Cap de setmana de funerals multitudinaris

Mai t'acostumes al dolor, diuen. La nació kurda pateix el dolor de forma especial. L'alt tribut de sang que paga per, simplement, sobreviure, contrasta amb la indiferència de gran part de l'opinió mundial al seu sacrifici. Aquest cap de setmana, altra vegada, ha estat de funerals. En especial al Kurdistan de Turquia d'on provenien diverses persones que han donat la seva vida per defensar el Kurdistan de la salvatge opressió de l'Estat Islàmic.



Anònims comels 10 membres de les milícies (9 de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i una de les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) que han estat identificats i enterrats. Com Beritan Atalay, acomiadada a la regió de Batman:







com Emin Kilic 'Tayhan Rozerin' d'Amed (Diyarbakir en kurd):







o a les muntanyes Qandil, els combatents Eris Eli i Ferzad Maqsuqi, de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG), la milícia d'auto defensa del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK):








A Urfa, per homenatjar Ismail Bagiskundu, de les YPG,



I fins a una desena de funerals que han fet un darrer tribut, avui, als màrtirs del Kurdistan. Quelcom diferencia els morts en combat de les milícies kurdes i els de l'Estat Islàmic. Els primers són enterrats amb una emoció popular de desenes de milers de persones, pel seu poble, els segons sovint abandonats als camps de batalla.

Şehîn namirin.