Només els més babaus han dubtat durant aquests
darrers mesos de la complicitat del govern de Recep Tayyip Erdogan amb
els terroristes d'Estat Islàmic (EI). Des de Turquia s'abasteixen
d'armes i subministraments, a Turquia curen les ferides de guerra dels
seus militants i des de Turquia entren a territori sirià amb total
impunitat. L'objectiu turc és que els gihadistes els facin la feina
bruta de posar fi a la incipient organització dels kurds al nord de
Síria. Recordem que el caos provocat per la fugida de les tropes de
Baixar al-Assad –ja fa un parell d'anys– va deixar aquella zona sota
control de les milícies kurdes, que hi van implantar un peculiar sistema
d'organització basat en el confederalisme democràtic.
Molta gent va descobrir els kurds arran de la seva valenta defensa de la ciutat de Kobane, assetjada durant mesos per EI. La seva determinació va contrastar amb la poca efectivitat de l'exèrcit d'Assad, o directament amb la covardia de les forces armades iraquianes, que van abandonar gairebé sense lluitar la gran ciutat de Mossul. Des de llavors, els milicians kurds s'han convertit en un malson per a EI, a qui no han parat d'infligir derrotes i recuperar-li territori.
En aquest context, va arribar l'atemptat contra un centre cultural kurd a Suruç –teòricament realitzat per una suïcida gihadista però encara no reivindicat– amb 32 morts i un munt d'interrogants. Turquia, amb un govern sense majoria absoluta, promet duresa –per fi– contra EI i anuncia represàlies. En realitat, però, gairebé la totalitat dels centenars de bombardejos de les forces aèries turques no han tingut com a objectiu les bases dels terroristes a Síria... sinó les de les milícies kurdes del PKK al nord de l'Iraq. De nou, la pinça entre l'Estat turc i el terrorisme islàmic torna a amenaçar el fràgil futur dels kurds. I això amb la benedicció criminal de l'OTAN, dels EUA i d'una Unió Europea que valora ben poc la justícia i el desig de llibertat.
Jordi Creus
@JordiCreus
Molta gent va descobrir els kurds arran de la seva valenta defensa de la ciutat de Kobane, assetjada durant mesos per EI. La seva determinació va contrastar amb la poca efectivitat de l'exèrcit d'Assad, o directament amb la covardia de les forces armades iraquianes, que van abandonar gairebé sense lluitar la gran ciutat de Mossul. Des de llavors, els milicians kurds s'han convertit en un malson per a EI, a qui no han parat d'infligir derrotes i recuperar-li territori.
En aquest context, va arribar l'atemptat contra un centre cultural kurd a Suruç –teòricament realitzat per una suïcida gihadista però encara no reivindicat– amb 32 morts i un munt d'interrogants. Turquia, amb un govern sense majoria absoluta, promet duresa –per fi– contra EI i anuncia represàlies. En realitat, però, gairebé la totalitat dels centenars de bombardejos de les forces aèries turques no han tingut com a objectiu les bases dels terroristes a Síria... sinó les de les milícies kurdes del PKK al nord de l'Iraq. De nou, la pinça entre l'Estat turc i el terrorisme islàmic torna a amenaçar el fràgil futur dels kurds. I això amb la benedicció criminal de l'OTAN, dels EUA i d'una Unió Europea que valora ben poc la justícia i el desig de llibertat.
Jordi Creus
@JordiCreus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada