El cantó d'Efrîn acull milers de refugiats procedents de la zona que els bombardejava

No és la primera vegada que passa. Es va veure a Kobanê, quan va caure ar-Raqqà, a Tell Temir, o a al-Hasakah. Els kurds són primer víctimes d'atacs i, després, els seus atacants són acollits com a refugiats. El darrer cas és al cantó d'Efrîn. Durant els darrers mesos, des d'Azaz i Mare els opositors sirians, Free Syrian Army, Ahrar-al-Sham/Islamic Front i Front Al Nusra, han estat atacant amb artilleria el cantó kurd. L'ajuda militar turca ha estat sovint dirigida cap a aquesta part de Rojava enlloc de contra els suposats enemics d'aquesta facció.

La població civil que donava suport, de forma més o menys intensa, a aquestes faccions ara entra al cantó d'Efrîn. Molts d'ells són homes en edat de combatre. Escapen de l'Estat Islàmic que, ahir, els va arraconar als enclaus d'Al Bab, Mare i Azaz. Les milícies kurdes Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) estan acollint els refugiats. Es dóna la circumstància que aquestes milícies havien estat repudiades per la població de la zona d'Azaz. O fins i tot es va assassinar a traïció, a dos enviats d'YPG i YPJ que negociaven un intercanvi de presoners.

Els darrers tres dies han entrat 6.100 persones al cantó d'Efrîn. En canvi la frontera del nord, amb Turquia, està tancada a la sortida de població civil. Unes 100.000 persones estan atrapades a la regió d'Azaz. Efrîn viu una situació agònica: pateix un bloqueig absolut de béns per la part turca i la zona rebel del sud. No rep cap ajuda internacional i està sobresaturada de persones refugiades. I malgrat això, a Rojava, mai es tanquen les fronteres.