Les dones kurdes: una excepció d'igualtat en el món musulmà

Ben al contrari que a la resta de societats musulmanes, a la societat kurda la dona té un paper essencial, gens colateral. En especial al moviment kurd de Turquia i en tots el sentits. Des de 1993 hi ha unitats guerrilleres específiques per dones i en tots els nivells la dona és exactament al nivell de l'home. Al capdavant del moviment independentista armat hi ha Rengin Botan des de fa uns mesos, una dona de 37 anys que és la primera dirigent guerrillera a un país musulmà. No és una excepció. Botan ha explicat a una entrevista a 'Resumen Latinoamericano' el paper de les dones dins el moviment:

“l'actitud dels companya era que la dona només podia lluitar a les zones democràtiques i legals, o fer el menjar, però no podia entrar a la guerrilla. Malgrat aquest obstacle, vam integrar-nos a la guerrilla i vam participar en els fronts de combat. En aquell moment no era fàcil, teníem que demostrar que podíem resistir físicament, comandar un grup i fer accions. Quan van veure que les dones podíem fer-ho tot, van començar a acceptar-ho.”

Doctrinalment l'obra d'Abdullah Öcalan ha incidit sovint en reivindicar el paper femení com a essencial en la revolució kurda. La seva darrera aportació ha estat 'Alliberant la vida: la revolució de la dona' (2013) però ja abans havia incidit en aquest aspecte com ara a 'La revolució és dona' (2010). Un dels sis pilars del Confederalisme Democràtic és l'alliberament de la dona.

És una situació inèdita en el món musulmà que dignifica els kurds com el poble més avançat en la igualtat de sexes. Més, sovint, que nacions occidentals.