Per aconseguir tornar a recuperar la iniciativa sobre el terreny, l'estratègia de les forces kurdes i els seus aliats va basar-se en atacar els homes d'Abu Bakr al-Baghdadi des del nord, l'est i l'oest, aprofitant l'avantatge que els proporcionaven les seves consolidades posicions en aquesta zona. Així es reduiria la capacitat de l'EI per a rebre reforços humans i armamentístics pel fràgil corredor que havien estès cap al sud i alhora se'ls obligaria a dividir esforços per tots els fronts.
Paral·lament a aquestes maniobres, i després de quatre dies empenyent els homes de negre cap enrere obligant-los a recloure's cada vegada més a prop de Sarrin, l'aviació internacional va esdevenir de nou protagonista en destruir un comboi dels integristes que tenia l'objectiu de tornar a controlar la ciutat de Miltras. Mentrestant, i segons explica el reporter de guerra nord-americà Chuck Pfarrer, ja s'estaven produint "forts enfrontaments al voltant de les àrees urbanes de Khirbat al Burj i Sarrin", gràcies a les forces aliades que haurien arribat des de l'est. A partir d'aleshores, els seus avenços seran molt ràpids.
La coalició internacional, liderada pels Estats Units (EUA), va bombardejar només unes hores després les posicions de l'Estat Islàmic, però ara als voltants de Sarrin i cap al sud, per a intentar tallar les vies de subministrament dels integristes. Gràcies a aquest seguit d'accions, segueix Chuck Pfarrer, "concentracions de tropes, posicions fortificades i vehicles" fonamentalistes se'n van veure greument afectats.
El dia següent, 24 de juliol, s'aconseguia complir una de les parts més important de l'operació i les posocions de l'Estat Islàmic a la zona quedaven separades. Sarrin acabava de quedar aïllada pel sud i l'oest, i s'impedien així també els reforços que provenien de creuar el riu Èufrates. Aquesta fita s'aconseguia després que les milícies tricolor alliberessin la ciutat de Malhah, al sud, que comunicava Sarrin amb la resta del corredor.
En només 24 hores, el setge sobre Sarrin es va seguir tancant a una velocitat trepidant, doncs el seu aïllament va obligar l'Estat Islàmic a recloure's sobre la ciutat i acumular forces en aquest enclavament, el més important de la zona. Així és que va ser possible que les forces aliades comencessin a entrar de nou a la ciutat, suposadament per l'est, mentre la coalició internacional seguia bombardejant la zona de Malhah per assegurar-ne les posicions.
La pressió sobre Sarrin era ja llavors total i l'espai que separava la ciutat respecte a Bujaq (la primera ciutat que controla l'EI al sud de Sarrin) era prou ample com per a que les forces kurdes fossin capaces d'atacar alhora sobre aquestes dues posicions, impossibilitant-ne la comunicació. Un factor providencial si es té en compte que els fonamentalistes ja havien estat capaços abans de trencar el setge sobre Sarrin en obrir-hi un corredor.
I finalment, la notícia que portava setmanes resistint-se de ser anunciada: les forces de Burkan al-Firat liderades per les Unitats de Defensa Popular (YPG) i les Unitats de Defensa de les Dones (YPJ) aconseguien prendre la ciutat. Sarrin acabava de ser alliberada. "En prendre Sarrin es dóna un altre cop psicològic a l'EI", explica el periodista Lluís Miquel Hurtado al seu compte de Twitter. "Se li perd la por", sentenciava.
Marc Español i Escofet
@mespanolescofet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada