Un soldat kurd yezidi d'Armènia decapitat pels àzeris

La represa del conflicte de Nagorno - Karabakh, entre Armènia i l'Azerbaidjan, el dia u d'abril ha provocat ja desenes de morts. Armènia ha reconegut 18 baixes i les tropes àzeries 12. A més hi ha víctimes civils. Entre les víctimes de la part armènia hi ha, com a mínim, un soldat kurd yezidi de 20 anys, Karam Sloyan. En combats similars ja va morir un yezidi a finals de l'any passat. Aquesta comunitat conforma l'1,1 % de la població d'Armènia.

Què hi passa a Nagorno-Karabakh?

El Nagorno-Karabakh o Alt Karabakh és una regió de majoria armènia (76 % front 23 % d’àzeris) dins de l’Azerbaidjan.  Tot i ser armènia el 1920 fou cedida pels soviètics a Azerbaidjan fet que va provocar una revolta fins el 1921. El 1988-9 va produir-se una segona revolta que va controlar la zona muntanyosa amb ajuda armènia (independitzada també de l’URSS el 1991). La guerra (1988-1994) va provocar 1.200.000 refugiats i 36.000 mots la majoria àzeris. Armènia va rebre suport rus i Azerbaidjan de Turquia i d’islamistes (txetxens, afganesos).

Bako Sahakian, president de la República de Nagorno-Karabakh

L’Azerbaidjan es va proclamar independent el 30.8.1991 i el 10.12.1990 Nagorno-Karabakh va fer el mateix proclamant la independent República d’Artsakh (95 % d’armenis) que formalment forma part d’Azerbaidjan però en realitat és sobirana. L'Azerbaidjan ha aconseguit controlar una zona. Des de 1994 es manté una treva trencada puntualment amb enfrontaments, el darrer fou l'any 2.015. La brutalitat dels combats depassa la guerra convencional no només pel cas de Karam Sloyan de qui els àzeris han incomplert tots els codis de guerra. Avui mateix un capità armeni s'ha immolat contra una unitat àzeri en un atac suïcida.