Kurdistan, enllà de les eleccions

La imatge de Turquia com un estat amb una sola cultura, una sola llengua i una sola història amaga la gran mentida sobre la que s’aixeca un estat centralista, autoritari, patriarcal i conservador. Més de 30 pobles com el kurd s’ enfronten a diari a la prohibició de l’ús de la seva llengua i cultura imposada per la Constitució que defineix a Turquia com estat laic, social i de dret, una altra mentida més.

El poble kurd, repartit entre els estats actuals de Turquia, Iran, Síria i l’Iraq, està format per uns 40 milions de persones, de les que 20 milions viuen en 25 de les 81 províncies turques des de fa més de 8000 anys. Aquest poble ha fet front en tota la seva història a genocidis i matances que han obligat a una gran part de la població al desplaçament forçat, tant intern, a d’altres províncies de Turquia, com extern, mitjançant l’exili a d’altres països. Només entre 1993 i 1995 el govern turc va destruir més de 3000 pobles kurds, obligant al desplaçament a qui va sobreviure els atacs. Per altre part, prop de 7.000 presos i preses polítiques kurdes continuen empresonades a presons turques en condicions inhumanes.

Els resultats de les eleccions locals celebrades a Turquia el passat 30 de Març, malgrat les acusacions i evidències de corrupció, manipulació i els greus fets ocorreguts l’any passat a Istambul i d’altres ciutats de Turquia, ofereixen un nou triomf pel partit AKP d’Erdogan en la totalitat del territori turc. Però l’anàlisi de les eleccions locals a Kurdistan ofereix una altra perspectiva. Com a delegació del Komite Internazionalistak que ha visitat Kurdistan vam tenir l’oportunitat d’observar el procés electoral a la ciutat kurda de Mus. El partit kurd BDP (Partit de la Pau i la Democràcia), ha pogut presentar candidatures a 22 províncies de Turquia, aconseguint la victòria a 11 d’elles i a 108 municipis. El BDP ha obtingut un important triom a la ciutat d’Amed (Diyarbakir en kurd), considerada la capital del Kurdistan a la zona turca, i d’aquesta manera, Gültan Kisanak, dona de llarga trajectòria militant en serà la nova batllessa. D’altra banda el BDP manté batllies importants com ara Batman, Van i Hakkari entre d’altres, i ha aconseguit manllevar a l’AKP importants feus com ara Bitlis, Agri i Mardin. La lectura autocrítica de la direcció del BDP reconeix que malgrat millorar els seus resultats vers les darreres eleccions, esperaven un suport més alt. Sense dubte, factors com la constant criminalització i discriminació realitzada des del govern turc, la nul·la presència del BDP als mitjans informatius, i el llenguatge agressiu de l’AKP amb el que dibuixaven el país en guerra i feien una crida constant a la unitat nacional, han pogut influir en els resultats electorals. D’altra banda, el resultat de les eleccions neguiteja el govern de Turquia, i el neguiteja encara més la defensa i l’aval demostrat pel poble kurd i el BDP a la proposta llençada per Öcalan: aposta pel confederalisme democràtic, renuncia a l’estat com a estructura homogeneïtzadora i patriarcal i lluita per l’autonomia local. D’altra part, la defensa dels drets de la dona i les minories ètniques i religioses cobra una importància rellevant en el discurs polític al Kurdistan. S’assumeix que l’alliberament del poble passa per l’alliberament de la dona i aquesta ha de tenir un paper fonamental en tots els àmbits de decisió política i social.
En aquest sentit, hem estat testimonis del sistema de co rrepresentació i co lideratge de dones i homes a les llistes presentades pel BDP i en tots els nivells organitzatius des de la base. Tot i que la presència de la dona no avala per si mateixa l’execució dels seus drets, l’assimilació progressiva d’aquest discurs per la societat és un avanç important. D’altra part, s’incideix en la necessitat d’incloure a la vida política i social a totes les minories presents a la societat en contraposició a l’estratègia de divisió, confrontació i assimilació dels pobles dissenyada històricament des de l’ imperialisme i el patriarcat. Aquesta aposta nova ja l’estan duent posant a la pràctica també a Rojava, el Kurdistan situat al territori sirià que està duent a terme el seu propi procés revolucionari silenciat per la comunitat internacional. Avui dia, Rojava és una regió autònoma de fet que lluita a sang i foc per a mantenir el seu autogovern contra els atacs continuats de grups armats de l’entorn d’Al Qaida que tenen el suport econòmic i l’entrenament militar de Turquia i d’altres potències. Des d’aquí la nostra abraçada solidària al poble de Rojava a qui, malgrat provar-ho, no vam poder visitar pel bloqueig de les fronteres.


Igor Olabarrieta, Mertxe Gómez
Militants de Komite Internazionalistak i participants a la brigada del Komite Internazionalistak a Kurdistan realitzada aquest mes de Març
Article original en castellà