Una neteja ètnica del segle XXI: 100.000 persones ja han fugit al Kurdistan turc

La brutal campanya d'assetjament per part del govern turc contra la minoria kurda eleva les xifres cada vegada més. Res més lluny de la realitat que parlar d'un conflicte entre el moviment del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i l'estat. Certament, grups propers al PKK, com els joves d'YDG-H o els nous grups d'autodefensa YPS o YPS-Jin. Caldria debatre, però, si fou abans l'ou o la gallina. Aquestes organitzacions no han provocat el conflicte sinó que se l'han trobat. Fa mesos que les arbitràries detencions turques sobre el jovent kurd, o fins i tot turc dissident, es realitzen amb impunitat. No era (és) estrany que en barris populars, de matinada, apareguin vehicles policials, fins i tot helicòpters, fent detencions massives. En no pocs casos, aquestes operacions han acabat amb assassinats extrajudicials (Veure la pestanya "Turquia" del web de KurdisCat). Pot semblar inconcebible des de casa nostra però aquests constants excessos policials no han estat, ni una vegada, investigats judicialment. A Turquia no existeix la división entre els tres poders.

Quina opció queda davant de l'arrogant impunitat de les forces de seguretat turques? Homes armats fins les dents, fent salutacions feixistes turques (les orelles del lloc), pintades amb T.C. (República de Turquia), obligant a mainada a cantar l'himne, disparant sobre grups que duen ferits amb bandera blanca, deixant els ferits desagnar-se, rematant al cap o disparant sobre qui s'atansa per ajudar a civils ferits per franctiradors. No parlem d'una república bananera, tot i que podria semblar-ho. Parlem del segon exèrcit de l'OTAN, que dissabte va rebre absoluta impunitat per part dels EUA. Parlem d'un estat que rebrà 3.000 milions d'€ de l'UE amb una sola condició: que amagui les persones refugiades que volen venir a Europa.

Davant d'aquests fets, el poble kurd pot escollir desagnar-se sense defensar-se o desagnar-se fent-ho. I molts han triat la segona opció, és llavors quant sorgeixen grups com YPS o YPS-J: per a defensar-se de les constants arbitrarietats policials. A Turquia, bona part de la policia no són agents imparcials sinó filofeixistes propers al partit ultra MHP, una mena de Falange turca. Qui va trencar el procés de pau unilateralment fou el govern turc, qui va suspendre les autoritats democràticament electes de ciutats com Cizre fou el govern turc. El poble kurd es limita a defensar-se. Com ressa una pintada pels carrers kurds: "No som terroristes, som kurds no assimilats".

No tothom opta per resistir. De fet és el camí difícil que sovint dur al dolor. A la pèrdua de béns materials, de ben segur, de la llar, del contacte amb les persones estimades, du a quedar-se sense feina, a "cridar el mal temps", a patir la persecució i l'estigma de l'estat. Els futurs científics kurds no existiran, per exemple, ni els economistes, ni advocats. Si trien resistir saben que es quedaran, entre d'altres coses, sense educació.

En tot cas els qui no trien resistir han de fugir. I aquest és l'objectiu últim d'Ankara. És aviat per parlar d'un genocidi organitzat però diversos fets apunten a una neteja ètnica. No seria la primera vegada que Turquia neteja ètnicament, les regions kurdes. Molts kurds viuen avui al centre d'Anatòlia car foren transportats, deportats, per l'estat. Les xifres comencen a apuntar a aquesta neteja. Segons Ara news, per exemple, recollint xifres de l'advocat de drets humans Hoshin Ebdullah, són ja 100.000 persones les fugitives. Han marxat de les províncies de Diyarbakir (Amed en kurd) i Şırnak (Şirnex en kurd). Les fotografies dels fets del darrer mig any parlen per si mateixes. No hi ha una suposada operació quirúrgica contra grups militants (Turquia usa el terme terrorista que s'ha d'aplicar a ella mateixa exclusivament). Hi ha una destrucció massiva de carrers sencers, d'edificis de més d'onze pisos, hi ha usos d'aviació i de tancs. Hi ha, en definitiva, un atac contra tot el poble kurd. Sense distinció.