Kobanê: en estat de xoc

L'ofensiva d'Islamic State (IS) sobre Kobanê, un dels tres cantons kurds de Síria està essent l'escenari d'una de les més brutals accions militars i, després de la d'Homs, de la més cruel. L'origen dels atacs el trobem fora de Síria. A Iraq IS ha aconseguit controlar un enorme botí d'armes, algunes del règim de Saddam Hussein i d'altres incomprensiblement abandonades per EUA. Quan el mes de juny IS va ocupar Mosul va trobar arsenals gairebé intactes. L'agost la formació islamista es llençava contra Sinjar per ser de majoria yezidi. El seu objectiu és exterminar, literalment, tota confessió religiosa no musulmana sunnita. Aquest esdeveniment va provocar una reacció internacional i els EUA van bombardejar les posicions d'IS permetent una certa recuperació per part de les tropes kurdes iraquianes.

En els fets de Sinjar la principal milícia kurda de Síria, YPG, va operar per salvar milers de refugiats fent un reforç des de Síria. Un reforç fonamental. Paradoxalment els bombardeigs nord-americans que van salvar molts civils a Iraq han provocat la brutal ofensiva a Síria. No es pot actuar a Iraq sense pensar globalment en Síria ja que és tapar els peus per destapar el pit. Els EUA només han actuat a Iraq per protegir els camps petroliers com al capdavall s'està demostrant.

IS va traslladar el gruix de les seves forces a Síria, concretament a Raqqa. El propi "califa" auto proclamat, Ibrahim, és ara a Síria. Una vegada concentrat tot l'operatiu militar a Síria IS va veure's amb un gran potencial i va plantejar un objectiu. Kobanê fou l'escollit. Els motius són tres:
1) Kobanê és el cantó central dels tres kurds. Enderrocar-lo significa aïllar els altres dos.
2) Kobanê permet accedir a Turquia des de Síria. Com hem demostrat al nostre compte de twitter les evidències del suport turc a IS són clares, fins i tot repulsives.
3) Els kurds, concretament les YPG, s'han demostrat al camp de batalla l'única força de plantar cara a IS i fins i tot esclafar-la en molts indrets. En igualtat de condicions.

En aquest marc IS iniciava un atac altament preparat contra Kobanê amb els següents elements:
1) Atac en tres fronts al mateix temps; est, oest i sud
2) Emprant 3.000 combatents al principi que cinc dies després eren reforçats per 4.000 més; ara mateix en totalitzen 7.000
3) Ús de tot el gruix del seu arsenal procedent de Síria
4) Ús de material militar procedent de Turquia arribat, com a mínim, en dos trens detectats a Tel Abiad
5) I l'element fonamental: ús d'artilleria pesada i en especial de 50 tancs procedents de Síria i fins i tot turcs.

Aquest darrer element ha provocat que el 15 de setembre IS pogués trencar el front pel sud, malgrat la desesperada resistència kurda el dia 17 l'avanç era innegable. YPG no té vehicles blindats, ni tancs, i lluita amb AK47. La seva superioritat u per u li ha permès aguantar durant mesos de forma desesperada però l'arribada dels tancs a ar-Raqqà ha provocat que fos impossible. És com lluitar amb llances contra canons. El dia 17 IS va entrar a 21 poblacions, el dia següent es va donar l'ordre de retirada general i ja són 60 les poblacions ocupades. Llavors les YPG van estabilitzar el front a base de baixes monstruoses i IS va optar per no desgastar-se més i centrar-se en llençar bombardeigs contra la població civil.

Les crides desesperades no han fet cap efecte. EUA, màxim responsable dels fets per bombardejar Iraq i deixar Síria com un santuari, mira a un altre lloc. Turquia dóna suport oficiós a IS i els kurds de l'Iraq que tant deuen a les YPG s'han limitat a gestos. Una darrera dada: IS ha emès una fatwa (ordre religiosa) per la que tot pres, militar o civil, kurd sigui decapitat. Mig milió de kurds són a Kobanê encerclats per IS i amb dues opcions: morir combatent o per bombardeigs o ser executats presos. Turquia ha convertit la frontera en gairebé infranquejable pels kurds.

Mapa: @deSyracuse (Versió més gran)