Entrevista íntegra a Javier Couso després de la seva visita a Rojava com a membre de la Comissió d'Exteriors del Parlament Europeu i integrant del grup La Izquierda Plural (*) publicada per Cuarto Poder en castellà.
- Quina és la seva impressió general de la visita?
- M'ha impressionat la transformació que he vist, que podríem anomenar revolució democràtica, una revolució profundament democràtica, plural, amb integració de totes les minories, tant àrabs com cristians, una presència de la dona inèdita en aquesta zona; hi ha co presidència d'home i dona en tots els càrrecs, la presència de la dona en les institucions està al voltant del 40 per cent; el disseny del municipalisme, des de les petites comunes i els barris, on també estan representades les dones, fins i tot amb cases d'acollida; la lluita contra la violència de gènere, la legislació d'un Parlament amb 101 diputats i diputades per abolir la poligàmia, el matrimoni de nenes ... M'ha sorprès la capacitat d'organitzar una societat sense revenja, amb una disposició integradora. Tot això enmig d'un bloqueig criminal sobretot per part de Turquia i d'un combat desigual amb uns terroristes armats fins a les dents per les potències del Golf, Turquia i els països europeus.
Per a mi ha estat un xoc no adonar-me que els grans mitjans de comunicació, inclosos els espanyols, s'han quedat en el groguisme de les persones que solidàriament han anat a combatre el terrorisme, cosa que defenso perquè va en la línia de les Brigades Internacionals. M'ha sorprès una educació en la qual a un nen àrab se li ensenya primer l'àrab i com a segona llengua, el kurd, i a un nen kurd seu idioma i, com a segona llengua, l'àrab; el mateix amb els cristians. També m'ha sorprès la mentida que van ser els kurds de l'Iraq els que van salvar als Yezidi, quan els que els van protegir van ser les YPG. Per a mi també és molt important i fonamental la seva visió d'integrar una república confederal dins de Síria perquè, a més, trenca els grans plans per re configurar Orient Mitjà. Una república siriana democràtica amb la presència d'una autonomia kurda a tots els nivells pot suposar un futur per estabilitzar la zona.
- Creu que aquest model és exportable a la resta de Síria?
- Espero que sí. Em va sorprendre per exemple que a Qamixli hi hagués una caserna de l'Exèrcit Àrab Sirià i que la transició dels controls entre l'Exèrcit Àrab Sirià i les forces kurdes es fes sense disparar un sol tret. Hi ha un principi de col·laboració. Els kurds han optat per la no confrontació militar amb el Govern Sirià. Si aquest Govern i Rússia fossin intel·ligents, tindrien aquí un factor d'estabilització, un model que defensa la diversitat sense perdre l'essència del Govern. Com hem vist a Bolívia i també a l'Estat espanyol, hi ha formes de solucionar la convivència entre els diferents pobles quan hi ha voluntat, però si no hi ha voluntat seguirà havent problemes.
Javier Couso, dirigint-se al Consell Legislatiu (Encumena Zagonsazi) de Rojava (Síria). / Esquerra Unida
- Turquia ha atacat en diverses ocasions als kurds de les YPG però aquests mateixos kurds acaben de rebre 50 tones d'armament dels EUA. Què diuen els kurds d'aquesta contradicció dins de l'Aliança Atlàntica?
- Aquesta contradicció existeix. Ho estem veient i el nostre país ha tingut una evident participació. En virtut del seu article 5, l'OTAN va instal·lar els sistemes Patriot per defensar, en teoria, la sobirania turca. Són bateries Patriot d'Alemanya, els EUA i Espanya. Alemanya i els EUA les van a retirar de forma sorprenent en el que s'interpreta com una estirada d'orelles al Govern turc. Els ciutadans i els militars espanyols s'han quedat petrificats. Morenés va dir que havia de preguntar als aliats, el que mostra l'altra dimensió del valor que tenim en aquesta Aliança. En aquest sentit, cal explicar a la gent que la geopolítica és polièdrica, que no va en una sola direcció. Es donen casos curiosos, com que els EUA vulgui contenir l'expansionisme Erdogan, que sembla voler tornar una altra vegada a l'Imperi Otomà desestabilitzant tota la zona. Després de la seva acord amb l'Iran i el cop al tauler donat per Rússia, en el futur haurà de contenir aquest expansionisme i una forma de fer-ho pot ser estar amb Turquia a l'OTAN però, alhora, armar els mateixos que els turcs bombardegen .Però també m'he quedat preocupat amb dues coses. La trobada entre Merkel i Erdogan, en el qual Merkel va dir que, si l'ajudava a solucionar la patata calenta dels refugiats, donaria suport a una entrada de Turquia a la UE, cosa a la que no dono suport mentre existeixi aquest govern prepotent, desestabilitzador i que és un perill per a la pau a la regió. I, d'altra banda, amb les declaracions d'Erdogan dient que hi havia hagut un acord entre els kurds i l'Estat Islàmic i que podria bombardejar la zona. És una cosa absolutament delirant que espero només estigui dins de la retòrica electoral. Senyor Erdogan: és vostè un mentider perquè jo he estat en aquesta zona, he vist perfectament les petjades dels combats i l'absoluta absència d'acord entre les YPG i l'Estat Islàmic. A 80 quilòmetres de Qamixli i també a Alep les forces kurdes estan combatent a sang i foc i expulsant-ne a l'Estat Islàmic, cosa que no fa el Govern d'Erdogan. El Govern d'Erdogan no només ha estat subministrador de l'Estat Islàmic, sinó que ha comprat el petroli que roba i li ha servit de rereguarda, com s'ha denunciat en aquest Parlament.
- Algunes organitzacions kurdes consideren que Turquia està utilitzant als refugiats contra la Unió Europea perquè no accepta la solució d'Erdogan al problema del nord de Síria. Què hi diuen els kurds de Síria sobre aquest problema? ¿Parlen d'això?
- Ells parlen, sobretot, que necessiten ajuda. El nord de Síria és bastant pobre, dedicat al sector primari, a l'agricultura. Parlen d'ajuda perquè, per exemple, el Govern del Kurdistan iraquià té paralitzades a la frontera tendes de campanya que anaven a utilitzar per acollir els refugiats Yezidi. Però no és cap novetat que els refugiats, els fluxos migratoris s'utilitzin com a arma. Marroc ho fa amb Espanya i Turquia evidentment ho fa contra la Unió Europea per poder influir en la seva política, creant un problema com fa el Marroc quan s'enfada amb Espanya. Està comprovat: quan hi ha bones relacions amb el Marroc, el flux d'emigrants a l'Estret s'atura.
- Llavors, la visita de Merkel seria la resposta a aquesta pressió ...
- Sí. Ella mateixa ho ha dit: si Turquia ens ajuda a solucionar el problema dels refugiats, Alemanya farà un esforç perquè Turquia pugui accedir a la Unió Europea.
- Algunes organitzacions que no estan d'acord amb el PYD l'acusen de crear un sistema hegemònic, de no deixar espai a altres partits; fins i tot denuncien detencions i fins tortures. ¿S'ha entrevistat amb aquestes organitzacions, per exemple amb les que estan més d'acord amb la línia del Govern del Kurdistan de l'Iraq?
- A part del Parlament, em vaig reunir amb diversos partits: amb el Partit Democràtic de la Pau, el Partit Liberal, el Partit Comunista, el Democràtic i no em van parlar d'aquestes coses. De totes les maneres, si les denúncies vénen de partits pròxims al Govern del Kurdistan iraquià, m'agradaria preguntar-los més aviat el contrari ... sobre la repressió que hi ha al Kurdistan iraquià, les seves relacions excepcionals amb els israelians i amb Turquia que jo vaig veure quan vaig sortir pel Kurdistan iraquià l'any 2004 després de fer un homenatge al meu germà a Bagdad. Per descomptat que cal investigar qualsevol denúncia d'aquest tipus, però tal com va ser allà la relació amb la gent, el Govern i els parlamentaris, no vaig veure res d'això.
- No obstant això, hi ha denúncies amb noms i cognoms ... Vas tenir ocasió d'entrevistar amb aquestes altres organitzacions que no estan en l'òrbita del PYD?
- En aquesta visita vaig fer un treball institucional perquè va ser una invitació gestionada per persones que estan treballant la solidaritat i que em van connectar directament amb el Govern i el Parlament de Rojava. Per tant, em vaig entrevistar evidentment amb aquestes persones, com si vaig a Alemanya al Parlament, m'entrevisto amb els meus col·legues, amb la meva contrapart parlamentària. Per descomptat, qualsevol denúncia cal investigar-la i, si fos així, denunciar-la. Jo sóc familiar de víctima i he vist com s'utilitzen els drets humans fins i tot per a crear guerres, però, venint d'on vénen aquestes denúncies, les poso entre cometes.
- Com saps, també hi ha denúncies, en aquest cas per part del Govern de Turquia, que el PYD està aprofitant per fer neteja ètnica en alguns llocs ...
- Aquesta pregunta ni tan sols la comentaré ... és com si vingués una denúncia per part de les SS sobre els jueus; diria que no té cap credibilitat. El Govern de Erdogan no té cap credibilitat per parlar de neteja ètnica perquè és el que està fent en el territori kurd. Tampoc dono credibilitat a les denúncies en aquest sentit de Human Rights Watch ni a les d'Amnistia Internacional; jo he passat per aquestes zones; més de 90 per cent era població àrab i no havia estat desplaçada.
- Vas a prendre ara alguna iniciativa concreta en solidaritat amb Rojava?
- Sí, he fet una intervenció al ple del Parlament i, com vaig estar a Kobanê, vaig a preguntar pels 6 milions d'euros que va prometre la Unió Europea i que no han arribat. Vaig a preguntar a la senyora Mogherini i també vaig a demanar una entrevista amb el comissari d'Ajuda Humanitària per desenvolupar un altre tipus d'iniciatives de solidaritat.
- Em refereixo no tant al Parlament Europeu com a les ciutats i comunitats d'Espanya on Esquerra Unida comparteix tasques de govern.
- El meu marc de treball és, en primer lloc, el grup parlamentari d'Esquerra Europea; intentaré treballar en aquest sentit aquí, sobretot en l'ajuda sanitària als hospitals kurds. Possiblement el traslladi també a Espanya ... però anem a poc a poc, vaig a fer la feina a Europa i després a l'Estat Espanyol.
(*) Llista integrada per:
Izquierda Unida, Confederación Los Verdes, Alternativa Socialista, Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Unida i Alternativa, Els Verds-Opció Verda, Anova-Irmandade Nacionalista, Espazo Ecologista Galego, Gira Madrid-Los Verdes, Batzarre i Ezkerreko Ekimena-Etorkizuna Iratzarri.
- Quina és la seva impressió general de la visita?
- M'ha impressionat la transformació que he vist, que podríem anomenar revolució democràtica, una revolució profundament democràtica, plural, amb integració de totes les minories, tant àrabs com cristians, una presència de la dona inèdita en aquesta zona; hi ha co presidència d'home i dona en tots els càrrecs, la presència de la dona en les institucions està al voltant del 40 per cent; el disseny del municipalisme, des de les petites comunes i els barris, on també estan representades les dones, fins i tot amb cases d'acollida; la lluita contra la violència de gènere, la legislació d'un Parlament amb 101 diputats i diputades per abolir la poligàmia, el matrimoni de nenes ... M'ha sorprès la capacitat d'organitzar una societat sense revenja, amb una disposició integradora. Tot això enmig d'un bloqueig criminal sobretot per part de Turquia i d'un combat desigual amb uns terroristes armats fins a les dents per les potències del Golf, Turquia i els països europeus.
Per a mi ha estat un xoc no adonar-me que els grans mitjans de comunicació, inclosos els espanyols, s'han quedat en el groguisme de les persones que solidàriament han anat a combatre el terrorisme, cosa que defenso perquè va en la línia de les Brigades Internacionals. M'ha sorprès una educació en la qual a un nen àrab se li ensenya primer l'àrab i com a segona llengua, el kurd, i a un nen kurd seu idioma i, com a segona llengua, l'àrab; el mateix amb els cristians. També m'ha sorprès la mentida que van ser els kurds de l'Iraq els que van salvar als Yezidi, quan els que els van protegir van ser les YPG. Per a mi també és molt important i fonamental la seva visió d'integrar una república confederal dins de Síria perquè, a més, trenca els grans plans per re configurar Orient Mitjà. Una república siriana democràtica amb la presència d'una autonomia kurda a tots els nivells pot suposar un futur per estabilitzar la zona.
- Creu que aquest model és exportable a la resta de Síria?
- Espero que sí. Em va sorprendre per exemple que a Qamixli hi hagués una caserna de l'Exèrcit Àrab Sirià i que la transició dels controls entre l'Exèrcit Àrab Sirià i les forces kurdes es fes sense disparar un sol tret. Hi ha un principi de col·laboració. Els kurds han optat per la no confrontació militar amb el Govern Sirià. Si aquest Govern i Rússia fossin intel·ligents, tindrien aquí un factor d'estabilització, un model que defensa la diversitat sense perdre l'essència del Govern. Com hem vist a Bolívia i també a l'Estat espanyol, hi ha formes de solucionar la convivència entre els diferents pobles quan hi ha voluntat, però si no hi ha voluntat seguirà havent problemes.
- Turquia ha atacat en diverses ocasions als kurds de les YPG però aquests mateixos kurds acaben de rebre 50 tones d'armament dels EUA. Què diuen els kurds d'aquesta contradicció dins de l'Aliança Atlàntica?
- Aquesta contradicció existeix. Ho estem veient i el nostre país ha tingut una evident participació. En virtut del seu article 5, l'OTAN va instal·lar els sistemes Patriot per defensar, en teoria, la sobirania turca. Són bateries Patriot d'Alemanya, els EUA i Espanya. Alemanya i els EUA les van a retirar de forma sorprenent en el que s'interpreta com una estirada d'orelles al Govern turc. Els ciutadans i els militars espanyols s'han quedat petrificats. Morenés va dir que havia de preguntar als aliats, el que mostra l'altra dimensió del valor que tenim en aquesta Aliança. En aquest sentit, cal explicar a la gent que la geopolítica és polièdrica, que no va en una sola direcció. Es donen casos curiosos, com que els EUA vulgui contenir l'expansionisme Erdogan, que sembla voler tornar una altra vegada a l'Imperi Otomà desestabilitzant tota la zona. Després de la seva acord amb l'Iran i el cop al tauler donat per Rússia, en el futur haurà de contenir aquest expansionisme i una forma de fer-ho pot ser estar amb Turquia a l'OTAN però, alhora, armar els mateixos que els turcs bombardegen .Però també m'he quedat preocupat amb dues coses. La trobada entre Merkel i Erdogan, en el qual Merkel va dir que, si l'ajudava a solucionar la patata calenta dels refugiats, donaria suport a una entrada de Turquia a la UE, cosa a la que no dono suport mentre existeixi aquest govern prepotent, desestabilitzador i que és un perill per a la pau a la regió. I, d'altra banda, amb les declaracions d'Erdogan dient que hi havia hagut un acord entre els kurds i l'Estat Islàmic i que podria bombardejar la zona. És una cosa absolutament delirant que espero només estigui dins de la retòrica electoral. Senyor Erdogan: és vostè un mentider perquè jo he estat en aquesta zona, he vist perfectament les petjades dels combats i l'absoluta absència d'acord entre les YPG i l'Estat Islàmic. A 80 quilòmetres de Qamixli i també a Alep les forces kurdes estan combatent a sang i foc i expulsant-ne a l'Estat Islàmic, cosa que no fa el Govern d'Erdogan. El Govern d'Erdogan no només ha estat subministrador de l'Estat Islàmic, sinó que ha comprat el petroli que roba i li ha servit de rereguarda, com s'ha denunciat en aquest Parlament.
- Algunes organitzacions kurdes consideren que Turquia està utilitzant als refugiats contra la Unió Europea perquè no accepta la solució d'Erdogan al problema del nord de Síria. Què hi diuen els kurds de Síria sobre aquest problema? ¿Parlen d'això?
- Ells parlen, sobretot, que necessiten ajuda. El nord de Síria és bastant pobre, dedicat al sector primari, a l'agricultura. Parlen d'ajuda perquè, per exemple, el Govern del Kurdistan iraquià té paralitzades a la frontera tendes de campanya que anaven a utilitzar per acollir els refugiats Yezidi. Però no és cap novetat que els refugiats, els fluxos migratoris s'utilitzin com a arma. Marroc ho fa amb Espanya i Turquia evidentment ho fa contra la Unió Europea per poder influir en la seva política, creant un problema com fa el Marroc quan s'enfada amb Espanya. Està comprovat: quan hi ha bones relacions amb el Marroc, el flux d'emigrants a l'Estret s'atura.
- Llavors, la visita de Merkel seria la resposta a aquesta pressió ...
- Sí. Ella mateixa ho ha dit: si Turquia ens ajuda a solucionar el problema dels refugiats, Alemanya farà un esforç perquè Turquia pugui accedir a la Unió Europea.
- Algunes organitzacions que no estan d'acord amb el PYD l'acusen de crear un sistema hegemònic, de no deixar espai a altres partits; fins i tot denuncien detencions i fins tortures. ¿S'ha entrevistat amb aquestes organitzacions, per exemple amb les que estan més d'acord amb la línia del Govern del Kurdistan de l'Iraq?
- A part del Parlament, em vaig reunir amb diversos partits: amb el Partit Democràtic de la Pau, el Partit Liberal, el Partit Comunista, el Democràtic i no em van parlar d'aquestes coses. De totes les maneres, si les denúncies vénen de partits pròxims al Govern del Kurdistan iraquià, m'agradaria preguntar-los més aviat el contrari ... sobre la repressió que hi ha al Kurdistan iraquià, les seves relacions excepcionals amb els israelians i amb Turquia que jo vaig veure quan vaig sortir pel Kurdistan iraquià l'any 2004 després de fer un homenatge al meu germà a Bagdad. Per descomptat que cal investigar qualsevol denúncia d'aquest tipus, però tal com va ser allà la relació amb la gent, el Govern i els parlamentaris, no vaig veure res d'això.
- No obstant això, hi ha denúncies amb noms i cognoms ... Vas tenir ocasió d'entrevistar amb aquestes altres organitzacions que no estan en l'òrbita del PYD?
- En aquesta visita vaig fer un treball institucional perquè va ser una invitació gestionada per persones que estan treballant la solidaritat i que em van connectar directament amb el Govern i el Parlament de Rojava. Per tant, em vaig entrevistar evidentment amb aquestes persones, com si vaig a Alemanya al Parlament, m'entrevisto amb els meus col·legues, amb la meva contrapart parlamentària. Per descomptat, qualsevol denúncia cal investigar-la i, si fos així, denunciar-la. Jo sóc familiar de víctima i he vist com s'utilitzen els drets humans fins i tot per a crear guerres, però, venint d'on vénen aquestes denúncies, les poso entre cometes.
- Com saps, també hi ha denúncies, en aquest cas per part del Govern de Turquia, que el PYD està aprofitant per fer neteja ètnica en alguns llocs ...
- Aquesta pregunta ni tan sols la comentaré ... és com si vingués una denúncia per part de les SS sobre els jueus; diria que no té cap credibilitat. El Govern de Erdogan no té cap credibilitat per parlar de neteja ètnica perquè és el que està fent en el territori kurd. Tampoc dono credibilitat a les denúncies en aquest sentit de Human Rights Watch ni a les d'Amnistia Internacional; jo he passat per aquestes zones; més de 90 per cent era població àrab i no havia estat desplaçada.
- Vas a prendre ara alguna iniciativa concreta en solidaritat amb Rojava?
- Sí, he fet una intervenció al ple del Parlament i, com vaig estar a Kobanê, vaig a preguntar pels 6 milions d'euros que va prometre la Unió Europea i que no han arribat. Vaig a preguntar a la senyora Mogherini i també vaig a demanar una entrevista amb el comissari d'Ajuda Humanitària per desenvolupar un altre tipus d'iniciatives de solidaritat.
- Em refereixo no tant al Parlament Europeu com a les ciutats i comunitats d'Espanya on Esquerra Unida comparteix tasques de govern.
- El meu marc de treball és, en primer lloc, el grup parlamentari d'Esquerra Europea; intentaré treballar en aquest sentit aquí, sobretot en l'ajuda sanitària als hospitals kurds. Possiblement el traslladi també a Espanya ... però anem a poc a poc, vaig a fer la feina a Europa i després a l'Estat Espanyol.
(*) Llista integrada per:
Izquierda Unida, Confederación Los Verdes, Alternativa Socialista, Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Unida i Alternativa, Els Verds-Opció Verda, Anova-Irmandade Nacionalista, Espazo Ecologista Galego, Gira Madrid-Los Verdes, Batzarre i Ezkerreko Ekimena-Etorkizuna Iratzarri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada