Declaració del Parlament de Catalunya demanant una acció de responsabilitat per Kobanê

Model: 401 Declaracions i manifestacions institucionals
Ref.: 401JTN02101400011
A LA MESA DEL PARLAMENT

Jordi Turull i Negre, portaveu del Grup Parlamentari de Convergència i Unió,
Marta Rovira i Vergés, portaveu del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana
de Catalunya, Maurici Lucena i Betriu, portaveu del Grup Parlamentari Socialista,
Josep Enric Millo i Rocher, portaveu del Grup Parlamentari del Partit Popular
de Catalunya, Dolors Camats i Luis, portaveu del Grup Parlamentari d'Iniciativa
per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Carina Mejías Sánchez,
portaveu del Grup Parlamentari de Ciutadans, David Fernàndez i Ramos, portaveu
del Grup Mixt, d’acord amb el que estableix l’article 147 del Reglament del
Parlament, presenten la declaració institucional següent:

DECLARACIÓ DEL PARLAMENT DE CATALUNYA D’ADHESIÓ
A LES INICIATIVES INTERNACIONALS PER DENUNCIAR LA
PERSECUCIÓ DE LES MINORIES CULTURALS I RELIGIOSES A
IRAQ I SÍRIA

En la Declaració Universal dels Drets Humans del 10 de desembre de 1948, els
estats es van comprometre a respectar i fer complir el conjunt de drets humans,
civils, econòmics, polítics, socials i culturals, entre els quals s’inclou el
dret de tota persona a la llibertat de pensament, de consciència i de religió.
D’acord amb aquesta Declaració, tothom té els drets i llibertats que s’hi proclamen,
sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política
o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra
condició.
El Parlament de Catalunya sempre ha defensat el respecte i compliment dels
drets humans i s’ha mostrat contrari a la persecució de les persones per qualsevol
motiu, tal com constaten la Declaració institucional sobre la commemoració
del 52è aniversari de la Declaració universal dels drets humans de 29 de novembre del 2000 o la Declaració del Parlament de Catalunya amb motiu del 60è aniversari de la Declaració universal dels drets humans d’1 de desembre del 2008, entre d’altres, i és que cap causa no mereix la mort d’innocents.
Així mateix, el compromís del poble de Catalunya a favor de la pau i de la re-solució pacífica dels conflictes per contribuir decididament a la construcció d’un nou ordre mundial més just és manifest des de fa molts anys.
Ara bé, els estudis d’organitzacions internacionals independents coincideixen quan destaquen que les hostilitats socials relacionades amb la religió, les restriccions governamentals en matèria religiosa i l’abús sobre les minories religioses creix any rere any.
Darrerament, aquesta situació s’ha agreujat en alguns països de l’Orient Mitjà. Els diversos conflictes existents afecten especialment les diferents minories religioses, culturals i ètniques, que estan patint persecucions, èxode, exilis forçats i, fins i tot, genocidis. D’entre les diferents confessions religioses que pateixen assetjament, restriccions o persecució, les esglésies cristianes ocupen un lloc preeminent.
Per exemple, a principis del segle XX els cristians suposaven el 26% de la població total, però actualment només en representen un 10%, i cada cop més les minories cristianes d’aquests països són perseguides pel fet de professar la seva fe. Però igualment els xiïtes en territori majoritàriament sunnita, els yazidis o els assiriocaldeus.
Malauradament, les matances sistemàtiques d’ètnies i pobles també tenen molt a veure amb les creences i la religió. No endebades, alguns dels episodis més dramàtics que s’han viscut els darrers mesos a l’Iraq i Síria han estat qualificats per historiadors i analistes internacionals com “un crim contra la civilització i contra la humanitat”.
Especialment devastadores i recents han estat i són les neteges ètniques que l’organització Estat Islàmic està duent a terme contra la minoria kurda yazidí i els cristians a l’Iraq, o el setge sobre la ciutat de Kobanê, al nord de Síria.

Davant d’aquesta persecució, moltes han estat les veus que s’han alçat per denunciar la situació i alhora per fer crides a favor de la pau, la convivència i la reconciliació. Diferents caps d’estat i de confessions religioses com també moltes altres personalitats d’altres àmbits s’hi han referit en reiterades ocasions i han promogut personalment actuacions en aquesta línia.
Per tot això, el Parlament de Catalunya:
- Manifesta públicament el seu suport a les iniciatives promogudes per part d’institucions internacionals per condemnar i aturar les morts i les persecucions basades en motius religiosos o ètnics que estan patint les diferents minories, especialment contra les minories cristiana i yazidí de l’Orient Mitjà.
- Creu fermament que les diferents confessions religioses i cultures tenen en comú la recerca de la pau, la convivència pacífica i la fraternitat universal, havent de ser un factor de cohesió, però mai d’enfrontament, i encoratja a les institucions internacionals, i també al poble de Catalunya, a continuar alçant la seva veu i sumar esforços a favor de la pau i el respecte a la llibertat de pensament, de consciència i de religió.
- Demana a la comunitat internacional accions de responsabilitat i d’urgència per aturar nous genocidis i noves persecucions massives de les minories ètniques i religioses a l’Orient Mitjà. De forma concreta, demana a la comunitat internacional una acció d’emergència per aturar el genocidi que està perpetrant l’organització Estat Islàmic sobre la minoria kurda i assiriocaldea a la regió kurda de Kobanê, al nord de Síria i als cristians a l’Irak i Síria.

Palau del Parlament, 2 d’octubre de 2014.
Jordi Turull i Negre Marta Rovira i Vergés
Portaveu del GP de CiU - Portaveu del GP d’ERC
Maurici Lucena i Betriu 
Portaveu del GP SOC 
Josep Enric Millo i Rocher
Portaveu del GP del PPC
Dolors Camats i Luis Carina Mejías Sánchez
Portaveu del GP d’ICV-EUiA - Portaveu del GP de C’s
David Fernàndez i Ramos
Portaveu del Grup Mixt