Gültan Kışanak, ex batllessa i presa kurda: La presó d'Amed hauria de ser un lloc de confrontació

L'ex batllessa del municipi metropolità d'Amed (en turc Diyarbakır), Gültan Kışanak, que va participar al programa Talk Time a İlke TV, va parlar del que va passar a la presó de Diyarbakır i de les seves opinions sobre la transformació de la presó en un museu. Kışanak va afirmar que els testimonis dels qui són a la presó haurien d'incloure's en els estudis del museu i va dir: «Els qui no hi viuen no ho saben.»Afirmant que la normativa actual no reflecteix completament les condicions passades a la presó, Kışanak va destacar que és important transmetre molts detalls correctament, des de l'estructura de les sales de l'època fins al codi de vestimenta uniforme.

Les SDF es dissolen i certifiquen la derrota kurda a Síria

El cap de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF), liderades pels kurds i que van encapçalar la lluita contra l'Estat Islàmic a Síria, ha anunciat la dissolució del grup com a part d'un pla d'integració acordat amb el govern del president Ahmed al-Sharaa, cap d'Al Qaeda a Síria ara denominada HTS, Organització per a l'Alliberament del Llevant i que actua com a president sense cap procés electoral. 

En una intervenció al palau presidencial de Damasc dimarts, Mazloum Abdi va dir que les SDF han completat la seva fusió amb l'exèrcit sirià i deixaran d'operar com a força independent. «Anunciem la fi de la missió de les Forces Democràtiques Sirianes i anunciem amb plena responsabilitat la seva dissolució com a força militar independent», va dir. Sense cap força d'autodefensa, la minoria kurda de Síria abandona el somni d'una Rojava autònoma i feminista, es desarma i queda en mans dels àrabs supremacistes (que mantenen el nom xovinista de República Àrab de Síria). Encara més, s'integren a l'Exèrcit Àrab Sirià que no canvia de nom i ignora la component kurda de Síria. Abdi va intervenir sol, sense Sharaa al costat (que no va voler aparèixer ni donant-li la mà però si va permetre que es gravés la trobada asseguts), amb la nova bandera siriana al darrera i vestit de civil. 

Pel que fa a la milícia femenina de les YPJ el seu futur queda suspès. Les YPJ havien argumentat que s'havien d'integrar al Ministeri de Defensa, que són soldats professionals: van lluitar contra l'Estat Islàmic i volen continuar sent soldats, però el govern islamista s'ha negat en rodó. Només els oferia l'opció d'incorporar-se al Ministeri de l'Interior com a agents de policia. Així que aquestes qüestions sense resoldre eren part de la raó per la qual la dissolució no es va anunciar formalment fins ara. 

Els Estats Units han tingut un paper clau en els fets d'ahir. El president Donald Trump va ordenar la retirada de la majoria de les tropes estatunidenques que protegien la frontera nord. Aquesta decisió va deixar les Forces Democràtiques Sirianes (SDF)  vulnerables, cosa que va permetre que Turquia iniciés de forma immediata l'ofensiva militar anomenada Operació Font de Pau contra el territori autònom de Rojava. Després del derrocament de Baixar al-Àssad a finals de 2025 i l'arribada al poder del nou govern sirià encapçalat per Ahmed al-Sharaa (antic líder d'HTS), la geopolítica de la regió va fer un gir radical.

El febrer de 2026, Trump va ordenar la sortida immediata dels prop de 1.000 soldats que encara quedaven a la zona Sense el suport militar dels EUA, l'administració autònoma de Rojava no va poder resistir l'avenç de les noves forces governamentals. Això va forçar les SDF a pactar la seva dissolució i integració total dins de l'exèrcit sirià, un procés de desmantellament de l'autonomia de Rojava que es va segellar definitivament el 20 d'agost de 2026 i ara la dissolució de les SDF del 25 d'agost. 

Per què els EUA ara donen suport al govern islamista format per ex terroristes segons Washington? El motiu principal és que els EUA prioritzen ara la lluita contra Iran i els seus proxies (titelles). I entre aquests destaca el Hezbollah libanès, islamista xiïta. Com que el govern provisional sirià és islamista sunnita i està desitjant massacrar els xiïtes (de fet ja ho du a terme amb la minoria alawita de la costa oest), les tropes sirianes poden ser usades per Trump per afeblir o acabar amb Hezbollah. Per fer-ho han exigit la rendició incondicional de les forces kurdes. Aquests ho proven de presentar com una oportunitat a la pau però la història ensenya que els àrabs a Síria entre d'altres llocs mai han complert la seva paraula i sempre han acabat exterminant els seus veïns. 

Petits assoliments de l'acord amb Damasc

- Reconeixement de la llengua i cultura: El govern sirià ha reconegut oficialment el kurd com a llengua nacional i ha declarat el Nowruz (l'any nou kurd) com a festa pública oficial.

- Restitució de la ciutadania: S'ha tornat la ciutadania siriana a desenes de milers de kurds de la província d'Al-Hasakah que l'havien perduda a causa del cens discriminatori de 1962.

- Drets educatius: S'ha establert el compromís d'implementar progressivament l'educació en llengua kurda a les escoles de les regions orientals.

- Càrrecs de poder militar: Dirigents de les milícies kurdes han estat integrats en l'aparell de l'Estat; per exemple, el comandant Sipan Hamo va ser nomenat viceministre de Defensa per als territoris de l'est de Síria.

- L'acord va servir per posar fi a la campanya militar del govern contra les ciutadanes i zones de majoria kurda, integrant els combatents dins de les forces armades nacionals per garantir una transició pacífica després d'anys de guerra.

Homenatge a Istanbul als guerrillers kurds morts en la lluita d'alliberament nacional

Commemoracions de les guerrilles de les HPG, o Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular), que és el braç armat i la guerrilla de l'organització política kurda PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistán) i les YJA Star. YJA-Star és l'acrònim de Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar). És l'exèrcit autònom de dones combatents que forma part de l'estructura militar del PKK i opera en estreta coordinació amb les HPG.

Sota el lideratge de MEBYA-DER, es van celebrar commemoracions als districtes de Bağcılar i Sancaktepe en honor a les Guerrillas de la Llibertat del Kurdistan que van ser màrtiritzades. MEBYA-DER és l'acrònim de Medeniyetler Beşiğinde Yakınlarını Kaybeden Ailelerle Yardımlaşma, Dayanışma ve Kültür Derneği (Associació d'Ajuda Mútua, Solidaritat i Cultura per a Famílies que van Perdre Éssers Estimats al Bressol de les Civilitzacions). És una organització de la societat civil a Turquia, principalment activa en regions de majoria kurda, que dóna suport a les famílies de persones mortes o desaparegudes en el context del conflicte kurd.

Atac kurdòfob de xovinistes turcs a Duzce

Ciutadans kurds havien anat de Mardin al districte de Gumusova de Duzce per fer treballs de temporada. Un grup supremacista turc va atacar els treballadors i un home amb un ganivet va amenaçar de matar els treballadors kurds. La governació de Duzce va emetre un comunicat sobre l'incident. La governació va declarar que almenys un 'home anomenat M.A., que portava un ganivet, havia estat arrestat.

Un dels principals dirigents yezidi planteja ara que els yezidi no siguin kurds

En un discurs notable, Haider Shesho, figura yezidi prominent amb seu a Sinjar, Kurdistan de l'Iraq, que actualment està alineada amb el Partit Democràtic del Kurdistan, PDK, va rebutjar explícitament l'etiqueta de "kurds yezidi", argumentant que els yezidi són yezidi però també "kurdistanis" (habitants del Kurdistan iraquià no necessàriament kurds). 

Shesho té una història política més complexa del que suggereix l'etiqueta "pro-PDK" per si sola. Anteriorment estava alineat amb el UPK, més tard va establir les seves pròpies estructures polítiques i armades yezidi, i de vegades ha tingut una relació difícil amb el PDK. La seva orientació política actual, però, és àmpliament pro-PDK i pro-Erbil. La seva última formulació és particularment notable perquè separa eficaçment l'ètnia de la geografia: els yezidi es presenten com un poble diferent en lloc de kurds ètnics, tot i que continuen formant part del Kurdistan com una comunitat territorial i política.

Això també marca un canvi molt interessant en la pròpia posició de Shesho. Fa només dos anys, va argumentar que la gran majoria dels yezidi es consideraven kurds i va descartar els que defensaven una ètnia yezidi separada com una petita minoria.

El contrast és encara més notable dins del camp yezidi pro-PDK més ampli. Mir Hazim Tahsin Beg, el príncep yezidi i cap de l'establishment religiós tradicional centrat a Shekhan, continua descrivint explícitament la comunitat com a "kurds yezidis". En el seu discurs d'aniversari del genocidi del 3 d'agost de 2026, es va referir a Masoud Barzani com la marja' del "Kurdistan i els kurds yezidi".

Això apunta a una diferència emergent dins del camp yezidi pro-PDK i del camp yezidi pro-Kurdistan més ampli. L'establishment tradicional de Shekhan continua mantenint la fórmula d'ètnia kurda i religió yezidi, mentre que Shesho, que representa un corrent més centrat en Sinjar, s'està movent cap a una identitat yezidi distinta sense abandonar el Kurdistan. Per tant, la discussió ja no és simplement sobre si els yezidi són kurds. Cada cop es tracta més de si pertànyer al Kurdistan cal ser ètnicament kurd.

Exposició yezidi a Rojava, Kurdistan de Síria

D'altra banda Una exposició fotogràfica amb 50 imatges s'ha inaugurat a l'Al Bal Cafe de Qamishlo, Rojava (Kurdistan Occidental), oferint un registre visual de la cultura i la vida comunitària yezidi. L'esdeveniment va ser organitzat per HAWAR.help i va atreure activistes, periodistes, figures culturals i membres de la comunitat yezidi. En lloc de centrar-se únicament en la violència experimentada pels yezidi, les fotografies retraten cerimònies religioses, reunions socials, vida quotidiana i records personals. L'exposició també inclou imatges de supervivents de les massacres i famílies desplaçades de Shingal (Sinjar), un lloc considerat el centre històric de la comunitat yazidita de l'Iraq. L'exposició forma part de l'Arxiu Comunitari Yezidi, una iniciativa recolzada pel Ministeri Federal d'Afers Exteriors d'Alemanya. El projecte recopila testimonis personals, relats i altres materials comunitaris per preservar la història yezidi en format digital.

L'estudiant kurda Tara Farhangian condemnada a presó i fuetades per protestar contra el vel islàmic

 

Tara Farhangian, una estudiant kurda de 21 anys de Qorveh que va ser arrestada durant les protestes del gener de 2026, ha estat condemnada pel poder judicial iranià a un any de presó, 31 fuetades, dos anys d'exili a Zabol i una multa de 120 milions de tomans (555 €). Segons la informació rebuda per l'Organització Hengaw pels Drets Humans, les sentències van ser emeses recentment pels Tribunals Penals i Revolucionaris de Qorveh i comunicades a Farhangian, un estudiant d'educació física a la Universitat de Hamedan. El Tribunal islàmic de Qorveh va condemnar Farhangian per "pertorbar l'ordre i la pau públics" i "resistir-se als agents en l'exercici de les seves funcions". Farhangian va ser arrestada per les forces de seguretat durant les protestes del gener de 2026 i posteriorment va ser posada en llibertat provisional sota fiança.

PJAK mata un guàrdia islàmic iranià que havia participat en l'assassinat de 4 guerrillers el juny

L'ala armada del PJAK (Partit per una Vida Lliure al Kurdistan, Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê), YRK, avui ha assumit la responsabilitat de l'assassinat del membre kurd dels Guàrdies de la Revolució Iraniana Omar Dehqan el 5 d'agost, afirmant que havia col·laborat amb el Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l'Iran (IRGC) i que havia tingut un paper en la mort de quatre combatents del PJAK el 28 de juny als alts de Sharstin, entre Mahabad i Piranshahr.

Les Unitats de Defensa del Kurdistan Oriental (Yekîneyên Rojhilatê Kurdistan, YRK), el braç armat del PJAK, van publicar una declaració i un vídeo que mostraven les unitats urbanes dels grups, "Equips de Venjança dels Màrtirs del Kurdistan", duent a terme una operació a Sinê el 8 d'agost, matant Salar Rangamiz, a qui van acusar de col·laborar amb les forces de seguretat iranianes. YRK va dir que l'operació va seguir una investigació sobre la mort de quatre dels seus guerrillers prop de Mahabad i va advertir a altres presumptes col·laboradors que posessin fi a la cooperació amb les forces iranianes i "tornessin a les files del poble". L'atac havia estat reivindicat anteriorment per un altre grup anomenat "Xori Hiwa" (Sol de l'Esperança, actiu des de juny d'enguany a Paveh). La declaració i les imatges de YRK recentment publicades indiquen que aquesta afirmació sembla haver estat falsa.

Comunicat del PKK: la legislació turca pel procés de pau conté "errors i defectes greus"

El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha criticat la legislació del procés de pau proposada per Turquia com a defectuosa, i ha advertit que els seus combatents no deixaran les armes a menys que el líder empresonat Abdullah Öcalan, de 77 anys, rebi la "vida i el treball lliures" necessàries per liderar el procés i se'ls garanteixi el dret a participar en política democràtica. En un comunicat emès el 9 d'agost després que el Comitè de Justícia del Parlament de Turquia aprovés l'esborrany de projecte de llei dissabte, el PKK, que va adoptar el nom de Tevgera Azadiya Kurdistanê, Moviment per la Llibertat del Kurdistan, després de la seva dissolució el maig de l'any passat, va dir que la legislació contenia "errors i defectes greus" i no abordava de manera exhaustiva la qüestió kurda.

"En no utilitzar el terme 'kurd' i referir-se a deixar les armes, demostra que la qüestió no s'ha avaluat de manera exhaustiva", va dir el comunicat. El projecte de llei, formalment titulat Projecte de llei sobre l'enfortiment de la solidaritat nacional i la cohesió social, va ser preparat conjuntament pel Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) del president turc Recep Tayyip Erdogan i el Partit del Moviment Nacionalista (MHP), i també va ser signat pel Partit de la Igualtat i la Democràcia Popular (DEM), prokurd, i el Partit Republicà del Poble (CHP), de l'oposició.

S'espera que la legislació sigui examinada pel parlament turc a finals d'aquest mes. Establiria un marc legal per a la següent etapa del procés de pau, incloent-hi disposicions per suspendre certes investigacions, processaments i sentències relacionades amb delictes relacionats amb el PKK si el grup es desarma i es dissol completament. La legislació proposada també proporciona un marc per al retorn i la reintegració dels membres del PKK que no han estat involucrats en actes violents, alhora que estableix un organisme governamental per supervisar el procés i els procediments per al registre d'armes i altres materials lliurats. No obstant això, el PKK va dir en el seu comunicat que la llei no podria tenir èxit sense un paper central per a Abdullah Öcalan, el líder fundador empresonat del PKK.

«Si s'ha d'aprovar una llei i aquest procés ha de continuar, només pot passar sota les condicions de la vida i l'obra lliures de Reber Apo [Abdullah Ocalan]», deia la declaració. «Les mesures relatives al nostre moviment només es poden prendre i implementar en funció de les condicions de la llibertat de vida i treball de Reber Apo». El grup també va assenyalar els comentaris del líder del MHP, Devlet Bahceli, que ha defensat repetidament que Ocalan es beneficiï del «Dret a l'Esperança», un principi legal segons el qual els presos que compleixen cadena perpètua haurien de tenir una perspectiva realista d'alliberament i revisions periòdiques de les seves condemnes. «Des del primer dia, Devlet Bahceli va prometre garantir i implementar el "Dret a l'Esperança" per a Reber Apo», deia la declaració.

Argumentava que, tot i que els funcionaris de Bahceli i de l'AKP han descrit el procés de pau com a política estatal, el projecte de legislació no defineix clarament el paper d'Ocalan. «Devlet Bahceli va emfatitzar que en el procés de pau i una societat democràtica, Reber Apo es convertiria en el "coordinador del procés de politització i pau"», va dir. «Els funcionaris estatals també van acceptar aquesta proposta de Bahceli. Tanmateix, el paper que Reber Apo jugarà en aquest procés no està definit per la llei». 

El PKK va dir que l'absència de garanties per a la participació política democràtica també podria impedir que els combatents del PKK tornessin a Turquia. «Hi ha una demanda perquè les guerrilles deixin les armes i tornin», deia el comunicat. «Si van a Turquia i no poden dur a terme política democràtica sobre la base de la llibertat de pensament i organització, si són criminalitzades i detingudes en funció de les seves afiliacions i declaracions passades, no només no es produirà el "descens de les guerrilles a les planes" [desarmament], sinó que els polítics que es van veure obligats a traslladar-se a Europa tampoc podran tornar». L'advertència arriba mentre Ankara es prepara per avançar amb una legislació dissenyada per proporcionar un marc legal per al desarmament i la dissolució del PKK.

Segons la llei proposada, el procés entraria en vigor després d'una decisió del Consell de Seguretat Nacional que confirmés que el PKK i les organitzacions afiliades havien posat fi a la seva existència física i havien lliurat les seves armes i municions, tal com van verificar les institucions de seguretat. El projecte de llei permetria ajornar certs processos relacionats amb la pertinença al PKK, el lideratge, l'ajuda conscient a l'organització i la propaganda. L'assassinat intencionat comès com a part de l'activitat organitzativa quedaria exclòs de les disposicions. La legislació arriba després de mesos de desenvolupaments en la darrera iniciativa de pau de Turquia, que es va fer més prominent després de la encaixada de mans de Bahceli l'octubre de 2024 amb els legisladors del Partit DEM al parlament i les reunions posteriors entre una delegació del DEM i Öcalan.

El 27 de febrer de 2025, Öcalan va demanar al PKK que es desarmés i es dissolgués, cosa que va fer que el grup anunciés un alto el foc. L'11 de juliol de 2025, 30 combatents del PKK van cremar simbòlicament les seves armes en una cerimònia prop de Sulaimaniyya, a la regió del Kurdistan iraquià. Bahceli ha continuat donant suport públicament.

El parlament turc valida el projecte de llei per reintegrar els membres del PKK

Els legisladors turcs van aprovar el 10 d'agost un projecte de llei que permet la reintegració dels membres del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) que depositen les armes, cosa que marca el primer pas legislatiu per posar fi a dècades de conflicte. La llei, però, no aborda el destí del líder del PKK empresonat, Abdullah Öcalan. El projecte de llei va ser aprovat amb 468 vots a favor, 88 en contra i sis abstencions al parlament de Turquia, format per 562 membres.

La legislació, titulada "Llei sobre l'enfortiment de la solidaritat nacional i la integració social", consta de 12 articles i estableix el marc legal per als procediments posteriors al desarmament i la reintegració dels membres del PKK en el marc del procés de pau. El projecte de llei va ser preparat conjuntament pel Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) del president turc Recep Tayyip Erdogan i el Partit del Moviment Nacionalista (MHP), i també va ser signat pel Partit de la Igualtat i la Democràcia Popular (Partit DEM), prokurd, juntament amb legisladors del Partit Republicà del Poble (CHP), que forma part de l'oposició. La mesura arriba 18 mesos després que el líder del PKK, Öcalan, el febrer de 2025 demanés al grup que deixés les armes i es dissolgués com a preludi d'una solució política al conflicte de dècades amb l'estat turc, un conflicte que s'ha cobrat gairebé 40.000 vides, majoritàriament kurds.

El maig de 2025, el grup va declarar la seva dissolució i la fi de la seva campanya armada, canviant temporalment de nom a Moviment per la Llibertat del Kurdistan i, més tard, a l'octubre, va anunciar la retirada de tots els seus combatents de Turquia com a part del seu impuls per la pau amb Ankara. Tot i que el projecte de llei de dilluns ofereix una amnistia parcial als combatents del PKK, els legisladors no van abordar el destí del líder del grup, Öcalan, que compleix cadena perpètua en règim d'aïllament a l'illa d'Imrali des del 1999.

Alliberat després de 30 anys el pres kurd Kemal Demirbaş

Kemal Demirbaş, que va ser alliberat ahir de la presó d'alta seguretat turca Antalya Döşemealtı, va arribar a la seva ciutat natal, Meleti. Després de 30 anys de captivitat, Demirbaş, que va arribar al districte rural de Şemşîkan del seu poble natal, el districte d'Argan, va ser rebut pels ciutadans. L'Associació per a l'Assistència a les Famílies de Presoners i Convictes (TUHAY-DER), l'Associació per a l'Assistència, la Solidaritat i la Cultura amb les Famílies que van perdre els seus familiars al bressol de les civilitzacions (MEBYA-der) i les branques Meletî de les Associacions Revolucionàries Alevís (DAD), el Partit per la Igualtat i la Democràcia del Poble (Partit DEM) Meletî, l'Organització Provincial de Dîlok i moltes persones van assistir a la benvinguda.

Parlant a la recepció on es va cridar l'eslògan «Que les masmorres estiguin buides, llibertat per als presoners», Kemal Demirbaş va dir: «He viscut i resistit en la meva llengua materna en cada moment de la meva vida. Escrivia i llegia en la meva llengua materna. Aquesta és la nostra línia vermella. Quan una persona perd la seva llengua materna, perd tot.» Expressant la seva felicitat per estar entre el poble després de 30 anys, Demirbaş va dir: «No és fàcil resistir-se a la presó. Per resistir a la presó, cal assolir una voluntat extraordinària de resistir. Això requereix que la gent se senti responsable de la seva gent. Ho vaig intentar amb humilitat. El meu poder més bàsic era el president Apo. Eren els nostres màrtirs. Era la nostra gent. Així és com somiava arribar a tu. Ara he aconseguit aquest somni", va dir.

El militant kurd Kemal Demirbaş, va ser detingut a l'agost de 1996 al districte de Koyulhisar de Sêwas, va ser jutjat pel Tribunal de Seguretat de l'Estat d'Erzîrom acusat de "destruir la unitat i la integritat de l'estat". Demirbaş, que va ser condemnat a cadena perpètua, va ser empresonat a les presons d'Erzîrom, Kayseri, Dîlok, Elbîstan i finalment Antalya Döşemealtı.

Congrés de l'Associació per a la Recerca i el Desenvolupament de la Cultura i la Llengua Kurda

L'Associació per a la Recerca i el Desenvolupament de la Cultura i la Llengua (ZIMAN-DER), una organització que treballa per preservar i desenvolupar la llengua kurda, va celebrar el seu primer congrés regular a Hakkari. La lluita per la llengua i l'elecció d'una nova administració van ser els temes principals del congrés. El copresident de ZIMAN-DER, Naîf Beyter, va declarar que l'associació es va establir en contra de les polítiques d'assimilació que tenen com a objectiu la llengua kurda. A més, el coportaveu de la Comissió de Llengua, Cultura i Arts del Partit DEM, Heval Dilbihar, va emfatitzar que continuaran la lluita per fer oficial la llengua kurda. Després dels discursos, es va celebrar una elecció i, com a resultat, Evin Temel i Metin Can van ser elegits copresidents de l'associació.

Mor apallissat per la policia un kurd a Istanbul

Özcan Aksu va ser detingut el 22 de juny de 2026 a Istanbul per agents de la policia secreta civil turca en el marc d'investigacions vinculades a causes o judicis kurds (el terme genèric oficial és Kürt davaları kapsamında) a Istanbul. Els detalls oficials específics del sumari inicial s'han mantingut sota una forta opacitat per part de les autoritats turques, la qual cosa ha estat fortament criticada. Segons van denunciar la seva família i els advocats de l'Associació d'Advocats per la Llibertat (ÖHD), el govern i els organismes judicials no van proporcionar informació clara ni documents oficials que detallessin els càrrecs exactes de l'arrest inicial durant els primers dies de captiveri.  Només després d'haver estat sota custòdia a la presó de Marmara (Silivri) i de rebre agressions brutals, la versió policial va desviar l'atenció del motiu original al·legant que el kurd "havia intentat fugir i s'havia resistit a l'autoritat" durant un trasllat hospitalari posterior a l'arrest inicial.

Segons la versió de les autoritats policials, la seva detenció i posterior ingrés a presó es van justificar sota l'acusació que el jove havia intentat fugir durant un trasllat hospitalari i havia mostrat resistència o oposició a l'autoritat (resistència als agents encarregats de la seva custòdia) .No obstant això, el cas ha generat una forta polèmica a Turquia a causa de les greus irregularitats denunciades per la seva família i organitzacions de drets humans:

Després de ser arrestat el 22 de juny, va ser enviat a presó el dia 23. La família va denunciar que les autoritats no els van proporcionar informació clara ni directa sobre on es trobava ni els motius reals de l'arrest durant els primers dies.Signes de tortura: El 26 de juny, durant una visita a la presó de Marmara (Silivri), la seva germana el va veure amb ferides molt greus: hematomes severs a la cara, punts de sutura a la cella, sang al coll i inflamació als braços. A més, presentava un estat d'altíssima confusió mental (no reconeixia els seus familiars) i tremolors. Quan se li va preguntar qui li havia fet allò, el jove va assenyalar discretament els guàrdies de la presó. Després de passar per un aïllament injustificat malgrat el seu estat de salut crític, va ser ingressat d'urgència a l'hospital, on va morir el 5 de juliol de 2026, exactament 14 dies després de la seva detenció.

El Partit per la Llibertat del Kurdistan denuncia els atacs terroristes del règim imperialista iranià

 

El Partit per la Llibertat del Kurdistan (PAK) va organitzar una concentració a Alemanya, a Berlín, contra els atacs terroristes de la República Islàmica de l'Iran a la seu i seu de la Regió oriental del Kurdistan i l'ús d'armes prohibides. El representant del Partit d'Alliberament del Kurdistan (PAK) va denunciar els atacs terroristes de la República d'Iran i l'ús d'armes fosfòriques blanques contra la seu i base de l'Exèrcit Nacional del Kurdistan. Haval Muhajir, el representant de l'Assemblea Nacional del Kurdistan Occidental, va pronunciar un discurs juntament amb Shapol Karimi, de l'Organització per la Llibertat de Dones del Kurdistan (Nina /WFOK). Ahmed Ghafli Zada, va presentar el missatge de les nacions per detcidir el seu destí, en llengua alemanya.  Finalment Masoud Milani, va presentar el missatge democràtic internacionalista del poble ahwaz (minoria àrab d'Iran), en llengua persa.

La "Llei Marc" serà el text legal sobre el que es basi el procés de pau al Kurdistan de Turquia

La llei marc a Turquia és una proposta de legislació dissenyada per a establir les bases legals del procés de desarmament, dissolució i integració política de la guerrilla del Partit dels Treballadors del Kurdistán (⁠PKK). Aquesta iniciativa posa fi a un conflicte armat de més de quatre dècades.Aquesta normativa, impulsada de forma imminent pel govern turc, suposa el canvi legal més rellevant en la qüestió kurda en els últims anys i es troba en la seva fase final de negociació parlamentària. Fins i tot el partit ultraimperialista turc MHP hi ha donat suport avui. 

El procés va començar a finals del 2024 amb la crida del líder xovinisyta turc Devlet Bahçeli a obrir converses. Després de la crida del seu líder empresonat, Abdullah Öcalan, el PKK va celebrar un congrés el maig de 2025 on va anunciar la seva dissolució oficial i la fi de la lluita armada. Des d'aleshores, tant el moviment kurd com Öcalan han exigit un marc jurídic rumb per evitar que els guerrillers que entreguin les armes siguin processats sota les estrictes lleis antiterroristes de Turquia.

La proposta de llei marc s'ha dissenyat sota un equilibri complex entre les exigències de l'estat turc i els negociadors kurds n o és una amnistia general. És un mecanisme temporal i excepcional destinat exclusivament als membres de l'organització dissolta que s'hi acullin en un termini concret. Alliberament de presos polítics: S'estima que les reformes en les definicions dels delictes de terrorisme podrien permetre l'alliberament de més de 4.000 presos kurds (aquells que no hagin participat directament en delictes de sang o atacs armats violents). L'Organització Nacional d'Intel·ligència (MİT) i les Forces Armades Turques han de certificar que el desarmament és real i satisfactori abans que s'activin els beneficis legals. Tot i que la llei es limita estrictament a la pacificació, s'ha debatut canviar la situació d'Abdullah Öcalan (empresonat a l'illa d'Ímrali des de 1999) cap a un règim de comissionat o coordinador del procés sota una mena d'arrest domiciliari.

Una delegació del Partit DEM a Imrali es va trobar amb Öcalan i va emetre un comunicat sobre la seva reunió amb el fundador del PKK, Abdullah Öcalan. El comunicat afirmava que la delegació va mantenir una reunió de 3 hores amb Abdullah Öcalan el 2 d'agost de 2026 i va compartir els seus importants missatges on va cridar l'atenció sobre la importància del pas actual i va afirmar que aquest procés té una significació històrica, tan important com l'establiment de la República. Dient "Un viatge de mil milles comença amb un sol pas", va demanar a la gent que treballés amb la mateixa serietat per la República Democràtica. El missatge d'Abdullah Öcalan va emfatitzar que el procés de resolució és una necessitat fonamental no només per als kurds, sinó per a tots els que viuen en aquesta terra. Abdullah Öcalan també va emfatitzar que, un cop alliberat, farà avançar l'estat de dret democràtic i augmentarà les oportunitats econòmiques per a 86 milions de persones.

Motí a una presó grega per l'entrega a Turquia d'un pres polític kurd

Els disturbis van començar quan van arribar agents del Servei de Migració per recollir l'home i portar-lo a l'aeroport per al seu trasllat a les autoritats turques. Presos kurds van actuar en solidaritat amb ell calant foc als matalassos de les seves cel·les. Es va desplegar un gran contingent del Servei de Bombers, mentre que la policia i els agents de presons van augmentar la seva presència tant dins com fora del centre de detenció.

Malgrat els disturbis, el trasllat es va completar unes hores més tard. L'incident va seguir els disturbis a la presó de dones de Tebes el dijous 30 de juliol, després de la mort d'una presonera de 57 anys. Els interns van calar foc als matalassos en protesta per la manca d'atenció mèdica.

18 organitzacions de dones demanen a Guterres els drets de les dones i l'estatus dels kurds

El secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, es va reunir a Damasc amb representants de 18 organitzacions de dones de Rojava i Síria. Les organitzacions de dones van presentar cartes a Guterres amb les seves demandes. Les cartes incloïen els drets de les dones, la justícia i les qüestions econòmiques, les violacions dels drets humans al barri de Sheikh Maqsud, la regió costanera i Suwayda, la protecció dels drets del poble kurd i l'eliminació de les conseqüències de les polítiques del Cinturó Àrab.

El membre del Comitè de Relacions de Política Democràtica i Reconciliació de Kongra Star, Rüken Ehmed, també va assistir a la reunió en nom de Kongra Star. Segons la informació proporcionada per Rüken Ehmed, abans de la reunió, 18 organitzacions de dones es van unir en tres grups i van celebrar reunions en línia sobre la situació a Síria. A la reunió es van avaluar tres cartes diferents preparades per aquests tres grups. Guterres també va declarar que farien un seguiment de les demandes expressades i de la manca de representació de les dones a l'administració provisional de Damasc, que van plantejar a les seves reunions amb el govern. Rüken Ehmed també va declarar que Kongra Star també ha enviat una carta especial a Antonio Guterres.