El juny de 1989 moria l’aiatol·lah Khomeini. El nou govern va optar per no donar cap senyal de feblesa, ben al contrari i el primer objectiu fou la resistència kurda encapçalada pel Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran (PDKI).
El 13 de juliol de 1989 es celebrava una reunió entre Abdul Rahman Ghassemlou, segretari general del PDKI i representants iranians. Ghassemlou era un políglota que parlava onze llengües. Les dues principals variants del kurd, kurdmanji i sorani, anglès, persa (o farsi), alemany, azeri, turc, àrab, francès, rus, txec, i eslovac. A més, era fill d'un terratinent i podria haver tingut una còmoda vida després d'estudiar a La Sorbona. Va escollir el camí més difícil, lluitar per la seva nació.
A la reunió hi havia també Abdullah Kaderi, vicesecretari general del PDKI, el metge kurd de l’Institut d’Investigacions per la Pau, Magmud Resul Fadil i enviats del govern de Teheran que havien convocat la trobada. La trobada va ser en realitat una trampa i els tres kurds foren assassinats a trets per tres agents iranians que entraren al domicili de Ghassemlou a Viena, Àustria. Un dels assassins va resultar ferit pels trets i fou identificat com un alt oficial dels guàrdies revolucionaris iranians encarregat de la negociació amb el moviment kurd. Altres dos “negociadors” iranians es van refugiar a l’ambaixada de l’Iran de la capital austríaca i es van negar a identificar els autors de l’atemptat. (1)
Ghassemlou fou enterrat a París. Al seu enterrament hi van assistir el secretari general d’Amnistia Internacional, el secretari general de la Federació Internacional dels Drets Humans i un representant del govern francès. Fou enterrat amb una guàrdia uniformada de peshmerga. El seu compromís amb la pau el va portar a la mort a traïció.
(1) Sobre els detalls i l'acció política de Ghassemlou, veure 'Kurdistan, el poble del sol'. Editorial Tigre de Paper
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada