El dia 18 de juliol, arran d'un atac de l'Estat Islàmic (EI) contra les
posicions de l'aliança kurdo àrab Burkan al-Firat establertes a la
ciutat de Qal al Hadid, al sud-oest del cantó de Kobanê (Rojava), les
milícies tricolor van aconseguir reprendre la iniciativa en aquest
enclavament del nord de Síria. D'aquesta manera, posaven punt i final a
una efímera contraofensiva fonamentalista sobre el front de Sarrin i
tornaven a posar la directa cap a aquesta darrera ciutat, que havia
estat a punt de caure només unes setmanes abans.
Per aconseguir tornar a recuperar la iniciativa sobre el terreny,
l'estratègia de les forces kurdes i els seus aliats va basar-se en
atacar els homes d'Abu Bakr al-Baghdadi des del nord, l'est i l'oest,
aprofitant l'avantatge que els proporcionaven les seves consolidades
posicions en aquesta zona. Així es reduiria la capacitat de l'EI per a
rebre reforços humans i armamentístics pel fràgil corredor que havien
estès cap al sud i alhora se'ls obligaria a dividir esforços per tots
els fronts.
Paral·lament a aquestes maniobres, i després de quatre dies empenyent
els homes de negre cap enrere obligant-los a recloure's cada vegada més a
prop de Sarrin, l'aviació internacional va esdevenir de nou
protagonista en destruir un comboi dels integristes que tenia l'objectiu
de tornar a controlar la ciutat de Miltras. Mentrestant, i segons
explica el reporter de guerra nord-americà Chuck Pfarrer, ja s'estaven
produint "forts enfrontaments al voltant de les àrees urbanes de Khirbat
al Burj i Sarrin", gràcies a les forces aliades que haurien arribat des
de l'est. A partir d'aleshores, els seus avenços seran molt ràpids.
La coalició internacional, liderada pels Estats Units (EUA), va
bombardejar només unes hores després les posicions de l'Estat Islàmic,
però ara als voltants de Sarrin i cap al sud, per a intentar tallar les
vies de subministrament dels integristes. Gràcies a aquest seguit
d'accions, segueix Chuck Pfarrer, "concentracions de tropes, posicions
fortificades i vehicles" fonamentalistes se'n van veure greument
afectats.
El dia següent, 24 de juliol, s'aconseguia complir una de les parts més
important de l'operació i les posocions de l'Estat Islàmic a la zona
quedaven separades. Sarrin acabava de quedar aïllada pel sud i l'oest, i
s'impedien així també els reforços que provenien de creuar el riu
Èufrates. Aquesta fita s'aconseguia després que les milícies tricolor
alliberessin la ciutat de Malhah, al sud, que comunicava Sarrin amb la
resta del corredor.
En només 24 hores, el setge sobre Sarrin es va seguir tancant a una
velocitat trepidant, doncs el seu aïllament va obligar l'Estat Islàmic a
recloure's sobre la ciutat i acumular forces en aquest enclavament, el
més important de la zona. Així és que va ser possible que les forces
aliades comencessin a entrar de nou a la ciutat, suposadament per l'est,
mentre la coalició internacional seguia bombardejant la zona de Malhah
per assegurar-ne les posicions.
La pressió sobre Sarrin era ja llavors total i l'espai que separava la
ciutat respecte a Bujaq (la primera ciutat que controla l'EI al sud de
Sarrin) era prou ample com per a que les forces kurdes fossin capaces
d'atacar alhora sobre aquestes dues posicions, impossibilitant-ne la
comunicació. Un factor providencial si es té en compte que els
fonamentalistes ja havien estat capaços abans de trencar el setge sobre
Sarrin en obrir-hi un corredor.
I finalment, la notícia que portava setmanes resistint-se de ser
anunciada: les forces de Burkan al-Firat liderades per les Unitats de
Defensa Popular (YPG) i les Unitats de Defensa de les Dones (YPJ)
aconseguien prendre la ciutat. Sarrin acabava de ser alliberada. "En
prendre Sarrin es dóna un altre cop psicològic a l'EI", explica el
periodista Lluís Miquel Hurtado al seu compte de Twitter. "Se li perd la
por", sentenciava.
Marc Español i Escofet
@mespanolescofet
