Quants són?
No hi ha xifres fiables d'Alevis i varien d'entre déu i vint milions de persones.
La majoria són turcs; els kurds conformen un 20 % dels alevis (1), però hi ha azerís i tatars.
On són?
A Turquia. Dersim és l'epicentre del culte alevi incloent les províncies de Tunceli, Sivas, Erzincan i Elazig.
Quina llengua utilitzen?
La llengua més utilitzada és el turc però també s'utilitza el kurd en el seu dialecte kurmanji o bé zaza. No usen l'àrab per les cerimònies.
Origen dels Alevis
- Islam. Els Alevis conformen una secta xiïta amb elements xamànics a les zones rurals i un important substrat preislàmic, també hi ha elements zoroastrians, cristians ortodoxes i gnòstics.
- Cultes ancestrals: Principalment restes de xamanisme però també de les religions antigues anatòliques amb culte a la natura ben viu: a la lluna i el sol, roques o arbres.
Creences
Déu s'hauria revelat mitjançant Mahoma i Ali, amb qui formarien una unitat però només Alà seria diví.
Ali, cosí de Mahoma, seria una de les encarnacions de Déu fet que els apropa al xiisme.
També creuen en els dotze imams com la resta dels xiïtes.
Hi ha dues cares de la creació una visible i una oculta, aquesta deriva en el culte esotèric dels alevis.
Creuen en uns societat secular on la persona és més important que la religió i totes les persones són iguals.
Cerimònia alevi a Turquia amb els retrats d'Ataturk i Ali
Culte
El culte és celebra a les cases de la comunitat "cemevi". Aquest es composa de ball, música i es fa conjuntament per part d'homes i dones. Acostumen a utilitzar el foc en els seus rituals. Tant les seves creences com forma de culte han estat sempre molt heterodoxes.
Fins fa poc era un culte ocult, transmès de forma oral.
L'objectiu dels humans és arribar a la perfecció quan encara tenen forma física: servir als altres, igualtat entre tots els humans i un fort control moral. Els pitjors pecats són: matar, adulteri, divorciar-se, robar i blasfemar. El treball és la forma fonamental de la vida humana.
Al contrari que els xiïtes no fan 5 pregàries diàries, ni peregrinatge a La Meca ni el Ramadà. Només fan un dejuni durant 3 dies.
Història
Les tribus kurdes foren convertides al xiisme el segle XIII durant l'ocupació mongola. Es va començar el culte a sants i va destacar la influència del sufisme (2). El seu origen fou el messiànic Ismail qui es va proclamar messies a Pèrsia el segle XVI. La seva doctrina incloïa la seva divinitat i un culte místic. Va donar lloc al moviment dels Qizilbash (Caps vermells) amb una barreja de creences xamàniques, xiisme (Ali i el propi Ismail eren considerats encarnacions de Déu) i religions ancestrals anatòliques. Fortament reprimits van amagar-se a les muntanyes en especial a Dersim. Els alevis d'Iran foren fagocitats pels xiïtes ortodoxos.
Perseguits pels turcs otomans van veure en les reformes de Kemal Ataturk una sortida i li van donar suport. Malgrat això els alevi van protagonitzar els alçaments kurds de Koçgiri (1920) i Dersim (1937-8). Decebuts per aquesta via a partir dels anys seixanta i setanta una gran part van apropar-se a tesis d'esquerra. Els alevis continuen essent perseguits pels fonamentalistes sunnites que van provocar molts incidents els anys setanta culminant en els incidents de Kahramanmaras (1978) i de forma més recent la matança de l'hotel de Madimak (1993) i la policia amb la matança de Gazi (1995). Malgrat això des de 1990 el govern turc ha iniciat una política d'apropament als alevi.
Des de 1992, a proposta de Mehrdad Izady (escriptor kurdo-belga que ensenya a diverses institucions dels EEUU inclosa l'OTAN) s'usa el terme Yazdanisme (Digne d'Adoració en kurd) per referir-se a tres religions similars: yezidisme, Ahl-e Haqq i Alevisme. Els seus trets comuns són:
- Deriven dels cultes preislàmics del Kurdistan
- L'Alcorà no és la principal font de culte sinó tan respectable com la Bíblia; així, també Jesús i Mahoma foren encarnacions de divinitat igual que els fundadors de cada culte Yazdanista
- Culte al cicle de la natura; la reencarnació
- Creença en l'existència dels Set Àngels
- Els seus cultes segueixen més aviat una tradició indo-ària més que semita.
(1) The Alevi of Anatolia, David Zeidan 1995.
Referències:
Shaikh Siddiqui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada