Guerrilles i democràcia

Hi ha una sensació a l'aire de que la decisió que sorgirà del proper congrés del PKK* que se celebrarà després de la crida feta pel líder popular kurd Öcalan fa temps que ja ha estat acordada. El que és poc conegut, i va en contra de la teoria política àmpliament acceptada, és que els moviments guerrillers són democràtics i, de fet, han de ser democràtics. Per aquesta raó, el Congrés no actuarà com un autòmat pre programat; com la democràcia caricaturitzada de les hegemonies mundials. Totes les seves decisions les debatrà des del base fins a la part més alta i construïda a través de la creació d'un consens.

Ja que una força guerrillera és una organització que s'ha format a partir de voluntaris que estan contínuament obligats a resistir mètodes que els tracten de dispersar o forçar un retorn a la vida civil i que afronten totes les formes d'opressió estatal, assassinats i tortures. Per això una força guerrillera es veu obligada a operar a través d'una forma de democràcia interna per tal d'actuar plegats. Això no vol dir que cada decisió sigui democràtica, però que, en general, si les decisions no són democràtiques la voluntat de la força guerrillera disminueix i aquesta es fractura.

La democràcia, és a dir, el dret a prendre decisions en comú, és un pilar per a aquells que, com a guerrillers, han de viure en l'estret espai entre la vida i la mort. Això tampoc vol dir que cada decisió democràtica sigui la correcta. Només vol dir que, bé o malament, la decisió serà democràtica i això és tot.

Per descomptat, l'efecte que provoca el lideratge guerriller, i especialment el que s'ha transformat en un lideratge popular, és bastant gran. No obstant això, aquest fet no invalida la seva qualitat democràtica. En efecte, és la societat la que dur a la pràctica cada decisió, amb la seva experiència i anticipar-se a cada decisió. És possible parlar d'una decisió que s'ha de prendre com una que ja ha estat descomptada? Per exemple: a les comunes zapatistes cada persona amb més de 12 anys d'edat té dret a vot, inclòs el subcomandant Marcos, però l'efecte de la posició del Subcomandant Marcos en aquestes decisions no és discutible. Deixant de banda tota la resta, no és així mateix en la nostra vida quotidiana? La veritable democràcia no és el joc de votació de les hegemonies mundials, sinó el dret dels pobles lliures per prendre decisions.

Alhora, una força guerrillera està absolutament obligada a ser democràtica quan tracta els que es queden fora. Una força de guerrilla que no actuï d'acord amb les demandes del poble es convertirà marginal. Quan vaig parlar amb Schafik Handal, un dels líders de la guerrilla a El Salvador, ho va definir així: "la muntanya de la guerrilla és la gent." És a dir: si el poble vol la pau no hi ha res que les guerrilles puguin fer. Tanmateix, la pau no significa la victòria. És un punt d'acostament mutu en proporció a la relació de forces. Per aquesta raó, no és realista esperar una "revolució" que surti d'un acord de pau. No obstant això, fins i tot fer que l'Estat sigui obligat a "seure a la taula" és en si mateix un guany i un nou punt de partida neix d'aquest guany.

Es clama que un "vot d'esperança" s'està estenent entre la gent amb la idea de que "la guerrilla deposi les armes i, per tant, tot s'hagi acabat" o que això suposa una pau justa i lliure! Malgrat això, la pau, com tota la resta, vindrà de l'organització i la democràcia genuïna...

Metin Yeğin

Article publicat originalment a Özgür Gündem com a Gerilla ve demokrasi