Vuit dies de setge turc a Cizre amb una vintena de morts

L’exèrcit turc va aixecar finalment divendres el setge sobre la ciutat kurda de Cizre (Bakur, Kurdistan turc) després de vuit dies d’una brutal pressió militar que, segons la versió del Partit Democràtic dels Pobles (HDP), hauria provocat “com a mínim” una vintena de morts civils. Durant tota la setmana, els més de 100.000 veïns de la localitat han hagut de fer front al terror del potent exèrcit turc que, entre altres restriccions, hauria imposat un sever toc de queda i continuats talls en el subministrament d’aigua i electricitat.





Estat dels carrers de la ciutat després de l'assalt turc



Bloqueig absolut: Les forces de seguretat turques no han deixat passar una delegació d'electes de l'HDP


El detonant dels fets cal buscar-lo a finals del mes de juliol, quan l’aviació turca va començar a bombardejar les posicions del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) a l’Iraq mentre milers de militants i simpatitzants de l’HDP eren detinguts a Turquia per les autoritats del país. Així, Erdogan aprofitava una suposada ofensiva interna i externa contra l’Estat Islàmic (EI) per a perseguir i reprimir el moviment kurd, sovint col·locat per Ankara en el mateix sac “terrorista” que els fonamentalistes de Daesh.

Conseqüentment, diverses ciutats governades pel prokurd HDP (en el cas de Cizre, amb el suport del 85% de l’electorat) van començar a mostrar el seu rebuig a les operacions efectuades per l’Estat turc autoproclamant-se autònomes del mateix. Com a exhibició de força, les joventuts del PKK van bloquejar carreteres adjacents a Cizre i van cavar fossats al seu voltant per tal de dificultar una resposta contundent de l’exèrcit.

D’altra banda, el bloqueig mediàtic imposat per Turquia sobre la ciutat només ha incrementat la incertesa sobre el que realment hi estava passant, i més encara quan es començaven a filtrar notícies que asseguraven que franctiradors turcs havien pres posicions fins i tot en els minarets d’algunes mesquites, o imatges de persones conservant els cossos de familiars morts a casa davant la impossibilitat d’enterrar-los.

En un intent de donar visibilitat al que estava passant, una marxa liderada pels co-líders de l’HDP Selahattin Demirtas i Figen Yuksekdag va posar rumb a Cizre el dimecres. Malgrat que el seu comboi va ser aturat de camí a la ciutat en un intent de Turquia de fer-los recular, la delegació va seguir la marxa a peu, fins que, el dia següent, va haver de sortir al pas el Ministre de l’Interior turc per a barrar-los la marxa.

I finalment era el Consell d’Europa qui va entrar en joc per a exigir, a través de la seva comissària pels Drets Humans Nils Muiznieks, que es facilités l’accés a la ciutat per tal de poder verificar o esvair els rumors que s’estaven generant i les violacions de drets humans que s’haurien estat perpetrant al seu interior.

“Insto a les autoritats [turques] a garantir l’accés immediat a Cizre d’observadors independents, incloent les estructures nacionals de drets humans a Turquia, amb la finalitat de dissipar els rumors de violacions dels drets humans perpetrades per la seguretat. He rebut greus denúncies d’ús desproporcionat de la força per part de les forces de seguretat contra els civils”, denunciava Nils Muiznieks.

Poc més de 24 hores després, Ankara donava per acabada la seva acció contra la ciutat rebel de la província de Sirnak a través d’un cínic comunicat de les autoritats locals que, segons la cadena britànica BBC, donava les gràcies a la població de Cizre per la seva paciència durant la “satisfactòria operació contra l’organització terrorista [PKK]”.







Enterrament avui d'algunes de les víctimes que no podien ser enterrades durant el setge. Una d'elles tenia 35 dies


Les arrels del problema

Una de les possibles lectures que es poden fer sobre l’escalada de tensió que està vivint darrerament Turquia obra pàgina el diumenge 7 de juny, dia d’eleccions parlamentàries. Després de fer-se el recompte de vots, l’HDP feia realitat el somni de superar amb escreix l’alta barrera electoral del 10% i entrava amb força a l’Assemblea Nacional, mentre el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) quedava molt lluny de la majoria absoluta que tant anhelava Recep Tayyip Erdogan.

D’aquesta manera, els turcs donaven l’esquena a la voluntat d’Erdogan de dotar la seva pròpia presidència amb forts poders executius i donaven la benvinguda a un nou actor polític de caràcter prokurd i situat netament a l’esquerra de l’espectre ideològic, fet que li va permetre recollir alhora vots de l’esquerra turca i dels sectors contraris a Erdogan.

El nou califa turc, lluny de fer autocrítica de les seves megalòmanes aspiracions, va situar la població kurda, feu de l’HDP, en el punt de mira. I per intentar fer-hi front, va dinamitar els processos de pau amb el PKK, referent polític kurd, amb l’objectiu de poder enarborar la bandera ultranacionalista. Amb aquestes accions, Erdogan buscava vincular el desembarcament de diputats de l’HDP al Parlament amb la inestabilitat que regna ara al país, amb l’esperança –de moment infundada segons els sondejos- d’esborrar-los del panorama polític nacional i fer realitat el seu hiperbòlic somni.

Marc Español i Escofet
@mespanolescofet

NOTA: Avui 13 de setembre el governador turc ha anunciat que a les 19:00 (hora turca, 18:00 hora catalana) tornava a imposar un bloqueig i toc de queda a la ciutat. A les 7:00 del 14 de setembre (8:00 hora catalana) s'ha aixecat el toc de queda.