Entrevista a Haji Ahmadi, dirigent del PJAK, del Kurdistan de l'Iran

Entre els fronts oberts dels kurds hi ha aquell del PJAK iranià, el conflicte que difícilment fa notícia potser perquè eclipsats per la crisi iraquiana i siriana, potser perquè els mitjans de comunicació amb massa freqüència reflecteixen els equilibris geopolítics.

El PJAK és un partit d’esquerra, cosí del PKK a Turquia i del PYD a Síria. I com és habitual per aquelles parts, cada partit que es preï té el seu propi exèrcit a punt per ser utilitzat per defensar les seves reivindicacions.

- És terrorisme, com L'acusa Teheran?
Per Haji Ahmadi, líder del PJAK, la lluita és per iniciar un procés de democratització de tot l’estat, no només de la part kurda. “El nostre és un partit jove, va néixer fa 12 anys, però la nostra lluita es remunta a 70 anys, en el moment de la República de Mahabad.

Estem a l’avantguarda pel dret a la identitat, pel dret a parlar el nostre idioma, per poder ensenyar als nostres fills la nostra cultura, que les funcions polítiques locals de les comunitats siguin confiades als kurds i no als Pasdaran i a altres agents d’altres parts de l’Iran. No obstant això, no volem només per als kurds, sinó per a totes les altres minories de l’Iran: els xiïtes constitueixen el 45 per cent de la població, perquè tot el país ha de tenir com a única llengua el persa i l’única religió aquella Islàmica-xiïta? Perquè 25 milions d’àzeris han de parlar persa? El govern central tem els processos de democratització, ja que és una dictadura, és un règim. I per això ens acusen de voler la separació del Kurdistan iranià i de ser terroristes”.



Grups ètnics i religions a l’Iran

– No voleu la secessió de les zones kurdes de l’Iran?
“Estem a favor d’un federalisme com el recentment adoptat al Kurdistan sirià, que no està tan interessat en les fronteres, sinó a la pertinença ètnica-cultural, sigui on sigui que visquis.”

– L’era de Rohani ha representat una millora per a vostès? Sabem de combatiments, fins i tot durant aquestes hores …
“No. Hi ha hagut un empitjorament de la situació. Iran sense dubte ha millorat les seves relacions dins el context internacional, però hi ha hagut més morts i més violència que durant els temps Ahmadinejad: ens ataquen, ens defensem”.

– Com es pot finançar la seva lluita? Fins i tot va parlar dels enfrontaments amb altres partits per a la percepció de drets sobre el trànsit de mercaderies …
“Sé d’aquests problemes, però a nosaltres ens ajuden principalment els milions de kurds que viuen al nostre territori, a l’Iran i al món. Miri, nosaltres només tenim dues possibilitats: o lluitem pels nostres drets i per la democràcia, o estem destinats a ser culturalment assimilats i esclafats. No és impossible guanyar, encara que l’Iran és un règim feixista”.

– I si Teheran proposes una solució com el model de Kurdistan iraquià?
“Immediatament! Els governs centrals no poden resoldre els problemes de les minories, pel que ha de millorar-se la identitat dels territoris en un context democràtic. Així que l’Iran ha d’adoptar aquests drets que ara nega, com l’emancipació de la dona. Les dones kurdes a Síria estan al front de guerra com els homes, són un exemple per a nosaltres, les dones han de tenir els mateixos drets i deures que els homes”.

– Així que separació entre Estat i religió …
“Sí, volem la secularització de l’estat”

– I també hi ha la situació geopolítica regional, amb el turc Erdogan contra els kurds sempre, cosa que ara també sembla fer Bashar al-Assad …
Erdogan és un polític que ha fracassat en tots els fronts, com pot algú creure el que diu o promet. No és un dels responsables del desastre actual, amb el seu suport ISIS i a altres grups terroristes? Com pot ara al-Assad creure en ell?
El feixisme i el xovinisme que són majoria política a Turquia actualment està fent molt mal, es basa en la religió i afectarà també a la Unió Europea, tenint en compte que diversos membres d’Isis que ataquen avui a Occident, o han transitat a través de Turquia o han estudiat a les escoles alcoràniques tuques. Creguin, arribarà un dia en què serà impossible viure en pau … Al món hi ha 1700 milions de musulmans, i no pocs creuen que la societat global ha d’estar subjecte a l’Alcorà. Els països europeus tenen necessitat dels estrangers, però fins ara no han estat capaços d’organitzar una veritable integració. Es multipliquen les mesquites on passen els missatges i ensenyaments del terror.

– Amb quins aliats interns i externs pot comptar el PJAK, considerant que sou cosins germans PKK?
“Comptem amb tots els partits d’inspiració democràtica i que tenen una real preocupació per la democràcia, però som conscients d’una realitat que veu els interessos econòmics i geopolítics prevalen sobre totes les coses.”

Font : geopolítica.cat Foto: @ANP