Ja fa temps que arreu d’Europa es realitzen manifestacions per denunciar
la dramàtica situació del poble kurd, el qual, a banda de patir una
salvatge opressió a mans dels Estats en què es troba dividit, ara ha de
fer front a l’amenaça de l’
Estat Islàmic, titllada de “feixista” pel
Partit dels Treballadors del Kurdistan.
A Catalunya, sempre tan solidaris amb les causes dels pobles oprimits,
hem badat força en aquest afer, tot i que també és cert que aquí, a
diferència d’Alemanya i el Regne Unit, no comptem amb una comunitat
kurda tan nombrosa. Avui, però, la Plaça Catalunya de Barcelona s’ha
tenyit de verd, blanc, roig i groc en solidaritat amb Kobane. No érem ni
de bon tros el mateix nombre de gent que d’altres manifestacions
internacionalistes, com ara les propalestines, han aconseguit aplegar.
El que sí que puc dir és que, malgrat això, ens hem fet sentir.
A part del
Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan
(@KurdisCat), que ha dut a terme una brillant tasca tot donant a
conèixer a través de les xarxes socials la situació d’aquest poble
oprimit, la concentració comptava amb el suport de l’Esquerra
Independentista, ERC, Iniciativa i nombroses organitzacions vinculades
al sindicalisme, al moviment feminista o al moviment llibertari. La
causa del poble kurd ha aconseguit reunir, en un mateix espai,
anarquistes i militants d’Estat Català. Tots plegats ens hem desplaçat
cap al
consolat de Turquia, on s’han llegit diversos
manifestos denunciant la precària situació a què s’enfronta Kobane,
l’opressió nacional que practica el govern d’Ankara i
el
fanatisme de l’Estat Islàmic, alimentat pels EUA i la resta de potències
occidentals al llarg dels mesos en què s’ha desenvolupat la guerra
civil siriana.
La veritat és que, per una banda, ha estat decebedor constatar que la
problemàtica kurda no gaudeix del mateix ressò que la de Palestina, la
del Tibet o la del Sàhara Occidental, quelcom que obeeix al
buit mediàtic que molt sovint els mitjans han dedicat a aquest poble,
i que ara sembla esmenar-se un xic a causa dels esdeveniments militars
que estan tenint lloc a la zona. Per l’altra, però, em sento satisfet
pel bon ambient de germanor i combativitat que es respirava a la
concentració, on dues nacions sense Estat han cridat plegades contra la
tirania. Tinc la certesa que a les properes mobilitzacions serem més
gent, però cal seguir treballant diàriament per explicar a milions de
catalans el càstig col·lectiu que està rebent la mil·lenària nació
kurda. Exercim com a altaveu d’aquelles milicianes amenaçades pels
integristes, d’aquells ancians obligats a abandonar els seus poblats,
d’aquells nens que des del seu exili a Europa es pregunten cada nit si
la seva casa romandrà dempeus l’endemà al matí o si es veurà reduïda a
cendres pel foc dels soldats turcs. Potser no és gaire cosa, però pitjor
és res.
Gorka Azkoyen
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada