Creix el drama humanitari al nord de Síria. Desenes de milers de persones, entre 60.000 i 80.000 escapen al nord de la província d'Alep davant els combats entre l'exèrcit sirià i les faccions opositores.
Turquia ha xifrat en 35.000 només les que ja hi ha a la seva frontera. Els primers avancen, amb suport de la milícia siriana NDF, de militars iranià, del grup libanès Hesbol·là i, sobretot, de l'aviació russa. Per l'oest les milícies kurdes han estat cridades per la població autòctona per avançar-se a l'exèrcit i ocupar, fins ara, tres poblacions.
La resposta a la crisi humanitària és, però dual. Indiferència internacional o bloqueig a la frontera turco-siriana de Kilis. Entitats humanitàries turques sí s'han desplegat al punt fronterer i estan repartint aliments però el fred està començant a provocar una situació molt greu i Ankara, de moment, es nega a obrir la frontera.
Mentre Turquia ha tancat la frontera, l'
Observatori Sirià de Drets Humans
ha destacat que el cantó d'Efrîn està fent un enorme esforç per acollir
les persones, bàsicament àrabs. que volen entrar a Turquia. Per això ha obert un
corredor humanitari a la zona, els estan recollint i
transferint-los cap a la seva zona, ara per ara, segura front l'atac de
les tropes d'Assad. Les YPG i les YPJ s'han reunit amb els responsables
de l'àrea sota control de l'oposició i els han garantit l'acolliment
humanitari a Efrîn. El
govern cantonal d'Efrîn mitjançant l'Oficina d'Afers Socials està gestionant la crisi, gairebé sense recursos, conjuntament amb la Mitja Lluna Kurda (
Heyva Sor e Kurdistanê). Davant la crisi humanitària el cantó ha aprovat una ampliació del servei militar obligatori, fins ara de sis mesos a nou.
A part d'aliments se'ls proveeix d'una cistella de primera necessitat amb xampú i pasta de dents
segons AHNA. A més dels campaments que s'estan creant, principalment el de Robar, les escoles han estat habilitades per acollir les persones que ara arriben fugint de la zona àrab del nord de Síria. Aquesta zona,
fa un segle, era kurdòfona però el règim baassista va traslladar-hi població arabòfona per invertir la situació demogràfica.
Fins ara Efrîn ha acollit, com a mínim entre 10.000 i 15.000 persones
refugiades. Per a contextualitzar aquesta xifra cal pensar que el cantó
ja acollia desenes de milers de refugiats (a tota Rojava hi ha uns
800.000 refugiats àrabs aproximadament) i és objecte d'un triple
embargament i bloqueig per part del govern sirià, el turc i de
l'oposició siriana. Precisament la mateixa que, ara, li demana ajuda.
Fotos: Mustafa Ebdi, ANHA, Kovan Direj
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada