Nit de combats al nord de la província d'Alep

L'ofensiva de l'exèrcit sirià ha continuat aquesta nit però la velocitat d'avanç del Syrian Arab Army (Exèrcit Àrab Sirià, SAA) ha quedat ralentitzada. Tampoc les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) han pogut avançar tot i llençar un atac sobre Deir Jemal. 

Una nova línia defensiva?

L'aviació russa ha disminuït, sensiblement, els seus atacs que van arribar a un màxim el dimecres-dijous. Això va permetre a la 4ª Divisió Mecanitzada de l'SAA (Exèrcit Àrab Sirià) trencar la línia defensiva de l'oposició. Les forces opositores que defensaven la línia trencada s'han replegat ara a Azaz i han resistit tota la nit a Kafr Naya on hi ha combats i que dijous es va donar per caiguda. Per tant, sembla que la intenció de l'oposició és establir una nova línia defensiva a Kafr Naya tot i ser conscients de que no poden rebre cap reforç per l'oest, on les YPG els està atacant en resposta a la seva absurda ofensiva de novembre i desembre. Pel sud i el sud-oest avancen les forces legitimistes i per l'est, l'Estat Islàmic manté una posició de wait and see mentre es maten els seus rivals.

Un bàndol xiïta amb suport rus, el que avança

L'exèrcit regular sirià compta amb el suport de l'aviació russa que ha estat decisiva en capgirar la correlació de forces. A més, els lleialistes tenen entre les seves files les NDF, una efectiva milícia armada per Assad i els xiïtes libanesos del Hesbol·là. Finalment hi ha comandaments i unitats militars iranianes. De fet, l'Iran ha perdut desenes d'oficials d'alta graduació en els combats els darrers mesos precisament a la província d'Alep. Amb aquesta composició és fàcil deduir que les forces lleials a Assad són, de fet, una aliança de base religiosa de la secta xiïta. Sirians, libanesos o iranians, sense importar la nacionalitat, tenen en comú que formen part de la secta xiïta de l'islam, adversaris dels sunnites. Avui dia, cada vegada més, la guerra a Síria és de base religiosa. I a l'altre bàndol?

Un bàndol sunnita, el que retrocedeix

Sovint es tracta de l'oposició com un magma però hi ha notables diferències. Les quatre forces que controlaven la zona ocupada ara per l'exèrcit sirià són:

- Harakat Nour Al-Din Al-Zenki, creat el desembre de 2011per islamistes vinculats als Germans Musulmans, fonamentalistes però menys extremistes que l'Islamic State (IS) o Al Nusra. No formen part del Front Islàmic i van rebre armes dels Estats Unit. S'han integrat en diverses coalicions opositores (Fatah Haleb, Jabhat al-Sham...)

- Harakat Ahrar al-Sham neix el desembre de 2012 i és una de les principals organitzacions de la gran coalició opositora islamista, el Front Islàmic  o Jabbhat al-Islamiyyah. Vol proclamar un estat islàmic, sense democràcia però sense autoritarisme. Aquest grup salafista rep, de forma més o menys encoberta, suport i armes de l'Aràbia Saudita i Turquia.

- Jabhat Al Nusra, la branca siriana d'Al Qaida creada el gener de 2013 per membres sirians de l'organització fonamentalista i que l'abril d'aquell any van trencar amb l'IS.

- Jaysh Al-Mujahideen és una branca del Free Syrian Army que el gener de 2014 va derivar cap a una formació islamista. Molt afeblida per les escissions (Divisió 19, Fastaqin Kama o la Brigada Nou al-Din). L'abril de 2015 la majoria dels seus membres van marxar a Thuwar al-Sham, un grup que ha promés lleialtat als Germans Musulmans.

L'única opció viable per aquests grups és no perdre el control de la frontera i forçar a Turquia a intervenir directament a la guerra. Una intervenció turca entrant per Kilis/Al Bab seria, hores d'ara la possibilitat més clara per a l'oposició de mantenir el control del nord de la província d'Alep. De moment l'SAA ha aconseguit una rotunda victòria trencant el setge a Nubol i Zahraa, conquerint Mayer i avançant cap a Kafr Naya. D'aquesta manera, en tres hàbils moviments, en menys d'una setmana, han aïllat la ciutat d'Alep de la resta de territori en mans dels rebels islamistes sunnites. A més, les YPG venint des de l'oest han conquerit Ziyarah i Khuraybah i proven de controlar la carretera Alep-Azaz, la darrera plaça forta opositora abans de la frontera.

L'aspecte humanitari

L'èxode de refugiats cap a Azaz, cap a la frontera amb Turquia i cap al cantó autònom d'Efrîn continua. Segons Turquia hi ha 70.000 persones que enfilen cap a la frontera, segons Al Arabiya serien com a mínim 40.000 que convergeixen sobre Al Bab i Kilis. Hores d'ara les fronteres estan tancades a pany i forrellat i persones que han provat de travessar ha estat assassinades pels guàrdies turcs amb trets al cap. Ahir mateix al vespre tropes turques van matar una nena kurda de només nou anys que era a la part siriana de la frontera.

Mentre Turquia ha tancat la frontera, l'Observatori Sirià de Drets Humans ha destacat que el cantó d'Efrîn està fent un enorme esforç per acollir les persones que volen entrar a Turquia. Per això els estan recollint i transferint-los cap a la seva zona, ara per ara, segura front l'atac de les tropes d'Assad. Les YPG i les YPJ s'han reunit amb els responsables de l'àrea sota control de l'oposició i els han garantit l'acolliment humanitari a Efrîn. Per a desenes de milers de persones això suposa l'única opció per sobreviure i no morir a la frontera de fred o fam o bé quedar atrapats altra vegada en mans del règim. El que és inviable és continuar vivint sota les bombes russes (prop de 300 llençades contra objectius militars i civils aquest mes de febrer).

Fins ara Efrîn ha acollit, com a mínim entre 10.000 i 15.000 persones refugiades. Per a contextualitzar aquesta xifra cal pensar que el cantó ja acollia desenes de milers de refugiats (a tota Rojava hi ha uns 800.000 refugiats àrabs aproximadament) i és objecte d'un triple embargament i bloqueig per part del govern sirià, el turc i de l'oposició siriana. Precisament la mateixa que, ara, li demana ajuda.