Per a alguns, el futbol és només un joc, una oportunitat per gaudir d'una competició excitant i de reunir-se amb amics i altres fans; per d'altres, és la veu de la resistència política. No hi ha res que il·lustri millor el fascinant poder simbòlic del futbol que la història de l'Amedspor i com un equip de futbol pot expressar un dels més profunds i més desesperats crits d'una comunitat al darrere de la justícia i la llibertat.
La història comença amb el mateix nom d’ "Amedspor". "Amed" és el nom kurd, pre-turc, de la província avui coneguda com Diyarbakir, al sud-est de Turquia. Amed té una rica història cultural i de civilitzacióque data de gairebé 10.000 anys segons algunes estimacions. La regió representa una font d'orgull per a la comunitat kurda i per a aquells que s'adscriuen a la seva identitat. Avui Amed , o Diyarbakir, és considerada de fet la capital social, política i cultural de la comunitat kurda a Turquia.
El 7 de Juliol, el Diyarbakir Metropolitan Municipality Club va mantenir una assemblea general on es va decidir per unanimitat canviar el nom del club per Amed Sports Activities Club. De fet, el club ja havia usat el nom de "Amedspor" des d'Octubre del 2014 tot i que la Federació Turca de Futbol (TFF) no va acceptar el canvi de nom, multant el club per la suma de 10.000 lires per usar un nom i uns colors no aprovats (groc, vermell i verd; colors tradicionalment associats amb el Kurdistan). Amedspor va continuar buscant l'aprovació de la TFF per canviar el seu nom, però en el que va semblar ser una manipulació burocràtica, la TFF va rebutjar la petició declarant que ja hi havia un equip anomenat Amedspor. El 7 de juliol de 2015, l’Amedspor va decidir provar sort una altra vegada, usant un buit legal; i l'agost del 2015, la TFF finalment va acceptar el canvi de nom.
Doncs bé, exactament un mes abans del dia en què Amedspor va votar pel seu nou nom, una altra votació estava succeint, una votació que marcaria el rumb de les relacions kurdo-turques durant els propers 6 mesos: les eleccions parlamentàries turques del 7 de Juny . En un gir inesperat, el pro-kurd Partit Democràtic dels Pobles (HDP) es va fer amb el 13% dels vots, superant el llindar parlamentari i obtenint 80 nous seients al parlament. Entre els commocionats pels resultats es trobava el governant Partit del Desenvolupament i la Justícia (AKP), que sobtadament es va veure fora de la majoria absoluta. Les polítiques kurdes ara representaven una amenaça al, prèviament, intocable AKP.
Els esdeveniments que van tenir lloc després de les eleccions del 7 de Juny van causar l'erosió i el col·lapse dels 2 anys de treva que hi havia entre Turquia i l'il·legalitzat Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), així com l'aïllament de l'HDP. Les versions sobre què va causar exactament la fi de la treva difereixen molt. No obstant això, el que està clar és que les hostilitats entre la societat turca i la kurda no han fet més que créixer en els últims mesos.
Membres armats del PKK han creat xarxes de barricades i trinxeres al llarg de la zona sud-est de Turquia, delimitant regions d'autogovern kurd. Oficines de l'HDP han estat assaltades, alguns membres han estat arrestats i interrogats. Tocs de queda de 24 hores i un mes de durada han estat imposats a les ciutats del sud-est turc, prenent la vida de molts, principalment civils, kurds. Ciutadans comuns i acadèmics han estat acusats de terrorisme i posats sota custòdia, només per demanar la fi de la violència i negociacions de pau. Aquest és l'escenari polític en què l’Amedspor ha de competir en la temporada 2015-2016.
La Copa Turca de Ziraat: Problemes des del primer dia
La Copa Turca de Ziraat és la competició nacional de futbol turca, organitzada des de 1962 i que actualment compta amb la participació de 158 equips de futbol de tot el país. La primera volta de la temporada 2015-2016 va començar el 9 de Setembre. L’Amedsport fer la seva primera aparició en el torneig en la segona volta el 22 de Setembre, enfrontant-se a Karaman Belediyespor. L'Amedspor va guanyar el partit [per] 2-1, però la celebració del club va ser breu ja que una setmana després la TFF va anunciar que multaria el club amb 20.000 lires perquè la seva afició havia cantat "propaganda ideològica" durant el partit.
El portaveu de l’Amedspor, Ekrem Yesil, va reaccionar a la notícia declarant que la multa era completament improcedent, especialment després d'un primer partit i sense cap avís previ. Yesil també va desestimar les al·legacions que els fans cantessin propaganda ideològica: "aquest dia els fans només cantaven segons l'esperit del joc i d'una manera amistosa". Desafortunadament per a l'Amedspor i els seus fans, aquest sol seria el primer dels molts obstacles que haurien de sortejar.
I llavors, Cizre
L’Amedspor va continuar jugant bé en el torneig els següents quatre mesos. Van guanyar tres partits i empatar 4, de manera lenta però constant van eludir el descens. El 28 de gener havien d'enfrontar-se a l'equip d'Istanbul Medipol Başakşehir. Passarien a la següent ronda si aconseguien guanyar o empatar.
Mentre l'equip de Diyarbakir ho estava fent bé a finals de gener, a la província de Diyarbakir les coses anaven molt malament. Al cor metropolità de Diyarbakir, l'antic districte de Sur portava ja un mes sota toc de queda. Escoles i hospitals estaven tancats i la vida estava paralitzada en molts barris. Milers fugien de les seves llars, desitjant escapar dels aclaparadors tocs de queda. Molts civils, atrapats a casa seva, lluitaven per sobreviure gairebé sense aigua, ni menjar, ni atenció sanitària, sempre esperant alguna suspensió del toc de queda per poder proveir-se o fugir.
Al sud-est de Diyarbakir, en una província kurda propera a la frontera de l'Iraq-Turquia-Síria anomenada Sirnak, una situació encara més sinistra s'estava desenvolupant, una situació que ompliria d'ira la comunitat kurda a Turquia. Al districte de Cizre, el dissabte 23, un grup de al voltant de 30 civils es va refugiar d'un bombardeig al soterrani d'un edifici a l'Avinguda Bostanci. Molts d'ells estaven ferits de bala, gairebé sense accés a aigua ni atenció mèdica. Aquests mateixos civils seguien esperant atenció mèdica 15 dies després i 7 d'ells ja havien perdut la vida a causa de ferides sense tractar.
Les raons d'aquest retard en proporcionar atenció sanitària han aixecat molta controvèrsia. El govern ha enviat ambulàncies incomptables vegades, però sempre s'han quedat a 100 metres de l'edifici abans de retirar-se per polèmiques raons. Fonts del govern asseguren que les ambulàncies s'han vist forçades a tornar a causa de trets del PKK, mentre que el diputat de l’HDP Faysal Saiyildiz i els seus contactes asseguren que les ambulàncies han estat allunyades per vehicles blindats del govern aparcats al costat de l'edifici.
Els diputats de l’HDP que van fer una vaga de fam en protesta per la situació en Cizre van publicar un enregistrament d'àudio de l'últim contacte establert amb els civils ferits de l'edifici l'última setmana. En la gravació se sent la veu d'un home esperançat, Mehmet Yavuzer, a qui estan dient que s'acosten ambulàncies. No obstant això, abans que arribin, Yavuzer nota que una unitat especial de policies ha entrat a l'edifici. Després se sent una explosió i crits esgarrifosos que provenen dels civils atrapats. Al final de la trucada, un espantat Yavuzer plora "Estem atrapats sota la runa! Com és això possible? "Això va ser el 30 de Gener. Els civils atrapats a l'avinguda Bostanci número 23 no han tornat a ser escoltats des de llavors. Van ser trobats carbonitzats.
Una setmana dura
Els fans de l’Amedspor es van reunir a l'estadi de Başakşehir Fatih Terim a Istanbul el 28 de gener amb els esdeveniments en curs de Cizre i el sud-est de Turquia frescos en les seves ments. Tot i que el partit va finalitzar amb un empat a 2 que permetia a l'Amedspor passar de ronda, el que va passar a continuació del partit va captar l'atenció de tots. Durant el partit, els fans de l’Amedspor suposadament van cantar eslògans com "La resistència continua, rendir-se mai!"; "Tots som resistència, tots som Cizre!", i "Els nens no haurien de morir, deixeu-los venir al partit!". Després del partit, la policia va colpejar els seguidors de l’Amedspor, posant 30 d'ells sota custòdia. Sis eren nens.
Després de passar de ronda, l’Amedspor havia de enfrontar-se al Bursaspor el 31 de Gener. No obstant això, un dia després del partit de Başakşehir, el Departament de Seguretat Provincial de Bursa va anunciar que no permetria que els fans de l’Amedspor entressin a l'estadi.
Malgrat aquest contratemps, l’Amedspor es va enfrontar al Bursaspor a la tarda del 31 de gener. L’Amedspor va aconseguir sorprenentment vèncer el Bursaspor [per] 1-2, essent aquest últim un equip d'alta gamma a la Super Lliga Turca. Malgrat no haver-hi cap fan en el partit, els seguidors del club estaven extàtics, especialment a la ciutat del club, Diyarbakir. Milers de seguidors es van reunir al districte de Yenisehir per veure el partit junts i amb l'últim xiulet la multitud va trencar en celebracions. No obstant això, poc després la policia va arribar i va dispersar la multitud amb canons d'aigua i gas lacrimogen.
El partit contra el Bursaspor va ser una important victòria per a l’Amedspor, especialment considerant que es van enfrontar a un equip d'alta gamma amb el desavantatge afegit de no tenir suport a les grades. Com més tard va dir Deniz Naki, un dels jugadors de l’Amedspor, per les xarxes socials: "aquesta ha estat un important victòria per a nosaltres. Vam saber (/ hem sabut) superar les trampes que envoltaven aquest partit amb el cap alt i la consciència neta. Ens omple d'orgull ser un petit raig d'esperança per a la nostra gent en aquests temps difícils. No som submisos i mai ho serem. Aquesta nit vam entrar al camp pensant en la llibertat. Perquè hem plantat les nostres llavors de llibertat i esperança. Expressem el nostre agraïment a tots els polítics, artistes, pensadors i la gent que ha estat amb nosaltres. Oferim aquesta victòria com a regal a tots aquells que han patit i mort sota l'opressió dels últims 50 dies a casa nostra. Her biji Azadî ("Llarga vida a la llibertat" en kurd)."
Naki no ho sabia, però pocs dies després seria multat amb al voltant de 20.000 lires per la TFF i suspès per 12 partits consecutius a causa de la seva publicació a les xarxes socials.
El 2 de Febrer, pocs dies després del partit contra el Bursaspor, l'Amedspor va saber qui seria el seu pròxim rival a quarts de final: el Fenerbahçe, un dels equips més forts de Turquia. Hores després, la TFF va anunciar que multaria l’Amedspor amb 20.000 lires pels eslògans de "propaganda divisiva" corejats pels seus fans al partit de Başakşehir. A més, no es permetria que l’Amedspor portés cap fan al partit contra el Fenerbahçe, el qual s'organitzaria a la ciutat del club, Diyarbakir. Per si fos poc, més tard aquest mateix dia una batuda de 40 policies va confiscar ordinadors i discos durs de la seu de l'Amedspor com a part d'una suposada investigació de xarxes socials.
El poder simbòlic del futbol
Els fets ocorreguts entorn de l’Amedspor a la Copa Turca de Ziraat no han estat els primers en els quals el futbol ha representat una plataforma de resistència política a Turquia o Orient Mitjà. Durant les protestes del parc Gezi, les aficions de futbol eren freqüentment la línia frontal de les protestes, amb aficions tradicionalment antagonistes com les del Galatasaray, Besiktas o el Fenerbahce marxant juntes amb un objectiu comú. En contrast amb el comunalisme de Gezi, el que ha passat al voltant de l’Amedspor representa les divisions internes i la creixent bretxa entre les comunitats turca i kurda.
Les multes i prohibicions contra els aficionats de l’Amedspor per part de la TFF, les dispersions de fans amb gas lacrimogen i canons d'aigua, així com la batuda duta a terme a la seu de l'Amedspor mostren clarament que l'equip posseeix cert significat simbòlic. Per als fans de l'Amedspor l'equip representa el triomf dels desvalguts, un crit d'injustícia i resistència enfront de l'opressió institucional i un orgull global de la identitat kurda. No obstant això, per a la TFF i la policia turca, l'Amedspor representa una perillosa insurgència kurda, que no deixarà de créixer si no és suprimida.
És comprensible que els fans de l'Amedspor hagin començat a atribuir un significat polític a les proves a les que el seu club es veu sotmès. La decisió de la TFF de prohibir l'entrada als fans al partit contra el Fenerbahçe, que tindrà lloc a la ciutat del club, Diyarbakir, té un potent poder simbòlic. És com si la TFF digués "Pot ser que aquest sigui la vostra llar, però hi seguim sent sobirans". De fet, el conflicte a l'est de Turquia pot ser entès com un problema de sobirania. Haurien els kurds de tenir el control del seu propi territori, com pretén aconseguir el PKK? O la societat kurda hauria de ser assimilada dins de l'estructura major de la nació turca? La prohibició contra els fans de l'Amedspor en la seva pròpia ciutat posseeix un gran paral·lelisme amb els tocs de queda en curs que prohibeixen als kurds caminar pels seus propis carrers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada