàriament turcomana— ara sota el comandament de Fahim Issa, nomenat viceministre de Defensa per a la Regió Nord.
La 76a Divisió, dirigida per Saif al-Din Boulad (Abu Bakr), estaria composta per la Divisió Hamza. Tant la Hamza com la Sultà Murad afronten sancions dels Estats Units, la UE i el Regne Unit per tortura, detencions arbitràries, desaparicions forçades i violència contra civils.

34 morts i 2.000 detinguts en les protestes a lran

Des del 28 de desembre del 2025, s'han produït protestes contra les crisis econòmiques, socials i polítiques a tot l'Iran i el Kurdistan Oriental (Rojhilat), que estan sent reprimides violentament pel règim islàmic iranià. Tot i les intervencions de les forces iranianes, les protestes continuen estenent-se i intensificant-se cada dia que passa. Les imatges que circulen a les plataformes digitals mostren les forces del règim iranià utilitzant la violència contra els manifestants durant les protestes, que ja fa 12 dies. Els manifestants ferits en aquests atacs no poden anar als hospitals per rebre tractament mèdic a causa de l'amenaça de ser detinguts.

Les protestes s'estenen

Les manifestacions han estat estès per 31 ciutats, 111 districtes i 348 pobles de l'Iran i el Kurdistan Oriental. Fins ara, 45 universitats han anunciat el suport a les protestes. Segons els informes de la regió, les forces de seguretat i la Guàrdia Revolucionària Islàmica Iraniana s'han retirat de moltes ciutats de l'Iran i el Kurdistan Oriental, mentre que les botigues i els espais públics han estat tancats.
Segons l'Agència de Notícies d'Activistes de Drets Humans, durant els 12 dies de protestes, almenys 34 manifestants, entre els quals 5 nens, han estat assassinats, i 2217 persones han estat detingudes i desenes de manifestants han resultat ferits. Segons s'informa, les declaracions dels manifestants detinguts s'estan obtenint sota pressió i sense la presència d'advocats, i aquestes confessions coaccionades són difoses pels mitjans de comunicació estatals iranians.

Preses polítiques en vaga de fam

Les preses polítiques recloses a les presons iranianes iniciaran una vaga de fam en solidaritat amb la vaga general que se celebrarà a tot el Kurdistan Oriental. La Xarxa de Drets Humans del Kurdistan (KHRN) ha declarat en un comunicat que les preses polítiques, entre elles Warisha Moradi i Zeinab Celaliyan, iniciaran una vaga de fam simultàniament amb la vaga general prevista a tot Rojhilat.
Segons la KHRN, Warisha Moradi, Zeinab Celaliyan, Sekîne Pervane, Metleb Ahmediyan i Parîsa Kemali, que es troben empresonades a diverses ciutats iranianes, recolzaran la vaga general que començarà demà (divendres) iniciant una vaga de gana. L'associació va afegir que la vaga de fam té com a objectiu protestar contra les condicions actuals i mostrar solidaritat amb la vaga general, i va subratllar que encara no hi ha informació clara sobre la durada de la vaga de fam ni com respondrà l'administració penitenciària a aquesta acció. De les protestes recents a l'Iran i al Kurdistan oriental, les crides a una vaga general continuen estenent-se àmpliament, amb el tancament dels mercats en algunes ciutats i la suspensió de les activitats per part d'alguns empresaris.

El poble pren el control de les ciutats d'Abdanan i Malekshahi a Rojhilat (Kurdistan de l'Est)

La situació es va desenvolupar de forma especialment dinàmica a la província kurda de Îlam. A la ciutat d'Abdanan, les protestes es van estendre ràpidament per tota la ciutat. Milers de persones van marxar pel centre en senyal de protesta. Segons Aryen TV, la comissaria local i un campament militar proper van ser presos per la població sense que es produïssin enfrontaments armats. Segons s'informa, diversos agents de policia es van negar a actuar contra els manifestants i alguns fins i tot van mostrar la solidaritat.

Després de prendre el control de la ciutat, les protestes van continuar en un ambient festiu. Tot i això, més tard aquell mateix dia, unitats lleials al règim van intervenir contra els manifestants. Segons els informes, desenes de persones van resultar ferides, diverses de gravetat. Tot i això, segons les últimes informacions, la ciutat segueix sota el control del poble i les forces estatals s'han retirat.

Segons informes coincidents, totes les forces estatals també han estat expulsades de la ciutat de Malekshahi. La ciutat està ara completament a les mans de la població civil. Tot i que s'han registrat talls d'electricitat generalitzats, els mitjans de comunicació locals afirmen que helicòpters de la Guàrdia Revolucionària Iraniana han sobrevolat la ciutat, especialment el centre.

Llistat dels 47 màrtirs internacionalistes de les YPG/YPJ

Llista de Màrtirs Internacionals de YPG-J
1. Emir Kubadi (2014) Iran
2. Ashley Johnston (2015) Austràlia
3. Kosta Scurfield (2015) Regne Unit
4. Ivana Hoffman (2015) Alemanya
5. Mihemed Kerim (2015) Iran
6. Keith Broomfield (2015) Estats Units d'Amèrica
7. Arnavut Karker. (2015) Alemanya
8. Reece Harding (2015) Austràlia
9. Kevin Jochim (2015) Alemanya
10. John Gallagher (2015) Canadà
11. Gunter Hellstern (2016) Alemanya
12. Mario Nunes (2016) Portugal
13. Jamie Bright (2016) Austràlia
14. Levi Jonathan Shirley (2016) Estats Units d’Amèrica
15. Dean Carl Evans (2016) Regne Unit
16. Martin Gruden (2016) Eslovènia
17. Firaz Kardo (2016) Egipte
18. Jordan MacTaggart (2016) Estats Units d’Amèrica
19. William Savage (2016) Estats Units d’Amèrica
20. Michael Israel (2016) Estats Units d’Amèrica
21. Anton Leschek (2016) Alemanya
22. Ryan Lock (2016) Regne Unit
23. Nazzareno Tassone (2016) Canadà
24. Paolo Todd (2017) Estats Units d’Amèrica
25. Albert A Harrington (2017) Estats Units d’Amèrica
26. Robert Grodt (2017) Estats Units d’Amèrica
27. Nicolas A Warden (2017) Estats Units d’Amèrica
28. Luke Rutter (2017) Regne Unit
29. David Taylor (2017) Estats Units d’Amèrica
30. Orhan B N Ozanyan (2017) Armènia
31. Frédéric Demoncheaux (2017) França
32. Mehmet Aksoy (2017) Regne Unit
33. Jack Holmes (2017) Regne Unit
34. Ollie Hall (2017) Regne Unit
35. Abraham Hassan (2017) Líban
36. Samuel Prada Leon (2018) Galícia
37. Olivier le Clainche (2018) Bretanya
38. Sjoerd Heeger (2018) Països Baixos
39. Jake Kilpsch (2018) Estats Units d'Amèrica
40. Haukur Hilmarsson (2018) Islàndia
41. Anna Campbell (2018) Regne Unit
42. Alina Sanchez (2018) Argentina
43. Ramón Rull Linhoff (2018) País Valencià
44. Farid Medjahed (2018) França
45. Giovanni Francesco Asperti (2018) Itàlia
46. ​​Lorenzo Orsetti (2019) Itàlia
47. Konstantin Geedig (2019) Alemanya

Els 7 partits de l'oposició kurda es reuneixen per fomentar la unitat enmig de les protestes a l'Iran

Els partits de l'oposició kurda de l'Iran van celebrar dilluns una reunió d'alt nivell amb l'objectiu de fomentar la unitat enmig de l'escalada dels disturbis dins de la república islàmica, mentre les protestes violentes entraven a la seva segona setmana.

"El 5 de gener de 2026, set partits polítics del Centre de Diàleg per a la Cooperació Interpartidista al Kurdistan iranià es van reunir per a una reunió d'alt nivell", va dir el Partit Democràtic del Kurdistan Iranià (PDKI) en un comunicat. Els partits van discutir "els esdeveniments polítics recents a l'Iran i la situació actual al Kurdistan".

Segons el comunicat, els participants van expressar "tot el seu suport a les protestes nacionals i els aixecaments populars contra la República Islàmica", emfatitzant la necessitat d'una "cooperació conjunta efectiva per enfortir aquests moviments". Les protestes provocades per l'empitjorament de les condicions econòmiques s'han estès per diverses províncies iranianes, deixant més de 18 persones mortes i més de 170 detingudes, segons un observador de drets humans amb seu a Oslo. Les manifestacions han entrat ara a la seva segona setmana, cosa que ha fet que les Nacions Unides instin les autoritats iranianes a respectar el dret de reunió pacífica. L'Organització de Drets Humans Hengaw va dir que ha "verificat les identitats de 18 persones mortes durant les protestes recents", i va afegir que almenys sis casos més estan sota revisió i es notificaran un cop confirmats. Dels morts, Hengaw va informar que "almenys nou eren Lur i set eren kurds". Les morts s'han produït des que van començar les manifestacions a la capital iraniana la setmana passada, impulsades per l'augment del cost de la vida i la ràpida devaluació de la moneda nacional. Les protestes i les vagues es van estendre posteriorment a diverses altres ciutats dijous. Els partits de l'oposició kurda també "van condemnar la repressió violenta de les protestes a Kermanshah, Ilam, Malekshahi i Lorestan", i van expressar la seva solidaritat amb les famílies de les víctimes.

Al final de la reunió, les parts van acordar "intensificar el diàleg" entre les forces polítiques kurdes, desenvolupar un marc compartit i "establir una full de ruta per enfortir els moviments polítics i nacionals kurds a l'Iran".

Declaració Reunió del Centre de Diàleg de Partits del Kurdistan Oriental per a la Cooperació

La Reunió d'Alt Nivell dels Partits Polítics del Kurdistan Oriental sobre la situació política a l'Iran i els esdeveniments recents al Kurdistan Oriental es va convocar el dilluns 15 de Bahman 1404 (5 de gener de 2026). Durant aquesta reunió, es va debatre la situació política a l'Iran i els esdeveniments recents al Kurdistan, es va expressar suport a la lluita i l'aixecament nacional dels pobles i comunitats de l'Iran, i es van prendre decisions sobre la necessitat d'un treball col·laboratiu i productiu per enfortir i revigoritzar els moviments de protesta contra la República Islàmica.

La reunió va començar amb homenatges als màrtirs i a aquells que van sacrificar les seves vides en les protestes recents a tot l'Iran i les regions inferiors del Kurdistan. Posteriorment, Sa Excel·lència el Sr. Mustafa Hijri, Secretari General del Partit Democràtic del Kurdistan Iranià, que exerceix com a president rotatori del Centre de Diàleg per a la Cooperació dels Partits Polítics del Kurdistan Iranià, va aclarir els objectius de la sessió en el seu discurs d'obertura i va destacar les responsabilitats que pesen més sobre els partits del Kurdistan Oriental en les circumstàncies actuals. La reunió es va enriquir amb les perspectives, observacions i punts de vista dels participants.

Durant la reunió, es va valorar molt positivament la nova onada de protestes, vagues i manifestacions contra la República Islàmica, que són el resultat de dècades de corrupció, incompetència i polítiques antipopulars de la República Islàmica. Es va condemnar la brutal repressió de les protestes a Kermanshah, Ilam, Malekshahi i Lorestan, ordenada directament per Khamenei, que va qualificar una vegada més les demandes legítimes del poble oprimit del Kurdistan com a sedició. A més, a més d'expressar el condol a les famílies i familiars dels màrtirs recents a tot l'Iran, particularment a Malekshahi i les regions baixes del Kurdistan, es va posar èmfasi en la necessitat d'unitat i solidaritat a totes les regions del Kurdistan iranià i en mesures serioses i pràctiques contra el règim de la República Islàmica per afrontar les seves polítiques hostils i la supressió sistemàtica del moviment kurd.

En un altre segment de la reunió, es van prendre decisions per intensificar els esforços i les negociacions per redactar un document marc per a la cooperació entre els partits polítics i determinar una full de ruta per enfortir el moviment polític i nacional kurd a l'Iran.

A la reunió van assistir les següents delegacions del partit i els seus líders:

Sr. Seyyed Ebrahim Alizadeh, primer secretari de Komala, Organització del Kurdistan del Partit Comunista de l'Iran.

Sr. Omar Ilkhanizadeh, vicesecretari general del Partit Komala del Kurdistan iranià (Komala)

Sr. Reza Kaabi, secretari general de la Societat de Treballadors del Kurdistan (Komala)

Sr. Baba Sheikh Hosseini, secretari de l'Organització de Lluita del Kurdistan iranià (KHABAT)

Sr. Hossein Yazdanpanah, secretari general del Partit de la Llibertat del Kurdistan (PAK)

Sr. Amir Karimi, copresident del Partit Vida Lliure del Kurdistan (PJAK)

Sr. Mustafa Hijri, secretari general del Partit Democràtic del Kurdistan iranià

Centre de Diàleg per a la Cooperació dels Partits del Kurdistan Oriental
15è calendari kurd Bahman 2725 (5 de gener de 2026)

Dinou assassinats i un miler de detinguts en les protestes contra el règim islàmic iranià a 78 ciutats

L'organització iraniana de drets humans HRANA, en un informe recent, ha revelat el balanç de nou dies de protestes i manifestacions a ciutats de l'Iran i el Kurdistan Oriental, enmig de la creixent ira pública per l'empitjorament de les condicions econòmiques, polítiques i socials.

Segons l'informe, es van celebrar protestes en 222 llocs de 78 ciutats de 26 províncies, a partir del 28 de desembre de 2025, entrant en el seu novè dia consecutiu mentre s'expandien geogràficament.

L'organització va declarar que les autoritats iranianes van arrestar 990 persones durant aquest període, mentre que almenys 19 manifestants van morir i 51 més van resultar ferides a causa de l'ús de la força contra els manifestants.

Una setmana de revolta popular contra el règim islàmic persa a l'Iran

Durant els darrers set dies, s'han produït protestes a més de 100 llocs a tot el país, almenys vuit manifestants han perdut la vida i desenes de ciutadans han estat detinguts.

Les protestes i vagues que van començar a principis de setmana a la capital, Teheran, liderades per botiguers i ciutadans, van arribar al seu sisè dia a partir del divendres 2 de gener. Malgrat la forta presència de les forces de seguretat als carrers, les manifestacions van continuar a moltes ciutats, com ara Nishapur, Sabzevar, Mashhad, Hamedan, Teheran, Zahedan, Fooladshahr, Yasuj, Qazvin i Qom. La informació del terreny indica que, en molts llocs, la policia i les forces de seguretat van recórrer a la violència per evitar reunions.

La crisi econòmica s'agreuja

L'onada de protestes va esclatar en un moment en què la crisi econòmica del país ha assolit nivells històrics. Les fortes pujades dels tipus de canvi, el col·lapse dels índexs borsaris i la pèrdua de confiança en les polítiques econòmiques del govern han obligat moltes empreses a tancar o suspendre les operacions. Segons els experts, el tipus de canvi que supera els 140.000 tomans i el desplaçament de capitals cap a zones de risc relativament baix són algunes de les principals raons del recent augment del descontentament públic.

Segons les dades recopilades, només el sisè dia es van registrar protestes a 17 ciutats de 13 províncies. A Zahedan, la multitud va sortir als carrers després de les oracions del divendres, cantant consignes de protesta als carrers Universitat i Khayyam. A Marvdasht, el funeral d'una persona que va perdre la vida durant les protestes es va convertir en una manifestació; més tard, van tenir lloc noves protestes al carrer Enghelab.

A Fooladshahr, es va celebrar una cerimònia funerària per Daryoush Ansari Bakhtiyarvand, que va ser assassinat per trets de les forces de seguretat durant les protestes el vespre de l'1 de gener, amb una àmplia participació pública.

113 protestes a 46 ciutats

En sis dies, es van dur a terme almenys 113 accions de protesta a 46 ciutats de tot el país. Es va informar que 15 d'aquestes van tenir lloc a universitats. Els lemes corejats durant les manifestacions reflectien una àmplia gamma de demandes econòmiques, socials i polítiques, alhora que expressaven la ràbia pública acumulada cap a l'estat iranià. En algunes ciutats, els cementiris i les cerimònies funeràries dels morts en les protestes també es van convertir en espais de resistència.

En moltes ciutats, les forces de seguretat van utilitzar gas lacrimogen, cartutxos de perdigons i mètodes de detenció durs per dispersar els manifestants. Les imatges de Qom van mostrar les forces de seguretat utilitzant gas lacrimogen, mentre que es va veure un ciutadà sostenint un casquet de cartutx de perdigons buit. Al barri de Narmak de Teheran, es va informar que les forces del règim van utilitzar la violència durant la detenció d'una manifestant.

També van sorgir informes d'ús de gas lacrimogen i foc real a Zahedan, Yasuj, Ferdows i Khorramabad. A Kuhdasht, un manifestant va resultar greument ferit a la cama, mentre que a Marvdasht es va informar que un vehicle en moviment va ser atacat sense cap avís.

L'onada de detencions creix

Es va informar que el nombre de detencions va augmentar encara més el sisè dia. Quinze persones, incloses moltes dones que van ser colpejades durant la detenció, van ser traslladades a la presó d'Evin. A més, dos nens de 16 anys van ser detinguts a Gachsaran i Yasuj i portats a un lloc desconegut.

Desenes de ciutadans també van ser detinguts a Teheran, Bojnord, Izeh, Zahedan, Kermanshah, Ilam i diverses altres ciutats. Entre les persones les identitats de les quals van ser revelades hi ha Iman Ali Moradi, Ali Najafi, Mohammad Hasanvand, Bijan Karimiyan, Mohammad Javad Zarei, Akbar Darvishi, Aref Darvishi, Mohammad Hevasi, Sepehr Salehi, Amir Roufi, Ehsan Meliki, Milad Kiyadi, Farzad Shokouri, Abolfazl Shadfar, Mo'in Meliki i Yazdan Bakhti.

Mentrestant, els mitjans de comunicació propers a les institucions de seguretat van publicar els anomenats vídeos de "confessions" presumptament pertanyents a detinguts, obtinguts sota coacció. No es va compartir cap informació sobre les condicions en què es van fer aquestes gravacions.

 

 

L'artista kurda Mahsa Zarei segrestada

L'activista kurda Mahsa Zarei, de 33 anys, va ser atacada a casa seva a Kermanshah per agents iranians de paisà i portada a un lloc desconegut. És una activista cultural i mediambiental, coneguda pel seu treball comunitari. Detinguda anteriorment al maig d'aquest any, havia estat posada en llibertat sota fiança.

L'artista Mahsa Zarei, coneguda pel seu treball en l'àmbit de la cultura i les arts kurdes, va ser detinguda divendres per les forces de seguretat al seu lloc de treball a Kermanshah. Es va saber que no es va presentar cap document oficial a Zarei en el moment de la seva detenció.

Les autoritats encara no han fet cap declaració oficial sobre el motiu de la detenció de Zarei, on es troba ni el seu estatus legal. La seva família va declarar que estan profundament preocupades per la seva situació i que tots els seus intents de contactar amb ella han estat infructuosos fins ara.

La detenció de Mahsa Zarei arriba en un moment en què les protestes s'han intensificat a l'Iran en els darrers dies, juntament amb una pressió creixent sobre artistes, activistes i periodistes.