International Peace Initiative for Syria, és una iniciativa nascuda el setembre de 2.012 de personalitats independents amoïnades pel "bany de sang de la guerra siriana". Des de llavors ha dut a terme diverses accions per posar en comú les diferents faccions implicades en el conflicte per una entesa dialogada. Bastir ponts enmig d'una guerra però l'objectiu és cercar els punts en comú enlloc de les diferències. Al capdavall un futur de Síria només pot fer-se acceptant la diferència enlloc de fer-ne una barrera.
El darrer informe d'International Peace Initiative for Syria té com a àrea d'acció el Kurdistan sirià. Titulat 'Finding Mission in Rojava', el text de 15 planes és un estudi "sobre les suposades violacions de drets humans contra la població àrab a Rojava, Síria". Es va realitzar entre el 21 i el 30 de setembre a territori turc i sirià per part de cin periodistes d'Alemanya, Àustria i l'estat espanyol, concretament de Catalunya. El resum de l'informe és absolutament clar: les suposades violacions de drets humans són falses. Per què?
L'equip va iniciar la seva tasca a Mardin i Sanliurfa (Turquia) parlant amb els denunciants. Es tracat de membres del Free Syrian Army i la Syrian National Coalition. Destaca el menyspreu d'aquests cap al moviment de Rojava. Per exemple referint-se a aquest com "el PKK". "Ens va sobtar que els nostres interlocutors no es referien a ells com a YPG/YPJ o com a PYD que és el nom del partit dirigent a la província d'Hassaka sinó com a PKK, l'organització político-militar de Turquia que figura encara ala llista d'organitzacions terroristes (...) sembla força parcial anomenar a una organització amb un nom que ella no fa servir". La delegació va preguntar sobre les relacions amb el PYD i les YPG i va proposar un diàleg entre les dues parts al que els interlocutors de l'FSA van respondre:
"No poden ser els nostres aliats, perquè són aliats del règim de Baixar al-Àssad". No van acceptar un diàleg amb el moviment kurd. "Primer han admetre el què van fer". I si no ho van fer? Doncs no hi ha diàleg. Malgrat els esforços de l'International Peace Initiative for Syria, els membres de la SNC i FSA van negar-se a dialogar en territori de Rojava i només al final van acceptar-ho fer hipotèticament a Arbela.
Sobre les acusacions van ser bàsicament tres:
1) Matança a Al Hajjia (13.09.2014). Investigada sobre el terreny l'informe conclou que les 35 persones mortes van ser víctimes de l'Estat Islàmic (IS).
2) Evacuació de poblacions àrabs: La població no fou evacuada sistemàticament. Un testimoni directe de l'avanç de les YPJ a Tell Abyad explica amb detall "les dinàmiques de l'exèrcit". Puntualitza que "L'atmosfera era relaxada" i descriu amb paraules com "respecte" i "cordial" el tracte a la població civil àrab. La delegació es va traslladar a un camp de refugiats a Dohuk (Kurdistan de l'Iraq) on va reiterar aquests fets amb persones refugiades àrabs.
3) Presos polítics a Al-Malikiyah. Els denunciants van donar 6 noms, la delegació va visitar la presó on va poder parlar amb tots els presos verificant que mai havien estat allà. Aldar Khalil, del PYD, va trobar aquestes persones a d'altres presons de Rojava i va verificar que estaven empresonades per delictes comuns no polítics.
Potser el detall més interessant de l'informe és que la part denunciant, de la SNC i FSA, a la plana 12, s'oposa a cap diàleg fins que l'administració de Rojava "trenqui la seva aliança amb Baixar al-Àssad". Donat que aquesta aliança és inexistent queda clar quina part, del conflicte, bloqueja una sortida dialogada.
El darrer informe d'International Peace Initiative for Syria té com a àrea d'acció el Kurdistan sirià. Titulat 'Finding Mission in Rojava', el text de 15 planes és un estudi "sobre les suposades violacions de drets humans contra la població àrab a Rojava, Síria". Es va realitzar entre el 21 i el 30 de setembre a territori turc i sirià per part de cin periodistes d'Alemanya, Àustria i l'estat espanyol, concretament de Catalunya. El resum de l'informe és absolutament clar: les suposades violacions de drets humans són falses. Per què?
L'equip va iniciar la seva tasca a Mardin i Sanliurfa (Turquia) parlant amb els denunciants. Es tracat de membres del Free Syrian Army i la Syrian National Coalition. Destaca el menyspreu d'aquests cap al moviment de Rojava. Per exemple referint-se a aquest com "el PKK". "Ens va sobtar que els nostres interlocutors no es referien a ells com a YPG/YPJ o com a PYD que és el nom del partit dirigent a la província d'Hassaka sinó com a PKK, l'organització político-militar de Turquia que figura encara ala llista d'organitzacions terroristes (...) sembla força parcial anomenar a una organització amb un nom que ella no fa servir". La delegació va preguntar sobre les relacions amb el PYD i les YPG i va proposar un diàleg entre les dues parts al que els interlocutors de l'FSA van respondre:
"No poden ser els nostres aliats, perquè són aliats del règim de Baixar al-Àssad". No van acceptar un diàleg amb el moviment kurd. "Primer han admetre el què van fer". I si no ho van fer? Doncs no hi ha diàleg. Malgrat els esforços de l'International Peace Initiative for Syria, els membres de la SNC i FSA van negar-se a dialogar en territori de Rojava i només al final van acceptar-ho fer hipotèticament a Arbela.
Sobre les acusacions van ser bàsicament tres:
1) Matança a Al Hajjia (13.09.2014). Investigada sobre el terreny l'informe conclou que les 35 persones mortes van ser víctimes de l'Estat Islàmic (IS).
2) Evacuació de poblacions àrabs: La població no fou evacuada sistemàticament. Un testimoni directe de l'avanç de les YPJ a Tell Abyad explica amb detall "les dinàmiques de l'exèrcit". Puntualitza que "L'atmosfera era relaxada" i descriu amb paraules com "respecte" i "cordial" el tracte a la població civil àrab. La delegació es va traslladar a un camp de refugiats a Dohuk (Kurdistan de l'Iraq) on va reiterar aquests fets amb persones refugiades àrabs.
3) Presos polítics a Al-Malikiyah. Els denunciants van donar 6 noms, la delegació va visitar la presó on va poder parlar amb tots els presos verificant que mai havien estat allà. Aldar Khalil, del PYD, va trobar aquestes persones a d'altres presons de Rojava i va verificar que estaven empresonades per delictes comuns no polítics.
Potser el detall més interessant de l'informe és que la part denunciant, de la SNC i FSA, a la plana 12, s'oposa a cap diàleg fins que l'administració de Rojava "trenqui la seva aliança amb Baixar al-Àssad". Donat que aquesta aliança és inexistent queda clar quina part, del conflicte, bloqueja una sortida dialogada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada