El mitjà Orient News, gestionat per l'oposició pro turca, assegura que hi ha desercions a les SyrianDemocratic Forces o SDF. Es tracta de rumors sense confirmar ni cap prova visual. Liwa Ahrar Raqqa i Liwa al-Tahrir, dues faccions del Free Syrian Army (FSA) serien l'epicentre de la disputa. Ambdues foren acollides per la milícia kurda Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) quan van ser esclafades per l'Estat Islàmic. Les YPG les van protegir i van acabar convergint en les SDF.
Segons Orient News, un grup de combatents àrabs de les SDF van desertar ahir i van arribar a Jarablus on es van entregar a les forces turques que ocupen Síria. Formarien part de Liwa al-Tahrir, Brigada de l'Alliberament, un dels grups menors de les SDF que havia format part de l'FSA.
Liwa Ahrar Raqqa, Brigada dels Homes Lliures de Raqqa, seria l'altre grup dissident. Cal no confondre'l amb Liwa Thuwar al-Raqqa, brigada de la mateixa zona però molt més gran i que continua formant part de les SDF. Aquesta facció hauria provocat una revolta a Ayn Issa i Tell Abyad i fet presos a 15 membres de les YPG.
L'acadèmic Mark Monmonier xifra en 40 els membres de Liwa al-Tahrir que haurien arribat a Jarablus però tot és una especulació. No ha aparegut cap prova visual de la deserció. Segons Monmonier "la deserció no és provocada per sectarisme o xovinisme àrab, sinó per la decisió de l'administració de Rojava de que el govern civil s'imposi sobre el militar, que s'ha d'anar professionalitzant. Algunes unitats de l'FSA es van aliar a les YPG pensant que, una vegada derrotat l'IS podrien fer la seva. És a dir, les ciutats àrabs serien dirigides per l'FSA mitjançant consells militars, no civilsm com ho eren abans de la invasió de l'IS. Són senyors de la guerra. Però l'Administració de rojava veu els consells militars com a necessitats temporals; que han de ser reemplaçats, el més aviat possible, per un govern civil. A Tell Abyad i Ayn Issa els consells militars foren suprimits i ambdues ciutats foren incorporades al Cantó de Kobanê. Al major Obeid i els seus homes se l'ha deixat marxar. L'Administració de Rojava va encertar en deixar-lo marxar. L'establiment de petits tirans és millor que es deixin en mans de Turquia."
Paral·lelament a aquest fet hi ha d'altres elements. Els "rebels" que han entrat per Jarablus reben uns salaris notablement superiors als membres de les SDF. De fet, Erdogan els ha doblat el sou que tenien a la zona d'Idlib d'on han estat importats. Turquia pretén inflamar Rojava amb una suposada dissidència àrab aplegant grups xovinistes que preconitzin l'odi als kurds. La detecció d'agents del MIT (serveis secrets turcs) és una evidència i foren ells els qui van matar el màxim responsable del Consell Militar de Jarablus el 22 d'agost, dos dies abans d'iniciar la invasió de Síria. Abdulsetar El-Cadiri representava la part dels àrabs que aposten per una convivència de kurds i àrabs en peu d'igualtat dins d'una Síria democràtica.
Els darrers dies han aparegut comunicats de grups misteriosos amenaçant a les YPG dins de la pròpia Síria. L'origen és clarament Ankara. Erdogan no ha amagat que la seva intenció és eliminar les YPG i el PYD completament, "desarrelar-los" en les seves paraules, i compta en aixecar la població àrab de Rojava. La consolidació i eficient gestió de l'Autonomia Democràtica compta a favor de les forces kurdes però l'atàvic odi de molts àrabs cap a la minoria kurda que menyspreen pot ser terreny abonat per a les intencions d'Erdogan. En aquest sentit cal entendre la sobtada aparició del grupuscle "Fills d'al-Hasakah". A part d'un comunicat on expliciten el seu odi xovinista cap a les milícies kurdes han fet pública una fotografia amb els seus vint membres i una bandera. Vestits amb roba militar turca, amb la cara tapada i en un emplaçament que fins i tot podria no ser a Síria, amenacen en atacar la reraguarda de les YPG i SDF a al-Hasakah.
Les SDF no han respost a cap de les provocacions ni han confirmat les diferències amb Liwa Ahrar Raqqa i Liwa al-Tahrir però si aquestes es confirmen, després de 3 anys de protecció de les YPG sobre aquests grups àrabs, seria clara la motivació al coincidir amb la invasió turca de Jarablus. Sigui com sigui, el gruix de les forces àrabs de les SDF no ha seguit els trànsfuges.
Segons Orient News, un grup de combatents àrabs de les SDF van desertar ahir i van arribar a Jarablus on es van entregar a les forces turques que ocupen Síria. Formarien part de Liwa al-Tahrir, Brigada de l'Alliberament, un dels grups menors de les SDF que havia format part de l'FSA.
Liwa Ahrar Raqqa, Brigada dels Homes Lliures de Raqqa, seria l'altre grup dissident. Cal no confondre'l amb Liwa Thuwar al-Raqqa, brigada de la mateixa zona però molt més gran i que continua formant part de les SDF. Aquesta facció hauria provocat una revolta a Ayn Issa i Tell Abyad i fet presos a 15 membres de les YPG.
L'acadèmic Mark Monmonier xifra en 40 els membres de Liwa al-Tahrir que haurien arribat a Jarablus però tot és una especulació. No ha aparegut cap prova visual de la deserció. Segons Monmonier "la deserció no és provocada per sectarisme o xovinisme àrab, sinó per la decisió de l'administració de Rojava de que el govern civil s'imposi sobre el militar, que s'ha d'anar professionalitzant. Algunes unitats de l'FSA es van aliar a les YPG pensant que, una vegada derrotat l'IS podrien fer la seva. És a dir, les ciutats àrabs serien dirigides per l'FSA mitjançant consells militars, no civilsm com ho eren abans de la invasió de l'IS. Són senyors de la guerra. Però l'Administració de rojava veu els consells militars com a necessitats temporals; que han de ser reemplaçats, el més aviat possible, per un govern civil. A Tell Abyad i Ayn Issa els consells militars foren suprimits i ambdues ciutats foren incorporades al Cantó de Kobanê. Al major Obeid i els seus homes se l'ha deixat marxar. L'Administració de Rojava va encertar en deixar-lo marxar. L'establiment de petits tirans és millor que es deixin en mans de Turquia."
Paral·lelament a aquest fet hi ha d'altres elements. Els "rebels" que han entrat per Jarablus reben uns salaris notablement superiors als membres de les SDF. De fet, Erdogan els ha doblat el sou que tenien a la zona d'Idlib d'on han estat importats. Turquia pretén inflamar Rojava amb una suposada dissidència àrab aplegant grups xovinistes que preconitzin l'odi als kurds. La detecció d'agents del MIT (serveis secrets turcs) és una evidència i foren ells els qui van matar el màxim responsable del Consell Militar de Jarablus el 22 d'agost, dos dies abans d'iniciar la invasió de Síria. Abdulsetar El-Cadiri representava la part dels àrabs que aposten per una convivència de kurds i àrabs en peu d'igualtat dins d'una Síria democràtica.
Els darrers dies han aparegut comunicats de grups misteriosos amenaçant a les YPG dins de la pròpia Síria. L'origen és clarament Ankara. Erdogan no ha amagat que la seva intenció és eliminar les YPG i el PYD completament, "desarrelar-los" en les seves paraules, i compta en aixecar la població àrab de Rojava. La consolidació i eficient gestió de l'Autonomia Democràtica compta a favor de les forces kurdes però l'atàvic odi de molts àrabs cap a la minoria kurda que menyspreen pot ser terreny abonat per a les intencions d'Erdogan. En aquest sentit cal entendre la sobtada aparició del grupuscle "Fills d'al-Hasakah". A part d'un comunicat on expliciten el seu odi xovinista cap a les milícies kurdes han fet pública una fotografia amb els seus vint membres i una bandera. Vestits amb roba militar turca, amb la cara tapada i en un emplaçament que fins i tot podria no ser a Síria, amenacen en atacar la reraguarda de les YPG i SDF a al-Hasakah.
Les SDF no han respost a cap de les provocacions ni han confirmat les diferències amb Liwa Ahrar Raqqa i Liwa al-Tahrir però si aquestes es confirmen, després de 3 anys de protecció de les YPG sobre aquests grups àrabs, seria clara la motivació al coincidir amb la invasió turca de Jarablus. Sigui com sigui, el gruix de les forces àrabs de les SDF no ha seguit els trànsfuges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada