Fidel Castro va escriure el seu al·legat de defensa, l'any 1.953, sota el títol 'La història m'absoldrà'. Encara viu, encara vigent el seu projecte polític és difícil que la història el pugui jutjar tant aviat. Però ahir la història va absoldre Kemal Pir i Abdullah Öcalan. Ambdós fundadors del Partiya Karkerên Kurdistan (PKK) o Partit dels Treballadors del Kurdistan, ambdós compromesos amb la causa kurda fins al límit de les seves possibilitats.
Molt se sap d'Apo, "l'oncle", nom amb que el moviment kurd coneix Abdullah Öcalan. També "Serok", president, el líder. Ell va teoritzar la diferència entre kurds i turcs als anys setanta, ell també va teoritzar que havien de lluitar plegats. Ell va dirigir el PKK, el dirigeix i és el Mandela kurd, empresonat en una illa des de l'any 1.999.
Menys se sap de Kemal Pir. Però la seva és la història de la dignitat, del compromís sense rebre res a canvi, de l'idealisme per sobre del materialisme. Pir era turc i es va comprometre amb la causa kurda car entenia que una anava lligada a l'altra. Seu, i d'Haki Karer, és el primer lema del PKK: "La revolució de Turquia ha de passar pel Kurdistan". Kemal va morir en vaga de fam el setembre de 1.982 en una presó. Literalment va morir d'inanició per aquella idea.
La història els va jutjar ahir. I la neboda d'Apo, Dilek Öcalan, va ser escollida diputada a Urfa conjuntament amb Ziya Pir, nebot del vaguista de fam, que ho fou per Amed. Casualitat o causalitat, ambdós fan seva la herència sanguínia i també ideològica. Els qui van enterrar Kemal Pir i els qui tenen tancar Abdullah Öcalan, ara, tindran els seus hereus al parlament. La història els ha absolt a les urnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada